Lleialtat (XVII)

Anterior

Capítol Disset

Tot d'una, el bombardeig aeri va quedar en silenci.

Encara enganxada a la gran excavadora, la Mara es va estendre amb els seus sentits. L'aire estava ple de fum acre, i podia escoltar crepitar les flames provinent de, almenys, tres llocs a les rodalies. Però definitivament el foc turbolàser del cel havia cessat.

No sabia per què, però amb la treva arribava l'oportunitat de moure’s. Caminant amb cura entre els munts de runa que l'envoltaven, es va dirigir al passadís. La trampa incendiària que Caaldra havia fet esclatar en ell l'havia cremat gairebé per complet, afegint la seva pròpia contribució a l’irritant fum que surava en l'aire. Parpellejant un parell de vegades, la Mara va retrocedir al lloc en què havia deixat a Tannis.

Encara hi era, jaient immòbil al terra fumejant.

- Tannis? -Va dir, enganxant el seu sabre de llum de nou al seu cinturó i ajupint-se al seu costat.

No hi va haver resposta, però almenys seguia viu. La Mara es va prendre un moment per avaluar els danys, principalment cremades pel parany incendiari d’en Caaldra, i després va retrocedir al derruït centre de comandament per recuperar el medipac d'emergència de la sala.

No hi havia temps per tractar les cremades pròpiament dites. No amb els seus atacants preparant-se amb tota seguretat per a la Segona Ronda. Seleccionant un conjunt d'analgèsics i estimulants de grau militar, els va injectar en una zona il·lesa del braç d’en Tannis. Mig minut després estava despert, parpellejant davant d'ella a través del fum.

- Com et sents? -Va preguntar la Mara.

-Com si m'estigués morint -va murmurar Tannis, amb una veu que sonava inquietantment onírica-. Què ha passat?

-Caaldra ens ha deixat una petita sorpresa -va dir la Mara, decidint eludir de moment el bombardeig-. Et sents capaç de caminar una mica?

-No ho sé -va dir Tannis-. Fins on anirem?

-Havia pensat que pararíem una estona al costat del vostre búnquer d'emergència, i després tornaríem a la nau i et ficaria a la càpsula mèdica.

-Puc intentar-ho -va dir Tannis. Amb una ganyota de dolor per l'esforç, va recolzar una mà a terra i va tractar d'empènyer.

-Està bé -va dir la Mara, fent ús de la Força per alçar-lo -. Només cal que ofereixis un suport. Jo puc fer el treball dur.

-M’havia oblidat -va dir Tannis, somrient dèbilment-. Llavors, on som?

-A l'exterior del centre de control principal.

-Bé. -Tannis mirà al seu voltant-. És per aquí -va dir, assenyalant el passadís a la direcció per la qual anaven quan Caaldra va activar el seu parany. Donant suport al pirata ferit en el seu costat, la Mara el va subjectar passant un braç per la seva cintura i van començar a avançar.

La base estava cap per avall. Almenys cinc dels edificis havien estat completament derruïts, dels quals un parell encara cremaven furiosament, i els altres no eren més que runes fumejants. També hi havia quantitat de cadàvers escampats al voltant. Alguns dels pirates estaven completament vestits, però a altres l'atac semblava haver-los trobat dormint a les lliteres. Al principi la Mara es va sorprendre davant la seva falta de preparació i de protecció de sensors fins que es va adonar que els tres homes que Brock i Gilling havien matat al centre de control probablement serien els responsables de localitzar els problemes i fer sonar l'alarma. Els dos homes de l’OIS tampoc s'havien adonat dels atacants que s'acostaven, o bé no els havia importat massa.

O bé els estaven esperant. Si no, hi haurà altres més endavant que acabin la feina, va dir Brock abans a la sala de control.

-Allà -va murmurar Tannis, assenyalant cap a un dels edificis derruïts.

Enderrocat excepte per una gran sala a l'extrem més allunyat de la planta baixa que encara seguia intacta.

-D'acord -va dir ella, respirant pesadament mentre feia una ullada al camp de maçoneria destrossada davant d'ells. Això no seria fàcil.

Tannis aparentment també s'havia adonat dels enderrocs punxeguts.

-Deixa’m aquí -va dir-. Recull la teva informació i torna a buscar-me.

-Ni ho pensis -va dir la Mara, tornant-lo a agafar de la cintura. La cortina de foc podria tornar a començar en qualsevol moment, i de cap manera anava a deixar-lo allà fora, en espai obert. Especialment no quan el lloc més segur de la base estava a tot just cinquanta metres de distància-. Vigila on trepitges.

Van començar a obrir-se camí per la runa. Fins i tot amb la Mara suportant la major part del pes d’en Tannis, ell tenia dificultats amb el desigual terreny, i en ocasions hi havia de fer servir la Força de nou per aixecar-lo per complet en l'aire, portant-lo per sobre dels obstacles com un sac de fruita. Va mantenir la vista en moviment, esperant ferventment que ningú els disparés mentre estava massa carregada i concentrada per reaccionar.

La sala de la cantonada que la Mara havia vist va resultar ser simplement la resclosa d'accés al búnquer pròpiament dit, un complex de sales molt major a dos pisos sota terra. Clarament, el Comodor s'havia pres la possibilitat d'un atac enemic seriosament.

Tampoc és que al final li hagués servit de gaire. El seu cos destrossat hi era, desplomat en un seient davant del panell de comunicacions. Mort.

-De manera que ja està -va murmurar Tannis mentre la Mara l’ajudava a seure en una de les altres cadires -. S'ha acabat. S'ha acabat tot.

-Això sembla -va assentir sòbriament la Mara, mirant al seu voltant. Va decidir que el sistema de comunicacions seria un bon lloc per començar. Llevat que el Comodor i el seu misteriós aliat haguessin estat tan paranoics com per dur a terme tots els seus negocis cara a cara, hauria d'haver registres de les seves mútues trucades d’HoloRed. Apropant-se al panell, acuradament va apartar la cadira i el cos del Comodor a un costat.

Va poder veure que havia estat tractant d'establir una comunicació d’HoloRed quan el seu cos trencat s'havia col·lapsat finalment. El nombre de contacte i la freqüència no significaven res per a ella, però el sistema de destinació si.

Shelkonwa. La capital del sector Shelsha.

- Mà! -Va dir Tannis amb veu ronca-. Pantalla tàctica... allà.

La Mara es va girar. La pantalla visual estava apagada, però la pantalla tàctica principal sobre la consola de defensa estava encesa i en funcionament. S'hi veien set triangles vermells: caces enemics, apropant-se ràpidament a la base. La Segona Ronda, aparentment, estava a punt de començar.

Només que aquesta vegada, al contrari que en la Primera Ronda, hi hauria dos costats en la batalla.

La Mara es va desplaçar a la consola de defensa i es va asseure, fent un ràpid cop d'ull als controls per veure les seves opcions. Els làsers principals podien enfrontar-se a tres objectius simultanis, i hi havia més d'aquests torpedes de protons que als Cicatrius Sagnants tant els agradaven esperant a la reserva. Els làsers ja estaven en espera; activant-se per complet, va agafar els gallets i va esperar.

Els atacants estaven gairebé en el rang òptim d'abast quan sobtadament van dividir la formació, obrint-se en ventall com en una exhibició aèria del Dia de la Victòria. Mentalment, la Mara va arronsar les espatlles. Abast òptim hauria estat bé, però llavors òptim significava simplement preferit. Alineant els punts de mira dobles a dues dels seus atacants, va disparar.

Els làsers van convertir als objectius en instantanis núvols de metralla. La Mara va apuntar a una altra banda, amb un petit racó de la seva ment preguntant-se sobre aquesta banda rival, els membres eren prou descuidats o confiats en excés com per a usar caces sense ni tan sols una mínima capacitat d'escuts. Va disparar de nou, i un altre parell d'atacants van seguir el camí dels primers.

Potser confiaven en la seva maniobrabilitat per eludir la destrucció, va decidir quan apuntava de nou a una altra banda. Certament tenien un nivell de destresa superior a l'habitual, girant com bojos mentre intentaven escapar del bloqueig de l'ordinador de punteria. Un dels grups d'indicadors, de fet, va començar a parpellejar ràpidament en vermell quan ho van aconseguir.

Però la Mara no necessitava l'ajuda d'aquestes joguines tecnològiques. Tenia la Força, i tota la maniobrabilitat de l'univers no ajudaria ara als seus atacants. Canviant els làsers a control manual, va continuar disparant, destruint fredament i metòdicament els caces un a un. En la distància va notar que els sensors estaven detectant una altra nau que s'acostava, aquesta de la mida d'un vaixell de càrrega, però els números mostraven que arribaria massa tard per ajudar.

Els últims dos caces s'havien llançat ara a l'atac, i la Mara va poder sentir crepitar el foc làser sobre ella mentre feien un últim atac desesperat contra el búnquer. Llançant la Força de nou, va sentir la subtil bestreta dels seus següents moviments i va desplaçar el seu punt de mira com a resposta. Va disparar de nou, i ara només quedava un únic atacant.

Una vegada més va ajustar la seva punteria... i va esperar. El control de foc hauria d'haver recopilat tota la informació tècnica dels atacants mentre tenia lloc la batalla, i podia emportar-se-la amb ella i estudiar-la a plaer. Però seria bo tenir també un contacte visual directe. Va desplaçar breument la seva atenció del combat, reconeixent mentre ho feia el risc inherent a permetre que un enemic tingui tan sols un breu moment de respir, i va activar la pantalla visual.

Els sensors havien rebut danys greus durant el bombardeig anterior, i la imatge que apareixia a la pantalla era fosca i granulosa i terriblement distorsionada. Però era prou bona. Només hi havia un caça en qualsevol lloc de la galàxia amb aquest perfil i aquestes característiques.

La base pirata estava sent atacada per caces TIE imperials.

Es va quedar mirant fixament la imatge, amb la seva ment inicialment rebutjant acceptar l'evidència davant dels seus ulls. Era impossible... l'atenció de l'Imperi estava completament absorbida per la Rebel·lió, la inestabilitat interna i les molèsties alienígenes. Per ordre directa del propi Emperador, els pirates i altres bandits havien estat reclassificats com a problema de les forces de l'ordre dels sistemes locals. Això no podia ser cap tipus d'operació oficial contra els Cicatrius Sagnants.

Llevat que fos contra la pròpia Mara.

Va sentir que se li tibava la cara mentre es tornava cap a la seva palanca de control de foc i feia volar en trossos l'últim caça TIE. Així que d'això es tractava. No es tractava tan sols un gran pla per unir als pirates de Shelsha en una única i gegantesca banda. No es tractava tan sols d'un vincle entre els pirates i la Rebel·lió. Això apuntava directament al territori imperial. Directament a la cúpula.

Va mirar la seva pantalla tàctica. El vaixell de càrrega desconegut estava massa lluny per a resultar una amenaça, però seguia apropant-se.

Hora de marxar.

Tannis estava desplomat en el seu seient, respirant ràpidament i dificultosament.

- Preparat per un altre petit passeig? -Va preguntar la Mara mentre s'ajupia al seu costat.

-Puc intentar-ho -va dir Tannis feblement-. Tens el que vas venir a buscar?

-Oi, sí -va dir suaument. Expandint-se amb la Força, el va alçar de la cadira tan suaument com va poder-. Només uns minuts més -va dir mentre el conduïa a la porta-. Et portarem a la càpsula mèdica del Camí de Happer...

Es va aturar quan ell li va colpejar a l'espatlla.

-Si no ho aconsegueixo -va dir amb veu gastada i els ulls mig tancats mentre li mirava la cara-, enterra’m a l'espai. M'has sentit?

-Vas a aconseguir-ho -va dir la Mara, amb la mentida arribant automàticament als seus llavis just quan un brot de frustració la va recórrer. Li havien ensenyat dotzenes de tècniques d'auto-curació en la Força, però res que pogués usar-se per ajudar a altres.

Però mentre hi hagués vida, hi hauria esperança.

-Aguanta -va dir, pujant les escales.

Estaven creuant el camp de runes, a prop de l'estructura que havia albergat la sala de comandament principal, quan la Mara va escoltar el llunyà rugit d'un motor subllum.

I en mirar, el Camí de Happer va sorgir de les ruïnes de la zona d'aterratge. Es va girar mandrosament, com si el pilot estigués supervisant els danys que l'envoltaven, i després es va girar de nou i es va dirigir a l'espai.

La Mara el va veure marxar, amb el cor enfonsat. Així que aquí s'acabava tot. El seu vaixell de càrrega se n'havia anat, i pels focs que podia veure cremant per tot el complex estava clar que la resta de les naus havien estat destruïdes.

Tannis i ella havien estat abandonats a la seva sort.

Però encara quedava aquesta altra nau de la mida d'un vaixell de càrrega que havia vist fent el seu cautelós acostament al planeta. Si el pilot era realment prou estúpid com per aterrar enmig de tota aquesta devastació, podria prendre el comandament de la tripulació i sortir d'allà.

Llevat que la nau representés la Tercera Ronda de l'atac contra ella. En aquest cas, simplement mataria a tothom a bord.

Al seu costat, Tannis es va estremir.

- Per què ens hem aturat? -Va murmurar.

La Mara es va enfocar en ell, en el seu rostre cremat i la seva laboriosa respiració. No, no podia esperar al vaixell de càrrega. Havia d’aconseguir ajuda ja.

I llavors, finalment, va descobrir la resposta òbvia.

La major part de l'edifici del centre de comandament estava en ruïnes, però les entrades als tres túnels de supervisió on Caaldra s'havia refugiat seguien obertes. La pols de l'atac havia tapat qualsevol trepitjada que hagués pogut deixar, però a un metre del túnel esquerre va trobar una empremta de mà recent.

No hi havia il·luminació, però el terra era prou llis i el propi túnel descendia amb un pendent que formava un angle raonablement petit. Dos suaus girs més tard, potser a uns cent metres de l'entrada, van aconseguir una zona feblement il·luminada i la nau d'escapament d'emergència que esperava trobar, un compacte Cercador Starfeld Z-10. La nau ja estava preparada; clarament, Caaldra havia planejat escapar d'aquesta manera fins que es va adonar de l’intacte Camí de Happer i va decidir emportar-se'l al seu lloc. Després de deixar a Tannis a la càpsula mèdica i teclejar per subministrar-li un tractament d'emergència, la Mara va activar els elevadors de repulsió i els va conduir amb cautela pel túnel.

Els focs gairebé s'havien consumit quan Han i els altres es van obrir pas acuradament per la base plena de runa.

-És agradable veure que l'Imperi es preocupa de nou pels pirates -va comentar per a ningú en particular.

-Això no ha estat per ocupar-se dels pirates, Solo -va dir ombrívolament LaRone -. Això ha estat per amagar una conspiració.

En Han va arrufar les celles. Ell tampoc havia cregut que tot fos tan simple.

- Quin tipus de conspiració? -Va dir en Luke.

-Algú ha estat reclutant pirates -va dir Marcross, amb veu encara més greu del que és habitual-. Algú, com podeu comprovar, amb elevats contactes imperials. Contactes molt elevats.

- Qui? -Va preguntar en Luke.

-Això és el que hem vingut a esbrinar -va dir LaRone -. Quiller?

-Res es mou, ni per dalt ni per baix -va dir la veu del pilot pel comunicador del cinturó d’en Han-. Aquest vaixell de càrrega que vam veure enlairar-se quan veníem havia de portar als últims supervivents.

- No hi ha rastre del Falcó? -Va preguntar en Han.

-Encara no -va dir Quiller-. Encara que jo no em preocuparia. Probablement només vol assegurar-se que el Represàlia està completament fora del seu camí abans de donar la volta.

En Han va fer una ganyota. Sí, això exactament és el que probablement estava fent el gran i estúpid wookiee.

-Avisa’m així que el vegis.

-Ho faré -va prometre Quiller-. LaRone, estic detectant alguns túnels profunds davant vostre, de la mida de túnels de supervisió i totalment operatius. Aquí baix podria haver més gent i armament que jo no puc detectar.

-Mentre es quedin allà baix, no poden fer-nos mal -va dir LaRone -. Mantingues un ull a sobre per si de cas. Tenim ja mapa tèrmic?

-Acaba d'aparèixer -va dir Quiller-. Sembla que l'únic lloc que segueix usant energia està al nord i una mica a l'est de l'epicentre de l'atac. Una única sala petita a la superfície, un complex més gran sota ella. Una espècie de búnquer o dipòsit, suposo. Us guiaré.

El complex subterrani era efectivament un búnquer, professionalment dissenyat. Escales estretes conduïen a una gran sala de comandament, amb portes laterals de sortida en tres dels seus murs. Hi havia a la vista un cadàver solitari, desplomat en una cadira prop de la consola de comunicacions.

-El control de dispar encara està en espera -va informar Grave, fent una ullada a una de les consoles.

-Barracons de servei per aquí -va dir Brightwater, mirant a una de les sales laterals-. Encara que no sembla que hagin usat els llits. El Represàlia els va prendre per sorpresa.

-Maldestres -va dir Grave.

-Són pirates -li va recordar Brightwater.

- Què busquem exactament? -Va preguntar en Han, caminant a una de les altres portes i mirant a l'interior. Aquesta conduïa a una petita armeria, amb files de blàsters i granades llestes per quan un enemic es cansés del bombardeig aeri i decidís posar-se una mica més personal.

-Comencem per esbrinar qui va ser l'última persona amb la qual van estar parlant -va dir Marcross, creuant cap al panell de comunicacions.

-Bona idea -va dir en Han, mirant al seu voltant. Els altres es van reunir al voltant d’en Marcross, donant-los l'esquena a ell i al Luke. Va atreure l'atenció d’en Luke, va assenyalar amb el cap per sobre de la seva espatlla, cap a l’armeria, i després va caminar cap al grup que envoltava Marcross. Luke semblava confós, però va dir sí amb el cap i va començar a dirigir-se a l'armeria-. Heu trobat alguna cosa? -Va preguntar en Han quan va arribar a l'altura de LaRone.

-Tenim la seva última configuració de comunicacions -va dir LaRone, mirant per sobre l'espatlla d’en Marcross. La seva veu sonava estranya a través del casc de soldat d'assalt.

- I doncs? -Va preguntar en Han, estirant el coll per poder veure.

-No és de la teva incumbència -va dir Marcross, apagant la pantalla amb un moviment ràpid dels seus dits.

Però no abans que en Han pogués llegir el nom del sistema. Era Shelkonwa, la capital del sector Shelsha. El mateix lloc en el qual Luke havia dit que la Leia estava atrapada.

- De manera que ens anem a Shelkonwa? -Va preguntar tan despreocupadament com va poder.

-Nosaltres ens anem a Shelkonwa -va dir Marcross -. Vosaltres us aneu a on vulgueu. En la vostra pròpia nau.

-Podeu anar-vos quan torni -va afegir LaRone -. De nou, gràcies per la vostra ajuda d’abans.

-Cap problema -va dir en Han.. i amb un torrent d'emocions entrellaçades, de sobte es va adonar del que passava. Si Luke tenia raó, i la Leia estava atrapada a Shelkonwa, no hi havia absolutament res que ell, Chewie i el noi puguin fer al respecte. Els imperials ja tindrien tot el planeta en quarantena, i no hi havia manera de què el Falcó pogués burlar semblant bloqueig. No tots els imperials eren tan estúpids i crèduls com el capità Ozzel.

La Leia depenia de si mateixa. Però això estava bé. Era llesta i tenia recursos, i tenia a Chivkyrie i els seus companys a terra, i a la Mon Mothma i Rieekan i els seus amics a l'exterior. D'alguna manera aconseguirien treure-la de Shelkonwa, i després la portarien a algun nou amagatall a mitja galàxia de distància, on Han probablement no tornaria a veure-la.

I una vegada que la Leia estigués fora d'escena, la seva raó per a romandre en aquesta boja Rebel·lió hauria desaparegut.

Era lliure. Lliure per deixar al Luke amb els seus nous amics, lliure per aclarir les coses amb Jabba, lliure per tornar a la senzilla existència que tenia abans de trobar-se amb Luke i el vell Kenobi en aquella cantina de Mos Eisley. No hi hauria ningú perseguint-lo; ningú esperant que fes res; ningú que li donés ordres excepte ell mateix. S'hauria acabat.

Si és que realment volia que acabés.

Es va girar quan Luke sortia sigil·losament de l'armeria, portant una expressió acuradament despreocupada i agafant un blàster, pressionat-lo contra el costat de la cama per ocultar-ho.

En Han va sospirar. No, no s'havia acabat. Encara no. En Luke i la Leia eren els seus amics... i si no estava preparat per jurar lleialtat a Rieekan i a tota aquesta cosa de la Rebel·lió, seguia sense poder abandonar als seus amics.

-En realitat, estàvem pensant d’anar-hi també a Shelkonwa -va dir a LaRone -. No veig cap raó perquè no puguem fer el viatge junts.

-Jo puc pensar en una dotzena -va replicar Marcross, girant-se. El seu blàster estava amb ell, apuntant més o menys en direcció al Han-. Què és tan urgent a Shelkonwa?

- I per què no aneu allà en la vostra pròpia nau? -Va afegir LaRone.

No hi havia més opció que dir-ho. De totes maneres, si anava a resultar un problema, seria millor que saltés en aquest moment i no a meitat de camí de Ciutat Makrin.

-Tenim allà una amiga que està en un petit problema -va dir-. En realitat, és més que un petit problema. Suposo que a hores d'ara tot el planeta ha estat bloquejat.

- La capital del sector està bloquejada? -Va repetir Brightwater -. Què va fer la teva amiga, robar a casa del governador?

-De moment, no ha fet gran cosa -va dir en Han, desitjant que fos més o menys cert-. La qüestió és que sou militars: podríeu ser capaços de travessar el bloqueig. Nosaltres no.

Per un llarg instant la sala es va quedar en silenci. Llavors LaRone es va estremir.

-O sigui que és això -va dir, com si una pregunta que portés molt de temps plantejada acabés de respondre-. Sou rebels.

-En realitat, només estem dèbilment connectats amb ells -va corregir en Han.

- De manera que només sou traïdors en part?

-Bé, vosaltres sou desertors -va apuntar en Luke.

Aquestes van ser les paraules incorrectes. Els quatre soldats d'assalt es van tensar, i en Han no va tenir problema a imaginar com eren les seves expressions darrera d'aquestes plaques facials.

-Torna a dir-nos així, noi -va dir en Grave, amb veu gèlida com el gel-. I serà millor que estiguis a punt per usar aquest blàster.

-Deixa-ho, Luke -va ordenar en Han. És que el nen mai aprendria quan mantenir la boca tancada? -. De totes maneres, això no importa.

-Sí que importa -va replicar LaRone mentre Luke deixava silenciosament el seu blàster prestat sobre la consola més propera-. No importa quina sigui la nostra situació actual, seguim sent soldats de l'Imperi.

-I vam fer un jurament per defensar-lo de la gent com vosaltres -va afegir Brightwater.

-Sí, conec el jurament que vau fer -va dir en Han, incorporant-se una mica més-. Jo també ho vaig fer, un cop.

El blàster mig apuntat de LaRone va semblar oscil·lar una mica.

- Vas ser a l'exèrcit?

-Acadèmia de Càrida -va dir en Han, amb records agredolços emergint-. Graduat amb honor. Amb una carrera davant meu, deien.

- Què va passar? -Va preguntar LaRone.

En Han va fer una ganyota.

-Vaig veure com l'Imperi tractava a la gent -va dir-. Especialment als no humans.

Aquesta vegada els quatre blàsters definitivament van oscil·lar.

-Nosaltres també -va murmurar Grave.

- Quan... vas abandonar? -Va preguntar Brightwater.

-No vaig abandonar -va dir en Han-. Vaig tractar d'ajudar. Als meus superiors no els hi va agradar i em van fer fora. Fi de la història.

Hi va haver una altra pausa. Per les seves postures, en Han va tenir l'estrany pressentiment que aquesta era una conversa que ja havien tingut.

-Vosaltres, els rebels, tracteu d'enderrocar l'ordre i l'estabilitat -va dir finalment LaRone -. Tot en el que hem treballat tan dur per construir des de les Guerres Clon.

-No tenim cap problema amb l'ordre i l'estabilitat -li va assegurar en Han-. Ningú vol destruir això. Només volem enderrocar les parts que estan malament.

- Per què no es poden solucionar des de dins? -Va replicar Brightwater.

-Perquè la gent que remena les cireres no vol que s'arreglin. –En Han va assenyalar al sostre-. El meu soci Chewie era un esclau imperial. Molta de la seva gent encara ho és. Creieu que els governadors i els Moffs i els almiralls volen que això canviï?

-Potser els wookiees siguin els afortunats -va murmurar Grave.

- Vols dir-li això a Chewie?

-No, és clar que no -va dir Grave-. Només estava assenyalant que podria ser pitjor. Ha estat pitjor, de vegades.

-Fa poc hi va haver una operació a Teardrop en què vam prendre part amb el Represàlia -va dir Brightwater, fent clars esforços per aconseguir que les paraules sorgissin de la seva boca-. Part del motiu que ens anéssim, en realitat. Era un atac a una suposada cèl·lula rebel en una petita ciutat de turons.

En Han mirà al Luke. Teardrop. No era aquest el lloc del que van escapar pels pèls d'una banda pirata i d'un destructor estel·lar?

-Tots els rebels se n'havien anat -va dir als soldats d'assalt-. Abans fins i tot que arribéssiu allà.

L'aire es va omplir de tensió de nou.

- Estàs segur d'això? -Va preguntar LaRone, amb el to que faria servir una persona que no està realment molt segura de voler saber la resposta.

-Molt segur -va dir en Han-. Luke i jo acabàvem d'evacuar l'últim grup quan la vostra nau va aparèixer.

- Va passar una cosa dolenta? -Va preguntar acuradament Luke.

LaRone li va donar l'esquena.

-Els hi van ordenar... ens van ordenar... que els matéssim -va dir-. A tots.

-A tota la població de la ciutat -va dir en Grave-. Començant amb els alienígenes.

-Oh, no -va xiuxiuejar Luke-. Però vosaltres... no ho vau fer. Oi?

LaRone no va respondre.

En Han va mirar fixament al Luke, amb un nus a l'estómac. Encara que, després d'Alderaan, què més es podia esperar? Què més podia esperar ningú?

- I realment creieu que aquesta mena de coses es poden solucionar des de dins?

-No som aquí per arreglar la galàxia, Solo -va dir Grave-. Només som soldats.

-Ni tan sols estic segur que seguim sent això -va murmurar Brightwater.

-Jo tampoc sóc aquí per arreglar la galàxia -els va assegurar en Han, triant amb cura les paraules. Ara tenia una imatge bastant clara d'aquests homes, i la millor manera de plantejar l'assumpte era reflectir els seus propis sentiments i motivacions directament cap a ells-. Només vull arreglar algun racó d'ella, aquí i allà. -Va fer un gest amb la mà, assenyalant les estrelles-. Rescatar la nostra amiga és un d'aquests racons.

-El nostre jurament de lleialtat va ser a l'Emperador.

-Potser -va dir en Han-. Però al meu entendre, l'autèntic treball d'un soldat és protegir la gent.

-No necessitem que ens diguis en què consisteix el nostre deure -va dir en silenci Marcross. En Han va advertir amb interès que era el primer comentari que feia des que la conversa havia pres aquesta direcció-. I estem perdent temps.

-Tens raó -va convenir en Han-. I llavors què fem ara?

El comunicador d'en Han va petar.

-LaRone, aquí -va exclamar Quiller-. El Falcó. Per a mi té bon aspecte. Heu acabat?

Han mirà a LaRone, desitjant poder veure la cara de l'home.

-T'ho pregunta a tu -va dir.

LaRone mirà un a un tots els altres. Després, gairebé a contracor, es va tornar cap al Han.

-Quiller, digues-li al wookiee que anem a portar-li a ell i els seus amics a Shelkonwa -va dir-. Digues-li que oculti la seva nau en algun lloc per si de cas el Represàlia torna. Quan hagi acabat amb això, que et doni les coordenades i passarem a per ell.

-O si no Luke i jo anem amb vosaltres i Chewie porta ell mateix el Falcó a Shelkonwa -va suggerir en Han-. Podem trobar-nos en algun punt de reunió tranquil del sistema, i pot passar a bord llavors.

-Suposo que això podria funcionar -va dir LaRone -. Quiller?

-Li ho faré saber -va dir Quiller-. Heu trobat tot el que necessitàveu?

LaRone mirà a Marcross.

-Oh, sí -va dir tranquil·lament Marcross -. Tot.

-Estarem de tornada a la plataforma dins de deu minuts. -LaRone es va girar cap al Han-. Us portarem a Shelkonwa -va dir-. Però un cop haguem arribat, us les arregleu pel vostre compte. Si aconseguim tornar a trobar-nos, us portarem de tornada a allà on hagueu deixat el Falcó. Però això és tot el que farem per vosaltres i la vostra amiga rebel. Comprès?

-Comprès -va dir en Han.

-I pots deixar aquest blàster on està -va afegir dirigint-se al Luke-. Tenim altres millors a bord del Suwantek.

Girant-se, es va dirigir cap a la sortida.

-Per descomptat -va dir Luke, llançant al Han una mirada que denotava que se li acabava la paciència.

Han va arronsar les espatlles.

-Ja li has escoltat -va dir-. Anem-hi.

La sortida del túnel estava a deu quilòmetres de distància, en una cova camuflada al nord de la base. Quan la Mara va alçar la nau sobre els turons circumdants va poder veure que el vaixell de càrrega que havia vist apropar-se ja havia arribat i havia aterrat a la Plataforma 8, l'antiga llar del Camí de Happer.

Per un instant va considerar la idea de donar mitja volta i copejar-lo mentre eren vulnerables a terra. Però no. No tenia autèntiques proves que estiguessin connectats amb l'atac, i en qualsevol cas no tenia temps per perdre. Teclejant a l'ordinador de navegació les coordenades del sistema més proper amb instal·lacions mèdiques decents, va posar proa a l'espai.

Una hora més tard va fer sortir la nau de l’hiperespai per dur a terme l'última voluntat d’en Tannis.

La Mara sabia que l'Emperador tenia poca paciència per als funerals, amb un desdeny extra cap a la pràctica de dir unes paraules sobre el mort. La Mara va dir unes paraules de totes maneres, algunes provinents de borrosos records de la seva infantesa, abans de lliurar el cos d’en Tannis al buit de l'espai.

Quan es va asseure de nou al timó del vaixell de càrrega, va ser amb una fosca i gèlida ràbia en la seva ànima. Caces TIE i foc turbolàser junts, significaven un destructor estel·lar, i segons el capità Norello l'únic en aquest sector era el Represàlia.

Gairebé segur que el capità Ozzel no estava aliat directament amb els Cicatrius Sagnants. L'home era ambiciós i pompós, però calia una classe especial de valor per assumir aquest tipus de riscos, i l’Ozzel simplement no el tenia. El coronel Somoril tenia tant el coratge com la completa falta d'ètica, però ni tan sols un oficial superior de l'OIS podria ordenar al capità d'un destructor imperial que combatés d'aquesta manera. De fet, a part d'uns pocs casos especials com la pròpia Mara, l'única persona fora de la cadena de comandament de la Flota que podia fer-ho era el governador del sector en persona.

I com havia vist al búnquer, l'última acció del Comodor havia estat cridar a algú a la capital del sector.

Amb una última mirada al cos amortallat que vagava en el buit, la Mara va dirigir la seva nau cap a Shelkonwa. El governador Choard havia enviat al Represàlia per destruir els Cicatrius Sagnants i cobrir les seves petjades. Era un traïdor a l'Imperi.

I la Mara anava a acabar amb ell.

Següent