Ofensiva (XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

La Jaina Solo es va asseure sola i com una desconeguda entre tots els pilots reunits per a la sessió informativa impartida pel coronel Gavin Darklighter a la cabina principal de l’Invulnerable, la llançadora classe Lambda del senador A'Kla. Malgrat la seva relativa joventut, el coronel era una de les persones de més edat de la sala. A la Jaina li va confondre una mica el fet que la majoria dels pilots fossin gairebé de la seva edat, i estava gairebé segura que un dels que havien pilotat els lletjos tenia els mateixos anys que el seu germà Ànakin.

A més dels pilots de l'Esquadró Murri i dels dos esquadrons de lletjos, també havien acudit a la reunió els dels diferents vaixells de càrrega. L’Èlegos estava assegut a la primera fila, a un costat, més com un observador que com un participant; encara que la seva nau tenia la missió d'anar a l'avantguarda cap al punt des del qual els yuuzhan vong llançaran el seu atac.

En Gavin va fer un senyal a la major Varth i aquesta va activar l'holografia d'un coralita.

- Ja heu vist coralites abans i us heu enfrontat a ells. No sabem com recolzen les incursions terrestres, però no hi ha dubte que els rajos de plasma mataran a qualsevol que es creui en el seu camí. Hem de distreure'ls i evitar que ho facin. Aquesta serà la nostra missió principal i la portaran a terme els Esquadrons Murri i Salvatge.

Els Salvatges van assentir i es van donar copets a l'esquena. A Dantooine havien dividit els lletjos en nous esquadrons, i el Salvatge estava compost d'Urpes amb escuts. Els Murris van començar a anomenar-los Els Recuperats, però els pilots van deixar clar que no volien bromes a costa seva. Però el fet és que sabem que patiran moltes baixes en l'atac. Les seves naus no poden suportar les estirades i sacsejades que suporten les nostres.

L'altre esquadró, el Fort, estava compost per les naus menys potents, incloses les que tenien canons d'ions o les que no comptaven amb escuts. En Gavin es va girar cap a aquests pilots, que s'havien posat unes bufandes vermelles per semblar més intimidadors. I la veritat és que el truc funcionava fins i tot per un artiller de popa gamorreà que viatjava en un vell Ala-Y sense escuts.

- Tindreu la missió d'interceptar l'atac per terra. Quan allunyem als coralites us ocupareu de les tropes d'infanteria. No tenim ni idea de com és el seu transport de terra, si és que en tenen. És important eliminar tot el que sigui gran, i haureu d'utilitzar torpedes de protons o míssils d'impacte, però només amb una estratègia d'atac molt específica.

La major Varth va prémer unes tecles en el seu datapad i l'holografia estàtica va adquirir moviment. La idea més aproximada de l'aparença que devia tenir el transport terrestre yuuzhan vong era una espècie d'escarabat gegant amb milers de peus. El vehicle es desplaçava lentament mentre un trio de naus s'apropava a ell. Les dues primeres van llançar unes quantes ràfegues a distància sobre el transport. El tercer caça va volar arran de terra i va disparar un torpede de protons cap a l'objectiu. El vehicle yuuzhan vong es va servir dels forats negres per absorbir les ràfegues, però no va poder interceptar el torpede. El míssil va esclatar, fent saltar l'escarabat i partint-lo per la meitat, abans que els trossos tornessin a caure a terra.

A Gavin se li va dibuixar un mig somriure.

- Us repeteixo que no sabem quina aparença tindran els vehicles de terra dels vong. Hem posat un escarabat perquè sabem que els utilitzen, però la seva aparença no és rellevant. La idea és aclaparar-lo amb els nostres trets i després llançar un torpede cap a la nau.

A l’Èlegos se li va tensar la pell porpra de les parpelles.

- Coronel, disculpi’m, no creu que és una estratègia una mica ingènua? No sabem la quantitat de dovin basal que tindran els vehicles de terra. Podríem desaprofitar torpedes.

En Gavin va assentir ombrívol.

- Estic d'acord, però la possibilitat de matar a uns quants vong val la pena. A més, sigui quin sigui el seu armament, segur que pot fer-nos mal, així que hem d’eliminar-los.

A la Jaina li va sorgir un dubte de sobte.

- Oficial de vol Solo?

- Perdoni, coronel, però acaba de dir alguna cosa que dóna suport al que ha dit el senador. L'anomalia gravitatòria que crea el dovin basal absorbeix el torpede de protons i l'elimina, impedint o contenint la detonació.

-Això és el que creiem que passa. Pensem que l'energia continguda pot esgotar el dovin basal, que és el procés equivalent a sobrecarregar un escut.

- Exacte, això he pensat jo -ella va somriure -. I si l'hi posem difícil als dovin basal per contenir l'energia?

En Gavin va arrufar les celles.

- No entenc què vol dir.

-Bé, això és el que penso: si reprogramem els torpedes de protons i els míssils d'impacte perquè obtinguin les dades de navegació, des de les nostres naus amb regularitat, podríem aconseguir que explotessin abans que aparegui l'anomalia gravitatòria per interceptar-los. Els míssils explotarien i alliberarien tota aquesta energia. El forat negre absorbiria part, però la resta podria fer mal a les tropes de terra o altres vehicles que no estiguin coberts per forats negres en aquest costat. L'ona expansiva de l'explosió derrocaria als soldats, i la calor faria que tot cremés.

En Gavin es va passar una mà per la barbeta i va afegir:

- Però ens permetria causar danys de tota manera. Tanmateix, els pilots haurien de mantenir les posicions un moment, el que els convertiria en un blanc fàcil.

La major Inyri Forge va aixecar la mà.

- En assalts per terra, els torpedes no triguen tant en arribar als objectius. Un parell de segons, no més.

Un dels pilots del Fort va assentir.

-Nosaltres també podríem introduir en els nostres míssils els objectius que designin els vaixells de càrrega. Sortim de sobte, deixem anar els míssils i, o fotem el camp d’allà o deixem anar un altre més. Si orientéssim els trets en formacions tancades podríem causar danys greus.

El líder de l'Esquadró Murri va assentir.

- La modificació del pla és senzilla i funcionarà. Bé, faré que els androides talladors codifiquin una simulació d'aquesta estratègia per veure com surt. Els pilots dels vaixells de càrrega necessitareu saber si podeu modificar la programació dels sensors per proporcionar als nostres míssils la telemetria que necessiten, però això no serà difícil. Això sí, estan a prop haureu d'utilitzar el tret manual perquè els sensors estaran ocupats. Quan els vong s'acostin massa com per llançar torpedes, no necessitareu les dades dels sensors, però podreu accedir-hi.

En Gavin es va mossegar el llavi un moment.

- Escolteu-me tots. Això no serà fàcil. Normalment els pilots tendim a embolicar-nos en la tradició i el romanticisme dels duels entre les estrelles. Els caces que pilotem nosaltres són iguals als que van acabar amb les dues Estrelles de la Mort i han fet caure a moltes naus imperials i contrabandistes. Sovint ens sentim orgullosos i fins i tot fanfarronegem que els nostres combatents són els nostres iguals en habilitats. Sol ser una baralla justa.

"Però això no serà ni de bon tros una baralla justa. Quan els hi llevem la protecció dels caces a les tropes de terra serà per atacar el més ràpid possible. Els trets de làser a la babalà poden no provocar més que una esgarrinxada a un caça enemic, però també és possible que fregeixin a algun guerrer en un segon. No serà bonic, però sí necessari.

En Gavin va assenyalar cap al finestral que donava al camp de refugiats i a les fogueres enceses per allunyar la foscor.

- Cal perquè tota aquesta gent d'aquí no sap combatre. Molts d'ells tenen pistoles làser, però si arriben a disparar-les serà perquè nosaltres hem fracassat. La seguretat d'aquestes persones, tant adults com nens, és més important que la nostra supervivència. Això no vol dir que hagueu de comportar-vos com idiotes, però el valor de vegades requereix ser una mica menys racional i sensat.

Va fer petar els dits i va alçar la mà a manera de comiat.

- Ja sabeu el que heu de fer. Una simulació, al llit i llestos. Quan vinguin, haurem de detenir-los. Ni més ni menys.

En Jacen es va col·locar darrere d'una de les muralles de fang i restes de plastifibra aixecades en el perímetre del campament. El seu torn de guàrdia havia acabat feia un parell d'hores. Hi havia menjat alguna cosa i va intentar dormir, però estava més que despert. Va tornar al seu lloc i va rellevar un altre home perquè anés a ficar al llit als seus fills. Si he de sentir-me desgraciat, almenys ajudaré a un altre que no se senti així.

Els esdeveniments de la setmana anterior tenien al Jacen molt confós. La seva visió havia estat increïblement real, però, quan va decidir seguir-la, tot va ser un desastre. La imatge del seu oncle entrant al campament yuuzhan vong i brandant els dos sabres làser es mantenia en el seu cap. Coneixia al Luke Skywalker des que va néixer, i li tenia respecte com a Mestre, però fins aquell moment mai l'havia vist com el veien algunes persones. El seu oncle havia aconseguit els seus grans triomfs molt abans que ell naixés, així que per a ell sempre va ser una llegenda, però mai havia tingut l'oportunitat de comprovar per què se n'havia convertit en una.

L'exhibició havia impressionat tant al Jacen com la debilitat que havia sentit el seu oncle posteriorment. L'ús directe de la Força semblava envellir al Luke terriblement. Quan van tornar al Coratge, van activar el pilot automàtic i, mentre en Jacen es curava la ferida de la cara, en Luke es va retirar a meditar i a recuperar-se de l'odissea. El jove es va acariciar el petit bony, que era l'únic record tangible de com de prop que havia estat d'esdevenir esclau dels yuuzhan vong.

Sense això, potser no creuria el que va passar.

-No et toquis la ferida, Jacen, o et quedarà cicatriu.

El jove Jedi es va girar i, tot i que el gest li tirava del bony, va somriure a la Danni.

- Una cicatriu em donaria un aspecte més atractiu, no creus?

Ella va decantar el cap i el va mirar. Va estrènyer els llavis i va negar amb el cap.

-No ho necessites. Ja ets molt atractiu quan treus la preocupació de la teva mirada.

En Jacen va parpellejar.

-No és preocupació, només confusió. I no hauria de ser tan evident, tret que l'estiguis percebent amb la Força.

- He estat practicant els ensenyaments de la Jaina, però m'he estat concentrant en aixecar objectes petits i en no expressar els meus sentiments -es va abraçar la cintura -. Quan em connecto a la Força me n'adono de com de maldestre que és la gent amb els seus sentiments. Algunes persones són com galledes plenes d'emocions que vessen per tot arreu.

En Jacen va utilitzar la Força per arribar a la Danni i va percebre una espurna de temor bategant a l'interior de la noia.

- T'estàs guardant molt bé les coses, encara que la por no hauria de ser una d'elles. La por condueix a l'odi...

-Ja ho sé, i és un pas cap al Costat Fosc –ella va exhalar lentament, es va posar al costat d’en Jacen a la muralla i contemplà la foscor. El foc de les fogueres provocava reflexos daurats en el seu cabell -. Em van capturar una vegada, i no vull tornar a ser la seva presonera. No podria suportar-ho, no podria.

- No causen bona impressió als seus convidats, oi?

- No - ella el va mirar amb la meitat de la cara oculta a l'ombra -. M'agradaria ser tan valent com tu. Fas broma amb això dels convidats.

- O ric o em poso a plorar, Danni -En Jacen es va recolzar a la muralla -. Saps que ser valent no té gaire truc. La major part del temps consisteix bàsicament en no saber el que passa. Quan vam escapar no vaig tenir temps de tenir por, i la veritat és que tu tampoc. No la vas tenir llavors, quan era important.

-Però ara sí. Sento la por a tot arreu. És a tot arreu.

En Jacen va assentir lentament.

-Hi ha molta por al campament, sí, i una mica més allà fora -va assenyalar a la foscor -. Potser la puguis sentir també. És com un brunzit estrany en la Força. L'oncle Luke i jo vam aprendre a associar-la amb els esclaus dels yuuzhan vong. Aquests alienígenes els fan alguna cosa als esclaus. Estic començant a sospitar que l'avançada de les seves tropes estarà composta per algun tipus d'esclaus. S’ho poden permetre, i així provarien els seus mètodes contra nosaltres sense tenir baixes entre els seus.

- Creus que guanyarem?

Ell va arronsar les espatlles.

- No crec que tinguem una altra opció. Diria que sí, però, en cas contrari, no estarem aquí per discutir-ho.

La Danni va aixecar una cella.

- No pressents res amb la Força?

- No, i no sé si creuria el que hi veiés -En Jacen sospirar profundament -. No sé què pensar. Fa dues setmanes estava segur que el que havia de fer per assolir el meu potencial com a Jedi era retirar-me, convertir-me en ermità i accentuar la meva connexió amb la Força. I ara me n'adono que les meves habilitats com a Jedi són necessàries per ajudar a la gent. No tinc paraules per expressar el que vaig sentir quan vam salvar a la Mara i a l’Ànakin. Potser allà fora hi hagi algú que menyspreï als Jedi, però aquí hi ha gent que ens té per autèntics salvadors. Quan el meu oncle va pel campament, pots sentir les onades d'orgull i esperança al seu pas. Hi ha nens lluitant amb pals i fent brunzits com si fossin sabres làser. Potser només sigui que en moments així la gent s'agafa a un clau roent, però em sento bé donant-los esperances.

- Així que has acceptat que un Jedi té responsabilitats més enllà de la seva relació amb la Força?

- Jo no ho diria exactament així, no, però crec que la resposta és sí - es va agitar incòmode -. Però segueixo pensant que si tingués una relació més profunda amb la Força, si la comprengués millor, hauria pogut localitzar la fallada de la meva visió. L'oncle Luke diu que el futur està en constant moviment, així que potser la meva visió va ser veritable fins a un moment en què algú va fer alguna cosa i la va canviar. I si hagués sortit igual, potser no hauríem arribat a salvar la Mara i a l’Ànakin, així que no em puc queixar de com va sortir tot. Però...

-No obstant, vols millorar la teva relació amb la Força. Si vols seguir aquest camí, has de saber com donar el primer pas.

En Jacen es va tornar cap a ella i va somriure.

- Sí, crec que és així.

La Danni va assentir i es va enrotllar un rinxol daurat al dit.

- Potser el camí que estàs buscant, com el futur, estigui en constant moviment. I potser el teu camí ara és donar esperança en aquestes persones, i en un altre moment serà anar-te'n lluny tot sol. Quan arribis a un punt decisiu podries abandonar un camí i seguir un altre. I només la teva experiència passada podrà guiar-te.

- Sí, i no tinc aquesta experiència, oi? -En Jacen va negar amb el cap -. Sona com si haguessis pensat molt en la Força.

-En la Força no, però en la vida si. També he hagut de prendre decisions, com tothom. Em podria haver quedat a Commenor, haver-me casat i haver tingut nens; però en lloc d'això em vaig unir a la Societat ExGal i em van destinar a Belkadan. Si sobrevisc a això, potser tingui l'oportunitat de reconsiderar aquest tipus de decisió.

En Jacen va sentir que es posava vermell.

- Vols casar-te i tenir nens?

- Si apareix l'home adequat, és possible, si - va arronsar les espatlles -. Amb tot el que està passant, no sé si em puc fiar dels meus sentiments. Gratitud, por, curiositat... ho barrejo tot en el meu interior.

- I ara no estàs amb ningú?

En Jacen va deixar la pregunta penjada en l'aire un segon, però de seguida va caure pesadament a terra. Sabia que era ridícul que una dona cinc anys més gran es fixés en ell, però... Va dir que jo era atractiu... Però segur que em veu com un nen...

- L’amor és una part de la meva vida que vaig decidir deixar per després. Potser després s'hagi convertit en ara, no sé - ella li va somriure -. Si tu fossis una mica més gran i jo una mica menor, i les circumstàncies fossin diferents, no sé. Vull dir, sento alguna cosa per tu, Jacen, però està barrejada amb tota la resta. Va ser tot un detall que em portessis les holografies i els records de Belkadan. No saps com em vaig sentir...

- Amb tot el que està passant, no confies en els teus sentiments?

La Danni va assentir.

- Els líquids sota pressió no bullen quan haurien, i amb les emocions passa el contrari. Crec que ets meravellós i et vull com amic. D'altra banda, bé, tu ho has dit, el futur està en constant moviment.

En Jacen va sentir una fiblada de dolor. Creixent a l'acadèmia s'havia sentit atret més d'una vegada per alguna estudiant, però la Danni era la primera dona que li agradava fora d'aquest entorn. Va haver d'admetre que el fet d’haver estat tancat amb ella en una minúscula càpsula de rescat els hi havia proporcionat un grau d'intimitat física que no sol donar-se quan amb prou feines es coneix algú. Ell fantasiejava amb ella, però també pensava que estaven units pel clàssic romanç de l'heroi que salva la damisel·la en dificultats. Revivint la forma en què el meu pare va conèixer a la meva mare...

Ella el va mirar als ulls.

- Espero no haver-te fet mal.

- Els Cavallers Jedi no coneixen el dolor, Danni –En Jacen li va dedicar un valent somriure -. En moments com aquest, un amic és un autèntic tresor. I tenint en compte les circumstàncies, la meva vida i la teva vull dir, probablement el millor sigui ser amics.

Ella li va acariciar la galta.

-És una resposta molt madura, Jacen. Ets realment especial.

-Gràcies, amiga meva -En Jacen va sospirar i va tornar a concentrar-se en la foscor -. Els amics tendeixen a treure el millor de mi.

L’Ànakin es va aturar quan la porta de la cabina d’en Luke i la Mara es va obrir. En Luke va sortir i va somriure al seu nebot.

- La Mara està descansant.

El noi va assentir.

- No vaig a molestar-la -va assenyalar el passadís-. Només volia...

- M'agradaria que passegessis amb mi, Ànakin.

L’Ànakin va captar un to lleugerament distant en la veu del seu oncle i el va reconèixer immediatament.

- Sí, oncle Luke.

Va caminar darrere seu, a la seva esquerra i a mig pas de distància. S'havia adonat que era la millor posició per a un aprenent destre. Així, si desenfundava el sabre làser per descuit, no seccionaria accidentalment al seu Mestre.

En Luke el va mirar i va somriure.

- M'alegra veure't tan bé. Els yuuzhan vong et van donar una bona.

L’Ànakin va arronsar les espatlles. Encara sentia els pegats bacta sobre els talls, les ferides superficials no eren tan greus com per fer-li fer llit.

- Un Jedi no coneix el dolor, Mestre.

-Però sí que coneix la gratitud -En Luke es va aturar davant el seu nebot i li va posar les mans a les espatlles -. Has cuidat la Mara de meravella. M'ho ha explicat tot i estic molt orgullós de tu. No vaig pensar que la missió fora a exigir-te tant. Em fa vergonya dir que si hagués sabut el que passaria no te l’hagués encomanat. Ara m'alegro d'haver-ho fet.

- No podia fallar-te, oncle Luke, i no podia fallar a la tia Mara – L’Ànakin va arronsar les espatlles i va enganxar els polzes al cinturó -. Vaig fer el que exigia la missió. Sento no haver pogut salvar el Sabre, les pistoles làser i les altres coses. Si hagués sabut...

- No, Ànakin, sense retrets. El que vas fer va ser la millor opció.

- És massa generós per part teva.

En Luke va negar amb el cap i va mirar al seu nebot d'una manera que va fer que l’Ànakin s'estremís.

- Quan vaig tenir la visió d'on anàveu a estar i d'on anàvem a trobar-vos, vaig saber que podien passar un milió de coses que canviarien aquest futur. Si haguessis fet un pas enrere, si t'haguessis parat o haguessis pensat a rendir-te, en Jacen i jo no hauríem pogut salvar-vos. Vas fer exactament el necessari, igual que quan vas salvar el pare a Sernpidal. I quan vas fer apilament de voluntat perquè la Mara pogués escapar...

El Mestre Jedi va alçar la barbeta.

-En aquell moment, vas refulgir amb molta intensitat en la Força... eres resplendent i, per molt que ho haguessin intentat, no haurien pogut amb tu.

- Vaja – L’Ànakin va pestanyejar -. Dic, gràcies, Mestre.

En Luke va riure en veu baixa.

- Com a Mestre t'agraeixo la teva actuació com a aprenent de Jedi. I, d'altra banda, tens la meva gratitud personal per salvar la meva dona. Per desgràcia, no estem en situació per cerimonials.

El noi es va redreçar i es va posar tot el ferm que va poder.

- Mestre, l'únic que demana aquest aprenent és que li permetis lluitar al teu costat.

En Luke li va regirar el pèl.

- No ho vegis com una recompensa, Ànakin. Si estigués a la meva mà, mai tornaries a lluitar. Aguantar, matar, arriscar la teva vida... és una cosa que preferiria que cap de nosaltres fes mai més. Deixaré que lluitis amb mi perquè, en honor a la veritat, la situació ho requereix. I també perquè sé que, en qualsevol circumstància, tindràs el cor i la intel·ligència necessaris per fer el que calgui per salvar els altres.

L’Ànakin va sentir un calfred.

-Això sona a recompensa.

- Jo no ho veig així -En Luke va sospirar -. Però crec que haurem de convèncer els yuuzhan vong que el meu punt de vista és el correcte, i fer-los veure que les seves accions no tindran recompensa.

 Següent