La Nova Rebel•lió (IV)

Anterior

Quatre

*

Kueller, les seves botes repicant sobre el metall, va travessar l'hangar. Els tècnics es prosternaren davant d'ell i les seves mans enguantades es van estendre sobre les protuberàncies metàl·liques del sòl. En Kueller va passar tan a prop del grup de l'esquerra que la vora de la seva capa els hi va fregar els cranis. La màscara de la mort s'adheria a la seva pell, reconfortant-lo i donant-li poder.

-Necessito una nau -va dir.

La seva veu augmentada per la Força va crear ecos que van ressonar per tota la gran sala. L'hangar era buit excepte per tres caces TIE en diferents fases de reparació.

-Està preparada, senyor.

En Femon, el seu fidel ajudant, es va incorporar. La seva llarga cabellera negra ocultava la pal·lidesa antinatural del seu rostre. En Femon va tirar els cabells a un costat amb una ràpida sacsejada del cap, i el gest va revelar uns ulls ennegrits pel kohl i llavis vermells com la sang. En Femon havia convertit la seva cara en una màscara de la mort creada mitjançant els cosmètics amb un aspecte que resultava bastant menys convincent que la que portava el seu amo i senyor.

En Kueller va assentir. Ningú més es va moure.

- I en Brakiss?

-Se n'ha anat, senyor.

-No ha perdut el temps.

-Va dir que comptava amb el vostre permís.

- I no vas comprovar si deia la veritat?

En Femon va somriure.

-Sempre ho comprovo tot.

-Excel·lent.

En Kueller va acariciar la paraula. En Femon es va aixecar sota el seu elogi, tal com feia sempre. Si no fos tan capaç, en Kueller ja hauria...

Però en Kueller permetre que el pensament desaparegués. No volia perdre el temps amb distraccions, ni tan sols si eren de la varietat més agradable.

- Ha arribat algun informe de Pydyr?

-Mil persones estan presoneres a casa, tal com havíeu ordenat.

- Destrucció?

-Cap.

La paraula va quedar flotant entre ells.

En Kueller es va permetre un somriure, sabent que l'expressió ompliria de terror fins i tot als més endurits dels seus seguidors.

-Excel·lent. Quina ha estat la pèrdua de vides?

En Femon va ajuntar les mans a l'esquena, dominant l’ondulació de la seva capa platejada i subratllant l'esveltesa de les seves formes femenines mitjançant aquell gest.

-Un milió sis-cents cinquanta-un mil tres-cents cinc, senyor.

-Exactament tal com s'havia planejat -va dir en Kueller.

-Fins a l'última persona. Fareu alguna investigació al respecte?

-Sempre ho comprovo tot -va dir en Kueller, retornant-li les seves paraules.

En Femon va somriure. El somriure va suavitzar els seus trets malgrat els seus intents per evitar-ho.

- Em doneu permís per acompanyar-vos?

En Kueller va titubejar durant un moment. En Femon havia estat amb ell des del començament. Aquella part del pla era tan seva com d’en Kueller.

-Encara no -va dir per fi -. Et necessito aquí.

-Em pensava que esperaríem fins a la Fase 2.

-Oh, no -va dir en Kueller, emprant deliberadament un to el més afable possible -. Els engranatges ja han començat a girar. Cal conservar la inèrcia per no perdre l'avantatge. Ho recordes?

-Amb tota claredat.

En Kueller va percebre la tremolor de la seva veu, i sentint en ella el residu de cadascun dels malsons que li havia enviat. Hi havia nits en què va arribar a enviar-ne cinc, un darrere l'altre.

-Excel·lent -va dir, i li va acariciar la cara amb els seus dits enguantats de cuir -. Excel·lent, excel·lent...

***

El camarlenc va obrir la porta de la Sala del Senat mentre els heralds anunciaven la presència de la Leia. Tota aquella pompa i circumstància havia semblat innecessària fins a la discussió que la Leia acabava de mantenir amb la Mon Mothma. Però després de l'estrany esdeveniment que havia tingut lloc al vestidor, la Leia va acollir amb alegria la pèrdua de temps que exigia el cerimonial perquè li donava un moment per recuperar el control de si mateixa i expulsar de la seva ment el terror que havia arribat a través de l’espai cavalcant sobre una ona de fred gelat.

Va entrar amb el cap ben alt i dos guàrdies a cada costat. El reforçament de les mesures de seguretat resultava obvi: hi havia sentinelles en totes les portes de l'amfiteatre, i un considerable nombre d'androides de defensa escampats per entre els androides de protocol situats al costat dels senadors que no parlaven bàsic. Representants de totes les espècies i planetes de la Nova República estaven asseguts a les butaques que els havien estat assignades i l'observaven amb expressions expectants. La Mon Mothma tenia raó, per descomptat: el que la Leia fes aquell dia determinaria el curs seguit pel Senat en el futur.

Reporters arribats de dotzenes de mons omplien la balconada de visitants que s'estenia al costat dels segments de vidre fragmentats del sostre. Els segments capturaven i reflectien la llum del sol en un efecte d’arc de Sant Martí que il·luminava el centre de la gran sala. L'Emperador havia concebut aquell petit truc per impressionar als que l'observessin. La Leia va agrair que fes sol i que hi hagués tantes ondulacions de llum perquè servirien per distreure els nous representants, que mai havien tingut ocasió de contemplar aquell esplendorós espectacle. Va començar a baixar per l'escala. L'olor de cossos, tant humans com alienígenes, omplia la Cambra, en la qual ja regnava una calor excessiva a causa de la proximitat de tants éssers. La Leia va mantenir la mirada acuradament dirigida cap endavant, però tot i així passant al costat d’en M'yet Luure es va adonar que el veterà senador estava assegut amb el seu nou col·lega d’Exodeen. Els dos exodeenians tenien sis braços i sis cames, i amb prou feines aconseguien acomodar-se dins les butaques homogeneïtzades que en Palpatine havia ordenat instal·lar en els dies en què els no humanoides estaven considerats com a espècies de mínima importància. No hi havia res en la seva aparença que permetés distingir l'antic imperial exodeenià del seu congènere el senador rebel. De fet, la Leia no podia reconèixer a cap ex-imperial només a través de la vista, i havia de deixar-se guiar per la reputació.

Com en el cas d’en Meido, el primer i únic senador del planeta Adin... Aquell món havia estat una fortalesa imperial, i la Leia seguia sense estar massa segura que en Meido hagués estat escollit d'una manera totalment legal. La Leia havia ordenat a alguns dels seus ajudants de confiança que duguin a terme discretes investigacions. Recordava haver vist aquell rostre alienígena ple de protuberàncies en els seus dies de rebel, però no aconseguia situar-lo amb exactitud.

I per fi va arribar a l'altre extrem de la Cambra. El camarlenc va tornar a anunciar la seva presència mentre la Leia ocupava el seu lloc darrere de l'estrada brillantment il·luminada. Els senadors van aplaudir, o utilitzar l'equivalent més proper a l'aplaudiment permès per la seva fisiologia. Els luyals van colpejar els taulers amb els seus tentacles. Els uteens, aquelles criatures que semblaven anguiles, van fer que els seus androides aplaudissin per ells.

La Leia va recolzar les mans sobre la fusta de l'estrada, assegurant-se que no fregaven la pantalla de l'ordinador. No hi havia preparat cap discurs, i s'alegrava de no haver-ho fet.

Les portes de la Sala del Senat es van tancar i els guàrdies es van desplegar davant. Els aplaudiments eren tan sorollosos com clarament favorables. La Leia va somriure i va fer salutacions amb inclinacions de cap als vells amics mentre ignorava els nous rostres. No trigaria molt a haver de prestar-los atenció.

-Senadors i senadores... -Va dir, intentant fer-se sentir per sobre de l’estrèpit. Els aplaudiments van anar morint lentament, i la Leia va esperar fins que es van haver esvaït del tot abans de seguir parlant-. Anem a iniciar un nou capítol en la història de la República. La guerra amb l'Imperi va acabar fa molt de temps, i per fi hem estès la mà de l'amistat...

Una explosió va fer tremolar la Cambra i va llançar a la Leia pels aires. Va sortir disparada cap enrere i va xocar amb un escriptori, i tot el seu cos va tremolar sota la poderosa violència de l'impacte. La sang i les restes van ploure al seu voltant. Dolls de fum i pols es van alçar pels aires, omplint la gran sala amb una foscor granulosa. La Leia no podia sentir res. Es va posar una mà tremolosa a la templa i va notar la calor que tacava les seves galtes i els lòbuls de les orelles. El brunzit no trigaria a arribar. L'explosió havia estat prou potent per afectar els seus timpans.

L’aspra claredat dels panells d'emergència va inundar la sala. La Leia va sentir més que escoltar la pluja de trossos de vidre despresos del sostre que es va precipitar sobre el sòl. Un sentinella havia caigut al costat d'ella, i el seu cap estava decantat en un angle que no tenia res de natural. La Leia va agafar el desintegrador del sentinella. Havia de sortir d'allà. No estava segura de si l'atac s'havia originat a l'interior o a l'exterior. Fos quin fos el lloc del que havia arribat, havia d’assegurar-se que no esclatarien més bombes.

La força de l'explosió havia afectat al seu sentit de l'equilibri. Es va arrossegar sobre els cossos, alguns dels quals encara es movien, i va anar avançant cap a l'escala. El més lleu moviment li causava marejos i onades de nàusees, però la Leia va ignorar aquelles desagradables sensacions. Ho havia de fer.

Un rostre es va alçar davant d'ella. Estava tacat de sang i pols i acabava en un casc tort, però tot i així la Leia va aconseguir reconèixer a un dels guàrdies que havien estat amb ella des d’Alderaan.

-Altesa... -Va aconseguir xiuxiuejar la boca del guàrdia, i la Leia no va poder entendre la resta del que va dir.

Va moure el cap, ofegant un panteix sentint una nova onada de marejos, i va seguir endavant.

Per fi va arribar a l'escala. La Leia va utilitzar les restes d'un escriptori per incorporar-se. El seu vestit estava amarat de sang enganxosa, i la tela se li s'adheria a les cames. La Leia va alçar el desintegrador davant d'ella, desitjant poder sentir alguna cosa. Si pogués sentir, seria capaç de defensar-se.

Una mà va sorgir d'entre la runa i es va estirar cap a ella. La Leia va girar fins a quedar-se de cara a la mà i va veure com en Meido anava sortint d'entre les restes. Els seus esvelts trets estaven coberts de pols, però semblava il·lès. En Meido va veure el seu desintegrador i es va encongir temorosament. La Leia li va dirigir un assentiment de cap per indicar-li que l’havia reconegut, i va seguir endavant. El guàrdia no s'apartava del seu costat.

Més enderrocs van caure del sostre. La Leia es va amagar i es va tapar el cap amb les mans per protegir-se. Un plugim de petits còdols va caure sobre ella, i el terra va tremolar sota l'impacte dels trossos de rajoles ornamentals. Un núvol de pols es va alçar per l'aire, amenaçant amb asfixiar-la. La Leia va tossir, sentint la presència de la pols però sense poder escoltar res. Un sol instant havia estat suficient perquè la Sala del Senat deixés de ser un lloc de cerimonioses comoditats i es convertís en el regne de la mort.

La imatge de la màscara cadavèrica va tornar a surar davant d'ella, però aquest cop sorgia de la memòria. La Leia havia sabut que allò anava a ocórrer. Ho havia vist en algun lloc misteriós sota la forma d'imatges enviades pel seu cervell sensible a la Força. En Luke deia que a vegades els Jedi eren capaços de veure el futur. Però la Leia no havia arribat a completar la seva formació. No era una Jedi.

Però no li faltava molt per ser-ho.

Un torrent d'ira, la intensitat la tornava gairebé bella, va envair tot el seu ésser. La Leia va deixar que les seves mans baixessin fins a quedar immòbils al costat dels seus costats. Les rajoles havien deixat de caure, almenys de moment. La Leia va agitar els braços, cridant a Meido i a qualsevol altre que pogués veure-la. Si ella no podia sentir-los, els senadors i guàrdies també haurien perdut l'audició..., i havien de sortir d'allà el més aviat possible.

Va llançar una ràpida mirada al sostre. La detonació havia obert diversos forats en ell, i havia deixat enormes orificis d'esmolats contorns irregulars en el recobriment de vidre. Totes les rajoles que havia ordenat instal·lar l'Emperador s'havien desprès i estaven caient com calamarsa per tota la sala. Altres senadors s'estaven aixecant. Uns quants androides de protocol de models bastant antics estaven aixecant les runes més grans i els deixaven a un costat, aparentment en un intent d'alliberar a algú que estava atrapat sota d'elles. El congènere d’en M'yet Luure ja havia aconseguit pujar mitja escala, i les seves sis cames i la seva llarga cua estaven barrant el pas a mitja dotzena de senadors. Pel que fa a Luure, la Leia no en va veure ni rastre d'ell.

El guàrdia la va agafar del braç i va assenyalar cap endavant. La Leia va assentir, es va alliberar del braç d'una estirada i va seguir avançant. Esperava més explosions, i s'anava posant cada cop més nerviosa veient que no es produïen. Aquell atac no s'assemblava a cap dels que havia patit anteriorment. Per què anaven a voler colpejar la sala del Senat amb tanta ferocitat sense acabar la feina després?

La Leia va relliscar sobre un tros de rajola, va estar a punt de caure, va estendre la mà esquerra a la recerca d'algun suport i va trobar alguna cosa una mica tova i viscosa que va cedir sota els seus dits. La Leia es va girar i va veure que la seva mà havia quedat damunt d'una de les sis cames d’en M'yet Luure. L'ona expansiva l'havia separat del seu cos. La Leia va anar cap a ell, impulsada per l'esperança que encara fos viu, i va començar a apartar roques, rajoles i trossos de marbre en una frenètica recerca...

... i un instant després es va quedar immòbil quan va trobar la cara d’en M'yet Luure. Els seus ulls estaven oberts i buits de tota expressió, i la seva boca es trobava mig tancada sobre les seves sis fileres de dents. La Leia va lliscar una mà ensangonada sobre les seves galtes estripades.

-M'yet... -Va dir, i la paraula va ser com un clapoteig ofegat que va ressonar dins de la seva gola.

En Luure no es mereixia morir d'aquella manera. Les seves conviccions no podien estar més allunyades de les de la Leia, però havia estat un bon amic, una persona íntegra i decent i un dels millors polítics que havia conegut. La Leia sempre havia albergat l'esperança que acabaria aconseguint atreure’l cap al seu bàndol. Esperava que algun dia en Luure podria ajudar a la República des d'una posició de lideratge fora del Senat, on seria una potent veu a favor del canvi.

Les portes es van obrir. Una llum encegadora va inundar la sala del Senat. La Leia va aconseguir alçar-se i va recolzar el desintegrador en una roca propera. Un instant després va veure al seu personal de seguretat, que venia a la cursa. La Leia va acabar d'incorporar-se i va córrer cap als nouvinguts, lluitant amb els obstacles dels enderrocs i els graons i intentant no ensopegar amb ells.

- Afanyeu-vos! -Va cridar quan va arribar al final de l'escala -. Tenim molts ferits allà baix!

Un guàrdia li va dir alguna cosa, però la Leia no el va poder sentir. En comptes de preguntar-li què havia dit, es va dedicar a inspeccionar els danys des de dalt. Tots els seients estaven coberts de restes. La majoria dels senadors es movien, però hi havia molts que romanien immòbils.

La nova legislatura senatorial quedaria indeleblement marcada per aquell terrible començament.

I l'Imperi hauria de pagar per això.

Següent