Vint-i-vuit
*
La Femon s'hauria
rigut d'ell i li hagués dit que s'estava deixant espantar per la seva pròpia
imaginació. A vegades en Kueller la trobava a faltar. La Femon havia estat amb
ell durant molt de temps. Encara podia sentir la seva veu dins del seu cap,
reprenent-lo i donant-li consells.
La trobava a faltar,
però no lamentava haver-la matat. Hi havia coses que senzillament havien de
fer-se.
En Kueller estava
immòbil sobre el punt exacte del centre de control d’Almània on havia mort la
Femon. Hi havia substituït les màscares de les parets que Femon tant estimava
per altres, i havia afegit algunes de la seva col·lecció particular. Els seus
guàrdies estaven immòbils darrere d'ell, observant en silenci. Els que
treballaven per en Kueller creien en ell, però en realitat n'hi hauria prou amb
uns quants fanàtics per matar-lo. En Kueller no volia veure’s obligat a estar
en guàrdia contínuament, i per això tenia als seus sentinelles. Ells el
protegirien, i no cometrien errors.
Perquè li tenien
pànic.
Però en Luke
Skywalker no li temia. En Kueller va tirar de la butaca retràctil, es va
asseure en ella i va estirar les seves llargues cames per sota de la consola.
La pantalla que hi havia davant seu mostrava les restes de l'ala-X de
l’Skywalker. El caça havia caigut prop d'algunes de les cases més valuoses de
Pydyr, i a més es tractava de cases on les riqueses encara no havien estat
saquejades. Durant uns moments en Kueller havia temut que perdria aquestes
riqueses, però després va considerar que això suposaria pagar un preu molt
petit a canvi de l’Skywalker.
Skywalker, ferit, a
Pydyr...
Perfecte.
Va pressionar un
botó i es va posar en contacte amb un dels seus sotssecretaris de
comunicacions.
-Vull una connexió
interestel·lar amb Coruscant -va dir -Vull parlar amb la presidenta Leia Organa
Solo. Digues-li que és sobre el seu germà, i després fes que hagi d'esperar.
-Sí, el meu senyor
-va dir el sotssecretari.
La seva imatge es va
esfumar amb un parpelleig lluminós i en Kueller va tornar la mirada cap a la
casa en què s'havia ficat Skywalker. La Femon li hauria preguntat de qui tenia
tanta por i l’hauria mirat amb expressió despectiva, sense saber que l'home de
l'esquena cremada que coixejava havia sobreviscut a l'explosió de la seva nau.
Un home menys
poderós mai hauria sobreviscut.
En Kueller esperava
que l’Skywalker fos a Almània. La seva decisió de posar-se a Pydyr havia estat
una sorpresa, igual que l'explosió. En Kueller ho havia vist tot en el monitor.
I havia percebut tot
el que va passar en el més profund de les seves entranyes.
Per fi sabia que els
detonadors funcionaven, però no havia esperat que l’Skywalker fos a executar
l'ordre de destrucció per pura casualitat.
En Kueller havia
bloquejat les repercussions en la Força el millor que havia pogut. Volia que la
presidenta Organa Solo s'adonés que alguna cosa anava malament, però volia
evitar que sabés en què consistia exactament. En Kueller mai hagués pogut
amagar la veritat a l’Skywalker, però Organa Solo havia descuidat el seu
ensinistrament Jedi. La presidenta patia severes deficiències en moltes àrees
importants, i en Kueller tenia intenció d'utilitzar-les en profit propi.
I després que hagués
parlat amb ella, aniria a per Skywalker. Encara que estava ferit i ho havia
perdut tot, aquell home seguiria sent un oponent formidable.
Però les ferides
feien possibles altres coses. Les ferides havien debilitat l’Skywalker, i també
debilitarien la seva decisió i la seva confiança en si mateix. Potser
necessités una mica de fortalesa ràpida i fàcil d'obtenir. En Kueller potser
pogués triomfar allà on l'Emperador havia fracassat.
En Kueller potser
podria aconseguir que en Luke Skywalker es tornés cap al costat fosc.
I llavors els dos
governarien junts: en Kueller com Emperador, i en Luke com el seu Darth Vader.
Què meravellosament
adequat seria això...
***
La Leia tenia la
sensació d'haver tornat a Hoth i estar treballant a la base rebel. Ella i en
Wedge estaven asseguts l'un al costat de l'altre, i els ordinadors que hi havia
davant seu emetien un ràpid brunzit de contínua activitat. L'almirall Ackbar
estava assegut en una altra terminal, igual que la resta de militars d'alt
rang. Estaven intentant localitzar els ales-X restants, aquells que havien
sortit de Coruscant després del recondicionament. L'almirall Ackbar havia
suggerit que podien deixar aquesta tasca en mans d'oficials de menor rang, però
la Leia no va voler ni sentir parlar. Sabia que podia confiar en les persones
presents a la sala. Molts dels oficials de menor rang havien estat ascendits
recentment, i la Leia no sabia si podia confiar en ells.
Hi havia massa vides
en joc, i la Leia necessitava estar segura que tot es feia correctament.
A més, el treball li
permetia concentrar-se en alguna cosa que no fos la seva ira cap a Meido. La
votació de manca de confiança se celebraria al dia següent, i el senador Gno
volia que la presidència fes campanya. La Leia la faria, per descomptat, però
la seva campanya es limitaria a un sol discurs pronunciat just abans que
s'iniciés la votació. Recordava altres votacions de manca de confiança de
l'Antiga República, i sabia que solien basar-se en pressentiments i emocions
molt primàries. Si aconseguia que els senadors restants confiessin en ella,
guanyaria la votació.
Però de moment havia
de mantenir-se ocupada..., tot i que el fet de fer-ho no semblés estar-la
ajudant tant com de costum. La ira contra Meido amagava una profunda inquietud.
El rostre esquelètic que havia vist al passadís tornava a aparèixer una vegada
i una altra en la seva ment, i cada vegada que ho feia la Leia experimentava un
vague temor, com si en Han o un dels seus fills correguessin un greu perill.
Però hi havia establert contacte amb Anoth i la Wínter li havia assegurat que
els nens estaven bé. Quant al Han, si li passava alguna cosa realment seriosa
la Leia ho sabria a l'instant.
O almenys això era
el que s'havia dit a si mateixa.
-Presidenta Organa
Solo... -Un tinent acabava d'inclinar-se sobre el seu terminal. Semblava
impossiblement jove, i quan es va dirigir a ella li va tremolar una mica la
veu. La Leia encara no s'havia acostumat que la gent es posés nerviosa davant
ella merament per ser qui era-. Hi ha un missatge per a vostè. Voleu rebre’l en
privat?
La Leia va recórrer
la sala amb la mirada. Estava envoltada pels seus millors amics, i confiava
plenament en totes aquelles persones. La Leia no tenia cap secret que amagar.
-El rebré aquí.
-Faré que l’hi
transmetin. És un holograma codificat -va dir el tinent, i va marxar.
En Wedge va aixecar
els ulls dels seus controls i la va mirar amb les celles arrufades. -Un
holograma codificat... -Va dir-. No hem vist molts des dels dies de l'Imperi.
La Leia va assentir
mentre feia el seu seient cap enrere. Hi havia una àrea buida a terra, just
entre les terminals. L’holograma apareixeria allà.
I de sobte l'aire va
començar a ondular, i després les ondulacions es van anar estenent fins que van
acabar formant una mena de paret transparent.
-Ve de molt lluny
-va dir l'almirall Ackbar.
La Leia va mantenir
els ulls clavats al centre de la zona de recepció.
Aquella estranya
sensació d'inquietud que l'havia estat assetjant des de la reunió s'anava
intensificant.
I les ondulacions
per fi es van convertir en un rostre.
La Leia va deixar
escapar un panteix ofegat. Era la cara esquelètica de les seves visions. Els
seus ulls eren foscos i insondables, i la seva boca era una prima línia negra.
Tenia les galtes còncaves, i el seu front brillava com si fos d'os. El rostre
va omplir el centre de la sala.
-Leia Organa Solo...
La boca s'havia
mogut al compàs de les paraules. Aquella màscara no tenia res a veure amb la
que havia portat en Vader. Aquella semblava real.
-Sóc la presidenta
Organa Solo -va dir la Leia, posant-se dreta i alçant-se quan alta era.
Hi va haver un curt
silenci abans que la màscara respongués a les seves paraules.
-Em dic Kueller.
Estic segur que no has sentit parlar de mi, però sé que has percebut la meva
presència.
Un calfred gelat va
recórrer l'esquena de la Leia. Com havia pogut saber això?
-La vas percebre
quan vaig destruir als habitants de Pydyr en un sol instant sense utilitzar res
tan tosc com un Estel de la Mort o Destructor Estel·lar. Sempre he preferit les
armes senzilles i elegants. No penses el mateix?
La Leia va alçar el
mentó. No podia permetre’s el luxe de mostrar por davant d'aquell boig, i havia
de semblar el més majestuosa possible.
- Què vols de mi?
-Va preguntar, utilitzant el mateix to gèlid i impassible que havia emprat amb
Meido.
La pausa anterior va
tornar a repetir-se, i després la màscara li va somriure.
-La teva atenció,
senyora presidenta...
La Leia estava
tenint l'aterridora sensació que la màscara formava part d’en Kueller i, al
mateix temps, que era una cosa totalment independent d'ell.
-Ja la tens..., de
moment.
-Excel·lent.
La cara d’en Kueller
va desaparèixer entre un parpelleig lluminós i va ser substituït per una
ondulació de l'aire.
- Hem perdut la
transmissió? -Va preguntar en Wedge. L'almirall Ackbar va moure el cap.
-No. En Kueller està
fent alguna altra cosa. És una funció de la distància, igual que els moments de
silenci que es produeixen abans de les seves contestacions... Aquesta
transmissió necessita un cert temps per arribar al seu destí.
-Disposa de
comunicacions instantànies per tota la galàxia -va dir el tinent.
-No per tota ella
-va murmurar en Wedge.
Una imatge va onejar
per l'aire i va anar adquirint nitidesa a poc a poc per mostrar una petita
silueta caiguda a terra. Un petit edifici cremava al costat d'ella, i trossos
de metall estaven cremant a la llunyania.
La Leia es va
inclinar sobre l'holograma. La figura era... En Luke. El seu vestit de vol
estava fet miques. La seva esquena s'havia convertit en una massa de carn
cremada. En Luke romania totalment immòbil.
Una onada de terror
i ira es va estendre per tot el seu ésser. La Leia va retrocedir trontollant,
sentint un vague terror i, a través d'ell, va percebre la presència d’en Luke.
«Luke!», Va cridar
amb tot el poder de la seva ment. «Leeee....»
La veu mental d’en
Luke es va interrompre de sobte i va ser substituïda per un riure gutural que
la Leia mai havia sentit abans.
La imatge d’en Luke
va desaparèixer i l'ondulant paret transparent va tornar a aparèixer davant
d'ella..., i un instant després la cara esquelètica tornava a ser-hi, amb el
riure morint en els seus llavis.
-Res de jocs
mentals, Leia Organa Solo. El teu germà és viu..., de moment.
- Què li has fet?
-Va preguntar la Leia.
La màscara va
somriure. La imatge era tan gran que la Leia va tenir la sensació que podia
caure dins la boca i desaparèixer per sempre.
-No li he fet
absolutament res. La seva nau va tenir l'amabilitat d'autodestruir-se.
-L'ala-X -va
murmurar en Wedge, i l'almirall Ackbar es va afanyar a fer-lo callar amb un
ràpid gest d'una de les mans-aleta.
-Hauria preferit que
caigués una mica més a prop de mi, però no ho va fer. Tanmateix, ara es troba
dins dels meus dominis i allà seguirà..., llevat que facis dues coses. En
primer lloc, has de dissoldre el teu feble i ineficaç govern. En segon lloc,
has de lliurar-me el poder.
- I per què anava a
fer això?
-Perquè mataré el
teu germà si no ho fas.
La Leia va sentir
com un nou calfred encara més gelat que l'anterior recorria tot el seu cos.
- Penses que vaig a
sacrificar milions de vides per salvar-ne una de sola, per molt important que
pugui ser per a mi?
-Et conec molt bé,
Leia. El teu germà significa tant per a tu com el teu marit..., o com els teus
fills. Si volgués podria matar-los ara mateix. T’ajudaria a prendre una decisió
el fet que ho fes?
La Leia es va
obligar a empassar saliva. No permetria que en Kueller la intimidés amb
amenaces buides. Però havia de tenir molta cura, perquè sempre hi havia una
possibilitat que aquell boig realment pogués fer el que deia.
-Estàs molt lluny
per emetre tals amenaces, Kueller.
El somriure es va
fer una mica més ample.
- M'estàs posant a
prova, Leia? Perquè si és això el que estàs fent, llavors potser hauria
d’advertir-te que mai amenaço en va.
- Què és el que vols
en realitat?
-Crec que el teu
govern va deixar de ser efectiu fa anys. Vull que aquesta galàxia torni a ser
governada per un poder realment eficient.
- I tu ets l'home
adequat per a això? -Va preguntar la Leia. El somriure va desaparèixer.
-Sóc la persona
adequada per a això, Leia. Ja ho he fet en el meu món natal, i puc fer-ho en
qualsevol altre lloc.
-Mai havia sentit
parlar de tu -va dir la Leia -. Com sé que ets capaç de dur a terme tals
prodigis de saviesa?
-Ningú havia sentit
parlar del jove Luke Skywalker abans que et rescatés de l'Estrella de la Mort,
ni l'impetuós i valent Han Solo abans que s'unís a l’Skywalker i a l’Obi-Wan
Kenobi. Abans de la Rebel·lió hi havia planetes sencers que no havien sentit
parlar de tu, Leia. A vegades les reputacions necessiten un cert temps per
arribar a créixer.
- I què faràs si em
nego a lliurar la Nova República?
El somriure va
tornar a aparèixer.
-Mataré al teu
germà. I al teu marit. I als teus fills.
La Leia es va posar
les mans a l'esquena i va utilitzar un mètode de relaxació Jedi per no perdre
el control de les seves emocions. Després tindria temps de sobres per sentir
terror i ira. De moment havia de ser una veritable líder, la millor que la Nova
República hagués conegut mai..., i a vegades això significava saber quan calia
formular la pregunta correcta.
- I si em
continuo negant?
La màscara es va
inclinar, i una part del front va desaparèixer del camp hologràfic. La Leia
havia aconseguit sorprendre al misteriós Kueller.
- Series capaç
de fer-ho?
-Encara no he pres
cap decisió -va dir la Leia sense immutar-se -. Només vull saber de quines
opcions disposo.
-Llavors destruiria
als teus súbdits, Leia.
-I per què anaves a
voler fer això? -Va preguntar la Leia-. Fins i tot suposant que aconseguissis
fer-ho, et quedaries sense ningú a qui governar.
-Sempre hi ha més
mons. Les riqueses que obtindria de la Nova República em permetrien trobar
aquests mons.
-No pots matar tots
els súbdits de la Nova República -va dir en Wedge-. L'Emperador va intentar que
tots li tinguessin por, i va necessitar anys per a això.
El somriure es va
fer una mica més gran.
-Puc matar tota
aquesta gent en un sol instant.
-Però estem parlant
de centenars de mons -va dir l'almirall Ackbar-. No pot matar tants éssers
intel·ligents al mateix temps.
-Ah, però és
que sí puc fer-ho...
La màscara va girar
i va contemplar una cosa que hi havia al costat d'ella, però un instant després
es va encarar sobtadament amb l'almirall Ackbar. La boca va donar una ordre en
un llenguatge desconegut per la Leia.
La Leia, no entenent
a què venia allò, va mirar a Wedge. Wedge va arronsar les espatlles, i una
onada de terror va embolicar a la Leia en aquell mateix instant. El terror
venia acompanyat per un intens fred i veus que cridaven. La Leia va sentir una
perplexitat i una incomprensió tan profundes que la van esquinçar fins el més
profund del seu ésser. «No, una altra vegada no... -Va pensar, i el pes
d'aquelles terribles emocions va fer que trontollés-. Prou! ». La Leia mai va
arribar a saber si l'última paraula havia estat un pensament o un crit. El fred
es va tornar encara més intens.
I llavors les veus
es van esfumar de sobte.
La Leia es va trobar
asseguda a terra, amb llàgrimes que no s'havia adonat d'haver vessat lliscant
sobre les seves galtes. Els seus amics i el tinent l'estaven mirant amb els
rostres plens de sorpresa. En Wedge la va ajudar a aixecar-se.
- Què ha passat?
La màscara els
estava contemplant amb una expressió triomfal. La negror que s’amagava darrere
dels seus ulls semblava haver-se tornat una mica més insondable. El poder que
irradiava era encara més gran que abans.
Sensibilitat a la
Força... En Kueller podia usar la Força.
I la utilitzava en
nom del costat fosc.
La màscara va
somriure en el mateix instant en què la Leia comprenia tot allò.
-Sóc més fort del
que tu mai arribaràs a ser-ho, Leia. Sóc més poderós del que mai podràs arribar
a somiar.
- Què li has fet?
-Va cridar en Wedge.
-Estic bé -va dir la
Leia, deixant-li anar el braç mentre feia un gran esforç de voluntat per
impedir que li tremolés la veu.
-No li he fet res.
M'he limitat a oferir-vos una demostració dels meus poders. La superpoblació
pot arribar a ser un problema realment terrible, oi? Acabo de lliurar a la
galàxia del molest pes d'un milió de vides..., això com a mínim. Ara els que
quedem disposem de més espai.
- Un milió de vides?
-Va murmurar l’Ackbar.
-Aquesta ha estat la
meva segona demostració. Suposo que no hauràs oblidat el que vas sentir durant
la primera, oi, Leia?
- Com pots fer
alguna cosa semblant? -Va preguntar la Leia-. Eren persones... Respiraven,
estaven vives...
-Bé, la veritat és
que la majoria d'elles no respiraven -va dir en Kueller-, o almenys no en la
manera que tu ho fas. Però tant és que usessin pulmons, ganyes o orificis de
ventilació, perquè ara el fet de seguir respirant ja ha deixat de ser un
problema per a ells. Veus fins a quin punt em preocupo pel benestar de la
galàxia?
-No -va dir la Leia.
-No vaig a discutir
sobre mètodes amb tu, Leia. Ja has escoltat les meves exigències. O accedeixes
a elles, o dins de tres dies mataré el teu germà.
-No pots matar al
Luke Skywalker -va dir en Wedge.
- Per què no puc
fer-ho? Perquè és un Mestre Jedi..., o perquè és el teu amic?
En Wedge no va
respondre.
La màscara
esquelètica va tornar els seus ulls buits cap a la Leia.
-Disposes de tres
dies, Leia. Et dono aquest temps perquè et respecto. -El cap es va inclinar en
un lent assentiment-. Fins llavors, Leia...
I la imatge va
desaparèixer.
La Leia va permetre
que el seu cos s'anés inclinant a poc a poc fins que va acabar asseguda a
terra. Un milió de vides. Un milió de vides sacrificades en una simple
demostració destinada a convèncer-la...
Com la demostració
del poder de l'Estrella de la Mort que havia portat a terme el Gran Moff
Tarkin.
Tarkin li havia arrabassat
al seu pare. En Kueller estava amenaçant la seva nova família.
No permetria que se
sortís amb la seva. En Han, en Luke i els seus fills tornarien a casa amb
ella..., i la Nova República seguiria sent seva. L'únic problema era que la
Leia encara no sabia com ho anava a aconseguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada