La profecia final (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

-No puc dir que hi hagi molt bon ambient -va dir Raf Othrem, prenent un glop del seu yurp rylothià i passant una mirada dels seus ulls verds per les parets de metall, gairebé nues, d'aquell lloc que volia passar per un tapcaf.

-Què esperaves? Un casino de la dorsal de la franja Galsol? -va dir la Jaina Solo-. Ahir, això no era més que un tros de deixalla galàctica que els yuuzhan vong no havien polvoritzat encara.

-I ja no ho faran, gràcies a nosaltres! -va dir en Raf, aixecant la seva copa-. Per l'Esquadró Sols Bessons, i per la nostra líder il·lustre, Jaina Solo.

La Jaina va assentir cansadament amb el cap mentre els altres alçaven les seves copes. En Raf tenia tot l'entusiasme del qui havia pilotat només una missió i havia tingut èxit. No només havien vençut en la batalla, sinó que el seu esquadró no havia perdut ni un sol pilot.

En Raf ja perdria aquella exuberància juvenil amb el temps. La Jaina va recapacitar i gairebé va somriure en recordar que, en realitat, Raf tenia un any d'edat més que ella.

«Val més que no ens prenguem massa seriosament la nostra gran edat i experiència», va pensar la Jaina.

Va aixecar la seva copa també.

-Pel bon combat -brindà; i aquesta vegada sí va somriure en sentir les aclamacions dels seus companys de vol.

Adoptar un exterior d'alegria era bo per a l'equip.

-Un combat brillant -va dir en Jag-. Tenim a la millor comandant de vol de la galàxia.

La Jaina va arribar a sentir que s'anava a posar vermella; no per aquelles paraules, sinó per la profunditat de la mirada dels ulls blaus d'en Jag.

-Això no es discuteix -va dir en Raf-. Però diria que s'imposa un brindis més.

-Només un? -va dir Mynor Dae-. No m'imagino veure't callat durant la resta de la nit.

-Sens dubte -coincidí concisament l'Alema Rar. En Raf va dirigir de broma a la twi'lek una falsa mirada d'enuig, i va alçar després la seva copa.

-Pel General Wedge Antilles, i pel pla que ens va permetre recuperar Fondor.

-Bec per això -va dir la Jaina.

Però abans que s'hagués portat la copa als llavis, va caure alguna cosa a la taula. Una insígnia de l'Esquadró Murri. Va aixecar la vista i va veure la mirada d'ulls rodons d'un jove duro. D'un duro que semblava molt descontent.

-Lensi?

-Coronel -va dir ell com a salutació, amb veu lacònica i inexpressiva.

-Vine a celebrar-ho amb nosaltres, Lensi -va dir en Raf-. No és que tinguem costum de barrejar-nos amb els murris, amb la mala fama que tenen; però...

-Jo no tinc res a celebrar -va dir en Lensi, amb la mirada encara posada en la Jaina-. I ja no volaré amb l'Esquadró Murri. El meu poble ha estat traït avui. Traït pel general Antilles. Traït per la Jaina Solo.

En Jag es va posar dempeus en sentir això, seguit a l'instant pel gegant Lowbacca, que va deixar anar un grunyit. En Jag mirà fixament a Lensi, amb una calma mortal. Si a Lensi li imposaven Jag o el wookiee, no va donar mostres d'això.

-Seu, Lowbacca. Jag, si us plau, deixa'l parlar.

El wookiee va obeir a disgust, però en Jag es va quedar diversos llargs segons plantat davant el duro.

-Vigila amb el que dius, duro -va dir per fi-. Al meu poble, les calúmnies es castiguen.

-Què tens al cap, Lensi? -va preguntar la Jaina.

-Molts dels meus van morir en l'atac a Duro.

-No tenien per què -va dir la Jaina-. L'atac a Duro era fingit, pensat per apartar reforços enemics d'aquí. El comandant duro de la missió va trencar el pla. Va posar en perill les dues missions.

-No se li va dir que l'atac era fingit -va dir en Lensi.

-No se li va dir a ningú! -va esclatar en Raf-. Tots estàvem a les fosques.

-Si va donar resultat, va ser gràcies a això, Lensi -va dir la Jaina-. Els yuuzhan vong tenen bons serveis d'informació. Wedge va haver de fer com que els preparatius anaven dirigits contra Duro, i havia de fer que l'atac semblés convincent.

-Les Forces d'ocupació de Duro eren lleugeres -va dir en Lensi-. Podríem haver reconquistat Duro. Se'ns va prometre. Ens han utilitzat -finalitzant, contraient la cara fins a convertir-la en una màscara més plana encara.

-La guerra és així -va dir en Jag-. Es va considerar que Fondor era un objectiu més estratègic. L'alliberament de Duro pot ser el següent, o pot no ser-ho. Molts dels pilots presents han perdut el seu món d'origen en mans dels vong -va afegir, assenyalant-los amb un gest general del cap-. Et penses que ets l'únic? No creus que qualsevol d'ells posaria l'alliberament del seu món d'origen per davant de qualsevol altre, si pogués triar? La guerra no es fa a base de sentiments i desitjos. Les batalles han d'anar dirigides a objectius tàctics.

-Els vostres «Objectius tàctics» han costat la vida avui a molts dels meus.

-Perquè van desobeir ordres -va exclamar en Jag-. Es van allistar per militar a les ordres del general Antilles. Si li haguessin prestat atenció, la majoria d'ells, o tots, seguirien vius. Si vols saber qui ha traït els teus, costant-los la vida, busca al comandant que va trencar la formació.

-No som nens -va insistir en Lensi-. Haurien d'haver-nos-ho dit.

En Jag es va disposar a parlar de nou, però la Jaina va intervenir abans.

-Pot ser -va dir-. Tornant la vista enrere, pot ser. O pot ser que, d'haver-ho fet, tots estiguéssim morts ara mateix. Vas ser un bon company de vol a Sernpidal -va afegir amb veu més suau-. Sé que has lluitat bé a l'Esquadró Murri des que em vaig anar. Guanyarem aquesta guerra. Recuperarem Duro. Però només si seguim lluitant els suficients. -Va agafar la insígnia de la taula i se la va llançar. Ell la va atrapar al vol amb un moviment reflex-. Hauràs de fer el que et marqui la teva consciència.

En Lensi va titubejar mentre mirava la insígnia.

-Coronel Solo -va dir-, jo estava davant quan, després de la batalla de Sernpidal, vas donar de bufetades a Kyp Durron per haver-nos mentit. Ja saps el que se sent en ser traïts, en lluitar sense saber pel que estàs lluitant en realitat.

La Jaina va alçar els ulls i va mirar-lo amb fermesa.

-Sé el que se sent amb això i amb moltes altres coses -va dir-. I saps? Segueixo lluitant. Seguiré lluitant fins que no quedi una sola amenaça en aquesta galàxia. És que creus que ets l'únic que ha perdut alguna cosa en aquesta guerra? No siguis criatura, Lensi.

El duro se la va quedar mirant durant un altre llarg moment.

-Ho sabies tu? -li va preguntar per fi.

-No -va dir ella-. Però si ho hagués sabut, no ho hauria dit a ningú. El general Antilles va fer el que havia de fer.

En Lensi va fer una reverència escarida, es va girar i va marxar. Es va emportar la insígnia.

* * *

-General Antilles?

En Wedge va deixar de tamborinejar amb els dits sobre la taula de juntes de fusta de Kashyyyk i va fer un gest d'atenció al sullustà de forta mandíbula.

-Sí, Almirall Sovv? -va dir.

-Quina és la teva opinió sobre l'assumpte?

-Hauríem d'haver-ho dit a Col -va dir en Wedge sense rodejos-. Jo hauria d'haver desobeït les ordres i haver-li-ho dit jo mateix. Tenia dret a saber exactament en el que estava ficant a la seva gent.

-En circumstàncies ideals, sí -va dir l'almirall Kre'fey-. Però les circumstàncies eren lluny de ser ideals. Els serveis d'informació bothans tenien (tenen) informació que els yuuzhan vong tenen un espia situat a alt nivell de l'estructura de mantell del govern de Duro a l'exili. De fet, va ser per mitjà d'aquesta filtració com van «descobrir» els yuuzhan vong els nostres plans d'envair el Sistema Duro... tal com havíem planejat.

-Es podria haver confiat en Col -va respondre en Wedge-. Era impulsiu, però se li podia confiar un secret.

-Potser sí -va replicar el bothan, que estava cobert de pèl blanc-. Potser no. El cas va ser que es va complir el nostre pla.

-Amb més pèrdues de les necessàries.

-Però menys de les esperades -va dir el general Garm Bel Iblis des de l'altre costat de la taula-. La batalla de Fondor va ser una victòria absoluta. Els hem fet molt de mal, i ara tenim una posició segura des de la qual podrem atacar Coruscant.

-Cavallers, dono per tancada la qüestió des del punt de vista militar -va dir en Sien Sovv-. No hi ha cap dubte que el general Antilles està lliure de tota culpa. Es va limitar a complir les ordres que li havia donat aquest consell. Em nego a destinar cap recurs més per a una investigació interna, i molt menys en aquesta conjuntura de la nostra guerra contra els yuuzhan vong.

-Amb això es tanca la qüestió de la protesta dels durosians -va dir en Kre'fey-. És hora de passar a estudiar el nostre pas següent.

L'almirall Sovv fer que sí amb el cap.

-General Bel Iblis -va dir-, quant de temps trigaran a tornar a estar productius les drassanes de Fondor?

-Això trigarà algun temps -va reconèixer l'ancià general-. De dos a tres mesos fins que comencin a funcionar alguns dels serveis. Naus... d'aquí a sis mesos, potser. No crec que abans d'aquest termini. Però quan s'emprengui la producció, s'aconseguirà força productivitat. Ens posaran en una bona situació per a l'avanç cap al Nucli.

-Bé -va dir en Sien Sovv-. Mentrestant, hem de prosseguir el procés d'aïllar Coruscant de la resta del territori yuuzhan vong. Raó per la qual passo al tema següent.

Va donar un copet a la taula i va aparèixer un holograma de la galàxia.

-Yag'Dhul i Thyferra estan segurs per fi, i Fondor és nostre.

Tres estrelles properes al centre dens i brillant de la galàxia es van posar a parpellejar en color verd, indicant les situacions dels sistemes que hi havia nomenat.

-Però Coruscant segueix ben proveït.

Coruscant (o com l'haguessin anomenat els yuuzhan vong) es va encendre, a l'altre costat del Nucli respecte dels altres tres.

-Ha arribat el moment d'amenaçar.

Es va encendre una última estrella.

-Bilbringi -va dir en Wedge.

-Sí. Hi ha algunes indicacions que les drassanes d'allà estan parcialment intactes. A més, ens serviria de base per a fustigar tant la Via Hydiana com la ruta comercial Perlemiana.

-Està massa proper a Coruscant -va dir en Bel Iblis-. I massa lluny de la nostra pròpia zona segura. No podríem conservar-lo de cap manera. No volem que es repeteixi el de Borleias -va comentar, sacsejant el cap-. Sense ànim d'ofendre, general Antilles.

-No m'ofenc. Les nostres accions a Borleias van complir la finalitat que ens proposàvem. No havíem pensat mai en conservar-ho -es va tornar cap a Sien Sovv-. Però, té raó; els yuuzhan vong no podran passar per alt una amenaça tan pròxima a Coruscant. No crec que disposem de naus suficients per capturar-ho si estan sobre avís. I si no ho estan, dubto que puguem conservar-ho molt de temps, mantenint al mateix temps la seguretat dels nostres propis sistemes.

-Ells tenen el mateix problema -va observar el general sullustà-. Tal com ja els hem demostrat, tenen a les mans més sistemes dels que poden defensar. En el Sistema Bilbringi no hi ha gran cosa, però no hi ha planetes habitables. En qualsevol cas, tinc un motiu tàctic per escollir Bilbringi com a objectiu.

En Wedge arquejà una cella i va esperar, mentre s'il·luminava un altre sector de la galàxia, aquesta vegada proper a la Vora.

-El Romanent Imperial -va murmurar.

-En efecte -va dir en Sovv-. L'almirall Pellaeon ha accedit a prestar el seu suport en aquesta empresa, i Bilbringi està a una distància còmoda per atacar des de l'Imperi. Entre ells i nosaltres podem obrir un passadís a través de la Vora i acabar per aïllar per complet a Coruscant.

En Wedge va contenir una protesta. Hi havia dedicat gairebé tota la seva vida a lluitar contra l'Imperi, i el concepte que tenia d'en Pellaeon era dubtós, malgrat l'aliança recent. Però va decidir escoltar el que havia de dir en Sovv.

-És veritat que Pellaeon pot arribar a Bilbringi sense passar per territori yuuzhan vong -va dir en Kre'fey-. Nosaltres no podem fer tal cosa.

-No. Hem d'obrir-nos pas a la força a través de diversos salts d'hiperespai. Heus aquí el que proposo.

Van començar a traçar línies a través de la galàxia.

-La nostra flota principal sortirà de Mon Calamari, sota el comandament de l'almirall Kre'fey -va dir-. Una part de la flota que està a Fondor sortirà a reunir-se amb ells, sota el comandament del general Antilles. Quan es reuneixin, se sumarà a ells un destacament de la flota imperial.

-Els vong sospitaran un parany, després del que els vam fer a Fondor -va dir en Bel Iblis.

-Exactament -va dir Sovv-. Però aquesta vegada no hi haurà més trampa que l'ocupació d'una força aclaparadora. Espero que deixaran reforços pròxims, tement que es tracti d'un nou atac fingit, pensat potser per fer-los apartar forces defensives del propi Coruscant.

-Interessant -va reconèixer en Wedge-. Tot i que la coordinació serà complicada. Les rutes de l'hiperespai són incertes en aquests temps. Si una de les nostres flotes arriba massa aviat, o massa tard...

-L'HoloRed està funcionant amb gran eficiència en aquestes regions. Serem capaços de coordinar-nos al segon.

-Què guanya amb això l'Imperi? -va preguntar en Bel Iblis.

-Jo em preguntava exactament el mateix -va dir en Wedge.

En Sovv va arronsar les espatlles.

-Fa molt que ens esforcem per convèncer a Pellaeon que hem de treballar junts per alliberar la galàxia de l'amenaça yuuzhan vong. Els nostres esforços han donat el seu fruit, per al nostre bé de moment.

-Sóc conscient dels esforços diplomàtics -va dir en Bel Iblis-. Així com de l'ajuda que ens ha prestat l'Imperi recentment... a canvi de la qual els hi hem prestat nosaltres, he d'afegir. També sóc conscient que voldran alguns planetes nostres a canvi.

El front d'en Sovv es va enfosquir.

-Ja no són «planetes nostres», general Bel Iblis. Els planetes en qüestió pertanyen ara als yuuzhan vong. En la majoria ni tan sols es pot reconèixer als mons que eren fa uns quants anys. Estic convençut que necessitem de l'ajuda de l'Imperi per guanyar aquesta guerra. Si per a això hem de mostrar una mica de bona voluntat més tard, no veig quin mal pot fer-nos. En qualsevol cas, de moment no estan exigint res concret. Això no és més que un intent d'establir les seves bones intencions, res més.

«Unes bones intencions que posaran almenys a alguns d'ells com a força d'ocupació a un pas de Coruscant», va pensar en Wedge.

Malauradament, i malgrat això, estava d'acord amb Sovv.

-Podem atacar ara -va dir en Wedge-; aprofitar el nostre avantatge mentre el tenim; o bé, podem esperar que els vong conreïn més naus, al fet que criïn més guerrers, al fet que inventin noves armes biològiques. Ara mateix han abastat en aquesta galàxia una mica més del que poden subjectar fàcilment, com els hem mostrat en els últims mesos. Hem de seguir així.

Va mirar a uns i altres. Tots assentien, llevat d'en Sovv.

-Hi ha una altra solució -va dir el comandant.

-Et refereixes a l'Alfa Vermell, l'agent biològic que van desenvolupar els txiss? -va dir en Wedge-. No, en el que a mi respecta. El genocidi era el que practicava l'Emperador. És el que practiquen els yuuzhan vong. No és el que practiquem nosaltres. Si ho és, m'he equivocat de causa.

-Encara que sigui la nostra única possibilitat de supervivència? -va preguntar en Sovv.

-No ho és -va respondre en Wedge rotundament.

-Els yuuzhan vong no s'aturaran després d'una derrota, ni després de deu, ni després de cent. Lluitaran fins que hagi mort el seu últim guerrer. Encara que guanyin, el cost serà terrible per als nostres...

-La qüestió és purament acadèmica a hores d'ara -va intervenir en Kre'fey-, i debatre-la sembla un malbaratament del nostre valuós temps.

-Molt bé. Confio que no hi haurà més objeccions a prosseguir l'ofensiva actual contra els yuuzhan vong no és així? -va dir el comandant.

No n'hi havia.

-Llavors, anem a debatre els detalls.

Següent