Onze
*
El Consell Interior
es va reunir a l'Àrea de Banquets de les ambaixades. L'estada era una altra
gran sala recoberta per làmines daurades, i estava plena d'ornaments que
dataven del regnat de l'Emperador. La Leia es delia per què les investigacions
acabessin d'una vegada per poder reconstruir la Sala del Senat. Aquelles seus
temporals només servien per recordar quan la trobava a faltar.
La sala es trobava
impregnada per una olor d’antisèptic, probablement a causa d'una recent neteja.
La Leia s'havia decidit per aquella estada com a lloc de reunió en l'últim
instant, i planejava seguir triant sales a l'atzar fins que els assassins
fossin capturats i el Senat pogués tornar a la seva activitat normal. No volia
que ningú disposés de dies per planejar un altre atac.
La Leia estava
asseguda a la capçalera de la taula, i els altres membres del Consell Interior
seien al seu voltant. Tres dels seus amics més estimats havien mort en l'atac,
i un altre havia mort al centre mèdic. La Leia els trobava a faltar. En Han
tenia molta raó quan va parlar dels buits que s'obririen en la seva vida.
Aquell matí la Leia havia enviat a la Wínter i els xiquets a Anoth. En Han se
n'havia anat, i la Leia sabia que el que en Luke se n'anés també només era una
qüestió de temps. Podia treballar eficientment i tirar endavant per si sola,
però el que la seva família s'hagués escampat pels quatre confins de la galàxia
i la pèrdua de tants amics ferits o morts feia que sentís el mateix que havia
sentit durant els primers dies després de la destrucció d'Alderaan, com si
s'hagués quedat totalment sola i no tingués ningú amb qui confiar.
-Les notícies han
arribat a la Vora Exterior -va dir en Borsk Fey'lya. La seva melodiosa veu
amagava la preocupació que sentia. El pelatge que envoltava la seva cara estava
una mica més curt del que és habitual allà on el personal mèdic havia retallat
les zones socarrimades -. Els Mons de la Vora comencen a clamar venjança.
-La venjança no és
el problema més important -va dir la Leia-. El nostre veritable problema és
evitar que es produeixi un altre atac. Espero que tots hauran fet saber als
seus pobles que les investigacions estan en marxa.
-Les investigacions
no els importen gens ni mica -va dir en C-Gosf. L’extraterrestre era molt baixeta
fins i tot per l'habitual a Gosfambling, un món habitat per una raça de
delicades i educadíssimes criatures peludes posseïdores d'una gran
intel·ligència. Els bigotis de C-Gosf es van corbar al voltant de la seva cara
mentre parlava, i la Leia va haver d'inclinar-se cap endavant per poder
sentir-lo. El que els preocupa és la pèrdua de la seva representació política.
Amb tants ferits greus i tantes vides perdudes, el Senat és incapaç de votar
sobre qualsevol assumpte que no pugui ser decidit mitjançant la majoria simple.
Gairebé no tenim un quòrum.
La Leia es va
recolzar en el seu seient. Era just el que s'havia estat tement.
-La legislatura
acaba de començar, Leia -va dir en Gno. Si estigués aproximant-se al seu final,
suggeriria tancar la sessió amb els representants que tenim. Però estem parlant
de més de tres anys durant els quals certs planetes no comptaran amb tota la
representació a la qual tenen dret.
-Exodeen va perdre
el seu senador més antic i el seu senador secundari -va dir en ChoFi -, i ara només
està representat per R'yet Coome. Això no és bo per a cap de nosaltres.
-No es deixi influir
pels seus prejudicis polítics, ChoFi -va dir en Garm Bel lblis. El seu nuós
rostre esquitxat d'arrugues i solcs estava ple de cansament -. Hem
d'acostumar-nos a la presència dels antics imperials.
-El que em preocupa
és que augmentin encara més el nombre celebrant unes eleccions d'emergència -va
dir la Leia.
-O que donem més
poder als que ja estan presents al Senat -va dir en Fev'lya-. Leia, el Senat es
basa en la voluntat de les repúbliques amb dret a vot..., i aquestes
repúbliques han triat a antics imperials com els seus representants. Hem
d'acceptar aquesta realitat.
Els llavis de la
Leia es van corbar en un somriure ple de malenconia.
-Sí, suposo que ho
hem de fer.
-I hem de confiar
que adoptaran les decisions correctes en el futur -va dir Fey'lya.
El bothan no
confiava en ningú, i fins i tot la Leia ho sabia.
- I què diuen les
seves excel·lents hosts d'informació que passarà si celebrem unes eleccions
ara?
El pelatge d’en
Fey'lya va ser recorregut per una suau ondulació, però aquest va ser l'únic
senyal de preocupació que es va permetre mostrar.
-Als bothans no els
passaria res. En aquest aspecte es pot dir que hem tingut una sort realment
sorprenent.
-Si celebrem les
eleccions el més aviat possible -va dir en ChoFi-, cap nouvingut a la política
tindrà temps d'organitzar una campanya. El més probable és que els perdedors de
l'última elecció es facin amb els càrrecs.
-No pot emetre
aquest tipus de prediccions -va dir C-Gosf-. El meu poble mai triaria a algú
que ha perdut unes eleccions. Aquesta persona mai podria tornar a presentar-se
per aquell càrrec públic, i mai podria arribar a ocupar una posició de poder. A
Gosfambling els perdedors mai deixen de ser-ho.
La Leia va mirar
C-Gosf. No havia estat conscient del risc corregut per la seva col·lega a
presentar-se al Senat.
- I què passaria a
Gosfambling? -Va preguntar.
-Algú que ja ocupa
una posició de poder seria ascendit -va dir C-Gosf.
-És un problema amb
el que sempre hem hagut de lluitar -va dir en Gno-. Imposar el mateix sistema
electoral a cultures diferents pot insultar bastant difícil.
-Tenim regles -va
dir Fey'lya.
-Sí -va dir en
ChoFi-, i vostè potser hauria de saber millor que la resta de nosaltres com les
diferents cultures poden arribar a manipular aquestes regles.
-Els bothans no han
fet absolutament res que no haguessin o poguessin fer.
-El que vol dir
realment és que no han comès cap il·legalitat -va dir en ChoFi.
-Discutir entre
nosaltres no serveix de res -va dir la Leia, i va deixar escapar un sospir-.
Gno té raó. No vull fer-ho, però haurem de celebrar eleccions d'emergència en
aquells llocs on el representant va morir o està massa greument ferit per poder
seguir exercint els seus deures oficials. I hem de fer-ho aviat, perquè de sinó
qualsevol legislació que promulguem haurà de carregar amb el pes d'haver estat
decidida per un organisme legal debilitat. Ja tenim problemes més que
suficients per unir els diferents membres de la República, i no necessitem
agreujar-los.
-Suposo que és
conscient que celebrant aquestes eleccions ràpides podríem crear nous problemes
-va dir en Bel Iblis.
-Es refereix al fet
que podem acabar trobant-nos amb més imperials dels que desitgem? -Va preguntar
en Gno-. Hem de córrer aquest risc. La Leia té raó. El Senat ja ha quedat
debilitat per l'atac. -Seguir actuant sense el nombre de representants
necessari suposaria enviar un missatge molt clar als planetes que han perdut la
representació..., i el que els hi diria aquest missatge és que no tenen
importància.
-No podem passar-nos
tota la vida tenint por dels nostres companys -va dir C-Gosf-. Vam votar per
permetre que hi haguessin antics imperials al Senat, i ara hem d’acceptar-los.
La Leia va assentir.
Estava d'acord amb C-Gosf, encara que no volia estar-ho.
-Celebrarem les
eleccions dins d'una setmana a partir d'avui -va dir -, i després d'això farem
que els nous senadors vinguin a Coruscant el mes aviat possible. El termini
màxim per a la seva incorporació hauria de ser d'un mes a partir d'ara. Estem
d'acord?
Els membres del
Consell Interior van assentir. La Leia va convocar una Votació oficial, i
després va passar a ocupar-se d'altres assumptes. Però mentre ho feia, no va
poder evitar que un calfred gelat pugés per la seva columna vertebral.
-Potser això era el
que el seu enemic invisible havia volgut: un canvi ràpid en el Senat, la
desorientació, la destrucció i un sobtat increment de cares noves que causaria
la seva fragmentació...
La mateixa
fragmentació que havia existit quan el senador Palpatine es va fer amb el
control del Senat de l'Antiga República...
La Leia tenia la
responsabilitat d'impedir que això tornés a passar.
***
La Femon estava
asseguda al seu despatx d’Almània. Màscares de la mort procedents d'una dotzena
de cultures diferents cobrien les seves parets. Roges, daurades, blaves,
algunes amb la boca oberta en una ganyota d'agonia i altres amb una expressió
d'infinita serenitat, totes compartien una aurèola fantasmagòrica que a la
Femon sempre li havia semblat molt reconfortant en el passat.
Ja no li ho
semblava.
Havia estat a punt
de treure’s el maquillatge de la cara quan va tornar de Pvdyr, però això hauria
estat un clar senyal que ja no hi creia amb ell. Les seves vacil·lacions a
l'hora de prosseguir la lluita acabarien sent la perdició de tots. En Kueller
havia dit que volia substituir la Nova República pel seu propi govern, i la
Femon l’havia cregut des del moment en què el va conèixer.
En Kueller li havia
dit que la Nova República era feble. Els seus líders permetien que els seus
pobles estiguessin exposats a massa amenaces. Dedicaven massa temps a legislar
sobre problemes que no podien ser resolts mitjançant la legislació i massa poc
a provocar els canvis necessaris.
La família de la
Femon havia mort feia sis anys quan l'Ull d’en Palpatine va devastar el seu
planeta. La nau estel·lar imperial estava dirigida per un vell programa
d'ordinador, la missió havia estat establerta pel mateix Emperador. La família
de la Femon havia estat aniquilada pel foc creuat mentre intentava salvar
altres criatures que estaven sent atretes cap a la nau. La Nova República va
acabar detenint l'Ull d’en Palpatine, per descomptat..., però aleshores va era
massa tard per salvar els éssers estimats de la Femon.
La Nova República
permetia que els planetes conquerits conservessin quantitats excessives d'equip
imperial. En diverses ocasions havia permès que antics imperials que intentaven
restablir el seu govern amenacessin a mons pacífics. Això havia passat massa
vegades. La Nova República no havia actuat de manera realment expeditiva: mai
havia executat les persones directament involucrades, i mai havia fet tot el
que calia fer per crear unes bases fermes i sòlides sobre les quals assentar el
seu govern.
En Kueller havia dit
que la incapacitat per destruir als seus enemics que donava mostres a cada
moment la Nova República indicava l'existència d'una debilitat oculta que
acabaria sent fatal per a ella. També havia dit que era igual qui governés la
galàxia mentre que aquesta fos governada amb puny de ferro.
I de sobte en
Kueller estava mostrant la mateixa debilitat que havia atribuït a la Nova
República.
La Femon ja no podia
seguir donant-li suport.
Tant durant la
conquesta de Pydyr com abans, la Femon sempre havia insistit que en Kueller
havia de copejar d'una manera veloç i decisiva. En Kueller disposava del poder
necessari per fer-ho, però volia jugar amb Skywalker i Organa Solo.
Es comportava com un
home que anhelava venjança, però pel que sembla volia venjar-se d'alguna cosa
que la Femon no acabava d'entendre.
Era igual. En
Kueller anava a passar dos dies més a Pvdyr, catalogant les seves riqueses i
reunint-se amb els seus espies. Dos dies era temps més que suficient perquè la
Femon portés a terme l'acció decisiva que no havia emprès fins aquell moment.
Comptava amb els
coneixements, l'equip i els codis necessaris per a això, i fins i tot comptava
amb la capacitat de lliurar-se d’en Kueller.
Anar a Pydyr
significava que en Kueller s'havia posat al descobert.
Un dia més, i la
màscara cadavèrica que cobria el rostre d’en Kueller s'hauria tornat real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada