La Nova Rebel•lió (X)

Anterior

Deu

*

La nau d’en Jarril era una autèntica cova del tresor de la ferralla estranya. En Lando havia remolcat la Dama Apassionada fins a Kèssel, i havia passat la meitat d'un dia explorant el carregament del seu antic col·lega. El cos seguia a la cabina de control. En Lando encara no tenia molt clar què havia de fer amb en Jarril. Suposava que hauria d'examinar els registres a la recerca del parent més proper.

Però volia deixar això per al final.

En Jarril no transportava cap càrrega quan va ser assassinat, o això semblava. Però algú podia haver buidat els hangars de càrrega mentre la nau surava a la deriva a l'espai.

Així i tot, en Lando va trobar nombrosos objectes abandonats. Presos per separat, resultaven explicables. Però presos en conjunt, es tornaven totalment inexplicables.

Va trobar la culata d'un desintegrador, un guant de l'uniforme dels soldats de les tropes d'assalt, un canó làser i algunes peces d'un sensor-interferidor carbantià proveït d'un sistema d'augment de senyal. També va trobar cèl·lules d'energia i els plànols de canons dissenyats per ser instal·lats en els transports blindats tot terreny. Trobar els cargols i les femelles de subjecció d'un turboascensor i, el més inquietant de tot, un estoig d'agulles fabricades especialment per a un androide d'interrogatori imperial.

Però no hi havia crèdits, joies o espècia.

La qual cosa volia dir que o en Jarril havia estat ficat en alguna conspiració altament sinistra, o que s'havia ensopegat amb alguna cosa realment important.

En Lando preferia creure que en Jarril havia estat en el lloc equivocat en el moment equivocat.

Però el que Lando volia creure i la realitat probablement eren dues coses molt diferents.

Això va fer que estigués a punt de decidir que el millor que podia fer era tornar la Dama Apassionada a l'espai i deixar-lo a la deriva. En Lando ja havia iniciat el trajecte de tornada a la seva nau quan es va recordar del riure d’en Jarril.

En Jarril havia tingut un riure vigorós i ronc que gairebé li tallava la respiració. Lando havia cregut que en Jarril s'anava a morir de tant riure el dia que havia sortit del Passadís dels Contrabandistes duent a Lando amagat en la seva nau..., just davant dels nassos d’en Nandreeson.

«Et dec un favor», li havia dit Lando.

En Jarril havia somrigut. «Ho sé, amic. I t'asseguro que me'l cobraré..., i que no et sortirà gens barat.»

Però mai ho havia fet, i ja era massa tard. Des que havia vist com en Han Solo era introduït en el bloc de carbonita a la Ciutat dels Núvols, Lando havia assignat una prioritat més elevada a l'amistat i els vells deutes.

El vell Lando s'hauria marxat d'allà sense perdre ni un instant després d'haver enviat a la Dama Apassionada de tornada al lloc on l'havia trobat, i s'hauria oblidat de tot l'assumpte.

El nou Lando va sospirar, va entrar per l'escotilla principal i va anar fins a la cabina de control.

La cabina de la Dama Apassionada era una rèplica exacta de la del Falcó Mil·lenari. Podia acollir còmodament a quatre humanoides, i era prou alta per acomodar a un wookiee sense problemes. Els feixos desintegradors havien deixat solcs als seients i havien ennegrit un dels visors. Quan Lando va connectar els sistemes de suport vital, el cos d’en Jarril va caure entre el seient del pilot i la paret i va quedar tan flàccidament immòbil a terra com si fos un munt de roba bruta.

En Lando es va inclinar sobre el cos. Li havien disparat des de molt a prop amb un desintegrador, tal com havia pensat. Els ulls d’en Jarril estaven oberts i plens de terror. En Lando els va tancar amb una delicada pressió dels dits. El mateix Lando havia sentit en moltes ocasions -massa, de fet -la por a morir d'aquesta manera, sol, atacat a l'espai per algú a qui havia aconseguit convertir en el seu enemic..., o per algú a qui no li havia fet absolutament res.

-Anem a veure què podem fer per tu, Jarril -va dir.

Es va asseure a la butaca del copilot, el més lluny que podia del cadàver d'en Jarril. Després va encendre l'ordinador de la Dama Apassionada. Aquella part del sistema no estava connectada als circuits de control remot.

Quan Lando va activar el sistema, un manifest de càrrega va sorgir del no-res per quedar flotant a la pantalla. Havia estat deixat allà per l'última persona que havia utilitzat l'ordinador, fos qui fos. El manifest portava data de feia una setmana..., i l'imprès estava buit.

Resultava obvi que havia estat esborrat.

En Lando va examinar els arxius de les còpies de seguretat, però la persona que havia esborrat el manifest hi havia estat molt conscienciosa. No hi havia còpia de cap dels manifestos. De fet, l'únic que va aconseguir trobar va ser els fantasmes dels fitxers, els noms i les dates en què havien estat creats.

La càrrega havia estat tan secreta que en Jarril ni tan sols havia conservat un registre de què consistia.

En Lando va sortir dels manifestos de càrrega i va entrar en els fitxers d'adreces. Els codis de comunicació per a tots els contactes d’en Jarril havien de ser-hi. Lando va obrir els fitxers amb unes quantes pulsacions de tecles.

Va reconèixer tots els noms com contactes de contraban excepte tres. Un corresponia a Fwatna i no havia estat usat des de feia més de tres anys. Un altre estava a Dathomir, i el tercer estava a Almània. En Lando va començar la seva investigació buscant la direcció de Fwatna. Corresponia a un contacte anomenat Dolph, i en Jarril havia inclòs l'anotació [NOM RETIRAT] a la secció de paraules ocultes. A jutjar pel ràpid examen del sistema d’en Jarril que havia dut a terme en Lando, semblava que en Jarril tenia per costum esborrar la informació que havia perdut la seva utilitat. En Lando va anotar el nom i la vella direcció i va seguir buscant.

La direcció de Dathomir no anava acompanyada de cap nom. En comptes de nom, hi havia unes quantes anotacions que semblaven ser instruccions per arribar-hi, juntament amb diverses estrelles que la classificaven com una Gran Troballa. La direcció era prou recent perquè en Lando sospités que en Jarril no havia tingut ocasió d'explotar la seva Gran Troballa, i aquesta era la raó per la qual seguia figurant als arxius.

Va obrir el fitxer d’Almània per descobrir que en Jarril havia enviat un missatge allà el dia en què va ser esborrat el manifest. El missatge també havia estat esborrat, però en Jarril havia basat el disseny de la Dama Apassionada en el del Falcó. El vell contrabandista havia seguit al peu de la lletra tots els diagrames de la cabina de control -diagrames als quals Lando podia accedir sense cap dificultat-, i havia presumit d'això. Això significava que hauria inclòs totes les portes posteriors d’en Lando.

El que havia estat esborrat no tenia per què estar esborrat eternament. En Jarril mai havia estat un home massa brillant. No només havia inclòs les portes posteriors d’en Lando en el disseny, sinó que havia utilitzat els mateixos codis. Encara que, pensant-ho bé, Lando es va dir que potser això fos una idea realment brillant després de tot. Qui havia de pensar que dues naus tan diferents utilitzaven el mateix sistema de codificació?

Ningú... excepte Lando, naturalment.

Només va necessitar un moment per trobar el missatge. Lando el va introduir en el sistema vocal, però amb això només va aconseguir que l'ordinador li digués que el missatge estava en codi.

I que es tractava d'un missatge escrit.

Allò s'anava tornant cada vegada més estrany.

En Lando va descodificar el missatge i el va fer aparèixer a la pantalla. El missatge no tenia encapçalament, i no estava signat. Això era molt típic dels contrabandistes, naturalment, ja que d'aquesta manera ningú que l’interceptés podria saber a qui anava dirigit.

LA CÀRREGA ACABA DE SER ENTREGADA DELS FOCS ARTIFICIALS HAN ESTAT ESPECTACULARS.

Gairebé a continuació hi havia un altre missatge.

HAN SOLO HO SAP. PODEM ESTAR SEGURS QUE COL·LABORARÀ. Després ja no hi havia res més. Aquells eren els últims missatges que en Jarril havia enviat.

En Lando els va copiar al seu ordinador. Després es va girar cap en Jarril. En Jarril havia sabut alguna cosa i l'hi havia dit al Han, i havia mort poc després..., la qual cosa volia dir que algú caminava darrere d'en Han.

Algú que s'havia endut l'ala-A i havia deixat la Dama Apassionada flotant a la deriva a l'espai.

Lando es va aixecar de la butaca del copilot. Havia de fer una trucada a Coruscant, i no podia fer-la des d'allà.

***

Brakiss... En Luke es va asseure sobre l'escala coberta de runa. Volia seguir una estona més a la Sala. No sortiria d'allà fins que hagués recollit totes les restes d'emoció i coneixement que pogués trobar.

Brakiss... Un dels fracassos, un dels estudiants que s'havien tornat cap al costat fosc. En Luke es recordava de tots els estudiants que havien marxat de Yavin IV abans de completar l'ensinistrament. Alguns s'havien marxat a causa de crisis familiars (Has de decidir quina és la millor manera d'ajudar a la teva família), i aquestes crisis sempre sorgien en el pitjor moment possible de l'ensinistrament. (Estàs passant per uns moments molt perillosos en què seràs temptat pel costat fosc de la Força.) en Luke es va recordar d’en Ben i d’en Yoda. Sempre permetia que aquells estudiants se n'anessin, però sempre els dirigia la mateixa admonició que havia sentit de llavis d’en Yoda: No oblidis el que has après. I dins de la seva ment en Luke sempre afegia la frase següent: I intenta conservar-lo.

Alguns ho feien i tornaven per continuar l'ensinistrament. Altres desapareixien. En Luke es consolava amb l'esperança que també acabarien tornant algun dia.

Però cap d'ells s'havia marxat de la manera tan espectacular en què ho va fer en Brakiss. En Brakiss havia estat un més del grapat d'imperials que havien intentat infiltrar-se a l'Acadèmia Jedi, però a diferència dels altres, en Brakiss posseïa un veritable talent per a l'ús de la Força. En Luke havia decidit esbrinar si seria capaç de mantenir-lo allunyat del costat fosc.

L’ensinistrament havia anat força bé. En Brakiss es va anar obrint a poc a poc, i en Luke va pensar que havia arribat el moment de proporcionar-li l'equivalent a la caverna fosca de Dagobah. En Luke va enviar-lo a un viatge en el qual en Brakiss hauria d'enfrontar-se amb ell mateix. En Brakiss havia emergit d'aquella experiència aterrit i ple d'una terrible ira. Se'n va anar de Yavin IV va tornar amb l'Imperi.

En Luke sabia que algun dia tornaria a veure en Brakiss.

I sempre havia temut que seria en circumstàncies no excessivament agradables.

- Amo Luke! Amo Luke! Oh, gràcies al cel que l’hem trobat!

La veu de C3PO va interrompre el curs dels seus pensaments. En Luke va mirar per sobre de la seva espatlla. C3PO estava immòbil a la porta amb l’R2 al costat. Els dos androides es van disposar a entrar a la sala del Senat.

- No! -Va cridar en Luke-. Aquest lloc és massa inestable. Espereu fora.

-Però amo Luke...

-No em passarà res, C3PO.

-Això espero -va dir C3PO.

L’androide de protocol es va allunyar de la porta. L’R2 va dirigir un estrident xiulet electrònic al Luke i després va seguir a C3PO. Això volia dir que es tractava d'una cosa seriosa. L’R2 semblava molt preocupat.

En Luke es va incorporar. L'únic que havia captat d’en Brakiss era aquesta impressió sensorial inicial..., i això l'inquietava una mica. En Luke no estava acostumat a experimentar sensacions d'una naturalesa tan superficial. Però tot el que envoltava a aquella explosió era molt estrany.

Va sortir de la sala. Un dels treballadors del passadís exterior el va mirar.

- Aquests androides són seus, Mestre Skywalker?

En Luke va assentir.

-Semblaven estar bastant nerviosos.

En Luke va somriure.

-C3PO sempre sembla estar nerviós. Estic segur que no es tracta de res important.

Va anar pel passadís fins a sortir de l'edifici. C3PO i R2D2 l’estaven esperant sobre la gespa coberta de pols. Els dos estaven tornats cap a la porta. C3PO va girar i li va dir alguna cosa a l’R2 quant va veure aparèixer al Luke.

- Què és això tan important? -Va preguntar en Luke

-Amo Luke, l’R2 i jo hem passat per una experiència terrible en els hangars de manteniment. L’R2 va insistir que baixéssim fins aquí, i llavors vam ser fets presoners per aquest horrible kloperià que no semblava tenir ni idea de qui érem. Jo no era partidari de venir a molestar-lo per aquesta insignificança, però l’R2 va insistir. Va dir que vostè havia de saber...

- Què estàveu fent en els hangars de manteniment? Només els androides especialitzats poden entrar en aquestes àrees.

L’R2 va insistir que hi anéssim -va dir C3PO-. S'ha estat portant francament malament. De fet, el llenguatge que va utilitzar davant del kloperià... Bé, amo Luke, va fer que se’m gelessin els engranatges, i no sé si m'entén. I a més...

- R2? -Va preguntar en Luke.

L’R2 va emetre un bombolleig electrònic, i un compartiment es va obrir a prop de la seva base i un petit braç tubular va emergir d'ell. En Luke va estendre la mà, i l’R2 va deixar caure diversos xips diminuts en el seu palmell.

Luke es va posar a la gatzoneta i els va examinar.

-Són els xips de memòria de l'ala-X -va dir després.

L’R2 va deixar escapar una queixa concisa.

-L'ala-X ha estat desmuntat, amo Luke. Si hagués sabut que l’R2 anava a robar unes quantes peces...

- Que ha estat desmuntat? -Va exclamar en Luke, tancant el puny al voltant dels xips. L'ala-X i l’R2 portaven tant temps volant junts que les seves memòries havien quedat unides. El caça i el petit androide astromecànic posseïen el seu propi llenguatge especial. L'ala-X tenia tanta personalitat com podia arribar a posseir una nau -. Qui va donar l'autorització per a això?

-Eh... Creia que havia estat vostè.

-Jo només vaig autoritzar que duguin a terme un manteniment de rutina -va dir en Luke-. I naturalment, això ha hagut d'ocórrer just en el moment en què necessito l'ala-X... Quina és la gravetat dels danys?

-En realitat no s'ha produït cap dany -va dir C3PO.

L’R2 va deixar anar una sèrie de xiulets i gralls.

-Deixant de banda que l'ala-X està totalment desmuntada, naturalment -va afegir C3PO.

Els dits d’en Luke seguien estrenyent els xips.

-Més aviat sembla com si estiguessin reconstruint l'ala-X -va murmurar-. Quina altra raó podien tenir per extreure els xips de memòria?

L’R2 va emetre un xiulet afirmatiu.

-No sé res sobre qüestions tècniques, amo Luke -va dir C3PO-. Aun així, tinc la impressió que el manteniment rutinari només és el manteniment rutinari, almenys a Coruscant.

- I per això us van tancar dins d'aquest armari? -Luke va bellugar el cap-. Això no m'agrada gens.

-A nosaltres tampoc es pot dir que ens agradés excessivament, amo Luke. Si no hagués arribat a dir-los que vostè i la princesa Leia eren els nostres propietaris, encara seguiríem dins d'aquell armari. -0...-I el cos daurat de C3PO vibrar en una molt convincent imitació del sotrac humà -ens haurien esborrat les memòries als dos i després haurien venut els nostres cossos com a ferralla.

L’R2 va gemegar.

-T'has portat molt bé, C3PO..., i tu també, R2 -Luke va tornar els xips de memòria al petit androide astromecànic -. Guarda'ls en un lloc segur, d'acord? Vaig a ocupar-me’n de l'ala-X. Ens reunirem de seguida.

Però en Luke no estava tan segur que així seria com volia fer creure. El manteniment de rutina no requeria arribar a desmuntar tot l'ala-X. Hi hauria d'haver prestat més atenció a les instruccions que donava quan va arribar. Però no se li havia ocorregut pensar que a Coruscant hi hagués alguna cosa que pogués suposar una amenaça per a ell, el seu androide o la seva ala-X..., ni tan sols després de l'explosió a la Sala del Senat i les estranyes sensacions que havia estat experimentant.

Algú els observava. En Luke va mirar per sobre de la seva espatlla. Estaven sols al carrer.

Però algú els estava observant. En Luke no havia deixat de tenir aquesta sensació des que va sortir de Yavin IV. Algú l’observava i feia els seus plans..., i aquest algú sempre sabia estar un pas per davant d'ell en tot moment.

Ja anava sent hora que fes alguna cosa per aconseguir el control de la situació.

-Anem, R2-va dir -. Anirem a aquest hangar i recuperarem la nostra ala-X.

-Amb tot el respecte, amo Luke, he de dir que preferiria no tornar a aquest cau d'iniquitat -va dir C3PO-. Crec que serà millor que torni a ocupar-me de les meves obligacions.

En Luke va assentir.

-Conte-li la vostra aventura a la Leia i explica-li això de l'ala-X, C3PO. Digues-li que... -Luke es va interrompre abans d'arribar a completar la frase. Seria millor que ho digués en persona, perquè així podria comunicar amb tota profunditat la seva preocupació -. Digues-li que parlaré amb ella abans d'anar-me'n.

-Bé, amo Luke -va dir C3PO, i va començar a caminar cap al Palau Imperial.

En Luke no estava d'acord amb ell. No era una solució molt convenient, però era el millor que podia fer.

De moment...

Següent