La Nova Rebel•lió (XXXIII)

Anterior

Trenta-tres

*

 Una erupció de feixos desintegradors va fer bullir l'aigua. Mentre en Han se submergia, Chewie intentava treure-li l'arc d'energia a la Wynni. En Han no va poder veure si Chewie aconseguia prendre-li. Va seguir nedant cap avall, va agafar a Zeen per les cames i va tirar d'elles.

En Zeen va reaccionar a l'instant llançant-li una ferotge puntada, però en Han no el va deixar anar. Va seguir tirant amb totes les seves forces, i va aconseguir enfonsar Zeen fins a deixar-lo a la seva altura. El desintegrador d’en Zeen es va anar enfonsant lentament al costat d'ells. Zeen va agitar els braços en un frenètic intent de colpejar al Han, però en Han es va limitar a seguir subjectant-lo. Els pulmons li cremaven a causa de l'esforç, però Zeen tenia la boca oberta quan s'havia enfonsat sota les aigües. El contrabandista no aconseguiria romandre submergit tant de temps com en Han.

El puny d’en Zeen va entrar en contacte amb el mentó d'en Han, però l'aigua va suavitzar el cop. En Han va posar les mans sobre les espatlles d’en Zeen i va empènyer cap avall. Zeen va intentar agafar en Han, però no ho va aconseguir. La inèrcia de l'aigua i l'atracció del forat es van combinar per tirar d’en Zeen.

En Han va tornar a la superfície. Lando havia immobilitzat al Noi mitjançant una presa de braços i els dos es debatien violentament, tan aviat sota l'aigua com emergint a la superfície per tossir i escopir. Els raigs làser feien que l'aigua xiuxiuegés i desprengués vapors al seu voltant. Chewbacca estava usant l'arc d'energia de la Wynni per repel·lir l'atac dels glottalfibs. Un d'ells jeia mort sobre la cornisa, mentre que un altre surava a l'estany amb la cara submergida i una taca negra engrandint-se lentament al voltant del seu cos. Els altres glottalfibs llançaven raigs de foc contra l'estany, fent bullir les aigües. La calor era increïble. En Han no sabia si el seu rostre estava cobert d'aigua estancada o de suor.

Nandreeson feia servir el seu desintegrador. La Wynni havia perdut el coneixement, però surava sobre l'esquena a l'aigua viscosa amb el morro providencialment dirigit cap al sostre.

En Han va arrencar el desintegrador de les mans del Noi, li va clavar un cop de puny a la cara i el va empènyer cap avall tal com havia fet amb en Zeen. Després va agafar a Lando i va tirar d'ell.

-Respira, amic.

Lando ja estava respirant tan de pressa com podia fer-ho, però va assentir i va tractar de mantenir-se. En Han li va allargar el desintegrador i va treure la seva arma de la bossa que penjava de la cintura. Un instant després ja estava disparant contra els glottalfibs restants, intentant seguir a flotació mentre tractava de dirigir els seus trets cap al centre de les seves boques.

De cua d'ull va veure com Lando es mantenia a flotació sobre l'esquena, apuntava la seva arma i disparava contra el sostre.

En Han es va tornar cap a ell i es va disposar a cridar-li que no desaprofités els seus trets..., en el mateix instant en què un milió de ratpenats watumba es llançaven sobre ells. Chewbacca va rugir i es va tapar el cap amb les mans. Els ratpenats es van precipitar sobre l'aigua i la fumera, i es van afanyar a seguir les flames.

Els glottalfibs van emetre un cor de crits i van tractar d'espantar els ratpenats amb els seus diminuts braços. L'atac igni va cessar de sobte. Nandreeson es va submergir, i en Han ja anava a perseguir quan Lando el va agafar del braç.

-No ho facis -va dir-. Vol que ens submergim perquè li resulti més fàcil matar-nos.

Els ratpenats devoraven el foc mentre avançaven cap als glottalfibs que encara seguien amb vida. Els primers ratpenats ja havien arribat fins a la cornisa, i es van ficar a la boca d'un glottalfib. Els crits de paüra de l'alienígena es van anar tornant cada vegada més ensordidors a mesura que anava quedant recobert de ratpenats, i després es van interrompre sobtadament. El glottalfib va ​​caure cap enrere, aixafant alguns ratpenats amb la seva mola. Els altres van fugir, deixant rere seu un glottalfib que havia quedat convertit en una closca grisenca. Els tres glottalfibs supervivents, que seguien emetent crits plens de terror, ja estaven fugint pel túnel.

En Han va allargar el braç cap a l'esquena d’en Chewie i va empènyer.

-Són ratpenats watumba, nen gran. Mengen algues, insectes i foc, no wookiees.

Chewie va respondre amb un miol queixós.

-Anem -va dir Lando. Va començar a nedar cap endavant, però es va aturar tan de sobte com si tingués una corda al voltant del peu -. Això no m'agrada gens...

I un instant després va desaparèixer sota les aigües.

- Nandreeson! -Va cridar en Han.

Es va submergir i va veure que Nandreeson havia agafat a Lando pel peu i estava contemplant com es debatia. En Han havia aconseguit agafar la mà d’en Lando i va tirar d'ella, però Lando no es podia moure. En Han es va emportar un dit als llavis, li va fer senyals que s'estigués quiet i va tornar a la superfície.

-Dóna'm l’arc d'energia -va dir.

Chewie va rugir.

-No hi ha temps per discussions, Chewie. Nandreeson el matarà.

Chewie va deixar anar un gemec i després es va submergir, carregant l'arc mentre solcava les aigües. En Han va nedar cap al Lando i es va col·locar davant d'ell, aturant-se a uns metres de Nandreeson i llançant una puntada de peu al morro del glottalfib.

Lando, que s'estava posant vermell, va agitar les mans en una clara pantomima de l'estrangulació. En Han no li va fer cap cas. Li va llançar una nova puntada de peu a Nandreeson, i el glottalfib va rugir. Quan va obrir la boca, una bombolla d'energia va lliscar ràpidament a través de l'aigua i va quedar allotjada al paladar d’en Nandreeson.

Un raig de foc va brollar de la seva boca i es va anar extingint a l'instant just que va entrar en contacte amb l'aigua. Nandreeson va deixar anar a Lando, i Lando es va afanyar a nedar cap a la superfície. Nandreeson va emetre una sèrie de clapotejos ofegats, es va posar les mans a la boca i es va enfonsar en el fang.

En Han va decidir que ja feia massa temps que estava sota l'aigua. Va tirar del vestit d’en Chewie i els dos van nedar cap a la superfície. Lando ja estava pujant pel tram d'esglaons. Va arribar a la cornisa, es va recolzar en les roques i va tancar els ulls.

-Vaig pensar que mai tornaria a seure.

-Encara no hem acabat -va dir en Han, veient-se obligat a agafar-se a les roques mentre pujava a causa que els esglaons estaven molt relliscosos.

-Per descomptat que no -va dir la Blava, que estava immòbil sobre la cornisa darrere d'ells i s'agafava a les roques per no perdre l'equilibri-. Has pensat en com anem a tornar al meu vehicle?

En Chewie li va rugir.

La Blava va respondre al seu rugit amb un encongiment d'espatlles.

- Estàs intentant quedar bé amb els dos bàndols, Blava? -Va preguntar en Han, el que essencialment equivalia a repetir l'observació d’en Chewie emprant uns termes una mica més cortesos.

La Blava el va obsequiar amb el somriure més encantador de tot el seu repertori.

-Vaig pensar que la millor manera de protegir els meus interessos era esperar una estona fins a veure qui sortia vencedor en aquesta petita escaramussa. Creus que vaig fer malament, Han?

-Crec que si realment poguéssim confiar en tu hauries lluitat al nostre costat, Blava.

-No esperis gaire de la noia -va dir Lando, amb la veu tremolant lleument a causa de l'esgotament -. Almenys no va disparar contra nosaltres.

- Ho veus, Han? Lando és un home, però entén la meva posició.

-Deixarà de fer-ho quan vegi aquests munts de peces de la Dama Afortunada que hi ha escampats per tot el teu vehicle.

Lando va obrir els ulls i es va aixecar.

- Heu desmantellat la meva nau? Passa’m el desintegrador, Han. Aquesta dona mereix morir.

La Blava va estendre les mans cap a ells, sostenint el seu desintegrador entre el polze i l'índex de la mà dreta.

-Em pensava que havies mort. Nandreeson mai t'hauria permès viure.

-Ah, dona de poca fe... -Va dir Lando.

-Tu hauries fet el mateix -va replicar la Blava.

-Em temo que t'ha enxampat, Lando -va dir en Han.

-Abans potser sí, però el que va passar a la Ciutat dels Núvols m'ha convertit en un bon noi -va dir Lando.

-T'has convertit en un bon noi molt descuidat -va dir en Han-. Què has vingut a fer aquí?

-Vaig venir a rescatar-te, amic. Em vaig assabentar que estaves tenint problemes, i vaig pensar que podria ajudar-te.

-Ja tindrem temps de parlar de les vostres intimitats més tard. Ara només vull saber com penseu sortir d'aquestes cavernes -va dir la Blava.

- Com has aconseguit arribar fins aquí? -Va preguntar en Han.

-Grimpant -va dir la Blava-. Suposo que no has vist aquests agafadors que hi ha al costat de la porta de la caverna, oi?

Chewie va deixar anar un rugit d'assentiment. Després va anar xipollejant fins als esglaons, es va aturar al costat d’en Han i va deixar escapar un llarg i queixós udol.

-D'acord, d'acord -va dir en Han-. Ens anirem ara mateix.

- Com penses sortir d'aquí? -Va preguntar Lando.

Per què tothom estava tan convençut que sempre tenia un pla salvador amagat a la màniga? en Han va sospirar.

-Eh... Vaig pensar que potser sabries on està atracat el saltador favorit d’en Nandreeson.

-Em va portar fins aquí a bord d'ell, però va deixar a uns quants reks a l'hangar perquè el vigilessin.

-A hores d'ara ja haurien d'haver-se’n anat -va dir la Blava -. Els ratpenats watumba els agraden tan poc com als glottalfibs.

-T'equivoques, Blava -va dir Lando-. Els glottalfibs adoren a aquests maleïts ratpenats. Els ratpenats watumba serveixen d'amfitrions a mitja dotzena de les exquisideses gastronòmiques més apreciades pels glottalfibs. El que no els agrada és que els ratpenats watumba es fixin en ells.

La Blava va riure.

-Sí, tens raó.

Chewie ja estava anant cap a terra de la caverna. El wookiee va pujar a una cornisa bastant ampla i es va treure el vestit que li havia donat la Wynni, i després el va llançar a l'estany amb una maledicció wookiee tan expressiva com extremadament vulgar.

La Blava va mirar la Wynni.

-Potser hauríem de treure-la de l'aigua.

Chewbacca va afegir una altra sorollosa mostra d'irritació a la qual acabava de proferir.

-Anem a portar-la fins a la cornisa -va dir en Han-. Almenys així tindrà una possibilitat d'oferir resistència quan tornin els esbirros d’en Nandreeson.

Chewbacca va deixar anar una altra maledicció i després va creuar la cornisa i va utilitzar un pal que va trobar a terra per empènyer la Wynni fins a la vora de l'estany. El wookiee va estirar els braços i va treure la Wynni de l'aigua, grunyint a causa de l'esforç mentre ho feia.

-Ha estat un gest molt noble per part teva, Chewie -va dir en Han-. Vaig pensar que hauria d'acabar posant-me dur.

Chewbacca li va grunyir.

-No sé si et recordaràs, però en una ocasió em vas dir que mai cal fer enfadar a un wookiee -va murmurar Lando.

-És cert -va dir en Han.

-I en canvi tu sembles ignorar aquest consell amb una certa regularitat.

-Chewie va contreure un deute amb mi fa molt de temps -va dir en Han-. Si em matés tots els seus congèneres considerarien que havia faltat a la seva promesa.

-Ja m'ho imagino, però... Bé, creus que el seu sentit de l'honor també li impedeix arrencar-te els braços?

-Fins al moment li ho ha impedit -va dir en Han-, però potser seria millor que no li donéssim idees.

En Chewbacca va tornar a grunyir i després es va apartar de la Wynni. La wookiee seguia estant inconscient, però en Han havia pogut veure que el seu pit cobert de tela rosada pujava i baixava en un lent vaivé. La Blava va passar per sobre d'ella amb delicada cautela. Tot i estar amarada d'aigua bruta, la Blava seguia tenint un aspecte tan atractiu com majestuós. Fins i tot els cabells mullats semblaven el resultat d'un meticulós pla ordit en la millor perruqueria de la galàxia.

La Blava empunyava el seu desintegrador i estava usant l'altra mà perquè la guiés al llarg de la paret de roca.

- On és el saltador? -Va preguntar.

-Dos túnels més amunt -va respondre Lando -. Jo aniré davant.

A jutjar pel seu aspecte, Lando estava tan esgotat que no seria capaç de moure ni un múscul. En Han mai li havia vist la pell tan grissa. Però Lando va anar escalant les roques com si s'hagués passat tot el dia tombat. Pel que semblava la idea de la llibertat li resultava molt atractiva.

- I què passa amb els altres glottalfibs? -Va preguntar en Han.

-No crec que hàgim de preocupar-nos-en -va respondre Lando. En Han es va reunir amb ell a terra de la caverna. Hi havia dotzenes de glottalfibs caiguts sobre les roques o mig submergits a l'estany. La majoria tenien els llargs musells oberts, i es podia veure la brillantor blanquinosa dels ossos al seu interior.

- I tot això és obra dels ratpenats watumba? -Va preguntar en Han-. Em pregunto per què els glottalfibs permetien que visquessin a la caverna.

-A vegades has de córrer certs riscos si vols gaudir d'un bon sopar -va dir Lando.

El fum, l'olor a glottalfib mort i la pudor de la vegetació putrefacta es combinaven per formar una pestilència gairebé insuportable. Chewie va grunyir.

-Ho sé, ho sé -va dir en Han-. Aquest lloc fa pudor.

-Dir que aquest lloc fa pudor és quedar-se bastant curt, Solo -va rondinar la Blava, que s'havia tapat el nas amb una mà-. No vull ser aquí quan aquestes bestioles comencin a podrir-se.

Van anar avançant per entre els cadàvers. L'entrada de la caverna contigua també estava plena de glottalfibs morts i contenia cinc saltadors, però no hi havia ni un sol guàrdia.

La Blava va somriure.

-Ah, els reks... Conèixer-los és estimar-los, oi? Només pensen en si mateixos.

-Més o menys com tu, eh, Blava? -Va dir en Han. La Blava li va donar un copet a l'espatlla.

-Faig la meva bona obra ocasional de tant en tant, Solo. No tenia per què portar-te fins aquí, oi?

En Han li va apartar la mà.

-Podries haver-te esforçat una miqueta més per rescatar-nos, Blava. Et vaig salvar la vida.

-Favor per favor, Han. Vaig pensar que a aquestes altures ja estàvem en pau.

Lando i Chewie estaven inspeccionant els vehicles.

-Aquest sembla estar preparat per enlairar-se -va dir Lando-. Suposant que sàpigues com desbloquejar els controls, naturalment...

-Sempre hi ha un codi d'accés -va dir la Blava-. I tractant-se d'en Nandreeson, el codi hauria de ser obvi.

Els va apartar a un costat i va examinar el petit monitor vocal.

-No creuràs que té un xip de reconeixement de veu, oi?-Va preguntar en Han.

La Blava va riure.

-Quan has sentit parlar a un glottalfib ja els has sentit parlar a tots -va dir, i va colpejar suaument la vora del monitor amb les puntes dels dits-. Què és el que més li agrada a Nandreeson, Lando?

- Per què m'ho preguntes a mi? -Va replicar Lando-. Feia anys que no el veia.

-Pensava que coneixeries les seves obsessions -va dir la Blava.

 -Tant de bo -va dir Lando.

-Molt bé. -La Blava es va recolzar en la polleguera de la porta -. Mata a Calrissian -va dir, aconseguint una notable imitació de la veu nasal d'un glottalfib.

La porta es va obrir i la Blava va somriure.

-Bé, cavallers, tornem a Salt 1 i esbrinem si han desmuntat el Falcó durant la nostra absència.

***

C3PO i l’R2 havien tornat a les estances de la família Solo per trobar-se que la Leia se n'havia anat. L'ordinador els va informar que la Leia havia presentat la seva dimissió i havia donat ordres de tancar les habitacions fins que algun membre de la família tornés a la casa, i després va expulsar als androides.

Mon Mothma havia substituït la mestressa Leia com a cap de l'Estat i els androides estaven a la seva avantcambra, juntament amb un nombrós grup de secretaris de senadors, gent que havia vingut a felicitar-la i cercadors d'ocupacions. L’avantcambra estava atapeïda. C3PO s'havia recolzat en una paret al costat d'una escultura de metall que guardava una sospitosa semblança amb les entranyes d'un androide, i l’R2 s'estava gronxant d'un costat a un altre costat. Eren els únics androides presents excepte per l’androide recepcionista, un model nou que s'havia negat tossudament a prestar la més mínima atenció a C3PO. L'androide anava col·locant als organismes vius en els primers llocs de la seva llista a mesura que arribaven, i entre els visitants hi havia més d'un guàrdia kloperià (el mateix al que la Leia havia rellevat dels seus deures, i del qual l’R2 s'havia amagat col·locant-se darrere d'un ictitonià) fins a un Agee alat que havia entrat volant a la sala perquè no tenia res millor a fer.

Quan el kloperià va entrar a les estances de la Mon Mothma, l’R2 va començar a gronxar-se d'un costat a un altre amb sobtada violència.

-Calma't, R2 -va dir C3PO-. Estic segur que la Mon Mothma ens rebrà. Sap com d’importants que som.

L’R2 va deixar escapar un estrident xiulet i totes les converses es van interrompre de sobte. Desenes de caps de moltes formes i colors es van tornar cap als androides. C3PO va aixecar les mans com si no hagués passat res, i les converses es van reprendre..., excepte en el cas de l'androide recepcionista, que va seguir fulminant amb la mirada a C3PO com si aquest acabés de cometre una grollera infracció de les normes d'etiqueta palatina.

-Em temo que aquesta vegada has anat massa lluny -va dir C3PO-. La teva manca de modals aconseguirà que ens facin fora d'aquí. L’R2 va respondre amb un suau tri i va tornar a bressolar-se d'un costat a un altre, lliscant sorollosament les seves rodes sobre les rajoles del terra.

-Això és una miqueta melodramàtic fins i tot per a tu -va dir C3PO-. Ningú es morirà només perquè haguem de fer cua durant una estona.

L’R2 va emetre un nou xiulet i l’ictitonià va abaixar la mirada cap a ells.

-El teu petit amic sembla estar una mica nerviós.

C3PO va assentir.

-Creu que hem descobert...

L’R2 el va interrompre amb un agut xiulet.

L’ictitonià es va portar les quatre mans a les orelles. Alguns humans es van arronsar sobre si mateixos. L’Agee va a volar i va sortir de la sala tan ràpidament com havia arribat.

-Això és intolerable -va dir l'androide recepcionista, posant-se dret -. Cert parell d'androides haurà de sortir d'aquí ara mateix.

- Veus el que has fet, R2? -Va xiuxiuejar C3PO-. Ara hauré de convèncer a aquest recepcionista que ens ha de permetre que ens quedem. No serà una batalla fàcil, tenint en compte tots els epítets que li has dedicat... Sigui quin sigui el seu disseny i la seva funció, ja hauries de saber que a cap androide li agrada que li diguin traïdor. Aquest androide només està fent la seva feina..., i força bé, si em permet dir-ho.

Va deixar a l’R2 al racó i es va obrir pas fins a l'escriptori. L’androide recepcionista seguia dret, i havia creuat els braços color bronze davant del pit.

-No cal que espereu ni un segon més -va dir-. La presidenta dedicarà tot el dia als temes de màxima importància.

-Es tracta d'un assumpte molt important, i... -Va començar a dir C3PO.

-Estic segur que per a tu és molt important -el va interrompre l'androide recepcionista-. Però sigui quin sigui el problema, pot esperar.

-Em temo que no -va dir C3PO-. Veurà, el meu congènere i jo hem descobert quina va ser la causa de l'explosió que va destruir la sala del Senat -va afegir, baixant la veu -. Anàvem a informar-ne a la presidenta Leia Organa Solo, però ha dimitit. En conseqüència, hem vingut a parlar amb la seva successora.

-Deliris de grandesa i il·lusions paranoiques, eh? -Va exclamar l'androide recepcionista-. Haurien d’haver-vos retirat del mercat fa una generació. Ja havia sentit comentar que els models de la vostra gamma mostraven una certa tendència a la hipèrbole, però fins ara mai ho havia cregut.

- Això no és cap hipèrbole! -Va dir C3PO, alçant-se quan alt era-. És la pura i simple veritat, i hauries de ser capaç de distingir entre una cosa i una altra.

-Si no te’n vas ara mateix hauré de fer que se t’emportin per la força -va dir l'androide recepcionista.

-Ah, no -va dir C3PO-. Tu no faràs això perquè sóc l'androide personal de la presidenta Leia Organa Solo, i el meu company pertany al seu germà, el Mestre Jedi Luke Skywalker. Estem molt per sobre dels teus insignificants i mesquins gambits burocràtics. Atreveix-te a aixecar ni que sigui un dit contra nosaltres i hauràs de fer front a algunes de les persones més importants de Coruscant.

- El teu company? -Va preguntar l'androide recepcionista-. Et refereixes a l’androide astromecànic que estava emetent aquests sons tan grollers fa uns moments?

-Sí -va dir C3PO-. A vegades es comporta d'una manera una mica excèntrica, però és un heroi de diverses batalles i és conegut arreu de Coruscant.

-Bé, doncs llavors no hauries de tenir cap problema per trobar-lo -va dir l'androide recepcionista.

- Per... donar amb ell?

-Sí, perquè se’n va anar quan li vas donar l'esquena per venir al meu escriptori.

C3PO va girar.

- R2? R2!

La sala havia tornat a sumir-se en el silenci, ja que tots els visitants s'havien dedicat a escoltar l'androide recepcionista i a C3PO. El tros de paret al costat de l'escultura davant del que havia estat l’R2 es trobava buit. L’ictitonià va assenyalar la porta amb el seu braç esquerre superior.

-Té raó -va dir -. El teu petit amic va sortir d'aquí com un raig mentre estàveu discutint. Vaig veure que anava cap al turboascensor dels pilots.

- El turboascensor dels pilots? -Va murmurar C3PO-. Ai, mare. Ai, mare. -Va fer un pas cap endavant, es va aturar i es va girar cap a l'androide recepcionista-. Espero que informaràs a la Mon Mothma que hem estat aquí. Si no ho fas, m'asseguraré personalment que et degradin i que hagis de passar la resta de la teva existència treballant com a traductor per als compactadors d'escombraries mecànics.

Després va sortir a corre-cuita de la sala cridant a crits a l’R2. El passadís estava atestat per noves onades de visitants que volien presentar les seves peticions i sol·licituds a la Mon Mothma. Pel que semblava el canvi produït en el lideratge de la Nova República havia fet que els oportunistes tractessin d'esbrinar si la Mon Mothma estaria disposada a ajudar-los allà on la mestressa Leia no havia volgut fer-ho. C3PO va passar al costat de diversos humans força a joves, un gosfambling i un llewebum, i es va aturar davant del turboascensor dels pilots.

El turboascensor era conegut amb aquest nom perquè portava directament a la drassana i els hangars de les naus. Els pilots de l'Emperador havien hagut d'estar disponibles en tot moment. Qualsevol amenaça dirigida contra l'Imperi era suficient per fer que els pilots entressin a la cabina, descendissin diversos quilòmetres fins a arribar a les seves naus i s'enlairessin per defensar Coruscant. La Nova República havia considerat que el turboascensor podia ser molt útil, i havia conservat tant la cabina com el seu nom.

El turboascensor acabava de tornar a aquell pis.

-Espera que et trobi, R2-va murmurar C3PO-. Ja estic fart de tu, i vaig a insistir en què necessites passar una llarga temporada immobilitzat i amb els teus circuits desactivats.

Les portes del turboascensor es van obrir i C3PO va entrar a la cabina. Va prémer el botó de descens ràpid i va separar els peus per no perdre l'equilibri quan l'ascensor es va precipitar al buit. La cabina va arribar al final del trajecte i les portes van tornar a obrir-se. C3PO va treure el cap a fer una ullada.

Les portes de l'ala dels pilots estaven obertes, i el panell del sistema de bloqueig per ordinador havia estat extret i deixat a terra. L’R2 devia tenir molta pressa, ja que normalment sempre tornava a deixar les coses tal com les havia trobat. Un llunyà brunzit de maquinària feia vibrar l'altre extrem de l'ala.

C3PO va anar a corre-cuita pel passadís. Estava desert. Va entrar a l'hangar, i va veure que contenia diverses dotzenes d'ales-X en diferents fases de reparació. El caça de l'amo Luke estava a prop de les portes espacials, com si esperés pacientment el seu retorn.

Més enllà hi havia unes quantes naus més que també estaven sent reparades..., i ni rastre de l’R2.

-Ai, mare -va dir C3PO-. Això no m'agrada gens.

Va passar per sobre de cables d'energia i peces d'ordinador, i un instant després va veure un fugaç moviment a la sala contigua. L’R2 acabava d'aturar-se al costat d'un vaixell de càrrega lleuger tan impecablement reparat que semblava acabat de sortir de la fàbrica. Algú s'havia pres la molèstia de netejar la pols espacial i les restes de carboni acumulades en els seus flancs.

- Què penses fer, R2?

L’R2 va respondre amb una xiulada.

-No pots pilotar un vaixell de càrrega. Ja saps que els androides no poden pilotar naus espacials, oi? Necessitem ajuda, R2.

L’R2 va emetre un curt refilet electrònic.

-No t'estan ignorant. Has de veure algú que compti amb una certa autoritat, R2!

L’R2 va respondre amb un altre xiulet i C3PO va anar cap al vaixell de càrrega.

-Anem, R2... El fet que no poguessis parlar amb la Mon Mothma tan aviat com desitges fer-ho no vol dir que no puguis esperar. Si haguessis tingut una mica de paciència i haguessis esperat uns moments més, jo hauria aconseguit que et rebés.

L’R2 va deixar anar un reguitzell de trinats i xiulets.

-Per descomptat que disposes de temps. Sempre hi ha temps.

L’R2 va gemegar.

- Oh, estic segur que la situació no pot ser tan greu!

L’R2 va respondre amb una nova onada de refilets.

-Deixa que parli amb la Mon Mothma -va dir C3PO-. Estic segur que ella enviarà a algú perquè...

L’R2 va emetre una llarga sèrie de brunzits, grinyols i xiulets.

- Què planejaves fer, R2? Esperar que tornés el propietari, potser? No tens ni idea de quina classe de persona pilota aquest artefacte i...

L’R2 el va interrompre amb un xiulet ple d'indignació.

-Molt bé -va dir C3PO-. D'acord, no conec el teu pla. Però crec que si seguim la ruta oficial...

L’R2 el va tornar a interrompre, però aquest cop el petit androide semblava gairebé feliç.

C3PO va sentir passos darrere d'ells i es va tornar.

En Cole Fardreamer acabava d'aparèixer al llindar i s'estava netejant les mans amb un drap.

-Suposo que aquest missatge tan críptic que en Luke Skywalker em va deixar a l'ordinador en realitat procedia de tu, R2..., atès que el Mestre Skywalker no és aquí per parlar amb mi.

L’R2 va emetre un breu xiulet afirmatiu.

-Se suposa que no has interferir amb el funcionament normal de l'equip, R2 –el va renyar C3PO-. I a més has utilitzat els codis de l'amo Luke!

L’R2 va tornar la seva cúpula cap a ell i va deixar anar un parell de xiulades.

-R2 vol saber a qui pertany aquest vaixell de càrrega lleuger -va traduir C3PO-, encara que no tinc ni idea de per què vol saber-ho. Francament, amo Fardreamer, l’R2 s'ha estat comportant d'una manera molt estranya des que aquell kloperià li va disparar amb el seu desintegrador.

-L’R2 té bons instints -va dir en Cole, entrant a l'hangar -.El vaixell de càrrega va ser robat i l’hem confiscat. L’he estat reparant en les estones lliures, i suposo que es podria dir que en realitat no pertany a ningú. Crec que intentarem vendre’l.

L’R2 va emetre un estrident xiulet i va començar a bressolar-se d'un costat a un altre.

-R2... -Va dir C3PO-. Disculpi’m, amo Fardreamer, però em temo que els seus circuits no estan funcionant correctament.

En Cole va somriure.

-Em sembla que serà millor que tradueixis el que acaba de dir.

C3PO va mirar l’R2, i l’R2 va deixar escapar una queixa concisa.

-Oh, d'acord -va dir C3PO-. L’R2 creu que sap qui va posar la bomba a la Sala del Senat. Diu que si no hi anem immediatament hi haurà una altra explosió.

- Vol que anem a la sala del Senat?

-No -va dir C3PO en un to una mica impacient, com si li semblés que en Cole trigava massa a entendre les coses-. Vol que anem al lloc en el qual van fabricar els detonadors.

L’R2 va emetre un trinat clarament urgent.

-Vol saber si vostè pot ajudar-nos, senyor.

En Cole Fardreamer es va tornar cap al vaixell de càrrega lleuger i va arrufar les celles.

 -No ho sé -va dir passats uns moments -, però almenys puc intentar-ho.

Següent