Punys Iònics

Punys Iònics

Ed Erdelac

Aquest capítol promocional de l'autobiografia de l'electroboxejador Lobar Aybock, explica alguns detalls d'aquest curiós esport, revela les màfies relacionades, i relata una de les seves victòries més heroiques. 

Perspectus transgalàctic, edició 41: 4: 34

Perspectus transgalàctic presenta una primera mirada exclusiva a Punys Iònics: Memòries d'un Campió d'Electroboxa, l'autobiografia de pròxima publicació d'en Lobar Aybock, amb el Capítol VII: La Pluja d'en Raine.

Per a coneixement dels nostres lectors, un glossari de termes d'electroboxa:

Espetegant - Un fort cop de puny originat a la zona mitjana del tronc, amb destinació a la barbeta de l'oponent (rep el nom del so de les dents de l'oponent en xocar entre si).

Falca - L'arena amb forma de triangle equilàter i sòl de tela volcànica envoltada per un conjunt de tres elasticables en què tenen lloc els combats d'electroboxa.

Destrossa-focus - Un cop al focus de l'oponent amb una electromitena carregada iònicament, destinada a inutilitzar l'escut o, en el cas d'un focus sense escut, ionitzar l'armadura de l'oponent (amb el resultat d'un FI). Se sap que un cop atordidor a un focus sense escuts pot causar una fallada del sistema nerviós.

DOM - Desqualificació per Ordre del Metge.

Electrocable - Una secció d'elasticable que envolta la falca, carregat aleatòriament amb un lleu corrent atordidor a intervals regulars al llarg de la fase.

Electromitena - El guant de l'electroboxa, equipat amb bateries de triple cel·la recarregables i un emissor variable que el boxejador maneja amb el polze. Pot generar camps atordidors (blau), iònics (blanc), o repulsors (verd), de la mida d'un puny. Els camps estan codificats per colors per avisar de la seva naturalesa a l'oponent, donant a un boxejador ràpid el temps per modificar la càrrega de les seves mitenes i preparar una defensa adequada.

Fase - Cada un dels períodes d'acció de dos minuts i mig estàndard, separats per períodes de descans d'un minut en què els combatents es retiren a vèrtexs neutrals. Hi ha deu fases en un combat regulat.

FC - Fora per Recompte, victòria quan un oponent no s'aixeca després de comptar fins a vuit.

FI - Fora per Ionització.

Focus - El regulador amb forma de diamant i proveït d'escut situat al centre de la placa pectoral d'un electroboxejador, que proporciona energia a la seva armadura i ofereix lectures als metges i àrbitres fora de la falca.

Vèrtex / vèrtexs - Les tres «cantonades» amb pals de la falca de l'electroboxa.

Surto del cubicle sanitari, just després de netejar-me la suor d'un parell de fases d'holoboxa, quan en Cus apareix a la porta, mirant-me amb aquells ulls negres de chevin que el mateix podrien estar plens d'esperança o perdició.

Aquesta vegada és perdició.

-Està manipulat -diu-. He dit a Puntades que reculli les nostres coses i es reuneixi amb nosaltres al carreró. Anem a agafar un taxi al port de llançadores.

No té sentit discutir amb l'Eedund Cus quan ha pres una decisió. Ho faig de totes maneres. Em fa callar amb una història que va saber d'en Resik, el cambrer de l'Ullal Trencat. En Resik li va dir alguna cosa sobre el nostre contracte que en Cus no va creure, però després de comprovar-ho, aquí està.

-Si mors a la falca contra en Tull Raine -diu en Cus-, en Torel Vorne es queda amb el teu cadàver. Ho posa en la lletra petita.

Colpeja amb el dors de la seva gran mà la petita tauleta de dades que sostenia, i m'ho llegeix:

- «En cas de mort, tots els arranjaments funeraris seran supervisats per la Corporació Reuss després del lliurament obligatori del cadàver.» Corporació Reuss. Aquest és en Vorne.

Havia vist a Vorne durant el pesat, un petit reussi de pell blava i cabell desigual amb una costosa màscara respiratòria i robes folgades. Era un important mafiós del Sector Portmoak, assentat aquí a Reuss VIII.

-I per què dimonis el vol? -pregunto.

-No ho sé, noi, i no vull esbrinar-ho. Espero que Puntades i jo puguem arreglar part del tracte. Ho sento, Lobar.

En Cus sap que enfrontar-me a Tull Raine, un campió barabel, és la major baralla de la meva vida. Sap el que està en joc. Sap el que significa retirar-se i fugir quan un tipus com en Vorne ha posat diners en això. Però què vol dir incloure una clàusula per cadàvers al teu contracte?

Vàrem agafar el passadís del darrere i vam sortir al carreró. L'aire verinós fa llagrimejar els meus ulls. En lloc de trobar sol a Puntades en un taxi lliscant, el gungan està assegut entre un grapat de gent que no conec a la part del darrere d'una furgoneta lliscadora que ens esperava. Allà, dempeus, hi ha un gran reussi amb pèl molt curt, ulleres de pluja i un ponxo en què podria amagar qualsevol cosa.

-Hi ha lloc per a dos més, amics -diu, i ens indica que pugem.

Sé que en Cus arribarà als punys si jo em llanço. No va arribar a ser el millor entrenador de la Vora Exterior buidant escopidores. Però ells ja tenen a Puntades.

Jo vaig entrar primer. En Cus llisca al meu costat. La furgoneta s'enfonsa mig metre des de la seva posició, surant sobre el carrer. El reussi tanca l'escotilla d'un cop. En qüestió d'un minut estem travessant la ciutat, mirant-nos els uns als altres.

Hi ha una noia petita davant meu, bruta i amb una esparracada samarreta d'en Boba Fett i els Droides Assassins. Deu ser reussi. Al costat d'ella hi ha un tipus de més edat, 100% humà, amb un bigoti que començava a mostrar cabells blancs i una mirada tranquil·litzadora. A la seva esquerra hi ha una dona prima i pèl curt vestida amb bus, que semblava estar esperant que li diguessis alguna cosa per poder donar-te una bufetada a la cara.

-Et vaig guanyar a Tontruk per FI a la segona fase, en Vycynith -diu el del bigoti-. Solien dir que ningú podia vèncer a un esoomià.

-Això és el que diuen dels barabels -li dic-. Suposo que mai ho sabrem.

-No estic amb Vorne, fill -em diu, mostrant-me una insígnia d'identificació que no reconec-. Comandant Bren Derlin. Sóc de l'INR.

-Qui?

-Rebels -gruny en Cus.

-Actualment ens diem Nova República -diu en Derlin.

-Sha-Nag! Mentre hi hagi un Imperi, sou rebels -diu en Cus.

Ja hi som. En Cus odia la política. Una vegada em va dir que es considerava «un separatista impenitent». Sigui el que sigui això.

-Tranquil -dic a Cus-. Què vols de nosaltres?

-Volem fer de tu un heroi, fill -diu en Derlin.

M'explica l'assumpte.

Quan l'Imperi va prendre el sector Portmoak, Reuss VIII era un planeta agrari. Un mai ho hauria imaginat, perquè ara les úniques zones verdes són bombolles entre les refineries i els suburbis residencials. Van posar a la Corporació Reuss a càrrec del planeta i convertir en empleats a tots els reussi, des dels lampistes fins als enllustradors de seients. La Corporació va decidir que els crèdits de veritat eren a la tecnologia i el duracer, no en el menjar. Al llarg dels darrers vint anys havien canviat la faç del planeta, canviant sitges per foses i cels blaus per fum, boirina, i pluja assassina.

En aquest moment, la noia petita intervé, només que no és en absolut una nena, després de tot.

-Les Rates de l'Òxid, els nens que viuen carronyant pels abocadors i saquejant barredores, són tots orfes de la Corporació -diu, amb la veu d'una dona adulta. Els salaris dels seus pares es mantenen sense canvis mentre pugen els lloguers. A la classe treballadora, ningú posseeix res.

-Aquesta és Mygo Skinto -diu en Derlin-. Ella ens va parlar de tot això fa un any.

-La Corporació va començar a perdre diners perquè no podien competir amb les companyies més grans -diu la Mygo-. En Torel Vorne els va portar a una nova direcció. Hi ha un gran mercat per als òrgans en els Mons del Nucli. No hi ha prou donants per a tanta demanda. Els centres mèdics paguen bé. Alguns ciutadans particulars pagarien encara més sense fer preguntes.

-Vam investigar un dels tractants d'en Vorne fora del planeta -diu en Derlin- un reussi anomenat Deral Reiko. En Vorne ha establert aquí un sistema que mai havíem imaginat. La Corporació i Vorne treballen junts per aconseguir que els reussi s'endeutin; jocs d'atzar, l'alt cost de la vida, el que sigui. Llavors l'organització d'en Vorne els fa una oferta. Ven els teus òrgans, aconsegueix diners per als teus fills. Una cosa curiosa sobre l'anatomia reussi és que és bastant adaptable. Gairebé mai són rebutjats com a donants.

-Com més essencial sigui l'òrgan, millor és el preu. El donant no surt de la taula d'operacions -diu la Mygo-. Els fills mai veuen els diners. Acaben treballant per a la Corporació i es converteixen en la següent generació de donants, o de matons per a Vorne, si van pel mal camí. Tot el sistema s'autoabasteix.

-Misa creuen -diu en Puntades, que havia estat massa espantat per parlar fins ara- que aixon ser el que Vorne volen de vosa, Vermell.

En Puntades és l'únic que em diu Vermell.

-Segurament tens raó -diu en Derlin-. Ja et tenen esquarterat, noi. Cada tros comprat i pagat. Si perds, els teus pulmons pertanyen al Moff Ammar. Els compradors estaran demà a la nit entre el públic, ben a prop per recollir els seus encàrrecs. Per això en Tull Raine mai ha perdut un combat pel títol. En Vorne celebra una subhasta privada i s'assegura que els aspirants morin a la falca, perquè els seus millors clients obtinguin un producte en les millors condicions. Tu ets el millor botí que ha obtingut mai. Mai abans hi havia hagut un aspirant gairebé humà.

Gairebé humà. A causa que els calians som de pell vermella, escolto això sovint. Els IMPES em van ensenyar una dita; «Gairebé humà, no prou». L'hi dic a Derlin.

-Ho sento -diu ell.

No sé què pensar, i encara menys què dir. Havia escoltat que en Vorne posseïa un tros d'en Tull Raine, però no m'havia parat a pensar en la veritat que això era, o en què estigués pensant en mi per al seu mercat de recanvis. Tot l'assumpte em fa sentir malalt, com quan estic a la falca esperant que el timbre indiqui el començament d'una lluita que sé que no puc guanyar. Pregunto a Derlin com ho aconsegueix en Vorne. He estudiat a Tull. És ràpid per ser un barabel, però no és tan bo. Ja ha estat derrotat abans, al circuit amateur, però en Derlin té raó. Mai en una baralla pel títol.

-En Vorne fa que un hacker es connecti al teu focus durant la lluita. Desactiva els teus emissors, i baixa el teu escut. Un atordidor al pit, i estàs fora.

-T'ho vaig dir -diu en Cus-. Està manipulat. Molt bé, gràcies per l'avís, comandant. Marxem.

-Tenim la forma de contrarestar-ho -diu en Derlin.

La dona a la seva esquerra es redreça com si hagués estat avorrida fins ara.

-Sargent Dansra Beezer -diu, emfatitzant el seu rang de la mateixa manera que alguns doctors. És bonica.

-A què es dedica? -dic.

-Sóc Hacker -respon. Es mostra freda amb mi, però els seus ulls no paren de mirar-me.

-Pensava que tots els hackers eren grossos i sensibles a la llum -dic.

-I que tots els electroboxejadors eren uns descerebrats -respon immediatament. Divertida.

-Podem col·locar-la en un terminal remot -diu en Derlin-. Ella mantindrà la lluita justa. Tot el que has de fer és guanyar.

Tot el que he de fer és guanyar.

Aquesta xerrada em posa en més ànim de lluitar que mai. Dimonis, de l'únic que m'he ocupat en tota la meva vida és del que puc trencar amb els meus punys. L'Imperi em va capturar quan va bombardejar el meu planeta natal. Em van enviar als seus laboratoris i em van mesurar i avaluar fins que van decidir que els calians no eren bons com soldats d'assalt, i després em van entregar a uns esclavistes zygerians. Mai vaig tenir ocasió d'enfrontar-me a ells. Suposo que he estat buscant la lluita, una lluita de veritat, des de llavors. En dir que sóc el primer aspirant gairebé humà, en Derlin desperta en mi una espurna que en Vorne gairebé havia apagat. No m'agrada un joc manipulat, i no m'agrada tot aquest assumpte de llescar a la gent perquè algun habitant del nucli amb les butxaques ben plenes pugui morir un parell d'anys més tard.

-Què està passant aquí? -em xiuxiueja en Cus-. No estaràs pensant en seguir endavant amb això, oi?

-És la nostra oportunitat, Cus -li dic-. Hem entrenat dur. Suposo que hem d'aprofitar-ho.

En Puntades gemega.

En Cus sacseja el cap i observa com passen les fàbriques a tota velocitat.

***

Finalment, la furgoneta lliscadora s'atura a l'exterior de l'hotel i el reussi obre la porta.

-Hi ha alguna cosa més que necessitin de mi?

-Tinc entès que sempre tries un hotel relativament a prop per poder anar corrent a tots els teus combats -diu en Derlin.

-Em posa a to, sap? A punt.

-Vas a córrer demà?

-Plogui o faci sol.

En Derlin assenteix. Comparteix una mirada amb la dona petita, Mygo. No sé de què va això. Surto i ajudo a Puntades a descarregar les nostres coses.

Quan el reussi està a punt de tancar l'escotilla, se m'acut una cosa.

-Ei, Derlin!

-Què passa, noi?

-Vull que em prometi alguna cosa.

-No van a retallar-te. T'ho prometo.

-No és això. En realitat, vull que sigui ella qui em faci una promesa. -Em refereixo a la pirata informàtica, i la miro directament als ulls-. Ha de ser un combat just. En tots dos sentits.

Ella mira en Derlin. Jo la segueixo mirant fins que torna a mirar-me a mi.

-Molt bé -diu-. Ho prometo.

Li dono les gràcies. Em mira de diferent manera quan el reussi tanca la comporta d'un cop. Em saluda amb una inclinació de cap abans de pujar a la cabina, i es van brunzint per l'atrafegat carrer.

Sento com si no hagués d'aconseguir dormir. En Cus em crida i bolca mobles. Jo responc als seus crits. Puntades es limita a asseure en una cantonada amb el cap entre les mans i les seves llargues orelles caient sobre les seves espatlles, ploriquejant.

En definitiva, els dic que no ha canviat, llevat que ara serà el combat que crèiem que seria. Tot el que en Derlin havia fet era fer-nos saber totes les porqueries que hi havia i de les quals s'estava ocupant per nosaltres.

En Derlin aixeca les mans al cel i s'emportà a Puntades amb ell, però em diu:

-Ens veiem demà, noi.

Està amb mi. Me n'alegro. Sé que en Cus només va comprar la meva llibertat perquè va veure el lluitador que hi havia en mi. Em va ensenyar a boxejar, em va ensenyar bàsic i aurebesh. Era una inversió, per descomptat, i això no és un lloc especialment bo per a una amistat, però aquí està. Ell i Puntades, són tot el que tinc.

Al matí següent plou.

Em lligo els meus aleemes, llisco un Rodamón-6 sobre el meu rostre, i em col·loco el meu vestit d'exposició. A Reuss VIII, no pots sortir sense protecció un dia plujós, perquè la pluja és àcida. Pràcticament cada dia necessites un filtre respirador per a totes les coses que hi ha en l'aire, però quan plou el fang de les clavegueres bull i els vapors poden abrasar-te els pulmons. Penso en aquest maleït Moff que ja ha pagat per els meus pulmons. Penso en espatllar la mercaderia.

El paviment està crepitant quan surto a l'exterior. Pot escoltar-se sobre el tamborineig de la pluja, com aigua bullint en una termoplaca calenta. En Cus i en Puntades ja són a l'arena.

He fet aquesta carrera seixanta-quatre vegades en un parell de dotzenes de mons. He corregut sota neu i calamarsa, i, una vegada, sota una tempesta de llamps. He corregut sobre fang, i sobre sorra tan calenta que es convertia en vidre sota la pressió de les meves sabatilles. Aquesta és la primera vegada que corro sota una forta pluja abrasadora. Puc veure el fum pujant en espiral des de les mànigues del meu vestit on colpegen les gotes de pluja.

També és la primera vegada que no corro sol.

Esperava que els carrers estiguessin buits en un matí així, però des del moment en què surto al carrer hi ha una estrident ovació.

Nens. Embolicats en vestits d'exposició bruts i fragmentats fabricats amb el que havien pogut recuperar, petites mòmies sense rostre, amb gorres gotejants i ulleres de pluja i verdejants màscares respiratòries de segona mà, amagats sota escuts improvisats contra la pluja amb làmines de ferralla. Rates de l'Òxid, els havia anomenat la Mygo. No m'havia parat a pensar que n'hi haguessin tants.

Òbviament, em reconeixen. Em diuen pel meu nom amb veus aspres i esmorteïdes. S'estrenyen al meu voltant, agafant-se a les meves cames, tocant-me els braços. Veig somriures embadalits a través de les seves màscares. Un parell de petites mans amb butllofes col·loquen un destrossat punter a les meves mans i gargotejo el meu nom en una brillant rajola de dades.

És un magnífic espectacle, i surant sobre els seus caps com bestioles brunzidores gegants, un eixam de droides holocàmera proveïts d'escut es troba allà per gravar-ho tot per a les Notícies de l'HoloRed, TriNebuló, i un grapat d'agències més.

A l'altra banda del carrer, veig una petita figura solitària amb una malmesa màscara respiratòria i una samarreta d'en Boba Fett i els Droides Assassins. Em fa un gest aixecant el polze.

Els meus peus colpegen el permaciment camí de l'Arena Dool amb les holocàmeres brunzint i esforçant-se per seguir el ritme. Els crits d'aquests nens pràcticament m'empenyen durant tot el camí. Tot i la torrencial pluja ardent, no sento cansament en absolut. El cor em bombeja amb força. Sento com si pogués vèncer per FI al propi Palpatine.

Em trec el vestit d'exposició davant la porta del darrere de l'Ullal Trencat. L'hi dono a un nen desmanegat i el saludo com un polític fins que estic fora de la seva vista.

Al vestidor, en Cus i en Puntades ja han estès la meva armadura blava i blanca d'Equips Golan. No és la millor, però no m'ha deixat tirat en seixanta-quatre combats. Prego a Boz que aquesta no sigui la primera vegada. Un minut més tard estic preparat i en Puntades comprova les càrregues de les meves electromitenes, examinant les lectures del focus i comprovant els meus constants vitals.

En Puntades és l'únic nom pel qual el conec. Ens va dir que al seu planeta natal solia ser el metge de la cort de la Reina Apa-alguna cosa, però va perdre el seu lloc quan va arribar l'Imperi.

La majoria dels boxejadors fan servir MD's, però en Cus no.

-Mai posis la teva fe en droides -és tot el que diu al respecte.

Quan vam sortir al vestíbul, hi ha un mar de reporters brandant els seus micros cap a mi, demanant-me vaticinis i donant molta importància al fet que jo sigui el primer aspirant (gairebé) humà i tot això. Balbucejo algunes coses sobre assestar el meu millor cop quan una preciosa rossa m'assalta:

-Fionna Flannis, Xarxa de Notícies Colonials. Lobar, des de quan ets conscient de la relació d'en Torel Vorne amb la Corporació Reuss? Pots confirmar els rumors d'un negoci de donació il·legal d'òrgans?

La miro amb sorpresa, com la major part dels altres reporters. Un defel d'aspecte dur que treballava per seguretat agafa el seu micro i hi ha una baralla amb el seu tècnic de so. Deixa sense sentit al malson pelut amb alguna mena d'atordidor de mà. És el reussi de la furgoneta lliscadora d'en Derlin.

-Estem aquí simplement per lluitar! -Brama en Cus, i quan un chevin alça la veu, la gent s'aparta del seu camí. Avancem a pas ràpid cap a l'arena pròpiament dita.

-Losa Derlin pensen en tot -diu en Puntades.

Els reporters no ens segueixen. S'amunteguen al voltant de la periodista rossa. El reussi ens fa l'ullet.

Sortim davant d'una rugent multitud.

Havíem visitat l'Ullal Trencat i l'Arena Dool, però això no m'havia preparat per a la visió del lloc a plena capacitat. És un restaurant de diversos nivells, amb la falca col·locada en el centre, en un pou inferior amb parets de plastiacer de cinc metres d'alt. Tècnicament, no hi ha seients dolents. La superfície del pou havia estat oberta als aficionats disposats a pagar més. És probablement on s'asseuen els tipus que han comprat els meus òrgans.

El nostre guia ens va dir que el lloc solia tenir combats mixtes cada nit, fins que algun caça-recompenses tolanès va volar el lloc pels aires i va acabar amb els propietaris originals. En Vorne va reprendre el lloguer i remodelar el lloc, fent-lo «respectable», el que bàsicament significava que era massa car per als vilatans.

En Tull va començar aquí mateix, en l'Arena Dool. Aquest és la seva llar, el seu públic.

Per descomptat, quan arribem a la falca, veig en Vorne assegut al costat d'ella amb els seus lacais i un parell d'esnobs rics, un dels quals és un fòssil de rostre macilent amb uniforme de Moff que està menjant insectes de fang kubindi i bevent Grada.

Ens quedem en el nostre vèrtex, i si abans creia que la multitud era sorollosa, no havia estat res comparat a quan en Tull Raine surt a la falca. Fins i tot els esnobs s'aixequen dels seus seients. És alt, i negre com l'espai excepte per aquesta boca de blanques i esmolades dents de barabel. Porta una armadura Electrolast vermella i les joies de la banda de Campió de Pes Mitjà de la Vora Exterior dringuen com comptes de vidre des de la seva espatlla fins a la seva cintura.

Va fer aquesta cosa de carregar les seves mitenes al màxim mentre la multitud coreja el seu nom, i després llança una ràfega de cops de puny ràpids com fuetades que van deixar persistents taques blanques davant els meus ulls. Els aficionats embogeixen fins que fa xocar els seus punys amb un tro de realimentació que fins i tot jo he d'admetre que resulta impressionant. Vaig escoltar que un cop va vèncer a un Jedi a l'Arena Dool. No ho poso en dubte.

-Molt bé -murmura en Cus-. Crema't les mitenes, gug.

La multitud escridassa durant la meva introducció. No m'importa. No sóc aquí per ells. Es tornen a posar dempeus per Tull i ell aixeca la seva banda abans de lliurar-la al seu entrenador arcona, al seu vertex. Ens trobem al centre amb el mediador, un rodià que balbuceja les regles en Huttès. Miro als ulls negres i reptilians d'en Tull. És com observar un fosc somriure.

-Ets la meva pressssa, pell-roja -xiuxiueja.

El que jo he de dir només pot pronunciar-se a través de les meves electromitenes.

Anem als vèrtexs neutrals. El mediador abandona la falca i activa el perímetre de electrocable blau, la càrrega va canviant cada pocs segons a una secció diferent del elasticable. Sento que la meva armadura s'activa, faig canviar el camp de les meves electromitenes (blau, verd, blanc), i avanço de nou al centre.

Obro la conversa amb un parell de ràpids cops iònics a la seva protecció cranial. Un d'ells arriba a donar-li, però rebutja els meus punys amb un parell de llampades repulsores que m'obliguen a mantenir-me ferm sobre els meus talons. Seguim en aquesta línia durant la primera fase, limitant-nos a posar-nos a prova mútuament, i el timbre m'envia de nou al vèrtex, on Puntades connecta els carregadors en els meus punys i comprova el meu ritme cardíac.

-Tot okidoki, Vermell?

Es refereix a la meva armadura. Els commutadors funcionen correctament. En algun lloc, la Dansra està fent la seva feina. Dansra. Probablement em trencaria el nas per anomenar-la així.

-No et deixis colpejar -diu en Cus.

A la segona fase, en Tull em fa saber que va de debò. Comença amb una batuda que amb prou feines aconsegueixo esquivar ajupint-me, fregant la part superior del meu casc. Llavors m'arriba amb un espetegant repulsor a la protecció de la mandíbula que gairebé em tira a terra. Veig estrelles declarant-se la guerra entre elles. Em cobreixo i el rebutjo amb un verd, gairebé llançant-lo contra l'electrocable, però aquest canvia i torna amb el mateix furor que estava causant en la multitud. Em deixa adormit el braç dret, però acabo amb això amb un directe iònic que envia raigs creuant el seu pit i fa que l'escut del seu focus parpellegi. Retrocedeix, donant-me temps per allunyar de mi les estrelles. És fort.

Per a la quarta fase, segueixo sense tenir problemes amb les mitenes, i mentre estic recarregant-me en el meu vèrtex veig moltes cares irades a la taula d'en Vorne. En Tull també està confós. No planejaven que jo fos a durar tant. Veig que el defel d'abans abandona la taula d'en Vorne amb un parell de matons. Espero que en Derlin tingui algú vigilant la Dansra. En Puntades em mostra el registre de punts després de la cinquena; vaig guanyant.

Un dels homes d'en Vorne parla discretament amb Tull i el seu arcona. El gran llangardaix colpeja fort i de pressa a la sisena, castigant-me amb cops repulsors i atordidors al cap que fan que trontolli. Sense molestar-se ara tan sols a intentar el destrossa-focus, té ordres de fer la seva feina a l'antiga. En aquesta fase, sento el gust de la sang.

En un moment de la setena m'atrapa sobre l'electrocable i amb cops iònics desactiva les meves mitenes durant uns bons deu segons, prou per fer que em tremolin les cames. Només ho sé perquè més tard veig l'holorepetició. No recordo res d'això.

Vuitena fase, i en Puntades balbuceja com un motivador defectuós. Belluga molt el cap. Discuteix amb Cus, assenyala la seva tauleta de dades. Li dic que ell serà el següent a per qui jo hi vagi si deté el combat. No sé si m'entén, però sona el timbre i en Cus retira el tamboret, fent que gairebé em caigués sobre el meu vermell cul. En Tull em castiga durant dos minuts i mig.

La novena és un món de dolor i llums blaves i verdes. En Tull és una taca negra i vermella. Llavors em trobo caigut sobre les meves mans i genolls veient com la meva pròpia sang esquitxa la tela volcànica. Atès que no puc entendre'l, m'avanço al compte enrere i em poso dret immediatament. En Tull torna a tombar-me, amb naturalitat.

Recupera l'alè, pell-roja.

El timbre interromp el compte del rodià. Faig el camí de tornada al vèrtex recolzat sobre en Cus.

Desena i última fase. Sento el cap com si el tingués sobre un fleximolla. Veig espurnes de la cara paquidèrmica d'en Cus, escolto retalls de la preocupada xerrameca d'en Puntades. El Moff Ammar s'està encenent un pur de sobretaula. No m'estranya que necessiti els meus pulmons.

A l'altra banda, en Tull està enfonsat en el seu propi vèrtex. Sento com si m'estigués matant, però dec haver-li fet algun mal. Hi ha un nou buit en el seu punxegut somriure. La seva bonica armadura vermella està esgarrapada i abonyegada, i la pintura desgastada deixa veure el gris de sota.

Ens col·loquen al centre. Xoquem les electromitenes. En Tull em xiuxiueja alguna cosa. És que ningú parla bàsic?

En el camí de tornada, en Cus em diu:

-S'ha acabat, noi. -Té alguna cosa a la gola?

-Sí -aconsegueixo dir.

Torno la mirada una vegada més cap a aquest monstre. És una brillant columna de foscor, coberta de cuir negre pur. Miro més enllà d'ell a l'autèntic monstre. En Torne sembla incòmode i el Moff Ammar li fot una mirada desagradable. Tot el que he de fer és sobreviure a aquesta fase i serà la seva perdició.

I llavors ho escolto.

A dalt, en els seients del galliner, on han obert les comportes de ventilació per refrescar el lloc malgrat l'aire assassí i la torrencial pluja de l'exterior, on els aficionats han de portar màscares si no volen rebre danys permanents aguantant aquí asseguts durant un combat d'una hora de durada, estan exclamant un nom, i no és el d'en Tull Raine.

És el meu.

Llavors ho recordo. No estic lluitant pel premi o per la banda, estic lluitant per aquests nens malaltissos que es van arriscar a córrer sota una pluja assassina per mostrar-me que compten amb mi. Si únicament era una maniobra publicitària d'en Derlin, ja no m'importa. Quan s'acabi aquesta baralla, tot haurà acabat. Els suburbis, els orfes al carrer, el fang, la boira tòxica, tot desapareix.

Què va dir en Derlin? Volem fer de tu un heroi, fill.

Els herois no moren. Bé, potser de vegades, però no així.

És el reussi el que està aclamant allà dalt, patejant el terra i cantussejant.

-Lo-bar! Lo-bar! Lo-bar!

Els esnobs es giren en els seus seients i escodrinyen les ombres sobre ells.

Mai vaig tenir ocasió de lluitar contra els t'syriél com el meu pare. Tampoc he lluitat mai contra l'Imperi. Però conec el frenesí del combat, el que la meva gent diu ryastraad. Quan ens trobem acorralats, de vegades una cosa s'apodera de nosaltres i ens converteix en més del que som.

Tot el meu esquelet està carregat. Els meus músculs es contrauen. Sento com si pogués llançar les meves electromitenes i convertir en Tull en polpa a força de cops. Les meves cames havien desaparegut. Tot just les havia sentit en les tres últimes fases, però ara em catapulten al llarg de la falca just quan sona el timbre. Ni tan sols veig en Tull. Veig un mur negre que he de fer caure per arribar a alguna cosa molt preuada que està a l'altre costat.

El meu cor és com una bateria, recarregant els meus braços, llançant-me cap endavant i recollint-los com si fossin cadenes de llampecs blancs. Sóc conscient dels polsos blaus d'en Tull ballant sobre la meva armadura, deixant-la inoperativa. Lluito per esquivar-lo. Les seves mitenes es tornen verdes i jo faig el mateix i enderroco el seu bloqueig. Les articulacions de les meves espatlles no volen moure's. Les vaig obligar a fer-ho. El meu cap nada en ferro fos. No puc pensar, només reaccionar i forçar reaccions.

Quan torno en mi, veig en Tull dansant sobre l'electrocable. Veig que l'escut del seu focus es torna negre. El meu puny esquerre surt disparat cap endavant com un tren lliscant, i el seu focus esclata en una pluja d'espurnes juntament amb els emissors de la meva mitena. La major part dels ossos de la meva mà es trenquen. El cop l'envia entre els elasticables. Surt de la falca donant tombs i aterra en una de les taules més cobejades, fent miques copes i vaixella, llançant pels aires el menjar i els esnobs. Gairebé surto darrere seu. M'agafo a pal del vèrtex i em quedo aquí trontollant.

És la taula d'en Torel Vorne i li he servit barabel. En Vorne hi és dempeus tremolant, amb el vestit tacat amb paté de microàcar. El Moff Ammar està estirat sobre la seva esquena, balbucejant a través d'un cigar destrossat.

Miro directament als ulls d'en Torel Vorne... i ric a través de la sang durant el recompte.

Trontollo cap enrere mentre sona el timbre. En Tull es mou, però no s'aixeca. En Puntades m'agafa i gairebé l'aixafo. Caic en braços d'en Cus. El rodià m'agafa del canell, i gairebé el llanço a terra. Ho intenta de nou i l'aixeca. Diu el meu nom... és el primer que diu que entenc perfectament. L'Arena Dool esclata en un clam i els droides holoàmera disparen els seus flaixos com un esquadró de tiradors al meu voltant. En Cus em sosté dret mentre Puntades col·loca la brillant banda sobre la meva espatlla inerta.

L'MD d'en Tull i l'arcona l'ajuden a aixecar-se. En Vorne, el Moff Ammar i els esnobs han desaparegut.

***

Dues setmanes després rebo un holomissatge del coronel Derlin. Vesteix un elegant uniforme. Em diu que la Dansra va estar lluitant el seu propi combat per superar el pirata informàtic d'en Vorne. Diu que van rastrejar el seu senyal i que el gran reussi, Tisocco, va rebre a l'espatlla un tret fumejant del defel que van enviar darrere d'ella.

No diu què va passar amb el defel.

D'altra banda, em diu, tot ha anat sense problemes. La Nova República va suspendre la llicència d'operacions de la Corporació Reuss, pendent d'una investigació judicial, i en Vorne està fugint com un jakrab espantat d'una ordre d'arrest i tres o quatre recompenses. La República ha assumit el govern de Reuss VIII i està «seguint activament un pla per tornar el planeta a les seves arrels agrícoles».

La Mygo està dirigint les tasques de suport als nens. Vaig donar el premi del combat contra en Raine per les Rates de l'Òxid. Això gairebé va matar a Cus i a Puntades, però tampoc és com si no ens paguessin bé amb les promocions. Dimonis, en Cus va signar un acord que va fer que el meu nom aparegués en el model de l'any següent de camioneta lliscadora de gamma alta de Zzip: el «Ion Aybock 42».

Em pregunto si a la Dansra li agradaria tenir-ne un.

Lobar «Puny Iònic» Aybock manté les bandes de les Divisions de Pes Mitjà d'Electroboxa de les vores Exterior i Mitjana, i és el màxim aspirant per al Campionat Pangalàctic programat per a l'any que ve. Originari del remot planeta de Shiva IV, considera Chandrilà la seva llar.

Assegureu-vos d'adquirir Punys Iònics: Memòries d'un Campió d'Electroboxa aquest mes a Llibreries Qee-Zutton o en qualsevol lloc on puguin descarregar-se les millors lectures.

FI