Ofensiva (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Quan Corran va entrar amb els dos nebots d’en Luke a la sala de reunions, aquest va alçar la mirada i va somriure.

- Heu vist a la vostra germana a la llançadora?

-Està de camí -va dir en Jacen, el més gran, mentre contemplava la sala per veure si hi havia canviat alguna cosa des de l'última vegada que hi va ser -. Li hauria agradat una tasca millor.

-Segur que sí -va comentar en Luke, i va observar al Jacen un instant. Sempre està contemplant el món, comprovant les seves suposicions i sense fiar-se’n fins que està segur -. Ara mateix necessito que vagi a buscar la Danni a Commenor, i que després es reuneixi amb la vostra mare i el senador A'Kla.

L’Ànakin, el seu nebot més jove, jugava amb una vella peça de transmissió que havia quedat abandonada en un racó des que els rebels s'havien enfrontat a l'Imperi al cel de Yavin IV.

Si la Danni s'hagués quedat amb la nostra mare a Coruscant, podria haver partit amb ella, i ara no necessitaria la Jaina. En Jacen arrufà les celles.

-La Jaina va per ajudar a la Danni a desenvolupar les seves habilitats en la Força. Estaran viatjant uns quants dies sense res millor a fer, i la Jaina és bona Mestra.

En Luke va assentir.

- I després de tot el que li ha passat, la Danni necessitava estar amb la família un temps perquè sabessin que havia sortit il·lesa.

No sabia molt bé si "il·lesa" era un terme adequat. El trauma que li havia provocat ser capturada pels yuuzhan vong havia estat molt greu. La Danni Quee va utilitzar la seva intel·ligència i la seva resistència, així que en Luke va pensar que podria recuperar-se del mal tràngol amb l'ajuda adequada.

L’Ànakin va treure el panell del vell transmissor i va mirar dins.

- I què ens has assignat a nosaltres? Gairebé tothom sap ja quina és la seva tasca. Segur que ens ha tocat alguna cosa bona.

En Jacen esbufegà mirant al seu germà i va aclucar els ulls marrons.

- Ens ha deixat per al final perquè la nostra missió no serà millor que la de la Jaina.

En Corran arrufà les celles.

- Per què penses això?

En Jacen es va girar per mirar el Jedi corellià.

- No tindrà favoritismes perquè siguem parents seus i, per ser realistes, som molt joves. Deixant-nos els últims, almenys ens estalvia una mica de vergonya.

Les paraules d’en Jacen no semblaven albergar tanta decepció com hauria pogut esperar, el que va reafirmar al Luke en la decisió que ja havia pres respecte a les tasques.

-Ànakin.

El noi va mirar al seu oncle amb els seus ulls blaus i brillants.

- Què?

- Vull que vagis amb la Mara a Dantooine.

- Eh? Què? – L’Ànakin es va redreçar. L'enuig se li va començar a dibuixar a la cara. Per un segon, en Luke va percebre aquesta expressió iracunda que significava perill quan la veia a la cara d’en Han Solo -. Però jo vaig pensar que anava a fer alguna cosa... Vaig pensar que...- l'enuig que havia travessat el seu rostre es va esvair amb les seves paraules -. Comprenc.

En Luke va arquejar una cella.

-Què entens?

-No confies en mi –L’Ànakin es va mirar les tacades puntes dels dits i va xiuxiuejar amb veu ronca -: No et fies de mi perquè vaig matar a Chewbacca.

El to de lament del noi va fer que un calfred recorregués el cos d’en Luke. El penediment i el dolor rajaven de l'Ànakin i revelaven el sofriment que li provocava la mort del wookiee. L’Ànakin sempre va voler ser un heroi, sempre va voler netejar el seu nom, i de sobte es troba sumit en la tragèdia.

- Has d’entendre una cosa, Ànakin; en primer lloc, tu no vas matar a Chewbacca -En Luke es va acostar al seu nebot i va recolzar les mans a les espatlles del noi. Després va elevar la cara del noi amb els polzes, fins que les seves mirades es van trobar -. Els yuuzhan vong van fer xocar la lluna de Sernpidal contra el planeta, no tu. Si assumeixes la culpa de la mort de Chewbacca, els estaràs absolent d'aquest assassinat i de la mort de tots aquells que no vas poder salvar. No pots fer això.

L’Ànakin va empassar saliva.

- Sona lògic quan ho dius, però el que jo sento en el meu cor..., el que veig a la mirada del meu pare...

En Luke va mirar a l’Ànakin cara a cara.

- No llegeixis coses que no existeixen en els ulls del teu pare. És un bon home, amb un gran cor. Mai et culparà de la mort d’en Chewie.

El Mestre Jedi es va redreçar de nou.

- Per molt malpensat que siguis, no puc comprendre per què pensaves que no confio en tu. T'estic encomanant la cura de la meva dona, la persona que més vull.

El noi va arrufar les celles.

- Estàs segur que no és a l'inrevés?

- Ai, Ànakin, creus que la Mara acceptaria que li encomanessin la tasca de tenir cura d'un aprenent poc fiable?

- Ei, no.

- I no creus que em diria quatre coses si jo li ho demanés?

En Corran va riure.

- Quatre o més -va dir.

L’Ànakin va somriure lleument.

- Sí, ho faria, oncle Luke.

-Potser jo sigui un expert en la Força, però no hi ha habilitat Jedi que pugui mitigar el mal geni d'aquella dona -En Luke va fer un pas enrere i va dedicar a l’Ànakin un valent somriure -. La Mara necessita temps per mantenir a ratlla la seva malaltia. Dantooine és un planeta ple de vida, i per tant de la Força. Vull que es recuperi allà, i vull que estiguis amb ella per ajudar-la. Si acceptes aquesta missió, t'estaré molt agraït.

L’Ànakin va dubtar un instant i va assentir.

-Gràcies per confiar en mi.

- Mai he dubtat de tu, Ànakin -En Luke li va picar l'ullet -. Hauries d'anar a recollir les teves coses i a reunir les provisions que aneu a necessitar a Dantooine.

- Pistoles i sabres làser inclosos?

En Luke va assentir.

- Sables làser, per descomptat, i pistoles perquè crec que les pots utilitzar per treballar la teva concentració en la Força. La punteria requereix aquest tipus de meditació.

El somriure de l'Ànakin es va ampliar.

-A més, la tia Mara mai sortiria de casa sense una pistola làser.

- Només una? -Va dir en Corran rient -. Agafa tots els carregadors que puguis, Ànakin.

El noi va donar uns cops de mans d'alegria.

- La cuidaré bé, oncle Luke, de debò. Tornarem disposats a fer tot el que sigui necessari per vèncer els yuuzhan vong.

- Estic segur -En Luke va assentir i va contemplar al seu nebot abandonant l'habitació. Va esperar a sentir la presència de l'Ànakin baixant pel turboascensor i va centrar la seva atenció en Jacen -. De veritat creus que et tinc preparada una tasca penosa?

- No, oncle Luke, només temo avergonyir-te.

En Luke va girar i va avançar cap a la taula. Després va esperar un instant per considerar les paraules d’en Jacen. Es va girar i es va recolzar a la taula.

- Suposo que aquesta conversa portava un temps gestant-se, no?

- Probablement -En Jacen va arronsar les espatlles -. He pensat molt des que van arribar els yuuzhan vong, i des que tots els Jedi són aquí i parlen entre ells.

- Això sembla una conversa familiar -En Corran es va apartar de la paret en la qual estava recolzat -. Tornaré després.

En Jacen va alçar la mà.

- No, espera. Efectivament, és una conversa familiar, però per a tota la família Jedi, no només per a nosaltres.

En Corran mirà al Luke.

- Luke?

- Queda't. Crec que ens vindrà bé un altre punt de vista -En Luke va mirar al seu nebot -. Què has estat pensant?

El jove va sospirar, i certa dosi d'alleujament va emanar d'ell.

- Potser això soni una mica malament, però no és la meva intenció. He arribat a una conclusió fonamental pel que fa a l'Orde Jedi. Tots hem estat entrenats en l'ús de la Força per fer coses que salvaguardin la pau i eliminin el desastre. Ho fem perquè seguim els teus ensenyaments. Tu segueixes els ensenyaments dels teus mestres, oncle Luke, però ells es van veure obligats a ensenyar-te el que necessitaves per vèncer a l'Imperi. Van fer un gran treball convertint-te en un guerrer, i tu fins i tot vas anar més enllà de la seva formació i vas fer coses que ells ni imaginaven.

El Mestre Jedi va assentir.

- Puc acceptar això.

-D'acord, la qüestió és que et van ensenyar a lluitar Mestres Jedi que formaven part d'una tradició pacifista, però tinc la sensació que no va ser així com van començar els Jedi. Crec que la filosofia Jedi va començar com una cosa que enfortia a la gent al seu interior, i crec que els poders que manifestem són ramificacions d'aquesta força interior, però que molts d'aquests ensenyaments es van perdre en el camí. El que vull dir és que sento que em falta alguna cosa.

En Jacen va mirar al seu oncle amb expressió d'enuig.

- No estic segur que ser un Cavaller Jedi sigui el meu camí a la vida. Jo preferiria que no m’assignessis cap tasca.

Al Luke li van tremolar les espatlles sentint un calfred recorrent-li l'esquena.

- No m'esperava això.

En Jacen va clavar la mirada a terra.

-Em sap greu decebre't.

- No, no és això -En Luke va arrufar les celles -. Anava a dir-te que el que vulguis ara no importa, perquè et necessito. I quan m'estava preparant per dir-t'ho, vaig escoltar l'oncle Owen dient-me el mateix, just abans de morir.

En Jacen va alçar el cap.

- Llavors ho entens?

- Sí, és clar.

- Deixaràs que busqui les respostes que necessito?

- No -En Luke va alçar les mans ràpidament -. Vull dir, sí, podràs buscar les teves respostes, però no en lloc de complir les teves obligacions. Has de recordar que en la filosofia Jedi la clau és el respecte per la vida. Si te’n vas ara estaràs posant la teva vida per davant de la dels altres, i això no està bé.

- Però, oncle Luke, sempre poses als altres per davant. Tu, mare, pare i tothom... sempre esteu controlats per factors externs -va tancar els punys i els va recolzar als malucs -. Mai teniu temps per donar-vos compte de què és el que necessiteu per desenvolupar les vostres capacitats en la Força. Sempre esteu pendents d'altres coses.

En Corran es va aclarir la gola.

- En això tens raó, Jacen, però estàs donant per fet que anant d'ermità i dedicant-te a la contemplació de la Força i a la teva integració en ella podràs arribar a algun lloc. I això no és cert.

- Com ho saps, Corran? -En Jacen va creuar els braços -. A cap dels Jedi actuals se li ha donat aquesta oportunitat. Pel que sabem, en Yoda va passar els tres primers segles de la seva vida com a ermità. Potser aquesta sigui la nostra autèntica obligació.

- O potser, Jacen, aquest sigui només un dels camins per arribar on tu vols anar -En Corran va assenyalar al Luke -. El teu oncle i jo vam arribar a ser Cavallers Jedi per camins diferents, però tots dos estem aquí. I clar que hi ha distraccions, però també aprenem coses a partir dels èxits i els fracassos. Coses que no s'aprenen amb la meditació. Tens raó, és útil tenir temps per pensar en elles i en les seves conseqüències, però a mi em resulta difícil concentrar-me en la introspecció quan la gent corre perill.

En Luke va assentir per mostrar el seu consentiment.

- Corran té raó, Jacen. Entenc el que dius i et prometo que si decideixes seguir el camí de la introspecció, no m'oposaré.

El jove va aclucar els ulls sense fiar-se molt.

-Això té truc.

-El té. Et necessito de debò. M'he reservat a mi mateix la missió més perillosa de totes i et vull amb mi. I, atès que ja coneixes als yuuzhan vong, comptes amb l'experiència que necessito. Ens emportarem a l’R2 a Belkadan per descobrir el que l'agent yuuzhan vong intentava crear-hi. És una missió de gran importància i et necessito amb mi.

En Corran va deixar anar una rialleta.

- Genial, crec que això m'adjudica automàticament la missió penosa abans esmentada.

En Jacen el va mirar.

- Te la canvio.

- No, d'això res -En Luke es va agafar a la vora de la taula -. No t'agradaria la missió que li donaré a ell. Tenint en compte el que m'has comptat, no et va en absolut. La missió a Belkadan, per contra, és perfecta per a tu.

En Jacen va endurir el gest un instant, després va assentir, encara que una mica rígid.

- Aniré amb tu, però tinc sentiments oposats. Em temo que no seré de molta ajuda.

-Amb això en tinc prou.

El jove va fer una inclinació de cap.

- Si m'ho permets, oncle Luke, us deixaré sols perquè parleu de la missió d’en Corran.

- No, espera a veure el que gairebé em demanes que t’assigni.

En Corran va posar els ulls en blanc.

- Serà pitjor del que pensava.

En Luke va riure.

-D'acord, la teva és la segona missió més perillosa. A la Vora hi ha un sistema que els proveïdors imperials van designar MZX33291. Un púlsar a la zona interromp les comunicacions amb l'únic planeta habitable del sistema. L'Imperi va mantenir aquest planeta al marge de tot per raons no aclarides. Hi ha proves que van ser enviats equips xenoarqueològics allà, però no se sap què van descobrir.

- Bé. Creus que els yuuzhan vong podrien ser-hi?

- No ho sé -En Luke va arronsar les espatlles -. La Universitat d’Agamar va descobrir els registres sobre el cinquè planeta del sistema, al que van anomenar Bimmiel en honor al líder de l'equip d'investigació imperial. Fa uns tres mesos van enviar un equip d'investigació xenoarqueològica per dur a terme un seminari. Ningú ha tornat a saber res d'ells, la qual cosa era previsible. La universitat ens ha demanat que, si tenim Jedis per la zona, enviem a algú per assegurar-se que tot va bé.

El corellià va somriure.

- Creuen que el nostre pressupost per a viatges interestel·lars és més gran que el seu?

- Una cosa així. També crec que pensen que els Jedi faran millor els deures de rescat que qualsevol estudiant que puguin enviar -En Luke va sospirar -. Els primers informes de l'equip indiquen que el clima ha canviat des dels temps de l'equip imperial. Els estudiants van arribar a l'època de les tempestes. És un període molt incòmode.

En Corran va assentir.

- El mal temps no és tan perillós.

- Vull que vagis amb Ganner Rhysode. Serà el teu company.

El corellià esbufegà.

- Segueixes volent canviar-me'l, Jacen?

- Si et serveix de consol, Corran, en Ganner tampoc estava molt a favor d'anar amb tu quan li ho vaig explicar -En Luke va somriure al seu amic -. Mira, si no passa res, serà una missió senzilla. Arribeu, trobeu a la gent de la universitat i els evacueu.

- En Ganner podria fer-ho sol.

- Podria, però si els yuuzhan vong hi són crec que aniria a per ells, i això deixaria en molt mala situació a la gent que cal salvar. Tu estaràs al comandament, i ell t’ha d’obeir, encara que sigui de mala gana.

En Jacen va somriure a Corran.

-A més, Corran, has d'admetre que no tenir habilitats telequinèsiques et deixa una mica en desavantatge.

- Ja. No puc moure una roca amb la meva ment, però, xaval, puc fer-li creure en aquesta roca que s'està movent -va sospirar -. En Ganner és molt bo amb la telequinesi. Té sentit que vingui. I les coses podrien haver estat pitjors. Podries haver-me posat amb Kyp.

- No seria tan cruel amb cap dels dos.

- Escolta, que no sóc tan dolent -En Corran va arquejar una cella mirant al Luke -. O creus que aquesta és una d'aquelles coses que "depenen del punt de vista"?

- Veus? Tot aquest entrenament ha servit d'alguna cosa -va assentir el Mestre Jedi -. Això també és una oportunitat, Corran, per demostrar-li a Ganner que l'enfocament que en Kyp té de la Força no és l'únic.

-Ho capto -va somriure en Corran -. Bé, que la Força sigui amb tots, crec.

- Sí, si us plau -En Luke va assentir solemnement -. Ja saps, m'agrada que els Jedi siguin la primera línia de defensa de la galàxia, però el que em fa por és que els yuuzhan vong ens demostrin com de fràgil que és aquesta línia.

Següent