Lleialtat (XX)

Anterior

Capítol Vint

-Això -va dir en Han-, és una completa bogeria.

-Això és el que jo vaig dir -va comentar amargament Quiller darrere d'ell-. LaRone tampoc em va escoltar a mi.

Luke va arrufar les celles mirant a l'exterior del parabrisa del camió lliscant. Era una bogeria, havia d’admetre-ho. Sortir sols al tens silenci d'aquesta ciutat, només ells set, amb les tropes d'assalt d’en Vader envoltant-los i el mateix Vader en algun lloc de la ciutat. Fins i tot encara que Chewbacca romania fora de la vista al Suwantek -després de fortes protestes, per descomptat-, Luke sabia que ell i Han per si mateixos mai aconseguirien sortir dels terrenys de l’espaiport de Greencliff sense ser detinguts i interrogats.

Però amb cinc soldats d'assalt amb les seves armadures completes acompanyant-los, un d'ells avançant per davant d'ells a manera d'escorta en una moto-jet, les preguntes i les sospites dels patrullers locals s'evaporarien com fang que es converteix en terra seca i calenta.

Ell sabia que el veritable problema era què passaria en cas que es topessin amb alguns dels cercadors imperials. Per al Luke, tots els soldats d'assalt semblaven iguals, però per alguns dels comentaris que havien fet els altres, va descobrir que els propis soldats d'assalt tenien maneres de distingir-se uns dels altres. Si les tropes d'assalt de la Legió 501 que actualment pentinaven la ciutat descobrien que LaRone i els seus amics no eren part de la seva unitat, podia haver algunes preguntes compromeses.

Però la 501 havia de veure'ls primer, i davant d'això, tenien una arma secreta que ni tan sols Vader podria preveure.

La Força li va donar un subtil toc d'atenció.

-Gira a l'esquerra a la primera cantonada -va dir Luke a LaRone, assenyalant al carrer davant ells. El casc de LaRone baixà lleugerament en un gest d'assentiment mentre es tornava cap al senyalitzador per avisar Brightwater d'aquest últim canvi de rumb.

-Desitjaria que hi hagués més vehicles aquí fora per poder perdre'ns entre ells -va murmurar Han, mirant a l'exterior per la finestreta lateral mentre prenien la cantonada -. És que aquí tothom s'ha anat a sopar al mateix temps?

-No estan dins menjant -li va dir ombrívolament Marcross -. Estan dins refugiant-se.

-Han aterrat forces imperials, recordes? -Va afegir Grave des de darrere d'en Han-. O potser esperaves que la ciutadania s'alineés als carrers i li oferís a Vader una desfilada?

-I ara gira a la dreta al davant -va dir Luke, assenyalant davant d'ells.

- Saps? Això m'està començant a semblar realment estrany -va comentar Grave-. Com pots saber on són els altres grups de recerca? He estat escoltant una estona la seva freqüència de comunicador de grup, i ni tan sols amb això he pogut descobrir el seu patró.

-No et molestis a preguntar -va dir secament en Han-. Només et dirà que és alguna cosa Jedi.

-D’acord, d'un grup de gent que se suposa que van ser eradicats fa anys -va replicar Quiller-. Això també em posa una mica dels nervis.

- Estan molt lluny?

-No gaire -va assegurar Luke-. Una o dues illes.

I si les tropes d'assalt ja estaven buscant a la zona, ell i els altres haurien de treure la Leia just de sota del seu nas. El que tornava a posar tot l'assumpte de la identificació de soldats d'assalt al cim de la pila.

Un suau murmuri va creuar la seva ment, una barreja entre la imatge del depredador llest per saltar i la inconfusible sensació d'urgència que estava aprenent a identificar com a perill.

-Atura el camió -va etzibar-. Ja.

Un instant després, el cinturó de seguretat va evitar que sortís llançat cap endavant quan LaRone va trepitjar el fre en sec.

- Què passa? -Va preguntar.

Des del darrere arribava el distintiu so de canons blàster pesats. Luke es va girar al seient, estirant el coll per mirar per la finestreta posterior.

Just a temps per veure una nau petita, amb la secció de motors cremant, caient en espiral cap al carrer.

El Camí de Happer jeia silenciosament sobre el permacret esquerdat quan la Mara va maniobrar el Z-10 fins a la seva plataforma assignada en el poc concorregut espaiport de Greencliff. Va deixar els motors en espera i va estudiar el vaixell de càrrega. No hi havia cap moviment que ella veiés, ni cap altre indici de vida.

Podria Caaldra haver aconseguit escapar ja?

Hi havia una manera de descobrir-ho. Amb el sabre de llum a la mà, va baixar la rampa del Z-10 i va sortir a l'exterior. Estirant-se amb els seus sentits, mantenint-se alerta amb la seva visió perifèrica en cas que ell estigués preparant una emboscada amagat a l'ombra d'alguna de les altres naus, va començar a caminar.

Estava a mig camí quan la badia de càrrega d'estribord del vaixell de càrrega va esclatar.

Els seus reflexos augmentats per la Força la van llançar a terra, girant el seu cos al temps que queia per rebre l'impacte a l'esquena en lloc de la cara. L'ona de xoc va rodar sobre ella, formiguejant a la pell que acabava de recuperar-se de les seves cremades anteriors. Girà per terra quan trossos de runa van començar a caure al seu voltant i es va posar dempeus d'un salt, encenent el seu sabre de llum.

I en fer-ho, a penes visible a través del fum, la metàl·lica silueta en forma de caixa d'un AT-ST va aparèixer a la vista a través de l'obertura dentada. El mòdul de comandament girà per encarar-se a ella, i els canons blàster bessons de la barbeta van obrir foc.

La Mara es va llançar cap a un costat mentre la salva obria un parell de forats al permacret sobre el qual havia estat. El mòdul va girar per seguir-la, els canons làser van disparar de nou. La Mara va esquivar un dels trets, inclinant el seu sabre de llum per colpejar l'altre i tractar d'enviar-lo de tornada al seu origen.

El moviment gairebé acaba la batalla aquí mateix. La Mara mai abans havia intentat bloquejar un tret tan poderós, i en lloc de tornar el tret de forma reeixida, gairebé aconsegueix que el sabre de llum sortís volant de les seves mans per l'impacte. Va aconseguir retenir l'arma a les mans, i va arrencar a córrer amb tota la seva ànima mentre intentava arribar al refugi més proper abans que els trets que la perseguien.

Ho va aconseguir, però pels pèls, llançant-se rere d'un vell i completament corroït transport de mineral que semblava no haver estat mogut en anys. L'andanada final de l'AT-ST va obrir un parell de forats al rabassut fuselatge del transport mentre la Mara s'obria pas a la part posterior, on la massissa massa dels motors del transport li oferiria una mica de protecció.

Però no per molt temps. Hi va haver una breu pausa, i després la Mara va escoltar el rítmic sotragueig mecànic de les juntes dels genolls de l'AT-ST obrint-se pas a l'exterior pel forat que l'explosió havia obert a la badia de càrrega. Va escoltar amb atenció, estudiant amb la mirada la disposició gairebé aleatòria de naus estacionades al seu voltant i traçant dues possibles rutes d'escapament depenent d'en quina direcció decidia Caaldra envoltar el transport. No hi havia manera de què pogués guanyar en carrera a un AT-ST en línia recta, almenys no en una distància considerable, però en un traçat d'obstacles retorçat com aquest ella era molt més maniobrable que la gran màquina. Si aconseguia col·locar-se sota els canons i tallar part d'una de les seves potes, podria enderrocar-lo.

El claqueteig mecànic va començar de nou, apropant-se per la dreta. La Mara va respondre anant a l'esquerra, movent-se a un punt al costat de la proa del transport en el qual podia ajupir-se a sota i escapar cap a l'altre banda tan aviat l'AT-ST aparegués a la vista.

Però no va aparèixer a la vista, ni tampoc semblava apropar-se. De fet, tal com la Mara podia escoltar, li semblava que l'AT-ST estava en realitat allunyant-se d'allà.

I llavors, de sobte, ho va entendre. Ajupint-se sota la proa del transport, va sortir corrent a l'altre costat.

Caaldra ja no l'estava perseguint. En lloc d'això, estava conduint la gran màquina de combat cap al sud creuant el camp d'aterratge. Just quan la Mara va aconseguir veure-ho, l'AT-ST es va obrir camí a través de la poc elevada tanca per les barredores terrestres, i es va dirigir als completament deserts carrers de la ciutat.

La Mara va xiuxiuejar entre dents. Així que Caaldra havia descobert la seva trampa i havia rebutjat mossegar l'ham. En aquest costat de la ciutat els carrers eren bastant estrets però relativament rectes, donant-li a l'AT-ST l'avantatge de la velocitat en línia recta que Mara ja havia advertit. Tot el que Caaldra havia de fer era aconseguir unes quantes illes d'avantatge sobre ella i robar un lliscant terrestre, i hauria escapat abans que pogués atrapar-lo.

O aparentment això pensava. Amb una última mirada a l'AT-ST fugitiu, la Mara es va girar i va córrer cap al seu Z-10. Dos minuts després estava en l'aire dirigint-se al sud.

Va pensar que Caaldra podria tractar de canviar de direcció un cop estigués fora del rang de visió directa de l’espaiport, amb l'esperança de desfer-se de la seva persecució. Però encara que hi havia un petit grup d'estructures més altes, la major part dels edificis en aquesta zona de la ciutat eren només de dos o tres pisos d'alt, i oferien poca cobertura visual per jugar a fet i amagar d'aquesta manera. Mentre la Mara s'alçava sobre les naus estacionades, va poder veure al lluny que l'AT-ST seguia avançant feixugament cap al sud. Accelerant la nau a la seva màxima potència en atmosfera, va començar a donar-li caça.

Per desgràcia, els mateixos edificis de poca alçada que oferien poca cobertura a la presa, feien el mateix per al caçador. Encara més, l'única arma del Z-10 era un petit blàster automàtic el control de tret que estava integrat de forma maldestre en el paquet de sensors de la nau. Si la Mara volia guanyar aquesta acció, havia d'aconseguir disparar primer, i fer-ho des d'una distància de foc en la que tingués un blanc clar.

I amb la sèrie de finestretes i pantalles de visió de l'AT-ST, que li proporcionaven una vista completa de 360 ​​graus, l'únic angle d'entrada que li oferia alguna oportunitat era estar just sobre el seu objectiu. Pujant al cel, la Mara es va estabilitzar, i quan va arribar a l'AT-ST, inclinà el Z-10 per començar a caure en picat directament sobre ell.

Estava alineant els punts de mira del blàster automàtic sobre l'escotilla d'accés de l'AT-ST, quan va veure que la torreta de canó blàster lleuger acoblada al costat esquerre del mòdul de comandament girà sobre si mateixa per apuntar cap amunt, directe cap a ella. Instantàniament va girar la palanca de control, avortant la seva caiguda en picat i intentant desviar-se cap al costat dret de l'AT-ST, on aquest grup d'armes en concret no podria donar-li abast.

Però els sistemes del Z-10 no havien estat dissenyats per unes maniobres tan precises. Va ser massa lenta per un decisiu mig segon, un instant després la nau es va estremir sota ella quan la secció de motors va rebre un impacte directe.

Estava caient.

Va lluitar tot el que va poder amb la nau danyada, aconseguint convertir el que d'una altra manera hauria estat un instantàniament letal xoc frontal a un aterratge forçós sobre el ventre. La inèrcia va fer que seguís lliscant dues illes senceres, amb el grinyol del metall estripant contra el permacret perforant-li les orelles durant tota l'estona.

Però al final el grinyol es va silenciar i les salvatges sacsejades es van alentir fins a aturar-se. Prenent una profunda alenada d'aire per reaccionar, amb una ganyota de disgust davant l'acre olor del fum i el metall ardent i els fluids que es vessaven, va saltar fora del seu seient. La rampa havia quedat aixafada en l'aterratge, però tres ràpides ganivetades amb el seu sabre de llum li van proporcionar una sortida a través del parabrisa de transpariacer.

El seu aterratge forçós li havia fet lliscar unes tres illes al sud d'on Caaldra havia colpejat els seus motors. Sortint amb compte a l'exterior de la nau destrossada, es va girar per mirar al nord, esperant completament que hagués aprofitat l'oportunitat que li proporcionava el seu xoc per canviar de direcció, bé de nou al nord cap al Camí de Happer o l'oest cap al palau que sabia que era el seu destí definitiu.

Però no havia fet cap de les dues coses. L'AT-ST seguia caminant amb el seu tust metàl·lic cap a ella, amb els blàsters de la barbeta apuntant a un costat i a un altre del carrer com un sentinella alerta fent la ronda.

Aparentment Caaldra havia decidit oblidar-se de la fugida en benefici de la venjança.

La nau avariada va desaparèixer de la vista rere dels edificis que l'envoltaven, i un segon després LaRone va escoltar el distant so del metall lliscant contra el permacret.

-Ha caigut -va exclamar, mirant al seu voltant. Lluny cap al sud podia veure un transport lliscant aparcat, les tropes d'assalt que l'havien fet servir probablement estarien disperses pels edificis d'aquest veïnat. No hi havia cap altre vehicle ni persona a la vista. Possiblement no hi hauria cap altre vehicle ni persona a la zona.

Ningú excepte la Mà del Judici.

-Fora -bordà al Luke mentre feia la volta al camió lliscant-. Tu també, Solo. Aneu a buscar a la vostra amiga, anem a veure si podem ajudar en aquest pilot.

Per a la seva sorpresa, ni Luke ni Solo van discutir l'ordre. Un instant després LaRone estava accelerant el camió cap al lloc de la col·lisió, seguint Brightwater en la seva moto-jet.

El xoc va resultar estar al nord d'on es trobaven, i dues illes més a l'oest. LaRone guià el camió fins a l'última cantonada, i es va trobar davant d'una visió extraordinària. Mitja illa per davant es trobaven les restes del vaixell de càrrega lleuger que havien vist caure, retorçat i estripat, amb núvols de fum negre sorgint dels seus motors en flames. La pilot, una jove de cabell vermell-daurat, estava allunyant-se d'un forat obert a la cabina.

I dues illes més al nord hi havia la immensa mola de un Transport Explorador Tot-Terreny, recorrent amb el so metàl·lic de les seves llargues potes carrer cap a ells.

-Per tots els cels, què està fent això aquí? -Va murmurar Quiller.

-Brightwater; comprova-ho -va ordenar LaRone, accelerant el camió cap a les restes accidentades, amb un estrany sentiment en la boca de l'estómac. Aquesta dona havia de ser l'amiga d’en Luke i Solo, era l'única raó per la qual algú faria servir un AT-ST contra ella. I ara que havia estat identificada i estava a punt de ser capturada, la captura dels mateixos Luke i Solo no trigaria gaire.

Clarament, Marcross havia seguit la mateixa línia de raonament.

-No podem involucrar-nos -va dir amb urgència des de la part posterior del camió lliscant-. Ja la tenen.

- Què passa amb Luke i Solo? -Va preguntar Grave-. No podem deixar que els capturin també a ells.

-Potser no tinguem elecció -va dir ombrívolament LaRone. Malgrat tot, havien d'intentar-ho. Va obrir el radi de gir del camió lliscant preparant-se per un gir de 180 graus de tornada cap a on havien desmuntat els dos rebels, desitjant que encara hi hagués temps de portar-los de tornada a la relativa seguretat del Suwantek. Davant seu, Brightwater s'estava aproximant a l'AT-ST.

Sense advertència prèvia, els canons blàster muntats a la barbeta del caminant van apuntar cap avall i van obrir foc.

L'atac va ser tan imprevist que a Brightwater gairebé li costa la vida. Girà la moto-jet en un revolt tancat mentre les vores de l'andanada destruïen l'aleta de direcció dreta i passaven escombrant tot aquell costat. Acabant el gir, va accelerar a màxima potència, amb el dany en el seu aleró de direcció transformant les seves habitualment exactes maniobres evasives en alguna cosa més semblant a l’eslàlom d'un borratxo. Els canons de l'AT-ST van disparar dues salves més, fallant totes dues, abans de quedar de nou en silenci.

Però el caminant seguia apropant-se.

Brightwater va aconseguir tornar a les restes just quan LaRone va aturar el camió lliscant i va saltar a l'exterior posant-se en guàrdia amb el seu E-11.

- Alto! -Va cridar la dona pèl-roja. Ara podia veure que era jove, no més de vint anys.

-Sóc una agent imperial -va cridar en resposta-. Nivell K-12; codi de reconeixement Hapspir Barrini. Tenim un bandit en aquest AT-ST.

LaRone es va quedar bocabadat. Però els anys d'entrenament van fer que es recuperés instantàniament.

-Entesos, senyora -va dir-. Les seves ordres?

-Comencem amb una mica de suport aeri -va dir l’agent-. Posi-me'n amb el seu comandant de grup al comunicador.

LaRone es va estremir.

-En realitat, no estem amb el grup principal...

-Només posi-me'n amb ells al comunicador -va bordar l’agent.

-No podem -va dir ombrívolament Marcross -. L'AT-ST està interferint tot l'espectre.

-Llavors haurem de fer-ho nosaltres mateixos -va dir la dona, amb una calma glacial-. Vostè... soldat explorador... La moto encara està operativa?

-Prou operativa, senyora -va dir Brightwater, girant-se de nou per posar-se de cara a l'AT-ST que avançava ràpidament cap a ells. LaRone va poder veure que la seva armadura estava estellada al llarg de la seva cama dreta, on els trets dels canons blàster no li havien donat de ple per poc.

-Feu una maniobra evasiva envoltant el seu costat esquerre i tracti d'atreure el seu foc -va ordenar l’agent-. En cas que giri el mòdul de comandament per seguir-lo amb els seus canons davanters, vostè, franctirador, anirà a pel llançagranades de commoció del seu costat dret.

-Rebut -va dir Grave, col·locant el canó de la seva T-28 en posició de tret.

-Si no gira el mòdul, o quan doni la volta de nou -va continuar per a Brightwater -, vostè donarà la volta i tractarà d'apuntar al radiador i les sortides d'aire del motor. El seu transmissor també està allà darrera, potser sigui capaç d'acabar amb ell i alliberar les interferències perquè puguem tenir una mica de suport. Si el franctirador ha estat capaç d'acabar amb el llançagranades, vostè hauria d'estar relativament fora de perill en aquest costat, però aneu en compte amb la torreta del canó blàster lleuger de la seva esquerra.

-Puc romandre fora d'abast -li va assegurar Brightwater.

-Tan sols recordeu que si no acabem amb el llançagranades, també haurà de preocupar-se d'això -li va recordar la dona-. Si es posa massa calent, doni la volta a l'illa i reuniu-vos de nou aquí amb nosaltres. Ara mateix és la nostra única força mòbil, i no vull que se sacrifiquin per res.

LaRone va tenir un calfred de sorpresa. Una agent imperial que es preocupava realment de les tropes sota el seu comandament? Això era una cosa nova.

- Què hi ha de la resta de nosaltres? -Va preguntar Marcross.

-Busqueu cobertura contra els seus trets i intentin dividir la seva atenció -va dir l’agent-. Ocultin-se quan s'aproximi i tractin d'atreure’l fins a depassar el que queda de la meva nau. Li estaré esperant aquí.

LaRone mirà a Grave. Amagar-se enmig d'unes restes ardents al camí d'un AT-ST que t'està donant caça no és una bona forma d'arribar a l'edat de la jubilació.

-Senyora, si puc suggerir...

-Moguin-se -li va tallar la jove, retrocedint al costat de la nau sinistrada i ajupint-se -. Si poden atreure’l prou a prop, hauria de ser capaç d’abatre'l.

Abatre'l? LaRone va arrufar les celles amb incredulitat. Després, massa tard, va descobrir el fi cilindre que agafava la mà.

Un sabre de llum.

Va mirar de nou el seu jove rostre, amb un sobtat calfred recorrent el seu cos. Una agent imperial, un sabre de llum... els rumors eren certs després de tot.

Aquesta dona era la Mà de l'Emperador.

-Tenen les seves ordres, soldats -va dir, amb els llavis secs de sobte-. Moguin-se.

Una illa per davant d'ells, es podia veure una dotzena de soldats d'assalt, caminant decididament per la vorera, quan Luke es va aturar de sobte.

- Què passa? -Va preguntar en Han, amb la mirada fixa en els imperials.

-Res -va dir Luke-. Hem arribat.

En Han va arrufar les celles, fixant-se per primera vegada en la bruta porta i els descolorits menús a la finestra al costat d’ell. Un tapcafè?

- S'està amagant aquí?

- Què tal si passem a l'interior? -Va pressionar Luke, assenyalant amb el cap als soldats d'assalt que s'aproximaven.

En Han va moure el cap. La seva altesa Reial de Classe alta, passant l'estona en un lloc com aquest? Als trucs Jedi d’en Luke se li devien haver fos algun fusible.

Malgrat tot, qualsevol lloc fora de la vista dels soldats d'assalt era un bon lloc en el qual estar. Obrint la porta, va passar a l'interior...

I es va aturar sobtadament, incrèdul. A través del fosc menjador i els embalums de les caps alienígenes, la va veure. I no simplement asseguda en una cantonada, intentant ocultar-se amb una caputxa sobre el cap. Estava dempeus, movent-se hàbilment a través de la sala abarrotada, servint begudes.

La seva Reial Perfecció estava realment vestida amb un davantal, servint begudes.

- Aquí està! -Va dir Luke amb excitació.

-Sí, ja la veig -va dir en Han, fent un altre cop d'ull més detingut la sala. No hi va haver un abrupte silenci ni caps que giressin, però l'aire del menjador va semblar carregar-se sobtadament d'estàtica. Tothom havia vist als nouvinguts, i no semblaven gens contents d'això.

- I doncs? -Va preguntar Luke amb impaciència.

Han es va donar ànims.

-A poc a poc i tranquil -li va dir al noi. Mantenint la mà el més a prop possible del seu blàster sense que resultés obvi, va començar a avançar entre les taules.

Estava a mig camí quan un parell d’adarians amb polsegoses granotes de treball es van alçar en silenci davant d'ells.

-Tranquils -va dir en Han amb suavitat, alçant les dues mans amb els palmells cap endavant-. Només hem passat a veure a una amiga.

- Han? -Va exclamar la Leia.

Han mirà entre els dos adarians per veure com s'acostava a ell, amb sorpresa i alleujament a la cara.

- Interrompem alguna cosa? -Va preguntar com qui no vol la cosa.

-M'alegro tant de veure-us -va dir, amb un sospir, mentre els seus ulls passaven per sobre l'espatlla d'en Han cap al Luke-. A tots dos. Com vau saber que estava en problemes? No importa... hem de sortir d'aquí.

- Sí? No em diguis... -Va dir en Han-. Aquest lloc té porta del darrere?

-Sí... per aquí -va dir la Leia, prenent el braç d'en Han. Els dos adarians es van fer a un costat, i la Leia va liderar la marxa entre les taules, cap a la cuina.

Una mungra d'ulls taronges estava esperant al costat de la porta del darrere.

-Seguretat en el viatge per a tu, Leia Organa -Va rumiar-. No t'oblidarem.

-Ni jo a vosaltres, Vicria -va dir la Leia, amb una inclinació de cap-. Algun dia, quan l'esclavitud de l'Imperi hagi acabat per fi...

-Et convidarem a una copa -la va tallar en Han. Prenent la Leia de les espatlles, la va obligar a creuar la porta.

A l'altre costat hi havia un carreró, estret i pobrament il·luminat i, de moment, almenys, desert.

-Anem -va dir, agafant ara el braç de la Leia i estirant-la cap a l'extrem nord del carreró.

-Han, això ha estat de mala educació -va dir amb aire acusador-. Aquesta gent m'ha ajudat a amagar...

- Vols ser-hi parlant quan Vader aparegui a la porta principal? -Va interrompre en Han-. Això ajudaria molt en el seu interrogatori. Anem; Chewie ens està esperant a l’espaiport.

Estaven gairebé al final del carreró quan Luke va agafar de sobte el braç d’en Han.

-Darrere de nosaltres... Algú ve -va xiuxiuejar.

Han mirà al seu voltant. Pel que podia veure, el carreró seguia desert.

Però el noi havia estat en el cert massa vegades en aquest viatge com perquè en Han comencés a dubtar ara.

-Per aquí -va dir en Han, traient el seu blàster mentre tirava de la Leia cap a una pila de contenidors d'escombraries en un costat del carreró. Empenyent-la darrere seu, es va prémer contra ella per donar-se cobertura mentre mirava a l'altre costat del carreró.

-Han... -Va començar la Leia.

- Shh!

-Han, m'estàs aixafant -es va queixar la Leia, amb paraules que sonaven com si haguessin estat entre dents.

- Prefereixes que em peguin un tret? -Va replicar en Han. Ara hi havia alguna cosa movent-se allà baix, en la foscor, apropant-se ràpidament cap a ells. Van passar sota una tènue llum...

-Soldats exploradors -va murmurar en Han, sentint un nus a l'estómac. De manera que aquest era el pla del dia: el cos principal de tropes d'assalt buscant en els edificis des dels carrers principals, i soldats exploradors en moto-jets patrullant els carrerons del darrere a la recerca de fugitius. Fàcil, net i eficient.

I en Han tenia uns trenta segons per esbrinar com alliberar-se'n.

Al seu costat, la Leia li estava empenyent a l'espatlla.

-Queda't ajupida -va grunyir, mirant al seu voltant a la recerca d'inspiració. No hi havia cap altra cobertura on ell i els altres poguessin arribar, i certament res que els ocultés realment.

El que significava que hauria de disparar als imperials. El problema era que, si bé podria eliminar un objectiu sense problemes a la sorpresa de l'emboscada, el segon no anava a quedar-se servicialment immòbil per al seu segon tret.

Però havia d'arriscar-se de totes formes.

Des d'alguna part en les rodalies, una sobtada descàrrega de foc blàster va creuar pel tranquil aire de la nit. Prement les dents, en Han va alçar el seu blàster i va apuntar al primer soldat explorador.

Amb una última empenta, la Leia va aconseguir col·locar-se entre ell i els contenidors d'escombraries.

- Què punyetes estàs fent? -Va preguntar en Han en veu baixa.

-Dóna'm el teu blàster -va ordenar ella, observant als soldats exploradors que s'acostaven.

-Miri, sa Excel·lència...

Sense més paraules ella es va estirar i li va arrabassar el blàster de la mà. Han va intentar agafar-lo de nou, però ella va eludir la seva presa, empenyent-lo amb el colze. Va mirar al Luke, però el noi estava mirant a l'altre extrem del carreró amb les celles arrufades, observant als soldats exploradors que s'acostaven, el front ple d'arrugues de concentració. Els trets blàster llunyans semblaven empitjorar, i en Han va veure als dos soldats exploradors mirar-se entre si des de les seves motos i van accelerar.

La Leia va disparar.

No a cap dels soldats, sinó al costat de l'edifici a l'altre costat del carreró. Han va mirar cap amunt, arrufant les celles, i va veure, per la seva sorpresa, una secció de canonada de vint metres de llarg que penjava pesadament del mur, quatre pisos més amunt. Amb un espetec metàl·lic, es va alliberar i va caure al carreró. Va colpejar el permacret davant les motos lliscants i va sortir rebotant just a temps per colpejar als dos soldats directament en les seves plaques facials.

Van caure d'esquena de les seves motos, un d'ells colpejant de ple el sòl, i l'altre donant encara un altre quart de volta abans d'unir-se a ell. Les moto-jets, sense pilots ara, van seguir avançant un instant fins a aturar-se surant, per la seva banda, els soldats exploradors no es van moure en absolut.

-Anem-hi -va dir la Leia, retornant el blàster de nou a les mans d’en Han-. En quin espaiport vas dir que estàveu?

-Greencliff -va dir en Han, fent sorprès als soldats i a la canonada trencada en diversos punts una última ullada. Algun dia hauria de preguntar-li a la Leia com va aconseguir fer això.

-Bé, anem-hi, llavors -va repetir amb impaciència, agafant-lo del braç-. Abans que trobin a faltar aquests dos.

-Espera un moment -va dir en Han, mirant les moto-jets detingudes. Era arriscat, ho sabia; civils en motos militars cridarien amb tota seguretat l'atenció de qualsevol soldat d'assalt que es trobessin. Però el que guanyarien en temps podria merèixer aquest risc, almenys durant unes quantes illes -. Heu pilotat mai una d'aquestes coses? -Va preguntar, avançant cap a la moto més propera.

-No -va dir Leia amb recel-. Han, no crec que...

-No, ell té raó; podem fer-ho -va dir Luke. Va arribar fins a una de les motos i va pujar cautelosament a ella.

-D'acord -va dir la Leia, clarament sense estar convençuda del tot-. Però jo condueixo.

-Vas dir que no ho havies fet mai -li va recordar en Han.

- Ho has fet tu? -Va replicar ella.

-Bé, no les versions militars...

-Llavors jo condueixo -va concloure-. A més, necessites la mà del blàster lliure en cas que ens veiem en problemes.

Han va fer una ganyota. Lògica femenina.

Malgrat tot, tenia una mica de raó. Sense tenir en compte les seves habilitats de franctiradora de canonades, ell seguia tenint millor punteria que ella, especialment en ple vol.

-Per descomptat, sa Excel·lentíssima Senyoria -va dir-. Pugem.

Van muntar a l'altra moto, prenent la Leia el manillar mentre que en Han es mantenia en equilibri sobre l'alforja de peces d'emergència darrera d'ella. Li va envoltar la cintura amb el braç esquerre, divertint-se en privat notant que ella s'estremia lleugerament quan la va tocar. Això podria resultar millor del que pensava.

Tant ella com Luke van trigar una estona a esbrinar com funcionaven els controls, i els primers vint metres van avançar bastant barroerament mentre intentaven aconseguir un ajust més fi de la configuració de l'accelerador. Però després d'això, tots dos van semblar agafar-li el truc i van sortir disparats, cenyint-se als carrerons del darrere. Per sort, la resta de patrulles de soldats exploradors semblava no haver arribat encara tan al nord.

O bé totes les tropes d'assalt de la zona havien trobat de sobte coses més importants que fer que preocupar-se d’una fugitiva rebel. El foc blàster provinent del nord-oest s'havia intensificat, amb diversos models d'arma diferents en joc. Estava tenint lloc una batalla campal just allà, a prop del punt on LaRone els havia fet fora a ell i al Luke del camió lliscant.

Però si els soldats d'assalt estaven en problemes, haurien d'espavilar-se sols, almenys de moment. Potser una vegada que ell i Luke portessin la Leia fora de perill a bord del Suwantek podrien tornar i esbrinar què estava passant.

Havien recorregut unes tres illes, i Luke i Leia per fi havien aconseguit portar un ritme d'avanç decent, quan en Han va entreveure de cua d'ull una cosa que volava cap al sud just sobre el nivell de les teulades, a l'oest. Va alçar la vista...

- Alto! -Bordà, estrenyent més fort la cintura de la Leia-. Luke!

- Què passa? -Va exclamar la Leia per sobre de la seva espatlla mentre frenava fins aturar-se.

-Aquesta és la nostra nau -li va dir en Han, assenyalant el punt pel qual el Suwantek havia desaparegut rere dels edificis.

- Què? -Va preguntar en Luke, amb aire sorprès-. On?

-On s'escolten tots aquests trets de blàster -va dir en Han amb aire lúgubre-. Chewie està anant just al centre d'ells.

-Això no sona bé -va dir en Luke.

-No em diguis... -Va esbufegar en Han, agafant el seu comunicador i activant-lo amb el polze.

Només per apagar-lo immediatament davant l'esclat d'estàtica que va sorgir.

-Estan interferint totes les freqüències -va exclamar, retornant el comunicador al seu cinturó i assenyalant al següent encreuament de carrers-. Anem, per aquí. Necessitem prevenir-lo.

-D'acord -va dir la Leia, dirigint la moto en aquesta direcció. Luke ja estava en marxa, avançant cap a l'encreuament de carrers.

En Han va fer una ganyota i es va agafar fortament quan la Leia va prendre un revolt tancat i va impulsar la moto-jet a velocitat màxima. Eren LaRone i els seus amics que estaven en dificultats, d'acord; s'apostaria la badia de càrrega d'estribord del Falcó a això. I per tant era allà també Chewbacca, naturalment, arribant al rescat amb la cavalleria.

Si sortien d'aquesta amb vida, es va prometre a si mateix de mala gana, ell i Chewie anaven a tenir una llarga xerrada sobre aquest tipus de coses. Una xerrada molt llarga.

El soldat explorador va recórrer el carrer, bandejant-se d'un costat a un altre en la seva trajectòria mandrosament evasiva mentre el seu blàster inferior escopia trets desafiants, i inútils, a l'AT-ST que s'aproximava. La Mara es va ajupir enganxada al seu vaixell de càrrega cremant, parpellejant pel fum que s'arremolinava al seu voltant mentre creuava mentalment els dits. Els canons de la barbeta de l'AT-ST van baixar per seguir al soldat, i per un instant va pensar que Caaldra anava a picar l'ham.

Però llavors els canons es van alçar de nou, i la torreta de canó lleugera muntada al lateral va girar i va obrir foc. El soldat va maniobrar entre els trets, es va ajupir sota les dues immenses potes articulades, i va sortir per l'altre costat. La torreta lateral girà cap a ell, sense deixar d'obrir foc, quan l'explorador va girar cap a l'esquerra de la Mara fora de l'abast de la torreta, el llançagranades de l'altre costat de l'AT-ST li va disparar una granada de commoció.

La granada va colpejar el permacret amb una explosió que va fer miques les finestres de mitja illa i va colpejar la cara de la Mara com un martell vellutat. Va mirar entre el fum, tensa, però quan l'aire es va aclarir va poder veure com el soldat explorador, encara en la seva moto, desapareixia per la cantonada d'un edifici cap a un carrer lateral. Fora de perill, o almenys no greument ferit, i tornant per intentar-ho de nou.

Mentrestant, els altres soldats d'assalt no s'havien quedat inactius, sinó que havien establert un patró rítmic de tret que estava creant una densa cortina de foc sobre les juntes, les finestretes i els conjunts de sensors de l'AT-ST Però el caminant havia estat dissenyat exactament per a aquest tipus de combat, i aguantava tranquil·lament els trets. De fet, gairebé semblava que Caaldra estava gaudint de la batalla, especialment per la seva unilateralitat. En lloc d'accelerar l'AT-ST a màxima velocitat, el que hauria acabat ràpidament amb els seus oponents, feia que el caminant es mogués gairebé amb aire despreocupat, desafiant als seus oponents a fer el seu millor tret.

Va notar moviment al costat d'ella, i la Mara va veure al comandant de l'esquadró ajupir-se al seu costat.

-Vaig ordenar que s'allunyessin -va dir.

-Necessitava fer una consulta -va dir amb veu tensa-. Creiem que hem trobat una forma d'abatre’l.

-Expliqui’s.

-El sistema giroscòpic està situat entre la part inferior del mòdul de comandament i la plataforma de les potes -va dir el comandant-. Si puc situar al meu franctirador a la part alta d'un dels edificis enfront d'ell, podria ser capaç d'obtenir un tir net.

La Mara va mirar cap enrere, al carrer darrere dels soldats d'assalt en retirada. Sí, allà darrera hi havia diversos edificis que servirien.

El problema era que el franctirador tindria exactament un tret. Si fallava, o si el giroscopi era tan resistent per sobreviure l'atac, Caaldra simplement giraria el mòdul de comandament i els convertiria tant a ell com a l'edifici en runes.

I tant el comandant com el franctirador sabien això perfectament.

-Faci que es prepari -va ordenar la Mara-. Esperem que no haguem de fer-lo servir.

-D'acord.

El comandant va afirmar els seus peus a terra, preparat per iniciar una carrera.

Però abans de poder moure’s, alguna cosa va passar rugint de sobte sobre el seu cap, amb trets de tot el conjunt de canons blàster l'AT-ST esquitxant a la seva part inferior. La Mara es va ajupir en un acte reflex, seguint amb la mirada l'intrús. Per ventura els dispersos cercadors d’en Vader havien decidit finalment investigar tot aquest soroll que provenia d'aquesta punta de la ciutat?

Només que no era un transport de tropes d'assalt el que hi havia allà dalt. De fet, no era un vehicle imperial de cap tipus. Era algun tipus de vaixell de càrrega, la silueta quedava borrosa pel fum, la foscor i la seva pròpia velocitat. Mentre seguia mirant, va donar mitja volta i va tornar, minorant i mantenint-se amb els seus repulsoelevadors com si estigués estudiant l’extraordinària escena que tenia sota.

- Faci que se’n vagi d'aquí! -Va ordenar la Mara.

-Les comunicacions estan sent interferides -li va recordar el comandant.

-Ja ho sé -va replicar la Mara-. Faci-li senyals amb la mà, llavors... faci alguna cosa. És presa fàcil allà dalt.

-Ho intentaré.

El comandant es va posar dret i va estendre els braços.

I en aquell moment hi va haver una múltiple espurna de foc làser des d'algun lloc darrere de l'AT-ST.

Luke va arribar al carrer principal i va detenir la seva moto-jet amb una sacsejada a la vora de la cantonada d'un edifici. La Leia es va aturar darrere seu i en Han va saltar a terra, corrent els últims dos metres. Amb el blàster preparat, va treure el cap a mirar per la cantonada.

A menys de mig bloc de distància hi havia un AT-ST imperial, amb l'esquena volta cap a ells, avançant amb decisió pel carrer cap al sud. Un bloc més enllà hi havia algun tipus de restes fumejants, probablement del vaixell de càrrega que ell i els altres havien vist enderrocar abans. A través de les columnes de fum va poder veure a algú que es posava dempeus a plena vista, aparentment sense ser conscient del caminant que s'acostava, mentre que rere d'ell altres figures encara menys definides semblaven estar disparant a l'AT-ST.

I voletejant sobre els seus caps, observant tota l'escena com si estigués pensant a envestir al caminant, estava Chewbacca al Suwantek de LaRone.

-Suposo que és més seriós del que pensava -va dir al seu costat la Leia, amb veu tensa.

-Pots creure-ho -va dir en Han, pensant a corre-cuita. Si tan sols pogués advertir Chewie d'alguna manera, potser aconseguiria que tornés a l’espaiport. Però amb totes les comunicacions interferides...

Va tornar a mirar l’AT-ST, i l'espai entre el mòdul de comandament i l'acoblament de les potes. Si les lectures tècniques que havia vist eren correctes, era allà on estaven ubicades totes les antenes. Incloent-hi les que s'encarregaven d'interferir les comunicacions.

Valia la pena intentar-ho. Apuntant a aquest espai amb el seu blàster, va obrir foc.

-Faci senyals amb la mà, llavors... faci alguna cosa -va ordenar la Mà de l'Emperador-. És presa fàcil allà dalt.

-Ho intentaré -va dir LaRone, posant-se dret. No disparis, va pregar silenciosament mentre agitava els braços en un esforç d'atreure l'atenció de Chewbacca. Si us plau, no disparis. Amb les millores que l’OIS havia aplicat en els sistemes d'armament del Suwantek, un únic tret dels canons bessons probablement podria convertir l'AT-ST en un garbuix de metall retorçat.

Malauradament, això també travessaria directament el blindatge protector de les cèl·lules de potència d'alta intensitat, i convertiria l'AT-ST en una bola de foc que s’emportaria amb ell als soldats d'assalt, a la major part d'edificis d'aquesta illa, i probablement al propi Suwantek.

Per sort, Chewbacca semblava entendre això. Seguia volant sobre ells, però no hi havia cap indici que hagués activat tan sols els canons làser del Suwantek. LaRone va tornar a agitar el braç, tractant d'aconseguir que es retirés.

Llavors, inexplicablement, l'estàtica de baix nivell que sorgia del seu comunicador es va esvair de sobte.

-Tenim comunicacions -va dir a la jove que estava al seu costat.

-Algú s'ha encarregat del dispositiu d'interferència de l'AT-ST -va dir-. Ara digui que se’n vagi.

LaRone va assentir i va seleccionar la seva freqüència privada al comunicador.

-Chewbacca, aquí LaRone -va dir, baixant el volum de la seva veu-. Has de sortir d'aquí. Podem encarregar-nos d'això.

Aparentment, no l’havia baixat prou.

- Coneix aquest pilot? -Va preguntar la Mà de l'Emperador.

-Està associat amb nosaltres -va improvisar LaRone -. Li he dit que torni a l’espaiport.

-Bé... no, esperi un moment -va dir la jove. Va tornar la vista cap al caminant que s'aproximava, amb una expressió intensa a la cara-. Quin tipus de blindatge té aquesta nau?

-Bastant fort -va dir LaRone, preguntant intranquil què és el que ella tenia en ment. En el moment en què el Suwantek entrés en combat seriós segurament reconeixeria en ella la nau d'operacions especials camuflada que en realitat era. Deu minuts després d'això, ell i els altres estarien sota arrest pendents d'interrogatori. Una hora després que l'interrogatori hagués acabat, estarien en mans de l’OIS.

-Bé, perquè haurà de suportar uns quants trets més -va dir la dona-. Aquest és el nou pla...

- LaRone vol que facis què? -Va preguntar en Han pel seu comunicador, observant com el Suwantek prenia una àmplia corba cap a l'oest com si comencés a tornar a Greencliff-. Això és una bogeria.

Chewbacca va rugir una resposta.

-Sí, i ell està boig també -va grunyir en Han.

- Què està fent? -Va preguntar en Luke.

- Qui és LaRone? -Va afegir la Leia.

-No sabem exactament qui és LaRone -va dir ombrívolament en Han-, i vol que Chewie sigui una mena d'esquer.

- Per a un AT-ST? -Va preguntar la Leia, sonant sorpresa.

-No et preocupis; aquesta nau és més dura del que sembla -va dir en Han-. Aquest no és el problema. El problema és que ara que la interferència ha desaparegut, aquest lloc estarà ple d’imperials molt aviat.

- Llavors hauríem de marxar? -Va suggerir en Luke.

- Anar on? -Va replicar en Han-. De tornada a l’espaiport i fer veure que només estem de compres? Aquesta nau és el nostre bitllet fora d'aquí, recordes?

- Aquesta és la nostra nau? -Va assenyalar la Leia-. Què li ha passat al Falcó?

-Aquí ve -va dir Luke, abans que en Han pogués contestar.

El Suwantek estava tornant, efectivament, després d'haver donat la volta al carrer més enllà dels soldats d'assalt. Inclinant el morro cap avall, va dirigir potència als seus impulsors i va carregar directament contra l'AT-ST que s'aproximava.

La Mara estava ajupida sobre la part posterior de la moto-jet, observant des de l'estret carreró del carrer mitja illa més enllà, quan va escoltar l’esmorteït assentiment del soldat explorador. En silenci, va comptar cap enrere els segons, agafant-se fortament a les seves espatlles mentre s'encorbava darrere...

I quan el seu compte mental va arribar a zero, ell va revolucionar la moto i van sortir disparats.

La Mara va aclucar els ulls davant el sobtat vent que li colpejava la cara, agafant-se fortament a les vores de la placa pectoral del soldat. En algun lloc cap endavant i a la dreta, l'AT-ST seguia apropant-se, però amb la seva visió bloquejada per l'edifici que estava al seu costat no podia veure’l, ni tampoc al vaixell de càrrega que suposadament ara hauria d'estar volant directament cap a ell. A fora, el comandant de l'esquadró estava donant ordres, i la Mara només podia confiar que sabia el que estava fent.

La moto estava arribant al final del carreró. Directament davant ella va poder donar un borrós cop d'ull al vaixell de càrrega passant disparat, guanyant altitud. Sobre el rugit del motor va poder escoltar a l'AT-ST obrint foc; va veure una de les gruixudes plataformes de les seves potes colpejar el permacret just enfront d'ells. La moto va sortir del carreró.

I la Mara va veure que la seva aposta havia funcionat. Caaldra s'havia aturat per complet quan l'intrús va passar disparat sobre ell, amb els blàsters de la barbeta apuntant tan amunt com podien i la torreta blàster lleugera del costat esquerre girat cap amunt, totes les armes disparant a plena potència. Era la resposta lògica a un atacant més i sense classificar. Encara més, era exactament la mateixa resposta que Caaldra havia mostrat la primera vegada que el vaixell de càrrega li havia passat volant per sobre.

Només que semblava haver oblidat que amb totes les seves armes apuntant cap amunt, la terra als seus peus quedava ara desprotegida. Amb exquisida perícia, el soldat explorador va dirigir la seva moto-jet just creuant el camí de l'AT-ST, a escassos centímetres de la seva següent gambada.

Quan van passar davant del caminant, la Mara va saltar.

Amb les mans esteses va atrapar la base dels blàsters de la barbeta just a la vora del suport, i amb la inèrcia del salt va girar completament al voltant de les armes i va aterrar a la gatzoneta en el precari suport del propi suport. Estirant-se va saltar de nou, aquesta vegada a la part superior del mòdul de comandament.

Agafant-se amb una mà a la maneta de la comporta d'entrada per mantenir l'equilibri, amb l'altra va treure i va activar el seu sabre de llum i va apunyalar el gruix blindatge, tallant directament a través dels seients bessons de la cabina.

No va passar res.

Per un instant va seguir la gatzoneta sobre l'escotilla, amb la ment congelada mentre el caminant seguia avançant pel carrer. Era impossible, la cabina d'un AT-ST era gairebé tan estreta com la d'un caça TIE. No hi havia manera de què no li hagués donat al pilot.

A menys que no n’hi hagués cap.

I llavors totes les peces van encaixar al seu lloc. Maleint entre panteixos, va retrocedir cap a la reixeta del sistema de refrigeració de la cabina i va introduir la fulla del seu sabre de llum fins el mecanisme de tancament de l'escotilla d'entrada. Desactivant l'arma, va tirar de l'escotilla per obrir-la.

La cabina estava buida.

Va lliscar amb els peus per davant a través de l'estreta obertura i es va obrir pas a l'atapeït espai fins al seient del pilot. Les seccions del tauler de control que corresponien al pilot automàtic i al mode sentinella brillaven amb un alegre color verd, amb les celles arrufades, la Mara va apagar tots dos. Els pesats passos es van aturar quan l'AT-ST es va parar finalment, i els canons blàster van tornar a les seves posicions d'apagada.

Durant un instant més, la Mara es va quedar asseguda on era, llançant una fulminant mirada als controls, sentint-se com una completa idiota. L'ordinador d'un AT-ST podia manejar-se sense problemes al senzill terreny del carrer d'una ciutat, mentre que la seva manera sentinella podia ,i devia, seguir i disparar a qualsevol cosa que s'acostés massa sense un codi de microxip apropiat. Tot el que Caaldra havia hagut de fer era apuntar la màquina en la direcció adequada, assegurar-se que caminava prou lentament perquè la Mara decidís que tenia una oportunitat de detenir-lo, i llavors desaparèixer en la nit.

L'Emperador estaria furiós. Vader mai deixaria de tirar-li això en cara.

Va respirar profundament, obligant-se a allunyar aquestes imatges. Cap d'ells tenia per què conèixer el seu fracàs, perquè encara no havia fracassat. L'ordinador de l'AT-ST podia ser prou competent per arreglar-se-les en un senzill i bonic carrer d'una ciutat, però no era ni de lluny prou sofisticat per obrir-se pas pel forat que Caaldra havia obert a la badia de càrrega del Camí de Happer. El que significava que Caaldra havia estat en ell en algun moment, i per tant havia estat a l’espaiport Greencliff, el que significava que podria no portar tant avantatge. Encara més, ella sabia cap on anava.

Només havia d'arribar allà abans.

L'allau d'ordres i informes que van sorgir de sobte de la freqüència general de comunicacions va ser el primer indici que va tenir LaRone que els cercadors imperials de la zona estaven responent a la fi. Però tot i així no estava preparat perquè el carrer comencés a omplir-se tan ràpidament de tropes d'assalt. La major part dels soldats van anar cap al, ara inactiu, AT-ST, mentre que uns quants es van dirigir al Suwantek, que havia pres terra al carrer, una illa més al nord, amb el morro apuntant a l'AT-ST i el costat esquerre enganxat a la fila d'edificis.

I alguns d'ells, massa per al seu gust, estaven anant directes cap a LaRone i els seus companys.

Un comandant de grup es va avançar a l'últim grup, mirant amb la seva placa facial a cada un dels cinc per torn abans de fixar-se en LaRone.

-Vostè -va dir bruscament-. Identificació i informi.

-Algú va robar l'AT-ST i va començar a arrasar-ho tot -va dir LaRone, assenyalant-. El meu esquadró va ser requerit per ajudar a abatre’l.

- Requerit per qui? -Va preguntar el comandant de grup.

-Requerit per mi -va dir una veu sobre ells.

LaRone mirà cap amunt per veure com la Mà de l'Emperador descendia amb destresa pel lateral de l'AT-ST, amb el seu sabre de llum discretament penjat al seu cinturó.

- I vostè és? -Va preguntar desafiant el comandant de grup.

-Un agent imperial -va dir la jove mentre baixava els últims tres metres fins al permacret -. Codi de reconeixement Hapspir Barrini.

El comandant de grup va semblar tensar lleugerament els músculs.

-Sí, senyora -va dir, amb una veu que sobtadament tenia la formalitat d'una desfilada-. Lord Vader ens va informar de la seva presència a Ciutat Makrin. -Va assenyalar a LaRone -. Estan amb vostè aquests homes?

-De moment -va dir-. Per què?

-Necessito la seva designació d'unitat pel meu informe.

-No sé la seva designació -va dir la Mà-. Ni m'importa. -Va fer un gest a LaRone -. Doneu el meu agraïment al pilot, i digui-li que pot tornar a l’espaiport. Vostè... explorador... Aquesta cosa encara segueix operativa?

-Sí, senyora, mentre no necessiti fer res complicat -li va assegurar Brightwater.

-Llavors prepari’s per al viatge -va dir-. La resta de vostès, de tornada al seu camió lliscant.

-Un moment, senyora -va dir el comandant de grup, començant a sonar una mica frustrat. Es rumorejava que Vader era primmirat amb els procediments adequats, i aquesta situació ni s'acostava-. Aquest vaixell de càrrega ha de ser registrat abans de poder marxar.

-Poden registrar-lo a l’espaiport -va dir la Mà de l'Emperador-. No vull que es quedi aquí bloquejant el carrer.

-Senyora...

-Li he donat una ordre, comandant de grup -va dir, tallant la seva protesta, i amb els ulls fixos en LaRone -. Comandant?

-Sí, senyora -va dir LaRone, amb una freda sensació recorrent el seu cos mentre premia la seva freqüència privada al comunicador.

La Mà no ho havia advertit, era a la cabina de l'AT-ST en aquell moment, però just quan Chewbacca havia posat el Suwantek sobre el permacret, la seva rampa de babord havia baixat al cap de carrer del carreró contra el qual la nau estava actualment recolzada. Des de la seva distància i posició, LaRone no havia estat capaç de veure si algú havia pujat a bord, però la posició acuradament casual del wookiee era massa precisa per ser un accident. Gairebé amb tota seguretat Solo i Luke estaven de tornada a bord, probablement amb la seva amiga perduda a remolc.

I si els cercadors de la 501 els trobaven...

Però no podia fer altra cosa sinó obeir les seves ordres.

-Pilot, està autoritzat a tornar a l’espaiport Greencliff -va exclamar, tractant de sonar despreocupadament autoritari-. Gràcies per la seva ajuda.

Es va tensar, preguntant-se si el grunyit de resposta del wookiee seria prou alt com perquè els altres l’escoltessin a través del seu casc. Però...

-No hi ha de què -va dir en el seu lloc la veu d’en Solo -. Cridi’ns quan vulguin, sempre és un plaer ajudar.

Amb un lleuger balanceig, el Suwantek es va alçar del permacret, girà 180 graus, i es va dirigir de tornada a l’espaiport.

-Confirma la transmissió i diu que ha estat un plaer ajudar –va retransmetre LaRone.

-Bé -va dir la Mà de l'Emperador-. Ara pugi en aquest camió.

-Després que identifiqui la seva unitat –va afegir el comandant de grup, donant un pas per col·locar-se entre LaRone i el camió lliscant. Els seus braços van canviar de posició, passant el seu E-11 de la posició creuada al pit a la d'apuntar per disparar, i apuntava a LaRone.

LaRone va fer un gest de dolor. De manera que així acaba tot, va creuar per la seva ment. No en una gloriosa batalla contra algun enemic de l'Imperi, sinó en silenciosa vergonya.

I tot perquè havia vist un vehicle que queia i va prendre la decisió d'intentar ajudar.

Llavors, per a la seva sorpresa, la Mà de l'Emperador es va posar entre ell i el blàster alçat.

-Estan amb mi -va dir, amb veu tranquil·la però rivetada de gèlid gebre-. La seva assignació és estar amb mi, la seva designació d'unitat és ser els meus ajudants, la seva autorització prové de mi. Alguna altra pregunta?

-Senyora...

-Vaig dir que si hi ha alguna altra pregunta.

La placa pectoral del comandant de grup va oscil·lar quan va inspirar profundament.

-No, senyora -va dir, tornant el seu blàster a la posició de descans.

-Bé -va dir la dona-. Lord Vader em va dir que no pogués interferir amb la seva recerca. Serà millor que segueixin amb ella.

-Sí, senyora -amb una última mirada a LaRone, el comandant es va girar i es va allunyar.

La jove el va mirar allunyar-se els primers passos, i després es va tornar a LaRone.

-Al camió -va dir secament-. Primera parada, l’espaiport.

Un instant després es dirigien al nord, amb LaRone als comandaments.

- Exactament a quin lloc de l’espaiport, senyora? -Va preguntar.

-Un vaixell de càrrega anomenat Camí de Happer -va dir-. D'aquí és on va sortir l'AT-ST rebel.

- Creu que el lladre ha tornat allà?

-És possible, però ho dubto -va dir-. Principalment, el que vull és bloquejar-lo per assegurar-me que no pugui escapar amb ell. També necessito recollir algunes coses que em vaig deixar a bord.

LaRone va arrufar les celles. Ella es va deixar coses a bord de la nau del lladre?

-Comprenc -va dir, desitjant poder fer-ho en realitat.

-I després d'això -va afegir la dona-, ens dirigirem al palau del governador.

LaRone va sentir que els seus músculs es tibaven.

- A palau? -Va preguntar cautelós.

-Sí -va dir ella-. Té algun problema amb això?

LaRone va llançar una mirada lateral a Marcross, assegut al seu costat. Fins i tot a través de l'armadura va poder sentir l’antinatural rigidesa de l'altre.

-No, senyora -va dir LaRone -. La meva unitat està a la vostra disposició.

-Sí -va dir ella suaument-. Ho sé.

 Següent