La Nova Rebel•lió (XXI)

Anterior

Vint-i-un

*

En Cole va permetre que la clau làser caigués dels seus dits. L'eina va xocar amb l'ala-X i va produir un sorollós estrèpit metàl·lic. En Cole es va tornar cap als guàrdies de seguretat, cap dels quals li era familiar.

-Em dic Fardreamer i treballo aquí -va dir.

L’R2 s'havia acostat una mica més a l'ala-X. El petit androide astromecànic va deixar anar un gemec.

-Només els kloperians estan autoritzats a treballar en els nous ales-X -va dir el guàrdia kloperià, els tentacles sostenien tres desintegradors.

-Això no és totalment cert -va dir en Cole. -Molts enginyers treballen en els ales-X, i se suposava que havia comprovar el sistema d'ordinadors d'aquest caça.

- Qui va donar aquesta ordre? -Va preguntar el kloperià.

-Luke Skywalker, el germà de la presidenta Organa Solo -va respondre en Cole.

El kloperià va deixar anar una rialleta. Un dels guàrdies humans va baixar el seu desintegrador.

-Segueix apuntant al sospitós -va dir el guàrdia de Mon Calamari -. No tenim cap prova que estigui dient la veritat.

-I a més, qui pot imaginar-se un heroi de la Rebel·lió perdent el temps amb aquest tipus d'ordres tan insignificants? -Va preguntar el kloperià.

-Si creu que algú està manipulant l’equip, llavors l’Skywalker té tot el dret del món a fer aquest tipus d'ordres -va dir en Cole.

Sabia que s'havia ficat en un carreró sense sortida, però havia de seguir endavant. Les paraules eren la seva única arma, i la seva única esperança de sortir d'aquell embolic. Els desintegradors que l'apuntaven feien que els que els empunyaven semblessin disposats a acabar amb ell. Cole gairebé tenia la sensació d'haver tornat a Tatooine i als pitjors moments del regnat criminal d’en Jabba el Hutt. Era com si Coruscant hagués deixat de ser Coruscant.

-Ningú ha estat manipulant l'equip -va dir el kloperià.

 -Algú ho ha estat fent -va dir Cole -. Vegi-ho amb els seus propis ulls -va afegir, assenyalant l'ala-X amb el cap.

El kloperià va anar cap al caça i es va inclinar sobre els sistemes interns.

 -No veig res.

-Doncs obri bé els ulls -va dir Cole -. Hi ha un detonador amb una insígnia imperial amagat dins de l'ordinador de guia.

El guàrdia de Mon Calamari també es va acostar per fer una ullada al caça. Els enormes ulls de l'alienígena van lliscar sobre l'ordinador.

-L'Imperi mai anunciava la seva presència d'una manera tan descarada -va dir -. No hi havia cap necessitat d'indicar la procedència d'aquest artefacte mitjançant una insígnia imperial, pel que només pot tractar-se d'una pista falsa introduïda deliberadament.

-Corren rumors que els nous membres del Senat, alguns dels quals havien treballat per a l'Imperi, van tenir alguna cosa a veure amb aquest atemptat -va dir un altre guàrdia-. I si no haguessin tingut res a veure amb això? I si algú volgués crear aquesta impressió?

El kloperià va empènyer a Cole amb el canó d'un dels seus desintegradors.

- Qui t'ha pagat perquè sabotegessis aquesta ala-X, humà?

 -Ningú -va dir en Cole.

- Et va pagar l’Skywalker perquè el sabotegessis?

-Luke Skywalker és un heroi de la Nova República -va dir en Cole, sentint com el calfred de sorpresa i temor recorria el seu cos des del cap fins a les puntes dels peus.

-L’Skywalker es troba per sobre de tota sospita, però no hi ha dubte que el seu nom constitueix una excel·lent tapadora per aquest noi -va dir el mon calamarià.

-No necessito cap tapadora -va dir en Cole.

-Silenci, noi. Com més parlis, més agreujaràs l'embolic en què t'has ficat. T’he sorprès quan estaves sabotejant aquesta nau.

-Jo no he fet res -va dir en Cole, començant a pujar la veu mentre veia de cua d'ull com l’R2 s'allunyava lentament d'ell. Havia de seguir parlant perquè els guàrdies no es fixessin en l’R2-. Acabo de descobrir que hi havia un seriós problema en una ala-X recondicionat, i volia esbrinar si una ala-X nou presentaria el mateix problema. Vaig decidir inspeccionar el prototip. Si hagués decidit sabotejar una nau, no creuen que sabotejaria una nau que hagi de ser utilitzada per algú?

-No tinc ni idea del que podries arribar a fer, noi -va dir el guàrdia de Mon Calamari.

-Doncs jo m'inclino a creure’l -va dir la dona que romania immòbil darrere del kloperià, i que no havia dit res fins aquell instant -. No sabem si estava cometent un acte de sabotatge o si portava a terme alguna mena d'experiment.

L’R2 s'havia lliscat per sota d'una ala-X. En Cole va haver de fer un considerable esforç de voluntat per evitar que els seus ulls es tornessin cap al petit androide.

-No ens correspon a nosaltres descobrir-ho -va dir el mon calamarià -. Que algú amb l'autoritat suficient s'encarregui de decidir-ho.

-Per descomptat -va dir en Cole -. Poseu-vos en contacte amb el general Antilles. Estic segur que tot això li semblarà molt interessant.

- Coneixes el general Antilles?

-No, però treball per a ell.

-Anirem a veure el teu supervisor -va dir el kloperià -. Ell ens informarà de si realment estaves autoritzat a fer tots aquests canvis.

L’R2 havia arribat a la paret. El seu petit braç extensible va sorgir del compartiment, i es va connectar a l'ordinador.

-Luke Skywalker va dir que si algú em preguntava què estava fent devia dir-los que es posessin en contacte amb el general Antilles -va insistir en Cole, esperant que no resultés massa obvi que no els estava dient tota la veritat.

El mon calamarià va sospirar.

-No podem passar per alt aquesta petició.

-Doncs ho hauríem de fer -va dir el kloperià-. Està clar que menteix.

- Ep! -Va cridar un dels altres guàrdies-. Què està fent aquest androide?

En Cole ni tan sols va tenir ocasió de respondre. El kloperià va tornar els seus tres desintegradors cap a l’R2 i va disparar a l'instant. Els feixos d'energia van caure sobre el petit androide. L’R2 va cridar mentre el seu cos quedava envoltat per una encegadora aurèola vermellosa. El panell de l'ordinador va començar a brillar, i després es va ennegrir i va sortir disparat de la paret quan l'interior es va reescalfar. El braç de connexió de l’R2 es va separar de la presa, i el petit androide va trontollar. Després va començar a inclinar-se cap al costat dret mentre la llum rogenca s'anava esvaint. Circells de fum van sorgir de la seva cúpula.

- R2! -Va cridar Cole - R2!

L'androide no va respondre.

En Cole va mirar als guàrdies, experimentant una absurda sensació de pèrdua barrejada amb el temor que l’Skywalker mai tornés a confiar en ell.

-Aquest és el major error que podies arribar a cometre -va dir-. Acabes de destruir l'androide favorit d’en Luke Skywalker.

***

Els jawes els van donar tres desintegradors i una motojet que havia recorregut moltíssims quilòmetres a canvi d'un grapat de crèdits. Ningú pensava regatejar fins que en Davis va obrir la boca, però així que ho va fer els jawes van començar una apassionada discussió. Resultava obvi que estaven acostumats a tractar amb en Davis.

Però en Han no ho estava. Seguia sense estar molt segur de si podia confiar en aquell tipus, però no li quedava altra elecció. Almenys de moment...

La motojet no tenia problemes per elevar-se, però resultava bastant difícil de maniobrar a baixa velocitat. No van trigar a descobrir que amb prou feines podia passar pel passadís que portava al Falcó. En Chewie va mantenir una manassa peluda a la part inferior del vehicle i el va anar guiant al llarg del passadís. Cap d'ells planejava pujar a la moto fins que haguessin arribat a la diminuta habitació en la qual en Han va tenir la seva primera trobada amb Davis.

Llavors en Han utilitzaria la motojet com a diversió perquè en Chewie pogués obrir-se pas fins al Falcó. En Han dubtava que en Davis seguís ajudant-los quant haguessin arribat a l'hangar de càrrega.

En conseqüència, va decidir lliurar-li el desintegrador que semblava estar en pitjors condicions. Cadascun disposava de dos desintegradors, i en Chewie tenia un desintegrador i el seu arc d'energia. Això els proporcionaria una potència de foc superior a la dels glottalfibs, i la motojet els proporcionaria l'avantatge de la sorpresa.

O almenys això esperava en Han.

En Han va obrir la marxa pel passadís. El sòl del passadís estava ple d'escates seques, i les seves parets mostraven les cicatrius negres deixades per les armes dels glottalfibs. En Han es va alegrar d'haver-se posat les botes, perquè les escates s'incrustaven en les seves soles com si fossin espines. No volia ni imaginar el que passaria si aconseguien enfonsar-se en els seus peus.

Per fortuna, en Chewbacca, el seu pelatge i els durs coixinets que recobrien les plantes dels seus peus van evitar que el wookiee patís qualsevol dany excessivament greu.

El corredor estava massa calent i feia olor de sofre i peix mort. En Han esperava veure aparèixer a un glottalfib en qualsevol moment, i gairebé estava convençut que aquella trobada suposaria el final per a tots. Chewie tenia el desintegrador preparat per fer foc, pel que resultava obvi que compartia els seus temors.

Fins al moment no havia vist ni rastre d’en Seluss. El sullustà devia haver trobat una forma de deixar plantat als glottalfibs.

 -Probablement s'han anat -va murmurar en Davis.

 -Ho dubto -va dir en Han.

Els glottalfibs eren famosos per la seva tenacitat..., i pel seu obsessiu amor als diners. La seva visita a les sorres del nivell inferior no tenia com a objecte trobar equip abandonat.

Havien anat allà perquè volien capturar al Han.

I en Han volia saber per què.

Quan van arribar al passadís principal van veure que la porta de l'hangar es trobava tancada. Tot estava molt fosc.

L'olor de peix mort era més intensa en aquella zona.

En Chewie va deixar anar un gemec ofegat.

Han va prendre nota mental de la queixa que l'olor de peix mort acabava d'arrencar a Chewie, i aquesta vegada no va tenir cap resposta que donar-li.

Chewie tenia motius per estar preocupat. Si hi havia un glottalfib amagat per allà, mai el veurien a temps. Tampoc podrien enxampar-lo per sorpresa..., no amb tot el soroll que havien estat fent mentre avançaven pel passadís.

Una llum va sorgir del no-res. Davis acabava d'encendre una fina vareta lluminosa, la claredat va il·luminar el recinte amb la potència d'una foguera. Les parets estaven plenes de marques negres i l'escriptori de pedra havia quedat fet miques, però estaven sols a la sala.

Els glottalfibs devien d'estar esperant a l'altre costat de la porta tancada.

En Han va mirar a Chewie. El wookiee estava pensant el mateix que ell.

Chewie va ficar la motojet al passadís. En Han va pujar al vehicle. El motor espetegava suaument sota del selló. Els controls no semblaven estar molt ben ajustats. Els jawes eren capaços de reparar pràcticament qualsevol classe d'equip, però no se'ls podia demanar que fessin meravelles. En Han esperava que aquell trasto fos capaç de moure’s amb rapidesa..., perquè si no, tots estarien morts en qüestió de segons.

-Bé, Chewie... Dóna'm un moment per dispersar-los i després surt i comença a disparar.

En Chewie va assentir. Davis no va dir res. Chewie va posar una mà sobre la porta. En Han es va aferrar al manillar de la motojet i va obrir l'entrada d'energia.

- Ara, Chewie! -Va cridar.

Chewie va obrir la porta i en Han va donar plena potència a la motojet. El motor va rugir entre les cames. Un instant després la motojet va sortir disparada a través del llindar, movent-se el doble de ràpid del que havia esperat en Han.

De seguida va haver d'esquivar un elevador de càrrega binari. En Han va dirigir el morro de la motojet cap amunt i va estar a punt de xocar amb l'ala d'un vell vaixell de càrrega. Un mur enorme es va alçar davant d'ell, i en Han va comprendre que estava anant en línia recta cap a la nau d’en Davis. Va tornar a ascendir i va traçar un cercle a la màxima altura que va aconseguir obtenir del vehicle.

Un instant després va sentir veus que cridaven i udolaven per sobre del rugit del motor. Els glottalfibs havien envoltat el Falcó. En Han va llançar la motojet en un veloç picat cap a ells, empunyant el desintegrador amb una mà i manejant els controls amb l'altra, i va començar a disparar mentre descendia.

Un glottalfib va respondre al seu atac amb un raig de flames, i en Han va descriure un vertiginós viratge. Sòl, nau, sòl, nau, cel..., i de sobte estava anant novament cap al glottalfib. El 'fib va ​​haver d'apartar-se d'un salt per no ser atropellat. Un altre 'fib va disparar un desintegrador i en Han va retornar l'atac. El seu feix d'energia va ferir el 'fib a la boca, i l'alienígena va caure sobre el Falcó i en Han ja no va poder seguir veient-lo.

La motojet seguia avançant a tota velocitat. En Han va passar per sota de diversos braços robòtics i va descriure una sinuosa trajectòria entre les naus. El morro de la motojet va colpejar una caixa que va rebentar mentre en Han passava per sota d'ella, ruixant-lo amb un diluvi de cargols per desintegradors imperials.

Quan va aconseguir girar, en Han ja havia travessat mig hangar i estava massa lluny per poder ajudar en Chewie. Ni tan sols podia veure el wookiee o al Falcó.

Va tensar els dits sobre el manillar i va dirigir el morro de la motojet cap al Falcó, volant per sota de flancs de vaixell de càrrega en forma de falca i portes de càrrega obertes. Els munts de caixes al costat de les quals passava a tota velocitat aconseguien altures impressionants. Moltes caixes estaven obertes i revelaven cascos de les tropes d'assalt, desintegradors imperials i equip divers.

Els contrabandistes havien començat a disparar contra ell, i molts li cridaven que estava boig. El motor brunzia i tossia sota en Han, però els controls seguien funcionant. Encara podia esquivar els obstacles, encara que no seria capaç de continuar fent-ho durant molta estona.

Els glottalfibs seguien desplegats al voltant del Falcó, però tots s'havien tornat cap en Han i estaven usant tant el seus desintegradors com els seus alens de foc. En Han va pujar, baixar i es va desviar cap a un costat per esquivar tots aquells trets. Ell també estava disparant, fallant sovint causa de les seves maniobres d'evasió però encertant algun blanc de tant en tant. Els feixos desintegradors rebotaven en la dura pell escamosa dels glottalfibs, i en Han va pensar que havia tingut molta sort aconseguint que el seu primer tret donés a la boca d'aquell 'fib. Eliminar aquest tipus d'enemics era una tasca que anava a requerir molta punteria.

I llavors un glottalfib es va desplomar cap endavant després d'haver rebut l'impacte d'un dels dards explosius de l'arc d'energia d’en Chewie a l'esquena. Un altre va caure també, abatut per un segon dard. Davis va lliscar cautelosament per darrere del glottalfib que estava disparant al costat de l'escotilla del Falcó, va atreure la seva atenció amb un suau copet a l'espatlla i li va disparar a la boca quan el 'fib es va tornar cap a ell.

Un tret arribat des de darrere va fer que la motojet comencés a girar per l'aire. El vehicle va descriure una boja corba al voltant del Falcó mentre en Han intentava recuperar el control. Si no ho aconseguia, la motojet xocaria amb el Falcó. En Han va deixar caure el seu desintegrador i va empunyar els controls amb les dues mans. Va aconseguir redreçar la motojet, i va dirigir el morro, cap amunt com si pretengués anar cap a les portes de les cavernes.

Va intentar obtenir una mica més de velocitat del motor, i la motojet va tossir sota les seves cames.

-Vinga, maleït cubell de cargols -va remugar en Han, colpejant el motor amb el palmell de la mà.

El motor va tornar a tossir i la motojet va passar per sobre de les portes, faltant molt poc perquè xoqués amb les parets rocoses.

En Han va descriure un brusc viratge i va veure a un cinquè 'fib mort als peus de Davis.

Alguns contrabandistes seguien disparant contra ell. Chewie estava cridant i els deia que havien de pujar al Falcó. En Han va dirigir el morro de la motojet cap a la nau en el mateix instant en què el motor tossia per tercera vegada. Després el motor va emetre un últim petardeig i va deixar de funcionar.

En Han va sortir acomiadat del selló, incapaç de resistir la seva pròpia inèrcia. Va pujar les cames fins al pit i es va envoltar el cap amb els braços. Si no aconseguia caure de la manera adequada... Bé, llavors senzillament moriria.

El sòl de metall s'estava apropant a tota velocitat. En Han es va arronsar sobre si mateix i va xocar amb les planxes, espellant-se els colzes, la part de darrere dels braços, els genolls i els panxells mentre relliscava sobre el metall. En Han estava cridant i Chewie estava rugint, i els feixos desintegradors xiulaven al seu voltant.

Una mà va lliscar sota la seva aixella i el va estirar fins a incorporar-lo. En Han va descobrir que amb prou feines podia moure’s.

- Està bé, amic? -Va preguntar en Davis.

En Han va assentir.

La motojet surava sobre el seu cap, i gairebé semblava estar rient-se d'ell. Un instant després un feix desintegrador va donar de ple en el motor i la motojet va esclatar. Peces envoltades en flames van sortir disparades en totes direccions. En Han i en Davis es van ajupir sota del Falcó per esquivar aquell diluvi de metralla.

Cada moviment que feia en Han li comportava un autèntic infern de dolor.

En Chewie va baixar la rampa. El wookiee va aparèixer a l'escotilla i va començar a fer senyals. En Davis i en Han van pujar corrent per la rampa. Fils de sang brollaven dels estrips oberts en els pantalons d’en Han.

- Què em diu de la seva nau? -Va preguntar en Han, girant-se cap al Davis.

En Davis va somriure.

-Tècnicament parlant encara no és la meva nau.

-Fantàstic -va dir en Han.

Van entrar corrent a l’escotilla. Chewie ja estava pujant la rampa. En Han va anar cap a la cabina amb Chewie trepitjant-li els talons.

 - I Seluss? -Va preguntar en Han.

Chewie va respondre amb un rugit.

-M'és igual el que pensis -va dir en Han-. Hem de trobar en Seluss abans d'anar-nos-en.

-No hi ha temps -va dir en Davis.

-No vaig a deixar-lo abandonat aquí -va dir en Han.

-Segueixi jugant a ser un heroi ple de noblesa i aconseguirà que el matin.

-Encara segueixo viu, no? -Va replicar en Han-. Busca aquest nan, Chewie. Però Chewie no va respondre a la seva petició.

 - On dimonis t'has ficat, Chewie? Ves a buscar al Chewie, Davis.

No hi va haver resposta. En Han tenia les mans sobre els controls. Els seus colzes plens d'esgarrapades semblaven cremar, i sentia com si tingués la pell en flames. Va alçar la mirada cap als panells de transpariacer i va poder veure a diversos contrabandistes que avançaven cap a la nau.

-Això no m'agrada gens, nois -va dir-. Nois...

Han es va tornar. No hi havia ningú darrere seu. Va deixar que el Falcó seguís endavant amb la rutina automàtica de l'enlairament i va anar al passadís..., per veure com el glottalfib d'escates grises mantenia immobilitzats a Chewie i Davis amb l'amenaça del seu desintegrador. Chewie tenia el pelatge socarrimat i fumejant.

En Seluss estava estirat sobre el sòl al costat d'ells. Les seves manetes estaven lligades amb una corda que passava al voltant del seu cos per acabar en els seus peus. Algú que no semblava ser molt expert en aquest tipus de treballs havia aplicat un tros de cinta adhesiva al seu musell. El sullustà estava intentant parlar per sota d'ella. Les seves paraules quedaven ofegades per la cinta, però tot i així resultaven audibles.

Seluss estava repetint una vegada i una altra l'equivalent sullustà de «No ha estat culpa meva».

Següent