Ofensiva (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

A Corran no li va importar que la sorra li colpegés la cara mentre contemplava el lloc on el vent havia començat a desenterrar el Flirtejador. Emprant la Força va poder sentir a Ganner i a la Trista dins de la nau. Encara que la distància atenuava la sensació, el fet que únicament percebés la seva presència significava que probablement estiguessin tenint una conversa emotiva, el que no era d'estranyar, ja que tots estaven commocionats pel que els havia passat als estudiants desapareguts. En Corran i en Ganner havien anat fins a l'estació i en arribar havien descobert tot en un estat lamentable. Les provisions estaven escampades per terra, i quatre parells de petjades sortien de l'estació. Només hi havia una explicació: En Vil i la Denna havien estat capturats pels yuuzhan vong. El so d'unes botes sobre la roca va cridar la seva atenció.

- Sí, doctora Pace?

- Odio que facis això. Almenys podries mirar-me.

En Corran es va girar.

- Disculpa, però la teva presència és molt potent en la Força. A més, les teves botes de goma fan un soroll molt peculiar. Els teus alumnes porten soles sintètiques que són totalment silencioses.

La dona va prémer els llavis i va assentir.

- Un bon truc, però crec que la teva missió requerirà alguna cosa més que això. Estàs segur que saps el que fas?

En Corran va riure un moment i va negar amb el cap.

- Un dels teus alumnes, un dels que s'han portat, va acusar els Jedi de poder veure el futur. A vegades tenim visions, però jo no, no de moment. No sé si el que farem tindrà èxit, però sé que no podem fer una altra cosa.

La Pace va arrufar les celles.

-Tot això segueix sense agradar-me.

- Tot això? -En Corran va assenyalar unes caixes de plastifibra que contenien equip i que estaven situades a l'entrada de la caverna -. Crec que heu guardat massa aviat els artefactes vong. Fins i tot us esteu deixant part del vostre equip.

- De tota manera, estava antiquat, i tinc pressupost de sobres. O me’l gasto, o no em donaran tant l'any que ve -va creuar els braços -. Ja saps el que vull dir.

-Això crec -des que van capturar als dos estudiants, en Corran i en Ganner havien anat cada dia al poblat alienígena en missió de reconeixement. Pel que havien pogut esbrinar, els yuuzhan vong estaven prenent mostres de la flora i la fauna, i estaven buscant alguna cosa. Van treure els esclaus i els van distribuir per a la recerca. Punxaven la sorra i la regiraven. En Corran estava gairebé segur que el que volien era en aquestes caixes.

Els estudiants havien arribat a la conclusió que el camp magnètic de Bimmiel variava de tant en tant, el que significava que si els yuuzhan vong estaven emprant antigues mesures per trobar la caverna, trigarien un temps. Però és clar, tenen al Vil i la Denna, que són una connexió directa amb nosaltres. De fet, al Corran li sorprenia que encara no haguessin donat amb ells.

En les seves missions de reconeixement, ells dos havien aconseguit arribar a diverses conclusions. En primer lloc, que els estudiants es trobaven a la petxina gran. No estaven bé, però la seva presència a la Força no havia disminuït. Tots van pensar que això era un bon senyal.

Els presoners, d'altra banda, havien empitjorat. Els Jedi no van presenciar més morts, però el nombre d'esclaus disminuïa igualment. Les protuberàncies havien crescut i el dolor que sentien era cada vegada més patent. No trobaven descans per les nits.

En Corran no havia vist més que dos guerrers i va començar a sospitar que estaven sols. Sabia que era una suposició perillosa, però s'aferrava a ella perquè la missió estaria condemnada al fracàs d'haver-hi més. Però al seu interior intuïa que anaven a triomfar, almenys en part, i va deixar que la seva confiança en la Força reforcés aquesta suposició sobre la quantitat de yuuzhan vong a la qual s'enfrontarien.

En Ganner també s'agafava en aquesta suposició i la utilitzava per picar al Corran. El Jedi més jove no deixava de recordar-li que si haguessin actuat aquella nit, cap estudiant hagués corregut perill i podrien haver sortit de Bimmiel molt abans. En Corran responia que si els dos guerrers apostats al planeta no haguessin informat de la seva presència regularment, haurien enviat reforços, empitjorant-ho tot, però sabia que era un argument pobre. Si estiguessin informant a altres planetes, això s'hagués omplert de vong en saber que hi havia humans a la zona.

Va mirar la doctora Pace i va deixar caure les espatlles.

-Crec que ja hem parlat d'això i entenc que una part del pla no t'agradi. En Ganner i jo ens introduirem al campament i alliberarem els teus alumnes. La Trista ha après a pilotar el vaixell de càrrega prou com per portar-lo fins allà. És més gran que un bombarder, però la seva experiència amb aquestes naus en tindrà prou. Ella aspergirà el poblat amb la substància que heu sintetitzat, en Ganner i jo sortirem d'allà, i ens anirem tots.

- Sí, ens anirem... sense els esclaus -La Pace va aclucar els ulls -. Quan aspergim la zona amb el virus que mutarà els bacteris, també estarem alliberant una gran quantitat d'olor de matança. Pel que sabem, els slashrats tenen túnels sota l'assentament. Quan l'essència de matança s'expandeixi, les bèsties emergiran i estaran per tot arreu. Els esclaus no tenen cap possibilitat.

En Corran va sentir un calfred.

- Ho sé, i per això us demano que confieu en Ganner i en mi quan us diem que els esclaus són més morts que vius. Mai havia percebut alguna cosa així amb la Força, però sé que estan molt malalts i que no sobreviuran.

Va alçar la mirada.

- I saps que no podem portar-los amb nosaltres. No sabem què són aquestes protuberàncies ni com s'adquireixen, però sabem que són contagioses i que els yuuzhan vong han preparat el poblat perquè el rescat sigui molt senzill. Volen que ens emportem els focus d'infecció. Però si ho fem, el dany per a la Nova República serà incommensurable.

- I si en Vil i la Denna estan infectats?

En Corran va sospirar.

- Aquest és el moll de l’os. Tinc un greu conflicte amb aquest tema.

- I quin és la teva decisió?

Va mirar la nau en la distància i a les dues figures que s'acostaven a la cova.

- Si estan malalts haurem d'abandonar-los.

- Però i si podem curar-los?

- Vols arriscar un planeta sencer per aquesta possibilitat? -En Corran es va donar uns copets al pit -. Jo no. Me’n recordo del virus krytos. Sé com de devastador que pot arribar a ser. Si estan infectats no sortiran de Bimmiel. I, si no ho estan, els traurem d'aquí i els hi posarem uns vestits aïllants en el vaixell de càrrega. I per garantir la vostra seguretat, haureu de fer el mateix amb Ganner i amb mi en cas que desenvolupem el problema.

- I deixar-vos-hi en cas que contragueu la malaltia?

En Corran es va girar per mirar-la.

- Doctora, algunes decisions són molt difícils de prendre. Deixar aquí a Ganner li partiria el cor a la Trista. Jo tinc dona i fills, i crec que no els hi agradaria gens que em morís. Però si he de triar entre morir o convertir-me en l'emissari de la possible mort de milers de milions d'éssers, sé quina és l'opció correcta. Jo serveixo a la Força, i la Força és la vida mateixa. Segueix sense ser fàcil, però no és tan difícil.

La Pace va deixar anar una rialleta i va negar amb el cap.

- Fas que sembli senzill.

- Des d'un cert punt de vista, ho és -En Corran va sospirar -. Però dubto que sigui el mateix que el dels yuuzhan vong, així que simplement resultarà difícil i dolorós.

 Següent