Ofensiva (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

En Jacen Solo va sentir que cert malestar s'arremolinava al seu interior, com els núvols de Belkadan, i va saber que en part es devia a la impaciència. En Luke Skywalker i ell havien entrat en el sistema per un extrem, i l’R2D2 havia dissenyat una ruta senzilla en direcció a Belkadan. La idea era que la nau entrés en l'atmosfera del planeta emprant la gravetat, com si fos un enderroc espacial a la deriva. Per accentuar el truc, havien desactivat els motors i gairebé totes les fonts d'energia, la qual cosa deixava a la petita nau una mica freda i molt fosca.

En Jacen es va asseure tot sol al pont, veient passar les estrelles mentre Belkadan s'acostava cada vegada més. Estudiant el perfil planetari de la visita anterior d’en Luke i la Mara, i complementant amb l'informe proporcionat per ExGal-4 sobre el planeta, en Jacen s'havia preparat per a una bola verda groguenca amb una atmosfera composta principalment de diòxid de carboni i metà, però hi havia noves lectures que indicaven que l'atmosfera de Belkadan havia tornat a una relativa normalitat. El nivell de diòxid de carboni seguia sent una mica elevat, i això contribuïa que les temperatures fossin més altes del que indicaven les dades dels arxius, però no massa.

Això diu en Luke, però és que ell va créixer a Tatooine.

Una part d’en Jacen comprenia exactament el que havia succeït a Belkadan. Els yuuzhan vong havien alliberat una mena d'agent biològic que havia alterat radicalment l'ecologia del planeta; però alguna cosa l'havia tornat a una relativa normalitat, almenys en aparença. Els mètodes dels yuuzhan vong no tenien precedents. En Jacen estava al corrent d'altres exemples de poblacions que alteraven el clima o l'ecologia d'un món per fer-lo més habitable.

El que sí que era sorprenent era la velocitat amb la qual havien tingut lloc els canvis. Tot just havien passat dos mesos des que en Yomin Carr destruís l'estació d’ExGal, i Belkadan ja gairebé s'havia recuperat. En Jacen volia creure que les lectures anteriors recollides pels seus oncles podien haver-se vist alterades per concentracions localitzades de gasos, però sabia que era un argument que no tenia pes, per molt que volgués creure-ho.

Ell hi volia creure pel malestar que sentia. Era un Cavaller Jedi, entrenat i dotat amb les habilitats de la Força, però quan intentava percebre alguna cosa sobre Belkadan no sentia res realment dolent en ell. El planeta era viu, però no albergava res maligne.

Aquest últim fet li contrariava perquè havia vist els yuuzhan vong i havia escoltat la història de la Danni sobre el que li havien fet a Miko i a ella. I no hi tenia cap dubte que els yuuzhan vong eren malignes. Tanta maldat hauria de refulgir d'aquest planeta com la llum d'un panell d'il·luminació.

El fet que la Força no registrés la maldat dels yuuzhan vong li commocionava. La seva vida es basava en l'oposició entre el bé i el mal, la llum i la foscor. No va arribar a conèixer a l'Emperador o Darth Vader, però estava tocat pel mal. El reconeixement d'aquesta sensació, com un munt d'agulles clavant-se violentament a la seva pell, s'havia convertit en un mecanisme pel qual s'havia guiat sempre. I ara, de sobte, se sentia a la deriva, com el bombarder que pilotaven, i no sabia com evitar el perill.

Mentre pensava això, en Jacen va saber que no era veritat, però la invisibilitat dels yuuzhan vong era part important a l'hora de decidir si el seu oncle es trobava en el camí correcte per al desenvolupament dels Cavallers Jedi. La formació d’en Luke havia girat entorn del bé i el mal, però ara s'enfrontaven a una amenaça evident, i els Cavallers Jedi estaven en clar desavantatge. Res del que havien après els ajudaria a l'hora d'enfrontar-se i vèncer els yuuzhan vong.

Es va preguntar si el seu propi enfocament, la idea de retirar-se per dedicar-se a la contemplació de la Força, li proporcionaria els mitjans necessaris per reconèixer-los i derrotar als yuuzhan vong. No podia creure que no estiguessin connectats d'alguna manera amb la Força. En Jacen sabia que no havia pogut registrar la presència dels yuuzhan vong en cap nivell de la Força experimentat per ell. Alguns animals podien escoltar sons que per a ell eren inaudibles, i hi havia espècies alienígenes que veien dimensions invisibles als seus ulls. Serà possible localitzar els yuuzhan vong en la Força ampliant la consciència que un té d'ella?

No tenia resposta a aquesta pregunta, però estava segur que l'enfocament que tenia el seu oncle seria inútil en la confrontació amb els yuuzhan vong. Sabia molt bé que els Cavallers Jedi lluitarien amb totes les seves forces durant molt de temps, i fins i tot comptava que guanyessin algunes batalles. La Mara havia aconseguit assassinar un guerrer yuuzhan vong en un duel a Belkadan, però fins i tot ella va admetre que es va trobar en seriós desavantatge sent incapaç de percebre’l amb la Força.

Així i tot, per molt seriosament que en Jacen contemplés la idea de retirar-se, no podia evitar sentir-se culpable i egoista. Les punyents descripcions del que els yuuzhan vong havien fet a la Danni li feien mal a l’ànima. També es recordava de tot el que havien treballat els seus pares per ajudar els que es trobaven indefensos. Hi havia crescut en una família en la qual responsabilitzar-se dels altres era tan vital com respirar, i rebutjar aquests ideals li semblava una cosa que simplement no podia estar bé.

Alhora, havia vist el que això havia fet als seus pares i al seu oncle. En Luke va lluitar contra l'Imperi durant vint anys, i la seva mare més encara. Sempre estaven vivint al límit, i ni un sol moment de la seva vida podia considerar-se normal. Si no eren perseguits per segrestadors o assassins, era alguna població d'un planeta que intentava exterminar a una altra espècie. Els seus pares i el seu oncle mai tenien temps per a si mateixos.

En Jacen va arrufar les celles i va decidir no caure en l'autocompassió. Malgrat haver de solucionar els problemes aliens, els seus pares sempre havien fet tot el que havien pogut per criar els seus fills. Hi va haver èpoques en què la seva mare es va haver d'absentar per motius oficials, però sempre se les arreglava per compensar-ho, i no ho feia portant regals de mons llunyans, sinó passant temps amb ell i amb els seus germans. I el seu pare havia passat de ser el seu protector a esdevenir un bon amic i confident. En Luke va ser el seu amic i el seu mentor, i tots ells significaven per a ell més del que mai seria capaç d'expressar.

Per aquesta raó li semblava malament rebutjar-los i desviar-se del camí Jedi, però, d'altra banda, li semblava necessari. Va estrènyer els punys i es va obligar a obrir les mans de nou. Creixent amb consciència de la Força, la comprenia d'una manera que en Luke no podria entendre mai. Tenia informació que podia compartir amb el seu oncle o amb la seva mare, però ells mai la descobririen pel seu compte. Ells veuen les coses a grans trets, i jo puc veure els detalls d'aquests trets.

- Ja és gairebé l'hora, no?

En Jacen es va sobresaltar i es va girar per veure el seu oncle penjant de l'escotilla de la cabina.

-Sí. La gravetat de Belkadan ens fa baixar. Queden dos minuts per a l'atmosfera. Si vols puc aterrar jo.

En Luke va assentir, va lliscar a la cabina i es va asseure a la butaca del copilot. R2D2 va entrar darrere seu i es va col·locar en un suport d'aterratge. En Luke va somriure a l'androide i va mirar al Jacen.

- Recorda, res de coses rares. Volem que tot sembli el més natural possible.

En Jacen va assentir. El seu oncle havia desenvolupat la teoria que si els yuuzhan vong empraven criatures vives com si fossin màquines, era probable que els patrons de conducta que aquestes criatures percebessin amb més facilitat fossin aquells poc naturals o caòtics, és a dir, els patrons de comportament d'una presa. Un aterratge suau i amb poques alteracions de ruta seria bastant discret, o això pensava ell. En Jacen li donava la raó, però des d'un punt de vista humà. Només espero que els yuuzhan vong pensin igual.

Va col·locar les mans sobre el volant i va encendre els motors. No va accelerar, però va donar una mica de potència als repulsors giratoris. Una mica de timó i una mica d'orientació cap endavant va portar al bombarder Skipray Coratge dins de l'atmosfera. Al principi es va estremir una mica, però en Jacen va mantenir les mans fermes en els controls. Va mirar al Luke per veure si la seva forma de conduir la nau li complaïa.

En Luke va assentir lleugerament i es va fixar en el monitor que mostrava les dades de navegació.

-Estem a deu mil quilòmetres de la ubicació d’ExGal. Dirigeix-te a 33 punt 30 i baixa a poc a poc.

-D'acord. Volia passar les muntanyes abans de girar a babord.

- Bon pla -En Luke va tancar els ulls i va començar a respirar molt a poc a poc -. Res rar de moment.

-Gràcies -En Jacen va prémer un interruptor per anar cap enrere i va accelerar. La velocitat relativa va començar a baixar, i el bombarder va fer el mateix. No va caure tan ràpid com per perdre el control, sinó el just per donar la impressió que la nau era tan aerodinàmica com un meteorit irrompent en l'atmosfera.

Va fer baixar la nau més i més fins que, al centre del continent nord, es va acostar a una serralada que donava cap a l'est. Quan es va ocultar darrere, va donar potència als motors i va augmentar ràpidament la velocitat. Va volar gairebé arran de terra, accelerant a fons. Va tornar a prémer l'interruptor per anar cap endavant, va activar els motors perquè li impulsessin en aquesta direcció i va utilitzar la Força per inspeccionar la zona a la recerca de senyals de vida.

En va trobar molta, i gairebé tota dins dels límits normals del que esperava trobar. Alguna era una mica discordant i es mostrava amb colors cridaners, així que va procurar allunyar-se d’aquestes zones. Es va dirigir cap al nord i va travessar un congost entre dues muntanyes, orientant després la nau cap a la ubicació d’ExGal. Va aterrar al nord-est, lluny de les instal·lacions de les antenes adjuntes a la torre de comunicacions, va apagar els motors i es va treure el cinturó de seguretat.

-Hem arribat.

En Luke va obrir els ulls lentament i va assentir.

-Sí. Has reconegut la font de Força procedent d'allà, veritat?

- He captat alguna cosa i no m'ha semblat res de bo. Què creus que era?

- No ho sé. Formes de vida que pateixen, sens dubte, potser per alguna malaltia. Semblen desgastades, com febles. El que sé és que no les vaig percebre quan vaig venir fa unes setmanes.

En Jacen va aixecar el cap.

- És així com perceps a la Mara?

En Luke va fer un bot sentint la pregunta, el que va indicar que l'havia sorprès.

- No, així no, la Mara és forta. Si és la mateixa malaltia, potser aquestes formes de vida estiguin en la fase terminal, però no hi ha manera de saber-ho.

El Jedi més jove va sortir en primer lloc de la cabina. Es va posar un cinturó del qual penjava el seu sabre làser, una bossa amb un respirador, una cantimplora amb aigua i una pistola làser. El seu oncle va fer el mateix, va agafar un cinturó semblant de l'armari d'equipament i va donar al Jacen un parell d'ulleres.

En Jacen es va estranyar.

- Per a què és això?

- Te'n recordes de la descripció que ens va fer la Mara del seu combat amb Carr? No sé si l’amfibastó dels yuuzhan vong escup verí encegador, o si tenen algun altre tipus d'arma que serveixi per a la mateixa finalitat. I com que no podem percebre’ls a través de la Força, la vista serà el nostre aliat més poderós. No podem arriscar-nos a perdre-la -En Luke es va posar les ulleres i es va treure la pistola làser de la funda. La Mara em va explicar que les seves armadures rebutgen els trets làser i que fins i tot alenteixen els sabres, així que dispara bé i utilitza el sabre el millor que puguis.

En Jacen va somriure.

- Vaja, per un moment has sonat com el pare.

L’R2D2 va xiular un comentari ràpid.

En Luke va decantar el cap un moment i va assentir.

- Tinc la impressió que quan estic en una situació en què les probabilitats d'èxit són bastant escasses, penso en el que faria o diria el teu pare. El que no vol dir que després faci el mateix, però el seu exemple és difícil d'oblidar.

En Luke va prémer un gran botó vermell i la rampa de descens del bombarder va començar a lliscar cap a fora. Ell va sortir primer i es va amagar al peu de la rampa. Va recolzar una mà a terra, va agafar un grapat de terra i el va olorar.

- Què?

- Quan vaig estar aquí per última vegada hi havia molt sulfur en l'aire, però ara ja no hi fa tanta quantitat d’olor. Una cosa l'ha extret de l'aire -va assenyalar una capa de vegetació verda que s'estenia per la major part dels edificis i les parets -. Això tampoc hi era. Potser va ser el que va netejar l'aire.

En Jacen va arronsar les espatlles.

-Tu et vas criar en una granja.

- Era una granja d'humitat en un planeta desert -el seu oncle el va mirar -. Hi ha una cosa semblant en els arxius que has revisat?

- No, que jo recordi.

En Luke es va aixecar i es va dirigir cap a la porta d’ExGal. Estava oberta, però la frondosa planta verda l'havia cobert completament. En Luke va apartar les branques i va ficar el cap per obrir-se camí. En Jacen el seguia de prop i aviat es va trobar travessant un túnel verd.

El noi es mirava els peus per assegurar-se de no ensopegar, per la qual cosa va acabar per tirar-se damunt del seu oncle.

- Perdó.

- No passa res. Mira això.

En Luke va sortir de les branques i va entrar en un petit pati. En Jacen el va seguir i l’R2D2 va lliscar darrere seu. El petit androide es va balancejar d'un costat a un altre i va deixar anar un lament trist.

En Luke va posar una mà sobre el cap de l'androide.

- Ja ho sé, R2, ja ho sé.

Les plantes verdes ho cobrien tot excepte un ampli oval, en l'extrem es trobava l'entrada al recinte d’ExGal. Hi havia un munt d'equip apilat a l'oval, a només dos metres de la porta, i en Jacen en va tenir prou amb dos segons per identificar-lo. Sabia el que era, és clar, però mai l’havia vist disposat així.

El centre del garbuix era una unitat R5 que havia estat decapitada. En el lloc on havia d'haver estat el cap descansava un crani humà descarnat. De les conques dels ulls i de la boca sortien cables de tots els colors, i d'aquesta última sortia un cable enrotllat com si fos una llengua. Escampats al voltant com si fossin joguines que s'haguessin caigut de la caixa hi havia peces d'ordinador, plaques d’holoprojectors, sintetitzadors de menjar i un assecador de cabells d'una unitat de tocador. Tots els objectes havien estat destrossats fins a quedar inútils, i els bonys de la seva carn metàl·lica eren com marques de puntades i trepitjades.

En Jacen va mirar al seu oncle.

- Què és això?

L'expressió d’en Luke es va endurir.

- Una advertència, és clar. El que em pregunto és a qui va dirigida.

- És el que vas percebre?

El Mestre Jedi va sospirar.

-Això suposo, però no hem vingut a la recerca de suposicions. Serà difícil esbrinar la resposta. Només espero que no sigui massa complicada ni que les respostes que trobem es quedin aquí, a Belkadan, i que ni tu ni jo hàgim de passar-nos l'eternitat com aquest pobre home: advertint als altres que no s'acostin.

Següent