Lleialtat (XIX)

Anterior

Capítol Dinou

-Estem arribant a Shelkonwa -va anunciar Quiller-. Estan els nostres convidats preparats per deixar-nos?

-Que jo sàpiga, sí -va dir LaRone, mirant la cara de Marcross a l'altre costat de la cabina. Fins i tot sota la tènue resplendor de l’hiperespai, les línies de tensió a la mandíbula i el coll de l'altre eren clarament visibles-. Grave i Brightwater no els treuen l’ull de sobre. Marcross?

Les línies van oscil·lar subtilment, com si Marcross acabés de tornar d'algun lloc fosc i llunyà.

- Què? -Va preguntar, girant a mitges el seu rostre cap a l'altre.

-Només m'assegurava que estaves bé -va dir LaRone -. Has estat una mica estrany des de Gepparin.

-Estic bé -va dir Marcross, girant-se de nou per mirar pel vidre de la cabina-. Només vull acabar amb això.

-Suposant que puguem trobar al contacte dels Cicatrius Sagnants -va comentar Quiller-. Sé que creus que tens prou amb aquest registre de l’HoloRed...

-En tinc prou -va tallar Marcross.

-Està bé -va dir Quiller-. Només vull dir que Shelkonwa és un planeta gran...

-He dit que en tinc prou.

- No creus que ja és hora que comparteixis aquesta informació amb la resta de nosaltres? -Va suggerir LaRone -. Almenys dona’ns el número de contacte que estava en el registre de configuració per si de cas et passés alguna cosa i haguéssim de trobar una manera de rastrejar-lo.

Les línies de tensió van oscil·lar de nou.

-No us caldrà rastrejar-lo -va dir Marcross -. El traïdor és al palau.

LaRone el va mirar fixament.

- El palau del governador?

-Aquest és l'únic palau allà baix.

-Ho sé, però...

- Però què? -Va dir bruscament Marcross -. Per ventura els traïdors no poden ser de totes les mides, formes i rangs? No tens més que mirar als tres que tenim a la part posterior de la nostra pròpia nau.

-Allà hi anem -va dir Quiller, i va tirar de les palanques de l’hipermotor. Les estrelles van reaparèixer...

Quiller es va redreçar en el seu seient.

-Oh, no -va murmurar-. No, no, no.

-Tranquil -va tractar de calmar-lo LaRone, sentint una punxada al seu propi pit mentre observava la gegantina nau comandant que surava en una òrbita alta sobre el planeta-. Tenim posat el nostre identificador. No tindrem problemes.

El comunicador va xiular.

-Executor a vaixell de càrrega Suwantek en rumb d'aproximació -va dir una veu seca-. Estem rebent una identificació militar de la seva nau. Si us plau, confirmeu mitjançant el codi d'autorització.

- Quiller? -Va preguntar LaRone.

No hi va haver resposta. Quiller seguia mirant la immensa nau com si estigués veient un fantasma.

-El tinc -va dir Marcross, passant al costat d'ell i teclejant en el panell de codis.

Durant un instant tot va estar en silenci.

-Codi confirmat -va dir la veu-. Destinació?

-Ciutat Makrin -va dir Quiller-. El palau del governador.

-El port d'aterratge del palau ha estat tancat temporalment -va dir la veu-. Puc autoritzar-lo per al Principal de Makrin o el Regional de Greencliff. Indiqueu les vostres preferències.

- Per què estan tancades les pistes del palau? -Va preguntar LaRone, traient un mapa de la regió. El Principal de Makrin era al cor del quadrant nord-oest de la ciutat, només a uns pocs quilòmetres del palau del governador, mentre que el Regional de Greencliff era un port molt més petit encaixat entre la part nord-est de la ciutat i una línia de penya-segats que recorria tot el límit oriental.

-Està tenint lloc una operació de recerca militar a la ciutat -va respondre la veu-. Les pistes del palau han estat tancades per raons de seguretat.

- Què és el que estan buscant?

-Classificat -va dir l'altre, tractant de sonar molest-. Indiqueu les vostres preferències d'aterratge.

Marcross va tornar la mirada cap a LaRone, alçant les celles en un interrogant.

-El Principal de Makrin està més a prop -va murmurar.

-Però Greencliff estarà menys concorregut -va respondre LaRone, també en el seu murmuri.

Marcross va pensar en això, després va assentir.

-Anirem a Greencliff -va dir en veu alta.

-Rebut. Tenen autorització per al Regional de Greencliff.

-Gràcies -Marcross va tancar la comunicació-. Quiller? Estàs bé?

-Oh, per descomptat, estic bé -va dir Quiller, mostrant de sobte un to de veu sepulcral-. Suposo que cap de vosaltres s'ha fixat en el nom d'aquesta nau, no?

Marcross va llançar una mirada a LaRone amb les celles arrufades.

-L’Executor-va dir Marcross -. Per què?

-Suposo que vosaltres, els soldats de terra, no heu de mantenir-vos informats de les notícies de la Flota. -Quiller va agafar aire lentament-. Resulta que l’Executor és la flamant nau insígnia de Lord Darth Vader.

LaRone mirà fixament la nau, amb un nus a l'estómac. Vader?

- Què dimonis està fent ell aquí?

-Com a suposició, o bé persegueix el nostre traïdor, o l'amiga rebel d’en Solo -va dir àcidament Quiller-. Sembla que ha de ser una mica més important del que pensàvem.

-Però sí que va dir que probablement ja li haurien tancat les sortides del planeta -li va recordar LaRone.

-Vaig pensar que estava exagerant -va assenyalar Quiller-. No sé vosaltres dos, però jo no vull estar a la mateixa ciutat que Darth Vader. Ni tan sols vull estar en el mateix sistema estel·lar.

-No et culpo -va dir Marcross, amb veu que sonava tensa però ferma-. Si vols, pots deixar-me a mi sol a l’espaiport.

- De què estàs parlant? -Li va preguntar LaRone, arrufant les celles.

-Vaig a perseguir el traïdor -va dir Marcross -. La resta de vosaltres no ha de quedar-se. De fet, Quiller té raó, amb Vader aquí, seria molt més segur per a tots si no ho feu.

-Oblida-ho -va dir LaRone -. Estem junts en això.

-No em deus res -va insistir Marcross.

-Els ho devem a la gent del sector Shelsha -va replicar LaRone -. Només perquè una base dels Cicatrius Sagnants hagi desaparegut no vol dir que la conspiració hagi acabat. Necessitem arribar fins a l'arrel de tot això.

-Si Vader us atrapa, desitjaríeu que l’OIS us hagués trobat primer –els hi va advertir Marcross -. Deixeu-me en terra i marxeu.

-Oh, gràcies -va grunyir Quiller-. Això em fa sentir molt millor.

-En realitat, que Vader estigui aquí pot treballar al nostre favor -va assenyalar LaRone -. Gairebé segur que té en terra a la seva legió de soldats d'assalt privada dirigint la recerca. Podem barrejar-nos sense més en la multitud.

Quiller li va dirigir una mirada d'incredulitat.

-Estàs de broma, oi? LaRone, no estàs parlant d'infiltrar-nos en una unitat de tropes d'assalt qualsevol. Aquesta és la Cinc-zero-u.

- I? -Va replicar LaRone, tractant de suprimir els seus propis i privats recels-. La Cinc-zero-u es posa l'armadura peça a peça igual que nosaltres.

Quiller xiuxiuejà entre dents.

-Estàs boig. Ho saps, oi?

-He sentit els rumors -va concedir LaRone.

-Mentre tots estiguem d'acord... -Va dir Quiller amb un sospir-. D’acord. Si tu i Marcross aneu a comportar-vos com bojos, hauríem d’embogir tots junts. Següent qüestió: Què fem amb Solo, Luke i el wookiee?

-Bona pregunta -va convenir Marcross -. Si Vader està buscant a la seva amiga, per descomptat no volem que caminin solts per aquí fora. Especialment, no amb tot el que saben sobre nosaltres.

-I està més que clar que ells no van a barrejar-se amb la Cinc-zero-u -va afegir Quiller-. D'altra banda, no és que tinguem una gran quantitat d'alternatives a triar. Dubto que siguem capaços de mantenir-los a bord. Almenys, no sense pegar-los un tret, el que comporta la seva pròpia ració de problemes.

-El principal dels quals podria ser on disparar exactament a un wookiee per assegurar-nos derrocar-lo -va dir LaRone, amb una estranya sensació recorrent de sobte l'esquena-. D'acord, què tal això? I si, en lloc d'alliberar-los, els escortem?

El suggeriment va portar la mateixa reacció que LaRone sospità que tindria: tant Quiller com Marcross van quedar bocabadats. Marcross va recobrar la parla primer.

-Quiller tenia raó -va dir-. Estàs boig.

-Molt probablement -va dir LaRone -. Però deixant de banda la qüestió de la salut mental, per què no? Estarien en companyia d'autèntics soldats d'assalt, i per tant estaria fora de tota sospita per part dels patrullers locals, ni els interrogarien. I si tenim una trobada amb les tropes de Vader, podem dir que són els nostres informadors.

- O presoners que portem per interrogació? -Va suggerir Quiller.

-Això valdria, també -va dubtar LaRone -. I si de la paella caiem a les brases i quedem atrapats en un tiroteig... bo, no crec que quedi res perquè Vader interrogui.

- Estàs dient que els disparem? -Va preguntar planerament Marcross.

Els fantasmes de Teardrop van tremolar davant els ulls de LaRone.

-Nosaltres no -va dir fermament-. Contra la Cinc-zero-u, dubto que haguem de fer-ho.

Quiller va negar amb el cap.

-Mai ho acceptaran, ho saps.

- Qui no ho acceptarà? -Va preguntar LaRone -. Solo i Luke, o Grave i Brightwater?

-Cap d'ells ho farà.

LaRone va arronsar les espatlles.

-Bé, tenim de temps fins que aterrem abans d'haver de prendre decisions -va dir-. Potser pensem en alguna cosa millor.

Tal com la Mara havia preparat, l'avís de l'alarma de proximitat de la nau la va treure de la letargia sense somnis del seu tràngol de curació de la Força.

Havia arribat a Shelkonwa.

Per un moment va quedar immòbil al catre desplegable de la nau, fent un ràpid inventari. Estava famolenca i assedegada, un efecte secundari típic dels tràngols curatius, però les cremades i les rascades que havia rebut a la base dels Cicatrius Sagnants havien desaparegut per complet.

Es va dirigir a la cabina, prenent pel camí un parell de barres de racions i una ampolla d'aigua de l'armari de la galeria. Hi havia acabat la primera barra quan l'avís de l'ordinador va sonar, i quan va tirar de les palanques de l’hipermotor el boirós disc del món capital del sector Shelsha va aparèixer davant seu retallat contra la negror estelada.

I surant en l'espai entre ella i el planeta estava possiblement l'última cosa de l'univers que esperava veure.

El seu comunicador va petar.

-Cercador Z-10 en aproximació, aquí la Nau Comandant imperial Executor -va dir una veu seca-. Indiqueu el número d'identificació i què li porta a Shelkonwa.

La Mara va sentir com grinyolaven les dents mentre teclejava la transmissió. Per tots els pudents vapors d'escombraries del Centre Imperial, què estava fent Vader aquí?

-Executor, aquí Cercador Z-10, número d'identificació desconegut -va dir, mossegant les paraules-. Està Lord Vader a bord?

Hi va haver un instant de silenci mentre l'operador de comunicacions tractava de reajustar el seu cervell per a manejar aquesta resposta completament no estàndard.

-Eh...

- Hi és, o no hi és? -Va preguntar la Mara.

-Sí, Lord Vader està a bord -va dir l'operador, començant a sonar nerviós-. L'almirall Bentro està al comandament...

-Informi a Lord Vader que la Mà de l'Emperador vol parlar amb ell -el va tallar la Mara.

-La... Qui?

-Lord Vader –bordà la Mara-. Ja.

No hi va haver resposta. Reprimint una maledicció, la Mara va tornar la proa de la seva nau cap al superdestructor estel·lar i va disminuir la marxa. El Senyor del Sith probablement estaria ocultant-se en la seva càmera personal, o bé recorrent la passarel·la de comandament en una de les actituds en què ningú gosava acostar-s'hi.

Però la Mara tenia una feina a fer. D'una manera o altra ell anava a veure-la.

Estava prop de la zona interior de defensa de la nau, i les files apilades de punts de defensa de l’Executor estaven girant cap a ella com a advertència, quan el comunicador va tornar a la vida finalment.

-Mà de l'Emperador -retrunyí la familiar veu d’en Vader-. Quin plaer més inesperat.

-El mateix dic -va dir la Mara, sabent que cap d'ells deia ni una paraula de debò-. Lord Vader, hem de parlar.

-Com vulgui -va dir Vader-. Pugi a bord.

El primer oficial de l'Executor va prendre el control, desactivant les defenses de la nau i dirigint la Mara a la badia de l'hangar personal del capità. Una escorta de la pròpia legió d'elit de tropes d'assalt d’en Vader, la 501, l'estava esperant, i després d'una breu marxa van arribar a una petita sala de conferències.

Vader estava esperant, romanent com un eixordador núvol de tempesta prop de la capçalera de la taula.

-Tinc entès que va exigir veure’m -va dir sense preàmbuls.

-Em disculpo pel meu to anterior -va dir la Mara, inclinant el cap cap a ell en un gest d'humilitat.

-Només hi ha una persona en l'Imperi que pot exigir la meva presència -va continuar Vader, amb veu ferma. Aparentment, no estava d'humor per acceptar disculpes -. Aquesta persona no és vostè. I mai ho serà -va afegir amenaçant.

-Llavors deixeu que faci això el més breu possible -va dir la Mara. Tampoc ella estava del millor humor-. Sóc aquí en una missió important, i necessito certes garanties que la seva presència aquí no s’interposaran en el meu camí.

- Que la meva presència no s'interposi en el seu camí? -Va preguntar Vader, baixant una octava el to de la seva veu-. Vagi més lentament, Mà de l'Emperador.

-No vaig a poc a poc quan es tracta de traïció -va replicar la Mara-. Estic darrera de la pista de...

- No! -Va esclatar Vader, amb la seva veu colpejant per tota la sala i penetrant en el crani de la Mara. Va donar un ampli pas envoltant l'extrem de la taula cap a ella, amb la seva capa negra onejant i la seva mà enguantada caient cap al seu sabre de llum-. Ella és la clau per trobar-la. Ella és meva!

- Què? -Va aconseguir dir la Mara, amb la seva pròpia bullent ira esvaint-se adonant-se que estava de sobte en greus problemes-. No, jo...

Però era massa tard. Vader va extreure el sabre de llum del seu cinturó, i amb un espetec i un xiuxiueig la brillant fulla vermella va aparèixer. Mantenint l'arma en posició d'atac, va avançar amb pas ferm cap a ella.

La Mara va fer un pas enrere, agafant el seu propi sabre de llum però mantenint-lo desactivat. L'última cosa que volia fer era enfrontar-se en duel amb un Senyor del Sith. Va donar un ràpid cop d'ull a la porta, oscil·lant el seu pes per preparar un esprint cap a la llibertat.

Però o bé Vader havia vist la mirada o havia llegit el seu llenguatge corporal. Canviant de direcció, girà cap a la porta, bloquejant qualsevol possibilitat d'escapar.

Amb una ganyota, la Mara va canviar el seu pes cap a l'altre costat i es va llançar lateralment sobre la taula de conferències. Una ràpida tombarella sobre la seva espatlla esquerra, i va aterrar ajupida a terra de l'extrem més llunyà.

-Tranquil·litzi’s -va exclamar tan suaument com va poder-. De totes maneres, què sap sobre del governador Choard?

Alçant el seu sabre de llum, Vader va travessar la taula tan llarga com era amb la seva fulla.

La Mara va fer un ràpid pas enrere mentre les dues parts de la taula seccionada van caure amb estrèpit a terra. Amb el mur a l'esquena, i Vader entre ella i la porta, només li quedava una opció.

- Està buscant problemes? -Va preguntar, encenent finalment el seu sabre de llum i alçant-lo davant seu en posició de bloqueig-. D'acord. Vinga, aquí els té.

L'única resposta d’en Vader va ser moure la seva pròpia arma de nou a posició d'atac mentre caminava per l'espai entre les dues seccions de la taula. Estirant-se amb la Força, la Mara va arribar a la paret darrere seu i va apagar els llums.

Era un truc que mai hagués provat amb un oponent normal. Els seus dos sabres de llum no donaven molta llum, però hi havia més que suficient perquè els ulls biològics poguessin veure mentre s'adaptaven a la penombra.

Però el casc de Vader estava equipat amb sensors òptics per al seu ús amb llum tènue, amb tots els avantatges i debilitats inherents a tal equipament. Hi havia una oportunitat que en el primer instant crucial abans que el contrast es reajustés, tot el que veuria seria el seu brillant sabre de llum flotant en un camp de, per altra banda, total foscor.

Tenia raó. Amb un rugit, el Senyor del Sith inclinà el seu sabre de llum i va llançar una ferotge estocada en un arc horitzontal per l'aire mig metre per sota de la brillant fulla magenta.

Només que la Mara ja no hi era. Usant la Força per mantenir el seu sabre de llum flotant al seu lloc, s'havia tirat a terra en l'instant que els llums s'havien apagat, i rodava fora de la vista sota una de les inclinades seccions de la taula trencada.

Vader va detenir la seva marxa, i per un llarg instant la sala va quedar en silenci excepte pel brunzit dels sabres de llum. La Mara va escoltar amb atenció, però l'estabilitat del so indicava que ell mantenia l'arma immòbil. Finalment estava recobrant el sentit comú?

I per fi, per a alleujament seu, va escoltar el familiar xiuxiueig quan va desactivar l'arma. Un instant després, els llums de la sala van tornar.

- Què estava dient sobre del governador Choard? -Va preguntar Vader, amb veu tranquil·la de nou.

Amb precaució, la Mara va sortir de la seva cobertura, alerta davant qualsevol truc d'última hora. Però Vader s'havia allunyat un pas de la taula, i el seu sabre de llum estava subjectat de nou al seu cinturó. La breu bogeria havia acabat.

-Choard ha estat reclutant bandes pirates per atacar carregaments militars -va dir ella, atraient el seu propi sabre de llum a la mà i apagant-lo -. Fa uns dies va enviar al Represàlia per destruir la seva base i cobrir les seves petjades. Gairebé em maten a mi en el procés.

-Això hauria estat desafortunat -va dir Vader. Mara no va poder sentir veritable sarcasme en la seva veu, però no tenia dubtes que hi era present-. Bé, la seva informació concorda amb la meva.

La Mara se’l va quedar mirant.

- Vol dir que ja ho sabia?

-El coneixement és recent –la va tranquil·litzar Vader-. Però no té interès per a mi -va afegir, enfosquint la veu-. Al mateix temps que denunciava al seu governador, l'administrador cap Disra també va afirmar que la Leia Organa està a Ciutat Makrin. Això és el que jo busco aquesta nit.

- De debò? -Va dir la Mara, amb la paraula obsessió creuant la seva ment mentre finalment comprenia l'anterior esclat del Senyor Fosc. Hi hauria d'haver suposat que tindria alguna cosa a veure amb l'antiga princesa d'Alderaan i la Rebel·lió-. Què està fent ella aquí?

-Disra afirma que estava consultant amb els líders rebels locals -va dir Vader-. Em va assegurar que pot proporcionar-nos noms.

-Què útil -va dir la Mara-. Sabem on és aquest Disra ara?

-Ha anat a palau a obtenir registres de vigilància que puguin ser d'utilitat en la nostra recerca.

O potser hi sigui per destruir altres registres, que l'incriminin més?

-Necessito anar-hi a baix de seguida -va dir la Mara.

- Hi ha alguna cosa que ho impedeixi?

La Mara va sentir que torçava els llavis. Fins i tot quan Vader no es comportava com un psicòpata, mai era plaent tractar amb ell.

-En absolut -va dir-. Gaudeixi de la seva caça.

Saludant-lo amb el cap, es va dirigir a la porta.

- Mà de l'Emperador?

Ella es va girar, trobant-se la placa facial negra volta cap a ella.

- Sí? -Va dir.

-Mentre dispensa la seva justícia al governador Choard -va dir suaument-, assegureu-vos de no interposar-vos en el meu camí.

El cel s'havia enfosquit amb el boirós gris sense estrelles típic de les grans ciutats, i la Leia acabava de prendre una comanda a un grup de mungres, quan Chivkyrie va arribar a la porta del darrere de la cuina amb les males notícies.

-Ha començat -li va dir, amb veu tremolosa-. Tropes d'assalt imperials han arribat a l’espaiport i s'estan escampant per la ciutat.

La Leia va prendre una llarga glopada d'aire. Així que per fi havia arribat la resposta del Centre Imperial.

-Entenc -va dir.

-No, no crec que ho faci -va dir ràpidament Chivkyrie, mirant furtivament a banda i banda del carreró-. M'han informat que el mateix Darth Vader està entre ells.

Aquesta part tampoc era precisament inesperada, va reflexionar la Leia. Vader sempre havia estat la classe de persona que es pren les coses personalment, i el seu paper en la destrucció de l'Estrella de la Mort era una cosa bastant personal. Fins i tot així, el seu nom va fer que li recorregués un calfred.

-Entenc -va dir de nou-. Gràcies per l'advertència. Serà millor que marxi.

- De què va això? -Va dir Chivkyrie amb desesperació-. No es pot escapar d’en Lord Vader.

-Per descomptat que es pot -va dir la Leia amb fermesa-. Li suggereixo que intenti a les catacumbes. Probablement els patrullers locals ja les hagin registrat, el que significa que no és massa probable que tornin a fer-ho.

Chivkyrie deixà anar un esbufec.

-A les tropes d'assalt no els importarà el que els patrullers hagin fet o deixat de fer.

-Però les tropes d'assalt no li busquen a vostè -li va recordar la Leia-. Dubto que les seves ordres esmentin a ningú excepte a mi. De totes maneres, alguna cosa ha d'intentar.

-Té raó -va dir Chivkyrie-. Perdoni la meva momentània desesperació.

-Tothom té aquests moments -va dir la Leia, sentint el rubor de les galtes recordant les seves pròpies últimes batalles amb aquesta emoció -. El truc consisteix en assegurar-se que segueixin sent només moments, i que no es prolonguin en hores o dies.

-O a tota una vida -va dir Chivkyrie.

-Guanyarem -va dir la Leia suaument-. Algun dia. Sé que ho farem. -Va treure el cap per la porta, comprovant el carreró. Seguia buit-. Ara vagi-se'n. I, de nou, gràcies per tot.

Per un instant l’adarià li estudià els ulls i la cara, com si els estigués lligant a un record final. Després, inclinant el cap, va marxar precipitadament.

- Necessites anar-hi també?

La Leia es va donar la volta. Vicria, la gerent del tapcafè, estava dreta al costat d'un dels armaris d'emmagatzematge, amb els seus ulls taronges encara més brillants de l'habitual sota la tènue llum.

-Encara no -va dir la Leia.

-Perquè pots anar a qualsevol part que necessitis -va dir Vicria-. No pertanys en aquest lloc... Jo i tots els que t'han vist aquests últims dies ho sabem.

La Leia va empassar saliva.

-Llavors més que mai estic agraïda per la vostra discreció.

Vicria va agitar el cap en l'equivalent mungra d'encongir les espatlles, i amb el gest la seva cabellera ondulà en el seu moviment suau i fluid.

-Molts han vingut al llarg dels anys a amagar-se en aquest veïnat -va dir-. Però la majoria han estat arrogants, odiosos o ressentits. Pocs ens han mostrat tant honor i cortesia com tu.

Va caminar al costat de la Leia, col·locant-se en el llindar que Chivkyrie acabava de deixar buit i mirant cap amunt, a la finestra del tercer pis de l'altre costat del carreró, tapada amb taules.

-Hem estat compensats amb escreix per la nostra discreció -va dir suaument-. Seràs benvinguda entre nosaltres en qualsevol moment, Leia Organa.

La Leia va sentir un nus a la gola. Fins i tot sabia qui era.

-Sou gent amb un gran honor, Vicria -va dir-. Faré el que pugui per aconseguir que no caigui cap càstig sobre tu ni el veïnat per la vostra amabilitat.

-No et sacrifiquis per nosaltres -va advertir Vicria, amb to sobtadament brusc-. Ets d'un nivell molt més alt que nosaltres.

-M'asseguraré de no malbaratar el regal que m'heu fet -li va assegurar la Leia-. Però pel que fa als nostres respectius nivells, jo no els considero una mesura adequada del nostre valor com a éssers vius racionals. Certament no són un indicador de la lleialtat i el valor.

-Una estranya manera de pensar -va dir Vicria-. Però ets una extramundana. Els teus pensaments i idees no són els dels pobles adarians i mungrans.

-Potser no -va dir la Leia-. Però he descobert que l'anhel de llibertat creua sempre aquest tipus de línies i barreres. No només aquelles entre diferents pobles, sinó també aquelles entre diferents nivells.

-Una estranya manera de pensar -va dir Vicria-. Però tens raó: amb soldats estrangers buscant pels carrers, potser és el millor per a tu romandre aquí dins.

-Oculta a plena vista, com va proposar el meu amic -va convenir la Leia. La conversa sobre la societat i els nivells s'havia tornat en aparença prou incòmoda perquè la Vicria canviés de tema.

Però la Leia havia plantat les llavors. Potser alguna cosa brollés algun dia d'elles.

-A més -va afegir-, no puc anar-me'n encara de totes maneres.

- Per què no?

La Leia va alçar la seva tauleta.

-Encara he de servir dues comandes.

Disra va recórrer els últims vint metres que el separaven de la seva oficina corrent tot el més ràpid que va poder, obrint la porta d'un cop de porta i llançant-se sobre el comunicador segur.

-Aquí Disra -va panteixar en el micròfon-. Caaldra?

-Per fi -va dir amb veu tensa Caaldra-. On has estat? No importa. Què rajos estan fent aquí tots aquests imperials?

-Res a veure amb nosaltres –el va tranquil·litzar Disra-. Estan buscant a una líder rebel a qui suposadament es va veure a Ciutat Makrin fa uns dies.

- Això resultarà ser un problema?

-No, és clar que no -va dir Disra, pensant amb rapidesa. Després de la crida de l’HoloRed interrompuda del Comodor, i la subsegüent impossibilitat de Disra de contactar de nou amb la base dels Cicatrius Sagnants, havia suposat que Caaldra havia mort. Aparentment, l'home havia enganyat la mort una vegada més.

El que li oferia algunes possibilitats interessants. Disra ja tenia tot el que podia necessitar, però la presència d'en Caaldra podria afegir un interessant toc addicional. Si pogués aconseguir atreure’l a terra.

-Estàs de camí, suposo.

-Estic de camí a l’espaiport Regional de Greencliff -va dir Caaldra-. L'idiota que dirigeix ​​el trànsit des de l'Executor em va dir que ningú estava autoritzat a aterrar al palau.

- No vas demanar aterrar al Principal de Makrin?

-Aquí és on ell volia enviar-me -va dir Caaldra-. Li vaig dir que ni parlar.

Disra arrufà les celles.

-Pel Centre Imperial, per què? El Principal està més a prop i és més gran.

-També està ple d'imperials -va replicar Caaldra-. Considerant que el meu carregament consisteix en cinquanta AT-ST s, no crec que cap de nosaltres em vulgui massa a prop d'aquest lloc.

Disra es va quedar bocabadat.

- Cinquanta què?

-Recordes que vaig dir que els Cicatrius Sagnants havien perdut la meva carregament especial? -Li va recordar Caaldra, sonant tètricament complagut de si mateix-. L’he recuperat.

- I el portes aquí?

-L’Executor no em va oferir la possibilitat de donar la volta i marxar -va dir amb sarcasme Caaldra.

Cinquanta AT-ST’s robats. Això estava millorant per moments.

-Oblida als imperials i Greencliff -li va dir Disra-. Trucaré a l’Executor i faré que et condueixin directament aquí, a palau.

-Ja t'ho he dit, el controlador va dir que no podia aterrar aquí.

-Perquè el governador Choard ha tancat els camps -va replicar Disra-. Però el que el governador ha retirat, pot tornar-lo de nou. Endavant, canvia el teu vector d'aterratge; jo ho arreglaré tot.

El comunicador va quedar en silenci. Disra es va desplomar a la cadira, estremint–se quan la seva suada esquena va pressionar contra la freda tela de la camisa. Cinquanta AT-ST’s. No li estranyava que Caaldra estigués tan molest quan van desaparèixer. Amb això, més els Cicatrius Sagnants i les seves bandes aliades, realment podrien ser capaços de portar a la pràctica la seva gran conspiració.

O ho haurien fet si Disra hagués pretès realment en algun moment seguir amb ella.

Però fins i tot encara que tota la farsa estava molt a prop de concloure, encara no havia acabat del tot. Teclejant de nou en el comunicador, va demanar la freqüència de l’Executor.

La Mara encara estava furiosa quan, al lluny, va observar que una de les naus que es dirigien al planeta per sota d'ella començava a variar el seu rumb.

Va arrufar les celles, inclinant-se mentre estudiava el nou vector del vaixell de càrrega. Algun tipus de mal funcionament? Els seus sensors no mostraven cap problema, però l'equip d'aquesta nau amb prou feines arribava als estàndards als quals estava acostumada. Potser l'altre pilot estigués experimentant algun problema amb el sistema d'altitud, especialment ara que estaven arribant a l'atmosfera. La nau llunyana va girar lleugerament, oferint-li una vista de perfil...

La Mara va contenir l'alè. Va quedar observant-la un moment, després va colpejar el teclat, demanant el major augment de la vista.

El major augment de la seva nau no era particularment bo. Però era prou bo. El vaixell de càrrega que variava el seu rumb era el Camí de Happer.

Va activar l'interruptor del comunicador.

-Executor, tinc una nau trencant el seu patró d'aproximació -va dir secament-. Si us plau, informi’m de les seves intencions.

Coneixent la rigidesa militar imperial, esperava haver de lluitar amb els escalafons per aconseguir qualsevol informació útil. Però aparentment el controlador no havia oblidat a la jove que havia demanat amb èxit parlar amb Vader i, més important, havia aconseguit sortir caminant de la reunió.

-El vaixell Camí de Happer ha estat recentment autoritzat per aterrar al palau del governador -li va dir.

El palau del governador. Hauria d'haver-ho sabut.

-Em pensava que havia dit que ningú tenia permís per a aterrar allà.

-Aparentment, li han atorgat una excepció.

La Mara va assentir per a si mateixa mentre observava al vaixell de càrrega allunyar-se encara més del vector d'aproximació de Greencliff. Així que aquest era el pla. El governador li obriria els seus camps a Caaldra, qui llavors amagaria els seus AT-ST’s robats, posant-los en lloc segur davant els nassos dels imperials.

-Revoqui aquesta ordre -va dir.

- Perdó? -Va dir el controlador, sonant sorprès.

-He dit que revoqui aquesta ordre -va repetir la Mara-. Tenia autorització per Greencliff, i allà és on va a aterrar.

-Però l'oficina del governador li ha autoritzat per aterrar en els seus camps.

-Irrellevant -va dir la Mara-. L'oficina del governador té jurisdicció sobre el palau i els terrenys del palau, però el vaixell de càrrega encara està en atmosfera oberta. -Va dubtar, però no era moment de mitges tintes-. Digui-li que si no torna al vector de Greencliff, obriran foc sobre ell i l’enderrocaran.

Hi va haver una pausa, i la Mara va escoltar el subtil espetec d'una transferència de comunicació.

-Mà de l'Emperador, a la parla l'almirall Bentro -va dir una nova veu, més calmada-. No puc amenaçar un vaixell de càrrega civil sense una raó. Especialment no a un sota la protecció del governador del sector.

-Li estic donant una ordre, capità -va dir la Mara-. El codi de reconeixement és Hapspir, Barrini, Corbolan, Triaxis.

Hi va haver una altra breu pausa.

-Comprès -va dir Bentro-. Però si almenys pogués contactar abans amb Lord Vader per...

-No necessita el permís d’en Lord Vader -el va tallar la Mara-. A més, no tenim temps. Emeti el missatge, almirall.

Es va sentir el suau xiuxiueig de l'alè exhalat.

-Rebut -va dir-. Comandant, ordeni al Camí de Happer que torni al seu curs i destinació d'aterratge original.

-Gràcies, almirall -va dir la Mara-. No es preocupi, el pilot no s'arriscarà a deixar que l’enderroquin. Confia massa en què serà capaç d'evadir qualsevol xarxa que li puguem estendre.

-Comprès -va dir dubitatiu Bentro-. Vol que ordeni tropes o suport aeri per al camp de Greencliff?

La Mara va dubtar. Totes les forces imperials allà baix estarien sota el comandament directe d’en Vader, i no tenia intencions d'ensopegar amb ell dues vegades en un dia.

-No, jo em faré càrrec -va dir al Bentro-. Gràcies per la seva ajuda.

-Encantat -va dir l'almirall-. Els nostres sensors indiquen que el Camí de Happer està tornant al seu curs designat.

-El veig -va confirmar la Mara-. Contactaré de nou amb vostè si necessito més ajuda.

-Sí, senyora -va dir Bentro, i no hi havia cap dubte sobre el silenciós alleujament de la seva veu. Si la Mara no volia molestar a Vader, certament un simple almirall de flota tampoc.

El comunicador es va apagar amb un espetec. Mantenint un ull alerta sobre el Camí de Happer, la Mara va teclejar en la seva nau la seqüència d'aterratge. Donada l'actual distància entre ells, Caaldra arribaria uns deu minuts a terra abans que la Mara.

Per un moment va considerar abandonar el seu lloc a la fila i avançar per estar just sobre ell quan aterrés. Però si ell encara no l'havia vist abans, això la delataria sense cap dubte. Seria millor deixar que tingués els seus deu minuts per preparar-se contra qui o el que fos que l'havia apartat de la seguretat del palau.

Estava ansiosa de descobrir què és el que hauria preparat.

Següent