II
- Allà va -va dir en
Cavv en veu baixa.
L’Sconn va alçar la
vista per veure un herglic amb un caríssim vestit de seda finament confeccionat
que avançava feixugament cap als turboascensors.
- Sembla que en
Burgo ja s'escora una mica -va advertir en Cavv -. Això és bo.
L’Sconn va torçar el
gest.
- Com pots saber-ho
amb totes aquestes sacsejades? En realitat està en bona forma.
- Només si la teva
definició d'exercici inclou fortes flexions de colze per aixecar la gerra als
seus llavis, o equivalent herglic dels llavis.
En Cavv i l’Sconn
van observar a Teage entrar al turboascensor, ocupant gairebé tot l'espai
disponible en el procés. L'únic altre passatger, un desafortunat ithorià, es va
trobar intimant amb la paret lateral de la cabina.
En Cavv va mirar
l’Sconn.
- Tinc una idea.
- Òbviament, és el
costat fosc de la Força en funcionament.
- Vaig a mostrar-me
amigable amb Burgo, deixar que guanyi una o dues mans de sàbacc, el deixaré
inconscient a base de Cremades Solars de Tatooine, i m’asseguraré que quedi ben
tancat en alguna zona d'emmagatzematge poc transitada.
- Estàs segur que
aquests IMPES no saben que en Burgo no és humà? Fins i tot amb les capes de
seda, no crec que puguis fer-te passar per un herglic -va dir l’Sconn -. Bé, no
sense afegir almenys uns quants quilos.
- Encara que estic
gairebé segur que trobaré a faltar el teu enginy esmolat com un sabre de llum,
per què no fas alguna cosa útil i vas a comprovar la preuada càrrega d’en
Burgo? - En Cavv es va posar dret, ajustant-se les robes -. Creus que seràs
capaç de fer això?
- Una petita
violació bàsica? - La veu de l’Sconn va prendre un to sarcàstic -. Oooh, no sé,
és bastant difícil. - L’Sconn es va acabar la resta del seu vi d'un sol glop -.
Estic segur que me les apanyaré bastant bé, amo Burgo. Però gràcies per
preguntar.
***
L’Sconn va quedar
sorprès per la facilitat amb què es va obrir la porta. Just quan la pregunta va
treure el cap a la seva ment, la resposta li va assaltar.
Més exactament, dos
grans punys musculosos van sortir acomiadats cap a ell i li van agafar de les
espatlles. A l'instant següent, sortia llançat per la suite i es va trobar
volant, passant sobre el luxós mobiliari fins a xocar contra la paret oposada.
La ment de l’Sconn
s'esforçava a centrar-se en el que estava passant, però seguia encallada amb
l’Ai. Ai. Ai. Ai.
A l'altra banda de
l'habitació, un corpulent reigat va tancar la porta del passadís. Va
desenganxar una vibrodestral d'aspecte extremadament desagradable de l'arnès
que creuava la seva ampla esquena mentre es tornava cap a l’Sconn i començava a
creuar la sala. Els reigats eren una espècie bastant gran, però eren realment
imponents quan un es trobava mirant des d'una posició estirada a terra.
- Deus ser en Gronk
- va endevinar l’Sconn.
El reigat va
somriure de manera afirmativa, mostrant una filera de dents i llargs ullals
esmolats.
- I tu deus tenir
ganes de morir, petit humanoide. Ballaré sobre el teu cadàver.
L’Sconn es va posar
maldestrament dret i lentament va agafar al mànec platejat subjecte en el seu
cinturó.
- Vols ballar,
ganàpia?
L'empunyadura va
lliscar en el palmell del lladre amb la familiaritat d'una vella amant. Un
ràpid gir la va estendre en totes dues direccions, completant la sobtada
transformació en una vara d'un metre de llarg. L’Sconn va fer un ràpid moviment
amb el seu dit, i els extrems van crepitar amb energia atordidora blava.
-D'acord, segueix-me
el pas.
***
-... i llavors el
hutt s’ho pensa per un microsegon i -En Burgo va deixar anar un esgarrifós rot
- dient: "No sé si m'agrada, però m’emportaré dos més de tota manera!”
En Cavv va fer tirar
el cap i va deixar anar una tremenda riallada davant l'acudit d’en Burgo,
deixant caure bona part de la seva beguda per terra.
L’herglic vibrava
divertit pel seu propi acudit. En Burgo va prendre un glop de la seva Cremada
Sòlar de Tatooine i amb cert esforç va aconseguir no caure del seu tamboret.
-Aquest és bo -va
dir en Cavv assecant-se els ulls.
L’herglic va acabar
la seva Cremada Solar amb un poderós glop i va donar un copet al Cavv a
l'esquena amb una aleta tremolosa.
- Em caus bé... no
només empestes jugant al sàbacc, també gaudeixes dels bons acudits herglic.
En realitat, a Cavv
se li escapava la gràcia del tot, però no era el moment de discutir per aquest
assumpte. Hi havia una vella dita Quarren: “Quan tens el peix-brillantor a
l'ham, no el matis amb xerrameca. Simplement colpeja’l al cap amb un bon
garrot.”
En Cavv va fer un
gest al droide cambrer darrere de la barra, demanant-li una altra ronda de
Cremades Solars. Estava sorprès que en Burgo encara pogués parlar després de
mitja dotzena de copes de la potent beguda. Amb petits jocs de mans, en Cavv
havia aconseguit abocar dissimuladament el contingut de les seves copes en
plantes properes. De totes maneres, un herglic borratxo no era el públic més
difícil d'enganyar de la galàxia.
En Burgo va envoltar
la copa amb una aleta i va comprovar el seu cronòmetre aclucant els ulls i
movent el cap com si tractés d'aclarir la seva visió.
- Tens una cita? -Va
preguntar en Cavv amb aire innocent.
- No ho recordo molt
bé -va dir en Burgo, i llavors va irrompre en una riallada -. Espero que ella
sí que ho recordi!
En Cavv es va unir
al riure de bona gana, i després va fer gest de trontollar mentre es posava
dret.
- Anem, m'asseguraré
que tornis a la teva cabina amb tots els meus diners intactes. - Va abaixar la
veu fins que es va convertir en un xiuxiueig conspirador -. Tinc entès que
molts lladres fan aquests viatges només per caure sobre pobres tipus innocents.
En Burgo es va posar
dret i va tractar de respondre-li fent-li l’ullet amb un gest de complicitat,
però només va aconseguir tancar dos ulls i gairebé cau. En Cavv va envoltar amb
un braç al gran herglic, i la parella va avançar trontollant cap als turboascensors.
Mentre entraven
maldestrament, en Cavv va somriure per a si mateix. Fins ara, aquesta missió
era bufar i fer ampolles. I era ell qui tenia la tasca difícil.
L’Sconn probablement
estaria còmodament allotjat a la suite d’en Burgo. Típic. Darrerament, el seu
nebot bo per a res sempre estava dormint a la feina.
***
L’Sconn es trobava
efectivament en posició horitzontal, però no per elecció pròpia, quan el seu
cos va colpejar contra la paret. De sobte el món del lladre es va tornar
vertical de nou i el seu cap va colpejar el sòl encatifat del vagó de
passatgers. Abans de poder adonar-se'n, ja estava una altra vegada orientat
horitzontalment. El seu cos les estava passant de tots colors per seguir els
ràpids canvis de posició, ocupat com estava per l'excés d'informació procedent
de diversos receptors de dolor.
Mentre l’Sconn
s'aixecava sobre les seves mans i genolls, en Gronk es va acostar per acabar la
feina. La vibrodestral va traçar un arc sobre el seu cap, deixant anar una
espurna quan la fatídica fulla va començar el seu descens.
Des de la seva
posició estirada a terra, l’Sconn va rodar cap endavant, just entre els
gruixuts troncs que conformaven les cames del reigat. Hi havia espai de sobres
perquè passés el lladre amagat, però la seva vara atordidora estesa va colpejar
contra l'engonal i l'entrecuix de l'alienígena.
En Gronk va rugir de
dolor. La destral va mossegar el terra i es va quedar allà encaixada quan els
dits del reigat van deixar anar l'empunyadura.
L’Sconn va acabar la
seva tombarella i es va aixecar en postura preparada per a la lluita.
- Vinga! - Va rugir
desafiant el lladre. Va prémer el petit interruptor, canviant la càrrega
completa de la vara a una única punta palpitant.
El pinxo reigat es
va tornar, amb els ulls injectats en sang com turbolàsers sobrecarregats a punt
d'explotar. En Gronk va deixar la destral on era i simplement va dirigir les
seves poderoses cames en una furiosa càrrega.
El lladre estava
preparat, balancejant la vara atordidora amb les dues mans. La punta crepitant
de l'arma va colpejar en el dur cap del reigat. Una força irresistible es va
trobar amb un objecte inamovible.
Un llampec
guspirejant va precedir a una encegadora pluja d'energia emmagatzemada
alliberant-se, i la vara de l’Sconn es va trencar en dues meitats irregulars.
El confós lladre va mirar les restes de la seva adorada arma a terra i després
una altra vegada al reigat.
Un ampli somriure va
dividir en dos el lleig rostre d’en Gronk. Va donar un amenaçador pas
endavant... i es va ensorrar a terra. Gemegà una vegada i va quedar
completament immòbil.
L’Sconn va deixar
escapar un sonor sospir d'alleujament i es va ensorrar contra la paret adjacent
a la suite d’en Burgo. Els ulls se li van tancar.
Quan finalment va
tornar a obrir-los, en Cavv estava dret al costat del seu nebot, amb els braços
en gerres.
- Ho sabia -va
murmurar -. Bé, no et quedis aquí assegut, nebot. No estem de vacances,
recordes? - L’Sconn va continuar amb la mirada perduda -. Fica el teu amiguet a
l'armari perquè puguem ordenar aquest lloc i preparar-lo per a la nostra
reunió.
L’Sconn lentament va
alçar la meitat trencada de la seva vara atordidora i va començar a fer alguns
capritxosos càlculs d'amplada, longitud i profunditat.
***
- Atenció, senyors
passatgers. Estem a punt d'arribar a l'Estació de l’Unirail de Sensyno. Ens
aturarem breument a proveir-nos. Es suggereix als passatgers que aprofitin
aquesta oportunitat per estirar les extremitats entumides. Sentin-se lliures
d'explorar la botiga de records i altres meravelles de la recentment
reformada...
- Oh, tanca aquesta
bocassa - va grunyir l’Sconn a la unitat de comunicacions. El lladre es va
estirar al sofà i mirà el seu cronòmetre -. Arriben tard, oncle. No m'agrada.
En Cavv va acabar de
comprovar les tres grans caixes apilades contra la paret oposada i va prendre
seient a la robusta taula de replifusta. Va passar la mà per la superfície amb
aire absent, com si apartés imaginàries motes de pols.
- Necessites
calmar-te, Sconn. En aquest ritme no viuràs per complir cent anys.
L’Sconn es va fregar
les espatlles, encara adolorit per la seva trobada amb el reigat, i rigué sense
ganes.
- Ja! En aquest
ritme no viuré per veure com es curen aquests cardenals.
Abans que en Cavv
pogués respondre, van trucar fortament a la porta. Dos cops. Molt secs. Molt
imperials.
Els dos lladres van
intercanviar una mirada còmplice.
- Comença
l'espectacle -van dir a l'uníson.
***
En Burgo estava
recobrant la consciencia. Estava cansat, confós, i sobretot tenia molt, molt
fred. Amb una empenta del seu terrible pes, el pany de la nevera de marisc va
cedir i la porta es va obrir de bat a bat. L’herlic es va posar dret, fent que
no pocs cuiners terroritzats sortissin fugint de la cuina del vagó menjador.
En Burgo no
recordava gaire de les últimes hores. Ara mateix sentia que el seu cap era el
lloc de pas preferit en l'itinerari de viatge d'un ramat de banthes salvatges.
De fet, tot el que sabia era que necessitava tornar a la seva suite i dormir
durant una bona estona. (O almenys fins que el ramat de banthes acabés el seu
passeig pel seu crani.) Si tan sols pogués recordar on era la seva habitació...
Rebuscà a les
butxaques amb una aleta i va sentir un petit fragment rectangular de plàstic.
En Burgo va extreure la targeta clau, que tenia imprès el nombre de la seva
suite. L’herglic va somriure i va sortir de la unitat d’emmagatzematge.
***
El primer imperial,
un espècimen humà amb ulls malèvols, va lliscar la nota de crèdit sobre la
taula. En Cavv va advertir que els dits de l'home van tremolar lleugerament,
després de tot, eren molts diners.
En Cavv comprovà en
silenci la quantitat i va assentir satisfet. Va fer un gest de dalt a baix, i
l’Sconn va obrir servicialment la primera caixa per a la inspecció. El segon
imperial va ficar el seu ample nas, que mostrava senyals obvis d'haver estat
trencat en més d'una ocasió, al contenidor per examinar el contingut.
Després d'uns tensos
instants, el segon imperial va quedar satisfet i va assentir secament al seu
company.
En Cavv amb prou
feines es podia resistir mentre portava la mà cap a la pistola atordidora de la
seva butxaca. Això sembla massa fàcil,
va pensar.
La porta de la suite
es va obrir de cop i, per un brevíssim instant, el temps es va congelar.
En Burgo es trobava
allà dempeus, amb un aspecte quelcom confós, amb la targeta clau encara en la
seva aleta.
En Cavv va maleir la
maleïda fortalesa dels herglic.
Els imperials es van
quedar bocabadats.
L’Sconn es va
preguntar per què el seu oncle no li havia robat simplement la targeta clau a
Burgo, per començar.
Llavors, amb un
dramàtic gemec, l'armari on havien introduït en Gronk es va bolcar pel pes mort
i el perdonavides reigat es va desplomar a terra.
- Burgo! -Va cridar
en Cavv sense adonar-se'n.
- Gronk! -Va dir
l’herglic.
- Burgo? -Van
exclamar els imperials l'uníson.
- Urrr - va grunyir
Gronk.
I llavors tothom va
començar a disparar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada