La Nova Rebel•lió (XVII)

Anterior

Disset

*

En Cole va anar retrocedint lentament sense apartar la mirada de l'ala-X de l’Skywalker i després va girar i va anar corrent cap el caça modernitzat més proper. La unitat R2 li estava llançant un torrent de xiulets, com si estigués renyint-lo per abandonar el seu lloc.

-Escolta, R2: si anem a treballar junts, hauràs de confiar en mi -va dir en Cole.

Acabava de dir això a un androide? En Cole va bellugar el cap amb incredulitat i va pujar a la plataforma de treball sobre la qual estava col·locat l'ala-X recondicionat. El seu ordinador estava subjecte amb femelles, i en Cole no s'havia recordat d'agafar la clau rotadora.

L’R2 va aparèixer darrere d'ell amb la clau rotadora en la seva urpa estesa. Unes quantes eines més de l'equip d’en Cole penjaven de l’R2, i la seva bigarrada disposició recordava els muntatges espacials del planeta Artèsia.

-Gràcies -va dir en Cole, i li va somriure-. Suposo que jo també hauré de confiar en tu.

L’R2 va emetre un brunzit per indicar que estava totalment d'acord amb ell.

En Cole va treure part del panell de l'ala-X recondicionat i després es va tirar enrere fins a quedar recolzat en els talons mentre deixava escapar un suau xiulet. Aquell ala-X també contenia un detonador.

Igual que l'ala-X recondicionat que va examinar a continuació, i que el següent...

L’R2 va deixar anar un urgent tri electrònic i en Cole va assentir. Els dos estaven pensant el mateix. Si els ales-X recondicionats havien estat sabotejats, haurien estat sabotejats també els nous caces?

Això resultaria una mica més difícil de descobrir. En Cole no estava autoritzat a treballar en els nous ales-X, però... Bé, era igual. Si l’agafaven, informaria als seus superiors del que havia descobert.

Però a qui havia d'informar? I si algú de l'hangar de manteniment havia autoritzat la instal·lació d'aquells sistemes? L’Skywalker potser no anava tan desencaminat quan va afirmar que els kloperians havien fet presoner al seu petit androide.

En Cole va mirar l’R2, i l’R2 va deixar escapar un suau queixa concisa.

-Sí, estem ficats en un bon embolic -va dir Cole. Però després va decidir que examinaria els nous ales-X abans de deixar-se portar pel pànic. Potser el problema només era present en els models recondicionats.

Es va aixecar sobre la plataforma i va recórrer l'hangar amb la mirada, esperant veure una ala-X nou. Només va trobar el model estacionat en la seva impecable plaça d'aparcament. I atès que s'havia quedat a treballar fins molt tard, en Cole era l'únic mecànic present a l'hangar. Els androides de manteniment estaven a l'àrea de muntatge principal dels ales-X. En Cole no havia vist cap kloperià, i tots els humans havien acabat el seu torn feia estona.

Excepte ell.

O això esperava.

- Pots muntar guàrdia perquè no em sorprenguin, R2?

El petit androide va emetre dos brunzits en un to bastant ofès, encara que en Cole no tenia cap desig d'examinar l'enigma que constituïa el com havia arribat a saber que la unitat R2 se sentia ofesa. El codi de xiulets era una cosa que havien anat desenvolupant d'una manera gairebé inconscient al llarg d'aquella tarda. Resultava obvi que el petit androide estava acostumat a treballar amb éssers humans.

-D'acord. Bé, som-hi...

En Cole va saltar de la plataforma, va baixar a l’R2 a terra i va anar cap al prototip de l'ala-X. Abans d'arribar-hi es va tornar per esbrinar què estava fent l’R2 i va veure que havia començat a recollir unes quantes eines més que en Cole havia oblidat que necessitaria. En Cole per fi entenia el perquè l’Skywalker s'havia mostrat tan preocupat quan es va adonar que hauria de prescindir d'aquell petit androide. L’R2 realment era molt valuós.

- Dóna't pressa! -Va xiuxiuejar.

Va anar a la zona de sensors i va introduir el codi que obriria la porta. L'ordinador li va preguntar quina era la seva raó per entrar-hi. En Cole va teclejar unes quantes mentides sobre una avaria curiosament uniforme que semblava estar present en tots els ales-X nous i l'ordinador va permetre que la porta s'obrís davant seu. En Cole es va adonar que li estaven tremolant les mans. No sabia de quant temps disposaria abans que els guàrdies o algun dels supervisors apareguessin per l'hangar.

Si ho feien, es limitaria a explicar-los la naturalesa del problema, ensenyar-los els artefactes i esperar, encara que això fos en contra de totes les regles de la lògica, que a Coruscant no hi hagués ningú que estigués col·laborant amb les restes de l'Imperi.

Perquè hi havia moltes probabilitats que aquesta persona o persones fossin les primeres a reaccionar a les mentides que havia introduït a l'ordinador.

En Cole va pujar per l'escaleta i es va instal·lar a la carlinga de l'ala-X nou. La configuració d'aquells ales-X era una mica diferent de la del model antic, el T-65C-A2. En el nou model, el T-65D-A, es podia accedir al nou sistema d'ordinador des de la mateixa cabina, la qual cosa proporcionava més maniobrabilitat, i més opcions, al pilot mentre es trobava a l'espai.

Tanmateix, el nou model d'ala-X no havia estat construït pensant en els treballs de manteniment. De fet, l'ordinador resultava difícil de manipular fos quina fos la posició que s'adoptés. En Cole va aconseguir incrustar-se en un racó de la carlinga i va anar traient les subjeccions. Li seguien tremolant les mans. Mai havia fet res que estigués prohibit.

O almenys no a Coruscant, per descomptat. Quan vivia a Tatooine, en Cole havia treballat ocasionalment en caces que se suposava no havia de tocar perquè volia esbrinar com funcionaven. Però a Tatooine havia estat aprenent, i els seus supervisors ho sabien. El que estava fent en aquell hangar de Coruscant era investigar a les mateixes persones que li havien donat feina.

El panell de l'ordinador es va desprendre i va caure sobre les seves mans. En Cole es va inclinar sobre el buit i es va trobar contemplant uns circuits més sofisticats que qualsevol dels que hagués vist mai en una ala-X. L’R2 també va donar un cop d'ull, inclinant el seu cos cilíndric sobre el panell fins on li permetia la seva forma. En Cole va alçar la mirada. L’R2 va encendre una petita llum instal·lada a la seva cúpula i va projectar el feix lluminós sobre el buit ocult darrere de l'ordinador.

-Gràcies -va dir Cole.

Va aclucar els ulls i va començar a examinar els circuits, assegurant-se que els seus dits no entraven en contacte amb cap d'ells. Durant un moment va pensar que no trobaria res.

Però llavors la insígnia imperial va brillar sota la llum amb una espurna platejada. En Cole va recolzar el cap en el vorell metàl·lic de l'ordinador. Aquells ales-X, tots i cadascun d'ells, havien estat dissenyats per esclatar. En Cole no volia ni pensar en totes les naus que hi havia recondicionat, i en tots els ales-X que ja estaven volant per l'espai, bombes flotants que esperaven el moment en què el pilot mouria la palanca equivocada o polsaria el botó erroni.

Va alçar la mirada cap al petit androide. L’R2 va apagar la seva llum.

- Pots esbrinar ràpidament quants ales-X han patit accidents després de sortir de Coruscant? -Va preguntar.

L’R2 va respondre amb un xiulet d'afirmació.

-Doncs llavors fes-ho -va dir Cole, agafant la vora de l'ordinador i disposant-se a tornar a deixar-la al seu lloc..., i quedant-se totalment immòbil quan va sentir un cruixit.

L’R2 es va enfonsar uns centímetres sobre les seves rodes. L'androide va emetre un suau brunzit, i en Cole va pensar que el so semblava una advertència.

Un instant després va sentir que se li eriçava el pèl del clatell.

-Així que la notificació era correcta després de tot -va dir una greu veu masculina-. Tenim a un sabotejador, eh? Surt d'aquí.

L’R2 va gemegar. En Cole va tornar a deixar el panell de l'ordinador al seu lloc amb molta cura, i després es va recolzar en el seient del pilot i es va assegurar que cap dels mecanismes interns estava en contacte amb algun altre sistema.

- He dit que surtis!

En Cole es va anar incorporant lentament amb les mans en alt. Estava envoltat per mitja dotzena de guàrdies de seguretat amb els desintegradors apunten al capdavant.

***

Nandreeson es va recolzar en la seva butaca recoberta de pell de baquor. La meitat superior no estava prou viscosa, i en Nandreeson va experimentar una molesta sensació de fred i humitat a la pell. Però les cames estaven agradablement calentes. Es trobaven sota l'aigua i tota aquella secció de la butaca estava recoberta d'algues, la qual cosa indicava que almenys aquesta part sí que havia estat objecte de l'atenció necessària.

Havia estat absent de Salt 6 durant tres dies per investigar la pèrdua d'un dels seus homes a la Vora Exterior. Quan va tornar al Passadís dels Contrabandistes, es va trobar que algú havia substituït la seva vella butaca per una de nova i de seguida va descobrir que no havien aconseguit condicionar-la adequadament. Quan hagués descansat, Nandreeson inspeccionaria la resta de les seves habitacions per esbrinar quins altres errors s'havien comès en la seva absència.

Fins al moment tot semblava estar impecable. L'aire es trobava tan saturat d'humitat que gairebé era visible. Eixams de mosquits diminuts es reunien per formar un gran núvol, i els borinots de mel d’Eilnian voletejaven sobre la paret del fons. Els borinots de mel ja gairebé estaven prou madurs per ser menjats. Nandreeson va sentir que li cremava la boca només de pensar-hi.

Els nenúfars havien florit sobre la superfície de l'estany, i algú havia raspat les parets fins a deixar amuntegades totes les algues en un costat, probablement amb vista al seu condicionament posterior. Les bombolles pujaven lentament pel centre de l'estany, esclatant en l'aire entre una pudor de sofre.

Però abans havia d’ocupar-se d'alguns assumptes pendents. Hi havia enviat a tota la seva gent als seus llits modulars, i s'havia quedat tot sol amb l’Iisner. Igual que en Nandreeson, l’Iisner era un glottalfib, però el seu musell era uns quinze centímetres més curt i les seves dents s'havien desgastat fins a quedar convertits en una mena de llavors gairebé invisibles. Els seus ulls reposaven damunt del seu musell com petits escarabats. Les seves manetes suraven sobre la superfície de l'aigua, i la seva cua estava enroscada al voltant de la base de la butaca. Una tira d'algues, una resta del viatge submarí que l’Iisner havia emprès a través de l'estany per assegurar-se que ningú havia introduït verins, sistemes de vigilància o qualsevol tipus d'artefacte nociu en les espesses aigües, penjava de la seva fossa nasal dreta. Les seves agalles seguien obrint-se i tancant-se, com si l’Iisner no pogués obtenir prou aire.

En Nandreeson aviat hauria de substituir-lo. L’Iisner estava envellint. Les seves escates ja començaven a desprendre’s després de dos o tres dies sense aigua. L’Iisner havia construït un estany de viscositat en les seves estances de l'Ou de Plata per evitar perdre massa escates durant un viatge espacial prolongat.

-Corren rumors que en Han Solo està a Salt 1-va dir Nandreeson.

Una diminuta flama va emergir del costat esquerre del seu musell. Estava més famolenc del que havia cregut.

-Sí -va dir l’Iisner-. S'està allotjant allà. Ha estat cosa d'en Jarril.

-Jarril... -Nandreeson va submergir el morro a l'aigua calenta i oliosa. Allò va refredar una part del seu ardor. No tenia ganes d'anar a la paret dels borinots de mel per començar a buscar els que ja estiguessin madurs. Quan fos a nedar, potser s'enduria un ou de sigiler i se'l menjaria cru -. La setmana passada en Jarril em va pagar el deute que havia contret amb mi. Trenta mil crèdits... No em vaig sentir molt complagut.

-Això vol dir que ha aconseguit guanyar molts diners.

En Nandreeson es va espolsar per fer caure les gotes d'aigua del seu musell.

-Tothom està guanyant molts diners. Porto mesos sense signar un préstec mínimament substanciós. En Jarril és un dels molts que m'han pagat el que em devien. Si les coses segueixen igual, hauré de dedicar-me a un altre negoci.

-Potser hauríem de marxar del passadís -va dir l’Iisner-. Aquest lloc ha canviat massa perquè pugui seguir sentint-me còmode en ell. No m'agraden els contrabandistes rics. No són divertits.

En Nandreeson va somriure.

-He d'admetre que el desafiament s'ha esfumat -va dir després-. I si conegués un lloc més convenient per als negocis que el Passadís, me n'aniria allà. Però de moment aquest lloc encara pot oferir bastants oportunitats de fer negocis.

- Què em dius de Glottal? -Va preguntar l’Iisner.

En Nandreeson va arrufar les celles. El seu planeta natal, amb els seus estanys i les seves zones fangoses, les seves falgueres i els seus deliciosos insectes, els seus foscos boscos i la seva atmosfera enganxosa i humida, li atreia amb la potència gairebé irresistible d'un imant ancestral. Però a Glottal només seria un més entre un miler de 'fibs rics. Allà era l'únic 'fib ric, i un dels senyors del crim més poderosos de tota la galàxia. El segon títol no significaria absolutament res a Glottal.

-Encara no estic preparat per anar a Glottal -va dir. Aniria allà quan estigués a punt de morir. Es reproduiria, i deixaria la seva fortuna a aquells descendents seus que aconseguissin sobreviure-. No, no... Necessito un nou negoci, i una nova diversió.

-Podries començar a traficar amb equip imperial.

En Nandreeson va fer girar un ull a la seva conca i el va utilitzar per mirar fixament l’Iisner.

-Prefereixo els crèdits i els tresors lluents. L'equip té un mercat molt limitat. Així que el comprador hagi trobat tot el que buscava o hagi aconseguit posar en marxa les seves pròpies fàbriques, aquesta riquesa sobtada cessarà d'arribar..., i tot un grup de contrabandistes que s'han acostumat a viure en gran tornarà a necessitar diners. -Va somriure-. Potser ens estem deixant espantar massa aviat pels capricis del mercat. Paciència, estimat noi... La paciència és el lema dels savis.

L’Iisner es va introduir una mica més en l'aigua i va nedar fins a l'altre costat de l'estany. La corba de la seva espina dorsal es va alçar per sobre de la superfície, i unes quantes escames es van desprendre sota el frec de les algues.

-Mai m'has donat la impressió de ser particularment pacient -va dir després des de la seguretat de la seva nova posició.

La llengua d’en Nandreeson va sorgir veloçment de la seva boca i va capturar un grapat de mosquits. Nandreeson els va rostir amb el seu alè i els va engolir, gaudint d'aquell petit aperitiu. Anava a necessitar un sopar molt copiós.

-Sóc pacient -va dir-. Sóc molt pacient, i la paciència sol ser recompensada. Pensa en Calrissian, per exemple.

-Calrissian porta disset anys sense acostar-se al Passadís.

En Nandreeson va engolir l'últim mosquit. El seu estómac va emetre un clapoteig ofegat.

-Però aviat estarà aquí.

-No pots estar segur -va dir l’Iisner.

Nandreeson va fer girar el seu altre ull cap a ell. L’Iisner es va submergir en l'aigua fins que només els seus ulls i la part superior del seu cap van seguir sent visibles.

-Estic segur d'això, i encara que agraeixo els teus consells, no m'agraden gens els dubtes -va dir Nandreeson-. Calrissian estarà aquí perquè Solo és aquí.

L’Iisner va expulsar dos rajolins d'aigua per les seves fosses nasals. Els fragments d'algues van sortir disparats pels aires i van caure sobre les roques cobertes de molsa que circumdaven l'estany. Després l’Iisner es va aixecar prou per poder parlar.

-Solo i Calrissian no són socis -va dir-. Mai han viatjat junts. Abans que es casés, Solo només viatjava amb el wookie.

-No prestes la suficient atenció al que passa al teu voltant. -Nandreeson es va submergir una mica més en l'aigua calenta. La manca de viscositat del respatller de la butaca va fer que sentís un calfred -. Des que Calrissian va perdre la Ciutat dels Núvols, ell i Solo han unit les seves forces durant cada amenaça imperial.

-I?

-I? –En Nandreeson va fer esclatar una bombolla de sofre sota l'aigua. L'esclat va crear diverses bombolles més petites que van pujar a la superfície -. Què és el que ha canviat en el Passadís, estimat l’Iisner?

La boca de l'Iisner es va obrir fins arribar a un diàmetre prou gran per engolir tota una riba de nenúfars.

-L'equip imperial.

-Exactament -va dir Nandreeson -. I a part d'en Han Solo i el seu wookie, qui hi ha a la Nova República que sàpiga com arribar fins al Passadís?

-Calrissian... –l’Iisner va pronunciar el nom en un to tan entretallat i panteixant com si fos una paraula sagrada -. Tens algun pla, oi?

-I tant que sí -va dir Nandreeson. Va somriure, i petites llengües de flames van llepar les comissures de la boca -. Encara que en aquest cas potser no em faci falta...

Següent