Lleialtat (XIII)

Anterior

Capítol Tretze

L'entrenament de la Mara havia inclòs supervisió bàsica d'operació de naus estel·lars, però en la seva major part havia estat orientat a naus militars. Afortunadament, Tannis semblava saber-se moure en naus civils com el Camí de Happer, igual que els dos homes que el coronel Somoril havia enviat amb ella.

La Mara havia tractat ocasionalment amb homes de l’OIS, i generalment resultaven ser freds com el gel. Però fins i tot per a aquesta norma Brock i Gilling eren excepcionals. Eren indoblegablement formals, limitant-se a interactuar entre ells i romanent separats d'ella i Tannis el màxim possible. Fins i tot quan rebien i portaven a terme ordres, no parlaven més del necessari, sovint acabant el treball en complet silenci. No feien preguntes, ni comentaris, no protestaven ni xerraven. Per la companyia que oferien, Ozzel igualment podria haver-li donat un parell de droides de manteniment.

Com a resultat, la Mara s'enfocava en Tannis, passant amb ell el major temps lliure possible per intentar aprendre tot el que pogués sobre aquest niu de gundarks cap al qual estava volant.

Aparentment, els Cicatrius Sagnants només portaven dos anys a Gepparin, i en aquest temps s'havien fet amb el control del gran complex miner. Havien establert la seva base en una meitat, va explicar Tannis, deixant que l'altra meitat encara extragués mineral de baixa qualitat com a tapadora per a les seves altres activitats. La majoria dels seus botins es portaven directament a la base, on es repartien i s’embalaven en contenidors de mineral, i s'enviaven directament als compradors o diversos magatzems com l'operació dels Germans Birtraub a Crovna.

-Però hi ha uns pocs carregaments que van directament a Caaldra -va afegir Tannis, mentre dibuixava un esbós del plànol de la planta de la base-. En realitat, se suposava que aquesta nau era una d'elles. Portar-la a Gepparin podria causar-nos problemes.

-Dóna-li la culpa a Shakko per morir amb aquesta informació en lloc de rendir-se com li vaig dir que fes -va dir la Mara.

-Dóna-li la culpa a qui vulguis, però ens causarà problemes –li va advertir Tannis-. Espero que els teus col·legues d’allà darrera siguin bons lluitadors. I que no comencin a disparar abans d'hora.

-El capità Ozzel no ens hauria donat a ningú més que als millors -li va assegurar la Mara, desitjant poder-s’ho creure realment. Coneixent a l’OIS, era més probable que Somoril hagués triat un parell de prescindibles -. Quant personal hi ha habitualment a la base?

-Depèn de si hi ha alguna nau allà -va dir Tannis-. A temps complet, només hi ha uns trenta o així, però un parell de naus descarregant podria doblar això.

- Alguna idea de quantes naus pot haver-hi ara mateix?

Tannis va negar amb el cap.

-Amb totes aquestes bandes que Caaldra i el Comodor han estat portant al niu, la seva suposició pot ser tan bona com la meva.

La Mara va assentir. Aparentment, haurien d’esbrinar-ho per les dolentes.

-Llavors, què hi ha darrere de tot això? Assumeixo que Caaldra és prou llest per adonar-se que crear una immensa banda de pirates és una invitació a què Shelkonwa i el Centre Imperial caiguin sobre vosaltres.

-Caaldra és principalment soroll -va dir Tannis desdenyosament-. Bé, soroll i crèdits.

- Alguna idea de quant s'ha gastat en tota l'operació?

-En realitat no -va dir Tannis-. Però va d’un a cinc milions directament a cada grup que s'apunta, més una bonificació si tenen moltes naus o habilitats especials o alguna cosa així.

I el Moff Glovstoak havia desemborsat una quantitat entre sis i vuit-cents milions de diners malversats en les obres d'art que la Mara havia trobat a la caixa forta. En funció de tot el que d'això havia arribat a Caaldra i els Cicatrius Sagnants, podrien enfrontar-se a una coalició de més d'un centenar de bandes de lladres.

Totes elles, aparentment, en aquest únic sector. Què feia tan especial en aquest sector?

-Bé, estic segura que el Comodor coneix tot això -va dir la Mara.

Tannis deixà anar un esbufec.

-La qüestió és: pot aconseguir que l'hi digui?

La Mara va arronsar les espatlles.

-Ho esbrinarem.

Gepparin era un món fred i fosc orbitant una estrella vermella, part d'un sistema ternari que també incloïa una estrella groga més petita i una blanc-i-blavosa molt brillant. Tannis els hi havia traçat un rumb entre les dues estrelles més brillants i els estava conduint cap al planeta quan va arribar el primer problema.

Es tractava, sense gran sorpresa, d'un problema perfectament civil.

-Vaixell de càrrega rendili en aproximació, aquí Control d'Aterratge de Gepparin -va dir una veu refinada-. Si us plau, identifiqueu-vos i digui per a quina corporació de transports treballa.

-Ei, Capper, sóc Tannis -va dir Tannis-. Està per aquí el Comodor?

Hi va haver un breu silenci.

- Què fas aquí, Tannis? -Va preguntar Capper. Ja no sonava ni molt menys tan refinat-. On és Shakko?

-Segueix amb la Cavalcada, tenia algun treball que fer en ella -li va dir Tannis, llançant a la Mara una mirada furtiva-. Tenim possibles nous aliats a bord.

- Possibles aliats? -Va dir Capper de mal geni-. Els portes aquí i són només possibles aliats?

-Canons làser activant-se -va murmurar Brock des de l'estació de sensors darrere de la Mara.

- On? -Va murmurar al seu torn la Mara.

-A mig camí d'aquestes torres de perforació -va dir, assenyalant la intricada trama d'edificis i estructures de suport a la pantalla principal.

-Ei, tranquil, Capper -va recriminar Tannis-. Volen unir-se; confia en mi. Tan sols necessiten ultimar els detalls.

-D'acord; jugarem -va dir Capper-. Plataforma Vuit. No baixeu la rampa fins que el comitè de benvinguda hagi arribat.

El comunicador es va apagar amb un espetec.

- Quines classes de naus estem detectant? -Va preguntar la Mara.

-A part de quatre petits transports de mineral intrasistema, veig dos autèntics vaixells de càrrega -va informar Brock-. Probablement tots dos siguin pirates.

-Ho són -va confirmar intensament Tannis. Ara que ja no tenia un paper que interpretar, la tensió havia tornat a la seva veu-. Per la mida, diria que amb entre quinze o vint tripulants cada un. El que significa que hi haurà prop d'un total de setanta pirates a terra.

-Estic més interessat en aquest comitè de benvinguda -va dir Gilling amb veu lúgubre.

- Que potser us esperàveu una porta oberta i la clau als allotjaments del Comodor? -Va replicar en Tannis amb un grunyit-. No confien en vosaltres. Jo tampoc ho faria si estigués allà baix.

-Calmeu-vos, tots -va ordenar la Mara-. Anirem desarmats i els convencerem que som inofensius.

- Què vol dir amb desarmats? -Va preguntar Gilling.

-La paraula és força explícita -li va dir la Mara-. Sense armes, sense equips que algú pugui pensar que siguin armes, ni dispositius inofensius que puguin esdevenir armes.

-Us traurien qualsevol cosa semblant de totes maneres -va dir Tannis.

-Exactament -va dir la Mara-. I, per sobre de tot, tranquil·litat. No estem aquí per començar una baralla. Som aquí per parlar educadament amb possibles aliats, aconseguir una mica d'informació, i marxar -Va mirar a Tannis-. Pacíficament -va afegir.

La plataforma vuit era un cercle de pesades reixetes envoltat claustrofòbicament en tres costats per torres de perforació, passarel·les i bigues de suport interconnectades. Es tractava d'una àrea a la qual era difícil accedir, i de la qual seria encara més difícil sortir.

Tannis, per sort, estava acostumat a aquest repte, dirigint-a través de les obstruccions sense problemes. Mentre posava el vaixell de càrrega al centre de la reixeta, la Mara va poder veure al comitè de benvinguda promès sortir dels edificis i hangars de manteniment enfront d'ells. Eren prop de dues dotzenes en total, entre humans i alienígenes, la meitat d'ells amuntegats en un parell de barredores de superfície que s'aproximaven, i els altres caminant dispersos a una distància prudencial. Tots ells anaven armats amb armes de mà enfundades, rifles blàster, o ambdós.

-I hauran armes més pesades apuntant-nos des de les torres de perforació i els suports de les passarel·les -va advertir Tannis mentre apagava els sistemes-. Intenteu qualsevol cosa, i us convertiran en cendres sense que pugueu moure-us.

-Ningú va a intentar res -va prometre la Mara, mirant pel parabrisa. El laberint d'estructures que els envoltava, sumat a la llum relativament tènue del sol vermell de Gepparin, creava un laberint de petites ombres que es perllongava creuant la zona minera fins a la meitat del complex que conformava la base pirata-. Tan aviat com acabis d’apagar-lo, vine a la rampa -va ordenar a Tannis mentre es dirigia a la porta de la cabina-. Brock, Gilling, aneu amb ell.

- On vas? -Va preguntar Tannis, suspicaç.

-Estaré allà davant quan hagis d’obrir -li va dir la Mara, i va sortir.

Ella sabia que els pirates podrien estar vigilant les escotilles i els panells d'accés en previsió de qualsevol truc que els seus visitants puguin tenir planejat. Per sort, la Mara tenia en ment una altra cosa.

Va arribar a la sala de motors i va aixecar la coberta de l'accés de manteniment que conduïa a un respirador termal sota els motors. Prenent un parell de guants de combat negres del seu vestit de salt verd fosc, va lliscar un per cada extrem de l'empunyadura del seu sabre de llum, deixant només al descobert uns pocs centímetres de metall brillant de la part central. En aquella relativa foscor, els guants haurien d'ocultar adequadament l'arma davant ulls poc amistosos. Lliscant l'arma per l'obertura, va usar la Força per dirigir-la per l'estret conducte, girant una cantonada, cap a la sortida d'aire.

Els altres estaven esperant al costat de l'escotilla de sortida quan va arribar.

- Hi ha alguna cosa? -Va preguntar mentre es recollia el cabell en una cua perquè no li destorbés, assegurant-lo amb un passador decoratiu amb forma de ventall.

-Encara no han trucat a la porta, si és el que estàs preguntant -va dir Tannis-. Probablement estiguin inspeccionant el casc a la recerca de qualsevol perla que puguem haver fet.

-Poden fer-ho amb tota tranquil·litat -va dir amb calma la Mara. Caldria un examen molt minuciós de l'obertura d'escapament d'aire per veure el sabre de llum cobert amb els guants, i no esperava que fossin tan conscienciosos. Almenys, no fins que haguessin donat un bon cop d'ull a la tripulació de la nau.

Des de l'exterior va arribar el sec cop d'una culata de blàster colpejant contra metall.

-Allà anem -va dir Tannis, respirant profundament i desbloquejant l'entrada. Indicant a Brock i Gilling que ocupessin la rereguarda, la Mara els va seguir.

La dotzena d'homes de les barredores terrestres estaven esperant, dispersos en un semicercle de vigilància estàndard a prop del final de la rampa, amb les armes desenfundades i llestes.

-Ei, Bobbler -va dir Tannis, dirigint-se a l’home de gran alçada que ocupava el centre de l'arc -. Podríeu apuntar aquestes coses a algun altre costat?

-No avanceu més -va ordenar Bobbler, amb la mirada passant ràpidament de la Mara als dos homes de l’OIS-. Tannis, acosta't. Sol.

En silenci, Tannis va obeir. El pirata a la dreta d’en Bobbler es va avançar amb un escàner de mà i el va passar ràpidament sobre el cos d’en Tannis.

-Sembla estar net -va anunciar.

-Sí, i les aparences poden matar-te -va dir Bobbler, tornant a fixar la mirada en la Mara-. Ho comprovarem dins. Tu... noia... acosta't.

-El meu nom és Celina -va dir la Mara mentre s'acostava a ell.

-Com sigui -va dir Bobbler, mirant-la de dalt a baix-. Què ets, el premi especial?

-Forma part d'una banda... -Va començar Tannis.

-Calla -va tallar Bobbler-. Vinis, Waggral... escorcolleu-la -Va somriure amb maldat-. Vegem si té alguna cosa interessant.

Dos dels pirates es van enfundar els seus blàsters i van orgullosos.

-Espera un moment -va dir alarmat Tannis, elevant la veu-. N'hi hauria prou amb què Jorhim l’escorcollés...

-Si he de tornar a dir-te que callis, serà amb la culata del meu blàster -va grunyir Bobbler-. És quelcom especial per a tu o així?

Tannis va prémer fermament els llavis, però la Mara va poder veure com empassava saliva. Girant-se lleugerament, va llançar una mirada d'advertència a Brock i Gilling, i després es va girar de nou per encarar-se amb Bobbler.

-Realment no hauria de tractar als convidats d'aquesta manera -va comentar.

- Ah? -Va replicar-. De quina manera?

Els altres dos homes van arribar a l'altura de la Mara, i els dits del primer home van començar a tancar-se al voltant del seu avantbraç dret. La Mara va retreure el braç com a resposta, i el moviment va trencar la seva adherència parcial al mateix temps que li feia perdre lleugerament l'equilibri. Maleint entre dents, es va llançar cap a ella, intentant agafar-la de nou el braç. La Mara va fer un petit pas per a allunyar-se'n, i es va ajupir de sobte quan el segon home també va tractar d’agafar-la. Les seves quatre mans van creuar inútilment l'aire sota el seu cap; llançant les seves pròpies mans a banda i banda, la Mara va llançar un doble cop de puny als seus exposats estómacs, i després va extreure hàbilment els seus blàsters de les seves fundes.

Els homes es van recuperar dels cops de puny i van tornar a intentar-ho. Però de nou van ser una fracció de segon massa lents. La Mara es va aixecar, oscil·lant els blàsters cap amunt per colpejar-los fortament en les mandíbules.

Mentre trontollaven cap enrere, va tornar a girar les armes a la seva posició de tret i va apuntar amb les dues a Bobbler.

Va mantenir durant un instant aquesta postura, estirant-se amb els seus sentits mentre avaluava el sorprès silenci que l'envoltava. Abans que cap dels pirates pogués recuperar-se prou per començar a preguntar-se si hauria d'intentar ser un heroi, ella va alçar les armes i va apuntar al cel.

-Em refereixo a què els seus homes haurien de desarmar-se abans d'escorcollar la gent -va dir suaument. Tornant a girar els blàsters a les seves mans per agafar els canons, va avançar oferint-los a Bobbler.

Ell va ignorar les armes, amb els ulls fixos en ella.

- Se suposa que això havia d’impressionar-me? -Va preguntar.

-En realitat esperava que sí -va dir-. Shakko va dir que pagaven plusos d'inscripció a la gent amb talents especials.

Bobbler va deixar anar una rialleta de desdeny. No obstant això, la Mara va poder veure un nou nivell de respecte en els seus ulls.

-Jo no veig res d’especial -va dir amb aire despectiu mentre li recollia finalment els blàsters-. I de totes maneres no te n'aniràs sense que et registrem.

En silenci, la Mara va separar els seus braços als costats. Bobbler dubtà, després va captar la mirada de l'home de l'escàner i li va indicar que avancés. La Mara va mantenir la seva postura mentre ell passava ràpidament i una mica cautelós l'escàner sobre el seu cos.

-Està neta -va dir l'home-. Vols que li ho passi als altres?

Bobbler va llançar una mirada especulativa a Brock i Gilling.

- Vosaltres dos també voleu ser un problema avui? –Els va desafiar mentre indicava a Vinis i Waggral que s'acostessin, tornant-los els blàsters.

-Ells no fan res sense que jo ho ordeni -va dir la Mara abans de cap pogués respondre-. Si els voleu registrar a la manera antiga, endavant.

Gairebé esperava que Bobbler es fes enrere. En canvi, va assentir i va fer un gest, i quatre homes més van sortir de la fila. Aquesta vegada, un de cada parella va tendir abans el seu blàster al seu company. Els companys, per la seva banda, es van assegurar de quedar ben fora del seu abast.

Els registres van ser ràpids i conscienciosos. La Mara va tractar de llegir als imperials mentre els pirates introduïen bruscament les seves mans entre les seves robes, però si algun d'ells estava enfadat o disconforme ella no ho va poder sentir.

-Tannis, ves amb Rer'chof -va ordenar Bobbler quan van haver acabat-. Jorhim, pren un esquadró i comprova la nau, i vull que ho feu fins a l'últim cargol. Vosaltres -va assenyalar la Mara i als imperials -Veniu amb mi.

Els va conduir a una de les barredores terrestres, indicant a la Mara, Brock i Gilling que ocupessin els seients del darrere mentre que ell ocupava el seient del conductor. Un dels altres pirates es va asseure al seu costat, girant-se i recolzant la boca del seu blàster com advertència sobre el reposacaps del seient. Vinis i Waggral van ocupar la part posterior, blàsters en mà. Tannis i un dels altres pirates van ocupar el segon lliscant de superfície, i van partir.

La Mara va deixar que s'allunyessin uns vint metres, i llavors es va girar en el seu seient per mirar cap al Camí de Happer.

-Espero que sàpiguen com registrar adequadament una nau -va comentar per a ningú en concret. Tornant els ulls cap a la popa, va usar la Força per lliscar el seu sabre de llum cobert per guants fora de l'obertura tèrmica.

Bobbler va grunyir.

-No et preocupis, no trencaran res.

No hi havia signes de reacció davant l'aparició del sabre de llum. Baixant l'arma fins a la reixeta de la plataforma, la Mara el va enviar silenciosament cap a la ploma d'una grua propera, recorrent els laterals, mantenint-la en les ombres tant com podia.

-Llevat que necessiti que es trenqui -va afegir Vinis, clavant el seu blàster a l'espatlla de la Mara per emfatitzar les seves paraules.

-M'alegra sentir això -va dir la Mara. El sabre de llum estava prop de l'estació d'operació de la grua; canviant la direcció, va fer que comencés a recórrer una de les bigues de suport horitzontals, seguint una trajectòria paral·lela a la del propi lliscant.

Bobbler els va conduir envoltant un dels edificis de suport, entre un parell de torres de separació, i creuant un pont porticat cap a l'altra meitat del complex. Durant tot el trajecte la Mara va fer que el sabre de llum els seguís, amb la petita secció de metall descobert amb prou feines visible. Quan es van allunyar de les estructures i maquinàries més altes, va enviar l'arma cap l'ombra d'un cable de guia, i quan el cable es va allunyar formant un angle cap a una secció de paret del penya-segat, va fer que saltés breument per l'aire fins al conjunt format pels edificis de dos i tres plantes units cap als que conduïa Bobbler. Moltes de les finestres mostraven llums; escollint una zona fosca del pis superior d'un dels edificis més alts, va ocultar el sabre de llum en el canaló de recollida d'aigües pluvials que corria al voltant de la teulada, just sobre la finestra.

Bobbler va aparcar a l'exterior d'una de les portes i va liderar la marxa a l'interior del que probablement hauria estat en una altra època la sala de preparacions dels miners. Hi havia estat convertida en un centre de benvinguda a l'estil pirata, complet amb escàners, parets nues i una dotzena més de pirates armats. Sota les seves atentes mirades, la Mara i els seus companys van anar passant per cada un dels escàners, en una seqüència dissenyada per estudiar-los progressivament, des de la roba i la pell fins a gairebé a nivell molecular. Els pirates van prestar especial atenció al seu passador de cabell, fent-lo passar pel seu propi conjunt d'escàners.

-Sembla correcte -va dir Bobbler quan van haver acabat-. Tu... Celina... vine amb mi.

- Què hi ha dels meus homes? -Va preguntar la Mara.

-Ells van a un altre lloc -va dir Bobbler, retornant-li el passador i esperant mentre ella tornava a col·locar-se’l al cabell. Després, prenent una escorta de quatre homes, la va conduir a través d'una porta blindada a un laberint de sales i passadissos i tubs de connexió. Finalment, dos edificis més enllà, van arribar a una gran sala, calenta i humida. Al centre del terra hi havia una gran piscina ovalada, que semblava generar la majoria de la calor i tota la humitat. Quatre alts homes armats estaven drets envoltant la vorada de la piscina, amb les cares i les robes xopes, observant com la Mara i el seu escorta s'aproximaven.

Surant a la piscina hi havia un home.

Un home de poca alçada, prim i pulcrament afaitat, com la Mara va poder observar quan Bobbler la va conduir cap a la piscina. Portava posat un vestit flotador completament blanc, amb els braços i les cames lleugerament oberts mentre flotava a l'aigua suaument ondulada. Una suau bena per als ulls, també blanca, cobria la seva cara des del front fins al nas. A cada costat de la sala, aparentment aprofitant la calor i el vapor, hi havia altres cinc homes vestits amb gruixuts barnussos blancs i tovalloles sobre els seus caps. Els guardaespatlles de recanvi, sense cap dubte.

-Acosteu-vos -va dir l'home de la piscina mentre s'aproximaven-. Aquesta és la nostra audaç lladregota de naus?

-Així és, Comodor -va confirmar Bobbler, indicant a la Mara que caminés a l'extrem de la piscina-. Es fa dir Celina.

-Bonic nom -va dir amb aprovació el Comodor-. Tens veu, Celina?

-Sí, Comodor -va dir la Mara.

-Excel·lent -va dir el Comodor-. Descriu-te per a mi.

Arrufant les celles, la Mara mirà a Bobbler. L'altre va assentir i li va indicar que continués.

-Tinc una estatura mitjana -va començar.

- Quant exactament? -Va interrompre el Comodor.

-Metro seixanta -li va dir la Mara-. Complexió esvelta, cabell daurat vermellós, i ulls verds.

- Com vas pentinada?

-En aquest moment, amb una cua subjecta amb un fermall -va dir la Mara.

-Prefereixo que les dones portin el cabell solt -va dir el Comodor-. Sones força atractiva. Ho ets?

La Mara va mirar Bobbler, que es va limitar a arronsar les espatlles.

-Diversos pretendents així ho han dit en ocasions -va dir.

-Bé -va dir el Comodor-. Si us plau, no em rebutgis com si fos un excèntric, o pitjor, un boig. El que faig aquí és silenciar la resta dels meus sentits, el millor per escoltar la teva veu i jutjar la teva honestedat. Això et preocupa?

-En realitat no -va dir la Mara, no del tot sincera. Alguns membres de la cort de l'Emperador havien experimentat amb trucs de letargia sensorials similars amb el mateix propòsit, i alguns d'ells s'havien convertit en veritables adeptes. Depenent de les habilitats del Comodor, podria ser capaç fins i tot de rastrejar les mentides d'un agent imperial entrenat.

O, almenys, les d'un agent imperial normal. En el cas de la Mara, ella tenia trucs d'igual subtilesa que podia utilitzar contra ell. Fent ús de la Força, va començar a agitar suaument l'aigua.

-Bé: anem al gra -va dir el Comodor-. Tinc entès que us agrada segrestar naus.

-No és que ens agradi, necessàriament -va dir la Mara-. Però sí, és el nostre treball.

El Comodor va prémer els llavis.

-Tinc entès que us agrada segrestar les meves naus.

-Les meves disculpes -va dir la Mara, començant a agitar part de l'aigua en l'altra direcció. Les suaus onades van prendre l'aparença d'un enreixat igualment suau quan els nous patrons xocaven amb els antics-. En la meva defensa, deixeu-me recordar-li que encara no era la seva nau quan vam començar la nostra operació. Certament, si haguéssim sabut que els Cicatrius Sagnants estaven interessats, no li hauríem posat les mans a sobre.

- Què planejàveu fer amb el carregament?

-Vendre’l, per descomptat -va dir la Mara, deixant vagar la seva mirada. Hi havia un grapat de respiradors amb persianes distribuïts per l'habitació on les parets i el sostre s'unien. Fent ús de la Força de nou, va obrir dues de les persianes una mica més que la resta-. Certament, nosaltres no tenim cap ús que donar-los als AT-ST.

- Qui era el vostre comprador?

-Encara no en teníem cap -va dir la Mara. Una lleugera brisa li va creuar la cara; precipitadament va tancar una mica els respiradors. La idea era afegir una petita distracció als altres sentits del Comodor, però a un nivell prou baix com perquè ni tan sols se n'adonés-. Però probablement ho hauríem intentat primer amb els Hutts.

-Un carregament altament valuós -va dir el Comodor-. I malgrat això Shakko us va permetre sortir volant amb ell sense més?

La Mara va arronsar les espatlles.

-El Camí de Happer podia volar, el Cavalcada no. Shakko i jo vam discutir la situació i vam decidir que probablement vostè preferiria tenir un vaixell de càrrega amb carregament a tenir només el carregament.

- I llavors Shakko us va permetre sortir volant amb ell sense més? -Va repetir el Comodor.

La Mara va reprimir una ganyota. O bé ell havia notat alguna cosa en la seva veu just en aquest moment, o bé les distraccions estaven començant a afectar-lo i volia una segona resposta per estar segur.

-Va fer que Tannis pugés a bord per assegurar-se que no fèiem res estrany -li va recordar.

-Com si Tannis hagués pogut aturar-te -va dir desdenyosament el Comodor.

-Bé... probablement no -va concedir la Mara-. De totes maneres, ho hem lliurat intacte.

-Molt intel·ligent per part vostra -va dir el Comodor-. Va esmentar per casualitat Shakko que el carregament no és meu, sinó que pertany al nostre patró?

-Sí, vam discutir aquest aspecte -va confirmar la Mara, sentint que se li acceleraven una mica els batecs. Patró. Si ara tan sols fos capaç de fer que esmentés un nom... -. Vam arribar a la conclusió que...

-Estàs mentint.

La Mara es va quedar gelada. Hi havia sentit el sobtat augment d'interès sota les seves paraules?

-No estic mentint -va protestar, intentant guanyar una mica de temps. Caldria lliurar-se primer dels quatre guardaespatlles més propers, i hauria d’assegurar-se d’aconseguir almenys un blàster en el procés.

-Sí que ho ets -va replicar el Comodor-. Shakko mai hauria esmentat al nostre patró.

I amb això, la Mara va sentir que la seva tensió es dissolia. Així que no havia escoltat res incriminatori, sinó que simplement estava fent servir la suposició i la lògica contra ella.

-Bé, doncs ho va fer- va insistir-. Ens va dir que algú anomenat Caaldra estava esperant la mercaderia.

- Caaldra? -De sobte, el Comodor va començar a riure, esvaint la suspicàcia alhora que el moviment enviava petites onades per l'aigua-. Oh, no, no. Caaldra no és el nostre patró. Tan sols treballa per a ell.

-Ah -va dir la Mara, afegint una mica d’avergonyit disgust en la seva veu. Per norma general, sempre que un oponent trobava una manera de sentir-se superior a ella, encara que fos per una minúcia, li semblava una bona estratègia nodrir aquest malentès-. Bé, per la manera en què Shakko parlava, per descomptat semblava que fos un patró.

-Estic segur que sí -va dir el Comodor. El breu centelleig de fum havia desaparegut-. Digues-me com vau segrestar la nau.

-No va ser difícil -va dir la Mara-. Vàrem superar a la tripulació...

- Com vau superar la tripulació? -Va tallar el Comodor-. Quines sales i estacions vau prendre primer? Qui de vosaltres va fer aquest treball? Vull detalls.

Els estarien fent aquestes mateixes preguntes a Brock i Gilling, per separat, per poder comparar les respostes dels tres? Probablement. Per sort, la Mara ja havia anticipat això.

-Ho sento -va dir-. Aquests detalls són el que ens distingeix d'aquest negoci. No els hi revelem a ningú.

- Ni tan sols si ordeno que us matin a tots com a conseqüència?

-Si ordena que ens matin, llavors morirem -va replicar la Mara-. Però amb això acabaria qualsevol probabilitat que les nostres organitzacions poguessin treballar juntes, el que significaria que vostès continuarien arrasant les naus de les seves víctimes en lloc de capturar-les intactes.

Va alçar els ulls cap als quatre homes suats que romanien dempeus a l’extrem més llunyà de la piscina.

-I a més tractar de matar-nos podria costar més homes dels que crec que està realment disposat a perdre -va afegir.

- Això és una amenaça?

La Mara va agitar el cap.

-Tan sols és constatar un fet.

-Per descomptat -va dir el Comodor, donant un to tenebrós a la seva veu-. Fets. La veritat, cuidadosament empaquetada. Potser jo hauria de lliurar el teu acuradament empaquetat cos al meu patró. Era el seu carregament el que vas robar, després de tot. -Va alçar la veu-. Què et sembla, Caaldra? Li agradaria tenir una bonica lladregota de naus per jugar?

-Estic segur que la trobaria fascinant -va dir una veu familiar des del costat dret de la sala.

La Mara va girar el cap. Els cinc homes en barnús asseguts allà havien llançat les tovalloles que ocultaven els seus rostres. El del mig era Caaldra, flanquejat per dos homes alts que no va poder reconèixer. A l'extrem dret d’en Caaldra, mirant-la amb una tensa cara, envermellida per la calor, estava Tannis.

- Qui són? -Va preguntar la Mara.

-Bé, aquest és Caaldra -va dir el Comodor mentre Caaldra i dos dels homes s'apropaven a la piscina-. L'home al qual pertany el teu carregament robat... i l'home que va venir aquí a prevenir-me sobre tu, Celina, Lladregota de Naus -Va fer una pausa dramàtica, i quelcom en la meitat de la cara que la Mara podia veure li va advertir que sobtadament ell estava escoltant molt i molt bé-. O hauria de dir Celina, Agent Imperial?

En silenci, sense cap ordre evident, els quatre homes a la capçalera de la piscina van desenfundar els seus blàsters. Amb un suprem esforç, la Mara va mantenir l'expressió del seu rostre mentre mirava l'apurada expressió d’en Tannis. De manera que tots els seus instints, per no esmentar les seves amenaces i suborns, no havien servit de res. Tannis l'havia traït.

-Apa, ara sóc una agent imperial? -Va replicar, posant una mica de menyspreu en la seva veu. Per descomptat, no era qüestió de posar-los-hi les coses fàcils-. Què convenient. Per a algú.

- De què estàs parlant? -Va preguntar el Comodor.

-Estic parlant de com de convenient que és que hi hagi un foraster a la ciutat a qui els teus amics puguin assenyalar amb el dit. -Va mirar Caaldra mentre aquest s'aturava a un parell de metres d'ella-. Deixeu-me endevinar. Les coses no estaven anant molt bé per la seva banda?

La cara d’en Caaldra es va endurir.

-Bon intent, Imperial, però estàs perdent el teu temps -va grunyir-. El Comodor sap qui sóc jo.

-Mai he dit que no ho sabés -va replicar la Mara, intrigada per la intensitat de la seva resposta. Això significava que les coses realment no estaven anant bé per a ell i el seu patró? -. Només indico que endossar les culpes a un altre és una manera tradicional d'intentar escapolir-se dels problemes.

Esperava poder esperonar-lo perquè continués malparlant i potser digués alguna cosa útil. Però el moment havia passat, i tornava a estar equilibrat de nou.

-Sembla just el que tu estàs intentant fer ara -va respondre amb calma.

-Només estic tractant d'evitar que el Comodor cometi un error que pugui costar-li potencials aliats, i que possiblement pugui costar-me a mi la vida -va dir la Mara-. Així que deixem de fer poses i deixar anar exabruptes, i busquem la manera que pugui demostrar qui sóc.

-Podries dir-nos exactament com et vas fer amb el Camí de Happer, com et va preguntar el Comodor -va dir Caaldra-. O podries portar-me a la teva suposada base per parlar amb el teu suposat cap.

-No fins que tinguem un tracte -va dir la Mara fermament, part preguntant-se per què seguia jugant en aquest joc. La traïció d’en Tannis havia convertit tot l'assumpte en una cosa bastant ridícula.

I llavors, de sobte, ho va saber. Tant Caaldra com el Comodor s'havien referit a ella simplement com un agent imperial.

Però Tannis sabia que la seva veritable identitat era la Mà de l'Emperador.

Va tornar a mirar a Tannis, adonant-se ara que la tensió a la cara no es devia a la traïció, sinó a la certesa que el seu cap estava en el bloc d'execucions just al costat del de la Mara.

I amb això, sobtadament va trobar la manera de sortir d'aquesta.

-Mireu, tan sols preguntin-li a Tannis -va oferir, assenyalant-lo -. Estava allà; va veure com les defenses del Camí de Happer van caure pràcticament abans que llancessin el seu atac. Preguntin-li a ell com un agent imperial podria haver sabut que anaven a atacar aquest vaixell de càrrega en particular. -Va tornar a mirar a Caaldra-. Llevat que també estiguin suggerint que Shakko o un dels seus homes va filtrar aquesta informació.

Caaldra la va mirar fixament. Però clarament no tenia resposta.

- Tannis? -Va convidar el Comodor.

Tannis va llançar a la Mara una mirada encoberta, i no calia la Força per adonar-se que estava envaït per un silenciós pànic davant la perspectiva d'intentar mentir al Comodor, especialment allà, en la seva càmera detectora de la veritat privada.

Però, en realitat, no hi havia necessitat de preocupar-se. La Mara estava de nou tranquil·la, i amb la tranquil·litat va venir el control de la situació. Fent ús de la Força, va donar un lleuger copet a un dels blàsters dels guardaespatlles, fent-li caure l'arma de la mà.

Ell va tractar de recollir-la. Ho va intentar de debò. Però la calor de la sala hi havia deixat tant les seves mans com el propi blàster coberts de suor, i no hi va haver cap indici de res que alertés per endavant els seus reflexos, i simplement no va tenir prou temps. L'arma va lliscar en els seus intents desesperats d'atrapar-la, rebotant amb ressons metàl·lics al terra enrajolat, i va aterrar amb una ressonant capbussada a la piscina.

La Mara gairebé esperava que el Comodor bramés de sorpresa o fúria. Però no va emetre ni un so mentre es balancejava sobre el nou patró d'ones, amb els ressons esvaint-se. D'alguna manera, va pensar la Mara, la seva falta de reacció resultava més desconcertant que qualsevol esclat que pogués haver tingut.

Certament, l'infractor semblava pensar-ho. Es va quedar gelat, amb la cara empal·lidint sota la brillantor de la suor. El Comodor va deixar que el silenci ho inundés tot durant cinc o sis segons, i llavors va prendre una tranquil·la glopada d'aire.

-Hauries de recuperar la teva arma, Nirsh -va dir, amb veu gairebé calmada.

La cara d’en Nirsh va empal·lidir una mica més.

-Sí, senyor -va dir, deixant-se caure sobre els seus genolls i introduint fins a l'espatlla el seu braç dret a la piscina. Després de temptejar una mica, va extreure el gotejant blàster.

-I ara et posaràs en posició de ferms -va dir el Comodor-. Tannis?

- Sí, senyor? -Va dir Tannis. La seva expressió no havia canviat, però la Mara podia sentir l'alleujament en els seus ulls-. Oh... sí, senyor. Realment no sé com ho van fer, senyor. Però té raó. Estaven oferint una lluita realment bona... ja havien volat una bona zona al costat de l'antena de comunicacions, de fet... quan de sobte simplement es van aturar.

-O potser simplement van decidir deixar-los viure per poder trobar aquesta base -va suggerir amb aire tètric Caaldra.

- Per què molestar-se? -Va replicar la Mara-. Qualsevol agent imperial que mereixi aquest nom podria haver fet un bolcat de dades de l'ordinador de navegació d'una nau destruïda. -Va alçar les celles-. I un agent imperial no hauria vingut aquí sol. Hi hauria portat una legió de tropes d'assalt i una mica de suport aeri seriós.

-Potser es van perdre pel camí -va replicar Caaldra.

-Què descuidats -va dir la Mara amb sarcasme-. Quan arribin, facin-m’ho saber. -Es va girar de nou cap al Comodor-. Llavors, Comodor, està interessat a treballar amb nosaltres, o no?

Per un instant, no va respondre. Després, amb cura, es va impulsar fins a la vora de la piscina i va recolzar una mà en ella, deixant que les seves cames s'enfonsessin fora de la vista a l'aigua.

-M’intrigues, Celina, Lladregota de Naus -va dir-. Parlarem de nou després del sopar.

Es va retirar la mitja màscara i va parpellejar davant d'ella.

-Els teus pretendents tenien raó -va dir, recorrent el seu cos amunt i avall amb la mirada-. Ets realment atractiva.

-Gràcies, Comodor -va dir la Mara, amb la boca una mica seca. Ara, mirant-lo per primera vegada als ulls, es va adonar que ell no havia estat del tot exacte quan li havia parlat abans, a la piscina.

El Comodor podria no ser un excèntric. Però amb tota certesa estava boig.

Següent