La Nova Rebel•lió (XXV)

Anterior

Vint-i-cinc

*

Els guàrdies havien permès que en Cole baixés de la plataforma del prototip de l'ala-X. Al seu torn, ell els havia convençut que havien d'avisar al general Antilles. Això no volia dir que en Cole sabés què anava a dir quan arribés el general, per descomptat. L’androide de l’Skywalker romania immòbil al costat de la terminal d'ordinador, amb circells de fum brollant del compartiment rodó del seu cap. Si els impactes de desintegrador eren tan seriosos com semblaven, podien haver danyat la memòria de l'androide..., que a jutjar pel que havia dit l’Skywalker era precisament la part de l'androide que més valorava.

-Ja hem esperat més que suficient -va dir el kloperià-. Anem a portar-lo al bloc de detenció com faríem amb qualsevol altre sabotejador.

-No

La veu procedia del fons de la sala. Els guàrdies es van tornar en aquesta direcció, i en Cole els va imitar. El general Antilles acabava d'aparèixer allà, amb el seu uniforme de gala i els seus foscos cabells impecablement pentinats. Els seus dos guàrdies personals romanien immòbils al seu costat. El general va recórrer la sala amb la mirada. Els seus ulls es van posar en Cole durant un moment, escrutant-lo i avaluant-lo, i clarament sense reconèixer-lo, i després es van tornar cap a l'androide.

-Aquesta unitat astromecànica d'aquí és l’R2D2?

El guàrdia de Mon Calamari va encongir les seves primes espatlles.

- I doncs? -Va preguntar el general Antilles. Els guàrdies van mirar a Cole.

En Cole va recórrer amb la mirada tots els seus rostres fins a convèncer-se que podia parlar.

-Sí, senyor -va dir després-. En Luke Skywalker el va deixar aquí amb mi perquè supervisés les reparacions de l'ala-X.

El general Antilles va posar una mà sobre la cúpula de l’R2 i després va permetre que els seus dits rellisquessin lentament sobre ella fins a deixar de tocar-la, com si li afligís enormement veure en quin estat havia quedat l’R2.

-Repara aquest petit androide i torna a deixar-lo en condicions de funcionar -li va dir al kloperià.

-Disculpi’m, senyor, però l’R2 ha tingut algunes experiències bastant desagradables amb els kloperians -va dir Cole -M'ha dit que van intentar segrestar-lo fa uns dies.

Els ulls del general es van entretancar.

-Qui li ha fet això a l’R2?

-Jo -va dir el kloperià-. Estava intentant escapar.

-Escapar? -Va preguntar el general.

-Vam sorprendre l'androide i a aquest noi quan estaven sabotejant el prototip de l'ala-X -va dir la guàrdia-. Van posar un detonador a l'ordinador.

-R2 va fer això? -Va preguntar el general-. Em resulta molt difícil de creure. Qui ets, fill, i per què has sol·licitat la meva presència aquí?

En Cole va empassar saliva.

-Em dic Cole Fardreamer, senyor, i normalment treballo en els ales-X. En Luke Skywalker em va parlar molt bé de vostè, i quan aquests guàrdies van entrar aquí... Bé, vaig pensar que almenys vostè m’escoltaria.

-Estaves sabotejant el prototip?

En Cole va moure el cap.

-L’estava inspeccionant. L’R2 i jo vam trobar una bomba en l'ala-X del Mestre Jedi i després vam trobar una altra bomba en un segon ala-X recondicionat, així que vaig pensar que potser també hi hagués bombes en els nous models i estava tractant d'esbrinar quan van aparèixer els guàrdies. No han volgut escoltar-me, senyor.

El guàrdia de Mon Calamari va anar fins l'ala-X i va assenyalar l'ordinador.

-Si examineu això, senyor, veurà què estaven tramant el jove i el seu androide. Hi ha una insígnia imperial a la part de darrere d'aquest ordinador. És una unitat de detonació.

El general Antilles es va inclinar sobre l'ala-X i va examinar l'ordinador. En Cole no podia veure les seves mans i no sabia si el general estava movent alguna cosa que no hauria hagut de tocar. El cor del noi va començar a bategar a tota velocitat.

-Aneu amb compte, senyor -va dir-. Qualsevol moviment equivocat podria fer que esclatés.

-Gràcies -va dir el general, però va seguir inclinat sobre l'ala-X. Ningú va dir ni una paraula. En Cole podia sentir la seva pròpia respiració, i els suaus frecs i cruixits que produïa el general -. Aquest artefacte imperial està incorporat directament a l'ordinador -va afegir quant va haver acabat la seva inspecció.

En Cole va moure el cap. Tenia la boca sobtadament seca.

-No, senyor. L’R2 i jo vam descobrir el sabotatge.

- L’R2? I què feia L’R2 amb tu?

R2 va emetre un xiulet seguit per un ràpid trinat electrònic.

-Diu que l'amo Luke el va deixar aquí perquè ajudés l'amo Fardreamer en el seu treball -va traduir l'androide de protocol.

- Et dius Fardreamer? -Va preguntar la presidenta.

-Sí, senyora.

-I quina relació tens amb el meu germà?

-Estava reparant el seu ala-X.

-Aquest no és el seu ala-X.

-No, senyora.

-I què li passa a l'ala-X d’en Luke? -Va preguntar el general.

En Cole va empassar saliva. Haver d’enfrontar-se al general i a la presidenta de la Nova República gairebé resultava pitjor que veure’s apuntat pels desintegradors dels guàrdies.

-Res, senyor. Estava sent recondicionat d'acord amb les ordres i llavors el Mestre Jedi Skywalker es va presentar aquí, i es va queixar que havíem estat alterant el seu ala-X. Va dir que era un caça molt especial i que no volia que fos remodelat, i em va preguntar si podia tornar a deixar-lo tal com estava abans. Va deixar aquí a l’R2 perquè m'ajudés. Vaig trobar el detonador mentre estava traient l'ordinador. Els ordinadors ja vénen premuntats i en una sola peça de la fàbrica, pel que vaig pensar que el detonador potser no tenia com a objectiu el Mestre Jedi, sinó als ales-X en general. Vaig decidir fer una ullada a l'ordinador d'un altre ala-X recondicionat i vaig trobar un altre detonador. Després em vaig preguntar si els nous models també haurien estat sabotejats de la mateixa manera, i l'únic ala-X al que tenia accés era el prototip, raó per la qual vaig venir aquí.

-És veritat tot això, R2? -Va preguntar la presidenta sense tornar-se cap al petit androide.

L’R2 es va balancejar sobre les seves rodes. Va intentar anar cap a ella, però els seus circuits van emetre un gemec de protesta. L’R2 va deixar escapar un suau xiulet.

-Serà millor que responguis a la mestressa Leia primer i et preocupis per la teva salut després -va dir l'androide de protocol.

L’R2 va respondre amb un altre xiulet seguit per una sèrie de trinats electrònics, i després es va balancejar sobre les seves rodes com si intentés donar més èmfasi al que acabava de dir.

-L’R2 confirma la història del jove -va dir l'androide de protocol-. Tem que aquests nous ordinadors formen part d'una conspiració per eliminar als millors pilots de la flota, i suggereix que esbrinem qui va ordenar que els ales-X fossin remodelats...

-Jo ho vaig ordenar -va dir el general.

-Ai, mare -va murmurar l'androide de protocol.

Per una vegada C3PO havia estat totalment encertat. Un lleu rubor va tenyir la cara de la presidenta mentre es girava cap al general.

-Què has dit, Wedge?

El general va arronsar les espatlles.

-Bé, no vaig ser només jo -va dir-. Els alts comandaments es van reunir perquè teníem algunes dificultats amb els ales-X. No envelleixen massa bé, així que ens estaven creant bastants problemes mecànics. El mercat dels components electrònics havia reduït els seus preus, pel que vam pensar que podíem reconstruir uns quants ales-X primer i comprar els que necessitéssim després.

-No vaig ser informada d'això -va dir la presidenta.

-Vam redactar un memoràndum, Leia -va dir el general-. En realitat no es pot considerar que fos un autèntic canvi de política.

-Potser no, però ha d'haver sortit bastant car -va dir la presidenta-. La Nova República no és rica.

-Això és el que he estat intentant fer-te entendre -va dir el general-. Els costos d'aquest projecte eren inusualment baixos, i per això li vaig donar el meu suport. Vaig pensar que ens beneficiaria, i no hi havia dubte que protegiria els pilots del perill que suposa patir tots aquests errors mecànics que hem estat patint últimament.

Els llavis de la presidenta es van arrufar i els seus ulls es van entretancar. Estava clar que no anava a discutir amb ell davant dels guàrdies. La presidenta es va tornar cap a Cole.

-I creus que hi ha un detonador com el que has trobat amagat en tots els ales-X?

En Cole va tornar a empassar saliva. Era realment magnífica, encara que en un estil totalment diferent al del seu germà. Allà on en Luke Skywalker presentava les seves exigències amb una enganyosa suavitat, la presidenta mostrava una tallant duresa. No hi havia ni un sol àtom de blanor en la Leia Organa Solo. En Cole mai hauria estat capaç de discutir amb ella tal com ho havia fet amb el seu germà.

-El detonador està en els nous ordinadors, senyora. És l'únic sistema que hem substituït en tots els ales-X que hem recondicionat.

-I com és que no havies descobert l'existència d'aquest detonador si et passes el dia sencer tocant aquests ordinadors?

-Perquè fins ara no havia tingut ocasió de desmuntar un ordinador.

-Necessito que siguis totalment sincer amb mi, Wedge -va dir la presidenta-. De qui va sorgir la idea de substituir els ordinadors?

-De mi -va dir el general.

-Wedge... -La veu de la presidenta contenia un inconfusible to d'advertència-. No tenim temps per a jocs. Necessito saber-ho.

-Leia... -El general li va posar la mà al braç-. Va ser idea meva, entens? Vaig ser jo qui va descobrir els problemes que ens estaven creant els vells ales-X. Això del recondicionament va ser idea meva, i fins i tot vaig ser jo qui va parlar amb el comprador de subministraments militars. He portat aquest assumpte des del principi fins al final, Leia.

-No puc creure que donessis l'ordre de cometre un acte de sabotatge -va dir la presidenta.

-No ho vaig fer.

Les paraules del general van semblar quedar surant en l'aire. Els guàrdies van mirar cap a un altre costat. Només l'androide de protocol va seguir observant, percebent-ho tot amb els seus ulls daurats.

En Cole es va mossegar el llavi inferior. Havia de parlar.

-Disculpi’m, senyora, però... Bé, el general podria haver emès l'ordre sense saber absolutament res sobre el sabotatge.

-Ho sé -va dir la presidenta -. Els ordinadors ja arriben muntats de la fàbrica, oi?

-Sí, senyora -va dir en Cole-, i a més els munten de manera que hauries d'estar buscant el detonador per poder trobar-lo. Jo no l’hauria trobat si en Luke Skywalker no s'hagués negat que substituíssim el seu vell ordinador pel nou model..., i ni tan sols llavors el vaig trobar. Va ser l’R2 qui el va trobar.

-Els kloperians es neguen a permetre que els androides astromecànics entrin a l'hangar de manteniment, ama Leia -va dir l'androide de protocol.

L’R2 va emetre un estrident xiulet.

La presidenta va tancar els ulls durant un moment.

-Quant de temps portem fent això? -Va preguntar després.

-Bastant -va dir el general-. Puc donar-te una resposta exacta consultant els arxius.

La presidenta va moure el cap.

-L'ala-X d’en Luke va ser portat fins aquí durant aquest període de temps -va dir després -. En Luke porta el temps suficient a Coruscant perquè puguem suposar que el canvi va ser dut a terme després de la seva última reunió. Així i tot, estem parlant de molt de temps... Quants ales-X creu que han adaptat el nou sistema d'ordinadors, senyor Fardreamer?

-La majoria, senyora -va dir en Cole -. Em va sorprendre veure un aparell tan antic com el del Mestre Jedi que encara no havia estat modificat.

-La majoria... -Va murmurar la presidenta. Les seves mans estaven tan tenses que els artells havien empal·lidit -. I què hi ha dels nous ales-X? Quants estem utilitzant actualment?

-Tots excepte un grapat, Leia -va dir el general.

-Vull que tots siguin inspeccionats. Tots ells, entesos? També vull que inspeccionin els ales-X reconstruïts.

-No pensaràs que hi ha una bomba amagada dins de cada ala-X -va dir el general.

-Això és exactament el que penso -va dir la presidenta -, i vull que les extreguin.

-Això podria deixar immobilitzada a tota la nostra flota d'ales-X durant força temps.

-Prefereixo veure-la immobilitzada abans que veure-la destruïda -va dir la presidenta-. Pot fer-ho, senyor Fardreamer?

-Sí, senyora -va dir Cole, apressant-se a alçar-se -. Però crec que haurem d'enfrontar-nos a un altre problema encara més greu.

La presidenta el va contemplar en silenci, amb els ulls molt oberts i la cara totalment immòbil, mentre esperava que en Cole s'expliqués.

-No tots els ales-X són aquí. Un cert nombre d'aparells es troben fora del planeta.

La presidenta va empassar saliva.

-Creu que aquests aparells necessiten un detonador de control remot?

En Cole de seguida va entendre on volia anar a parar. Si la bomba només podia ser activada mitjançant un detonador de control remot, llavors els ales-X que estaven fora de Coruscant probablement no corrien cap perill.

-No, senyora. Aquest detonador ha estat dissenyat per esclatar quan s'emeti una determinada combinació d'ordres.

-I sap quina és aquesta combinació?

En Cole va moure el cap.

-Llavors tots els pilots dels ales-X corren perill -va dir la presidenta.

-Ordenaré que tots els ales-X tornin immediatament a les seves bases -va dir el general.

-Assegureu-vos que aquesta ordre arriba fins al Mestre Jedi Skywalker -va dir en Cole.

-En Luke...?

Aquesta vegada el pànic va resultar clarament evident en la veu de la presidenta.

-Sí, senyora. L'ala-X que es va emportar és una rèplica exacta d'aquest prototip..., ordinador inclòs.

-Oh, Luke -va dir la presidenta, i després va alçar els ulls cap al general-. Ni tan sols sé on és.

El general la va envoltar amb el braç.

-El trobarem -va dir-. No tenim una altra elecció.

***

Almània ocupava gairebé tota la pantalla visora ​​d’en Luke, omplint-la amb el gran disc blanc blavós d'un planeta envoltat de núvols. Les seves tres llunes eren més petites que Almània, i d'un color diferent. Dues d'elles contenien munts de verd barrejat amb el blau.

Les seves cartes astrogràfiques li havien dit que les tres llunes albergaven vida i cultures bastant antigues. Pydyr era la més famosa, tant per la seva exclusivitat com per la seva riquesa. En Luke mai havia sentit parlar de les altres dues -ni d’Almània, en realitat-fins que en Brakiss les havia esmentat durant la seva conversa.

El més estrany de tot era que en Luke confiava en la informació que li havia proporcionat en Brakiss. El seu antic estudiant encara conservava un bri de bondat ocult en les profunditats del seu ésser. En Brakiss havia intentat destruir-la, però el bri encara existia. Però en Luke temia que algun dia en Brakiss seria capaç de vèncer definitivament a aquesta bondat i que utilitzaria tots els seus considerables poders en favor del mal. L'únic que podia fer era prestar-li tota l'ajuda possible perquè això no arribés a ocórrer, i assegurar-se que en Brakiss sabia que en Luke sempre hi era per ajudar-lo. Permetre que els seus estudiants se n'anessin sempre era la part més difícil de l'ensenyament, però en Luke havia de permetre que cometessin els seus propis errors, que fossin ells mateixos i que triessin els seus propis camins. En Brakiss havia d'enfrontar-se a molts foscos obstacles sorgits del seu passat, i en Luke esperava que seria capaç de fer l'elecció correcta en el futur.

Però excepte pel que havia dit sobre Almània, en Brakiss havia tornat a perdre’s en el passat d’en Luke. «Se suposa que has d'anar a Almània. Les respostes que vols trobar hi són.» I què li havia dit després? Ah, sí... «Deixa la lluita a aquells que són capaços de ser implacables, perquè acabaran vencent de totes maneres...»

Fora qui fos la persona que volia veure al Luke a Almània, es tractava d'algú tan implacable que tenia aterrit en Brakiss. Ni tan sols en Luke era capaç de causar aquell terror a un nivell tan profund. Una part d’en Brakiss seguia estimant i admirant al Luke, perquè en cas contrari mai li hauria dirigit aquella advertència.

Però en Brakiss no només ni volia ni admirava la persona que li pagava perquè portés al Luke fins Almània, sinó que la temia.

Per si sol això ja n'hi havia prou per despertar l'interès d’en Luke. Aquella advertència li semblava encara més curiosa i interessant.

Hi havia dedicat totes les hores del viatge a buscar informació sobre Almània, però no hi havia molt que estudiar. Almània es trobava a l'altre costat de la galàxia, i ni l'Imperi ni la Nova República li havien prestat massa atenció. L'Imperi havia establert contacte amb Pydyr en una ocasió per demanar-li que financés les seves campanyes, però Pydyr havia respost amb un missatge de neutralitat cautelosament redactat. Normalment aquest tipus de resposta hauria estat suficient per despertar les ires de l'Emperador, però en aquesta ocasió no va passar així. Fins i tot amb totes les seves riqueses, Pydyr es trobava massa lluny perquè l'Emperador es molestés a emprendre alguna mena d'acció.

I mentre que Pydyr es considerava neutral, Almània es veia a si mateixa com tènuement unida a la Rebel·lió primer i a la Nova República després. Els je'hars, que havien exercit el lideratge a Almània durant la lluita contra l'Imperi, havien enviat armes i fons a diverses bases rebels, la de Hoth entre elles. Però el lideratge dels je'hars va patir un brusc canvi poc després que la Nova República derrotés al Gran Almirall Thrawn, i les comunicacions amb Almània van quedar totalment interrompudes. Altres informes parlaven de grans massacres. Però ningú havia demanat ajuda fins algun temps després, i per a aquell llavors la Nova República ja estava molt ocupada amb l'amenaça yevethana. Almània, ignorada en les millors circumstàncies, va ser oblidada.

Però hi havia alguna cosa que en Luke no entenia, i tenia a veure amb l'ordre en què s'havien produït els esdeveniments. Abans que s'hagués construït el seu refugi a les muntanyes Manari, però després de la Callista, en Luke havia ensinistrat a un gran nombre d'estudiants molt prometedors entre els quals estava en Brakiss. En Brakiss havia marxat durant aquella època. En Luke havia pensat que en Brakiss potser tingués alguna mena de relació amb Almània, però no havia pogut trobar cap dada que els relacionés. Les històries de la mare d’en Brakiss tampoc contenien res que pogués relacionar-los i l'Imperi no mantenia cap mena de presència a Almània, raó per la que en Brakiss no podia haver-hi anat durant la seva etapa de servei imperial.

O sí podia haver-ho fet?

Després de tot, en Brakiss era un espia.

Tindria alguna cosa a veure en Brakiss amb el canvi produït en els je'hars? en Brakiss havia advertit al Luke que estava a punt de ficar-se en un parany, i en Brakiss formava part d'aquella trampa. Però i l'advertència? Formava també part d'ella? en Luke no havia percebut aquest nivell d'engany tan profund en Brakiss.

Només havia percebut por.

«Deixa la lluita a aquells que són capaços de ser implacables, perquè acabaran vencent de totes maneres...»

En el passat no ho havien fet. En el passat, en Luke havia estat capaç de derrotar-los. De Vader a Palpatine, de Daala a Thrawn, de Waru a Nil Spaar, en Luke i els seus amics s'havien enfrontat als que eren implacables i els havien derrotat. Yoda li havia ensenyat que la Força tancava un gran poder, un poder que sorgia de la compassió i no de l'odi. Confiar únicament en aquest odi sempre havia estat la gran debilitat dels implacables.

-No venceran -li va murmurar en Luke a Brakiss, desitjant que se li hagués ocorregut dir allò a la fàbrica d'androides-. Puc garantir-t’ho.

Malgrat que en Luke encara no tenia gaire clar a què s'estava enfrontant, per descomptat. Només comptava amb el dolor recordat d'aquell horrible esclat, i amb el record de la por que s'havia estès per Coruscant i per tota la Nova República.

A mesura que s'acostava a Almània, en Luke va anar experimentant una creixent sensació de fred. Va comprovar la temperatura interior de l'ala-X. Era normal. El fred emanava del seu estómac, i s'enroscava al voltant del seu cor. No s'assemblava gens a l'explosió de fred gelat que havia caigut sobre ell quan totes aquelles persones van morir.

I no obstant això semblava la mateixa classe de fred.

El fred es va anar estenent per la seva esquena i les espatlles. S'estava aproximant a Pydyr. En Luke va obrir un canal de comunicacions, esperant ser amenaçat a l'instant per trobar-se tan a prop d'un planeta privat.

Però el seu sistema de comunicacions no va captar cap emissió. No hi havia senyals codificats.

No hi havia transmissions locals.

No hi havia res.

Res, absolutament res...

I en Luke hauria d'haver estat captant alguna cosa.

Va examinar el planeta que s'estenia per sota d'ell. Els edificis seguien allà, i va captar diverses lectures de formes de vida. Però només hi havia unes deu lectures. Deu en tota la lluna...

Quan hauria d’haver hagut milers. Milions.

El fred li va estrènyer el cor. Els crits havien vingut d'allà. Venien de Pydyr.

Hauria de baixar a investigar. Almània podia esperar un dia.

I llavors va sentir els circells d'una presència. Resultava vagament familiar, però estava massa lluny perquè pogués ser percebuda amb claredat. A més, semblava com si estigués sent filtrada per una atmosfera bastant densa. En Luke ja l'havia percebut anteriorment.

A Telti. Just abans de veure en Brakiss.

Però el que estava percebent no era la presència d’en Brakiss. En Luke estava segur d'això. Era una altra persona, algú igualment familiar...

... i més poderós, perquè havia de ser molt més poderós perquè la seva presència pogués ser percebuda a tanta distància.

Però la percepció estava envoltada per una aura de malvolença que no li resultava familiar a ningú excepte per una excepció: en Luke ja l'havia percebut al voltant d’en Palpatine.

Encara que la presència que detectava no era la d’en Palpatine. Era una altra persona. Algú a qui en Luke havia conegut...

Va introduir les coordenades de Pydyr a l'ordinador de navegació i l'ala-X va virar en rodó, allunyant-se del seu curs normal i dirigint-se cap a Pydyr. Les respostes estarien allà.

Aquella sensació que resultava familiar i desconeguda al mateix temps es va anar tornant més intensa. El costat fosc era molt poderós a les rodalies d'Almània. Gairebé semblava com si tot el planeta estigués embolicat en la seva ombra. En Luke tenia la boca seca. Potser seria millor que tornés a Coruscant i aconseguís ajuda. De la Leia, d'en Han, de qualsevol... Tractar de resoldre aquell enigma per si sol podia acabar resultant tan destructiu con difícil.

Però en Luke sabia que era capaç d’enfrontar-se al misteri de Pydyr. Amb només deu formes de vida a tot el planeta, podia tenir la seguretat que no es trobaria amb totes elles alhora. Esbrinaria què estava passant a Pydyr, i prendria una decisió basant-se en el que descobrís.

L'ala-X va entrar en l'atmosfera. Aquell costat de Pydyr estava inundat de llum. Grans edificis s'alçaven sota del Luke, amb espaioses avingudes estenent-se entre ells. Les avingudes eren prou amples perquè es pogués posar una ala-X en elles.

I estaven buides.

Un estrany estremiment va lliscar per l'esquena d’en Luke. Va transferir el control del caça de l'ordinador de navegació als seus controls i va iniciar els procediments de descens. El que anava a fer només podia ser dut a terme per un pilot de carn i ossos, i ni tan sols els sistemes de guia automàtic poden ajudar en aquella situació.

Una llum va parpellejar a la pantalla. En Luke va tornar els ulls cap a ella en el mateix instant en què desapareixia. Va arrufar les celles i va desitjar estar a bord del seu vell ala-X, i després va tornar a concentrar la seva atenció en el descens. Havia de dur a terme un tipus de maniobra de precisió que feia anys que no executava. Va tirar de la palanca de control...

... i va sentir que l'ala-X s'estremia sota d'ell.

Els edificis estaven molt a prop tant a un costat com a l'altre. L'ala-X va tornar a tremolar, i l'ordinador va deixar de funcionar de sobte. Les pantalles es van enfosquir. En Luke va allargar la mà cap al botó d'ejecció..., només per descobrir que no estava on hagués hagut d'estar.

I tampoc hi havia cap sistema d’ejecció androide, naturalment.

Estava atrapat a la cabina.

Va estendre els braços cap als fiadors. L’obriria manualment. No tenia altra elecció. El sòl es va aproximar a tota velocitat i va girar bojament per sota d'ell...

... i l'ala-X va esclatar.

Següent