Arranjament de l’Idiota (I)

Lando Calrissian

Arranjament de l’Idiota


Rich Handley 

Poc després de fer-se càrrec de Ciutat Núvol, ocorren diversos atemptats fallits contra la vida d'en Lando Calrissian. Amb l'ajuda d'en Lobot, en Lando intenta mantenir-se per davant de l'assassí i arribar al fons de l'assumpte.

I

En Lando Calrissian va observar els gratacels de Ciutat Núvol, delectant-se amb la grandesa i la bellesa de la colònia minera de Bespin, i va fingir no haver escoltat l'altaveu comunicador cridant pel seu nom. La miríada d'hotels de luxe, casinos i allotjaments d'alt standing de la ciutat flotant omplien l'horitzó escarlata cobert de núvols, disfressant les fàbriques, refineries, elevadors de repulsió i generadors de camp tractor que dominaven els nivells inferiors de la ciutat.

Fins i tot ara, més d'un mes després d'haver guanyat la ciutat en una partida de sàbacc amb grans apostes, en Lando encara no podia creure que l'hagués aconseguit. Després de més d'una dècada buscant fortuna i aventura, el jugador i emprenedor finalment s'havia tornat respectable. Hi havia assumit el títol de baró administrador, havia acceptat la responsabilitat de les operacions diàries i dels més de cinc milions d'habitants de Ciutat Núvol... i li agradava. Però suposava molta feina dura i estrès, i el temps de relax era un bé encara més escàs que el gas Tibanna que la seva ciutat produïa.

Una veu metàl·lica i sense expressió a la seva esquena el va treure del seu somni.

-Li demano perdó, baró Calrissian, però el senyor em va indicar que li recordés la seva cita amb la reina Sarna.

La veu conservava només els matisos imprescindibles per distingir-lo de la parla artificial d'un droide.

-Lobot, no em diguis baró -va respondre en Lando amb un sospir, seguint el cyborg de cap rapat per un llarg passadís envidriat que dominava la ciutat-. I de totes maneres, quina pressa hi ha? La Sarna ha fet un llarg viatge des de Drogheda fins aquí. Pot esperar un parell de minuts més.

-Les meves disculpes, baró. Vaig intentar contactar amb vostè diverses vegades pel seu canal privat i pel sistema d'intercomunicador de l'estació, però no vaig rebre resposta.

En Lando mirà de reüll al seu ajudant administratiu en cap.

-Se m'ha degut passat per alt.

-Sí, Senyor. Madame Sarna espera, senyor.

El semblant d'en Lobot no mostrava cap canvi en les seves emocions, però en les sis setmanes que portaven treballant junts, en Lando havia arribat a distingir subtils canvis en el llenguatge corporal del cyborg, i la seva postura era ara fins i tot més tensa del que és habitual.

En Lando va deixar escapar un sospir.

-Ei, mira, Lobot, no pretenia ser tan dur amb tu. -Posà una mà sobre l'espatlla del seu ajudant-. Suposo que tota aquesta cosa de «respectable baró administrador» ha estat una mica aclaparadora, això és tot. No puc apostar mentre estic de servei. Algú ha estat tractant de matar-me, així que no puc anar enlloc sense guàrdies. I he d'arreglar cada petita cosa que marxa malament. A vegades trobo a faltar saltar d'un costat a un altre de la galàxia amb Vuffi o Tocneppil, o fins i tot amb Dash. La vida era més fàcil abans quan vivia com un murri. Més perillosa, sí... però més divertida. Trobo a faltar l'aventura, Lobot. A vegades realment trobo a faltar ser un pocavergonya.

En Lobot va mostrar una cosa que s'aproximava a un lleuger somriure i va assentir.

-Ho entenc, senyor. El lloc de baró administrador pot ser una tasca esgotadora i ingrata, amb poques oportunitats de gaudir de les diversions que ofereix aquest complex. Potser per això tants dels seus predecessors es van dedicar a empreses il·legals per millorar la seva estada aquí. Que no ho hagi fet és una prova del seu caràcter; que hagi realitzat tants canvis positius en la gestió de Ciutat Núvol demostra la seva vàlua per al càrrec. Sàpiga que aquells de nosaltres que vam finançar la seva última partida de sàbacc contra el baró Raynor ens sentim més que compensats per la nostra inversió, i no em sento ofès pels seus ocasionals brots emocionals, ja que vostè mai serà el cruel dèspota que era ell.

En Lando va parpellejar.

-Vaja, gràcies, Lobot. T'ho agraeixo.

-De res, baró -va respondre en Lobot, sense mostrar canvis en la seva expressió-. Per aquí, si us plau.

Va assenyalar amb el seu braç l'oficina d'en Lando.

En Lando va alçar una cella, encara incapaç de distingir quan el seu soci estava fent broma. Es va acostar a un panell a la paret, però abans que pogués obrir la porta, un greu i profund estrèpit va captar la seva atenció. Aparentment va captar la d'en Lobot també, perquè es va llançar sobre el seu cap, tirant-lo amb força a terra i cobrint-lo amb el seu propi cos.

L'explosió va arrencar del seu marc la porta de plastiacer i la va llançar a gran distància pel passadís que acabaven de creuar. En Lando es va adonar que, de no haver actuat Lobot tan ràpidament, els dos haurien estat partits per la meitat. De l'habitació sortia fum oliós, i llengües de foc van apuntar al passadís per un instant abans que l'escuma extintora caigués des del sostre, apagant l'incendi. En Lando i en Lobot es van posar drets i van contemplar els danys. On abans hi havia una luxosa oficina i diverses habitacions circumdants, ara només hi havia fum i runes.

En Lando es va posar tens.

-Sarna!

***

-Alguna classe de droide creat per semblar humà, senyor -va dir amb sorpresa el soldat Jerrol Blendin mentre sostenia les carbonitzades restes d'un braç del qual penjava una massa de cables fosos-. Encara que no molt ben dissenyat, tot i la realitat que semblava. -En Blendin va tendir a Lando l'extremitat cremada-. La estúpida cosa es va volar pels aires abans que vostè arribés a entrar a l'habitació.

En Lando va clavar una dura mirada al guàrdia.

-Així que penses que hauria d'haver esperat fins que jo estigués a l'habitació... És això el que estàs dient?

-Sí, senyor. Òbviament, qui vulgui que el va enviar pretenia que... -En Blendin es va aturar en sec, tensant els músculs de la cara mentre començava a tartamudejar-. Bé, no, senyor. Vull dir, m'alegro que no el matés, senyor. Tan sols dic que... bé...

En Lando va deixar anar un grunyit.

-Tranquil, Blendin. Només tractava de sobrecarregar els teus sensors. -Va fer girar diverses vegades el braç en les seves mans-. Com és tan sols possible? Ningú ha arribat a aquests avenços en cibernètica.

-Bé, mai abans havia vist res com això, tot i que he escoltat rumors d'alguns experiments en aquest tipus de coses.

-I no era un cyborg?

-No, senyor. -En Blendin va arronsar les espatlles-. No hi havia traces de matèria orgànica en les restes.

-Un droide que sembla humà... -En Lando va bellugar escèpticament el cap-. Alguna idea de qui enviaria aquí una rèplica de la Sarna per matar-me, o de per què?

En Blendin negà amb el cap.

-No, senyor, encara estem investigant això. En qualsevol cas, he contactat amb Drogheda, i diuen que la reina no tenia notícies d'aquesta reunió. Potser qui fes això tractava de sabotejar les trameses de Tibanna a Drogheda.

-No crec que sigui això. -En Lando va examinar la sala i va fer un senyal a Lobot, qui es va excusar davant l'equip d'emergències al que havia estat ajudant i es va unir a la conversa. En Lando va tendir el braç al cyborg-. Lobot, ja van tres atemptats contra la meva vida en l'última setmana. Però aquest era diferent. Aquesta explosió podia haver acabat amb la meitat d'aquesta zona i matat a milers.

-Vol activar una alerta general de l'estació, baró? -va preguntar en Lobot.

-Ho estic considerant, però hi ha alguna cosa del que vull parlar amb tu abans. I no em diguis baró. -Es va girar cap a Blendin-. Gràcies, soldat. Mantingues-me informat.

-Sí, senyor -va respondre marcialment Blendin, tornant al lloc de l'explosió.

En Lando es va tornar cap a Lobot, assenyalant el braç.

-Aquí hi ha el culpable, Lobot. Cosí teu?

En Lobot va alçar una cella, però no va dir res.

-Molt bé, el meu cibernètic amic, necessito la teva ajuda. En quina situació estem?

-L'anàlisi de la situació no és favorable, senyor. L'assassí ha deixat de preocupar-se per la seguretat dels vianants, convertint això en una amenaça molt real per a la ciutat. Per sort, les sales destruïdes en l'explosió estaven desocupades, però sens dubte aquest individu tornarà a atacar, i no hem de pressuposar que anem a seguir sense baixes quan passi.

En Lando es va fregar les temples per aplacar el seu creixent mal de cap.

-Això és el que m'agrada de tu, Lobot: sempre pensant en positiu. -Inclinà el cap sense dir res, i Lobot va esperar que tornés a parlar-. Jo sóc l'amenaça per a aquesta estació, Lobot. Algú em vol fora d'aquí, i no estem més a prop d'esbrinar qui és del que estàvem amb el primer atemptat. No puc quedar-me esperant que el quart intent mati ciutadans de Ciutat Núvol. Mentre jo estigui aquí, tots els altres estan en perill.

En Lobot va arrufar lleugerament els llavis.

-Aquest sembla ser el cas, senyor.

-Bé, llavors potser puguem utilitzar això en el nostre benefici.

-Senyor?

-Ha estat un plaer conèixer-te, Lobot, però m'ha arribat l'hora de morir.

***

La notícia de la inesperada mort d'en Lando Calrissian va ser difosa per tot el sector. Es van oferir exèquies en una plataforma flotant molt per sobre de la superfície de Bespin, amb cobertura del reporter ugnaught Ars Fivvle i la resta de l'equip de «Notícies d'Actualitat».

-Maca cerimònia. Encara que els colors són una mica apagats. -A la cabina del Cobra, en òrbita sobre Bespin, Lando va apagar la retransmissió i es va tornar al seu copilot-. Lobot, espero no haver-me enganyat a mi mateix, fent malbé una operació valuosa.

-El que ha fet, senyor, és enganyar la població general per fer creure que està vostè mort, deixant-nos lliures per descobrir aquells responsables dels atacs. El risc per als seus actius personals, m'atreveixo a pensar, hauria de ser secundari.

-Un risc per als meus actius mai és secundari, vella base de dades -va replicar en Lando-. Bé, d'acord, hem tendit l'ham, i ens estem ocultant en la seguretat del Sector Yucrales. Ara només ens cal esperar i veure qui tracta de comprar la ciutat. Ningú es prendria tantes molèsties per a eliminar-me del quadre sense intentar collir la recompensa. Jo aposto per en Drebble.

-Potser, senyor. En Drebble va ser humiliat públicament quan vaig descobrir que havia subornat al crupier d'en Raynor, i va perdre el favor del seu predecessor. En qualsevol cas, això no em convertiria a mi en un objectiu més adequat per a la seva venjança?

-Bé, en Drebble mai ha estat el vidre més brillant del sabre de llum. Jo no descartaria que pogués torçar una cosa tan senzilla com la venjança si...

En Lando va deixar la frase a mitges, i en Lobot es va tornar cap a ell amb curiositat.

-Alguna cosa va malament, senyor?

-Sí, Lobot. Jo. Un totxo com Barpotomous Drebble no és prou astut com per organitzar tres intents d'assassinat sense deixar ni una pista de la seva identitat. Seria capaç d'oblidar la seva targeta d'identificació a la porta. Tampoc té la sang freda necessària per posar en perill tota una ciutat per tal de matar un únic home. No, ens enfrontem a algú molt més perillós.

-Hi ha alguna cosa més, senyor. Fins ara, hem estat suposant que els atacs només anaven dirigits a vostè, però, i si aquest no és el cas? Els gank que van tractar de disparar-li les dues primeres vegades ho van fer quan jo no estava molt lluny, i la destrucció de la seva oficina també m'hauria matat a mi. Potser tots dos siguem objectius?

-Excel·lent punt. -En Lando es va acariciar el bigoti, pensatiu-. I això limita seriosament els nostres sospitosos. Encara no porto ni dos mesos a l'estació, de manera que no pot haver-hi tanta gent que ens vulgui morts a tots dos. -Va fer una pausa per un moment-. Ja hem descartat a Drebble, i no m'imagino als guàrdies corruptes que vam acomiadar, o als lladres que havíem atrapat en els casinos i les mines, portant la seva venjança fins aquest extrem.

-EV-9D9, potser?

En Lando va negar amb el cap.

-Ho dubto. Aquesta droide boja hauria fet la feina ella mateixa, i lentament, per poder alegrar-se amb el nostre dolor. Això només deixa una persona que se'm passi pel cap.

En Lobot va assentir mostrant el seu acord.

-Raynor.

-Sip. Dominic Raynor en persona. Abans de marxar, em va amenaçar davant d'una sala plena de testimonis, motiu pel qual inicialment el vaig descartar com a sospitós. Seria massa obvi. En qualsevol cas, potser comptés precisament amb això.

-És plausible -va dir en Lobot-. Si aquest és el cas, llavors necessitarem...

Un tret a popa del Cobra va sacsejar la nau i els seus ocupants. Girant a la seva cadira, en Lando va comprovar frenèticament els instruments. El seu iot personal estava fortificat amb l'última en sensors, fent extremadament difícil que una altra nau s'acostés sense ser descoberta. Que algú ho hagués aconseguit no ajudava gens ni mica al seu mal de cap.

-D'on ha vingut aquest tret? -udolà en Lando presa de la frustració-. No puc trobar cap nau en cap dels meus sensors! Pels Cinc Anells de Foc de Fornax, què ens ha disparat?

En Lobot va quedar immòbil mentre les dades es carregaven en els seus implants cranials. Confirmant la informació amb la que apareixia a la consola de navegació de la nau, es va tornar cap a Lando, amb aire inusualment sorprès.

-Lando, això no té sentit. Sembla que ens persegueix...

-... Un Destructor Estel·lar imperial -va acabar en Lando, amb el rostre il·luminat de manera que ara ocupava la pantalla del Cobra-. Però d'on ha sortit aquesta nau?

La proa en punta del Destructor Estel·lar omplia la pantalla, sense estrelles visibles més enllà de la immensa falca gris que feia que l'infinitament més petit iot semblés diminut. Dos trets més van sacsejar la seva nau, i una canonada va anar omplint la cabina de vapor. Apressant-se a tornar a col·locar-la, en Lando va prémer el botó d'extracció i va prémer un seguit d'interruptors mentre el vapor es dissipava.

-Els IMPES no tenen un dispositiu d'ocultació que els permeti acostar-se sigil·losament a nosaltres d'aquesta manera, i no hi ha senyal d'un salt hiperespacial. Què està passant aquí, Lobot?

Com si fos la resposta, un raig tractor va capturar la nau més petita i va començar a estirar-la cap a una badia d'atracada a la part inferior del Destructor Estel·lar. En Lando va tirar d'una palanca a la dreta, esperant poder alliberar-se de la tracció. El gemec de l'esforç del metall va omplir la cabina i un espetec que no va poder identificar sonà a popa. Va fer una ganyota.

-Tinc un mal pressentiment sobre això.

Va disparar repetidament al creuer, però això no va tenir cap efecte en el raig tractor.

En Lobot es va tornar per dir-li alguna cosa, però una transmissió del creuer el va interrompre.

-Atenció, Cobra -entonà una freda veu femenina-. En parla el Destructor Imperial Facetat. Apagueu els motors i rendeixis immediatament. Els nostres raigs tractors superen als seus motors. Si segueix resistint la seva nau es partirà en trossos.

-Lando, té raó -va advertir en Lobot-. Aquesta nau no pot suportar la tensió molt més temps.

En Lando el va mirar fixament un instant sense dir paraula, i després va allargar la mà cap a un interruptor.

-D'acord, suposo que no tinc més tria que...

-Esperi, Lando, no apagui encara. -La pantalla de cristall líquid de l'implant cranial cibernètic d'en Lobot va parpellejar salvatgement mentre descarregava una nova sèrie de dades-. Alguna cosa no quadra. La lectura d'energia és inferior al que produeix una nau d'aquesta classe. Encara més, l'anàlisi espectral dels impactes de làser que hem rebut no concorda amb el dels armaments imperials habituals. Sigui el que sigui, aquesta nau no és un Destructor Estel·lar.

En Lando va mirar al seu ajudant, incrèdul.

-No és un Destructor Estel·lar? Lobot, és triangular, és més gran que una oswaft encinta i ens està atraient cap al seu ventre mentre parlem. Per descomptat, per a mi sembla un Destructor Estel·lar!

-No obstant això, Lando, no ho és.

-Llavors m'estàs dient...?

-Que és un holograma.

En Lando li va llançar una mirada escèptica.

-Un holograma que pot llançar rajos tractors?

En Lobot va rebre més dades.

-Sí que hi ha una nau allà fora, però no és molt més gran que el Cobra. -Polsà els botons del seu implant cranial amb el mestratge d'un músic Bith tocant el seu fanfar-. En qüestió d'un moment tindré localitzada la seva ubicació.

-Atenció, Cobra -va repetir la veu femenina-. Els nostres sensors mostren que no ha apagat els seus motors. Faci-ho, o serà destruït.

En Lobot va alçar la vista.

-He identificat el tipus de nau. És un vaixell de càrrega YT-1300.

YT-1300, va pensar amargament en Lando. El Falcó? Va recordar les seves desavinences amb Han Solo, però el crim a sang freda no era l'estil d'en Han. En el fons, sota tot el seu ressentiment per la traïció d'en Han, en Lando sentia que encara hi havia un vincle entre ells, i esperava no haver de trobar-se mai en una posició on hagués de trair a un amic.

-Els seus senyals estan emmascarats per fer-lo semblar un creuer imperial -va afegir En Lobot després d'una pausa-, i els seus camps tractors estan desplaçats per ocultar el seu veritable punt d'origen.

En Lando va arrufar les celles.

-Unitats de Pràctica de Tir d'Espai Profund, potser? He sentit que aquests drons d'objectiu poden usar-se per transmetre una falsa senyal d'escàner. Els oswaft van usar un truc semblant a ThonBoka.

-No, senyor. Crec que la tecnologia emprada és molt més complexa que això.

-Bé, llavors tinc sort que siguis aquí, vell teclat. -En Lando va estrènyer amb força la mandíbula-. Lobot, necessito més informació si sortirem d'aquesta. Pots localitzar el projector de l'holograma i els raigs tractors?

-Mantingues a l'espera.

-Dins de poc, no quedarà molt de mi perquè em mantingui enlloc!

-Ho tinc, senyor. Transmetent ara la lectura a la seva consola.

-Hora d'expulsar al ronto, Lobot! -En Lando va teclejar la lectura, va passar les dades a les armes de la nau i disparà a les zones que en Lobot havia indicat. Espurnes brillants van centellejar en el buit de l'espai abans d'extingir-se ràpidament, i amb elles va desaparèixer tot el Destructor Estel·lar-. Yeeaahhh! -va exclamar en Lando joiós, picant de mans l'espatlla del seu company.

Amb els camps tractors desactivats, el Cobra es va allunyar ràpidament del vaixell de càrrega que havia ocupat el lloc del creuer molt gran. En Lando de seguida va baixar la potència dels motors i va donar mitja volta a la nau per enfrontar-se al seu atacant, volant una de les seves torretes artilleres d'un tret net.

-Molt bé, farsants, voleu continuar lluitant, o teniu por d'una baralla justa?

En resposta, van sorgir làsers de múltiples punts del vaixell de càrrega, colpejant sense pietat al Cobra. Una per una, les consoles van anar esclatant per la cabina, i els llums van parpellejar lentament.

-Què dim...? -va exclamar exasperat en Lando-. Aquesta nau estava disparant des de llocs on ni tan sols hauria d'haver cap mena d'arma!

-El seu armament ha estat fortament modificat -va respondre en Lobot amb calma.

-Gràcies, però hauria agraït aquesta revelació una mica abans!

-les meves disculpes, baró.

En Lando va llançar una mirada de reüll al seu copilot.

La veu es va dirigir a ells un cop més, acompanyada per la imatge d'una dona humana d'uns trenta i tants anys. Amb el seu cabell ros molt curt, tenia el semblant dur d'algú acostumat al treball físic. La seva veu era forta però ferma, la seva túnica simple i sense adorns.

-Lamentaràs això, Calrissian. Aquest holoprojector va costar un munt de crèdits, i el repetidor de camp tractor era únic en la seva espècie. El meu contracte diu que si et mato no podré cobrar, però el dany al Facetat et costarà car.

En Lando i en Lobot van intercanviar mirades. Contracte? Cobrar?

-De manera que ets una caçadora de recompenses -es va limitar a dir en Lando, ignorant la seva amenaça. -I jo que estava pensant que m'enfrontava a algú realment temible. Només ets un pinxo de lloguer.

Ella va aclucar els ulls.

-No em posis a prova, Calrissian. No ets el meu únic treball. I no et molestis a intentar escapar; tinc un rastrejador ocult posat tan profundament en la teva nau que mai seràs capaç de trobar-lo. Puc trobar-te, no importa on vagis.

En Lando va mirar el diagnòstic de la nau. Armes inutilitzades. Motors hiperespacials parcialment operatius. Nivells de combustible i oxigen perillosament baixos. Sabia que ella tenia l'avantatge i, encara més important, sabia que ella ho sabia.

Sàbacc pur. Per descomptat, això no havia detingut un jugador experimentat. Després de tot, un Arranjament de l'Idiota vencia fins i tot al sàbacc pur, i un bon farol podia vèncer absolutament a qualsevol mà.

En Lando va somriure a la caçadora, abocant l'encant que li havia fet guanyar gran quantitat de... favors femenins.

-Aparentment, hem començat amb mal peu. Ni tan sols sé el teu nom.

-Thune (1) -va respondre ella fredament.

-Això és un nom o un cognom?

-Thune.

-Bonic nom -va mentir-. Sóc un home ric, saps? Puc triplicar el que el tu ocupador t'estigui oferint, i a més puc oferir-te incentius més... valuosos que els crèdits. Estic segur que una dama de la teva intel·ligència i bellesa pot adonar-se que...

-Estalvia-t'ho, Calrissian. Sé que et jactes de ser un conquistador, però sóc immune. -A la pantalla, quatre figures amb vestits avançaven en el buit de l'espai entre les naus, portant entre ells un gran contenidor. La Thune va continuar-: Tinc una dotzena d'armes apuntant-te, i conec l'estat de la teva nau. Mantingues la posició mentre enviament a algú per aturar-te a tu i al teu cyborg. Si intentes qualsevol cosa, em saltaré el contracte, i la teva utilitat per a mi acabarà en aquest instant.

La pantalla es va tornar negra, i en Lando es va acariciar la barbeta. Molt bé, llavors, estava decidit.

-Lobot, prepara un salt estàtic a l'hiperespai.

Els ulls d'en Lobot es van obrir com plats en una inusual mostra d'emoció.

-Un salt estàtic? Senyor, aquest curs d'acció és molt poc recomanable. La nostra extrema proximitat al Facetat pot resultar desastrosa si activem els motors d'hipervelocitat, i no tenim ni les armes per lluitar ni els mitjans per escapar al seu sistema de rastreig.

-Tens raó, amic meu... no els tenim. El que sí tenim, però, és una cosa millor. Tenim a Mungo.

-Mungo, senyor? Em temo que no li segueixo. Què és Mungo?

-Mungo no és un què, és un qui. Mungo Baobab, propietari de la Flota Mercant de Mana Baobab. Fa uns quants anys vaig finançar les seves primeres expedicions a la recerca de pedres roon. Em deu una des de llavors. I resulta que estem prou a prop del sistema Roon per saltar fins a la seva operació a Quilken. Malgrat el seu, una mica, tosc nom, Mungo és un tipus decent, i gairebé tan enginyós com jo. No és un gran jugador, però bé, ningú és perfecte. Crec que és hora que vagi a reclamar el meu deute.

Un fort cop metàl·lic va anunciar l'arribada de l'equip de la Thune quan van subjectar una resclosa portàtil a l'escotilla superior del Cobra. Un minut més i estarien dins.

-Amb tot el degut respecte, senyor, com ens ajudaria això a la nostra actual situació? La Thune mai ens permetria arribar fins a Roon.

En Lando va mostrar un somriure sorneguer i va estrènyer el braç del seu ajudant.

-Confia en mi... ja he fet servir abans aquest petit truc. Si ens elevem per quedar just morro contra morro amb el Facetat i llavors activem els motors d'hiperespai, el reflux en passar escombrarà la seva nau, no la nostra. La meitat dels seus sistemes s'apagaran abans que es doni compte si més no que ens hem anat.

-I si no ho coordinem correctament?

-Bé, llavors mai haurem de llegir un altre tediós informe del Gremi Miner.

En Lobot va arrufar els llavis, i després es va tornar a preparar els motors. Un instant després, va tornar a aixecar la mirada.

-A l'espera. Espero que això funcioni.

-I jo també, vell servomotor. I jo també. -Va fer sonar els seus artells i va teclejar les instruccions de rumb a l'ordinador abans de cedir el control de la nau a Lobot-. Molt bé, fem-ho. Fes ascendir al Cobra el més a prop del Facetat que puguis sense arribar a tocar-lo. A la Thune no li agradarà això, així que haurem de moure'ns molt ràpid. No hi haurà espai per a l'error. Per sort, un de nosaltres té un ordinador com a cervell.

En Lobot no va dir res mentre estudiava les direccions per un moment abans de començar a accelerar. El Cobra va saltar cap endavant com si anés a envestir a l'altra nau. Crits agonitzants es van filtrar pel comunicador mentre la nau avançava, llançant violentament als matons de lloguer de la Thune cap a l'espai. Trets de làser van sortir com punyals del Facetat, però en Lobot els va esquivar i es va aturar en sec tot just a mig metre del nucli de l'altra nau, i llavors va prémer una última tecla a l'ordinador de navegació. Les estrelles es van convertir en fines llances de llum quan el Cobra va saltar a la velocitat de la llum. Que encara seguís existint significava que l'aposta d'en Lando havia funcionat... de moment.

***

Següent

1. La Thune també és la mateixa caçadora que es va enfrontar a la Cèlia «Carmesina» Durasha en el relat Recompensa Carmesina co-escrit per l'autor d'aquest relat i també traduït per Javi-Wan Kenobi. (N. del Maquetador)