La Nova Rebel•lió (XIV)

Anterior

Catorze

*

El tret va rebotar en les dures parets, que eren capaços de resistir l'impacte de qualsevol feix desintegrador. En Han es va apartar de la seva trajectòria amb un veloç salt, però no va ser prou ràpid. El tret li va passar fregant una natja i després va rebotar a la paret per davant d'ell. Tots els contrabandistes van cridar, i tots es van afanyar a ajupir-se a la recerca d'algun refugi. El vermell feix de perillosa llum va passar prop d’en Chewie, gairebé va fregar la Wynni i esgarrapar al Zeen per acabar enfonsant-se en la viscosa corrent, on va morir entre una explosió de vapors pudents.

En Han va sentir que li cremava la pell. El seu nas i els ulls ja estaven responent a la pudor amb un abundant vessament de líquid. Va ser el primer a incorporar-se, i un instant després ja havia obligat a aixecar-se a Seluss d'una estirada i l'havia acorralat contra la paret ennegrida pel tret.

- On has après a disparar? -Va rugir-. És que ningú t'ha dit que aquestes parets són invulnerables als feixos desintegradors? Encara no t'has assabentat que disparar en un espai tancat és molt perillós? Podries haver-nos matat a tots.

En Seluss va alçar les seves diminutes mans enguantades i va deixar escapar una queixa concisa.

-Han... -Va dir en Zeen.

-No m'agrada que em disparin -va dir en Han.

-Han... -Va dir la Blava.

-De fet, odio que em disparin -va dir en Han.

Els xiscles d’en Seluss van tornar a superar el llindar del dolor. El sullustà es va amagar i es va tapar el seu rodó rostre amb els braços.

-Sí, més val que t'amaguis -va dir en Han-, perquè t'asseguro que quan hagi acabat amb tu desitjaràs no haver vist mai un desintegrador.

-Han... -Va dir el Noi DXo’In.

-Desitjaràs no haver arribat a saber mai què és un desintegrador, entens? -Va seguir dient en Han sense fer cap cas al Noi. En Chewie el va agafar pel braç i el va apartar d’en Seluss.

En Han es va treure de sobre la peluda manassa del wookiee amb una brusca acudida.

-No et fiquis en això, Chewie. No veus que estic molt ocupat venjant-me?

La Blava va riure.

-Encara que no d'una manera molt efectiva -va dir -Però ens has convençut a tots que segueixes sent el Han de sempre. Perdoneu. Les coses han canviat tant per aquí que pensàvem que tu també havies canviat.

En Han ja estava anant cap a Seluss, però es va quedar immòbil quan les paraules de la Blava van aconseguir obrir-se pas a través de la seva ira.

-Ha disparat contra mi -va dir.

-I després qualsevol de nosaltres hauria disparat contra ell sense fer cap pregunta. –la Blava va somriure, revelant les dents de vidre blavós que li havien proporcionat una part del seu nom -. Però els amics d’en Han Solo segueixen sent els seus amics facin el que facin, i en Han Solo mai dispara contra els seus amics.

La Blava va ficar un dit dins del llarg estrip que el feix desintegrador havia deixat en els pantalons d’en Han.

-És clar que he d'admetre que aquesta nova moda et senta prou bé... -Va afegir.

En Han va apartar la mà.

-Oblida't dels meus pantalons, Blava.

-Oooh. -El somriure de la contrabandista es va fer una mica més ample -. Estem molt casats, oi? Veig que algunes coses sí que han canviat després de tot.

-L'únic que ha canviat és el meu gust en qüestió de dones -va replicar secament en Han, que semblava haver perdut tot el seu sentit de l'humor.

 -De les contrabandistes a les princeses -va dir en Zeen-. Sí, tens tota la raó.

La Blava es va aixecar quan alta era, adoptant una postura que va exhibir tota la prima magnificència del seu cos de la manera més afalagadora possible.

-Alguns de nosaltres no necessitem tenir un arbre genealògic per demostrar el que valem -va dir -. Jo sempre he estat material d'alta qualitat des del primer moment.

-Per descomptat que sí, Blava -va dir el Noi DXo’In.

En Seluss va ploriquejar i va començar a relliscar paret avall, amb el cap completament ocult pels seus braços.

-Em sembla que en Seluss s'ha deixat portar per l'excitació del moment -va dir la Blava, tornant-se cap a ell-. No crec que volgués fer-te mal, Han.

-Espero que no -va dir en Han, decidit a fer-li passar una mala estona per compensar la molesta coïssor que notava a la pell.

En Chewie va deixar anar una rialleta mentre en Han es retorçava per intentar fer una ullada als danys.

-No té cap gràcia, bola de pèls. I a més fa mal.

-Vine amb mi -va dir la Blava-. Tinc un ungüent que farà autèntics miracles.

En Zeen va posar el braç per sobre de les espatlles d’en Han i el va empènyer suaument.

-Després podrem seure i xerrar. -Seluss va emetre un suau xiulet.

-Tu també pots venir -va dir el Noi DXo’In -, però serà millor que et mantinguis el més allunyat possible d’en Han.

-I feu el favor de treure-li el desintegrador, d'acord? -Va dir en Han-. Avui m'he aixecat de força mal humor.

En Han va guardar el seu desintegrador a la funda que penjava del seu maluc. Estirar la pell caminant resultava dolorós, però preferia passar un dia gelat a Hoth abans que permetre que ningú -i especialment en Chewie se n'adonés de quant mal li feia.

Van anar seguint el líquid viscós que traspuava fins arribar a la càmera d'accés a Salt 1. En Han va entrar en ella i tres dotzenes de contrabandistes van enfundar els seus desintegradors d'una manera força aparatosa. En Han va resistir la temptació de mirar a Chewie. Les coses havien canviat al Passadís, per descomptat..., i semblava que molt dràsticament.

Normalment les baralles personals seguien sent personals fins al final, però aquesta regla semblava haver estat derogada.

Alguns renegats mai arribaven més lluny de la càmera d'accés a Salt 1. Un racó de la cambra contenia una pila d'ossos, la majoria dels quals eren trofeus. Tots els ossos pertanyien a bèsties i criatures diverses, però a alguns dels nouvinguts se'ls deia que això era el que li passava a qualsevol contrabandista que revelés la situació de l'entrada secreta al Passadís.

Més enllà dels ossos hi havia taules de sàbacc, mitja dotzena de les quals eren dirigides per genis del joc com Blava, que poques vegades perdien. També havien estat concebudes per enganyar al nouvingut, i servien per deixar-lo net i fer que se n'anés amb les celles arrufades per no tornar mai. A l'altre costat de les taules de sàbacc hi havia un bar de vidre construït directament al costat de la roca. Bomlas, el cambrer, creia que la clientela necessitava veure el seu vast magatzem de licors procedents de tots els confins de la galàxia. Bomlas era un ictitonià de tres braços, havia apostat i perdut el seu quart braç en una partida de sàbacc particularment salvatge, però tot i així seguia sent el cambrer més ràpid que en Han hagués vist mai.

Al final de la caverna estava el centre de serveis hookum, que atenia aquells contrabandistes a qui els gustos es decantaven pels estimulants no líquids. En Han havia vist els seus primers consumidors d'espècia allà, així com als seus primers addictes al brillestim. El centre de serveis hookum sempre li havia semblat un lloc odiós tot i que el Passadís estava molt orgullós d'ell. Els que utilitzaven els seus estimulants solien començar a matar-se entre si als tres dies.

El menjador ocupava el centre de la caverna per estar el més lluny possible del líquid viscós. Quan en Han va menjar allà per primera vegada, la cuinera era coneguda a tota la galàxia. Per desgràcia havia mort algun temps després en un duel de greix calent amb un altre cuiner, i el paladar d'en Han encara la trobava a faltar.

- Qui s'encarrega de cuinar actualment? –Va preguntar. La Blava va arrugar el nas.

-L'ex-geni de la cuina que donava de menjar a la cort de Hapes.

-I el menjar sempre ha de tenir un sabor delicat i exquisiiiiit, oi? -Va afegir el Noi.

-A Hapes no parlen així -va dir en Han.

-Doncs ell sí que parla així -va dir Zeen-, i a més afirma haver estat el xef favorit de la reina mare.

En Han va somriure.

- Va portar amb ell alguna carta de recomanació escrita per l’Isolder?

- Què?

En Han va moure el cap. El seu vell rival, que havia competit amb ell per la mà de la Leia, havia tornat a demostrar que era un home d'acció i que tenia molt bon gust. L’Isolder havia tornat a sortir triomfant d'un altre enfrontament amb la reina mare.

-Espero que tindreu algun encarregat de provar els plats per si estan enverinats.

Blava va arronsar les espatlles.

-Aquest tipus treballa amb molts verins, però ens és igual. De tota manera, només els nouvinguts mengen el que prepara.

En Chewie va deixar anar un rugit. En Zeen va riure.

-No, Chewbacca, no hem decidit prescindir del menjar de veritat. Està dues cavernes més enrere.

En Han va mirar al seu vell amic. En Chewie semblava estar prou famolenc per començar a rosegar els mobles.

-Crec que serà millor que anem allà abans.

-I jo crec que serà millor que curem la teva ferida abans de menjar -va dir la Blava amb un somriure força suggeridor.

-No te m'acostis, Blava -va dir en Han.

-Quin home tan tossut. -Blava va passar per davant d'ells i va guiar al grup fins a un estret passadís que serpentejava al voltant de la Caverna 2 i portava directament a la Caverna 3. Eres molt més divertit quan eres més jove, Han.

-Quan era més jove mai et vaig interessar en el més mínim, Blava.

-Eres tan ingenu, tan bon noi, tan mancat d'experiència... M'agraden els homes amb una miqueta més d'experiència, Han.

-I amb una dona -va dir en Zeen.

-Això no és veritat -va dir la Blava.

-D'acord, d'acord -va dir Zeen-. Prefereixes als homes que pateixen algun tipus de vincles.

-La Blava és una contrabandista de cap a peus -va dir el Noi.

-Us estimo, nois -va dir la Blava mentre s'ajupia per creuar l'accés a la Caverna 3.

En Han la va seguir. La caverna feia olor de carn rostida, all i cebes combinades amb les aromes dels won-wons calents que tant agradaven als wookiees i l'estofat sullustà. Era un lloc molt humit. Les parets estaven recobertes per una pel·lícula de líquid i un parell de capes extra de protector antitrets.

-No me’n recordo d'aquest lloc -va dir en Han.

-Pertanyia a Boba Fett i cinc caçadors de recompenses. La majoria dels amics d’en Boba Fett van morir fa sis anys, i vam decidir convertir-lo en una zona d'exquisideses gastronòmiques per als que freqüentem aquest lloc -va dir el Noi.

En Han es va estremir sentint parlar d’en Boba Fett. Aquell petit caçador de recompenses gairebé li havia costat la vida, i es va alegrar assabentar-se que els socis d’en Fett havien mort.

La caverna no mostrava cap senyal que hagués estat un cau de caçadors de recompenses en el passat. En Han va comptar divuit centres de cuina, amb diversos més desapareixent en la llunyania al fons de la caverna. Cada centre estava acompanyat per una petita cabina que suggeria el planeta d'origen de les seves especialitats. La cabina wookiee, que es trobava just al costat de la porta, estava instal·lada al capdamunt d'un fals (almenys en Han esperava que fos fals) arbre wroshyr. En Chewie va deixar escapar un rugit de delit i va anar corrent cap allà. En Han va buscar i va trobar la cabina corelliana. La botiga de cridaners tons vermells, verds i porpres amb una corelliana igualment cridanera rostint carn a l’ast davant d'ella semblaven haver sorgit directament del carrer de la Nau del Tresor. En Han no la va reconèixer, però la dona sí que va reconèixer al Han. Això no tenia res de sorprenent, per descomptat. Pel que sembla la majoria de corellians havien sentit parlar d'ell, i això no li agradava gaire. En Han sempre preferia saber amb qui estava parlant.

-Estàs fent turisme pels baixos fons, Solo? -Va preguntar mentre li tallava diverses tallades de carn.

-He vingut a sopar -va dir en Han, allargant la mà cap al plat.

El menjar feia una olor deliciosa. En Han no havia gaudit d'un dinar corellià des de... Bé, almenys des d'abans de què nasquessin els bessons.

La dona va afegir unes quantes verdures corellianes barrejades amb arrel de carboto i un munt de patata-arròs.

-Setze crèdits –va dir després.

- Setze crèdits?! –En Han va estar a punt d'ennuegar-se amb la seva saliva -. A Corèllia això només costaria mig crèdit.

La dona va somriure.

-Fa molt temps que estàs sense anar a veure la família, oi, Solo? -en Han va ignorar la seva observació.

-Mig crèdit -va repetir.

-Quinze -va dir ella.

-Dos -va dir en Han.

-Deu -va dir ella.

-Cinc -va dir en Han.

-Tracte fet.

En Han va pagar mentre intentava no somriure. Hi havia transcorregut molt de temps des de l'última vegada en què va poder regatejar per un dinar. Va portar el seu plat a una de les taules del centre, on Chewie ja estava fent considerables progressos amb un plat de won-wons. El wookiee tenia cinc won-wons rodons i impregnats de greix punxats en cada urpa, i els estava fent baixar per la gola com si fossin el més exquisit menjar imaginable.

En Han havia menjat won-wons. Sabien igual que les ortigues del granit, amb l'única diferència que tenien una textura una mica més viscosa.

En Han es va consolar pensant que almenys feien bona olor i es va asseure al costat d’en Chewie...

... I un instant després es va aixecar d'un salt amb una exclamació de dolor. La seva ferida li feia mal encara més quan posava una mica de pes a sobre d'ella.

La Blava, que havia portat un plat ple de pasta exodeeniana, es va posar a riure.

- Et diverteixes, Blava?

-Hi ha un centre mèdic d'emergència just aquí. -La Blava va inclinar el cap cap a l'esquerra -. Potser vulguis comprar-los una mica d'ungüent.

-M'ho posaré jo mateix -va dir en Han.

La Blava el va obsequiar amb un encantador somriure.

-Mai se m'acudiria suggerir una altra forma d'aplicació.

El Noi va anar cap a ells amb un bol de vayerbok fumejant a les mans.

-Vaja, Blava... Has decidit deixar-te de dedicar al contraban de cors?

La Blava va moure el cap.

-Ja no em diverteix. Veig que l'experiència no ha canviat a aquest home. Segueix tenint massa bon cor per a mi.

-Doncs jo sempre havia pensat que un bon cor és un cor valuós, Blava -va dir el Noi.

-Probablement -va dir la Blava-, però també és la classe de cor que acaba reblanint-se i posant-se romàntic. Segueixes sorprenent la teva dona amb sopars íntims a la llum de les espelmes, Solo?

-I tant que sí -va dir en Han -. La recompensa posterior s'ho mereix.

Els hi va fer l’ullet amb un ull i va anar cap al centre mèdic amb pas ferm i decidit.

Un androide metge bastant vell i ple de bonys atenia el centre. Va examinar la ferida d'en Han ràpidament i sense semblar prestar-li molta atenció, i després es va tornar cap a l’homenot que romania immòbil darrere del taulell.

-Cremada produïda per desintegrador -va anunciar.

-Això podria haver-li-ho dit jo -va murmurar en Han.

-No, no hagués pogut -digué l'androide-. Vostè és un contrabandista, i emetre una opinió mèdica sempre requereix la possessió d'un coneixement especialitzat.

-Estic segur -va dir en Han -. Suposo que no hauràs estat androide de protocol en una vida anterior, oi?

-Per descomptat que no -va dir l'androide-. Sóc un androide mèdic, i mai he estat un androide de protocol i no vull ser-ho. Això va contra la meva programació.

-Òbviament -va dir en Han, apartant-se de l’androide mèdic recolzant-se al taulell.

L'homenàs va dipositar una gerra d'ungüent sobre d'ell.

-Cinquanta crèdits.

En Han va somriure.

-Veig que la demanda d'ungüent per a les cremades de desintegrador està pels núvols. Cinc crèdits.

L’homenàs va treure un desintegrador de sota el taulell i el va dirigir cap al pit d’en Han.

- Vols que m'asseguri que realment vas a necessitar aquest ungüent?

En Han, molt sorprès, va fer un pas enrere.

-Pagaré, pagaré... Quant has dit que costava?

-Són cinquanta crèdits pel medicament -va dir l’homenot. -I cinquanta més pel diagnòstic -va dir l'androide.

-Ah, no, ni ho somiïs -va replicar en Han -. Encara recordo que em van disparar amb un desintegrador, i no necessitava la teva opinió d'expert perquè m'ho confirmessis.

L'androide va tornar el seu rostre platejat cap a l’homenot.

-Mai dóna resultat -va dir en un murmuri de conspirador desil·lusionat.

-Això és perquè mai saps triar el moment adequat -va dir l’homenot.

En Han va arrufar les celles i va agafar el seu ungüent del taulell. Després va entrar a la petita cabina que hi havia al costat del taulell i es va aplicar l'ungüent, estant a punt de deixar anar un gemec d'alleujament quan la substància gelatinosa va començar a alleujar la sensació de cremor.

Va sortir de la cabina mig tement que el tipus del taulell voldria cobrar-li més crèdits per haver-la utilitzat, però l’homenot el va deixar marxar sense dir res.

En Han va tornar al seu seient. En Chewie havia acabat amb els seus won-wons, i els altres contrabandistes ja havien tornat. Algú havia estat menjant del munt de patata-arròs d’en Han. No li importava. Sempre havia odiat el puré de patata-arròs.

Es va asseure, amb molta cautela, i va començar a menjar. El menjar estava deliciós, i feia moltíssim temps que no menjava res tan bo.

Potser fos merament l'atmosfera, la caverna humida i les veus que intercanviaven insults i malediccions en cent llenguatges diferents.

-Abans has dit que havies vingut aquí perquè en Jarril et va convidar a visitar el Passadís -va dir el Noi.

En Han va arronsar les espatlles.

-Va dir que hi havia molts diners a guanyar.

-El marit d'una princesa no necessita diners -va dir la Blava.

-Excepte quan algú vol fer volar el seu regne pels aires.

-D'això ja fa disset anys, Solo -va dir en Zeen.

- De debò? -Va replicar en Han-. Veig que no esteu molt al corrent de les últimes notícies.

La Wynni va grunyir.

-D'acord, d'acord -va dir en Han-. Us heu assabentat d’això de la bomba del Senat, no?

-La Sala del Senat no és tot un regne -va dir el Noi.

- Vols comprar-li una sala del Senat nova? -Va preguntar en Zeen.

- Igual que li vas comprar Dathomir? -Va preguntar la Blava, que estava somrient.

-Va donar resultat, Blava.

-Sí, Solo... Ja em vaig assabentar de com van sortir les coses -va dir la Blava.

En Han va apartar el seu plat a un costat. El menjar era deliciós, però ja estava ple.

- Què has vingut a fer aquí, Solo? -Va preguntar en Zeen.

En Han va mirar a Chewie. En Chewie estava xuclant les restes de won-won adherits a una urpa amb tant interès com si aquella conversa no tingués absolutament res a veure amb ell.

-En Jarril va desaparèixer just després de l'explosió. De fet, va travessar l'escut de Coruscant en l'últim moment. Això, més les coses que em va dir sobre com de fàcil que resultava guanyar diners aquí, han fet que em preguntés si en Jarril sabia alguna cosa més sobre l'atac del que estava disposat a revelar.

En Seluss va pujar a una cadira a l'altre extrem de la taula i va dirigir un torrent d’enfurismada xerrameca al Han. El sullustà estava agitant el seu desintegrador d'una manera clarament emfàtica.

En Han va posar la mà sobre la culata del seu desintegrador.

-Et vaig dir que li traguessis aquesta arma -va dir, mirant a la Blava.

 -Seluss ja sap que no ha...

-Treu-l’hi.

-Han, està molt afectat per això d’en Jarril i...

-Treu-l’hi.

Les xerrameques de Seluss es van tornar encara més sorolloses. Chewbacca li va arrencar el desintegrador d'entre els dits amb la manassa que tenia lliure. El desintegrador va relliscar pel terra i va acabar xocant amb l'androide metge, que va deixar anar un crit.

En Seluss va baixar d'un salt de la cadira com si es disposés a recuperar l'arma. En Han va alçar el seu desintegrador per sobre de la taula.

-Jo no faria això, galtes grassonetes -va dir-. I ara asseu..., molt a poc a poc i sense fer cap moviment brusc.

-Només està una mica nerviós, Han -va dir la Blava.

-I a mi em fa mal el cul -va dir en Han, que no havia apartat la mirada d'en Seluss-. Seu.

En Seluss va obeir, semblant un nen emmurriat.

-Bé, seguim... -Va dir en Han-. És possible que durant el curs d'aquesta conversa digui algunes coses que no t'agradaran. Les escoltaràs com un adult, i refutaràs allò amb el que no estiguis d'acord tal com ho faria un adult. -Mentre parlava, en Han es va adonar que estava emprant el mateix to que feia servir amb els seus fills quan s'havien estat portant d'una manera especialment insuportable -. Si no t'agraden les meves condicions i si estàs planejant defensar l'honor d’en Jarril únicament mitjançant la potència del foc, digues-m'ho ara perquè pugui fotre’t un tret i no tenir nous problemes en el futur.

-És un vell amic, Han -va dir la Blava.

-Potser és amic teu, però no és amic meu -va replicar en Han.

En Seluss l’estava mirant fixament amb els llavis arrufats.

-No he tornat a confiar en aquest desgraciat des que em va robar els plànols del Falcó.

En Seluss va emetre un trinat ple d'indignació.

-Accepto la correcció -va dir en Han-. No he tornat a confiar en aquest desgraciat des del dia en què Lando em va dir que aquest desgraciat havia robat els plànols del Falcó. Els detalls no tenen importància, noi: el que importa és el fet que no ets honrat.

-Cap de nosaltres ho és -va dir la Blava. Chewie va deixar anar un rugit.

-Au, si us plau -va dir la Blava-. Reserva aquesta indignació per a algú que la pugui creure, Chewie.

-No et fiquis amb ell -va dir en Han, inclinant-se cap endavant-. No vull que en Seluss torni a disparar contra mi. Si no aconsegueixes entendre això i acceptar-ho, cervell d'espècia, llavors et suggereixo que surtis d'aquesta conversa ara mateix.

En Seluss es va aixecar i va començar a caminar cap al centre mèdic.

-Sense el desintegrador -va dir en Han.

En Seluss va respondre amb una altra xerrameca enfurismada, però va sortir de la caverna.

-Has aconseguit fer-li enfadar de veritat -va dir en Zeen -.Seluss podia dir-te més coses sobre en Jarril que qualsevol de nosaltres.

-No sabria explicar per què, però ho dubto -va murmurar en Han.

***

L'última adreça coneguda d’en Brakiss corresponia a Msst. Msst era un petit planeta proper als Mons de la Vora que en temps havia albergat una gran fortalesa imperial. Teòricament l'Imperi havia abandonat Msst després de la treva d'Bakura, però en Luke sabia que molts imperials havien seguit utilitzant Msst com a punt de cita per les seves trobades.

Encara que no recentment.

En Luke va baixar sense cap mena d'ajut fins a posar-se entre la boirina d'un blanc lletós que havia donat el seu nom al planeta*. El nou ala-X posseïa unes capacitats de guia realment superbes, però no compensaven la pèrdua de l’R2.

La boirina era pàl·lida i molt humida, i li arribava a l'altura de la cintura. La humitat desprenia un fred impalpable que es va anar infiltrant en el Luke. L’R2 hauria quedat pràcticament ocult per la massa de vapors. Aquest era l'aspecte en el qual els nous ales-X resultaven menys satisfactoris. En Luke podia volar per si sol sense dificultat, però baixar allà, en un planeta que mai havia vist abans, sense cap mena de companyia, feia que tingués la sensació d'estar infringint alguna regla ignorada. No tenir ningú que vigilés la seva esquena feia que se sentís estranyament a la defensiva. En Luke no havia estat conscient de fins a quin punt depenia de l’R2 per a petites coses com les observacions enginyoses, les reparacions ràpides i la companyia.

Si sabia el que li convenia, més valdria que Cole Fardreamer hagués deixat el vell ala-X en perfecte estat per quan en Luke tornés.

Un grup d'edificis alts, grisos i d'aspecte acerat va sorgir de la boirina. Tots lluïen el segell imperial, però el pas del temps els havia desgastat i suavitzat les seves marcades protuberàncies i feia que semblés menys amenaçador. Els edificis tenien aspecte d'estar abandonats, però en Luke no podia estar segur d'això.

Hi havia albergat una tènue esperança de trobar al Brakiss allà, però no estava percebent cap ombra de la seva presència..., i a aquestes alçades ja hauria d'haver-ho fet. En Luke hauria d'haver percebut, a través de la Força, la proximitat d'una altra persona dotada d'un talent natural.

En Luke solia pensar amb el Brakiss, encara que en realitat només durant uns instants, i, sorprenentment, sempre ho feia en aquells moments en què pensava amb el Ben. Quan li parlava de Darth Vader la veu d’en Ben sempre havia estat impregnada per una tènue ombra de malenconia i remordiment, com si en Ben hagués tingut una certa responsabilitat en la cadena d'esdeveniments que van acabar donant com a resultat el que l’Ànakin Skywalker li fos arrabassat pel costat fosc de la Força.

«No vull perdre’t de la mateixa manera en què vaig perdre a Vader...»

Aquelles paraules havien ressonat una vegada i una altra dins de la ment d’en Luke mentre en Brakiss corria cap a la seva nau i mentre fugia de Yavin IV i intentava fugir de si mateix.

«Em va sorprendre la potència amb què la Força brillava dins d'ell... Vaig decidir ensinistrar-lo i convertir-lo en un Jedi. Vaig pensar que podria instruir-lo tan bé com Yoda.

Estava equivocat.»

El calfred que va sentir va ser com un ressò del fred gelat que havia sentit a Yavin IV, quan totes aquelles veus van ser reduïdes al silenci, i va semblar reflectir el fred que havia sentit a la Sala del Senat mig destruïda quan va percebre la taca de la presència d’en Brakiss.

En Luke havia intentat atreure al Brakiss cap al camí dels Jedi. Hi havia intentat allunyar al seu alumne del costat fosc, pensant que quan en Brakiss veiés el bé que hi havia dins d'ell, comprendria que ser un Jedi era infinitament preferible.

«Estava equivocat...»

En comptes de veure la llum en Brakiss havia fugit, i els primers informes van indicar que havia fugit per tornar amb els oficials que l’havien enviat a infiltrar-se a l'Acadèmia Jedi. En Luke esperava trobar algun rastre d’en Brakiss a Msst. En realitat fins i tot havia albergat l'esperança que en Brakiss hagués fugit per portar una existència secreta i tranquil·la, més o menys com havia fet Obi-Wan durant els anys que havia passat a Tatooine mentre protegia a Luke Skywalker.

Però en Luke no estava obtenint ni la més mínima percepció de la presència d'en Brakiss.

Encara que també era possible que a Msst hi hagués alguna cosa que pogués estar obstruint les capacitats per a l'ús de la Força d’en Luke, d'una manera molt semblant a com havien fet els ysalamiris a Mrykr. Però en aquella ocasió en Luke havia notat un efecte físic procedent dels ysalamiris, i no l’estava notant cap allà.

De fet, no estava percebent absolutament res.

Excepte el fred i la humitat que emanaven de la boirina.

I, en si mateix, això ja resultava bastant estrany. Els arxius sobre Msst que havia consultat li van revelar que l'Imperi havia comès els seus habituals abusos ecològics al planeta. Els imperials havien arrencat plantes essencials, havien obligat els nadius a treballar en els pantans de vidres i havien mantingut en contínua activitat a una gran colònia de treballadors esclavitzats perquè construïssin edificis totalment innecessaris. Però els seus bancs de dades no contenien cap informació que convidés a pensar que els imperials havien destruït la fauna local.

La qual cosa significava que alguna altra cosa estava mantenint allunyada a la fauna local.

I aquesta alguna altra cosa havia de ser ell.

En Luke es va dur la mà a l'espasa de llum i després va tornar la mirada cap a l'ala-X. Les ales superiors eren visibles per sobre de la boirina. El caça estava exactament igual que quan havia sortit d'ell.

El que necessitava era l'equip d'emergència. L'equip incloïa una llanterna especial per a la boira i algunes racions. En Luke sabia que serien suficients per permetre-li arribar fins als edificis.

En Luke es va girar...

... En el mateix instant en què unes enormes bombolles rosades sorgien de la boirina davant de l'ala. Les bombolles no tenien rostre. Llargs brins d'un pàl·lid rosa flotant descendien de les bases. Les bombolles no van semblar notar la seva presència i van començar a xocar amb l'ala-X en una sèrie de suaus topades, com mans que busquessin a les palpentes entre la foscor.

En Luke va romandre totalment immòbil. Si les bombolles eren criatures intel·ligents, tindrien alguna forma de reaccionar davant els estímuls. Els fils rosats li van donar una pista, així com el maldestre comportament de les bombolles. Probablement responien al moviment. Si responguessin a la calor l’haurien localitzat primer a ell, en comptes de l'ala-X.

Però l'ala-X ja portava algun temps immòbil. O les bombolles s'havien estat dirigint cap a ell des que en Luke s'havia posat en Msst, o hi havia alguna altra cosa al caça que les atreia.

Els seus dipòsits d'energia, potser?

En Luke no podia saber-ho. Però no podia permetre que seguissin envestint el caça. L'ala-X era la seva única forma de sortir del planeta.

Va empunyar la seva espasa de llum amb la mà dreta i va anar cap a les bombolles.

La boirina va desaparèixer al seu voltant amb un sobtat i potent soroll de succió. Una bombolla que tenia tres vegades la grandària de l'ala-X va sorgir del sòl per quedar suspesa sobre en Luke i els seus fils rosats van començar a colpejar-lo, produint rierols de dolor que es van estendre per tot el seu ésser. El cos d’en Luke va reaccionar instintivament, i el va obligar a caure de genolls amb els braços corbats al voltant del cap.

L'atac era increïblement i ominosament silenciós. Excepte per la desaparició de la boirina, en Luke no havia sentit cap so. Fins i tot les envestides de les petites bombolles contra l'ala-X havien estat totalment silencioses.

Cada frec de les fibres rosades li deixava la pell entumida i insensible. Allò no era una solució. En Luke va mantenir protegit el seu cap, però va canviar de posició per poder mirar per entre els braços. La bombolla gegant surava sobre d'ell, i semblava estar buida per dins.

Els fils seguien fuetejant-lo, duent a terme una sèrie constant de moviments coordinats que tenien com a objectiu anar entumint dolorosament tot el seu cos centímetre rere centímetre.

El perímetre de la bombolla tenia un aspecte curiosament serrat i els brins sorgien de l'interior, com cordetes que pengessin de l'interior d'una botiga. Aquelles vores de formes irregulars eren...

¡Dents! Eren dents!

La bombolla agullonava a la seva presa fins que aquesta ja no es podia moure, i després l'elevava fins a la part buida del seu cos i començava a mastegar-la.

L'espasa de llum d’en Luke va brunzir amb una sobtada onada d'energia. En Luke va moure el braç en un veloç arc dirigit cap amunt i va tallar mitja dotzena de fils. Els prims tentacles van caure al seu voltant en una pluja tan perillosa com si fossin cables elèctrics pelats, ferint a cada lloc que tocaven.

Els seus músculs s'estaven comportant d'una manera molt estranya, com si mai haguessin estat utilitzats abans. Però en Luke va seguir llançant espasades, movent-se tan de pressa com li ho permetia el seu cos ferit.

L'única reacció de la bombolla va consistir a intensificar les seves fiblades. Cada frec d’un d'aquells fils vivents li transmetia una nova onada de dolor. En Luke va començar a patir espasmes. El seu cos cremava i estava gelat al mateix temps. Tot just podia respirar.

Però va concentrar totes les seves reserves d'energia en el seu braç i a seguir movent l'espasa de llum. Més brins van caure al seu voltant, picant a terra amb un suau espetec entre aquell silenci fantasmagòric.

La boca badallant s'estava acostant a poc a poc. L'alè de la bombolla era blanc i gelat, i en Luke va comprendre que aquella era la font de la boirina. La respiració de la bombolla accentuava encara més el fred que ja estava sentint, i difonia l'entumiment per tot el seu cos. En Luke va haver de fer un immens esforç de voluntat per seguir movent-se i continuar lluitant. Li feia mal l'espatlla, la seva mà amb prou feines era capaç de tancar-se i tenia el coll i la cara totalment insensibles. Podia veure com els brins li infligien noves fiblades, però ja no les podia sentir.

Quina forma tan estranya de morir. Allà, sol, sense l’R2 costat. Sense que ningú sabés...

«Sento la presència del fred i de la mort.» la seva veu va ressonar dins la seva ment, juntament amb el record d’en Yoda.

«Aquest lloc... El costat fosc de la Força és molt fort allà. Les teves armes... No les necessitaràs.»

I després va sentir la veu del petit Ànakin. «Escalfem l'habitació...» en Luke va imaginar que tota la calor que hi havia dins d'ell fluïa cap amunt i cap a l'exterior per escampar-se pel centre de la criatura en forma de bombolla. La criatura va començar a allunyar-se, però en Luke va enviar més calor, i després encara més.

I de sobte la criatura va esclatar amb un gran espetec eixordador que va ser seguit per una dotzena d'espetecs quan les petites bombolles van esclatar també.

Un diluvi de gotes grosses i rosades va caure al voltant d’en Luke i va xiuxiuejar quan els fragments de la criatura van entrar en contacte amb el terra. Alguns van caure sobre ell, i el seu frec va fer que l’entumiment es tornés total i absolut. En Luke va intentar construir un escut amb la Força, però ja era massa tard.

El seu cos va caure sobre un munt de la substància rosada. En Luke, horroritzat, va contemplar com aquella gelatina rosada començava a devorar el seu vestit de vol i es disposava a consumir la seva preciosa pell embalbida pel fred.

* («Msst» sona pràcticament igual que <mist> (boira, boirina). (N. del T.)

Següent