La Nova Rebel•lió (XXX)

Anterior

Trenta

*

Una pila de xips, filaments cremats i fragments de metall es va ensorrar damunt C3PO. El seu pes va activar els sensors del pit de l'androide de protocol. Els sensors van començar a parpellejar, advertint-li que podia patir seriosos danys si el pes no era apartat ràpidament.

- R2? -Va preguntar C3PO, amb la veu mig ofegada per la massa de restes.

No hi va haver cap xiulet de resposta. L’R2 ni tan sols s'havia assabentat que el munt de restes havia caigut a sobre de C3PO. El petit androide astromecànic estava emetent suaus refilets electrònics a l'altre costat del passadís mentre usava totes les seves extensions per furgar en un munt de runa.

- R2! R2, t'estic parlant!

L’R2 va respondre amb un estrident xiulet.

- Res de dintre d'un moment! Ara! És que no pots veure que estic atrapat?

Una porta es va obrir a un costat. La cúpula de l'R2 es va tornar en aquesta direcció.

- Afanya't, R2!

Pel que semblava C3PO era incapaç de sortir de la pila de runa sense ajuda.

Un kloperià que portava un uniforme de guàrdia va entrar a la sala.

I de sobte els xiulets de l’R2 es van convertir en refilets plens de servil submissió. El kloperià va contemplar el munt de runes amb les celles arrufades.

- R2!

L’R2 va deixar escapar un gemec ofegat.

El kloperià va deixar anar un grunyit i va començar a apartar les runes que cobrien a C3PO. L’androide de protocol es va afanyar a incorporar-se.

-Ja era hora que...

C3PO va callar quan va veure el kloperià,

- Què esteu fent aquí? -Va preguntar el kloperià-. Heu entrat en una zona d'accés restringit.

-Jo... Ah... Eh... Vaig quedar atrapat -va dir C3PO.

-Sí, ja ho he vist. Però em refereixo a abans d'això. Com vas arribar a quedar atrapat?

-Vaig seguir al meu congènere.

L’R2 va deixar anar un xiulet ple de fúria.

-Semblava haver descobert alguna cosa a l'interior -va seguir dient C3PO-. Quan li vaig preguntar de què es tractava em va dir que havia vist alguna cosa o algú, així que vaig pensar que seria millor que anéssim a investigar. Però no hem fet res dolent, oi?

El kloperià va creuar quatre tentacles sobre el seu pit grisenc. Després va arrufar les celles, i el moviment va crear cent arrugues al ja molt arrugat rostre.

L'accés a aquesta zona ha estat restringit perquè és molt perillosa. Ni tan sols jo hauria d'estar aquí. Els esfondraments podrien matar un ésser viu. Però com que ets un androide, suposo que no heu causat cap dany massa greu..., llevat que jo acabi aixafat per la vostra culpa. I ara, fora d'aquí.

-Serà un plaer, senyor -va dir C3PO-. Oh, sí, li asseguro que serà tot un plaer.

Va acabar de sortir d'entre les runes i va començar a avançar pel passadís.

-Anem, R2.

L’R2 va respondre amb un altre xiulet.

-Sigui el que sigui haurà d'esperar -va dir C3PO-. Aquest kloperià tan amable i educat ens ha dit que ens anéssim, i això és exactament el que farem. S’han acabat les heroïcitats estúpides. Deixa que l'amo Luke i la mestressa Leia s'encarreguin de tota la part heroica, entesos?

L’R2 va emetre una llarga sèrie de xiulets i brunzits.

-Sí, sí. Estic d'acord amb tu. Els androides també poden arribar a ser herois, però no quan estan desobeint a un kloperià.

L’R2 va respondre amb un sec trinat electrònic.

-Et suggereixo que reservis aquest tipus de llenguatge per quan tornem a estar sols -va murmurar C3PO-. Recordes el que va passar durant la teva última trobada amb un kloperià?

- Va tot bé? -Va preguntar el kloperià, donant un pas cap a ells.

-Estupendament, senyor, estupendament. Estic intentant aconseguir que aquesta unitat astromecànica em segueixi d'una vegada. Continua insistint que allà dins passa alguna cosa estranya i que pot haver-hi seriosos problemes.

-L'únic problema que tenim és que aquest edifici no trigarà a ensorrar-se -va dir el kloperià-, o almenys aquesta secció sí que ho farà. No paro de repetir-li-ho a tots aquests investigadors cada vegada que vénen per aquí, però no m'escolten.

- Investigadors? -Va preguntar C3PO-. Estaven investigant l'explosió?

- Que potser hi ha alguna altra cosa que investigar? -Va replicar el kloperià-. Però treballen dins de la sala tot i que tota l'estructura s'ha tornat molt inestable. Fins i tot hi ha esquerdes al sostre. Cada vegada que començo el meu corresponent per torn de vigilància, arribo aquí tement que em trobaré amb un munt d'investigadors morts perquè el sostre s'ha ensorrat.

- Vol dir que no han investigat el passadís?

-Tenint en compte el ritme que porten, mai aniran més enllà de la porta..., o almenys jo no viure per veure-ho. Potser tu sí vius el temps suficient per veure-ho, androide.

El kloperià va riure, produint un so una mica líquid i més aviat desagradable.

Mentre parlava els havia anat seguint fins a la sortida. El kloperià va tancar el que quedava de la porta així que van estar fora.

-Serà millor que torneu amb els vostres amos abans que denunciïn la vostra desaparició -va dir després -És el procediment estàndard per als androides fugitius.

-A Kloper potser, però no a Coruscant -va dir C3PO.

-Fa molt temps que no t’actualitzen els fitxers, oi, androide? Han declarat el toc de queda nocturn, i això inclou als androides. Aquest lloc ha canviat molt des que va esclatar la bomba. Abans podies confiar en les persones, almenys en les que no havien tingut res a veure amb l'Imperi... Però això es va acabar, entens? Atacar al govern d'aquesta manera... M'alegra que passés de dia. Si hagués arribat a passar durant el meu torn de guàrdia...

-Llavors no hagués mort ningú -va dir C3PO.

L’R2 va emetre una sèrie de xiulets que sonaven curiosament semblants a una rialleta.

El kloperià els va contemplar en silenci durant uns moments mentre obria i tancava els seus enormes ulls de peix, i després va desencreuar dos dels seus tentacles.

-Doncs la veritat és que tens raó, androide. No se m'havia ocorregut considerar-ho des d'aquest punt de vista... Suposo que per això tu tens circuits lògics i jo no. Em temo que he tornat a deixar-me portar per l'egoisme. Les meves esposes sempre m'estan acusant d'això.

-Estic segur que ho fan -va dir C3PO-. Ah, i gràcies per haver-me rescatat. El meu company ni tan sols s'havia adonat que tenia problemes.

-Estava massa ocupat recollint peces soltes -va dir el kloperià-. No creguis que no me n'he adonat del que feia, androide. Potser jo no tingui circuits lògics, però sé quan un androide treballa per als contrabandistes. La propera vegada seré bastant més sever amb vosaltres, i suposo que ja saps a què em refereixo.

-Però és que nosaltres no treballem per... -Va començar a dir C3PO, i l’R2 es va afanyar a interrompre’l amb un estrident xiulet. C3PO va fulminar amb la mirada i l’R2 va emetre un segon xiulet -. Realment, R2...

-M'és igual per qui estigueu treballant -va dir el kloperià -. Em limito a advertir-vos: no torneu per aquí, o almenys no durant el meu torn.

-Oh, no es preocupi -va dir C3PO-. No tornarem. Anem, R2. -Va posar la mà sobre el rodó cap de l’R2 i el va empènyer cap endavant. Els dos androides van creuar la línia que indicava el començament de la zona restringida. El kloperià els va veure marxar des de l'entrada -. No havia sentit parlar del toc de queda. I tu, R2?

L’R2 va emetre un xiulet al qual va seguir un trinat electrònic i una mena de toc de botzina.

-A mi tampoc m'agrada massa, però crec que hem de tornar a casa -va dir C3PO.

L’R2 va fer girar la seva cúpula d'un costat a un altre en la seva petita versió particular d'una negativa. Després va desplegar el seu braç de servei i li va mostrar a C3PO l'urpa de l'extrem, que contenia quatre detonadors més.

- R2! -Va cridar C3PO, i es va obligar a baixar la veu-. Si ens enxampen portant això a sobre, pots estar segur que tu i l'amo Cole sereu acusats de sabotatge.

L’R2 va respondre amb un xiulet.

-Tant me fa que siguin més petits que els altres. Segueixen sent una prova, no?

L’R2 va deixar escapar un llarg brunzit.

-Crec que és el millor suggeriment que se t'ha passat pels circuits en tot el dia -va dir C3PO-. Anem a parlar amb la mestressa Leia. Ella podrà ajudar-nos. Ah!, i en el futur intenta no interrompre quan estic a punt d'utilitzar el seu nom per sortir d'alguna dificultat. Si haguéssim esmentat a la mestressa Leia durant la nostra primera trobada amb els kloperians no ens hauríem ficat en aquest embolic.

L’R2 va contestar amb una seca maledicció electrònica.

-I no utilitzis aquest tipus de llenguatge amb mi. La vellesa t'està tornant realment molt irascible, R2. M'atreviria a dir que ara et comportes d'una manera encara més peculiar que quan eres a Tatooine.

L’R2 va emetre un xiulet ple d'indignació.

-Sí, ja sé que estaves duent a terme una missió molt important. Però ara no tens cap missió, oi? Estàs intentant fer veure que segueixes sent terriblement important només perquè et sents insegur. L'amo Luke ja no et necessita per pilotar la seva ala-X.

L’R2 va respondre amb un altre xiulet.

-No estem segurs que hi hagi un detonador a cada ala-X -va dir C3PO-. Estic convençut que l'amo Luke també optarà per modernitzar-lo quant torni. Diuen que els nous ales-X són molt millors que els models antics.

L’R2 va ploriquejar.

C3PO es va aturar.

- Què vols dir amb això que si torna?

L’R2 va respondre amb una breu explicació formada per xiulets i brunzits.

-Oh -va dir C3PO-. Comprenc. No hi havia pensat en això. Però suposo que no creuràs que l'amo Luke pot haver decidit utilitzar un dels ales-X que han estat sabotejats, oi? Ell ho hauria sabut de seguida, no?

L’R2 va deixar escapar un suau gemec.

-Ai, mare-va dir C3PO-. Això és molt més greu del que m'havia imaginat en un principi.

***

Segons els seus càlculs, Lando portava gairebé tot el dia mantenint-se a la superfície, però en realitat no tenia cap forma de mesurar el pas del temps. Només podia fer-se una idea per la freqüència amb què menjava Nandreeson..., i Nandreeson no parava de menjar. El glottalfilb tan aviat engolia una mosca de mel aquí o un grapat de mosquits allà com s'empassava una mica de substància viscosa en qualitat d'aperitiu. Lando mai havia vist un menjar tan repugnant. L'estava utilitzant com cronòmetre, i li servia per mantenir-se ocupat.

Havia de fer-ho. Mantenir-se resultava esgotador, però no mantenia ocupada la ment.

El seu cervell ja portava una bona estona totalment concentrat en la supervivència. Lando estava segur d'això perquè la seva concentració havia passat dels seus membres al seu estómac primer i a la seva desesperada necessitat de dormir després. Procurava evitar el fet de quedar-se immòbil en l'aigua perquè temia dormir-se, però necessitava descansar. Quan surava sobre l'esquena, es dedicava a comptar els ratpenats watumba del sostre. Aquelles criatures grisenques no paraven de remoure’s, i li proporcionaven un autèntic desafiament. Lando creia que hi havia tres-cents cinquanta, però la relativament escassa població d'insectes de la caverna semblava desmentir aquesta xifra. Els ratpenats watumba menjaven algues i pols de roca. Servien d'amfitrions a diverses espècies d'insectes paràsits alats, entre els quals estaven els mosquits parfue que formaven eixams prop del sostre. Si hagués tres-cents cinquanta ratpenats watumba, la caverna estaria plena de negres núvols de mosquits parfue.

Potser Nandreeson se'ls havia menjat.

Lando tenia l'estranya sensació que els seus braços s'havien engrandit. Li feien mal les cames, i li cremaven els pulmons. També estava famolenc. Almenys l'aigua, tot i tenir un gust repugnant, podia ser beguda. No contenia sal, que l’hagués enverinat, i tampoc contenia minerals que poguessin donar-li encara més set. L'aigua el va mantenir amb vida fins que se li acudís algun pla.

La seva ment estava intentant recordar alguna cosa relacionada amb els ratpenats watumba. Ratpenats watumba, glottalfibs, borinots de mel... Lando no aconseguia recordar de què es tractava, encara que sabia que estava relacionat amb totes aquestes coses.

Però acabaria recordant-ho.

L'estany estava vigilat per dos glottalfibs, com ho havia estat des que els reks el van llançar dins d'ell. Nandreeson passava una gran part del seu temps allà, però se n'anava de tant en tant per ocupar-se dels seus negocis. Lando pensava que això era un bon senyal. Si Nandreeson realment cregués que Lando moriria, atendria els seus negocis davant d'ell. Però Nandreeson tenia dubtes suficients per anar a una altra caverna..., i els dubtes d’en Nandreeson reforçaven la seva convicció que sortiria amb vida d'aquell estany.

Va ficar el cap sota l'aigua. La calor també contribuïa a adormir-lo, raó per la qual de tant en tant es donava una remullada per mantenir-se despert. Tornar a la superfície sempre el refredava una mica. Lando va començar a surar sobre l'esquena mentre els glottalfibs vigilaven cadascun dels seus moviments.

Si Nandreeson tenia certs dubtes, això volia dir que el seu pla no era infal·lible. Hi havia una altra manera de sortir de l'estany a part dels graons tallats a la roca al costat de la butaca d’en Nandreeson..., o potser Nandreeson cregués que Lando podia trobar una manera de burlar la vigilància dels seus guàrdies i arribar a escapar. Potser tots aquells anys d'obsessió havien fet que en Nandreeson es convencés a si mateix que Lando comptava amb molts més recursos dels que realment posseïa.

Lando no volia desil·lusionar-lo. Hauria de demostrar que era digne dels temors d’en Nandreeson i de tot l'odi que havia inspirat al senyor del crim durant aquells anys.

Si pogués traçar algun pla...

S'estava adormint. Podia sentir com el seu cos s'anava enfonsant en el son. Lando va rodar sobre si mateix i es va administrar una bona esquitxada de líquid pudent fent-ho, però amb prou feines va notar res. L'esgotament estava començant a afectar-lo.

Lando era un home sa que es trobava en molt bona forma física. Però Nandreeson tenia raó en una cosa: els éssers humans no havien estat creats per passar llargs períodes de temps a l'aigua..., especialment si no podien dormir i menjar.

Lando acabaria perdent el coneixement, s'enfonsaria per sota de la superfície de l'estany i s'ofegaria. No era un final massa espectacular i ni tan sols seria molt emocionant, però tot i així Nandreeson el trobaria altament satisfactori.

Havia de trobar una solució aviat.

Perquè del contrari moriria.

Següent