Ofensiva (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Amagat a la cabina del simulador d'Ala-X, el coronel Gavin Darklighter, comandant de l'Esquadró Murri, es va tocar amb el polze l'anell que portava a la mà dreta. Estava molt nerviós, però sabia que no tenia sentit allargar allò ni un segon més. Va mirar l’androide astromecànic R2-Delta que tenia darrere.

- D’acord, Leo, posa la simulació anomenada "caça de coralites".

El petit androide daurat i blanc va xiular amb grat i la cabina del simulador es va il·luminar amb les llums i les dades que recorrien la pantalla principal. Malgrat els anys de reajustaments que el petit androide havia passat al servei d’en Gavin, que incloïen diversos rentats de memòria i les actualitzacions de rigor, el robot sempre li donava la benvinguda amb un breu informe del temps a Tatooine i a Coruscant. En Gavin apreciava aquest detall, i per aquesta raó no havia canviat l'androide per un model nou, encara que l'actualització Delta era molt apreciada perquè accelerava el procés informàtic de navegació.

El gran canvi en la seva relació amb l'androide havia estat el seu nom. Al principi li deia Jawita perquè pensava que a qualsevol jawa li encantaria tenir aquest androide. Més tard, després de la crisi d’en Thrawn, un grup de jawes van intentar robar-lo, però ell es va defensar i va arribar a ferir a un d'ells. Des d'aquell moment, en Gavin va començar a anomenar-lo Lleó, i després ho va abreujar a Leo.

El camp visual del simulador es va omplir d'estrelles i després va aparèixer un cinturó d'asteroides, cap al qual en Gavin va portar l'Ala-X. El seu caça s'assemblava molt al vell T-65 que solia portar a l'Esquadró Murri quan es va unir als Rebels, però el model T-65A3 era un parell de generacions més avançat que els models originals. No era tan àgil com el nou XJ, però l'A3 tenia millores en els escuts i en els làsers que intensificaven la precisió i la potència. L'acord de pau amb el Romanent Imperial implicava que hi havia pocs enemics amb els quals mesurar els nous caces, i la nau havia demostrat la seva gran capacitat letal quan s'havia enfrontat als pirates de les regions de la Vora de la Nova República.

En Gavin va mirar el seu monitor principal, però no hi havia res semblant a una amenaça. Va activar una ampliació de dades que expandia els perfils d'objectius disponibles.

- Leo, localitza a tots els éssers vius, fins i tot els de la mida d'un mynock, i qualsevol cosa que sembli anar sense rumb o amb una trajectòria que se surti del normal per ser un meteorit.

L'androide xiulà a manera d'assentiment, però la pantalla d’en Gavin no mostrava res. Ell va arrufar les celles. Què se suposa que he de veure? No és lògic que l'almirall Kre'feg m’hagi donat accés a aquesta simulació si aquí no hi ha res.

En Gavin va dubtar un instant. Sabia que el seu concepte de la lògica era àmpliament diferent al d'un almirall bothan. En nombroses ocasions, en Gavin havia hagut d'aguantar la manipulació bothan d'ell o de les seves ordres, i la major part de les vegades havia resultat un desastre. Però encara que el clan Kre'fey s'associava negativament amb l'Esquadró Murri per esdeveniments de feia més de dues dècades, en Gavin havia comprovat que el jove Traest Kre'fey era molt honrat en general, i especialment a l'hora de tractar amb els membres del Murri.

La consola principal va donar un xiulet i el petit monitor superior de l'Ala-X va destacar un objecte distant. En Gavin va seleccionar l'objecte i va contemplar el seu perfil i la seva imatge en el monitor secundari. A primera vista podia haver-lo confós amb un asteroide i haver-lo ignorat, però es va donar compte que era massa simètric. Li va recordar en gran mesura a una llavor, una mica bulbosa a la part central, però esmolada per ambdós extrems. La part posterior tenia un parell de buits que podien ocultar les unitats de combustió, i un altre parell d’esquerdes que podien albergar armes.

En Gavin es va estremir i va accelerar l'Ala-X.

- Leo, comença a gravar. Vull tenir l'oportunitat d'estudiar-ho després d’aquesta maniobra.

Utilitzant el timó de buit, en Gavin va apuntar el morro de l'Ala-X cap a una ruta que el situava darrere de la llavor. Pujant cap a la dreta, va activar un interruptor que col·locava els alerons-S en posició d'atac. Amb un toc del polze, va canviar els controls de les seves armes a la manera làser i els va quadrar perquè els quatre disparessin a la vegada.

La llavor va girar i es va col·locar davant de la trajectòria d'avanç d’en Gavin. Els sensors no li van indicar cap activació de potència, però li pertorbava més el fet que no hi hagués lectures de motors encesos. Com es mou aquesta cosa?

Abans que les respostes sorgissin soles, en Gavin va donar un gir brusc a estribord i es va elevar fregant la llavor. Va deixar anar una ràfega ràpida i va esperar que la llavor explotés, però això no va ocórrer. Quan el tret es va acostar al blanc, el feix girà sobre un vèrtex invisible i es va desfer en mil trossets lluminosos.

Pels ossos negres de l'Emperador...

La llavor va avançar ràpidament, girant per dirigir el morro cap a l’Ala-X. En Gavin es va inclinar a babord i va donar la volta, però alguna cosa va interceptar la seva nau. Leo va començar a grinyolar a l'instant i els escuts davanters de l'Ala -X es van desactivar. Una cosa amorfa i de color vermell va començar a sorgir del morro de la llavor i va sortir disparat cap a l’Ala-X. Va donar en el blanc i es va quedar enganxat. El que semblava ser roca fosa va començar a colar-se pel fuselatge de metall del caça.

Les sirenes d'alarma es van activar, ofegant els xiulets espantats de Leo. Els missatges vermells d'alerta van començar a aparèixer en el monitor principal, i tots menys un van passar massa ràpid com perquè en Gavin pogués llegir-los. El que va poder llegir informava de la ignició prematura d'un motor de torpedes de protons, que va incendiar el dipòsit de munició de babord i va esquinçar l'Ala-X.

Atònit, en Gavin es va recolzar al respatller del seu seient. Els monitors es van quedar en negre i l'escotilla de la cabina es va obrir. Va mirar el cronòmetre i va negar amb el cap.

- Leo, hem durat vint segons. Què era això?

Un humà va treure el cap a la cabina.

- Coronel Darklighter, l'almirall m'ha enviat per felicitar-lo. En Gavin va parpellejar i es va passar la mà enguantada per la perilla marró.

- Felicitar? He durat menys d'un minut.

- Sí, coronel, és cert -va somriure l'home -. L'almirall es reunirà amb vostè al seu despatx dins d'una hora i li explicarà per què cal felicitar-lo per haver-ho fet tan bé.

En Gavin es va asseure darrere del seu escriptori i va contemplar distretament les imatges generades en el seu holoprojector. La primera foto era d'ell amb els seus dos fills, dos nens orfes que vivien prop de l'hangar que havia ocupat l'Esquadró Murri després de la crisi d’en Thrawn. Tots somreien. La següent mostrava als nens dos anys després. Tots dos seguien somrient tot i anar vestits d'etiqueta, drets al costat d’en Gavin i la seva promesa, Sera Faleur, el dia del seu casament.

Ella va ser l'assistent social que el va ajudar en el procés d'adopció dels dos nois. En Gavin va somriure recordant als seus companys de l’esquadró dient-li que el seu matrimoni mixt no duraria. Tots dos eren humans, però ella era de Chandrilà i havia crescut a la vora del Mar de Plata, i ell procedia de Tatooine. Malgrat ser de diferents planetes, la seva convivència va ser senzilla.

La següent imatge mostrava la Sera i en Gavin amb la seva primera filla, i després d'aquesta foto van venir altres amb el seu fill nounat i la seva següent filla. En una foto d'una felicitació d'Any Nou sortien els set junts. En Gavin recordava amb detall com de feliços que havien estat. Abans de conèixer la Sera havia assumit que mai trobaria a algú a qui estimar, però ella va ser el bàlsam que va curar el seu cor trencat. No li va fer oblidar el passat i l'amor que havia perdut, sinó que va recobrar l'alegria de la vida i totes les seves possibilitats.

- Espero no interrompre res, coronel.

En Gavin va mirar a través de la imatge de la seva família i va negar amb el cap.

- No, almirall, en absolut.

En Gavin va apagar l’holoprojector amb cert alleujament, ja que l'arribada de l'almirall bothan havia detingut el cicle d'imatges just en aquest punt, en els temps feliços.

L'almirall Traest Kre'fey tenia una semblança sorprenent amb els altres membres de la família Kre'fey que en Gavin havia conegut: el difunt general Laryn, avi de l'almirall, i Karka, el germà de l'almirall. Malgrat haver passat cert temps en companyia de bothans, en Gavin no podia recordar cap que tingués el pèl enterament blanc, a part de la família Kre'fey. En Traest no tenia els ulls daurats dels seus dos parents, sinó violetes i amb reflexos d'or. En Gavin va suposar que el violeta procedia de la branca d’en Borsk Fey'lya, ja que les dues famílies estaven emparentades en un complicat entramat de matrimonis.

En Traest portava un uniforme negre de pilot descordat a mig cos. Va tancar la porta del despatx d’en Gavin i es va desplomar sense cerimònies en la butaca que estava a l'esquerra de la porta. En Gavin va sortir de darrere de la seva taula i es va dirigir a una de les dues cadires perquè la conversa fos més informal.

Es va asseure i va recolzar els colzes als genolls.

- Em va matar a vint segons. Què era això?

El bothan va somriure.

- Enhorabona. Jo vaig morir en quinze segons en la meva primera trobada. A tu et va salvar extreure les dades biològiques de l'objectiu.

- Això em faria sentir millor, si no hagués mort -En Gavin va arrufar les celles -. Sabem el que era?

L'almirall bothan es va passar les urpes per la pàl·lida cabellera.

-Fa dos dies la Leia Organa Solo va parlar davant el Senat i va intentar advertir-los d'una força alienígena desconeguda que havia atacat diversos planetes de la Vora Exterior, més enllà de Dantooine. No va ser benvinguda, però va deixar unes dades per a la investigació. La simulació s'ha creat a partir d'elles.

En Gavin es va recolzar en el seu suport.

- M'estàs dient que aquesta llavor, aquesta "cosa", és un caça emprat per uns invasors de la Vora Exterior?

-Sí. L'espècie que els va crear els ha donat el nom tècnic de coralites. Els crien a partir d'alguna cosa anomenada coral Yorik. Ja sé que el nom no fa molta por, però em fa l'efecte que hi ha matisos que es perden amb la traducció. Jo prefereixo anomenar-los Coris.

- La Princesa va intentar advertir al Senat sobre això i no li van prestar atenció?

En Traest va negar amb el cap.

-Hi ha poders oposats que han unit forces per avivar la polèmica del tema dels Jedi. La controvèrsia està servida perquè s'acusa tot Jedi de dur a terme una acció imprudent que va agreujar el conflicte rhommamulià. Diversos poderosos senadors van interpretar les declaracions de la Princesa com un intent de distreure l'atenció del problema Jedi. El fet que els Jedi tinguessin un paper clau en la destrucció dels alienígenes no va ajudar gens.

En Gavin va assentir. Mai havia tingut problemes amb els Jedi i, de fet, un d'ells, Corran Horn, era un dels seus millors amics. Hi havia alguns Cavallers una mica superbs, però en Gavin ja havia vist casos semblants entre els pilots de guerra, així que no li sorprenia en absolut. Era un fet que hi havia certes coses que només els Jedi podien fer, i portava massa temps a l'exèrcit per descartar una facció només perquè alguns dels seus elements fossin conflictius.

- Hi ha evidències que continuï l'entrada d'invasors?

- La veritat és que no, però és lògic pensar que el procés necessari per viatjar d'una galàxia a una altra requereix comptar amb una base en la qual renovar els recursos -el bothan va somriure -. Si gastes molts crèdits a anar a algun lloc, normalment és perquè et quedaràs un temps.

-Això és cert i, a més, els planetes de la Vora no són el tipus de lloc on vas de vacances – en Gavin es va passar una mà per la boca -. Aquests Coris... són increïbles. Com es mouen? Com eliminen els meus escuts?

- Necessitem investigar-los més per estar segurs, però es veu que tenen unes criatures anomenades dovin basal que formen part del propi caça. Aquests éssers manipulen la gravetat, que és el mètode que van emprar per rebutjar els teus trets i va acabar amb els teus escuts. Creiem que si potenciem l'esfera del compensador d'inèrcia aconseguirem impedir que desactivin els escuts. Jo crec també que si reduïm la potència dels trets làser i augmentem la quantitat, els Coris es veuran obligats a malbaratar molta energia per crear aquests escuts de forat negre. Mentre estan ocupats absorbint els trets, la seva capacitat de maniobra es veurà minvada. No obstant això, aquesta estratègia només és una hipòtesi i només es pot comprovar en combat.

- Entenc -En Gavin va ajuntar les mans -. Puc posar l'esquadró a simular atacs contra aquestes coses. Després ens envies a la Vora i ho intentem.

- Sabia que estaries preparat per això i t'ho agraeixo, però tenim un altre problema.

- Quin?

El bothan va sospirar.

-Tenint en compte el rebuig que va patir la Princesa Leia, qualsevol acció que insinuï mínimament que ella té raó serà censurada. Encara que la meva unitat es troba en la Vora ara mateix, no puc sol·licitar inspeccions dels llocs de batalla, ja que no se’m permet ajudar a altres a inspeccionar, res de res. Actuar com si l'informe de la Leia tingués credibilitat és un suïcidi polític.

- Ja, però assumir que no la té és un suïcidi real -l'home va mirar a terra i després als ulls violetes d’en Traest -. Atès que en Borsk Fey'lya lidera la Nova República, això no serà fàcil per a tu, però ignorar-lo...

En Traest va alçar una mà anticipant-se als comentaris d’en Gavin.

- Coronel, l'error que va cometre el meu avi a Borleias va provocar la progressiva pèrdua de poder de la meva família. En aquella època jo vaig ingressar en el sistema de l'Acadèmia Marcial de Bothan. Vaig assistir a una de les escoles satèl·lit més petites i vaig tenir un instructor que no va deixar d'assenyalar certs errors en el funcionament de la societat bothan. Espero que hagi vist el suficient de mi al llarg dels anys com per saber que, pertanyent a una generació més jove i més nova, no tinc intenció de fer només el que els meus superiors creuen que he de fer. Per exemple, si sabessin que li vaig deixar fer la simulació, em degradarien a oficial de vol i hauria de tornar a ascendir al meu rang per mèrits propis.

- No li va costar molt la primera vegada, almirall.

- Comptava amb personal clau en els escalafons superiors quan es va produir la dimissió militar bothan després del problema caamasià, per això va ser tan ràpid. No m'importa emprar la política si em condueix en la direcció en la que vull anar, però em disgusta quan m'impedeix fer el correcte -En Traest va obrir les mans -. Estava pensant, coronel, que m'agradaria comptar amb l'Esquadró Murri en la Vora. Podrien fingir ser un grup pirata atacant sistemes remots. Les meves unitats a la zona us perseguiran, però us permetran escapar i us deixaran amagar-vos per explorar el que vulgueu.

- I què passa si ens trobem amb una unitat de Coris quan estiguem allà fora?

- Espero, pel bé de tots, que això no passi -el bothan va somriure ombrívol -. Però, si apareixen, els destrossarem i portarem al Senat una prova que no podrà negar.

 Següent