Dotze
*
L’oliosa olor
metàl·lica de l'hangar de manteniment va fer que en Luke es recordés dels molts
dies que havia dedicat a reparar el lliscant del seu oncle a Tatooine. Per
aquell llavors li encantava encorbar-se sobre de l'equip i tractar de trobar
les petites variacions que millorarien la velocitat o la precisió.
Un altre món. Una
altra època.
L’R2 avançava en
silenci darrere d'ell, acostant-se cada vegada una miqueta més a mesura que
s'internaven a l'hangar. L'àrea d'ordres i comandes li havia dit que baixés
allà, i l'únic que havien pogut confirmar era que el seu ala-X estava sent
objecte de la revisió de manteniment rutinària que havia sol·licitat.
L'hangar principal
estava buit excepte per diversos ales-X a mig desmuntar. L’R2 va anar cap a la
porta de doble fulla de l'hangar i va emetre un xiulet.
-Bé, R2, aniré allà
si no aconsegueixo trobar ningú -. Va dir en Luke-. Però abans esperarem una
estona.
La seva paciència va
ser recompensada un instant després quan un jove ros -un noi, en realitat
-vestit de mecànic va sorgir del fons de l'hangar. El noi s'estava netejant les
mans en un drap que havia estat blanc feia molt de temps quan va veure al Luke.
-Està en una zona
d'accés restringit -va dir.
No tindria molts més
anys dels que havia tingut en Luke quan van morir els seus oncles.
-Ho sé -va dir en
Luke -. Els d'ordres i comandes m'han enviat aquí. Pel que sembla teniu el meu
ala-X aquí baix.
El noi va arronsar
les espatlles.
-Doncs en aquest cas
i si està aquí baix, estem treballant en ell. Les reparacions estaran acabades
el més aviat possible.
-Se suposa que
l'ala-X no hauria d'estar aquí.
-Haurà de parlar d'això
amb els d'ordres...
-Escolta, no puc
perdre el temps amb aquesta classe de juguesques burocràtiques -va dir en Luke,
entrant a la llum mentre la seva capa Jedi ondulava al seu voltant-. Necessito
l'ala-X aquesta tarda. M'han dit que havia estat desmuntat...
-Doncs llavors no
podrà disposar-ne fins que l’hagin tornat a muntar. Ho sento. Els d'ordres mai
haurien d'haver-li enviat aquí baix.
-Potser no -va dir
en Luke -, però ho van fer. Anem a veure si podem resoldre aquest petit
problema, d'acord?
El noi va alçar la
mirada cap a ell. Pel que semblava no havia esperat que en Luke estigués
disposat a trobar alguna mena de solució raonable. L’R2 es va acostar una mica
més.
-La seva unitat
astromecànica tampoc hauria d'estar aquí.
-Ho sé -va dir en
Luke -, però necessito la meva ala-X avui mateix. L’R2 treballa amb mi.
El noi va arrugar
els llavis con si la idea li desagradés.
-Llavors és veritat
que no volia que la seva ala-X acabés aquí, eh?
-Per descomptat -va
dir en Luke -. Només volia una revisió de manteniment regular, com faig sempre
que vinc a Coruscant.
- No ha llegit
l'última nota de règim interior del general Antilles?
Wedge? Què tenia a
veure Wedge amb l'ala-X d’en Luke?
-Sembla que no
-va dir.
-El manteniment de
rutina ha d'incloure l'alteració i millora de tots els ales-X fins a aconseguir
que puguin funcionar al nivell d'eficiència actual dels caces mitjans.
-Això deu sortir
força car -va dir en Luke.
El noi va arrufar
les celles.
-D'on m'ha dit que
venia?
-No t'ho he dit -va
respondre en Luke -. On puc trobar en Wedge?
-Al general
Antilles? -Que en Luke es referís al general amb tanta familiaritat li havia
arrencat un panteix de sorpresa-. Doncs no sé... Mai he parlat amb ell. El
coneix?
Luke va somriure.
-Una mica. Vam estar
en el mateix esquadró durant la batalla de Yavin.
El noi va deixar
caure el seu drap a terra.
-Disculpi, senyor.
No tenia ni idea. Jo... Eh... Puc deixar-li un missatge al sistema.
-Si em portes fins a
la meva nau jo mateix puc posar-me en contacte amb ell.
-Ens trobem en una
zona d'accés restringit per raons de seguretat, senyor.
-Ja hem passat per
això abans -va dir en Luke -. Em dic Luke Skywalker. L'únic que vull es fer una
ullada al meu ala-X i...
- En Luke Skywalker?
-La veu del noi va esdevenir un grall-. El Cavaller Jedi? Per què no ha
començat per aquí, senyor? Hauria tirat d'alguns fils.
-Els Jedi mai
s'aprofiten injustament de la seva posició -va dir en Luke, encara que això no
era exactament cert -. Anem a fer una ullada a l'ala-X, d'acord?
El noi va introduir
alguns codis a l'ordinador i després es va netejar les mans en els seus
pantalons marrons de mecànic.
-Si té la bondat de
seguir-me, senyor...
En Luke va travessar
l'hangar principal. L’R2 els va seguir.
-Potser vulgui
deixar aquí la seva unitat astromecànica, senyor. La dotació del nou hangar
d'ales-X és una mica hostil amb els androides, almenys pel que fa a les unitats
R2.
- Podria córrer
algun perill?
-No, senyor, però...
Bé, la veritat és que als kloperians no els agraden gens les unitats R2.
-R2D2 ja es va
adonar d'això la primera vegada que va baixar aquí. Pel que sembla va estar
presoner durant una estona.
- Presoner? -El noi
va mirar per sobre de la seva espatlla-. Disculpi’m, senyor, però no crec que
la paraula «presoner» resulti molt adequada quan s'està parlant d'un androide.
El noi pensava que
en Luke estava sent melodramàtic. En Luke va ajuntar les mans sobre la seva
túnica, d'una manera molt semblant a com solia fer-ho en Ben.
L'olor del
dissolvent netejador d'ales-X era clarament perceptible dins del nou hangar.
Més peces d'ala-X eren escampades al voltant d'algunes naus que ja havien estat
millorades i muntades. Les noves naus tenien uns contorns més esvelts i
aerodinàmics. El llarg con instal·lat al morro no havia canviat, però l'àrea de
la secció posterior que allotjava l'androide astromecànic havia desaparegut.
En Luke va sentir
que se li eriçava el pèl del clatell.
-Parla’m de l'ordre
del general Antilles.
-La vam rebre l'any
passat, senyor, després que ens enviessin el prototip del nou ala-X. El nou
disseny és més eficient en les situacions de combat. Combina el sistema
d'ordinadors i la unitat astromecànica en un sol sistema.
-Però això ja es va
provar fa molt de temps, i van descobrir que el pilot podia córrer un seriós
perill si la unitat s'avariava.
El noi va arronsar
les espatlles.
-Han aconseguit
solucionar aquest problema, senyor. Els canvis introduïts en la tecnologia dels
androides i els ordinadors durant els últims sis mesos han estat realment
sorprenents. Podem fer coses que mai havíem estat capaços de fer abans. Hi ha
d'haver estat vivint al bell mig del no-res per no saber-ho... D'on ha vingut?
-De Yavin IV -va dir
en Luke, sentint-se sobtadament vell i antiquat-. Dono classes allà.
-Hmmm -va dir el
noi, i va anar cap a un altre ala-X desmuntat que ocupava el fons de l'hangar.
- Esteu introduint
aquestes modificacions en tots els ales-X? -Va preguntar en Luke.
-Sí, senyor. També
hem combinat alguns sistemes similars en altres caces estel·lars.
El seu entusiasme
resultava encantador. En Luke va recordar que va haver un temps en què la nova
tecnologia li inspirava sentiments similars.
- I com s’ho pot
permetre la Nova República?
El noi va tornar a
encongir-se d'espatlles. Estava clar que no sentia el més mínim interès pels
assumptes financers.
-No ho sé, senyor,
però ja portem més d'un mes fent-ho. Puc assegurar-li que això ens manté molt
ocupats a tots... No he tingut més d'un dia lliure des que van començar tots
aquests canvis.
Es va aturar davant
d'una plataforma de manteniment. L'ala-X estacionat sobre ella amb prou feines
si podia ser reconegut com un caça estel·lar.
L’R2 va deixar
escapar un gemec tan queixós com si estigués contemplant l'agonia d'un amic
molt estimat.
En Luke va intentar
reprimir la seva irritació.
- Quant de temps
caldrà per tornar a deixar-lo tal com estava abans?
-Eh... Com ha dit,
senyor? -El noi semblava perplex.
-Necessito l'ala-X
per a aquesta tarda -va dir en Luke-. Podré disposar d'ell?
-Acaben de començar
a treballar en el sistema d'ordinadors, senyor. No podrem tenir-ho llest fins
demà, o potser fins i tot una mica més tard.
-No vull que
facin cap canvi -va dir en Luke -. Quant de temps tardarien a tornar a
muntar-lo i deixar-lo com estava?
-Em temo que no
podem fer això, senyor. Són ordres del general Antilles, ja sap... El general
diu que els vells ales-X no són prou estables per a ser utilitzats en l'espai.
-El meu funciona
perfectament -va dir en Luke -. M'agradaria poder tornar a disposar d'ell el
més aviat possible.
-Ho sento, senyor, però...
-He de dur a terme
una missió diplomàtica que m'ha encomanat la meva germana la Leia Organa Solo,
la cap d'Estat -va dir en Luke, sentint la inevitable onada de frustració que
experimentava cada vegada que havia d'utilitzar el seu rang-. M'agradaria poder
utilitzar el meu ala-X, i el necessito aquesta tarda.
El noi va donar un
ràpid cop d'ull als sistemes de la nau.
-Li asseguro que ho
lamento moltíssim, senyor, però ja han extret la memòria i les connexions de la
unitat astromecànica. El forat de la presa segueix estant aquí, però no hi ha
res al que connectar-se. Si estan seguint el procediment habitual, les peces ja
hauran estat reciclades.
-Tinc els xips de
memòria. La meva unitat R2 els va agafar abans.
El noi es va
retorçar nerviosament les mans.
-Senyor, si té la
bondat de fer una ullada a l'interior...
-Això era exactament
el que en Luke no havia volgut fer, perquè temia veure un vell amic esbudellat
i pràcticament destruït. Va pujar a la vora de la plataforma i va contemplar
l'interior. Tota la zona de la unitat astromecánica havia estat extreta i
desmuntada. En Luke no havia tingut ocasió de treballar realment a fons sobre
una ala-X des de la batalla d'Endor, però tot i així era capaç de reconèixer un
desmantellament fet a consciència quan el tenia davant dels ulls. Aquell ala-X
ja estava a mig reconvertir.
Va donar uns copets
sobre el flanc de la nau, i l’R2 va tornar a gemegar.
-Vull que ho deixin
tal com estava abans -va dir en Luke després, girant-se cap el noi.
-Però senyor...
-Jo m'ocuparé del
general Antilles. Tu limita't a deixar la meva ala-X tal com estava abans.
-No podrem tenir-ho
llest per quan ha dit que el necessitava, senyor.
En Luke va assentir.
-Ja ho he comprès.
Aconsegueix-me un ala-X vell, un que no hagueu millorat, i jo introduiré els
xips de memòria en aquest aparell. En tindré prou per a aquesta missió.
El noi semblava molt
afligit.
-Ho sento, senyor.
Desmuntem tots els ales-X així que hi arriben. És un procés molt ràpid i
senzill i..., i no disposem de cap ala-X antic que pugui utilitzar.
-Però estic segur
que a Coruscant ha d'haver algun ala-X que...
En Luke va callar
veient l'expressió del noi. A la Nova República no hi havia res que funcionés a
la perfecció, i quan alguna cosa funcionava a la perfecció sempre acabava resultant
ser un seriós problema.
-Puc lliurar-li una
ala-X per substituir el seu -va dir el noi -, però haurà de ser un dels nous.
Els seus xips no li serviran de res, i la seva unitat astromecànica tampoc.
- I l’R2? No es pot
interposar en aquest ala-X nou?
El noi va remenar el
cap.
-El nou ala-X és un
vehicle estrictament unipersonal.
En Luke va sospirar.
Cap de les opcions de què disposava li agradava massa. Volia viatjar en un caça
estel·lar per poder comptar amb la seva velocitat i tenir la capacitat de
travessar les defenses planetàries sense ser detectat. Podia usar una nau més
gran –la Leia probablement li deixaria utilitzar l’Alderaan-, però això
significava que hauria d'anar acompanyat per un personal de suport molt més
nombrós que l’R2. També significava que atrauria l'atenció mentre viatjava per
la galàxia, i això significava que hauria d'explicar per què la Leia no hi era
amb ell. En Han ja s'havia marxat a bord del Falcó, i totes les altres naus
portaven les insígnies d'identificació de la Nova República.
-Treballaràs amb la
meva unitat astromecànica -va dir per fi-. L’R2 coneix aquest ala-X millor que
ningú. Vull que el meu caça estigui en condicions de volar per quan torni.
L’R2 va deixar
escapar una ràpida sèrie de xiulets i gemecs.
-Ho sento, vell amic
-va dir en Luke, posant la mà sobre la cúpula de l’R2-. Crec que això no pot
esperar. Confio que t'asseguraràs que l'ala-X sigui reparat.
L’R2 va respondre
amb un suau gemec.
-I a més informaré a
la Leia, C3PO i en Wedge de què hi ets aquí. No et passarà res. -Després en
Luke es va tornar cap al noi-. Perquè no li passarà res, oi?
-És una unitat R2
molt antiquada, senyor. Els kloperians...
-No -el va
interrompre en Luke amb fermesa-. L’R2D2 és un heroi de la Rebel·lió. De no ser
per aquest petit androide ni la Leia ni jo estaríem vius, així que tracta l’R2
de la mateixa manera en què em tractaries a mi.
-Senyor...
- Com et dius, fill?
El noi va respirar
fondo.
-Cole Fardreamer. *
En Luke va fer un
bot de sorpresa sentint aquell nom.
- Ets de Tatooine?
El noi va assentir.
-Vaig créixer
escoltant històries sobre vostè, senyor. Com de meravellós que era, i com hi va
haver un temps en què només era un granger d'humitat... Vostè ha estat la causa
que vingués aquí.
En Luke mai havia
tingut la sensació de ser una font d'inspiració per a ningú, i va aconseguir
resistir l'impuls de retrocedir un parell de passos.
-I ara ets mecànic
d'ales-X.
-És una forma de
començar.
En Luke va assentir.
-Per descomptat. -Va
respirar fondo-. Tingues cura de la meva ala-X i de la meva unitat R2, Cole.
Assegura't que no els passi res. Quan torni vull que els dos estiguin intactes
i llestos per ser utilitzats.
-Si ho desitja,
senyor, puc tenir preparat un ala-X per a vostè a aquesta hora del dia de demà.
En Luke va estudiar
la cara del noi. No li cabia cap dubte que en Cole anava a invertir tota la
seva energia i tot el seu entusiasme en la tasca de reparar el seu ala-X...,
però això no seria suficient.
-Si pogués esperaria
-va dir en veu baixa i suau -, però tinc la sensació que se m’està acabant el
temps.
***
El Passadís dels
Contrabandistes no havia canviat. El Passadís era un cinturó d'asteroides que,
al llarg dels segles, s'havia convertit en l'amagatall de centenars de
contrabandistes. Entrar al passadís resultava força complicat, i en Han es va
sorprendre de veure que encara es recordava de com fer-ho malgrat tots els anys
que havien transcorregut des que se’n va anar d'allà.
Però ho havia fet.
Va posar el Falcó a Salt 1, el trenta-cinquè asteroide del sistema, i el primer
a haver estat colonitzat. Salt 1 sempre havia estat l'asteroide més capaç
d'acollir vida humana, i estava extremadament ben protegit.
Els amagatalls es
trobaven en les profunditats del Passadís, i havien estat tallats feia segles
per criatures en què en Han no volia ni pensar. Mentre ell i en Chewie anaven
descendint pels vells i familiars passadissos, en Han va recordar amb tota
claredat la sensació de claustrofòbia que li produïa el Passadís. Sempre
l'havia associat amb la sensació d'estar sent perseguit. Però últimament ja no
estava sent perseguit per ningú, i no obstant això la sensació perdurava.
En Chewie va deixar
anar un grunyit.
-Sí, tens raó -va
dir en Han-. Jo també m'imaginava que a hores d'ara va haurien aconseguit
eliminar aquesta pesta.
Els corredors feien
olor de sofre, carn rància i carn mig podrida. La pestilència sempre havia
format part del Passadís, i en Chewie s'havia queixat d'ella totes i cadascuna
de les vegades que hi havien anat.
La font de la pudor
era un líquid verd groguenc d'aspecte bastant viscós que corria pel centre dels
passadissos i arribava fins a les zones de comerç principals. Durant la seva
primera estada al Passadís, en Han havia presenciat el primer i únic intent
d'aturar el seu fluir. A algun bothan se li havia ficat al cap la idea que n'hi
hauria prou amb obstruir la font de la qual brollava el líquid. Quan ho va fer,
Salt 1 va ser sacsejat a l'instant pel terratrèmol més gran de tota la seva
història.
-Aquí hi ha gas
-havia explicat el bothan posteriorment-. O deixem que la pudor segueixi
escampant-se per tot arreu, o Salt 1 esclatarà.
Els contrabandistes
van triar conviure amb la pudor. No havien trobat un amagatall millor en tota
la galàxia.
Tampoc havien
aconseguit trobar un lloc millor defensat. En Han sabia que el Falcó havia
estat sent observat des del moment en què va aparèixer. El que no s'esperava
era veure als guàrdies armats que hi havia al final del passadís.
Eren cinc, i tots
eren vells amics.
En Chewie va deixar
anar un rugit d'indignació, i en Han posar una mà sobre el pelut braç del seu
amic per contenir-lo. Els seus ulls van examinar el grup. El Noi DXo'In, que
s'havia quedat calb, havia portat a bord de la seva nau al Han en el seu primer
viatge a Kèssel. Zeen Afit, amb el seu arrugat rostre encara més ple de solcs i
línies de com el recordava en Han, els havia servit de guia a ell i a Chewie
quan van anar al Passadís per primera vegada. Esvelta Anna Blava, que estava
més bonica que mai, havia dirigit les partides de sàbacc en què en Han va
guanyar un munt de crèdits. Wynni, la wookiee que havia intentat seduir
Chewbacca durant la seva primera visita a Salt 1, tenia el mateix aspecte de
sempre. I Seluss, el sullustà que solia viatjar amb en Jarril, s'aferrava al seu
desintegrador com si tingués moltíssimes ganes d’utilitzar-lo.
En Han va estendre
les mans cap a ells.
- Us sembla que
aquesta és manera de saludar un vell amic?
-Tu no ets amic meu,
Solo -va dir Esvelta Anna Blava.
- De quant de temps
disposem abans que els teus amics de la Nova República apareguin per
arrestar-nos a tots? -Va preguntar en Zeen Afit.
- Heu fet alguna
cosa il·legal? –Va preguntar en Han.
La Wynni va deixar
anar un grunyit.
- És que ja ni tan
sols es pot fer una pregunteta innocent? -Va replicar secament en Han.
-No quan qui la fa
ja coneix la resposta -va dir el Noi DXo'In.
El braç d’en Chewie
es va tensar, però en Han va seguir estrenyent el floc de pèls que havia agafat
entre els dits.
-Si la República
volgués acabar amb el Passadís dels Contrabandistes, això ja hauria passat fa
molt de temps.
En Seluss va deixar
escapar un vertiginós torrent de xiscles, i les seves orelles es van moure cap
enrere i cap endavant mentre parlava.
-Oh, sí, naturalment
-va dir en Han-. Com si realment hi hagués una jerarquia preparada i esperant
que per fi arribeu al cim, oi? No creus que estàs sobreestimant la teva
importància, Seluss?
La Wynni va rugir, i
en Chewbacca li va tornar el rugit.
-Prou, Chewie -va
xiuxiuejar en Han -. Aquesta situació ja sembla prou complicada sense
necessitat que tu la compliquis encara més amb uns quants xocs de personalitats
incompatibles.
En Chewie va
grunyir. En Han comprenia la seva frustració: la Wynni mai havia actuat segons
el codi dels wookiees -havia abandonat a la seva família i dos deutes de vida
per fer carrera com a contrabandista-, però en Han no volia que una vella
ferida s'infectés fins a acabar convertint-se en alguna cosa realment
lletja..., i especialment no quan ell i en Chewie s'enfrontaven a una potència
de foc bastant superior a la seva.
-El xoc de
personalitats incompatibles s'acaba de produir, Han -va dir el Noi-. Ja fa molt
temps que vas deixar de ser un contrabandista. No tens dret a tornar aquí.
-Tinc tant dret a
ser aquí com vosaltres -va replicar en Han-. I des de quan estar al Passadís és
un privilegi? Crec que encara recordo una època en què la majoria dels presents
estàvem fent que el podíem per sortir d'aquí.
-El Passadís ha
canviat -va dir la Blava.
-Doncs segueix fent
una olor exactament igual -va murmurar en Han.
Se li van acostar
una mica més. En Zeen va enfonsar el canó del seu desintegrador a les costelles
d’en Han, i en Chewie va tornar a grunyir. La Wynni va amenaçar amb el seu arc
d'energia.
-Bé, què fareu? Aneu
a obligar-me a tornar al Falcó empenyent-me durant tot el trajecte, o m'aneu a
matar aquí mateix? –En Han va agafar el desintegrador d’en Seluss i va tirar
d'ell, atraient al minúscul humanoide cap al seu pit -. He vingut aquí perquè
el teu soci em va convidar a venir, amic. Vols que portar al Jarril aquí perquè
ho discutiu?
En Seluss va deixar
anar el desintegrador i va deixar anar una ràfega de xiscles plens d'irritació.
En Han va aixecar la mà esquerra -la que no subjectava el desintegrador -en un
gest d'autodefensa.
-Ei, ei... Com havia
de saber que en Jarril no és aquí? Vaig pensar que havia tornat immediatament
després de veure’m.
En Seluss, que
seguia parlotejant, va empènyer en Han. L'empenta va ser sorprenentment potent,
sobretot tenint en consideració que el sullustà només li arribava a la cintura.
En Chewbacca va
grunyir, va agafar a Seluss pel coll i el va alçar en suspens.
-Baixa’l, Chewie -va
dir en Han-. Està molt nerviós.
-I té motius per
estar-ho -va dir en Zeen-. En Jarril va anar a veure't i mai va tornar, i ara
apareixes de cop i volta.
En Seluss seguia
parlotejant a tota velocitat i havia començat a agitar frenèticament els seus
braços i les seves cames. En Chewie el mantenia en l'aire a un braç de
distància d'ell..., i tractant-se del braç d’en Chewie, la distància era
considerable. En Seluss semblava un ratolí enfurismat que estigués fent
tombarelles per l'aire.
-Vosaltres em
coneixeu bé, nois. No sóc dels que van pel món enganyant a la gent, i no
assassino a les persones a sang freda. –En Han estava començant a irritar-se -.
He vingut aquí perquè en Jarril va dir que hi havia problemes.
-Has vingut aquí
perquè en Jarril et va parlar dels diners -va dir el Noi DXo'In.
La Wynni va emetre
un gemec d'advertència.
En Han va arquejar
una cella.
- Primer sóc un
enemic del Passadís, i després resulta que camino darrere dels vostres diners?
Hauríeu de decidir-vos per una cosa o per una altra. Chewie va deixar escapar
un lladruc ofegat. -Crec que «paranoia» és una paraula massa suau –va dir en
Han.
- Què esteu
ocultant, nois?
- Veieu? -Va
exclamar en Zeen-. Us vaig dir que havia vingut en nom de la Nova República.
-Esvelta Anna Blava va apartar en Zeen d'un cop de colze.
-Té dret a fer
aquesta pregunta -va dir-. Deixa Seluss a terra i parlarem.
En Chewie va moure
el cap. En Seluss intentava colpejar-lo, però només va aconseguir que els
peluts dits d’en Chewie xafessin amb més força el coll de la seva camisa.
-Baixa’l, Chewie -va
dir en Han.
En Chewie va
respondre amb un udol de protesta.
-He dit que el
baixis.
En Han no volia haver
de barallar-se amb tothom.
En Chewie va
sostenir a Seluss sobre del líquid viscós..., i el va deixar caure.
En Seluss va cridar,
emetent una xiulada tan estrident i ensordidora que va fer que els wookiees es
tapessin les orelles. Després va caure dins del líquid, escampant aquella
substància viscosa per tot arreu i duplicant la pestilència general. En Han va
retrocedir mentre els altres contrabandistes intentaven treure’s les taques de
líquid verd groguenc amb visible irritació.
En Seluss es va
aixecar d'un salt i va arrencar el seu desintegrador dels dits d’en Han.
- Ep! -Va cridar en
Han.
En Chewie va
intentar desenfundar el seu desintegrador, però ja era massa tard.
Seluss va disparar.
* (Com és habitual a
Tatooine, els cognoms (Skywalker, Darklighter, etc...) tenen un significat més
del merament identificador. En aquest cas, el que algú es digui «Fardreamer»
vol dir que és capaç de tenir grans somnis o que pot arribar molt lluny amb la
seva imaginació. (N. del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada