Anterior
Treballs dolorosos (V)
No sé quant de la nostra conversa havien escoltat l'Obohn i el ninot de
ventríloc flotant, però el meu cor va fer un salt quan vaig veure que
s'aproximaven a nosaltres, i a més parlant excitadament entre ells.
-Això no pot ser bo -va murmurar en Zayne.
-No podeu enganyar-nos -va dir l'Obohn, acariciant el seu comunicador amb els
seus dits ossuts-. Digues qui sou en realitat!
Instintivament, en Zayne es va portar de nou la mà a la jaqueta. Hi havia suat
de valent en la persecució, i estava nerviós. I si ara l'identificaven com el
Padawan fugitiu...
-Sé qui són en realitat... i sé qui era ell -va dir, mostrant un somriure que
cap muun hauria de mostrar-. Sou lladres... i aquest home era Ineas Tikartine!
-Disculpi?
Mentre en Zayne i jo ens miràvem l'un a l'altre, l'Obohn donava voltes al
nostre voltant.
-L'Home a qui heu fet fora d'aquí... He escoltat part del que ha dit. Aquestes
són les seves obres... i vosaltres dos li heu robat!
M'ho figurava. Una altra vegada amb el comunicador... i el cunyat, i els
convidats del casament. Aquí ve.
Però l'Obohn simplement es va ficar el comunicador a la butxaca i es va
apartar.
-Llavors...?
-Llavors no trucarà a les autoritats? -va preguntar en Zayne, plantejant la
qüestió d'una manera més subtil del que jo planejava.
-És clar que no -va dir l'Obohn, relaxant la seva expressió. Va fer un gest al
wookiee que estava dempeus, qui va sortir a un passadís lateral i va tornar amb
una gran maleta. Només pel pes, vaig saber què hi havia dins... i quant. Moneda
local. Colonials de Ralltiir, bescanviables per crèdits de la República en
pràcticament qualsevol lloc. I, encara més important... gairebé el doble del
que havia demanat originalment.
Estava a punt de sortir per la porta amb aquesta maleta quan en Zayne, com de
costum, es va enfrontar a la bona sort i li va ficar el dit a l'ull.
-Deixi que m'aclareixi -va preguntar en Zayne a l'Obohn, desconcertat-. Quan va
pensar que en realitat no coneixíem l'artista, anava a fer que ens arrestessin.
Però ara que pensa que li hem robat... està disposat a pagar el doble.
-Sí -va dir ll'Obohn, qui de fet acariciava les "escultures" amb
recobrada admiració-. Però no és només que siguin robades. Són robades... i
l'artista sap que falten. -El rodià bullia d'excitació, mostrant-se evidentment
d'acord-. Ara, aquestes peces són molt més desitjables en els nostres cercles.
Molt, molt més. Molt més.
-Això és el que em pensava -va dir en Zayne. Va deixar anar un grunyit abans de
sortir arrossegant els peus.
A vegades és realment millor no preguntar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada