dimecres, 22 d’abril del 2015

La Nova Rebel•lió (XXVIII)

Anterior



Vint-i-vuit

*
La Femon s'hauria rigut d'ell i li hagués dit que s'estava deixant espantar per la seva pròpia imaginació. A vegades en Kueller la trobava a faltar. La Femon havia estat amb ell durant molt de temps. Encara podia sentir la seva veu dins del seu cap, reprenent-lo i donant-li consells.
La trobava a faltar, però no lamentava haver-la matat. Hi havia coses que senzillament havien de fer-se.
En Kueller estava immòbil sobre el punt exacte del centre de control d’Almània on havia mort la Femon. Hi havia substituït les màscares de les parets que Femon tant estimava per altres, i havia afegit algunes de la seva col·lecció particular. Els seus guàrdies estaven immòbils darrere d'ell, observant en silenci. Els que treballaven per en Kueller creien en ell, però en realitat n'hi hauria prou amb uns quants fanàtics per matar-lo. En Kueller no volia veure’s obligat a estar en guàrdia contínuament, i per això tenia als seus sentinelles. Ells el protegirien, i no cometrien errors.
Perquè li tenien pànic.
Però en Luke Skywalker no li temia. En Kueller va tirar de la butaca retràctil, es va asseure en ella i va estirar les seves llargues cames per sota de la consola. La pantalla que hi havia davant seu mostrava les restes de l'ala-X de l’Skywalker. El caça havia caigut prop d'algunes de les cases més valuoses de Pydyr, i a més es tractava de cases on les riqueses encara no havien estat saquejades. Durant uns moments en Kueller havia temut que perdria aquestes riqueses, però després va considerar que això suposaria pagar un preu molt petit a canvi de l’Skywalker.
Skywalker, ferit, a Pydyr...
Perfecte.
Va pressionar un botó i es va posar en contacte amb un dels seus sotssecretaris de comunicacions.
-Vull una connexió interestel·lar amb Coruscant -va dir -Vull parlar amb la presidenta Leia Organa Solo. Digues-li que és sobre el seu germà, i després fes que hagi d'esperar.
-Sí, el meu senyor -va dir el sotssecretari.
La seva imatge es va esfumar amb un parpelleig lluminós i en Kueller va tornar la mirada cap a la casa en què s'havia ficat Skywalker. La Femon li hauria preguntat de qui tenia tanta por i l’hauria mirat amb expressió despectiva, sense saber que l'home de l'esquena cremada que coixejava havia sobreviscut a l'explosió de la seva nau.
Un home menys poderós mai hauria sobreviscut.
En Kueller esperava que l’Skywalker fos a Almània. La seva decisió de posar-se a Pydyr havia estat una sorpresa, igual que l'explosió. En Kueller ho havia vist tot en el monitor.
I havia percebut tot el que va passar en el més profund de les seves entranyes.
Per fi sabia que els detonadors funcionaven, però no havia esperat que l’Skywalker fos a executar l'ordre de destrucció per pura casualitat.
En Kueller havia bloquejat les repercussions en la Força el millor que havia pogut. Volia que la presidenta Organa Solo s'adonés que alguna cosa anava malament, però volia evitar que sabés en què consistia exactament. En Kueller mai hagués pogut amagar la veritat a l’Skywalker, però Organa Solo havia descuidat el seu ensinistrament Jedi. La presidenta patia severes deficiències en moltes àrees importants, i en Kueller tenia intenció d'utilitzar-les en profit propi.
I després que hagués parlat amb ella, aniria a per Skywalker. Encara que estava ferit i ho havia perdut tot, aquell home seguiria sent un oponent formidable.
Però les ferides feien possibles altres coses. Les ferides havien debilitat l’Skywalker, i també debilitarien la seva decisió i la seva confiança en si mateix. Potser necessités una mica de fortalesa ràpida i fàcil d'obtenir. En Kueller potser pogués triomfar allà on l'Emperador havia fracassat.
En Kueller potser podria aconseguir que en Luke Skywalker es tornés cap al costat fosc.
I llavors els dos governarien junts: en Kueller com Emperador, i en Luke com el seu Darth Vader.
Què meravellosament adequat seria això...

***

La Leia tenia la sensació d'haver tornat a Hoth i estar treballant a la base rebel. Ella i en Wedge estaven asseguts l'un al costat de l'altre, i els ordinadors que hi havia davant seu emetien un ràpid brunzit de contínua activitat. L'almirall Ackbar estava assegut en una altra terminal, igual que la resta de militars d'alt rang. Estaven intentant localitzar els ales-X restants, aquells que havien sortit de Coruscant després del recondicionament. L'almirall Ackbar havia suggerit que podien deixar aquesta tasca en mans d'oficials de menor rang, però la Leia no va voler ni sentir parlar. Sabia que podia confiar en les persones presents a la sala. Molts dels oficials de menor rang havien estat ascendits recentment, i la Leia no sabia si podia confiar en ells.
Hi havia massa vides en joc, i la Leia necessitava estar segura que tot es feia correctament.
A més, el treball li permetia concentrar-se en alguna cosa que no fos la seva ira cap a Meido. La votació de manca de confiança se celebraria al dia següent, i el senador Gno volia que la presidència fes campanya. La Leia la faria, per descomptat, però la seva campanya es limitaria a un sol discurs pronunciat just abans que s'iniciés la votació. Recordava altres votacions de manca de confiança de l'Antiga República, i sabia que solien basar-se en pressentiments i emocions molt primàries. Si aconseguia que els senadors restants confiessin en ella, guanyaria la votació.
Però de moment havia de mantenir-se ocupada..., tot i que el fet de fer-ho no semblés estar-la ajudant tant com de costum. La ira contra Meido amagava una profunda inquietud. El rostre esquelètic que havia vist al passadís tornava a aparèixer una vegada i una altra en la seva ment, i cada vegada que ho feia la Leia experimentava un vague temor, com si en Han o un dels seus fills correguessin un greu perill. Però hi havia establert contacte amb Anoth i la Wínter li havia assegurat que els nens estaven bé. Quant al Han, si li passava alguna cosa realment seriosa la Leia ho sabria a l'instant.
O almenys això era el que s'havia dit a si mateixa.
-Presidenta Organa Solo... -Un tinent acabava d'inclinar-se sobre el seu terminal. Semblava impossiblement jove, i quan es va dirigir a ella li va tremolar una mica la veu. La Leia encara no s'havia acostumat que la gent es posés nerviosa davant ella merament per ser qui era-. Hi ha un missatge per a vostè. Voleu rebre’l en privat?
La Leia va recórrer la sala amb la mirada. Estava envoltada pels seus millors amics, i confiava plenament en totes aquelles persones. La Leia no tenia cap secret que amagar.
-El rebré aquí.
-Faré que l’hi transmetin. És un holograma codificat -va dir el tinent, i va marxar.
En Wedge va aixecar els ulls dels seus controls i la va mirar amb les celles arrufades. -Un holograma codificat... -Va dir-. No hem vist molts des dels dies de l'Imperi.
La Leia va assentir mentre feia el seu seient cap enrere. Hi havia una àrea buida a terra, just entre les terminals. L’holograma apareixeria allà.
I de sobte l'aire va començar a ondular, i després les ondulacions es van anar estenent fins que van acabar formant una mena de paret transparent.
-Ve de molt lluny -va dir l'almirall Ackbar.
La Leia va mantenir els ulls clavats al centre de la zona de recepció.
Aquella estranya sensació d'inquietud que l'havia estat assetjant des de la reunió s'anava intensificant.
I les ondulacions per fi es van convertir en un rostre.
La Leia va deixar escapar un panteix ofegat. Era la cara esquelètica de les seves visions. Els seus ulls eren foscos i insondables, i la seva boca era una prima línia negra. Tenia les galtes còncaves, i el seu front brillava com si fos d'os. El rostre va omplir el centre de la sala.
-Leia Organa Solo...
La boca s'havia mogut al compàs de les paraules. Aquella màscara no tenia res a veure amb la que havia portat en Vader. Aquella semblava real.
-Sóc la presidenta Organa Solo -va dir la Leia, posant-se dreta i alçant-se quan alta era.
Hi va haver un curt silenci abans que la màscara respongués a les seves paraules.
-Em dic Kueller. Estic segur que no has sentit parlar de mi, però sé que has percebut la meva presència.
Un calfred gelat va recórrer l'esquena de la Leia. Com havia pogut saber això?
-La vas percebre quan vaig destruir als habitants de Pydyr en un sol instant sense utilitzar res tan tosc com un Estel de la Mort o Destructor Estel·lar. Sempre he preferit les armes senzilles i elegants. No penses el mateix?
La Leia va alçar el mentó. No podia permetre’s el luxe de mostrar por davant d'aquell boig, i havia de semblar el més majestuosa possible.
- Què vols de mi? -Va preguntar, utilitzant el mateix to gèlid i impassible que havia emprat amb Meido.
La pausa anterior va tornar a repetir-se, i després la màscara li va somriure.
-La teva atenció, senyora presidenta...
La Leia estava tenint l'aterridora sensació que la màscara formava part d’en Kueller i, al mateix temps, que era una cosa totalment independent d'ell.
-Ja la tens..., de moment.
 -Excel·lent.
La cara d’en Kueller va desaparèixer entre un parpelleig lluminós i va ser substituït per una ondulació de l'aire.
- Hem perdut la transmissió? -Va preguntar en Wedge. L'almirall Ackbar va moure el cap.
-No. En Kueller està fent alguna altra cosa. És una funció de la distància, igual que els moments de silenci que es produeixen abans de les seves contestacions... Aquesta transmissió necessita un cert temps per arribar al seu destí.
-Disposa de comunicacions instantànies per tota la galàxia -va dir el tinent.
-No per tota ella -va murmurar en Wedge.
Una imatge va onejar per l'aire i va anar adquirint nitidesa a poc a poc per mostrar una petita silueta caiguda a terra. Un petit edifici cremava al costat d'ella, i trossos de metall estaven cremant a la llunyania.
La Leia es va inclinar sobre l'holograma. La figura era... En Luke. El seu vestit de vol estava fet miques. La seva esquena s'havia convertit en una massa de carn cremada. En Luke romania totalment immòbil.
Una onada de terror i ira es va estendre per tot el seu ésser. La Leia va retrocedir trontollant, sentint un vague terror i, a través d'ell, va percebre la presència d’en Luke.
«Luke!», Va cridar amb tot el poder de la seva ment. «Leeee....»
La veu mental d’en Luke es va interrompre de sobte i va ser substituïda per un riure gutural que la Leia mai havia sentit abans.
La imatge d’en Luke va desaparèixer i l'ondulant paret transparent va tornar a aparèixer davant d'ella..., i un instant després la cara esquelètica tornava a ser-hi, amb el riure morint en els seus llavis.
-Res de jocs mentals, Leia Organa Solo. El teu germà és viu..., de moment.
- Què li has fet? -Va preguntar la Leia.
La màscara va somriure. La imatge era tan gran que la Leia va tenir la sensació que podia caure dins la boca i desaparèixer per sempre.
-No li he fet absolutament res. La seva nau va tenir l'amabilitat d'autodestruir-se.
-L'ala-X -va murmurar en Wedge, i l'almirall Ackbar es va afanyar a fer-lo callar amb un ràpid gest d'una de les mans-aleta.
-Hauria preferit que caigués una mica més a prop de mi, però no ho va fer. Tanmateix, ara es troba dins dels meus dominis i allà seguirà..., llevat que facis dues coses. En primer lloc, has de dissoldre el teu feble i ineficaç govern. En segon lloc, has de lliurar-me el poder.
- I per què anava a fer això?
-Perquè mataré el teu germà si no ho fas.
La Leia va sentir com un nou calfred encara més gelat que l'anterior recorria tot el seu cos.
- Penses que vaig a sacrificar milions de vides per salvar-ne una de sola, per molt important que pugui ser per a mi?
-Et conec molt bé, Leia. El teu germà significa tant per a tu com el teu marit..., o com els teus fills. Si volgués podria matar-los ara mateix. T’ajudaria a prendre una decisió el fet que ho fes?
La Leia es va obligar a empassar saliva. No permetria que en Kueller la intimidés amb amenaces buides. Però havia de tenir molta cura, perquè sempre hi havia una possibilitat que aquell boig realment pogués fer el que deia.
-Estàs molt lluny per emetre tals amenaces, Kueller.
El somriure es va fer una mica més ample.
- M'estàs posant a prova, Leia? Perquè si és això el que estàs fent, llavors potser hauria d’advertir-te que mai amenaço en va.
- Què és el que vols en realitat?
-Crec que el teu govern va deixar de ser efectiu fa anys. Vull que aquesta galàxia torni a ser governada per un poder realment eficient.
- I tu ets l'home adequat per a això? -Va preguntar la Leia. El somriure va desaparèixer.
-Sóc la persona adequada per a això, Leia. Ja ho he fet en el meu món natal, i puc fer-ho en qualsevol altre lloc.
-Mai havia sentit parlar de tu -va dir la Leia -. Com sé que ets capaç de dur a terme tals prodigis de saviesa?
-Ningú havia sentit parlar del jove Luke Skywalker abans que et rescatés de l'Estrella de la Mort, ni l'impetuós i valent Han Solo abans que s'unís a l’Skywalker i a l’Obi-Wan Kenobi. Abans de la Rebel·lió hi havia planetes sencers que no havien sentit parlar de tu, Leia. A vegades les reputacions necessiten un cert temps per arribar a créixer.
- I què faràs si em nego a lliurar la Nova República?
El somriure va tornar a aparèixer.
-Mataré al teu germà. I al teu marit. I als teus fills.
La Leia es va posar les mans a l'esquena i va utilitzar un mètode de relaxació Jedi per no perdre el control de les seves emocions. Després tindria temps de sobres per sentir terror i ira. De moment havia de ser una veritable líder, la millor que la Nova República hagués conegut mai..., i a vegades això significava saber quan calia formular la pregunta correcta.
 - I si em continuo negant?
La màscara es va inclinar, i una part del front va desaparèixer del camp hologràfic. La Leia havia aconseguit sorprendre al misteriós Kueller.
 - Series capaç de fer-ho?
-Encara no he pres cap decisió -va dir la Leia sense immutar-se -. Només vull saber de quines opcions disposo.
-Llavors destruiria als teus súbdits, Leia.
-I per què anaves a voler fer això? -Va preguntar la Leia-. Fins i tot suposant que aconseguissis fer-ho, et quedaries sense ningú a qui governar.
-Sempre hi ha més mons. Les riqueses que obtindria de la Nova República em permetrien trobar aquests mons.
-No pots matar tots els súbdits de la Nova República -va dir en Wedge-. L'Emperador va intentar que tots li tinguessin por, i va necessitar anys per a això.
El somriure es va fer una mica més gran.
-Puc matar tota aquesta gent en un sol instant.
-Però estem parlant de centenars de mons -va dir l'almirall Ackbar-. No pot matar tants éssers intel·ligents al mateix temps.
 -Ah, però és que sí puc fer-ho...
La màscara va girar i va contemplar una cosa que hi havia al costat d'ella, però un instant després es va encarar sobtadament amb l'almirall Ackbar. La boca va donar una ordre en un llenguatge desconegut per la Leia.
La Leia, no entenent a què venia allò, va mirar a Wedge. Wedge va arronsar les espatlles, i una onada de terror va embolicar a la Leia en aquell mateix instant. El terror venia acompanyat per un intens fred i veus que cridaven. La Leia va sentir una perplexitat i una incomprensió tan profundes que la van esquinçar fins el més profund del seu ésser. «No, una altra vegada no... -Va pensar, i el pes d'aquelles terribles emocions va fer que trontollés-. Prou! ». La Leia mai va arribar a saber si l'última paraula havia estat un pensament o un crit. El fred es va tornar encara més intens.
I llavors les veus es van esfumar de sobte.
La Leia es va trobar asseguda a terra, amb llàgrimes que no s'havia adonat d'haver vessat lliscant sobre les seves galtes. Els seus amics i el tinent l'estaven mirant amb els rostres plens de sorpresa. En Wedge la va ajudar a aixecar-se.
- Què ha passat?
La màscara els estava contemplant amb una expressió triomfal. La negror que s’amagava darrere dels seus ulls semblava haver-se tornat una mica més insondable. El poder que irradiava era encara més gran que abans.
Sensibilitat a la Força... En Kueller podia usar la Força.
I la utilitzava en nom del costat fosc.
La màscara va somriure en el mateix instant en què la Leia comprenia tot allò.
-Sóc més fort del que tu mai arribaràs a ser-ho, Leia. Sóc més poderós del que mai podràs arribar a somiar.
- Què li has fet? -Va cridar en Wedge.
-Estic bé -va dir la Leia, deixant-li anar el braç mentre feia un gran esforç de voluntat per impedir que li tremolés la veu.
-No li he fet res. M'he limitat a oferir-vos una demostració dels meus poders. La superpoblació pot arribar a ser un problema realment terrible, oi? Acabo de lliurar a la galàxia del molest pes d'un milió de vides..., això com a mínim. Ara els que quedem disposem de més espai.
- Un milió de vides? -Va murmurar l’Ackbar.
-Aquesta ha estat la meva segona demostració. Suposo que no hauràs oblidat el que vas sentir durant la primera, oi, Leia?
- Com pots fer alguna cosa semblant? -Va preguntar la Leia-. Eren persones... Respiraven, estaven vives...
-Bé, la veritat és que la majoria d'elles no respiraven -va dir en Kueller-, o almenys no en la manera que tu ho fas. Però tant és que usessin pulmons, ganyes o orificis de ventilació, perquè ara el fet de seguir respirant ja ha deixat de ser un problema per a ells. Veus fins a quin punt em preocupo pel benestar de la galàxia?
-No -va dir la Leia.
-No vaig a discutir sobre mètodes amb tu, Leia. Ja has escoltat les meves exigències. O accedeixes a elles, o dins de tres dies mataré el teu germà.
-No pots matar al Luke Skywalker -va dir en Wedge.
- Per què no puc fer-ho? Perquè és un Mestre Jedi..., o perquè és el teu amic?
En Wedge no va respondre.
La màscara esquelètica va tornar els seus ulls buits cap a la Leia.
-Disposes de tres dies, Leia. Et dono aquest temps perquè et respecto. -El cap es va inclinar en un lent assentiment-. Fins llavors, Leia...
I la imatge va desaparèixer.
La Leia va permetre que el seu cos s'anés inclinant a poc a poc fins que va acabar asseguda a terra. Un milió de vides. Un milió de vides sacrificades en una simple demostració destinada a convèncer-la...
Com la demostració del poder de l'Estrella de la Mort que havia portat a terme el Gran Moff Tarkin.
Tarkin li havia arrabassat al seu pare. En Kueller estava amenaçant la seva nova família.
No permetria que se sortís amb la seva. En Han, en Luke i els seus fills tornarien a casa amb ella..., i la Nova República seguiria sent seva. L'únic problema era que la Leia encara no sabia com ho anava a aconseguir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada