Ofensiva (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

La Leia Organa Solo va somriure tímidament a la Danni Quee i a la Jaina. Les dues havien arribat al despatx que el Consell agamarià havia assignat a la Leia de forma temporal just a temps que aquesta inspeccionés les seves vestimentes. La Leia els hi va indicar amb el dit que es giressin, i la Jaina va deixar anar un sospir. Ambdues van donar una volta per mostrar el seu abillament al complet.

La Jaina s'havia posat un vestit de pilot marró fosc amb una túnica Jedi més clara per sobre. No portava armes ni cinturons, però el sabre làser penjava en el seu costat. Portava el cabell castany recollit en una trena amb una cinta platejada.

D'altra banda, la Danni s'havia posat un vestit senzill, funcional i de colors poc cridaners. El verd fosc de l'armilla feia joc amb els seus ulls, mentre que el marró fosc del vestit contrastava amb la pell pàl·lida i els cabells rossos, que portava solts. No portava armes i, tot i que tampoc semblava indefensa, era evident que no havia nascut guerrera ni s'havia educat com a tal.

La Leia va mirar l’Èlegos.

-Crec que així estarà bé.

El caamasià va contemplar les dues noies.

- Bastant presentables, sí senyor.

L’Èlegos va arronsar les espatlles i es va posar les mans a l'esquena. Va mirar per la terrassa cap a l'oceà de Calna Muun, la capital agamariana.

-Crec que la teva interpretació d'aquest poble i del seu respecte per la tradició i la família és encertada -va dir -. Sabem que van contribuir en gran mesura a la lluita contra l'Imperi, i que van patir per això. En Keyan Farlander tan sols va ser un dels que van acudir a lluitar contra l'Imperi.

- Tan sols?

L’Èlegos es va apartar de la terrassa.

-Alguns són capaços d'aguantar una càrrega durant anys llum, i altres no poden amb ella ni uns quilòmetres.

Un agamarià va aparèixer a la porta del despatx.

- Si estan preparades, el Consell els rebrà ara.

- Danni?

La jove va reflexionar un moment i va mirar la Leia.

- Sí, suposo que estic preparada.

L’Èlegos es va acostar a ella i va posar les mans a les seves espatlles.

- Recorda, Danni, que la Societat ExGal va complir la seva comesa. Tu ets testimoni d'aquest fet. Només vas a informar del que saps, i això pots fer-ho sense problemes.

-Gràcies. Ho sé.

La Leia va deixar que l’Èlegos fora en primer lloc, i la Danni darrere. Ella va caminar amb la seva filla, la va mirar i li va preguntar en veu baixa:

- Et passa alguna cosa?

La Jaina va aixecar una mica el cap.

-Em pensava que em controlava millor.

-Potser controles la Força, però la teva cara expressa altra cosa.

La Leia va adoptar una expressió de serena confiança i va saludar amb el cap a diversos agamarians en el passadís del Centre del Consell. L'arquitectura oberta i airejada que empraven els agamarians era molt apropiada per al clima càlid i sec del planeta, ja que mantenia una frescor inusitada en un dia tan assolellat. Les columnes i els arcs dividien el corredor en segments, i cada un representava una imatge hologràfica de la història i la cultura agamariana.

La Jaina va esbufegar amb irritació.

- No sóc diplomàtica. Sóc pilot i Cavaller Jedi. No m'importa ensenyar a la Danni coses mentre volem, però el meu talent està malbaratat aquí.

- D’acord -La Leia va somriure a la seva filla i després va endurir el gest -. Jaina, explica’m de veritat què et passa.

La veu de la Jaina es va convertir en un murmuri.

-Mare, ets bona amb aquestes coses, però si haguessis acabat el teu entrenament Jedi series més efectiva.

- Em vaig esforçar a fons per desenvolupar les meves habilitats.

- Mare... -La Jaina va guardar silenci un moment -. Ni tan sols portes el sabre làser.

La decepció del to de la Jaina se li va clavar. Sempre havia volgut esforçar-se més per arribar a ser una Jedi. Ho veia bo per conèixer millor al seu germà, Luke, i per ajudar-lo amb el seu somni d'invertir el mal que el seu pare havia causat destruint l'Orde. Hi havia practicat tot el que havia pogut, però tenia altres obligacions. Obligacions sorgides de la seva formació com a política i diplomàtica.

Em vaig convèncer que estava fent el millor ajudant a crear el Govern i després col·laborant amb ell. Vaig deixar que en Luke entrenés als meus fills perquè poguessin desenvolupar tot el seu potencial, o això creia. Però va servir també perquè em fessin sentir més culpable per no haver potenciat les meves capacitats en la Força?

La Jaina va agafar suaument a la seva mare per l'espatlla.

- No volia dir això. Sé.. sé que hi ha decisions que no vas poder prendre...

- Les decisions que vaig prendre, Jaina, sempre van ser per ajudar els altres. Ells eren la meva prioritat. El teu pare, tu, els teus germans, la Nova República...

- Ja ho sé, mare, i estic orgullosa de tu per ser qui ets -la Jaina va arronsar les espatlles -. És només que no ets una autèntica Jedi, i, bé, doncs això, em resulta una mica estrany quan et poses a jugar amb la Força.

- Entenc -La Leia va veure un indici d'expressió horroritzada a la cara de la Jaina i es va alegrar. És millor que sàpiga que hi ha fronteres que encara no pot traspassar. Després va sospirar i va acariciar la mà de la seva filla, que seguia recolzada a l'espatlla.

-Potser tinguis raó, Jaina, mai vaig acabar el meu entrenament Jedi, però mai jugo amb la Força. La utilitzo. Potser no tan bé o tan plenament com tu, però em serveix per les coses que vull fer.

-Ja ho sé. Perdona’m.

- Parlarem més tard d'això, Jaina. Ara et necessito aquí amb mi; forta, silenciosa i projectant força benigna.

- Sent tot el que en Kyp i els altres no són.

- Una cosa així -va fer l'ullet a la seva filla i va entrar a la cambra del Consell agamarià.

Encara que la Leia havia vist holografies de la càmera, es va adonar que no li havien transmès la seva sorprenent majestuositat. L'acabat en fusta del sòl, dels panells de les parets i dels mobles denotava un disseny artesanal. Els motius oceànics eren presents per tot arreu: les grades on seien els delegats del Consell eren com onades, i les seves taules s'elevaven del sòl com un onatge encrespat. En diversos punts, corrents d'aigua esculpides en fusta unien peixos voladors amb el terra, i els ocells estaven units al sostre i a les parets per les ales.

A l'estrada, que s'assemblava una roca assotada a la base per ones trencant, es trobava una dona alta i esvelta que es va tornar cap a la Leia i el seu comitè i li va indicar que s'acostés.

-He informat el Consell sobre el que hem parlat aquests dos dies, i estan preparats per a la seva exposició.

-Gràcies, portaveu.

La Leia, vestida amb una túnica ampla de tons foscos l'únic adorn era un dibuix d'ones en la vora, el coll i les mànigues, es va acostar a l'estrada. Després va saludar solemnement amb una inclinació de cap als homes i dones asseguts davant.

-Gràcies a tots per permetre’m parlar. Abans de començar, vull presentar als meus acompanyants. Èlegos A'Kla, senador de la Nova República, que porta a terme una investigació aquí, a la Vora Exterior. Al seu costat es troba la meva filla, Jaina, que coneix de primera mà el problema a què ens enfrontem. I, finalment, Danni Quee, que era membre del personal de l'estació ExGal-4, amb base a Belkadan, quan els yuuzhan vong la van envair. Va ser capturada.

La Leia va recolzar les mans al faristol.

- Els serveis prestats en el passat pels agamarians a la Nova República són per tots coneguts. Sé molt bé que, si no fos pel valor d’en Keyan Farlander, jo no estaria avui aquí davant de vostès. Sóc conscient que el que vaig a explicar avui, el que han descarregat tots en els seus datapads, és bastant sorprenent i, tot i així, atès que ha estat reduït a l’anàlisi i dades objectives, podria ser fàcil d'ignorar. Fer això seria un error i perjudicaria Agamar i a la Nova República. Si us plau, escoltin el que la Danni ha d’explicar, llegeixin la informació i escoltin el que a mi m'agradaria que fessin. Odio haver de dir això, però, un cop més, la Nova República confia en vosaltres.

La Leia va indicar a la Danni que prengués la paraula. La científica es va aclarir la gola abans de començar.

- Disculpin-me, si us plau, no estic acostumada a dirigir-me a gent important. Crec que si m'agradessin aquest tipus de coses no hauria optat per la ciència. El meu treball a ExGal consistia a vigilar la galàxia, on se suposava que no hi havia res. Potser mirava cap a fora perquè mirar cap aquí hauria significat enfrontar-me a multituds, i això m'espanta una mica.

Entre l'audiència es va sentir un murmuri de rialles, aprovant la introducció de la Danni, el que li va fer sentir més còmoda.

-El que més m'espanta ara és la combinació de dos factors. Un és el fet que hi hagi quelcom més enllà de la galàxia. Conec les històries que els han explicat i les teories sobre una pertorbació de l’hiperespai que impossibilita el viatge intergalàctic. És una teoria meravellosa, però els qui la van desenvolupar no van ser molt científics. Una tempesta que per a nosaltres dura una hora pot durar tota una vida per a un insecte. Que aquesta pertorbació hi hagi des que vam començar a mesurar no significa que no existís abans o que vagi a existir sempre.

- I tampoc vol dir que altres éssers no siguin capaços de travessar-la, creuar o envoltar. De fet, això ja ha passat -La Danni va alçar la barbeta -. Són els yuuzhan vong, una raça humanoide capaç d'imitar els trets humans de manera tan perfecta que jo mai vaig ser capaç d'advertir la disfressa d’en Yomin Carr, l'agent yuuzhan vong infiltrat en el nostre equip de Belkadan. Veig que alguns de vostès es miren entre si, preguntant-se si hi haurà membres d'aquesta espècie entre l'audiència. No ho crec. Espero que no, però sé que els yuuzhan vong estan de camí, i quan hi arribin, no els hi agradaran gens.

La Danni va respirar fondo i va deixar anar lentament l'aire.

- Jo vaig ser presonera dels yuuzhan vong i vaig veure com torturaven a un altre presoner, un Cavaller Jedi. Volien destrossar el seu esperit i la seva ment. Sé que si m'haguessin sotmès a mi a les mateixes tortures, jo... no hauria aguantat. En Miko Reglia va resistir i va sacrificar la seva vida perquè jo escapés.

Es va tapar la boca amb la mà un moment, va parpellejar i va prosseguir.

- Els yuuzhan vong són un poble cruel que empra dispositius biològics com nosaltres utilitzem màquines. Els informes que se'ls ha lliurat els hi donaran més detalls. Potser alguns semblin una mica ridículs, com que els caces estiguin fets de corall, però el fet és que aquestes naus tenen capacitats amb les quals no ens hem enfrontat abans, i que no són fàcils de contrarestar.

- I el que potser és pitjor, desconeixem el motiu dels yuuzhan vong per envair la nostra galàxia. No sabem si s’atendran a raons o si negociarien algun tipus de pau. No van donar mostres de res semblant quan jo estava en el seu poder. Em van dir que no em sacrificarien, el que indica que sí ho van fer amb altres i que ho faran si no els aturem.

La Danni mirà la Leia i li va fer un gest. La dona es va acostar a ella i li va passar la mà per l'esquena. Va mirar la seva filla, i la Jaina es va avançar per acompanyar a la Danni de tornada al seu lloc, al costat d'ella. La sortida de la Danni va estar acompanyada de murmuris per part dels membres del Consell, però quan la Leia va tornar a l'estrada, va regnar de nou el silenci.

- Com ja saben, no sóc aquí en qualitat de portaveu del Govern de la Nova República. De fet, estic convençuda que tots rebran missatges del delegat republicà de torn advertint-los d'aquest fet. No compto amb el suport oficial de la Nova República. Vaig anar a Coruscant per demanar ajuda per Dubrillion i altres planetes de la Vora Exterior que podrien rebre el ressò d'aquest atac. Em van dir que marxés, així que he vingut aquí amb la meva filla i els meus amics per advertir del risc i per demanar la seva ajuda.

La Leia va arrufar les celles.

- Com he dit abans, sóc molt conscient del que Agamar va fer en el passat per causes en què crec. Sempre han estat amics de la Nova República, i ara em temo que és la Nova República la qui delegarà les seves responsabilitats en vosaltres. Els planetes de la Vora Exterior hauran de buscar per si mateixos la resposta a l'amenaça. Sent rebutjada a Coruscant m'ha convertit en una ciutadana de la Vora, com vostès. Si us plau, recordin-lo quan reflexionin sobre el que vaig a dir.

- Els planetes de la Vora Exterior necessiten aliar-se i unir el seu potencial militar per enfrontar-se als yuuzhan vong. No sabem on atacaran de nou, però hem de preparar-nos per aquesta batalla. Totes les victòries que els concedim els faran més forts. Sé que fer el que els hi demano els suposarà un cost enorme, tant econòmic com en vides d'homes i dones; però no és un sacrifici que els hi demano que facin a la lleugera.

Mentre la Leia contemplava a l'audiència, va començar a percebre una sensació de resistència creixent davant les seves paraules. No li va sorprendre, però li va doldre en l'ànima. Ella confiava en la seva capacitat per convèncer els agamarians que lideressin l'ofensiva contra els yuuzhan vong, i així convèncer altres mons perquè seguissin el seu exemple. Potser l’Èlegos tingui raó: han portat la seva càrrega tot el que han pogut.

La Leia va canviar d'enfocament.

- Independentment de la seva capacitat per contribuir amb un esforç militar, els insto, com a veïna, a preparar-se per una possible invasió yuuzhan vong. És probable que fins aquí arribin refugiats, fugint en naus grans i petites. Sé que el poble agamarià no els rebutjarà, però el compromís que suposa tenir cura d'algú que ha estat expulsat de la seva llar no es pot dur a terme sense preparació. Reuneixin recursos, dissenyin plans i facin el que hagin de fer per ajudar els qui estiguin indefensos.

La Leia va dubtar un moment i va assentir lentament.

- Sé que demano molt, però sé que faran el que estigui al seu abast i fins i tot més. Els hi dono les gràcies en nom de tots aquells que habiten en la Vora Exterior amb vostès. Nosaltres ens introduirem encara més en la Vora, de tornada cap a Dubrillion, per enfrontar-nos als yuuzhan vong. Saber que vostès, el poble d’Agamar, està aquí recolzant-nos, ens il·luminarà en els moments més foscos i alleugerirà la nostra pesada càrrega.

La Leia va fer un únic pas enrere des del podi, va alçar la barbeta i va enllaçar les mans a l'esquena. Va esperar uns instants per si hi havia alguna pregunta o comentari, i preparant-se per la classe de vils acusacions a les quals s'havia enfrontat a Coruscant, però no hi va haver cap. Tot d'una, i començant per les files del darrere, els membres del Consell van començar a aixecar-se i a aplaudir. Corrents de simpatia i orgull fluïen per la càmera, envoltant-la, i arribant també fins a la Danni.

La portaveu del Consell es va acostar a la Leia i li va donar la mà.

-La seva exposició ha estat sincera i li donarem la consideració necessària, més de la que li va oferir Coruscant. No sé predir quin serà el resultat del nostre debat. No sé el que podem oferir-li, atès que hi ha alguns que desitgen la reconstrucció d’Agamar, i són individus que ostenten un poder considerable.

La Leia va assentir.

- Ho comprenc.

- Doncs comprengui això també. Nosaltres, el poble d’Agamar, hem prosperat ajudant-nos els uns als altres. Els refugiats podran passar amb total seguretat pel nostre sistema i comptaran amb la nostra ajuda. Més no puc prometre, però menys seria inconcebible.

La Leia li va donar la mà a l'altra dona solemnement.

-En aquest cas, la lluita contra els yuuzhan vong comença aquí. Si hi ha altres planetes tan valents com Agamar, potser l'enfrontament s'aturi allà, més enllà de la Vora Exterior, i la pau que tenim no torni a veure’s amenaçada.

 Següent