Part Tres
Michael A. Stackpole
Impulsat
per un cop en els ronyons amb una carrabina blàster, en Corran Horn va entrar a batzegades a la cel·la improvisada.
Va
recuperar el control de si mateix prou ràpid per evitar xocar contra el seu
pare i es va girar ràpidament, però en Jodo Kast va tancar la porta de ferro
forjat. Això va deixar eficaçment segellats als dos Horn en una caverna petita
i polsegosa que antigament havia estat la llar d'una estupenda col·lecció de
vins d'arreu de la galàxia. Almenys aquesta és la impressió que causaven tots
els fragments d'ampolles trencades per terra.
En
Corran va travessar a Kast amb la mirada
més fera que podia compondre.
-
Això no ha acabat entre nosaltres, Kast.
El
caça-recompenses mirà plàcidament a Corran , però el trio de matons d’en Zekka
Thyne que estaven obligant a l'altre home i al tunroth a entrar en una segona caverna
a l'altre costat del celler van riure a ple pulmó. El seu líder, l'home
pèl-roig de complexió bovina que havia donat l'empenta a Corran , va mirar amb
desdeny l'agent d'incògnit de la Força de Seguretat corelliana.
-
Et queda molt poc temps, col·lega. El cap no et deixarà intentar res contra
aquest tipus. Jo seré qui s'encarregui de tu.
-
Ah, sí? -En Corran va llançar a l'home
una mirada letal -. No sabia que en Thyne es dedicava a fer favors als ajudants
contractats. Quan vulguis pots intentar-ho.
-
No tindrà l'oportunitat -va dir la veu d’en Kast en to fred i distant -. Estic
fart de les teves xerrameques, fanfarroneries i amenaces, Corran , i no estic
disposat a permetre que una altra persona elimini les molèsties de la meva vida.
-El mercenari cuirassat apuntà amb l'índex l'home pèl-roig -. Toca’l, i
consideraré com un assumpte d'honor el fet d’encarregar-me de tu.
El
pèl-roig va empal·lidir.
-
Sí, senyor.
Un
dels altres subordinats de Sol Negre d’en Thyne va tancar l'altra porta i la va
assegurar.
-
Estan dins. Vols que amenaci a algun d'ells, Nidder?
El
pèl-roig va arrufar les celles.
-
Vés a xuclar el buit, Somms. Ja que et creus tan divertit, pots quedar-te a
inventar acudits mentre muntes guàrdia davant d’aquests pallassos.
Les
celles rosses d’en Somms es van inclinar cap al seu nas.
-Aquí
dins estan segurs, no necessiten que els vigilin.
En
Kast va negar amb el cap.
-
No, allà dins no, és clar que no, sinó fora de la sala, en el primer replà de
les escales. Allà pots escoltar sorolls d'aquí dins o de la planta principal i
ser capaç de respondre.
En
Nidder va col·locar la seva carrabina blàster a les mans d’en Somms.
-Ja
li has sentit.
En
Corran va somriure.
-
Tal com em figurava, Kast. Vols a algú estacionat entre tu i jo.
En
Kast va agafar els barrots de ferro de la reixa i els va agitar una sola vegada,
amb força. El metall va ressonar fortament i, sorprès, en Corran va retrocedir un pas involuntàriament.
Nidder,
Somms i el tercer home de Sol Negre van començar a riure, però la seva gresca
no va impedir que en Corran escoltés la
resposta d’en Kast al seu comentari.
-No
tinc por, Corran . Espero ansiós que aconsegueixis sortir d'aquí, perquè amb
Thyne enviant als seus pistolers a estendre una emboscada a la Maranne i en Riij,
estic bastant segur que jo sóc tot el que hi ha entre tu i la teva llibertat.
Potser siguis bo, potser siguis fins i tot millor del que penso que ets, però
jo segueixo sent millor.
La
templa esquerra d’en Corran va bategar
amb força en el lloc contra el qual en Kast havia pressionat seva pistola blàster.
-
Segueix pensant això, Kast, i no et sorprenguis quan demostri que t'equivoques.
-
Vine a veure’m, Corran , quan la teva faramalla no siguin en va.
En
Kast es va girar i va conduir a la resta dels homes a l'exterior de la petita
sala.
Una
vella porta de fusta es va tancar darrere seu amb un espetec. En Corran es va quedar mirant cap allà per un instant i
després es va girar i va llançar un jurament.
-
Monstre Sith! Aquest fill de rancor m'ha pres per idiota. -Va alçar la mirada
cap al seu pare -. Ho sento, pare. La veritat és que he causat un bon embolic.
El
pare va aclucar els ulls color avellana.
-
Per què pretens que la nostra situació sigui culpa teva?
-
Hi hauria d'haver sabut que alguna cosa no anava bé. -En Corran es va cobrir la cara amb les mans -. La seva
nau, el Hopskip, és una peça de
ferralla que en Crisk no faria servir ni per transportar cadàvers, no diguem
mercaderia valuosa. Els altres no tenien ni idea de què hi havia al seu celler
de càrrega, i va resultar estar plena de caixes trucades.
En
Hal va arrufar les celles.
-
Les caixes trucades no són tecnologia massa puntera per als contrabandistes
avui en dia. És gairebé com si volguessin que els atrapessin.
-
Això és, justament. -En Corran es va
recolzar contra una prestatgeria de plastifibra per a ampolles construïda sobre
la paret de la caverna -. En Kast li va dir a Thyne que les caixes estaven
buides, però vaig trobar algunes amb els holosegells trencats i les vaig obrir.
Una caixa tenia espècia, en realitat, només pols per a ús recreatiu, però
espècia al cap i a la fi. L'altra contenia una fortuna en gemmes de foc de
Durin sense tallar. Fins i tot si suposem que només hi ha una caixa de gemmes i
les altres 199 són d’espècia, en Crisk podria usar les gemmes per comprar un
exèrcit i usar l'espècia per inundar el mercat i tirar per terra els beneficis
de Sol Negre.
En
Hal Horn li va donar la volta a una caixa de vi de fusta i es va asseure.
-
De manera que m'estàs dient que tenim a uns no-contrabandistes portant
dues-centes caixes trucades i no tenen ni idea de què hi ha dins. Trobes gemmes
i espècia en dos d'elles i el carregament va dirigit a Crisk. El mateix Crisk
no pot organitzar semblant enviament, de manera que ha de tenir un suport. Qui?
En
Corran va arrufar les celles.
-
Les gemmes provenen de Tatooine. Allà no hi ha un hutt controlant el trànsit
d'espècia?
-
Jappa o Jadda o alguna cosa així, si. És poderós allà, però, expandir-se cap a Corèllia?
És un pas molt agosarat. -En Hal va obrir la boca, i després va negar amb el
cap. Va fer un gest al seu fill perquè s'apartés i va mirar més enllà d’en Corran
cap a l'altra cel·la.
-
Haver Trell, des de quan coneixes Jodo Kast?
El
pilot del Hopskip es va posar dret i
va agafar els barrots de la seva presó.
-No
el conec. Només ve amb mi en aquest viatge.
-Sí.
-En Hal es va recolzar de nou contra el mur i va riure en veu baixa -. Això és.
En
Corran va negar amb el cap.
-
Estàs dient que en Kast està darrere del carregament dirigit a Crisk? Però això
no té sentit, perquè ha estat ell qui li ha dit a Thyne on trobar les caixes
amb l'espècia i les gemmes.
-
No, Corran , en Kast no és qui ho ha planejat, ell és el que ha entrat de
contraban a Corèllia.
En
Corran es va quedar bocabadat.
-Això
no té cap sentit.
-
No? -En Hal va llançar a Corran una
mirada escrutadora, la mateixa que en el passat l’advertia que el seu pare
pensava que no s'estava esforçant massa a pensar -. Què opines de l'últim
comentari d'en Kast?
En
Corran va reflexionar.
-
M'estava temptant.
-D'acord,
però, què ens ha dit tractant de temptar-te?
El
sospir va sorgir des de la punta dels dits dels peus d’en Corran .
-
Ens ha dit que ell era tot el que queda entre nosaltres i la llibertat: que tots
els tipus d’en Thyne s'han anat. M'ha dit que vagi a trobar-lo quan ens
alliberem. -En Corran es va colpejar el
front amb el palmell de la mà-. Hauria d’haver-ho vist.
-
Ho has fet.
-Sí,
però he necessitat que tu m'ho indiquessis. -En Corran va moure el cap i va donar una puntada de peu
al coll d'una ampolla trencada -. De vegades el meu cervell no dóna per a més.
-
No, Corran , el teu cervell treballa perfectament. -En Hal va mantenir un to de
veu constant, però va assenyalar amb l'índex al seu fill -. Només cal enfocar
el pensament. Estàs furiós per la manera en què en Kast t'ha enganyat, i crec
que tenies una mica de por pel que em pogués estar passant.
-
Correcte en tots dos casos.
-
És comprensible, fill, i l'aprecio en el cas de la teva preocupació cap a mi,
però no pots deixar que les teves emocions i els incidents et controlin.
-Ja
ho sé, pare. De veritat. -Va somriure al seu pare -. Intento seguir el teu
exemple, però tu ets millor en això que jo.
-
Et porto uns quants anys d'avantatge, Corran .
-
És més que només els anys, pare -va dir en Corran amb un gest de disgust -. Mai hauria llegit el
missatge d’en Kast com tu ho has fet.
Els
ulls del més gran dels Horn van brillar.
-
He d'admetre, Corran , que t'he fet trampa aquesta vegada.
-
Què?
En
Hal va assenyalar darrere d'ell.
-
Allà dalt, en els barrots que en Kast va agitar, mira que és aquesta cosa
petita, vols?
En
Corran es va girar i va mirar de prop
els barrots. On en Kast havia agafat un amb la seva mà dreta, en Corran va veure un petit cilindre negre de prop de
l'ample d'una mà de llarg i del diàmetre aproximat d'un tret blàster. El va
alliberar de la barra d’una tirada, deixant un residu d'adhesiu en el ferro
forjat, i va notar un petit botó sota el seu polze, prop de la vora del
cilindre.
-
Vés amb compte amb això, Corran .
L'home
jove va assentir i va prémer el botó. Gairebé invisible en la penombra, una
delicada fulla monomolecular va lliscar cap a l'exterior del cilindre.
-
Sé el que és, i recordo el que li va passar a Dindo l'Esquerrà.
En
Corran va tallar acuradament el
forrellat amb la fulla. Després, va retreure la fràgil fulla de l'estilet i va
obrir la porta.
-
Alliberar-nos d'aquesta cel·la és una mica més senzill que intentar alliberar-nos
d'uns grillons utilitzant un d'aquests, com l'Esquerrà.
En
Hal Horn es va aturar al llindar de la porta de la cel·la.
-
Potser podries tallar un parell de barrots per usar-los com a armes. Potser en Somms
no sigui el pinxo de Sol Negre amb més llums, però crec que ens caldrà
convèncer-lo una mica perquè ens deixi sortir d'aquí.
-D'acord.
Estenent
la fulla de nou, en Corran va tallar un
parell de barres d'uns cinquanta centímetres de llarg de la part inferior de la
reixa, i li va tendir una al seu pare.
En
Hal va colpejar la porra contra la seva mà esquerra amb un so de carn colpejada.
-
Això servirà. Ara, on tendim una emboscada a Somms?
En
Corran va donar un cop d'ull a la porta
tancada de la sala.
-
Penses que en Somms és algú que donarà l'alarma immediatament, o que esperarà a
informar de l'èxit?
-
Després que en Nidder li donés l'ordre? Actuarà, i després l'informarà.
-Això
és el que jo penso, també. El replà estava deu graons més amunt, i estem prou
lluny de l'oficina com perquè ningú noti si fem una mica de soroll, crec -va dir
en Corran amb un somriure -. Jo faré el
treball dur si tu vols encarregar-te dels crits.
-
Els crits em semblen bé -va dir en Hal Horn, somrient al seu torn -. Vés amb
compte.
-
D’acord.
En
Corran va caminar cap a la porta de fusta
i va deixar la longitud de la fulla a mig centímetre menys del gruix de la
porta. Després va tallar amb molta cura. Va dibuixar un cercle en el centre
d'ella. Un cop va haver acabat el cercle, va traçar línies sortint d'ell com si
fos un nen dibuixant un sol. Finalment va tallar petits semicercles al voltant
de les frontisses i el pany.
Va
tancar la fulla i la hi va lliurar al seu pare a canvi d'un dels garrots.
-
Bé, allà anem.
-
Espera!
En
Corran va mirar al Haver Trell.
-
Què vols?
-
No ens deixeu aquí dins. Si aneu a escapar-vos, nosaltres també hi volem anar.
-
No ho crec, Trell. -La pell es va tensar al voltant dels ulls d’en Corran -. Encara que fossis dues vegades millor
lluitador que contrabandista, encara no seria suficient.
En
Hal va assentir mostrant el seu acord, però li va llançar el punxó molecular de
totes formes.
-
Corran té raó, no voldreu venir amb
nosaltres. Nosaltres sortirem i ens encarregarem d’en Thyne. Doneu-nos un
parell de minuts, i després actueu ràpid. Robeu un dels lliscants aeris d’en
Thyne i escapeu. Torneu a la vostra nau i sortiu del sistema.
En
Trell va assentir.
-Gràcies.
En
Corran va mirar el seu pare amb el nas
arrufat, i després va assenyalar al Trell.
-
I escolta, no torneu a ficar aquesta càrrega en la vostra nau. No us interessa
caminar transportant espècia. -En Trell es va estremir i en Corran ho va interpretar com una resposta eloqüent al
seu avís -. Preparat, pare?
-
A punt.
En
Corran va somriure i va córrer de
tornada cap a la porta. Es va abalançar contra ella i la va colpejar al centre
amb l'esquena.
La
porta va esclatar en fragments al seu voltant, escampant grans trossos de fusta
a l'estret passadís de l'exterior de la presó improvisada. En Corran va caure a terra entre tot això, gemegant
involuntàriament en lloc de deixar anar un gran i fingit uf! tal com havia
planejat. No hi havia vores dentades, però per descomptat la runa era pesada.
La
veu d'en Hal va fluir a través dels últims ressons del cruixit de la porta.
-
Traieu-me a aquest tunroth de sobre!
Amb
els ulls gairebé tancats, en Corran va
veure en Somms baixar gairebé volant les escales fins al replà. L'home mantenia
l'esquena contra el mur de pedra mentre avançava silenciosament cap a la cel·la,
i després va brandar la carrabina blàster i es va preparar per entrar de cop a
la cel·la. Per fer això es va preparar per girar sobre el seu peu dret, creuar
el llindar i després entrar.
Quan
el peu esquerre d’en Somms es va desplaçar en el moviment giratori, en Corran el va agafar amb la mà esquerra. Deixant que
el propi impuls d’en Somms li fes caure assegut a terra, en Corran va colpejar amb la seva porra metàl·lica a la
part superior de la pelvis de l'home. En Somms va començar a cridar, en
aparença més de sorpresa que de dolor, quan en Hal va aparèixer al llindar i el
va fer callar d'un cop de puny a la cara.
En
Somms va caure a terra i no es va moure.
En
Corran va mirar el seu pare arrufant les
celles.
-
Per a què el garrot, si no l’has d’utilitzar?
-No
el necessitava. -En Hal va agafar la carrabina blàster del costat d’en Somms,
va ajustar la palanca de selecció a atordir, i li va disparar una descàrrega
blava. El pinxo de Sol Negre es va estremir una vegada, i després va quedar
tranquil·lament immòbil -. Espero que segueixi sentint el cop que li he donat
quan es desperti.
-
Esperem que així sigui. -En Corran va
rodar cap a ell i li va descordar el cinturó del blàster. Col·locant-se’l ell
mateix, en Corran va extreure el blàster
d'ell i va comprovar el paquet d'energia. Va alçar la vista cap al seu pare -.
Deixaràs aquest ajust per a atordir?
-
Que jo sàpiga, els trets mortals no arriben més lluny que les ràfegues
atordidores.
-
És cert, però hi ha molt més paperassa que omplir quan els portem amb vida.
-
Ni tan sols bromegis amb això, Corran . -El seu pare li va llançar una mirada
de reprovació que li va fer a Corran sentir de la mida d'una figura d’holojoc -. Ajusta’l
per a atordir i no lamentaràs haver-li donat per accident a un amic.
-
Sí, senyor. -En Corran va fer passar la
palanca selectora de la pistola a la posició d'atordir i es va posar dempeus.
Amb un gest, va convidar al seu pare a què avancés cap a la porta -. Hora
d'anar a per Thyne. L'edat abans que la bellesa.
-
El cervell abans que la insolència. -En Hal va llançar una ràpida salutació a
Haver Trell i en Rathe -. Sort per a vosaltres, però mantingueu els caps
ajupits i sortiu d'aquí ràpid. Si en Thyne no reacciona bé davant nostre rebuig
a la seva hospitalitat, no voldreu estar al radi d'acció.
***
L’Arl
Nidder seguia el ritme de les llargues gambades d’en Jodo Kast el millor que
podia. El caça-recompenses li impressionava, però l'armadura li impressionava més.
Si tan sols tingués aquesta armadura
Mandaloriana seria un tipus dur. Podria posar un munt d'anys llum entre ell i
la resta dels nois d’en Bromstaad. Potser algun Moff em contractés per fer
algun treball delicat, o potser fins i tot el príncep Xízor.
Els
seus pensaments van acabar abruptament quan van entrar a l'oficina d’en Thyne.
Al Nidder li agradava l'oficina perquè li semblava un museu. Mai havia estat en
un museu de veritat, però sabia que eren llocs on es recopilaven coses antigues
i valuoses. Se sentia orgullós que en Thyne el mantingués prou a prop per
protegir les preuades possessions del senyor del crim. Tot i estar envoltat de
bellesa, en Thyne no semblava estar content. La placa d’holoprojector muntada
sobre el seu escriptori mostrava una vista translúcida de la fortalesa d’en
Thyne i la vall circumdant amb gran detall.
Movent-se
per la zona hi havia petites icones taronges que en Nidder havia vist en
simulacions de seguretat, però només quan estaven repassant les pitjors
situacions possibles per espantar als nous reclutes.
En
Nidder es va quedar bocabadat.
-
Això són realment soldats d'assalt?
En
Thyne va assentir i després va activar un comunicador.
-
Tot el personal a les seves estacions de combat. Això no és un simulacre.
Forces hostils desplegant-se al nord i a l'est. Moveu-vos, vull totes les
defenses operatives en trenta segons.
En
Nidder i en Deif van començar a avançar cap a les portes entreobertes, però en Thyne
els va detenir amb un bram.
-
Vosaltres dos no. No és que no confiï en vostè, Kast.
En
Kast va alçar les mans.
-Però
és que no confia en mi. Li ho recordaré la propera vegada que negociem un preu
pels meus serveis.
El
tremendament alt caça-recompenses va seure en una cadira, girant de manera que
podia observar a Thyne a la dreta i les portes a l'esquerra, però ho va fer de
manera tan casual que a Nidder li va costar un o dos instants adonar-se de què
estava fent exactament.
En
Kast va mirar directament a Nidder, i després va creuar tranquil·lament la cama
dreta sobre l'esquerra.
En
Nidder tremolà, incòmode, i va tenir la clara impressió que l'única forma en què
aconseguiria aquesta armadura seria ser prou afortunat per estar a prop quan
algun altre matés a Kast i se la tragués. Per descomptat, el pensament no es va
formar exactament d'aquesta forma en la ment d’en Nidder. Simplement va saber
que no volia aquesta armadura, tan sols una com aquesta.
El
seu momentani sentiment d'inferioritat es va esvair quan es va adonar que en Kast
no era tan llest com creia ser. Si el mercenari hagués donat la volta a la seva
cadira encara podria seguir veient l'escriptori i les portes, però a més podria
veure els quadres d’enjogassants nus de la paret. Des d'on estava, en Nidder
podia apreciar-los completament - tot i que era incapaç d'explicar per què
l'artista havia inclòs accessoris de jardí al quadre- i va somriure per fer
saber a Kast què s'estava perdent.
L'holograma
va esdevenir un esquema de la casa, amb els passadissos a l'altre costat de la
porta representats amb una llum groga que parpellejava.
En
Thyne va esbufegar furiós.
-Hi
ha algú al vestíbul. Els IMPES ja s'han infiltrat a l'edifici. Va indicar a
Nidder i en Deif que fossin cap a la porta. En Kast va començar a parlar en veu
alta.
-I
tant, manejar les coses de forma diplomàtica funciona millor. -El
caça-recompenses va assenyalar dos punts al costat del mur on els mercenaris
Bromstaad podien cobrir l'entrada amb un letal foc creuat -. Però, un cop més,
hi ha vegades en què un ha de deixar de banda la diplomàcia.
En
Nidder es va meravellar per com la veu d’en Kast va cobrir el so que va fer
apropant-se a la porta. Es va aturar exactament on Kast va voler i va treure la
pistola blàster. La va ajustar a matar i va esperar, però va llançar a Kast un
gest de complicitat i un gest de cap. Quan li va tornar el gest, en Nidder fins
i tot va començar a imaginar-se que en Kast podria prendre’l com a aprenent, o
fins i tot com a soci. Ha vist com de bo
que sóc. Sap el que aconseguirà quan treballéssim junts.
L'explosió
de la meitat inferior de la porta va interrompre la fantasia d’en Nidder. A
través del fum i de la pluja de runa ardents va aparèixer el més petit dels
presoners que havien deixat enrere. Posant-se a la gatzoneta per acabar la
tombarella amb la qual havia travessat el forat, l'home de cabells castanys va
alçar la seva pistola blàster i va disparar dues vegades. La primera andanada
blava va fallar, però la segona va aconseguir donar al Deif a l'estómac,
envoltant-li amb energia blava.
En
Nidder apuntà amb la seva pistola a l'home petit. No m'ha vist. No sap que sóc aquí. Terrible error per part seva. En
Nidder va començar a prémer el gallet amb el dit quan va notar que s'estava
movent cap enrere.
Va
sentir que les seves espatlles xocaven contra el mur, i el seu cap rebotava
contra ell. A través de les estrelles que explotaven va veure un segon tret
sortir amb una espurna d'un blàster integrat al canell de l'armadura
Mandaloriana. El nanosegon que li va costar al tret escarlata estavellar-se
contra el seu pit, en Nidder es va adonar que en Kast s'havia col·locat amb
tanta cura i precisió perquè el caça-recompenses volia matar-lo. En Nidder no
es va sentir ultratjat per haver estat traït i assassinat tan fàcilment, ni tampoc,
en el moment de la seva mort, va concedir a Kast una mica de respecte per haver
actuat amb tanta fredor per matar-lo. No, per a l’Arl Nidder, morint caient-se
a terra, només hi va haver un últim pensament. Si ara tingués aquesta armadura...
***
En Corran va veure els centelleigs vermells a la seva
esquerra i es va girar en aquesta direcció mentre el seu objectiu queia a terra.
Al fons de la sala, en Corran va veure en
Thyne córrer cap a un lloc on un panell del mur es va retreure per revelar una sortida
posterior. Va començar a apuntar al senyor del crim fugitiu, però va retirar la
seva pistola quan el cap i les espatlles d’en Kast van tapar a Thyne.
S'està escapant.
En
Corran va llançar una mirada cap a la
porta.
-Tot
net.
En
Hal va creuar la porta, va mirar al cadàver d’en Nidder, i després a Kast.
-
Pren-te una altra ronda al meu compte com a agraïment.
El
caça-recompenses va desencreuar les cames i es va posar dempeus.
-Control
de plagues.
En
Corran va assenyalar la fosca obertura
de la paret.
-En
Thyne ha escapat per aquí.
En
Hal es va aproximar amb cautela.
-Sembla
net.
En
Corran es va apropiar de la carrabina blàster
que portava l'home a qui havia disparat i la va ajustar per a atordir.
-
Anem a buscar-lo. - Es va girar cap al Kast -. Vine amb nosaltres. Ens vindria
bé la teva ajuda. Hi ha una recompensa pel Thyne. Nosaltres anem a atrapar-lo,
però la recompensa pot ser teva. -En Corran mirà l'estrident decoració i les horroroses
obres d'art de l'habitació al seu voltant -. Podria fins i tot ser suficient
per comprar art de veritat i esborrar els records d'aquest lloc.
-
Em tempta molt. -En Kast va arronsar les espatlles -. En qualsevol cas, algú
amb un gust artístic tan inferior no hauria de ser difícil d'atrapar. M’uniria
a vosaltres, però sóc un simple caça-recompenses i encara tinc una feina a fer.
Tot
i no poder llegir el rostre d’en Kast, en Corran sabia que estava mentint. Va alçar una cella.
-
No crec que siguis un simple caça-recompenses.
-
Ni jo crec que tu i el teu pare sigueu simples matons buscant feina en els
baixos fons. -En Kast va creuar la sala cap a l'escriptori i va prémer un botó
en el panell de control de la unitat de pantalla hologràfica. Va aparèixer una
vista dels voltants i en Corran va veure
petites icones taronges movent-se en eixams pel terreny -. Això són tropes
d'assalt imperials. Sembla que van a fer les coses incòmodes si no seguiu amb
el vostre camí. No voldreu que us atrapin aquí.
-
Tu tampoc.
-
No m’atraparan.
En
Corran va assentir.
-
Potser en una altra ocasió.
-
Potser.
La
fermesa en la veu d’en Kast va indicar a Corran que mai hi hauria una propera vegada, i
d'alguna manera aquesta perspectiva només li feia sentir alleujament.
En
Corran es va unir al seu pare just a
l'entrada del passadís d'escapament d’en Thyne. L'estret passadís havia estat
tallat a través de la roca original amb una subtil pendent descendent.
Cada
cinquanta metres, més o menys, girava sobre si mateix, obligant als Horn a
avançar amb cura. La brevetat dels passatges significava que qualsevol tiroteig
seria a poca distància i extremadament letal.
En
Corran agafà la seva carrabina blàster
amb les dues mans i la va pressionar contra el seu flanc dret. Havia estat
modificada des de la seva sortida de fàbrica amb la inclusió d'un punt de mira
lluminós al costat esquerre del canó, i se li havien fet més modificacions per
convertir-lo en el que l'argot del carrer es coneixia com un tret fàcil. Havien
tallat la guarda del gallet, deixant el gallet lliure i l'arma propensa a
disparar quan el gallet s'enganxava amb la roba o era premut de qualsevol altra
manera. Se suposava que utilitzar un tret fàcil indicava com de dura que era
una persona, però només calia fer una ullada als resultats d'una pistola de tir
fàcil ficada a la cintura per convèncer la majoria de la gent que era una
modificació imprudent.
Per
descomptat, ningú anava a ficar-se una carrabina en els pantalons.
En
Corran va somriure lleugerament, després
va assentir quan el seu pare li va dir que avancés. Quedant-se ajupit, en Corran
va girar la cantonada del passadís, i
després es va posar a terra mentre un tret blàster vermell creuava xiulant
l'aire sobre ell.
Va
respondre al tret un parell de vegades, però cap de les dues andanades blaves va
colpejar res excepte pedra.
-
Els passadissos s'eixamplen cap a una cova natural. Probablement estiguem a la
part posterior de la propietat.
-
Bé, anem a poc a poc. Apaga el llum.
En
Corran va desactivar el punt de mira
lluminós i va tancar els ulls. Va comptar fins a deu perquè els seus ulls
s'ajustessin a la foscor, i després els va obrir. Formes de vida bioluminescents
- líquens i les coses que s'alimentaven d'ell - proporcionaven una brillantor
porpra que va permetre a Corran discernir formes ombrívoles. Algunes eren
regulars i aparentaven ser caixes de duraplàstic de diverses mides, mentre que
les més grans i amenaçadores eren formacions rocoses curiosament inflades i
recargolades. Semblava haver poques modificacions físiques a la cova, el sòl
seguia sent desigual i les caixes estaven calçades amb falques en diversos
punts on l'espai ho permetia. En Corran va suposar que l'anterior propietari havia
mantingut la cova en el seu estat natural i que en Thyne havia emmagatzemat en
ella els seus carregaments més preuats o vitals que no confiava deixar en cap
altre lloc.
En
Corran es va arrossegar cap endavant,
seguint ajupit. Va agafar la primera caixa i en la feble llum va distingir una
llegenda imperial escampada que indicava que estava plena de carrabines blàster.
L'hauria
obert, però l'aroma de l'espècia perdurava tan fort en els voltants que
immediatament va saber el que en realitat contenia.
O
bé en Thyne estava simplement emmagatzemant espècia allà, o bé Sol Negre tenia
algun contacte imperial que li estava permetent passar aquesta mercaderia per
les duanes.
Hauré de
preguntar-li al Loor sobre això.
En
Corran va llançar un breu i agut xiulet,
i després va escoltar que el seu pare cobria l'espai que els separava. Per ser
un home gran, i tan gran com era, en Hal es movia bastant silenciosament. Va
sentir la seva presència abans de percebre aquest lleuger frec de la seva sola
contra la pedra.
“Ep,
Thyne, no saps amb qui t'estàs ficant”.
Un
xiulet de resposta va fer que en Corran avancés. Es movia a poc a poc i acuradament,
obrint-se camí d'una roca fosca a una altra. S'esforçava per evitar aquelles
que brillaven perquè no volia que la seva silueta es retallés contra una.
Va
tenir la màxima cura de fer el menor soroll possible, i va somriure deixant-se
caure recolzant-se darrere d'una gran roca negra.
En
Corran va mirar enrere cap al seu pare,
i estava preparat per xiular quan va escoltar el grinyol del metall contra la
roca. Va alçar la vista i va efectuar un tret amb la seva carrabina blàster.
El
centelleig blau va passar de llarg a Thyne quan aquest va saltar a terra des
d'un gran dolmen, i llavors el taló dret d'en Thyne va colpejar a Corran a l'espatlla i el va fer caure rodant a terra.
La seva carrabina blàster va caure rebotant lluny d'ell, disparant dues vegades
a l'atzar. Va sentir que el braç esquerra d’en Thyne es tensava al voltant del
seu coll i llavors l'alienígena es va redreçar, alçant-lo gairebé en suspens; en
Thyne estava usant el seu cos com a escut davant els trets.
El
canó d'una pistola blàster es va encaixar sota el costat dret de la mandíbula
d'en Corran . Es va encendre una barra lluminosa, banyant de llum el costat
dret de la cara d’en Corran . Els músculs del braç al voltant del seu coll es
van contraure, ofegant la seva respiració i acabant amb qualsevol esperança de
deixar-se anar.
En
Thyne va rugir amb potència, llançant ressons furiosos de la seva veu a través
de la caverna.
-El
teu soci és home mort si no et mostres en cinc segons.
Per
al Corran , aquests cinc segons van durar tota una eternitat, i la va omplir
amb una interminable sèrie de si-tant-sols. Si
tan sols m'hagués ficat la pistola blàster a la cintura quan vaig agafar la
carrabina. Si tan sols tingués el punxó. Si tan sols hagués avançat més
silenciosament...
Les
autorecriminacions van copar la seva ment i van alimentar lentament la
desesperació que estava creixent lentament en el seu cap.
Llavors
el seu pare es va posar dret i el punt de mira lluminós de la seva carrabina va
cobrar vida. Il·luminat per la llum del darrere, en Hal Horn s'alçava a vint
metres de distància, amb la carrabina subjecta fermament a la mà dreta. Es va
presentar a Thyne de perfil, oferint-li un objectiu diferent d’en Corran .
L'expressió en el rostre del seu pare portava una gravetat que en Corran no havia vist des del funeral de la seva mare.
Els ulls d'en Hal semblaven buits d'odi i por, però plens de resolució.
-És
el meu deure informar-te, Zekka Thyne, que sóc l'inspector Hal Horn de la Força
de Seguretat corelliana i que està sota arrest. Tinc una ordre vàlida per
detenir-lo per violar les lleis de contraban. Deixeu anar al seu ostatge i
deixi de complicar les coses.
En
Thyne va deixar anar una rialleta en veu baixa, plena de desdeny.
-
No, així no és com van a passar les coses. Vas a retirar el dit del gallet i
baixar la teva arma.
-
No puc fer això.
-
Ho faràs. -En Thyne va estrènyer la seva presa sobre el coll d’en Corran -. La meva visió és prou bona fins i tot en
una foscor completa com per distingir la menor pressió del teu dit sobre el
gallet. I els meus reflexos són prou bons com per travessar el cap del teu soci
amb tres trets abans que completis aquest moviment. Potser em detinguis, però
el teu soci estarà mort. Fes-ho, ara!
En
Hal va arrufar les celles.
-D'acord,
no et precipitis.
-
No, Hal! Dispara-li...
En
Thyne pressionà l'arma amb més força contra la mandíbula d'en Corran .
-Has
estat prou estúpid com per unir-te a SegCor, no siguis tan estúpid com per
morir per això.
En
Hal va aixecar la mà esquerra.
-D'acord,
faré el que has dit. Estic retirant meu dit del gallet.
En
Corran va tractar d'agitar el cap per
dir-li al seu pare que no acatés l'ordre d’en Thyne. Havia de saber que en
l'instant en què quedi desarmat, en Thyne em dispararà i després li dispararà a
ell. Potser jo ja estigui mort, però no hi ha motius perquè ell també mori.
L'índex
dret d'en Hal Horn es va apartar lentament del gallet de la carrabina blàster.
I al mateix temps, tots els dígits es van esborrar de la llum del darrere del
punt de mira lluminós. El dit es va redreçar i en Corran va veure ossos apuntant. Tots dos ens quedarem
aquí perquè els nostres esquelets es podreixin eternament.
Llavors
el tret blau va sorgir del canó de la carrabina. L'aire crepità i el pèl d’en Corran
es va posar de punta quan el tret va
passar fregant-li i va colpejar a Thyne. Els núvols blaus resultants del tret
van fer que un calfred recorregués el cos d’en Corran i el van debilitar prou com per caure sobre
mans i genolls. Darrere d'ell, el cos d’en Thyne va colpejar el terra amb un
soroll sord acompanyat pel lleuger so metàl·lic de la pistola blàster ballant
en la foscor.
En
Hal es va ajupir genoll en terra al costat del seu fill, i després va disparar
una nova càrrega atordidora contra en Thyne.
-
Estàs bé, fill?
En
Corran es va asseure sobre els seus
talons.
-Ho
estaré. - Es va fregar un costat del coll amb la mà dreta -. M'ha fet un
hematoma per compensar el que em va fer en Kast. Tenir marques de blàster al
cap i el coll és una experiència sense la qual podria haver viscut.
-Millor
això que deixar que els trets assoleixin el seu objectiu, com aquí el nostre
amic ha descobert.
En
Corran va observar a Thyne a la llum de
la carrabina d'en Hal.
L'àrea
al voltant de l'ull dret d’en Thyne havia començat a inflar-se, indicant on el
tret l’havia colpejat.
-
Com ho has...?
En
Hal va somriure.
-
El petit diamant daurat del seu ull m'oferia un bon objectiu. Tan sols em vaig centrar
en ell, deixant de banda la meva preocupació per tu tant com vaig poder, i vaig
disparar.
En
Corran va mirar el seu pare arrufant les
celles.
-
No, això no. Tenies el dit fora del gallet i l'arma es va disparar de totes
maneres. Com has fet això? És que el vapor d'espècia d'aquí enrere t'ha donat
alguna mena de poder telequinètic o alguna cosa?
-
Jo, moure alguna cosa amb el poder de la ment? -En Hal va negar amb el cap i va
brandar la carrabina -. Això és una arma de tret fàcil. Al mateix temps que
retirava el meu índex del gallet, vaig ser capaç d'aixecar el dit cor i
colpejar el gallet amb ell. Res especial ni estrany, només sigil·lós.
Malgrat
el somriure a la cara del seu pare i la freda lògica de la seva resposta, en Corran
no podia desprendre de la sensació que
el seu pare no li estava dient tota la veritat. Probablement no vol que sàpiga
la sort que ha tingut en fer aquest moviment, però almenys ha tingut les ganyes
de fer-ho. No hauria volgut estar en la seva pell ni per tota l'espècia de la
galàxia.
En
Hal va oferir a Corran la pistola blàster
d’en Thyne, i després va posar a Thyne dret i se’l va tirar a sobre de
l'espatlla.
-
Puc sentir una brisa aquí endavant. Ja gairebé hem sortit.
En
Corran va recuperar la seva pròpia
carrabina blàster i la va portar subjectant per l'empunyadura a la mà dreta
mentre portava la pistola blàster amb la dreta, amb el seva llanterna per il·luminar
el seu camí.
-
Veig alguna cosa aquí endavant. Les estrelles i Selònia a l'exterior.
Els
dos agents de SegCor van sortir de la caverna amb força facilitat. L'entrada
havia estat bloquejada amb un entramat de barrots de ferro, formant una porta
semblant a la de la presó de la qual acabaven d'escapar. En Corran va obrir el pany d'un tret i va sortir el
primer a un petit clar amb gespa. En Hal va deixar caure a Thyne a terra i es
va endur la carrabina blàster de nou a les mans.
-
Registrem-lo a veure si porta un comunicador. Podríem trucar un transport
perquè ens reculli.
En
Corran es va agenollar sobre el cos i va
començar a registrar-lo quan una veu que sonava vagament mecànica li va deixar
anar una ordre.
-
Deixeu les armes, les mans amunt -va dir el primer dels vuit soldats d'assalt
que van aparèixer com fantasmes dels arbres que envoltaven el clar. Les seves
armadures blanques com esquelets reflectint la llum de la lluna feien d'ells
blancs molt fàcils. El fet que cada un d'ells brandés una carrabina blàster va convèncer
en Corran per alçar les mans. No puc imaginar-me a cap d'ells amb l'arma
preparada per a atordir.
En
Hal va deixar la seva carrabina a terra amb cura.
-Sóc
l'inspector Hal Horn i aquest és el meu company, Corran Horn. Som de SegCor. Acabem d'arrestar en Zekka
Thyne.
El
líder dels soldats d'assalt es va aproximar al Hal.
-Sembla
com si estiguéssiu tractant d'ajudar al Thyne a escapar i m’estiguéssiu mentint.
En
Corran va arrufar les celles.
-Vaja
conclusió més estúpida. No sé per què portes aquest casc tan gran per protegir
el cap, perquè està clar que el que hi ha dins no el fas servir massa bé.
El
soldat d'assalt va girar la seva arma per apuntar al Corran .
-
Dempeus, escòria de Sol Negre.
En
Corran va llançar una mirada al seu pare
mentre s'aixecava.
-
Suposo que som els seus presoners.
El
soldat d'assalt va negar amb el cap.
-
Qui ha parlat de prendre presoners?
En
Hal va parlar en veu baixa i calmada, però plena d'intensitat i força.
-
Crec que preferiria una ordre específica del seu superior sobre disparar-nos.
Crec que actuar d'una altra manera podria posar en perill la seva carrera, i
possiblement la seva vida.
El
soldat d'assalt es va girar cap al Hal i en Corran va pensar per un moment que hauria de saltar
contra l'home per evitar que disparés al Hal. En Corran també podria haver atacat, perquè havia vist
incomptables cossos que havien acabat morts per fer comentaris que ni tan sols
eren polèmics. El que el va retenir va ser la manera en què els moviments de l'home
es van alentir mentre observa al Hal.
El
soldat d'assalt no estava reaccionant al to o al desafiament de les paraules,
sinó que estava considerant tot el seu significat.
Mai s'acabaran les
sorpreses?
Un
comunicador va sonar a l'interior del casc de l'home i els murmuris de la
conversa van brunzir a la nit. En Corran va somriure i va mirar al seu pare arronsant
les espatlles. En Hal li va tornar la mirada fent l'ullet i es va permetre
mostrar un inici de somriure burleta.
El
soldat d'assalt va alçar el cap.
-
Serà una espera d'un o dos minuts.
En
Hal va assentir, i després va assenyalar amb el polze cap a la boca de la
caverna.
-Potser
que vulgui que el seu esquadró asseguri aquesta caverna. Condueix a l'oficina
d’en Thyne. La seva gent pot entrar per aquí i atacar les torres des de baix,
perquè si comencen els trets, la seva gent morirà intentant prendre el lloc.
El
soldat d'assalt ho va pensar durant un instant, i després va enviar a la meitat
del seu esquadró. El trio restant es va col·locar vigilant el perímetre mentre
el seu líder mantenia el seu blàster apuntant a Corran i al seu pare.
L'aire
de la nit era lleugerament gelat, i en Corran aviat va notar el fet que abans havien estat
suant.
-
Li importa si baixo els braços? Tinc una mica de fred.
El
soldat d'assalt va negar amb el cap.
-Encara
pots tenir més fred.
-
Bonica nit, oi? -En Corran va mostrar a
l'home un somriure ple de dents i va alçar els braços encara més.
Un
soldat amb l'uniforme verd oliva de l'Exèrcit Imperial va aparèixer entre els
arbustos, flanquejat per dos soldats d'assalt més. El conjunt de vuit barres
amb cilindres de rang a cada costat que portava al pit indicava que era un
coronel.
La
seva mirada d'ulls foscos va passar del pare al fill, i després es va aturar en
el cos d’en Thyne.
-
Zekka Thyne. Poden baixar les seves mans. Suposo que vostès són els agents de
SegCor.
En
Hal va assentir.
-
Hal Horn. Aquest és el meu fill, Corran . Tinc un disc que m'identifica a la
sabata. També conté una ordre de SegCor que ens autoritza a registrar aquest
lloc i arrestar en Thyne. Puc treure’l per a vostè, si ho desitja, per
demostrar qui som.
-
Sóc el coronel Veers, i crec que vostès són qui diuen ser. La meva font
indicava que apareixerien pels voltants, i fins i tot suggerien que potser
voldríem donar-los suport. - Va mirar el soldat d'assalt que havia amenaçat amb
matar-los -. Aparentment, les meves raons per enviar aquí aquest esquadró no es
van entendre del tot.
En
Hal va arronsar les espatlles.
-
Ningú ha obert foc, de manera que no passa res.
En
Corran va assenyalar a Thyne.
-
Ens hem encarregat dels pitjors. No queden molts més allà dins i, en aquest
moment, tots haurien de ser homes d’en Thyne.
En
Hal va assentir.
-Poden
usar sense problemes la zona per a pràctiques de tir.
-Ho
recordaré si ens donen una raó per entrar. -En Veers va somriure -. Per casualitat
no hauran notat cap indici d'agents rebels o subministraments de la rebel·lió
allà dins?
-
No, però com a inspector de SegCor, crec que estic autoritzat a demanar
assistència per dur a terme una ordre de captura de sospitosos. -En Hal va
mirar als turons a banda i banda de la vall -. Podria comprovar-ho amb el meu
oficial d'enllaç, però trucar a Ciutat Coronet des d'aquí podria ser impossible,
de manera que suposo que hauré d’apanyar-me-les sol.
En
Veers va agitar el cap.
-
Llàstima.
-
I que ho digui. -En Hal assenyalar amb una mà cap a la caverna -. Coronel, si
vostè i el seu esquadró volguessin ajudar-me, estaria d'allò més agraït.
-Sempre
estem disposats a treballar al costat dels oficials locals. -En Veers va assentir
amb el cap i va assenyalar als seus soldats d'assalt la fosca obertura -. Ja li
heu escoltat. No espereu que disparin primer, tenim via lliure.
Els
soldats d'assalt van avançar amb un so d’entrexocar armadures.
En
Veers va tendir al Hal un comunicador.
-La
seva contrasenya de pas és “obra mestra”. Aneu al nostre perímetre i prengui un
dels nostres lliscants terrestres per treure el seu presoner d'aquí.
-Gràcies.
-En Hal, tornant la mirada a la cova, va assenyalar un torrent de trets làser
verds provinents d'una de les torres de la mansió cap a terra -. Sembla que la
seva guerra ha començat.
-
Llavors anem ràpid i acabem amb ella.
En
Veers es va quadrar ràpidament davant seu i va sortir corrent darrere dels seus
homes. En Corran es va quedar mirant
l'oficial imperial.
-
Pensava que els imperials creien en el lideratge des de la rereguarda.
-
No tots, pel que sembla. –En Hal va agafar les mans d’en Thyne i es va tirar
l'home sobre la seva esquena -. Agafa-li dels turmells, vols?
-És
clar. -En Corran va agafar els turmells
d’en Thyne i va avançar seguint al seu pare -. Llavors, aquest és la fi del Sol
Negre a Corèllia?
-
Ho dubto. No crec que dos agents de SegCor, un grapat de contrabandistes i un
caça-recompenses que no és un caça-recompenses siguin suficients per acabar amb
Sol Negre. Fins i tot encara que el coronel i la seva gent assoleixin aquest
lloc, el príncep Xízor segueix tenint suficient poder i recursos per restaurar-ho
al seu estat anterior, i has de saber que hi ha infinitat d'individus desitjant
ocupar el lloc d’en Thyne.
En
Corran es va estremir.
-
Sí, em temo que tens raó. Què depriment.
-
Depriment? -En Hal es va girar per mirar al seu fill -. No és depriment. Mentre
segueixi havent-hi Horns per atrapar els criminals, el príncep Xízor pot enviar
tot el que vulgui cap a nosaltres.
-
I no trobes depriment aquesta perspectiva? -En Corran el va mirar arrufant les celles -. Si no és
depriment, llavors què és?
-
Crec que és obvi, fill. - La sincera rialla d'en Hal va ensordir els gemecs dels
blàsters que es disparaven aquí i allà -. És el treball de les forces de
seguretat. Potser no és una feina fàcil, i és perillós gran part del temps,
però és un treball que manté el mal a ratlla i no hi ha res millor al que poder
dedicar la teva vida.
En
Corran va assentir i va recordar un
fragment de la conversa que havia tingut amb Riij Winward.
-
I què farem quan l'únic mal que quedi a la galàxia sigui l'Imperi?
-Aquesta
és una bona pregunta, Corran , una molt bona pregunta. - El cansament va
semblar sorgir a la veu del seu pare -. És una que cada persona ha de respondre
per si mateix. Només espero que, quan m'arribi el torn de respondre-la, tingui
la saviesa de triar la resposta correcta i la fortalesa d'actuar en
conseqüència.
-
Jo també.
-
Les tindràs, Corran , no ho dubtis. -En Hal va assentir, fent-li l'ullet-. Quan
arribi el moment, veuràs la llum i aquells que es moguin des de les ombres per
enfrontar-se a tu lamentaran la seva decisió durant el poc que els quedi de
vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada