Vint-i-tres
*
Quatre nous
llenguatges durant l'últim dia. C3PO estava assegut a la sala d'ordinadors de
les estances de la família Solo. La marxa dels nens l’havia alliberat de totes
les seves obligacions, i C3PO estava utilitzant aquest temps lliure per
posar-se al dia sobre els nous llenguatges. Dos procedien de planetes
recentment descoberts, i els altres dos eren llenguatges androides. Això
elevava el total a divuit nous llenguatges androides durant l'última setmana, o
2,571 llenguatges per dia.
La sala d'ordinadors
es trobava bastant a prop de les habitacions dels nens. C3PO estava assegut
perquè en una ocasió la Jaina havia insistit en això. L’Ànakin havia omplert
les parets amb adhesius dels herois de l'Antiga República. C3PO li va demanar
que els tragués, però l’Ànakin s'havia «oblidat» de treure’ls. El petit solia
usar aquesta paraula quan volia deixar ben clar que es negava a fer el que li
demanaven.
Una icona diminuta
que representava una petita unitat R2 va començar a parpellejar en una
cantonada de la pantalla. C3PO va pressionar una tecla amb un dit daurat i la
icona va créixer fins a ocupar tota la pantalla. Després va pressionar una
altra tecla i la icona es va convertir en un missatge parpellejant:
EMERGÈNCIA
EMERGÈNCIA
EMERGÈNCIA
Hi havia un codi
minúscul sobre de l’u. C3PO va obrir el codi, i una llarga seqüència de
llenguatge binari es va desplegar per la pantalla. El missatge procedia de
l'R2. Es trobava a l'hangar de càrrega amb algú anomenat Cole Fardreamer, i els
dos estaven sent acusats de sabotatge. El missatge acabava de ser enviat, i es
repetia una vegada i una altra.
***
Kueller sempre es
sorprenia davant la rapidesa amb què desapareixien els crèdits. Estava assegut
darrere del seu escriptori a Almània. Les cortines es trobaven descorregudes,
revelant els llums de la ciutat que s'estenia sota. Les torres dels je'hars
eren taques negres que es retallaven sobre l'horitzó nocturn. El buit, les
ruïnes... Tot allò era un senyal més del terrible poder d’en Kueller.
Però el poder es
basava en la riquesa. En Kueller hauria de despullar a Pydyr de tots els seus
tresors i vendre'ls al mercat obert. Els seus agents ja havien començat a
establir discrets contactes amb els col·leccionistes de la galàxia. Si podia
vendre les llars de Pydyr sota la forma d'un sol lot, les gemmes de Pydyr en un
altre i les robes de Pydyr com un tercer, disposaria dels crèdits suficients
per completar la fase tres de l'Operació.
La Fase u ja havia
acabat, i la Fase dos estava considerablement avançada.
En Kueller es va
recolzar en la seva butaca. Els seus guants eren sobre la taula, al costat de
les cinc petites pantalles d'ordinador. La llum artificial feia que les seves
mans semblessin curiosament pàl·lides. Semblaven les mans d’un jove, i no les
de l'home més poderós de la galàxia.
Encara que en
realitat en Kueller encara no era l'home més poderós de la galàxia,
naturalment.
Però ja no faltava
gaire temps perquè ho fos.
Un suau dringueig
musical li va indicar que tenia una trucada en la seva línia privada. En
Kueller va respondre a ella fregant la pantalla amb la punta d'un dit. La cara
d’en Brakiss va aparèixer en ella. Els seus rossos cabells estaven
despentinats, i hi havia una expressió turmentada en els seus ulls. En Kueller
sabia reconèixer aquells senyals, i de seguida va comprendre que indicaven que
en Brakiss s'havia enfrontat amb Skywalker.
-Bé, bé... -Va dir
sense esperar que en Brakiss parlés-. Veig que l’Skywalker ha fet sorgir noves
preguntes en el teu trist i torturat cor.
En Brakiss es va
encongir visiblement. Si l’Skywalker podia temptar en Brakiss, un home que
havia estimat l'Imperi amb tot el seu retorçat cor, podia temptar a qualsevol.
En Kueller havia escollit: el pas següent havia de consistir a destruir
l’Skywalker i a tots els que creien en ell. En Kueller mai aconseguiria
triomfar a menys que ho fes.
- S'ha convertit
l’Skywalker en el teu nou amo, Brakiss? -Va preguntar.
- No!
***
C3PO va pressionar
dues tecles més. L’R2 no havia tallat la connexió. C3PO es disposava a enviar
un missatge de contestació quan la pantalla es va enfosquir de sobte. C3PO va
esperar durant uns moments, però la pantalla va seguir apagada.
El senyal de l’R2
acabava d’interrompre’s.
***
En Brakiss estava
tan nerviós que va arribar a retrocedir davant la pantalla. La seva imatge es
va empetitir..., i en Brakiss també semblava haver-se empetitit.
-Bé, en aquest
cas... Qui és el teu amo, Brakiss?
-Ningú -va dir en
Brakiss. La seva boca s'havia convertit en una prima línia de carn pàl·lida, i
els seus ulls estaven plens de terror i tristesa -. No vull tenir res més a
veure amb tot això, Kueller. He acabat.
En Kueller va
permetre que la seva màscara somrigués, tot i que se sentia profundament
irritat.
- Què t'ha fet
Skywalker?
-Res -va respondre
en Brakiss.
- I a què ve llavors
aquesta sobtada pèrdua de fe?
-No té res de
sobtada, Kueller. No vas voler permetre’m que matés l’Skywalker.
-Però ho vas
intentar.
En Brakiss va tornar
a encongir-se davant la pantalla.
En Kueller es va
inclinar cap endavant, sabent que el moviment faria que la seva màscara de la
mort omplís tot el camp visual del receptor d'en Brakiss.
-Ho vas intentar i
has fracassat, i l’Skywalker, gràcies a la gran bondat del seu cor Jedi, va
permetre que continuessis vivint. I ara et sents molt agraït al teu antic
mestre, i dubtes que ningú el pugui vèncer..., i en realitat ni tan sols estàs
massa segur que ningú hagi de tractar de vèncer-li. He encertat, Brakiss?
-Odio l’Skywalker
-va dir en Brakiss.
En Kueller va moure
el cap.
-No odies a
Skywalker. Odies les emocions i els sentiments que l’Skywalker desperta en tu.
T'odies a tu mateix, Brakiss. Odies allò en el que t'has convertit.
En Brakiss va alçar
el mentó.
-L’Skywalker diu que
podria tornar a l'Acadèmia Jedi. Diu que podria abandonar el costat fosc. Diu
que en Vader ho va fer.
-Per descomptat que
Vader ho va fer -va replicar en Kueller amb veu tranquil·la i impassible,
encara que es delia de fer trossos en Brakiss castigant-lo per què s'hagués
atrevit a escoltar l’Skywalker-. Vader s'estava morint, i l’Skywalker es
trobava al seu costat. L'Emperador ja no hi era i al Vader no li quedava res,
ni poder, ni esperances. Va acceptar el que l’Skywalker li oferia perquè no
tenia cap altra elecció.
-L’Skywalker diu que
hagués pogut fer moltes altres coses.
-L’Skywalker estava
intentant apoderar-se de la teva voluntat. Ho va aconseguir, Brakiss?
Brakiss es va creuar
de braços.
- És que no pots
saber-ho sense necessitat que jo t'ho digui? -Va preguntar.
En Kueller va
somriure i es va alegrar de no haver utilitzat l’holoprojector. La pantalla li
feia semblar més gran i poderós, i en aquell moment necessitava tot aquest
poder.
-Crec que l’Skywalker
podria haver-te convençut que tornessis amb ell si realment ho desitgés...,
però no ho desitja. No li interesses. No signifiques res per a ell. Ni tan sols
ets digne que et mati.
En Brakiss va tornar
a encongir-se davant la pantalla. En Kueller no va tenir cap dificultat per
interpretar la seva reacció: en Brakiss havia baixat les seves defenses i havia
fet tot el que estava a les seves mans perquè l’Skywalker pogués matar-lo sense
cap dificultat..., i el virtuós d’en Luke Skywalker li havia perdonat la vida.
-L’Skywalker vol
acabar amb mi -va dir en Kueller-. Sap que ha de derrotar-me si vol preservar
el seu poder.
-L’Skywalker ni tan
sols sap que existeixes -va dir en Brakiss.
El seu to contenia
un cert desafiament. En Brakiss encara era capaç de mostrar prou desafiant per
seguir resultant útil.
-Oh, sí que ho sap
-va dir en Kueller-. Et vas assegurar que acabarà venint a mi, oi?
-Li vaig advertir
que no havia d'acostar-se a Almània.
Els ulls d’en
Brakiss es van desorbitar en el mateix instant en què les paraules sortien de
la seva boca. Pel que semblava no havia planejat dir-li el que havia fet.
-Excel·lent -va dir
en Kueller -. Ara hi ha moltes més probabilitats que l’Skywalker vingui a Mi.
T'has portat molt bé, Brakiss.
- M'he portat molt
bé?
En Brakiss semblava
perplex.
-Sí -va dir en
Kueller-. Vas portar a terme la teva missió molt millor del que m'havia atrevit
a esperar.
-Llavors puc... Puc
quedar-me aquí?
En Brakiss estava
quequejant com un nen petit. Adorava aquella fàbrica d'androides. Li proporcionava
una sensació de pau que en Kueller trobava molt útil.
- És això el que
vols? -Va preguntar en Kueller.
En Brakiss va
assentir molt a poc a poc, com si tingués por que amb això anava a revelar els
seus més profunds secrets a Kueller.
-Doncs llavors
naturalment que pots quedar-te a la fàbrica, Brakiss. M'has servit molt bé.
- I no enviaràs a
ningú més aquí?
En Kueller va
somriure.
-No hi ha cap
necessitat que ningú més hi vagi allà. Telti és teva, Brakiss. Seguiré aportant
els fons necessaris perquè res canviï, i tu seguiràs treballant per a mi tal
com has fet sempre... I mai més tornarem a parlar de l’Skywalker, l'acadèmia o Yavin
IV. És això el que vols?
-Vull que
l’Skywalker no s'acosti a aquest lloc.
-Sempre estaràs sol
allà, Brakiss. El teu gran talent per a l'ús de la Força es malgastarà
inútilment en aquesta lluna, però tu seràs l'únic perjudicat per aquesta
pèrdua. La teva utilitat ha acabat.
- I l’Skywalker?
-Ara l’Skywalker és
meu -va dir en Kueller -. I aviat deixarà de ser un destorb, Brakiss..., i
l’Skywalker mai més tornarà a crear problemes a ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada