Llum i Ombra (i II)

Anterior

II

En Dray es va despertar del malson cridant. Una prima pel·lícula de suor cobria el seu cos i ell tremolava al crepitant aire nocturn.

El malson era massa familiar. El seu fracàs en la prova d'en Tyrrahl... La Ciutadella d'Ombres.

No.

En Dray es va negar a recordar l'incident. Necessitava pensar en alguna altra cosa. Va tancar els ulls fortament.

I es va trobar mirant la seva cara.

Cayli.

Va ser el dia que es va assabentar de la seva traïció. Al principi no s'ho va creure, negant-lo fins i tot després que va veure el cadàver d'en Threem. Havia de ser un error, va dir ella. En Dray no podia haver-se apartat de la llum. En Dray no. Ell era el més fort de tots. En Tyrrahl havia predit grans coses de cada estudiant que va entrenar, però en Dray... En Dray era especial.

No va ser fins que es va aturar a la porta de la seva cambra que va acceptar finalment la veritat. Per a aquells ensinistrats en la Força, la pudor del costat fosc no podia rentar-se o emmascarar-se amb perfums. En Dray pràcticament traspuava l'embafadora essència pels seus porus.

La Cayli guardava silenci. Les llàgrimes en els seus ulls es clavaven més profund que el que podria haver fet qualsevol paraula. Van obrir una ferida dins l'ànima d'en Dray, i allà no tenia la neta cauterització d'una lesió de sabre làser.

Se'n va anar abans... Abans de què?, es va preguntar, abans que pogués explicar-li-ho?

No hi havia explicació que pogués satisfer-la. Ell havia escollit el seu camí al seu lliure albir.

Igual que amb la Nova, havia començat a anar darrere de la Cayli però aquests murmuris es van enroscar al seu voltant com una manta.

Fins i tot ara això li retorçava l'estómac en un nus malaltís. Ones de nàusea es van arrelar en ell i no se'n van anar fins que el seu estómac va quedar buit.

Els murmuris van arribar una altra vegada com sempre ho feien quan revivia aquella nit. Normalment aquesta suau veu roncant el calmava fins a quedar-se dormit però ara...

No va anar darrere de la Cayli.

Aquest va ser un terrible error.

Va perdre l'únic amor que havia conegut, que havia estimat. L'únic amor que importava.

Per què?, va exigir saber.

La dama dels murmuris contestà, embolicant-lo en la seva fosca abraçada... El teu destí.

En Dray gemegà i es va sacsejar en el seu somni. Va recordar un dels primers dies del seu entrenament.

* * *

En Ven-Mah Tyrrahl estava assegut a la soca d'un arbre, sentint cadascun dels seus setanta anys. El vell va sospirar mentre observava l'empunyadura del sabre làser girar en l'aire. El Mestre Jedi va alçar una mà, usant la Força per aturar el progrés de l'arma.

-Has d'aprendre paciència -va dir en Tyrrahl.

En Dray va sacsejar el cap amb disgust, posant-se a la gatzoneta per passar la vora de la seva camisa xopa de suor pel seu front.

-Quan va accedir a entrenar-me, no va dir que portaria una eternitat dominar les habilitats més simples.

-Aquests són els blocs de construcció. Sense una base sòlida, una casa s'enfonsarà amb la primera tempesta.

-Demano guia i em dóna dites infantils.

-No pots convertir-te en un expert de la nit al dia, Lian. Es requereixen anys d'estudi i dedicació abans de...

-Per què? Estic ansiós per aprendre. Els altres... -va recórrer amb la mirada el grup d'estudiants reunits al lluny-. Per què mantenir-nos tots junts si alguns no poden seguir? Deixi'm moure'm a un pas més ràpid.

-La màquina és només tan forta com la més feble de les seves parts.

-Més tòpics!

En Tyrrahl va sacsejar el cap i va provar una manera diferent.

-Digues, retirant-se d'una batalla abandonaries als esguerrats del teu grup, als ferits? Deixant-los davant d'una mort segura?

Els ulls d'en Dray es van tornar freds.

-Jo no fujo d'una baralla.

-Contesta a la pregunta!

-És clar que no.

-Tot el que aprens té aplicacions que no sempre són immediatament aparents. Has d'aprendre a confiar. Hi ha massa que encara no entens.

-Llavors ensenyi'm...

-Si tot fos tan fàcil.

-Ho és si fa que ho sigui.

En Tyrrahl va sacsejar el cap. La impetuositat de la joventut mai deixava de sorprendre'l. Hi havia tant en aquest nen que no sabia però pensava que si.

-Vés amb compte -li va advertir el Mestre, el costat fosc ofereix un camí ràpid i fàcil, però el destí no és el que sembla. La teva impaciència en aquestes matèries podria resultar ser la teva perdició.

Fins i tot sense la seva intuïció Jedi, en Tyrrahl podia dir que l'atenció d'en Dray estava centrada en un altre lloc. En Tyrrahl va fer una pausa en el seu mig sermó i va deixar que la seva mirada vagués, fins que Mestre i estudiant van estar mirant el mateix.

S'alçava com un fosc sentinella per sobre dels dentats penya-segats de la península del nord de Monfreen, mirant cap a un antic remolí d'aigua en el qual les enormes gargamelles podien empassar-se tot menys la nau estel·lar més gran. La torrassa havia estat buida durant tant de temps com en Tyrrahl podia recordar i la tradició local, normalment pintorescament descriptiva d'un lloc tan intrigant, era sorprenentment indeterminada. L'apropiadament anomenada Ciutadella de les Ombres no guardava cap relat grandiós d'aventures.

En Tyrrahl havia visitat la torrassa només una vegada, entrant per les monolítiques portes amb els atemorits ulls d'un jove nen en lloc de la determinació d'un Mestre Jedi. El lloc estava a vessar del costat fosc. Potser aquesta forta concentració de Força, si bé maligna, era el que el va portar a Monfreen en primer lloc...

El Mestre Jedi va apartar els records. La seva preocupació pel moment no era la seva pròpia experiència amb la Ciutadella.

En Dray lluïa una expressió que terroritzava a Tyrrahl i li emocionava alhora. L'havia vist abans... En la seva pròpia cara, poc abans d'entrar al castell.

-Sense la serenitat adequada, pots trobar-te fàcilment en un lloc fosc en el que no vols estar, sense manera de sortir.

En Dray finalment va mirar de nou al seu Mestre.

-La Ciutadella.

-Has sentit el seu èxit oi? -va dir en Tyrrahl, mirant fixament alguna cosa del terra.

Els ulls d'en Dray van tornar una altra vegada cap als imponents capitells al lluny.

-Hi ha un fred allà, alguna cosa com mai he sentit. El costat fosc mora dins.

En Tyrrahl va lluitar per mantenir la seva veu neutral.

-Desitges anar-hi?

-No estic segur...

-Només els adeptes preparats per avançar a la següent fase del seu entrenament s'atreveixen a posar els peus en aquest lloc. És una prova perillosa, possiblement mortal si la Força no és la teva aliada. Creus que estàs preparat per a aquesta càrrega?

-No tinc por de res.

En Tyrrahl va ajupir el cap. Silenciosament es va preguntar quantes vegades hauria ocorregut aquest intercanvi entre mestre i alumne.

-Llavors no deixis que jo et detingui.

En Dray va estrènyer la seva adherència a l'empunyadura platejada del sabre làser i va començar a caminar.

-Confia en tu mateix i no podràs fallar.

Amb una mirada final sobre la seva espatlla, en Dray va assentir solemnement i va marxar per trobar-se amb el seu destí.

* * *

En Dray estava encara adormit, les seves pupil·les ballaven un furiós ritme darrere de les seves parpelles. La seva ment refusava recordar l'incident a la Ciutadella, fins i tot en un somni.

Altres imatges van començar a prendre forma, encisant-lo familiarment però al mateix temps era una cosa diferent.

Era de nit i ell estava sol... en la seva vida, al món, a la galàxia.

La seva cara va emergir de les ombres. El seu sabre làser bategava com un far en la foscor.

Ell sabia que hauria desviar-lo però no podia aixecar el seu propi sabre. Sempre havia estat el millor duelista, el millor que en Tyrrahl havia entrenat mai. Fàcilment podria haver-la colpejat, podria haver-la desarmat... Podria haver-la matat.

Però no es podia moure.

Així que va observar mentre ella gronxava la seva lluent fulla cap el seu coll.

La boca d'en Dray estava oberta, però no va emergir cap so.

Merament va mirar a la cara del seu presumpte assassí. Al principi va pensar que era la Cayli, com ho era sempre.

Però aquesta vegada va ser diferent; no era la Cayli...

Aquesta noia era molt més gran, però els trets eren inconfusibles. Era la Nova.

* * *

La Nova estava en perill terrible.

En Dray ho sabia tan segur com sabia el seu propi nom. El seu cap era un caòtic remolí d'emocions que ni tan sols podia començar a enumerar. Hi havia experimentat massa en les últimes hores per pensar adequadament amb perspectiva.

I li quedava poc temps per ajudar-la.

Però ho volia fer?

En Dray va prendre un alè purificador del fresc aire nocturn i va començar a recitar les paraules arrelades en el seu cap per Tyrrahl.

-No hi ha emoció, sinó pau.

La veu de molts murmuris van respondre: Un autèntic guerrer sap que la pau no és més que un respir entre batalles. L'espasa més esmolada és la teva pròpia fúria.

-No hi ha ignorància, sinó coneixement.

T'amaguen l'autèntic poder. Has d'arrabassar o ser per sempre un esclau dels teus Mestres.

-No hi ha passió, sinó serenitat.

Només els droides no tenen sentiments. No ets millor que un autòmat del costat lluminós?

-No hi ha caos, sinó harmonia.

S'ha d'imposar ordre entre els salvatges de la galàxia. Només llavors pot prosperar l'autèntica civilització.

-No hi ha mort, sinó la Força.

Aquells que manegen la Força realment, poden escapar fins i tot de la mort. Et fan pensar que ets feble perquè puguin controlar-te.

En Dray va deixar escapar un crit gutural... De còlera, frustració, impotència. Es va quedar mirant acusadorament les fredes i tremoloses estrelles.

-Mai no vaig demanar això! -va cridar als impassibles punts de llum. Momentàniament aclaparat, va inclinar el cap. En Dray va parlar suaument, amb prou feines audible. -No vaig escollir el camí de la Força.

Una veu amable li va contestar. Aquesta vegada no era aquest murmuri sedós.

-No, Lian. La Força et va escollir a tu. I ara has de triar el teu propi camí.

No ho va reconèixer al principi, però aviat es va adonar que no era una sola veu la que li parlava, era una amalgama de moltes que ja coneixia: la Cayli, el Mestre Tyrrahl, la Nova... I una altra que parlava tan enèrgicament que no estava realment segur del seu origen. Llavors ho va saber; Era la seva.

***

La Nova es va estremir dins de la petita gàbia, espantada de tocar els trèmuls barrots d'energia que la mantenien presonera. Les seves mans encara li feien mal per l'intent inútil d'escapar feia alguns moments.

Observava al seu captor ocupant-se de la seva feina, ignorant-la completament. L'home era prim, gairebé de forma malaltissa, amb una tos horrible. La seva delicada forma estava coberta amb voluminoses túniques porpres i joieria elaborada. Un anell adornava cada dit, produint un so insectil cada vegada que es fregava les mans. Era calb amb una cara plena de cicatrius i ulls morts. Cada vegada que mirava la Nova amb aquests horribles ulls, ella tremolava inconscientment.

Ara mateix l'home mirava amb les celles arrufades una part obstinada del motor de la seva nau. El vehicle monolític semblava massa pesat per tenir capacitat espacial.

Després d'alguns moments de recompondre, les espurnes van crepitar pel cel nocturn. L'home va deixar anar una sèrie de vulgaritats variades mentre retirava els seus socarrimats dits del compartiment. Aparentment, estava acostumat a ser obeït.

L'home es va girar abruptament, els seus ulls es movien esbojarradament mentre registraven el bosc.

-Creus que pots amagar de mi? -va exigir saber.

En resposta, en Dray va sortir de la mala herba i va somriure. Els seus dits estaven serenament entrellaçats, el sabre làser penjava mandrosament al seu costat.

-Si hagués volgut acostar-me a tu amb sigil, el meu sabre estaria en la teva gola mentre parlem. -En Dray mirà la Nova, retinguda a la gàbia polsant. Va reconèixer la presó: un famós disseny Sith que funcionava com un vòrtex d'energia. Qualsevol retingut dins quedava aïllat de la Força.

En Dray va tornar la seva atenció a l'home.

-Vas agafar una cosa que no era teva. Suggereixo que la tornis.

L'home va fer un cloqueig amb òbvia diversió.

-Sóc Thannor Keth, Fetiller dels Sith. No responc davant ningú, i especialment no davant algun cadell Jedi.

-Et refereixes al mateix cadell Jedi que acaba de deixar-te sense els teus adeptes?

El somriure d'en Keth es va esvair.

-Sembla que és així. Una llàstima, en realitat. En Xash estava dotat per la mecànica i la meva nau necessita reparacions menors. -En Keth alçà una mà-. Potser si tu t'adones el dany, passaré per alt les teves transgressions i et deixaré viure.

En Dray va assenyalar cap als sistemes oberts del motor de la nau amb dos dits estesos.

-Et refereixes a aquesta petita part d'allà? -mentre apuntava, els sistemes van fer erupció en un xàfec d'espurnes encegadores.

En Keth xisclà de fúria i es va dirigir cap a l'ardent compartiment.

Aprofitant el moment, en Dray va córrer cap a la Nova, encenent el seu sabre a meitat de camí. Amb un potent cop, va partir els barrots d'energia en dos i va alliberar la Nova. Va alçar la noia d'una tirada i la va carregar sobre la seva espatlla, apagant el sabre làser per no delatar la seva posició.

Mentre en Keth lluitava contra les flames, en Dray i la Nova van fugir ràpidament cap a la nit.

* * *

La Nova es va agafar al coll d'en Dray, els seus ulls pràcticament il·luminaven des de l'interior.

-Vas a portar-me a casa ara?

En Dray va grunyir mentre corria, massa sense alè en aquest moment per contestar.

-Faré el que pugui

-D'acord -va dir ella mossegant-se el llavi inferior-. Però has de prometre'm no fer res dolent mai més.

En Dray la va mirar un segon.

-El Costat fosc...

La Nova va assentir emfàticament.

-Faré el que pugui -va repetir.

-Promès?

-Promès.

Satisfeta, la Nova va estrènyer la seva adherència. En Dray va mirar per sobre de la seva espatlla, esperant que la seva distracció els proporcionés temps suficient per arribar fins a la seva nau.

Un raig arquejat d'un llampec violeta va sortir disparat a través del bosc, impactant en l'esquena d'en Dray. Va perdre la seva adherència amb la Nova i tots dos van caure a terra. El fum va anar vagant des de la ferida i ell va jeure allà atordit.

-Idiota! -Més energia púrpura crepità des de les mans d'en Keth, ballant entre els seus dits amb la intricada bellesa d'una tela de aranya-. No coneixes el poder del costat fosc!

Amb un gemec pronunciat en Dray es va aixecar lentament, els seus ulls sobtadament freds mentre sostenia la mirada d'en Keth.

-Estic familiaritzat amb ell...

Això va agafar per sorpresa el Fetiller per un moment.

-Llavors has de saber la futilitat de les teves accions. -L'electricitat es va calmar per un moment mentre en Keth allargava una mà-. Tot el que has de fer és lliurar-me a la noia i et deixaré en pau. Després serà per a tu com era abans de tot això.

En Dray va mirar la brillant cara de la Nova i va somriure amargament.

-Si només això fos cert -va dir suaument.

En Keth es va burlar.

-No hi ha res més patètic que un Jedi desgraciat aferrant-se desesperadament a aquest últim bri esfilagarsat de la seva moralitat... -El Fetiller Sith va fer un so raspós i desagradable que podria haver estat un riure-. Això serà fins i tot més fàcil del que vaig anticipar.

Els ulls d'en Keth van prémer amb crepitants llampecs que li feien contorsions pel seu tors, acumulant-se finalment a les puntes dels seus dits.

-Ara aprendràs l'error dels teus mètodes.

Un ressonant xiuxiueig va portar a la vida el sabre làser d'en Dray. La llampant fulla daurada va bategar amb energia fosa mentre mantenia la graciosa arma en un adherència a dues mans davant seu. En Dray gairebé va somriure mentre deia:

-Potser ja ho hagi fet.

En Keth xiuxiuejà i va llançar una falange de llampecs des de la seva mà.

En Dray va alçar el seu sabre per rebre els fils elèctriques d'en Keth. Mentre els raigs arquejats començaven a baixar per l'espasa, en Dray va bressolar el sabre cap a un costat i va colpejar un arbre arcosia proper. El llarg tronc era més gruixut que l'altura d'en Dray però el sabre làser, carregat amb el llampec de Força, va partir la gruixuda escorça en dos. L'excés d'energia es va descarregar inofensivament en l'aire.

En Dray va expressar un desafiament amb un somriure.

-Si això és el millor que pots fer, suggereixo que marxis abans que et deixi en ridícul.

En Keth va respondre amb un rugit gutural. La seva mà dreta era una arpa i quelcom va començar a formar-se al palmell. Una esfera iridescent d'energia va cobrar vida, brillant com si en Keth hagués arrencat una estrella del cel. Sense una paraula, el Fetiller Sith va llançar el míssil cap al Dray amb estranya punteria.

En Dray va bressolar el seu sabre per trobar-se amb l'orbe, però per al seu atordiment la punta de la seva espasa va passar directament a través del globus de llum. En Dray va ser assaltat sobtadament per dolor quan l'esfera va fer contacte amb la seva carn. Milers de veus van cridar sobtadament amb fúria al seu cap, amenaçant amb dividir-la en mil trossos.

En Dray va oblidar on era quan el pur odi irreflexiu va passar sobre ell i va començar a ofegar-se en un mar de còlera que no era seva. Va intentar agafar aire, caient de genolls. No va renunciar a la seva adherència en el sabre làser, però va continuar bressolant-lo salvatgement com per allunyar a algun enemic invisible.

Mirant-lo horroritzada, Nova va començar a acostar-se a Dray, però l'imprevisible joc del seu sabre la va mantenir apartada.

En Keth el va mirar amb una expressió estupefacta, el seu llavi corbant lleugerament.

-Està acabat. -El Fetiller va riure suaument mentre començava a reunir els seus poders per al cop mortal.

En Dray va baixar el seu sabre, els seus ulls es movien esbojarradament, la seva cara estava coberta per una lluentor de suor. Mai havia experimentat tal agonia, física o mental. No obstant això havia de fer alguna cosa, i aviat, doncs en Keth estava a punt d'acabar amb ell.

En Dray va sentir la veu xiuxiuejant que havia estat en silenci durant tant de temps. Has estat un idiota. L'única forma de derrotar-lo és amb el seu propi joc. Crida'm de nou, Dray. Implora'm ajuda i jo escoltaré la teva crida.

Durant el que va semblar una eternitat, en Dray va ser esquinçat per la confusió.

Sí, va pensar en Dray, era l'única manera... La ràbia va onejar sota la seva pell com una entitat física.

Llavors els seus ulls, cremant de còlera, van caure sobre la Nova. La noia va romandre observant-lo, la seva cara no reflectia cap emoció.

No. La fúria es va dissoldre i per primera vegada en molt temps, en Dray va sentir com si veritablement estigués en pau. Hi havia fet una promesa. I anava a mantenir-la, fins i tot si li costava la vida.

Els ulls d'en Keth van cremar de victòria mentre el seu formidable poder prenia forma. Brillants brins de poder del costat fosc es van formar per atrapar a Dray. L'entramat d'energia va començar a tallar la connexió entre ell i la Força.

En Dray podia sentir com la força era treta lentament del seu cos. Ja havia acceptat el seu destí. Ignorant els esmolats espasmes que retorçaven el seu cos, en Dray es va tornar cap a la Nova. Amb el seu últim tros d'energia en Dray va projectar els seus pensaments en la ment d'ella, dient-li que corregués abans que fos massa tard.

Ella no es va moure, tot i que en Dray sabia que havia aconseguit tocar els seus pensaments. En Dray no tenia temps de considerar acuradament la situació. La seva visió s'estava tornant borrosa i tonalitats de gris començaven a esborrar tota la resta.

En Dray se sentia com una gota d'aigua penjant d'una roca sobre l'oceà. Estava a punt de començar aquest descens final cap al mar interminable, on el seu esperit penetraria en alguna cosa més gran, però de moment, va quedar suspès...

La caiguda llargament esperada mai va tenir lloc.

En lloc d'això va escoltar la veu de la Nova cridant-lo, ressonant a través d'ell. Un ressorgiment de poder es va manifestar i va veure la seva imatge fantasmal estenent-li una mà.

En Dray va alçar la seva i quan la seva mà va tocar la d'ella, hi va haver una explosió d'harmònica resplendor... La il·luminació celestial del costat lluminós.

La seva visió va tornar mentre un enlluernador escut cobrava vida amb una flamarada per protegir de l'atac d'en Keth.

Amb un crit d'agonia, el Fetiller va ser llançat pels aires com si hagués estat copejat per un torpede de protons.

L'escut es va esvair tan ràpidament com s'havia format i en Dray va patir un col·lapse. Dèbilment va tornar el cap per assegurar-se que en Keth ja no era una amenaça... L'únic que quedava del Fetiller Sith era una túnica recremada i esparracada.

Quan va mirar cap enrere, va veure la cara de la Nova per sobre de la seva. Les llàgrimes solcaven la seva cara mentre s'agenollava sobre ell.

En Dray va somriure i després va tancar els ulls pel que creia que seria l'última vegada.

L'últim que recordava eren les seves mans, petites i fredes, pressionant el seu front i llavors només va conèixer la foscor...

* * *

En Dray es va despertar en el seu sac de dormir, atordit i desorientat. El primer que va veure va ser el sol carmesí de Vigil, brillant a la part alta. Li feia mal tot el cos però se sentia bé per estar viu. El següent que va veure va ser la Nova, asseguda amb les cames creuades al seu costat, observant-lo silenciosament.

En Dray va començar a parlar, però ja sentia la seva presència en la seva ment i no hi havia res a dir. Així que van intercanviar una simple somriure i va tornar a adormir-se.

* * *

En Dray comprovar la seqüència d'inici per tercera vegada, picant de mans el costat de la seva nau afectuosament. Mai va pensar que necessitaria la Dama de la Llum altra vegada. En Dray esperava que no li tingués jurada.

Va seure a la cadira del pilot, assegurant-se que la Nova estigués assegurada al seu costat. Va encendre els repulsores de la Dama i va mirar fixament pel finestral amb una barreja d'alleujament i sotrac mentre pujaven cap a les estrelles.

En Dray va deixar que la seva mirada romangués una estona sobre la seva llar adoptiva i va saber sense cap dubte que tornaria a Vigil algun dia.

La vacuïtat de l'espai al seu voltant al mateix temps li va causar un atac de nàusees. En Dray encara podia sentir el verí del costat fosc fluint a través d'ell. Sabia més que res que volia tornar a la llum, ser banyat en la seva càlida i tendre abraçada.

No seria un viatge fàcil, però almenys estava donant el primer pas.

Ossus. El centre d'aprenentatge Jedi; el lloc on la Nova havia d'estar, per començar el llarg procés d'afinar les seves sorprenents habilitats. També era el lloc on Dray hauria d'enfrontar-se a aquells a qui havia traït.

S'havia estat mentint quan va pensar que podria seguir endavant cap a qualsevol mena de futur sense tractar primer amb el seu passat. Com deia sempre el Mestre Tyrrahl: Les mentides són més belles quan la veritat té una lletja façana.

Seria un viatge perillós, fins i tot sense els vells amics i éssers estimats tractant de matar-lo. Era un exiliat, un dels Caiguts, i seria perseguit a cada pas del camí.

En Dray es va preguntar si la Cayli encara estaria a Ossus, no estava molt segur de si volia que estigués allà.

-És molt bonica.

La veu el va treure del seu somni. En Dray va mirar la Nova inquisitivament per un moment, llavors es va adonar...

-Sí, ho és -va dir en Dray amb un somriure distant.

-Encara l'estimes? -va preguntar la Nova, encara que en Dray estava segur que ella ja sabia la resposta.

La seva veu va sortir suau i ofegada amb velles emocions que guanyaven terreny.

-Fins el dia de la meva mort.

-Potser hauries de dir-li-ho a ella.

En Dray va sacsejar el seu cap, somrient davant la fervorosa resposta de la Nova. La seva ment va recordar una imatge de la Cayli i la seva modesta bellesa va ser suficient per fer que la seva ànima tacada lluís amb alegria i esperança.

Va mirar la Nova i va assentir en agraïment, ja que la seva nova defensora l'havia ajudat a trobar una cosa que pensava que havia perdut feia molt de temps... L'esperança.

I en aquest moment, tot va estar bé en la galàxia.

FI