Quaranta
*
Els androides solien venir de llocs com aquell, pel que l’R2 no va
començar a tornar la seva cúpula d'un costat a un altre mentre inspeccionava
les rodalies des de l'escotilla del vaixell de càrrega. Resultava obvi que res
del que estava veient el sorprenia massa.
Va obrir l'escotilla posterior i va sortir per ella. Tot just va estar a
terra va començar a fer girar la seva cúpula d'un costat a un altre com si
estigués buscant alguna cosa.
L’R2 va alçar el seu sensor de vídeo i va examinar la zona. Després la seva
cúpula es va tornar cap a l'àrea astromecànica, que es trobava a uns vuitanta
metres a la seva esquerra. El petit androide va avançar pel camí de ciment.
Estava clar que tot aquell lloc havia estat dissenyat pensant en els androides.
Acabava d'arribar al final del camí quan es va trobar amb 9PO. En Brakiss
havia enviat a 9PO perquè interceptés a l’R2 uns moments abans d'anar a rebre
en Cole.
-Tu no ets un dels nostres androides, oi? -Va preguntar 9PO.
L’R2 no va respondre.
-Bé, doncs realment hauries d'anar a algun altre lloc perquè et
recondicionessin. Estic segur que podrien haver dut a terme totes les
modificacions necessàries sense que haguessis d’haver sortit de Coruscant.
L’R2 es va allunyar a tota velocitat. La porta de l'edifici astromecànic
estava tancada. El sensor de vídeo de l'R2 va buscar altres entrades.
L'edifici astromecànic semblava no estar sent excessivament utilitzat en
aquells moments, la qual cosa resultava bastant lògic tenint en compte que la
modernització dels ales-X i d'altres models de naus permetia que aquestes
poguessin solcar l'espai sense necessitat de portar un androide astromecànic a
bord. Però les unitats astromecàniques podien ser emprades per a altres usos a
part dels relacionats amb la navegació espacial. Les unitats millorades havien
de ser fabricades en algun lloc d'aquelles instal·lacions.
L’R2 es va desviar cap a l'esquerra i va anar avançant pel camí. 9PO es va
afanyar a seguir-lo.
- Els androides de models antiquats no poden entrar en aquesta zona! -Va
cridar 9PO-. Has d’aturar-te immediatament.
L’R2 va seguir endavant. El pendent va incrementar encara més la seva
velocitat. Estava rodant lleugerament més de pressa del que és habitual.
L’androide de protocol no podia anar tan ràpid.
-El meu amo m'ha donat instruccions molt precises i has d’aturar-te ara
mateix -va dir 9PO en un to ja clarament ple d'alarma.
El camí es va bifurcar, i aquest cop l’R2 va triar el ramal de la dreta. La
desviació portava a una porta oberta. L’R2 es va ficar per ella, va usar els
seus frens i es va aturar.
9PO seguia cridant.
- La zona de remodelació està a la superfície! -Va repetir la frase
diverses vegades i després va baixar sobtadament la veu, com si estigués
parlant amb si mateix -. Condemnades unitats R2... Mai fan cas dels models
superiors.
L’R2 es va inclinar sobre la paret i va usar un feix lluminós molt prim per
examinar a la recerca d'un ordinador. L'ordinador de la paret consistia
merament en un panell. Qualsevol que hagués dissenyat aquella lluna havia estat
pensant en els androides des del primer moment.
L’R2 no podia connectar-se a l'ordinador.
La seca veu de l'androide de protocol va baixar fins a ell.
-Vaig veure com desapareixia per aquest camí -estava dient 9PO-. Crec que
hem d'organitzar una operació de recerca. Resulta obvi que no està actuant
d'una manera racional.
L’R2 va utilitzar un petit focus per examinar la sala i va veure que
gairebé tot el que contenia era ferralla, des d’equip avariat fins munts de
filaments oxidats. Hi havia una porta oberta a l'altre extrem. L’R2 va anar cap
a la porta. La veu de 9PO cada vegada sonava més llunyana.
L’R2 es va endinsar en les profunditats de la fàbrica d'androides de Telti,
sol i sense l'ajuda de ningú, per posar rumb cap al desconegut.
***
La Leia no havia necessitat massa temps per arribar a Almània. Havia estat
orbitant el planeta durant una estona abans de tornar a percebre la presència
d’en Luke. Després va descobrir una zona d'atracament prop del lloc del qual
procedien aquelles sensacions. La pista era perfecta per a l’Alderaan: tenia la
mida i l'estructura ideals, i fins i tot les restriccions de pes encaixaven a
la perfecció. La Leia va posar la seva nau sobre ella sense cap mena de
problemes.
Després es va quedar immòbil en la foscor i va esperar que alguna cosa
comencés a anar malament. Estava tan nerviosa que no se sentia capaç de confiar
en les seves percepcions.
Tenia la vaga impressió que tot el planeta amagava una indefinible amenaça,
i li semblava com si tot estigués subtilment tornat del revés. Havia estat
experimentant aquesta sensació des que va entrar a l'atmosfera, lliscant sense
ser detectada per sota dels seus sensors.
Això l'havia preocupat una mica. Estaven enviant naus contra la seva flota
i no vigilaven els seus propis cels? Semblava just la classe de truc que hagués
pogut emprar Vader, com si els estiguessin tendint algun parany molt
sofisticat. Mentre feia descendir l’Alderaan, la Leia s'havia mantingut en un
continu estat d'alerta per detectar la presència de naus-agulla o qualsevol
altre tipus d'interceptor que pogués ocultar-se darrere dels núvols per llançar
un sobtat atac.
I no havia vist ni una sola nau.
De la mateixa manera en què aquella zona d'atracament també estava deserta.
El planeta semblava trobar-se totalment desert, i això era el que més
l'havia estat inquietant.
Un cop examinat amb més atenció, fins i tot l'hangar d'atracada oferia un
aspecte d'abandó clarament visible, com si ningú hagués posat els peus en ell
des de feia molt de temps. Les rajoles s'estaven desprenent-se de la paret i
l’Alderaan havia aixecat un núvol de pols quan es va posar sobre la pista.
Ningú estava vigilant les portes o els cels. Si la Leia hagués entrat volant en
un edifici, ningú l'hauria previngut.
Tenint en compte que es tractava d'un planeta que acabava de declarar la
guerra a la Nova República, tot allò semblava decididament estrany.
Llevat que en Kueller estigués utilitzant els mateixos trucs que havien
emprat els rebels durant la seva lluita contra l'Imperi. Fes allò inesperat.
Facis el que facis, sempre has d’agafar desprevingut al teu adversari.
Això significaria que en Kueller es trobava en inferioritat numèrica. Els
contingents reduïts sempre utilitzaven les tàctiques d'escamot perquè això els
proporcionava un cert avantatge sobre l'enemic.
De sobte va desitjar poder posar-se en contacte amb Wedge. Si sabés que en
Kueller comptava amb molt pocs recursos, Wedge triaria una altra manera
d'atacar. Però si pensava que en Kueller disposava de moltes naus, llavors
potser intentaria recórrer a l'estratègia, i podia començar a guiar-se per tots
els plans de combat que els militars de Coruscant havien anat desenvolupant al
llarg dels anys.
No podia captar cap presència propera. La Leia va agafar la seva espasa de
llum i el seu desintegrador, i va activar les alarmes internes de l’Alderaan.
També va connectar el sistema d'autodestrucció per si es donava el cas que
alguna persona no autoritzada aconseguia vèncer les alarmes. En Luke i Wedge
eren les úniques persones dels voltants que podrien usar la nau.
I després va sortir de l’Alderaan.
L'aire feia olor de pols i floridura, i cada moviment de la Leia creava
petits núvols de pols. L'equip estava oxidat, i els panells dels ordinadors
penjaven de les parets. Aquell hangar no només estava abandonat, sinó que havia
estat a consciència assassinat. Algú s'havia assegurat que mai més tornaria a
ser utilitzat.
La Leia va anar cap a les portes. Estaven obertes, i de seguida va veure
que havien quedat immobilitzades en aquesta posició. Les empremtes diminutes
visibles en la pols indicaven que alguns animals havien començat a utilitzar la
zona d'atracament, però probablement no es tractava del tipus d'éssers per als
quals havia estat dissenyada. La Leia va sortir de l'hangar, va donar uns
quants passos sota la cada vegada més tènue claredat solar i va veure dotzenes
d'edificis, tots ells en un estat de ruïna més o menys avançat.
Semblava com si ningú hagués viscut a Almània des de feia molt, molt de
temps.
I no obstant això podia percebre la presència d’en Luke. El seu germà
semblava estar molt més a prop, i la Leia també podia percebre altres
presències. Semblaven estar molt lluny, i no podia saber quantes hi havia.
Hauria d'anar seguint el rastre invisible de les seves percepcions per
trobar al seu germà, i...
Algú l'estava observant.
La sensació havia estat tan sobtada i sorprenent com si acabés de veure
algú creuant el carrer a la carrera, i la Leia es va girar. Però estava sola.
No va poder veure ningú, no va poder sentir a ningú i no va poder percebre la
presència de ningú. Res havia canviat..., excepte aquell sobtat estarrufar-se
del borrissol del seu clatell i aquell estrany pessigolleig que s'havia lliscat
sobre la seva pell. La Leia va baixar la mà perquè estigués més a prop del seu
desintegrador, permetent que els seus reflexos s'encarreguessin de dur a terme
aquell vell moviment fruit de la pràctica i del nerviosisme.
L'hangar era ple d'ombres, però totes romanien absolutament immòbils. La
Leia no va sentir cap respiració, i no va veure cap espurna en la foscor.
Estava sola.
I algú l'estava observant.
Un sistema de vigilància automatitzada? Però tot semblava estar mig en
ruïnes: els camins plens d'esquerdes que s'estenien al voltant de les portes,
els vidres fets miques... Una cosa terrible havia passat en aquell lloc, i la Leia
no sabia què era. Però sí que sabia que aquella catàstrofe desconeguda havia
d'haver eliminat qualsevol forma de vigilància estàndard.
La Leia va respirar a fons. No volia allunyar-se de l’Alderaan, però sabia
que ho havia de fer. L'estranya sensació que acabava de percebre potser
procedís d’en Luke.
O potser procedia d’en Kueller.
Probablement havia vingut d’en Kueller. En Kueller volia que la Leia anés a
Almània. Li havia mostrat al Luke, i no havia parat d'enviar-li missatges des
del primer moment..., i la Leia havia aconseguit arribar-hi amb massa
facilitat.
Això potser fos el que més la inquietava de tot el que estava passant. Algú
hauria d'haver-se adonat de la seva arribada. Algú hauria d'haver impedit que
pogués posar-se a Almània. Algú hauria d'haver vingut a capturar-la.
Però no li quedava altra elecció. La Leia havia de seguir endavant. Quant
estiguessin junts, ella i en Luke serien més forts que en Kueller. Havia de
recordar això.
La clau consistia a trobar al Luke, naturalment. Abans que en Kueller el
matés...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada