Tan sols negocis (I)

Tan sols negocis


Paul Danner 

El Bantha Traxx, un restaurant ubicat a la secció metropolitana de classe alta de Lianna, és escenari d'intrigues entre senyors del crim, agents imperials, rebels i autoritats locals. Per a Yin Vocta, l'empresari anòmid propietari de l'establiment, només són negocis, com sempre.

I

L'ancià va deixar escapar un fort gemec i va rodar sobre la seva esquena. El carreró feia pudor. Els germans Turka feien una olor encara pitjor. Per l'olor, un podria pensar que qualsevol dels dos germans efluqui feia mesos que estaven sense veure l'interior d'una dutxa sònica. I estaria en la veritat...

Hurka, el més gran dels Turka, va ensumar les fitxes de crèdit de l'home com si fos bon brandi savareen. Els efluqui tenen un sentit de l'olfacte molt desenvolupat. Les seves habilitats olfactives els hi permeten detectar la presència d'un altre membre de la seva espècie a més de 100 metres de distància; el que està bé, ja que, per norma, els efluqui no es porten gaire bé entre ells. On bé significa sense vibrofulles ni ràpida pèrdua d'importants fluids corporals. Sovint prescindeixen d'observar els estàndards galàctics de neteja per poder emmascarar la seva essència davant d'altres efluqui. En conjunt, l'espècie és desagradable, cruel i violenta. Criminals nats. Els germans Turka eren una de les poques excepcions. Igual de desagradables, cruels i violents, però es portaven bé. Més o menys...

-Uns miserables 1500 crèdits -va dir en Hurka, propinant una ràpida coça a les costelles de l'home caigut.

En Murka va mirar al seu germà amb una ganyota.

-Et vaig dir que no aconseguiríem molts diners amb el robatori. -va anunciar el seu torn de paraula amb un altre cop de peu al vell tipus-. Necessitem tornar al mercat negre abans de morir-nos de gana.

-No vaig a suplicar-res a aquest anòmid desgraciat! -En Hurta Turka va accentuar la seva afirmació amb un altre fort viatge de la seva bota que va enviar a l'home contra un munt d'escombraries.

-Hi ha molts més senyors del crim per aquí -va replicar en Murka. Era el més llest de tots dos. El que era com dir que una peça de fruita ipplar estava menys plena de cucs maggel que una altra-. Només que no en aquest estúpid món.

-I de qui va ser la idea? «Anem-nos-en a Lianna, Hurka. Allà no hi ha crim. Podem monopolitzar el mercat.» Rokosh. -En Hurka va emfatitzar la maledicció efluqui amb una escopinada que va enviar volant per sobre del cap del seu germà. Entre efluqui normals, aquesta simple acció suposava un vessament de sang immediatament.

No obstant això, en Murka estava momentàniament perdut en els seus pensaments, i no va advertir el desafiament.

L'ancià va començar a allunyar-se reptant tan ràpidament com va poder, el que no era massa a causa de les seves múltiples contusions, dues costelles fracturades, i una cama trencada.

-El secret del negoci és trobar un buit i omplir-lo. Com se suposava que anava a saber que aquest lloc era un forat negre? -En Murka va sacsejar la seva gran papada-. Qui ha sentit parlar mai d'un món on és il·legal dur armes...?

-Podríem parlar amb Vocta. He sentit dir que donarà alguna mena de festa al Traxx aquest cap de setmana. -En Hurka va encongir les seves amples espatlles-. Potser ens enviï una invitació...

-Rokosh! En Vocta ens va acusar de plomar-li un cinc per cent extra del tracte Tanalodi.

-Cosa que vam fer -va afegir voluntariós en Hurka.

-Realment creus que vagi a convidar-nos en aquesta festa?

-Tot és possible.

El so d'un motor repulsoelevador apropant-se va cridar la seva atenció. Certament, el seu olfacte era esmolat, però aparentment cap d'ells havia detectat el petit droide esfèric que surava cap a ells.

-Què és aquesta cosa? -va preguntar en Hurka.

En Murka va fer una ganyota.

-Sembla un droide missatger. La gent rica els fa servir aquí contínuament.

El compacte orbe de circuiteria en qüestió era, efectivament, un missatger mecànic. El Cercador Arakyd BA-M12, dissenyat per, primer, localitzar i identificar el receptor previst i després lliurar-li el missatge pregravat que desitgi el remitent.

El petit droide va surar davant seu, brunzint lleugerament mentre escanejava als germans Turka.

-A vegades necessiten una contrasenya -va indicar sàviament en Murka.

-Com quina?

-Rockosh. Com vaig a saber-ho? No esperava un lliurament.

El cercador va xiular dues vegades, aparentment satisfet.

-Crec que ens ha acceptat.

En Murka va somriure àmpliament, mostrant uns ullals groguencs.

-Potser en Vocta ens enviï un missatge...

L'ancià masegat i mòlt a cops finalment havia arribat l'extrem del carreró. Estava a punt de cridar demanant auxili quan l'explosió va esclatar darrere d'ell. L'ona de xoc resultant va sacsejar tota l'illa. Flames abrasadores van brollar sobre el seu cap com dolls de foc i l'espès fum negre es va elevar cap al brillant cel blau de Lianna.

***

En Yin Vocta va treure el cap sobre la barana, mirant cap avall, al nivell inferior del Bantha Traxx. Sostenia un dels banthes de peluix que podien comprar-se en la botiga de regals. Amb aire absent, donava voltes a la petita bèstia per una de les seves banyes mentre observava el seu club. La concurrència encara era escassa, com solia ser-ho sovint només obrir. Alguns éssers dispersos començaven a ocupar la pista de ball, movent-se segons les seves pròpies interpretacions del ritme. Ara, les taules estaven ocupades principalment per parelles, i el gruix dels tabolaires que sortien de festa encara no s'havia reunit com un ramat errant per abarrotar l'interior del club.

Si en Vocta va escoltar apropar-se la Sha'Dria, no va donar senyal extern d'això.

-Un crèdit pels teus pensaments -va dir ella. Amb un lànguid badall, la Sha'Dria es va acomodar a la barana al costat de l'anòmid.

En Vocta va respondre sense molestar-se a aixecar la mirada.

-Estimada, a hores d'ara ja hauries de saber que les meves reflexions valen substancialment més que això...

-Amb tu, tot són diners.

-Sí -va respondre sense un microsegon de dubte-. I parlant d'això, qui s'està ocupant de la teva estació de refrigeris?

La Sha'Dria mirà per sobre de la seva espatlla cap a l'Oasi. Habitualment era la més plena de les barres de bar disperses pel Traxx, però en aquest moment tampoc havia acabat d'arrencar amb força.

-M'està cobrint en Sysrci. Crec que podeu passar amb la gent que hi ha ara.

-Sí, suposo que pot. -En Vocta va centrar finalment la seva atenció en la bella dona que estava al seu costat-. Encara que ni de lluny tindrà el glamour de la seva encarregada habitual. –Les cuetes dels seus ulls es van arronsar, el que era l'única manera de saber si l'anòmid estava somrient sota la seva màscara vocalitzadora-. La línia entre la competència i l'excel·lència és sovint la diferència entre la pèrdua i el guany.

La Sha'Dria va ajustar la seva pròpia màscara de disseny complicat, ruboritzant-se lleugerament a les galtes.

-Vaja, vaja... Això era un compliment?

-Simplement l'enunciació d'un fet -va dir en Vocta, entrellaçant els seus dotze dits en un complex patró al voltant del bantha de joguina. Es va preguntar amb aire absent si la màscara de la Sha'Dria era empàtica o simplement translúcida per als colors-. Pren-lo com vulguis.

-Ho faré -va dir ella, amb l'ombra d'un somriure apuntant als seus llavis-. I gràcies.

En Vocta va assentir amb aire absent, tornant a contemplar el local. Després d'un instant, va assenyalar una atractiva parella arraulida en un reservat en una cantonada, amb una ampolla.

-Aquí... veus en aquests dos?

La Sha'Dria va assentir, observant com la jove dona rossa servia una altra copa al seu atractiu company alt i bru.

-Què romàntic -va sospirar.

-Oi, sí -va dir en Vocta, amb els ulls brillant amb maldat-. Aquesta preciosa jove té un aspecte realment enlluernador amb aquest impol·lut vestidet blanc, però estic segur que el seu pretendent no la trobarà tan desitjable amb la seva habitual roba gris de l'OIS...

-Però com pots...?

-Tinc els meus mètodes. -Per un moment, va semblar reticent a donar més explicacions, però finalment va continuar-. La noia va arribar abans i va demanar una ampolla de porto de Bespin vell. El seu únic sabor agredolç és una molt bona opció per disfressar substàncies estranyes. De fet, la beguda és tan utilitzada per assassins i altres tipus desagradables, que s'ha guanyat el sobrenom de Sorpresa de Bespin.

-Substàncies estranyes?

-Com el narcòtic que està alliberant ara mateix d'aquest anell exageradament gran i recarregat del seu polze. Material estàndard de l'OIS. Bastant obvi, però efectiu.

-Bé... -La Sha'Dria es va mossegar el llavi inferior-. De vegades fins i tot als agents encoberts s'enamoren.

-Sí, però no dels seus objectius. El més probable és que aquest jove sigui un agent de l'Aliança. L'he vist aquí abans, li vaig escoltar fer preguntes equivocades. Preguntes que li van fer cridar l'atenció. -L'anòmid va arronsar les espatlles com si allò no anés amb ell-. Possiblement ella porti bastant temps darrere d'ell com si fos un peix lluminós en la llinya.

La Sha'Dria va bellugar el cap amb sorpresa, i llavors va estudiar amb cura la cara impassible d'en Vocta.

-Així que pots distingir un espia només amb mirar-lo. O mirar-la.

En Vocta va mantenir fredament la mirada, i els seus ulls es van creuar per un instant.

-No sempre.

Abans que la Sha'Dria pogués respondre, en Vocta va advertir en Tezz fent senyals en la distància. El nerviós humà semblava desesperat per atreure l'atenció del seu cap sense alertar la Sha'Dria. Si en Tezz s'havia atrevit a interrompre'l, és que estava passant alguna cosa important. Amb tota probabilitat una cosa dolenta.

L'anòmid inclinà el cap gairebé imperceptiblement, amb l'esperança que fins i tot un cap buit com en Tezz captaria el senyal.

En Vocta va posar la seva mà sobre l'espatlla nua de la cambrera.

-Sigues bona i guarda'm el lloc. -L'anòmid va començar a caminar cap a la seva oficina, i va quedar alleujat veient que en Tezz ja havia desaparegut de la vista. Potser el seu ajudant realment era una mica més llest que un ronto-. De seguida torno.

-Això és una amenaça o una promesa? -va dir la Sha'Dria en veu baixa darrere d'ell.

En Vocta la va mirar per sobre de la seva espatlla, oferint-li un ràpid gest de complicitat d'ulls. Li va llançar el bantha de peluix.

-Pren-t'ho com vulguis.

***

La porta es va tancar lliscant darrere d'en Vocta quan aquest va entrar en la seva luxosa oficina. En Tezz ja estava esperant a prop de l'escriptori de fusta trenada d'en Vocta, amb la seva habitual expressió de total ansietat. No obstant això, aquesta vegada l'angoixa palpable estava barrejada amb una dosi de distracció.

En Vocta va lliscar a la cadira de fresc replicuir blanc i va esperar. Després d'uns llargs instants, el va mirar fixament... tamborinejà amb els dits... Va admirar els bastons gaderfii creuats que penjaven de la paret...

-Encara no he completat aquest curs per correspondència de lectura mental Jedi, saps?

-Senyor? -l’anòmid va deixar escapar un audible sospir i va agitar la seva mà de sis dits.

-Quin és el problema, Tezz?

-És Na-Grujha, senyor.

En Vocta va arquejar una cella.

-Què passa amb ell?

-Ha deixat incomptables missatges perquè vostè contacti amb ell en referència al... -En Tezz baixà la veu amb to conspirador-... carregament.

L'anòmid va resistir l'impuls de posar els ulls en blanc. Si hi havia algun lloc a Lianna on podies parlar lliurement sense la menor preocupació d'estar sent espiat o que hi hagués dispositius d'escolta, era l'oficina d'en Vocta.

-Hauria d'haver sabut que no havia de fer tractes amb un da'lor ipharià. Ni tan sols amb un de ric...

-Na-Grujha és d'allò més insistent sobre parlar amb vostè de l'assumpte. És bastant... intimidatori.

En Vocta va deixar escapar una rialleta.

-Ah, Tezz... Només hi ha dues categories d'éssers perillosos en tota aquesta galàxia. Els que intimiden i els que triomfen. Algú que intimida posa a la seva víctima sense vestit de buit a la resclosa d'una nau i sosté un dit sobre l'interruptor de control. El que intimida només és perillós perquè una altra persona li permet ser-ho -va dir en Vocta mentre activava la seva unitat personal de comunicacions.

L'holocomunicador Vec-Tech 450 integrat en el seu escriptori era tecnologia punta tant en qualitat de transmissió com en sistemes de seguretat, amb l'habitual simplicitat elegant del disseny Vec-Tech. La companyia de tecnologia avançada produïa objectes que normalment no tenien rival en qualitat i preu, el que no suposava una sorpresa per a algú que sabés que en Yin Vocta posseïa una empresa tan rendible.

-Després hi ha els triomfadors... -En Vocta va introduir la contrasenya i teclejà els dígits. En acabar, va mirar a Tezz i va picar-li l'ullet-. Es limiten a volar tota la maleïda nau en primer lloc.

En Tezz va pensar un instant, i immediatament va saber quina metodologia preferia el seu cap. Un petit calfred va recórrer la seva esquena.

Es va sentir momentàniament un brunzit mentre la informació es transferia instantàniament pel comunicador. En Vocta va fer girar la seva cadira per mirar a la gran holopantalla tridimensional que va sortir lliscant de la paret darrere del seu escriptori, desplegant-se en un patró triangular.

-Deixa'm sol.

En Tezz va obeir ràpidament, abandonant l'oficina.

L'aire de l'interior del visor va fer un espurneig cobrant una vida fantasmal, projectant la ferotge imatge de l'Itahn Na-Grujha en tres terrorífiques dimensions espacials. El serpentí da'lor ipharià tenia un rostre temible, amb un musell allargat, grans pupil·les esquinçades del color de les gemmes de foc, i fila rere fila de dents esmolades com fulles. Per aquesta raó, la majoria dels membres de la seva espècie que tractaven amb el públic ocultaven els seus rostres per facilitar la interacció. A Na-Grujha no li preocupava massa si causava alguna incomoditat. Al contrari, gaudia bastant d'això.

-Vocta -va xiuxiuejar en Na-Grujha-. Vull aquests detonadors...

-Tranquil·litza't, Itahn, els tindràs tal com et vaig prometre.

-Quan?

-Segons el previst. -El rostre d'en Vocta va romandre impassible-. En una setmana estàndard a partir d'avui.

-Els tens ara?

-Si els tinc o no, no suposa cap diferència. El nostre acord especificava la data de la transacció.

-Podria donar-los bon ús immediatament -va dir el da'lor ipharià, puntuant les seves paraules amb un espetec, fora d'imatge, causat en estendre i retreure les pues de la seva cua.

-No ho dubto -va respondre secament en Vocta-. En realitat, estic esperant la seva arribada.

-Quan s'espera l'enviament?

-Una vegada més, això no és de la teva incumbència.

La cresta espinal d'en Na-Grujha va tremolar amb ràbia.

-Gastaré un quart de milió de crèdits, Vocta. Qualsevol cosa que facis sota l'auspici del nostre acord és de la meva incumbència.

En Vocta va aclucar els ulls fins a convertir-los en escletxes.

-Digues, Itahn... Estàs familiaritzat amb la vella dita barabel sobre el fet d'avançar a la lleugera sobre el camp de mines gravitatòries? Tracta de recordar que sóc el teu facilitador. No el teu servent.

-I tu tracta de recordar que no sóc un dels teus habituals lladres de bestiar de nerfs de pacotilla. Fins que el nostre contracte hagi finalitzat i estigui en posició d'aquests detonadors, seràs el que jo digui que siguis.

En Vocta va inclinar el cap com si estigués reprenent a un nen petit. El seu to de veu es va ajustar en concordança.

-Certament espero que això no pretengués ser una amenaça.

-Per descomptat que no. -En Na-Grujha va somriure sense rastre de benevolència. Era difícil semblar encantador amb una boca plena de navalles-. Considera-ho millor una insinuació prou òbvia.

-Ja veig... Quina sort per a tots dos, llavors. -En Vocta va fer una pausa-. Per cert, què tal li va a Dekalba?

En Na-Grujha semblà momentàniament desconcertat.

-No tinc notícies d'aquest vell pirata des de fa mesos. Es diu que va desaparèixer en l'Expansió quan intentava la Carrera Reecris. -Els seus ulls de rèptil van parpellejar en ràpida successió-. Per què?

-Per algun motiu, el seu nom acaba de venir-me al cap -va dir en Vocta encongint-se d'espatlles-. Hmmm... Que estrany, crec que les últimes paraules que em va dir en Dekalba ser «Serà millor que vigilis la teva esquena, Vocta». -L'anòmid va deixar anar una rialladeta-. És curiós com recordes aquestes coses en el moment més estrany. No et sembla?

-Sí -va xiuxiuejar en Na-Grujha a través de la seva fila frontal d'incisius-. Un complet caprici del destí.

-Suposo llavors que hem deixat clar aquest assumpte.

-Cristal·lí -va dir en Na-Grujha-. Per cert -va afegir innocentment-, he escoltat que els teus assassins... -es va posar un moment una arpa a la mà en un gest avergonyit-... ups... volia dir assistents... estan en una missió. Llàstima que ni R'Kayza ni Tice estiguin allà per fer-te un cop d'ull en aquests temps perillosos. D'un antic pilot a un altre, jo m'asseguraria de vigilar el meu sis.

-Agraeixo el consell. Sempre reconforta el cor quan un amic es preocupa per tu.

En Vocta va apagar bruscament la unitat holocomunicadora i el senyor del crim da'lor ipharià es va esvair com un defel a la nit.

En Vocta es va reclinar a la confortable cadira de replicuir, ajuntant els dits sota la seva barbeta. Habitualment era l'anòmid qui monopolitzava el mercat d'informació. Aparentment, havia subestimat lleugerament els recursos d'en Na-Grujha. Encara que no era un problema del de preocupar-se massa. Hi havia pres nota del descuit, i era el moment de seguir endavant... En Vocta sempre es permetia cometre algun error. Sempre que mai es repetissin.

***

-Disculpa'm un instant, vaig a refrescar-me -va dir a Solette amb un gest de complicitat astut. Es va aixecar de la taula i va caminar lentament cap a la unitat sanitària, movent-se amb un lent balanceig sensual que aprofitava els seus recursos al màxim d'eficiència. L'elegant i bastant breu vestit que se cenyia al seu físic atlètic només augmentava el seductor efecte general.

En Broegan va observar la figura que s'allunyava, completament hipnotitzat amb el seu rítmic vaivé. Va parpellejar un parell de vegades per intentar aclarir el seu cap, però els seus pensaments anaven tan lents com les glaceres de Hoth. Abans de res, se sentia cansat, el que era estrany ja que havia tingut una bona nit de descans. En Broegan sempre s'assegurava de descansar suficient quan estava en una missió. Especialment en una de tan important com aquesta. Certament no volia llançar una hidroclau a aquests engranatges...

Potser un altre glop de porto de Bespin ajudi a aclarir una mica les coses, va pensar mentre s'inclinava per omplir la seva copa buida.

Tot just podia creure en la seva sort fins ara... No només hi havia trobat a algú a qui utilitzar com a part de la seva tapadora, sinó que aquest algú resultava ser una noia bonica! I encara millor, semblava veritablement interessada en ell. Almenys, prou com per convidar ella a les begudes. Això mai abans li havia passat a Broegan.

Va somriure a través de la boira que creuava per la seva consciència i va acabar de servir-se. Encara que havia caigut més porto a la superfície de la taula que en la seva copa de vidre, hi havia prou per a alguns glops agredolços més.

***

La Solette va entrar a la unitat sanitària de senyores i va tancar la porta darrere seu. Va donar la volta al tirant dret del seu vestit, revelant un petit comunicador subjecte al suau teixit. Quan la Solette va activar el dispositiu segur, el canal privat de comunicacions es va encriptar automàticament, perquè fos descodificat a quilòmetres de distància en una instal·lació militar imperial oculta.

-Net -va dir a mitja veu-. Què passa, Control? -va afegir lleugerament irritada.

Una veu metàl·lica va respondre.

-Hem detectat una transmissió codificada des de la teva ubicació. Amb origen a l'interior de l'oficina d'en Vocta.

-S'ha desencriptat?

-Negatiu -va ser la resposta filtrada-. L'holoportadora era altament sofisticada. En qualsevol cas, la transmissió ha estat rastrejada pel nostre programa Rastrejador Beta a través de cada un dels seus punts de salt d'ample de banda... Fins a una ubicació a Lianna.

La Solette va obrir lleugerament la boca.

-El Comprador és aquí, llavors. Transmet l'adreça exacta a la meva tauleta de dades tan aviat com sigui possible.

-Rebut. -Hi va haver una lleugera pausa. Informe d'estat?

-Amb aquesta informació, potser ja no necessiti més al rebel. -Els seus gruixuts llavis van formar un somriure depredador-. Suposo que s'apliquen els paràmetres d'eliminació.

-Afirmatiu... Una vegada que es confirmi la informació. Control fora.

***

En Broegan va alçar la copa als llavis i va advertir a l'enorme gegant deforme enfront d'ell. Sobresaltat, va tossir i escopir el petit glop de porto. En deixar de nou la copa a la taula amb un cop per enfrontar-se al monstre, el rostre d'en Broegan va enrogir. L'home que hi havia li havia semblat grotesc a primera vista, però només perquè l'havia vist a través del fons prismàtic de la copa. En realitat, el nouvingut era un cambrer bastant prim, que sostenia una petita tauleta de dades de cortesia. Com gairebé tota la resta al club, estava adornada amb el logotip de «Bantha Traxx» en forma d'estilitzada petjada de bantha.

El cambrer li va allargar la tauleta de dades sense dir res i es va allunyar. En Broegan va activar els botons de control i va mirar fixament el missatge que va aparèixer. Era difícil distingir les paraules en el seu estat actual. Després de molt parpellejar i esforçar-se, en Broegan va descobrir que si es premia els ulls entretancats finalment era capaç de desxifrar les lletres.

Podia llegir-se:

«LA TEVA COMPANYA DE SOPAR ÉS MEMBRE DE L'ORGANITZACIÓ IMPERIAL DE SENDERISTES.

-UN AMIC. »

***

La Solette va somriure al mirall del tocador mentre es tornava a ajustar el vestit. Una ràpida remenada de malucs va tornar a deixar tot al seu lloc, inclòs el fred plastiacer de l'atordidor iònic subjecte a una lliga en la seva cuixa. Per descomptat, a la velocitat que aquest rebel idiota estava trascolant el porto condimentat amb narcòtics, ni tan sols anava a necessitar usar la seva arma de suport.

Totes les missions haurien de ser així de senzilles. En aquest ritme, d'aquí a res fotria mà al carregament, per no parlar de tota una cèl·lula d'operacions rebel.

Es va passar una mà molt cuidada per la massa de rínxols rossos, donant-se els últims retocs al conjunt.

I quin conjunt... Es va llançar un petó a si mateixa al mirall i es va dirigir a la porta amb el pas ferm d'un depredador nat.

***

La concurrència en el Traxx estava començant a augmentar fins als seus nivells habituals. Més i més clients, la gran majoria d'ells masculins, envoltaven l'estació de refrigeris coneguda com L'Oasis. La Sha'Dria es trobava movent-se precipitadament d'un costat a un altre, servint brandi, cervesa i culum, oferint somriures còmplices i ràpides picades d'ullet, i recollint generoses propines.

Mentre passava les copes pel netejador sònic, a la Sha'Dria se li va escapar una mirada cap a una taula ocupada per una ampolla de porto de Bespin mig buida. La dona rossa que en Vocta havia assenyalat com a agent de l'OIS es va quedar allà un instant, mirant el líquid que quedava vessat sobre el tauler. Durant una mera fracció de segon, la Sha'Dria la va veure una mirada de ràbia creuant el rostre de la jove i després, igual de sobtadament, el seu encantador rostre va tornar a la seva placidesa original.

***

En Vocta observava atentament la Sha'Dria mentre aquesta es tornava cap als clients. La seva expressió facial seguia sent un misteri, amagada sota el N'Noch, el terme que s'usava per a la màscara facial d'intricat disseny que portava. La Sha'Dria no revelava res, ni tan sols amb el seu llenguatge corporal. Ni la menor mostra d'emoció podia detectar-se en aquest moment, amb tot el seu ésser negant-se obstinadament a què caigués la seva façana... no com havia fet aquesta estúpida dona de l'OIS en descobrir que el seu objectiu de les operacions especials de l'Aliança havia escapat del sistema precipitadament.

L'anòmid va prestar especial atenció a aquests misteriosos ulls amb què la Sha'Dria observava el món. La seva unitat de monitor estava centrada en un primer pla, de manera que el seu rostre, d'altra banda inexpressiu, omplia la pantalla. El Bantha Traxx albergava un dels sistemes de vídeo vigilància més nítids del sector, capaç de cobrir tot el club. Amb l'ajuda de les seves lents de macrozoom remot, en Vocta podia comptar els pèls d'un wookiee. Amb el seu augment, era com si estigués allà mateix, assegut davant la Sha'Dria i mirant directament a les seves pupil·les, encara que hi havia poca cosa a veure; una sensació anàloga a mirar fixament a un mirall. Les silencioses preguntes d'en Vocta es reflectien de tornada a ell...

En Vocta mai havia conegut una espècie que no pogués comprendre simplement mirant-li fixament als òrgans oculars durant un breu espai de temps. (Almenys, les que els posseïen.) Però aquesta noia... la Shalana Driana, o Sha'Dria, com preferia que l'anomenessin, no era com cap altre ésser que hagués conegut. La seva enigmàtica presència havia adornat el seu establiment durant més d'un any i sabia tant d'ella ara com quan l'havia contractat; si no menys, ja que moltes de les seves idees preconcebudes s'havien esfumat com fum de t'bac.

L'anòmid va sospirar frustrat. Vivia i respirava informació. Aquesta noia que li ocultava tant, no només darrere de la seva màscara sinó també dels seus ulls, estava realment asfixiant-lo. I el pitjor de tot... era que ell hi gaudia tremendament amb això.

En Vocta va continuar estudiant aquest bell rostre a la pantalla, recorrent la línia de la seva galta amb el dit. Per a un anòmid, aquest era un gest extremadament íntim, ja que significava que la màscara vocalitzadora del subjecte havia estat extreta.

El timbre de la seva porta va sonar de sobte, fent miques el moment.

En Vocta no es va molestar a aixecar la mirada.

-Fora.

La veu d'en Tezz semblava més ansiosa del que era habitual.

-Senyor, és força insisteixen... Uf!

Es va escoltar el recognoscible so d'algú colpejant la porta, i després aquesta es va obrir, mostrant a un oficial impecablement uniformat. El comandant Byeslee de la Guarda Militar de Lianna. En Byeslee va avançar amb aire pompós, aspirant la major part de l'aire de la sala quan va inflar el seu pit per mostrar filera rere filera de medalles. Al comandant li van seguir dos ajudants, un mur de plastiacer fent-se passar per home humà i una dona seneeriana bastant atractiva, que immediatament es van col·locar en posicions de flanqueig estàndard. Els tres membres de la Guàrdia mantenien una mà sobre les seves pistoles blàster.

En Vocta va posar els ulls en blanc.

-Això serà tot, senyor? -va preguntar en Tezz a l'estàtua de mida natural d'en Tsincria, un dels majors negociadors anòmid que mai hagin viscut.

-Sí, Tezz -va respondre en Vocta amb un perllongat sospir-. Pots retirar-te.

Confós, en Tezz va fer una reverència a l'estàtua i va sortir de l'oficina. Fregant-se el cap masegat, en Tezz va teclejar primer en el panell de control i, després que la porta s'obrís realment, va sortir.

-El meu nou menordom -va dir Vocta assenyalant amb el cap la figura d'en Tezz mentre aquest marxava.

-Voldrà dir majordom.

-Sí, bé, encara necessita una mica de rodatge -va explicar en Vocta sense entusiasme-. I tenia referències, s'ho imagina...? Bé, aquesta és l'última vegada que escolto a Jabba.

-És difícil trobar bona ajuda avui dia -va dir en Byeslee amb una ganyota de desdeny.

-No només en el sector privat, sinó també en la Guàrdia Militar de Lianna, pel que sembla.

Tot d'una, en Byeslee va començar a avançar. Per l'aspecte de la seva cara, no estava clar si l'home anava a aturar-se a la vora de l'escriptori d'en Vocta o anava a limitar-se a travessar-lo.

En Vocta es va reclinar a la cadira per si de cas.

-I veig que la paraula «privat» ha abandonat finalment el seu vocabulari.

El comandant es va aturar en sec, lliscant veloçment els seus dits per la polida superfície de l'escriptori de l'anòmid.

-Sí, ha estat reemplaçada per les paraules «senyor del crim». Una importació recent i indesitjada al nostre món. -En Byeslee va fer una pausa per donar efecte dramàtic-. Igual que vostè.

L'anòmid va entrellaçar els dits i li va mirar fixament.

-Hi ha alguna imperiosa raó per a aquesta petita visita, o només han passat per saludar?

-No faig visites socials.

-I és tota una llàstima, tenint en compte la seva naturalesa gregària.

-Calli's, Vocta. -En Byeslee apuntà amb un dit enguantat al centre del pit de l'anòmid-. Se'n ve amb nosaltres.

En Vocta  va picar l'ull a la dona, que, per grat seu, es va posar vermella lleugerament.

-Per plaent que pugui trobar la idea, puc preguntar per què?

-Per interrogar-lo. Avui hi ha hagut una explosió en un carreró que ha matat als germans Turka. -El Comandant va anar indicant amb els dits aalò que havia passat-. Fragments d'un droide missatger, restes de cossos efluqui, traces de detonita, i la pudor de la seva implicació.

-Què enginyós. Equipar un Cercador Arakyd amb un petit compartiment d'emmagatzematge, una mica de detonita, i un detonador de proximitat, i després programar-lo perquè rastregi la signatura biològica d'un objectiu i exploti. Tant de bo hagués pensat en això. -L'anòmid va bellugar el cap. Així que els pobres Murka i Hurka han mort? Amb semblant baixada en la taxa de crim, suposo que no tindran res millor que fer que marejar a comerciants innocents que tracten de portar una vida honesta.

-Vostè no podria reconèixer un acte honest encara que se li posés al davant i li fotés un cop de peu al...

-En qualsevol cas, quina és la meva suposada connexió amb aquest fet atroç?

-Això és exactament el que vull saber. He escoltat rumors de la seva relació amb els Turka. Usant l'escòria efluqui com a intermediaris per a tractes al mercat negre amb el clan Tanalodi... No és un grup molt agradable perquè li relacionin a un amb ells, oi?

-Aquesta és una història meravellosament imaginativa -va dir en Vocta, amb ulls brillant amb delit-. Encara que aparentment no està suportada amb fets, en cas contrari m'aventuraria a dir que estaria detingut en aquest moment.

-Això seria música per a les meves orelles. -El Comandant va fer un gest a Vocta perquè s'aixequés-. Vinga, acabarem això a comissaria.

-Lamentant-lo molt, he de declinar la seva invitació -va respondre en Vocta, romanent còmodament assegut-. Si em quedo llanguint en una sala d'interrogatori, llavors qui estaria aquí per planejar la major festa de l'any, demà a la nit?

-Ah, sí, la seva meravellosa petita vetllada de la qual tothom està parlant. -En Byeslee es va inclinar sobre el despatx i les seves múltiples medalles es van balancejar amb autoritat-. Vigilaré de prop els esdeveniments, sap?

-Ha rebut una invitació?

-Ha d'haver-se perdut.

En Vocta va assentir sàviament.

-Aquesta és l'única explicació.

-No pensi ni per un instant que dubtaré a complir amb el meu deure envers la llei a la gala d'aniversari d'un club propietat d'algú com vostè.

L'anòmid va arronsar les espatlles.

-Molts dignataris i celebritats quedaran bastant decebuts, especialment pel fet que un considerable percentatge de la recaptació es destinarà a caritat. Tots els Santhes estaran allà, inclosa Lady Valles… Pot ser hago sentit a parlar d'ells. Posseeixen aquest petit planeta.

-No m'importan els amics que tingui a les altes esferes, Vocta. Perquè quan tingui les proves adequades ni tant sols ells podran salvar-lo. -En Byeslee s'alçà, allisant-se l'uniforme i ajustant-se les medalles-. Molt bé. Acabarem el seu interrogatori després de la festa. I mentrestant, si trobo encara que sigui una relació tan fina com un monofilament entre vostè i l'assassinat dels Turka, llavors…

El comandant deixà que l'amenaça surés a l'aire.

-Em donaran un premio al ciutadà exemplar? -preguntà en  Vocta amb un posat innocent, provocant una rialleta de la noia seneeriana que va ser ràpidament sufocada per la mirada fulminant d'en Byeslee.

-Bons dies -va dir el Comandant, girant bruscament sobre els seus talons i sortint per la porta.

El mur de plastiacer mut li va seguir immediatament, però la noia seneeriana es va entretenir el temps suficient per a somriure i permetre que en Vocta li fes l'ullet ràpidament, abans d'unir-se ala seus camarades.

La porta es va tancar lliscant i en Vocta quedà sol de nou.

O gairebé.

-Tik Chakka ataidi -va dir una veu aspra darrere d'en Vocta.

L'anòmid no es va molestar a girar-se mentre la petita criatura vestida de negre se separava de les ombres. El jawa va allisar la seva túnica de cuir negre i va continuar parlant en un remolí de paraules gairebé inintel·ligibles.

En Vocta va assentir mostrant el seu acord.

En Jik'Tal va extreure una fina vibronavalla de la seva màniga. Els grans ulls grocs del jawa van recórrer el tall de la fulla dentada, que reflectia la seva brillantor sinistra.

L'anòmid no va poder evitar somriure veient-lo.

-Aviat, amic meu... Aviat.

-Hatak em chiza Nebat.

-Sí, massa. Aparentment, algú del clan Tanalodi ha escampat les seves entranyes. -En Vocta va tornar lentament el cap per fer un gest al jawa-. Crec que és just que els hi tornem el favor. No et sembla?

No va rebre cap resposta. En Jik'Tal ja s'havia anat.

-Dóna'm una llar on els rontos encara vagaregin i els jawes juguin amb els dracs Krayt...

En Vocta va taral·lejar distretament la resta de la cançó, perdut en els seus pensaments. Fins que finalment li va interrompre una grinyolant veu familiar.

-Senyor? -En Tezz va treure el cap a l'interior de la oficina-. Vaig tocar el timbre, però no hi va haver resposta... Lamento molestar, però volia assegurar-me que estava...

-Bé, bé. -En Vocta es va posar dret, estirant els espatlles-. Hi ha alguna notícia?

El seu ajudant va assentir.

-Acabo de rebre una estranya transmissió de la gent d'en Mah-Luu. El carregament arribarà demà a la nit, exactament a les 19:00 hores, en camió lliscant. -En Tezz va arquejar una cella-. Això és durant la gala... No és cert, senyor?

-Quin millor lloc per amagar el dewback que la porta davantera?

-Senyor?

-No importa. -En Vocta va sospirar, i després va arquejar una cella, especulativament-. No ens agradaria que les postres es tirés a perdre.

-Ah, ja... Només el millor per als nostres convidats.

-Sí, Tezz -va dir en Vocta-. Només el millor.

-I d'acord amb el rebut està l'assumpte de què són deu caixes en lloc de cinc...

-Tezz?

-Sí, Senyor?

-Tens la menor idea del que faig?

En Tezz va quedar sorprès per l'estranya pregunta.

-Per descomptat... Dirigeix un club molt popular, alhora que realitza les tasques de director executiu de la seva empresa, Vec-Tech.

-Què feies exactament per a Jabba?

-Contractava els seus espectacles -va respondre orgullós en Tezz-. Coneix a Sy Snootles i la banda d'en Max Reebo? Va ser idea meva portar-los al palau. I també en Figrin D'an i els Nodes Modals. No va ser un èxit tan gran, perquè això va ser abans que es fessin tan populars... -La seva veu es va esvair sota el suau riure d'en Vocta.

-Certament, aquest llimac espacial aficionat me l'ha jugat aquesta vegada -va dir en Vocta llastimerament-. A això es referia en Jabba quan va dir que podries «gestionar l'espectacle»...

-Senyor?

-No importa. -En Vocta li va mostrar una cadira-. Seu. És hora d'un curs accelerat en la gestió dels meus assumptes.

En Tezz va arronsar les espatlles i es va asseure.

-Molt bé.

L'anòmid es va inclinar sobre el despatx amb ulls brillants.

-Digues, què saps sobre detonadors termals?

***

Següent