Vector Prime (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

La perfecció del treball en equip

-Tenim més canons que gent per manejar-los -va dir en Lando amb aquell somriure seu -. La majoria pertanyen a operacions de salvament. Els vam rescatar de les carcasses derruïdes dels destructors estel·lars de l'Imperi.

En Han no es va sorprendre. Lando es trobava entre els homes més capaços que havia conegut, i en Lando era el més capacitat per tenir cura d'en Lando i per protegir els interessos d’en Lando.

- Vam descarregar la teva mercaderia -va dir en Han.

En Lando el va mirar confós.

- T'estic parlant de Sernpidal -va prosseguir en Han -. Vam descarregar la mercaderia abans que caigués la lluna. Creus que el teu contacte comercial estarà content?

- Escolta, amic, jo no tinc la culpa -va dir en Lando fent un gest amb les mans.

- És culpa teva que estiguéssim allà! -Va rugir en Han.

- I vint mil persones s'alegren que estiguéssiu allà! -Va replicar en Lando, recordant intencionadament al seu amic que, encara que la pèrdua d’en Chewbacca havia estat terrible, els esforços d’en Han, l’Ànakin i el wookiee havien salvat milers i milers de persones.

En Han es va mossegar els llavis i va tancar els punys amb força un parell de vegades. En aquell moment no sabia molt bé si posar-se a discutir amb Lando o deixar de costat el seu dolor i la seva ira fins que hagués passat el perill.

- No podem remuntar-nos a les decisions que ens van portar fins aquí -va dir Lando lentament i movent el cap d'un costat a un altre -. Si no t'hagués demanat que anessis a Sernpidal, no ho hauries fet i Chewie seria aquí, però haurien mort moltes altres persones, probablement en Kyp entre ells, i no tindríem ni idea del que se'ns acosta. En aquest cas, tots nosaltres, Chewie inclòs, estaríem en seriosos problemes.

La lògica era aclaparadora, va admetre en Han per a si mateix, però, tot i així, no va alleujar la ferida del seu cor.

- Vindran en eixams -va dir en Han-. Quants caces pots reunir?

En Lando va respondre amb una expressió menys altiva.

- Caces no ens falten. El que no tenim són pilots.

- Ni tan sols amb el joc de recórrer el cinturó d'asteroides?

- Ja saps a quin tipus de gent atrau aquestes coses -va dir en Lando -. Creus que algun es quedaria sabent que un exèrcit es dirigeix ​​cap a nosaltres?

En Han es va aturar, va considerar el tema i es va adonar que no podia dissentir. Hi havia tractat amb contrabandistes tota la vida i sabia que la majoria d'ells vetllaven per les seves necessitats i la seva seguretat per sobre de tot. I la veritat, va meditar, és que potser fos la millor opció en aquella situació. Potser el millor per a tots seria abandonar Dubrillion i tornar al Nucli Galàctic, on podrien aconseguir autèntic armament de suport. En Han va mantenir aquest dilema al cap fins que un dels homes d’en Lando els hi va demanar que s'acostessin a una pantalla de dades. En Lando va estar una estona llegint i va arrufar les celles.

-Potser tinguem més pilots del que s'esperava -va dir, girant la consola perquè en Han pogués veure-la.

En Han amb prou feines li va donar un cop d'ull. En el seu lloc, va mirar al Lando.

- L'enemic ja està entrant en el sector -va explicar en Lando -. Acabem de rebre la trucada d'un parell de pilots que van sortir del planeta abans que arribéssiu. Han estat atacats per una espècie de caces multicolors. Diuen que les naus semblaven roques voladores.

- Com les que va descriure en Kyp -va dir en Han amb to pessimista.

- Potser el millor sigui fer-nos forts al planeta -va suggerir en Lando -. Que es quedin amb el cel. Nosaltres ens enterrarem en els búnquers. La meva maquinària minera pot portar-nos a una profunditat on no arribin les seves armes.

En Han no va estar en complet desacord, però sabia el que acabava de passar a Sernpidal, i estava profundament convençut que totes aquelles catàstrofes sobtades estaven connectades. Si s'enterraven darrere de barreres defensives potser podrien escapar de l'abast dels caces enemics, però Dubrillion tenia una lluna. Una lluna molt gran.

- Envia immediatament unes quantes patrulles pel planeta -va dir -. Que busquin cràters, camps d'energia i llamps.

En Lando, que acabava d'escoltar la història del terrible final de Sernpidal, no s'ho va pensar dues vegades.

- Han! -Es va sentir un crit a l'altre costat del passadís. La Leia va entrar per la porta amb C3PO a l'esquena -. M'he assabentat! -Va córrer plorant fins al seu marit i el va embolicar en una forta abraçada -. L’Ànakin m'ho ha explicat.

En Han va enfonsar la cara a la fosca cabellera de la Leia i enterrà els seus sentiments. Volia que el caos que guardava en el seu interior seguís sent una cosa íntima. Malgrat l'heroic comportament del seu fill amb les criatures insectoides, seguia sentint-se frustrat amb l’Ànakin i amb l’evacuació de Sernpidal. Tot just havia començat a assimilar la pèrdua del seu millor amic, el seu lleial company i copilot durant dècades. I no podia parlar-ne encara. No podia permetre que el pes d'aquella derrota l'afectés durant el que se'ls acostava. La seva família hi era, l'abraçada de la Leia li ho recordava. La seva dona i els seus tres fills. Tots acabarien morts si es deixava portar i no donava el millor de si mateix.

La Leia es va separar una mica del seu marit per parlar.

- Va morir salvant a l’Ànakin -va dir lentament.

En Han va assentir inexpressiu.

- L’Ànakin està molt malament -va dir ella preocupada.

En Han anava a dir que el noi es mereixia sentir-se malament, però es va contenir. Així i tot, el sentiment va aconseguir obrir-se pas fins a la seva cara durant un instant, prou perquè la Leia ho captés.

- Què passa? -Va temptejar ella.

En Han mirà al Lando.

- Afanya't amb la recerca -li va ordenar. Lando es va posar en camí, no sense abans inclinar-se lleugerament i guinyar-los un ull.

- Què passa? -Va insistir la Leia, mirant fixament al Han i agafant-li de la barbeta perquè la mirés als ulls.

- Busquen alguna cosa perquè el planeta estigui més segur -va respondre en Han.

- Em refereixo a l’Ànakin -va aclarir la Leia -. Què passa?

En Han va deixar anar un llarg sospir i la va mirar fixament.

- Vam tenir un desacord sobre la retirada -va explicar ell.

- I això què vol dir?

-El va abandonar -va exclamar el Han, acabant la frase amb un grunyit. Va negar amb el cap i va apartar la Leia suaument però fermament -. Hem de preparar-nos per a l'atac -va dir.

La Leia li va agafar del braç, obligant-lo a donar-se la volta.

- Com que el va abandonar? -Va repetir ella suspicaç.

- L’Ànakin el va deixar allà, va abandonar a Chewie -va mussitar en Han.

La Leia, massa sorpresa per respondre, el va deixar anar. En Han va desaparèixer d'allà i va deixar a la seva dona plena de dubtes i temors.

- No podia fer una altra cosa.

En Jacen es va quedar a la porta, escoltant les paraules del seu germà petit. Havia sentit això del desastre a Sernpidal i havia trobat a la seva mare plorant per la mort d’en Chewie. I encara que no tenia més proves que les mirades que el seu pare li dirigia a l’Ànakin, sospitava que el seu germà havia tingut alguna cosa a veure.

- Estàs segur? -Va ressonar una altra veu a l'habitació, la de la Jaina.

- La lluna queia a tota velocitat -va replicar l’Ànakin -. L'aire estava ple de foc.

-Per la compressió -va deduir la Jaina.

- Ni tan sols sabem on s'havia portat el vent a Chewie, ni si seguia viu.

-Però pare diu que el va veure -va replicar la Jaina. En Jacen arrufà les celles sentint això. Temia que l’Ànakin estigués mentint per amagar alguna cosa.

- Era massa tard -va admetre l’Ànakin -. Va ser quan ens allunyàvem d'allà. Potser ens quedessin uns quatre segons abans de l'impacte. Com anàvem a treure’l d'allà i escapar en quatre segons?

La porta es va obrir i en Jacen va entrar al dormitori, el noi es va quedar mirant al seu germà. Era una mirada de comprensió i no d'acusació, encara que això no els semblava tan obvi a l’Ànakin i a la Jaina, que el miraven espantats.

-No vas poder fer-ho -va dir en Jacen. A l’Ànakin li va sorprendre l’aparent suport del seu germà gran -. Si l'aire s’estava començant a cremar, el Falcó no hauria pogut emprendre el vol contra el corrent. Probablement hauríeu aterrat sobre Chewie, o just al seu costat, i hauríeu mort tots.

L’Ànakin va parpellejar diverses vegades i el seu germà va saber que estava contenint les llàgrimes. Sabia pel que estava passant. El seu propi dolor era intens i aclaparador. En Chewbacca havia estat com un germà gran o un oncle juganer amb ells, i estava més proper al seu pare que el mateix Luke. Però podia entendre que el dolor de l’Ànakin, lògicament barrejat amb la culpa, era molt més gran que el seu.

- El pare no ho veu així -va dir la Jaina, i va tornar a mirar a l’Ànakin amb cara de pena -. Està molt enfadat.

-Està furiós -va dir en Jacen.

La Jaina va aguantar la respiració i el va mirar fixament.

- La ira que sent per haver perdut al seu millor amic l’aclapara -provà en Jacen -. En realitat no és per res que tu fessis o deixessis de fer -va dir a l’Ànakin -. És per haver perdut a Chewie.

-Però jo... -va començar a respondre l’Ànakin.

En Jacen es va acostar a ell i va recolzar les mans a les espatlles del seu germà, mirant-lo fixament.

- Podries haver arribat a Chewie per ficar-lo a la nau? -Li va preguntar. La seva veu traspuava la intensitat de la Força i obligava tant a l’Ànakin com a la Jaina que escoltessin i registressin cada paraula i cada síl·laba amb claredat cristal·lina.

Recordant aquells terribles moments a Sernpidal, l’Ànakin va semblar a punt d'explotar, el pes d'aquella pregunta, el nucli de la seva existència emocional en aquell moment, va caure sobre ell.

- No -va respondre sincerament.

En Jacen li va acariciar l'espatlla i es va girar.

- Llavors vas fer el correcte -va dir -. Vas salvar a tots els altres.

-Però pare... -va començar a dir l’Ànakin.

- El pare no està ni la meitat de destrossat i furiós del que estaria Chewie si sabés que tots vosaltres anàveu a morir per salvar-lo -va exclamar en Jacen abans que l’Ànakin pogués començar a argumentar alguna cosa -. Pots imaginar-te el que suposa enfrontar-te a la teva pròpia mort sabent que els teus millors amics moriran per culpa teva? Com s'hauria sentit l’Obi-Wan Kenobi si l'oncle Luke hagués tornat per ajudar-lo en la seva última baralla contra Darth Vader? S'hauria sentit molt malament perquè l'oncle Luke hauria arriscat la seva vida i potser hauria destruït l'última esperança que tenia l'Aliança Rebel per derrotar a l'Imperi. Amb això d’en Chewie passa el mateix. Ell et va salvar. Va salvar al fill de l'amic que més volia i aquest acte li va costar la vida. Va morir sabent-ho.

Llavors, en Jacen va donar l'esquena a l’Ànakin i va mirar a la Jaina, que estava bocabadada i sorpresa per la seva eloqüència. Darrere d'ell, escoltà els gemecs de l’Ànakin i va saber que anava a deslligar la font de llàgrimes, continguda fins al moment pel pes de la culpa.

I ell va sentir també ganes de plorar, cosa que no volia fer davant del seu germà petit, i molt menys davant de la seva germana.

Es va acomiadar de la Jaina amb una inclinació de cap i va sortir de l'habilitació.

La Jaina es va col·locar al costat del seu germà Ànakin i el va abraçar amb força. Ell no va intentar apartar-se, va enterrar la cara en l'espessa cabellera de la seva germana i les seves espatlles es van sacsejar pels sanglots.

-El Renovador està a Ord Mantell -va explicar la Leia alçant la vista de la consola i del comunicador -. Trigarà tres dies a arribar.

En Lando va mirar al Han. A cap li entusiasmava aquella notícia. La Leia s'havia passat tot el matí buscant pels canals de comunicació amb la intenció de localitzar en el sector naus armades de suport, però Dubrillion estava lluny del Nucli i lluny de qualsevol de les actuals activitats de la Nova República, el que significava que el Renovador era la nau de guerra de grans dimensions més propera. Per desgràcia, l'eixam de naus enemigues arribaria en dos dies si no alterava la ruta i la velocitat.

Però en Han sabia que això era molt suposar. Els encarregats del seguiment de les naus havien detectat una acceleració, i això sí que li havia deixat un mal gust de boca. Si les naus podien accelerar, per què no ho havien fet abans, atrapant així als indefensos refugiats? En Han solia adonar-se’n quan l'utilitzaven d'esquer, i es va preguntar si ell i la resta dels refugiats no haurien guiat als seus enemics fins a Dubrillion.

- Envia un missatge al destructor estel·lar -va dir en Lando a la Leia. Després es va girar cap al Han -. Els mantindrem a ratlla fins que arribi el Renovador.

- Saps alguna cosa del teu germà? -Va preguntar el Han a la Leia. La dona es va limitar a negar amb el cap. Tots pensaven que en Luke i la Mara ja haurien arribat a Belkadan, i possiblement ja estaven de tornada, però no ho havien confirmat.

- Potser hi hagi una possibilitat de sortir d'aquí -va dir la Leia -. Podem omplir les naus més ràpides, dirigir-nos cap a Ord Mantell i quedar-nos a mig camí amb el Renovador.

-Aquesta nau de guerra no està equipada ni amb la meitat d'armament que hi ha a Dubrillion -va dir en Lando -. Si hem d'enfrontar-nos a ells prefereixo que sigui aquí.

La Leia va mirar al Han, que va admetre que en Lando tenia raó.

- Els mantindrem a ratlla fins que arribi el Renovador per ajudar-nos -va prosseguir en Lando. El seu to mostrava més confiança, com si el pla s'estigués desenvolupant al mateix temps que l’explicava -. I si seguim enviant el senyal de socors, la meitat de la flota estarà aquí en menys d'una setmana.

- Si ens escolten -li va recordar la Leia -. La Nova República té els seus propis problemes més prop de casa. No crec que enviïn a la meitat de la flota per un conflicte menor en la Vora Exterior.

- Menor? -Va repetir en Lando sense poder donar crèdit.

En Han va tòrcer el gest com si li acabessin de bufetejar. Després de tot, acabava de contemplar la destrucció d'un planeta sencer. Però la Leia sabia que ni els membres del Consell ni ningú allunyat de la Vora Exterior veurien les coses de la mateixa manera que ell. Al Nucli Galàctic hi havia ciutats amb més habitants que tots els planetes dels tres sectors veïns junts, i a Coruscant cada dia se sentien històries sobre catàstrofes terribles. Enviarien ajuda, és clar, probablement una nau d’expedició o un esquadró d'Ala-X, però només si Dubrillion tenia sort.

-El Renovador té un destacament. Uns quants creuers petits, fragates, vaixells de càrrega de suport i fins i tot una nau de transport per a tripulants -va explicar ella -. Els cridarem i els hi direm que vinguin a tota velocitat.

- Mantindrem el camí lliure perquè s'uneixin a les nostres forces -va dir en Lando confiat. Després va mirar al Han. Què faràs amb el Falcó?

- Estaré allà dalt lluitant -va prometre en Han.

En els ulls de l'home hi havia realment una promesa ferma i una mirada freda, més freda del que la Leia havia vist mai a la cara del seu espòs. La dona va saber que estava convertint el seu dolor en ira i que volia que cada enemic pagués per la pèrdua del seu millor amic.

Un calfred va recórrer l'esquena de la Leia.

En Jacen, la Jaina i l’Ànakin van entrar en aquest moment en la sala de control amb expressions resoltes i ferms.

-Nosaltres també hi anirem -va declarar la Jaina.

- Ni parlar -va començar a discutir en Han.

- Som Cavallers Jedi –el va interrompre en Jacen -. No pots excloure'ns de la lluita.

- No necessito tres copilots -va replicar en Han.

- Ja tens un -va afirmar la Leia -, perquè jo vaig amb tu.

Tots els presents van tornar la mirada cap a ella amb curiositat. Feia molt de temps que la Leia havia canviat el seu paper de guerrera pel de diplomàtica, però ho va dir amb la mirada ferma i amb una expressió que no deixava lloc a la discussió.

-Aquí ho teniu -va dir en Han -. La vostra mare volarà amb mi. Els tres nois van negar amb el cap, indicant-li a la seva mare que en Han no s'estava assabentant de res.

- Jo no seré el teu copilot -va dir la Jaina -. Prefereixo portar un caça.

- Ni parlar -va repetir en Han, negant amb el cap.

- Tens un munt de naus -es va queixar l’Ànakin al Lando.

- I no hi ha pilots a Dubrillion millors que nosaltres -va afegir en Jacen -. Si perdem la batalla allà dalt, el conflicte arribarà aquí baix en un obrir i tancar d'ulls.

- Prefereixo lluitar a dalt, on tingui avantatge -va prosseguir la Jaina.

La Leia sabia que el que provocava aquestes paraules era la confiança i no la fanfarroneria, una confiança merescuda, atesa la puntuació de la Jaina entre els corredors del cinturó. Un cop més, la Leia es va meravellar davant l'increïble treball que la Mara estava realitzant amb el talent de la seva filla, tant a nivell emocional com físic.

- Els tres sabem lluitar -va afegir en Jacen -. Ho sabeu, i a més, necessiteu pilots.

En Han es va disposar a replicar, però es va aturar i va agafar aire lentament. Després va mirar al Lando.

- Pots proporcionar-los escuts des del planeta? -Li va preguntar -. Com els que tenien en el cinturó d'asteroides?

- Estic baixant el Corredor 1 a la superfície -va respondre en Lando -. Malgrat la seva potència, la base no té capacitat defensiva, així que seria presa fàcil allà dalt. La col·locaré en alguna plataforma elevada amb els seus sistemes actius. Així podrà prestar una mica d'energia als escuts dels caces equipats que no s'allunyin massa.

- Quants caces podem equipar? -Va preguntar en Han, aclucant els ulls i maquinant alguna cosa.

En Lando va negar amb el cap, rebutjant aquesta possibilitat.

-Això no és fàcil i a més requereix massa temps i espai -va explicar -. Ni tan sols podria connectar el Falcó als escuts en menys d'una setmana, i hauria de llevar la meitat dels sistemes perquè la potència fos accessible al senyal.

- Així que només tens uns quants caces TIE i un parell de bombarders TIE -va subratllar en Han.

- Suficient per als nois -va dir en Lando, arronsant les espatlles.

- Però aquests caces TIE no van armats -va protestar la Jaina. A cap dels tres germans li agradava el to que estava prenent la conversa.

- Ara sí -va dir en Lando amb un somriure orgullós.

La Jaina el va mirar escèptica.

- No gaire -va admetre ell -. Només un canó làser i un dipòsit de torpedes. Hauries de pilotar realment bé per provocar algun dany a la flota enemiga...

Es va aturar i va deixar aquelles paraules en l'aire. La Leia va veure les cares de curiositat dels seus tres fills, va mirar al Lando i no va saber si donar-li les gràcies o enfadar-se amb ell per l'astúcia amb què havia jugat amb l'ego dels nois. Perquè encara que la Leia era molt conscient del talent, bon judici i entrenament dels seus fills, i entenia perfectament que la situació era desesperada, no estava precisament entusiasmada amb la possibilitat que intervinguessin en la batalla. Va mirar al Han, però no va trobar respostes en la seva perplexa expressió, i la veritat és que gairebé no hi havia opcions. Havien vist les dades sobre el seguiment de la força enemiga, i era gegantina.

- Quedeu-vos prop del planeta -va dir la Leia.

- Els tres! -Va afegir el Han alt i clar, i assenyalant-los amb el dit.

- A l'abast del Corredor 1 i dels turbolàsers del planeta -va terminar la Leia.

La Jaina i en Jacen van somriure adonant-se que aquesta vegada no els deixarien fora.

Però a la cara del jove Ànakin no hi havia somriure. Mirava al seu pare, buscant algun indici de perdó.

I no en va trobar cap.

La Jaina i en Jacen van sortir de l'estada, l’Ànakin se'n va anar amb ells.

- Creus que la mare podrà ajudar al pare? -Va preguntar en Jacen a la Jaina amb sincera preocupació -. Fa molt que no vola. Potser un de nosaltres hauria d'anar amb ells.

La Jaina va pensar un moment, però va recordar que la seva mare no era una novençana en això de l'acció i va negar amb el cap. D'acord, la Leia i en Han ja no eren tan joves, però tots dos tenien encara molta energia dins.

- Sabran respondre davant l'enemic -va assegurar al seu germà -. Quina nau té Lando que pugui comparar-se amb el Falcó Mil·lenari?

En Jacen li va tornar el somriure a la seva germana i va començar a parlar de l'estratègia de batalla. Van intentar ficar a l’Ànakin en la conversa, però no semblava prestar cap atenció. Estava perdut en algun lloc en el seu interior.

I la veritat és que la ment de l’Ànakin estava ancorada en el passat, rememorant una vegada i una altra aquells terribles últims moments a Sernpidal i intentant endevinar si realment havia fet alguna cosa malament, si hi havia alguna cosa, qualsevol cosa, que hagués pogut fer per canviar els esdeveniments i salvar Chewbacca.

No hi havia resposta. La lògica li deia que havia fet el correcte, que havia optat per l'única cosa que podia fer per salvar el Falcó i els seus molts passatgers. Però la lògica no podia arribar al cor del noi ni contrarestar les mirades de desaprovació del seu pare ni canviar la realitat. Chewie se n'havia anat, era mort, i ningú podia fer res al respecte.

-Han entrat en el sistema -va anunciar la Leia. Després es va col·locar al costat d’en Han al seient del copilot del Falcó. Darrere seu, un nerviós C3PO no deixava de xerrar sobre res en concret.

-Potser puguin interceptar les seves transmissions -va comentar l’androide -. Per a mi seria un plaer traduir-les en cas que parlin una llengua que no coneguin -va seguir oferint les seves habilitats. En Han i la Leia es van donar la volta per mirar-lo.

- Podíem haver-lo deixat a terra, no? -Va preguntar en Han.

La Leia va somriure i va mirar a C3PO un instant. Era un amic i algú de qui ella apreciava la seva companyia. Després va tornar a centrar la seva atenció al capdavant.

- També podria codificar les nostres pròpies comunicacions -va prosseguir incansable l'androide, sense adonar-se que ni en Han ni la Leia l’estaven escoltant.

En Han va assentir amb el cap cap a la Leia. En aquest moment estaven rebent els primers sons de la batalla, procedents dels caces que Lando havia enviat a patrullar en les òrbites dels altres planetes. Els pilots enviaven descripcions de la flota enemiga que coincidien exactament amb el que havia explicat en Kyp Durron sobre els caces enemics.

- Sents això, noi? -Va preguntar en Han, obrint la comunicació amb el canó superior del Falcó.

- Serà un viatget -va respondre en Kyp, el jove Jedi estava còmodament assegut al canó superior del Falcó, ja que encara no estava prou recuperat de la seva terrible aventura com per pilotar una nau cap a la batalla i s'havia ofert com artiller. En qualsevol cas, Lando tampoc tenia cap nau que ell volgués pilotar.

La Leia va donar pas a la comunicació procedent de tots els canals i escoltà amb atenció. Els informes arribaven atropelladament. Hi havia trucades de socors, crits victoriosos i advertències que les forces enemigues s'acostaven als planetes interiors, prop de Dubrillion i Destrillion.

- Això es posa bé -va murmurar en Han.

La Leia va comprendre el seu to i va reconèixer el nerviosisme més enllà dels temors de la batalla. Igual que la Leia, en Han no temia per ell, sinó pels seus tres fills, cadascun dels quals estava pilotant un caça TIE allà baix, en òrbita pròxima a Dubrillion.

Els senyals d'alarma dels comandaments del Falcó van començar a sonar. Mirant el monitor petit van veure uns quants punts verds que parpellejaven. Eren els primers caces en retirada.

I, de sobte, la mateixa pantalla va començar a tenyir-se de vermell a causa de l'enorme quantitat de naus que els seguien.

- Són massa! -Va cridar el pilot d'un dels caces. En Han i la Leia van saber realment per què ho deia.

En Han agafà aire lentament. Esperava que la Leia suggerís que ell ocupés el canó inferior, ja que ella podia agafar els comandaments, però sabia que el seu lloc era, pilotant el Falcó.

- Limita't a donar-me les dades segons vagin entrant -li va dir per evitar preguntes. Per a la seva sorpresa, la Leia es va aixecar. Ell la va mirar interrogant.

- Vaig al canó de baix -va dir ella. L'expressió d’en Han es va tornar encara més incrèdula.

- Em ve de gust disparar una mica -va dir la Leia. Encara que estava clar que es tractava d'una broma i que era una afirmació destinada a trencar la tensió, ni en Han ni la Leia van somriure.

En Han contemplà un moment l'expressió determinada de la seva dona i després va assentir. La Leia li va donar un petó a la galta abans de dirigir-se al canó inferior. En Han també podia disparar des del pont dels làsers frontals petits, però la seva autèntica tasca era alinear les naus enemigues per a les armes més grans.

- Em reps? -Va dir la Leia pel comunicador.

- Et rebo -li va confirmar en Han -. Assegura't de cobrir el flanc esquerre, i tu, Kyp, el dret.

- Preparat per fer cantar en aquests monstres -li va respondre en Kyp.

En Han va negar amb el cap davant la infinita supèrbia de l'home. S'assemblava una mica a ell, però, per alguna raó, en aquell moment no tenia cap confiança. Mirà els seus instruments de seguiment i la pantalla es va tenyir de vermell pels incomptables senyals que rebia.

No tenia cap confiança.

Mentre sobrevolaven les torres d’en Lando en els seus caces TIE protegits amb escuts, el cor dels tres joves Solo es va veure profundament afectat pels informes, els primers crits de la batalla i la notícia de les primeres baixes. El Corredor 1 funcionava perfectament, però, ja en els primers trajectes, es van adonar que l'efecte dels escuts disminuïa quan algun dels caces TIE abandonava l'atmosfera del planeta.

Les subsegüents ordres del seu pare havien estat inflexibles i totalment previsibles: durant la batalla, la seva missió era exercir de patrulla de superfície per a Dubrillion. No estaven encantats, però sabien que l'únic avantatge que tenien sobre els caces normals eren els escuts. Sense ells no eren ni la meitat de bons que els TIE habituals.

- Compte amb l'ala! -Va cridar algú pel comunicador.

- A la cua! A la cua! -Va dir un altre.

- Kruuny, surt d'aquí! -Es va sentir a un tercer.

- No et posis nerviós, noi -va dir la coneguda veu d’en Han-. Mantinguin la ruta. Et tinc.

-No puc esquivar-los! -Va cridar ansiosament en Kruuny.

Els nois van reconèixer l'estrèpit dels canons làser del Falcó Mil·lenari.

-Gràcies -va dir en Kruuny, evidentment alleujat.

- Tens un a la cua, Falcó! -Es va sentir una altra frenètica veu.

- Liquideu-lo -va dir en Han sense immutar-se.

La Jaina, frustrada, agafava tan fort els controls que els artells se li van posar blancs, i estrenyia tant les dents que li van fer mal les mandíbules.

- Vaig a sortir a l'espai exterior -va dir als seus germans.

- Ja saps el que ens ha ordenat el pare -va protestar en Jacen, però la nau de la Jaina ja s'elevava amb el morro vertical. L’Ànakin anava darrere.

- Seguirem a l'atmosfera, però just a la vora -va explicar la Jaina -. Vull veure el que està passant.

Un instant després, els tres caces TIE van sortir a l'espai exterior i es van moure en aquesta fina línia que separa el vol en l'atmosfera i el vol espacial. La batalla es desenvolupava amb feresa més enllà dels reflexos que provocava la llum en l'atmosfera del planeta. Els tres joves podien captar el corrent constant de crits i missatges tàctics que fluïa pel comunicador. La Jaina escoltà la crida d’en Han i, fixant-se en els centelleigs lluminosos, va creure haver localitzat el Falcó.

- Una dotzena d'enemics entra a Dubrillion! -Va ser el sobtat crit d’en Jacen. La Jaina es va girar per mirar al seu germà, que volava al seu costat en el caça, i la seva vista es va desviar cap a l'horitzó, on un esquadró de naus enemigues trencava la barrera de l'atmosfera.

- Van a entrar a la ciutat pel sud-est -va explicar la Jaina -. Anem-hi! Els tres van baixar al cel blau del planeta d’en Lando i es van dirigir cap allà.

- Escuts reforçats! -Va informar l’Ànakin.

Els caces TIE van esquivar els alts edificis i van rugir sobre la ciutat. En Jacen va ser el primer a localitzar-los. Els caces enemics s'acostaven a tota velocitat disparant sense parar els canons en forma de volcà.

Els tres caces TIE van sorgir per l'extrem sud-est de la ciutat i es van disposar a repel·lir l'atac.

I llavors, els canons de terra van disparar una violenta i estrepitosa ràfega de raigs d'energia blava que va omplir el cel.

- Enrere! -Va cridar la Jaina, girant-se per tornar cap a la ciutat. Els seus germans la van seguir de prop. Quan van tornar per fer una ullada, els ulls de la Jaina van confirmar el que els seus sensors ja li havien indicat: els caces enemics havien estat destruïts completament.

Lluny de sentir-se satisfets, el trio, famolenc de batalla, es va dirigir ràpidament de tornada a l'espai exterior.

- Amplieu la formació -va ordenar la Jaina -. I mantingueu els ulls ben oberts. A veure si arribem al següent grup abans que l’interceptin els canons d’en Lando.

Tot just va dir això, un petit grup de caces enemics es va precipitar en picat cap a Dubrillion. Els tres caces TIE, amb la Jaina en el mig i els seus germans en els flancs, es van dirigir veloços al seu encontre. Quan es van acostar als cinc enemics, els dos nois van tancar la formació i l'ala de les seves naus gairebé va fregar les del caça de la Jaina. Van treballar a l'uníson, més com una nau que com tres, cadascun disparant a discreció amb el seu canó làser.

Un parell de caces enemics van desaparèixer sota la sobtada pluja de trets, però els altres tres van reaccionar ràpid davant la nova amenaça. Els seus canons van disparar, però els Solo no van intentar escapar, sinó que van encaixar un impacte darrere l'altre.

Els escuts van aguantar i les naus es van mantenir juntes.

Un trio de torpedes, un tret làser i l'amenaça havia desaparegut.

O almenys aquesta amenaça. Ara, els crits arribaven des de la superfície de Dubrillion i es barrejaven amb els crits procedents dels caces que lluitaven i esquivaven els atacs en l'espai. Havien arribat més enemics a la ciutat des de l'exterior. Els tres nois Solo sabien que els canons d’en Lando ho tindrien difícil.

- Sóc Gauch, del TB-1 -va dir el pilot d'un bombarder TIE -. Els tenim.

La Jaina va tornar a guiar els seus germans cap al cel blau i va veure el bombarder TIE sortint de la ciutat. La nau intercanviava trets amb diversos caces enemics i aguantava gairebé tots els impactes gràcies als escuts millorats.

Però la ciutat començava a acusar l'atac i hi havia diversos edificis en flames. Els turbolàsers de superfície retrunyien i derrocaven una nau rere una altra, però apareixien deu més per cada caça destruït.

- Anem-nos-en! -Va cridar la Jaina.

- Aquí, Corredor 1! -Va ressonar un crit -. Ens han donat! Ens han donat! Els escuts es desactiven!

- Estem al descobert! -Va confirmar l’Ànakin. En Jacen i la Jaina van consultar els seus instruments per confirmar que el Corredor 1 havia deixat d'emetre energia per als escuts -. Què fem?

- No deixeu que us donin -va dir la Jaina amb fermesa, i els va guiar cap avall, esquivant els edificis, apartant-se dels míssils volcànics i dels terribles trets dels canons de superfície, però sense deixar de deixar anar ràfegues amb els làsers.

- M'han donat! -Va dir en Gauch -. No puc controlar! No puc...!

Una gegantina bola de foc que s'acostava des de l'extrem oriental de la ciutat els hi va recordar als tres joves Jedi que allò era real.

En Jacen va ser el primer a abatre un enemic. Va disparar mentre envoltava una torre, va donar a un caça i va evitar per fortuna el tret de resposta.

Però un altre enemic li tenia a l'abast, i en Jacen va demanar ajuda.

La Jaina va avançar, va deixar anar el segon torpede i aquest enemic també va caure.

-Gràcies, germaneta -va dir en Jacen, i va seguir a la Jaina en el seu gir a l'esquerra. Tots dos van veure que l’Ànakin perseguia un enemic mentre un trio de caces el perseguia a ell. El jove va disparar entre dos edificis i després es va elevar. El caça que estava perseguint va travessar un dels feixos dels potents canons de terra i es va desintegrar. L’Ànakin va alçar el vol i es va trobar amb els seus germans, un al costat de l'altre, disparant ràfegues de làser.

L’Ànakin va virar a l'esquerra i va fer marxa enrere per compensar l'impuls. Es va mantenir immòbil un moment i, quan va començar a caure, accelerà a fons i va jugar amb els comandaments a dreta i esquerra, el morro del caça va baixar, la nau va donar una volta completa i va caure en picat. Un subtil canvi en l'angle de descens el va situar a la cua d'un dels caces enemics, al qual va derrocar amb tres trets làser. Un a la banda esquerra, un altre en el dret i l'últim just al centre.

L’Ànakin es va elevar juntament amb els seus germans, i tots tres, amb un tant a favor, es van reunir per sobre de la base principal d’en Lando. Els crits d'alegria van sonar a través del comunicador, seguits per un "Seguiu així!" d’en Lando, però, de moment, la ciutat semblava neta. Molts dels caces enemics s'havien anat i els canons seguien disparant als que quedaven.

- Pare ens va dir que voléssim baix per mantenir els escuts -va dir la Jaina als seus germans. Abans que poguessin respondre, la noia va dirigir el morro de la seva nau cap amunt -. Però ja no tenim escuts -va explicar -. Anem a unir-nos a la batalla.

- No podem... -va protestar en Jacen, però no va continuar la frase. La Jaina va somriure. Sabia que el punt de vista del seu pare no seria com el que ella havia exposat als seus germans.

Però aquesta discussió la tindrien un altre dia.

Els tres caces TIE van sortir de l'atmosfera de Dubrillion i s'internaven a l'espai exterior a la vegada. Els tres germans van veure els centelleigs lluminosos de la batalla i els seus instruments els van indicar que tenien moltes naus al seu voltant.

El corall multicolor es desfeia en trossets brillants quan els caces enemics queien un rere l'altre sota l'atac del quàdruple canó làser.

Mentre la Leia disparava les armes inferiors i eliminava a un altre obstinat enemic, en Han es va concentrar en el que l'envoltava i en la ruta d'escapada oberta per al Falcó, el flanc dret va sofrir una altra sèrie d'impactes, fins que en Kyp va aclarir la zona davantera prou com per girar el gran canó i seguir disparant.

- Ai de mi -es va lamentar C3PO quan el Falcó va patir un altre impacte. Crec que són masss... sss... sss... ses! -Va afegir mentre sortia acomiadat per l'impuls, agitant frenèticament els daurats braços. La Leia es va girar per mirar-lo, i encara que sabia que els seus ulls no podien desorbitar-se per l'horror, a ella li va semblar que ho feien -. Anem a morir tots!

- Digues-li que calli o el llanço a l'exterior –li va advertir en Han.

Ignorant les protestes d’en Kyp perquè mantingués ferm el Falcó, en Han va posar la nau de costat i es va allunyar de diversos caces enemics. Un Ala-X que disparava amb els quatre làsers va arribar volant per la seva esquerra, però amb un eixam de perseguidors a la cua.

- Això és massa! -Va dir el pilot de l'Ala-X -. Torno a Dubrillion!

- Vés! -Va murmurar en Han sense alè.

A l'altra banda, un Ala-A intentava escapar, però abans d'aconseguir-ho va rebre l'impacte d'una ràfega de míssils rocosos formats per pedra reescalfada que s’enganxava al nucli i s'enfonsava en ell, foradant la nau, el pilot va demanar ajuda, però en Han no va poder arribar a temps, el caça va girar massa ràpid en una última maniobra evasiva i es va enfonsar de cap en una de les naus enemigues que el perseguien. Tots dos van explotar en una pluja de mil trossos.

- Ens quedem sense naus! -Va advertir la Leia.

- I sense escuts! -Va cridar el pilot d'un Ala-X. Un missatge que els havia arribat diverses vegades en els últims minuts, i que es repetia una vegada i una altra en el relat d’en Kyp sobre la seva primera trobada amb els caces enemics.

En Han es va dirigir cap allà.

- Acaba amb ells! -Va dir a Kyp quan els perseguidors de l'Ala-X es van posar a tir.

- Els tinc! -Li va assegurar en Kyp. Els canons quàdruples van disparar una ràfega i van acabar amb una línia de naus enemigues, però ni Kyp ni el Falcó podien salvar l'Ala-X, que semblava condemnat. I llavors, de sobte, procedents de Dubrillion i creixent a la pantalla del Falcó, va arribar un trio de canons làser que va acabar amb la persecució i va deixar escapar l'Ala-X cap al planeta.

- Torneu ara mateix al planeta! -Va cridar en Han als seus fills -. Utilitzeu els escuts d’en Lando!

- El Corredor 1 ha caigut -va respondre la Jaina -. Allà tampoc hi ha escuts.

- Torneu immediatament! -Va cridar en Han.

- Aquí som massa -va afegir la Leia -. Ens anem tots a casa. Deixem que l'armament de terra s'ocupi dels enemics! - Només terminar de dir-ho, els tres caces TIE van passar a prop seu.

- Endavant -va dir la Jaina -. Us cobrirem la retirada.

- He dit que torneu! -Va cridar en Han de nou, tremolant de ràbia.

La Leia va percebre la seva desesperació i li va cridar pel comunicador. Sabia que per al Han la situació era pitjor que per a ningú i que estava a punt d'esfondrar-se, el dolor i l'horror provocats per la pèrdua d’en Chewbacca accentuaven la por pels seus fills i augmentaven el seu sentiment de por i de pèrdua fins al límit. La Leia no es va sorprendre quan el seu marit va donar la volta al Falcó per seguir els caces TIE. Mentre tots dos escoltaven l'animada xerrada dels seus fills, aquests van interceptar un grup de caces enemics.

Parlaven principalment de temes de coordinació. El típic argot de pilots amb coses com "tu vés a l'esquerra, que jo aniré a la dreta", però hi havia alguna cosa més. Una cosa que la desesperava i al mateix temps animava a la Leia.

Era el seu to.

Perquè els nois estaven totalment immersos en allò. Sentien la passió del guerrer, volaven amb el cor i amb l'ànima, estaven plens d'energia i vessaven esperit. En Han i la Leia van escoltar els crits de joia quan un dels caces enemics es feia miques.

Però els seus pares es van contenir. Tots dos havien vist suficients guerres i sabien que aquests crits d'alegria podien convertir-se en un instant en laments desesperats si algun dels tres era abatut. I ara, segons els seus instruments i les línies visibles que s'obrien davant seu, el factor sorpresa havia desaparegut. Els caces enemics havien adoptat una formació ordenada i devastadora que es dirigia cap als tres tiradors.

- Vinga, vinga -murmurava en Han, un cop i un altre entre dents, mentre portava el Falcó al límit.

En aquest moment van rebre un fort impacte. No era un míssil, sinó una mena de raig i, un instant després, els controls lluminosos van indicar que el Falcó s'havia quedat sense escuts.

Pujat en la seva talaia, en Kyp disparava a tort i a dret amb els làsers, però els cops rebuts en un lateral, aquests impactes que en Han havia ignorat, començaven a tenir conseqüències greus.

Tant Han com la Leia van sentir les veus dels seus tres fills queixant-se que l'enemic era massa nombrós.

- Tornem a Dubrillion -va cridar la Jaina, el missatge va ser el millor que van rebre en Han i la Leia en tota la seva vida.

Però llavors va ressonar la veu de l’Ànakin, tranquil·la i calmada.

-No -va dir -. Seguiu.

- Són massa! -Es va queixar en Jacen.

- Nosaltres hem recorregut el cinturó, ells no -va dir l’Ànakin amb determinació.

La Leia va obrir els ulls desmesuradament.

- No tenen escuts -va xiuxiuejar més per a si mateixa que perquè la sentissin. Però la Leia va escoltar al Han grunyir i va saber que ho havia sentit.

Una sèrie de trets del canó làser superior els va recordar que els seus fills estaven ja fora del seu abast i que ells tampoc tenien escuts. Hi havia massa caces enemics entre ells i els nois, i entre ells i el cinturó com per poder assolir-los.

En Han va agafar del micròfon i va rugir.

- Torneu ara mateix!

L'única resposta va ser l'estàtica de fons. Els nois havien entrat al Capritx d’en Lando.

En Jacen era el tercer en la formació, però va ser gairebé el primer a abandonar-la. Quant va entrar al cinturó d'asteroides, va haver de realitzar una maniobra evasiva giratòria per no col·lisionar contra una roca. Va passar per sota de l'asteroide, però, abans que pogués relaxar-se, un caça enemic es va precipitar directe cap a ell disparant des de l'esquerra, el jove no tenia forma d'esquivar el míssil.

Un asteroide va creuar a tota velocitat per la seva esquerra i va absorbir l'impacte. Després hi va haver una segona explosió, encara més gran, quan un altre asteroide va passar i va topar amb el caça i amb el seu distret pilot.

Però el respir va ser momentani. Una horda de caces enemics que sortejava els asteroides amb una precisió esfereïdora es va llançar en persecució dels tres joves Jedi.

L’Ànakin, que estava entre el seu germà i la seva germana, havia vist al Jacen a punt de ser enderrocat pel míssil volcànic i, tot i que fins ara havia trobat el camí lliure, va comprendre el missatge d’en Jacen en què els hi advertia que havien de marxar d’allà perquè allò era massa arriscat.

Els tres van girar els seus caces TIE i l’Ànakin gairebé va col·lisionar amb la Jaina. Afortunadament, i gràcies a la intuïció de la noia, les dues naus no van arribar a tocar-se. Mentrestant, els caces enemics els seguien de prop. Un altre d'ells va xocar contra un asteroide, però l'horda no es va aturar.

- Treu-nos d'aquí, Jaina -va implorar en Jacen a la seva germana.

L’Ànakin va ignorar el missatge i va mantenir la calma. Alguna cosa li havia portat fins allà. Alguna cosa li havia cridat i li havia promès millors perspectives de combat davant d'una situació tan adversa.

La Força.

Ell sabia que era la Força. En aquest terreny, els tres joves Jedi podien emprar les seves habilitats d'una manera que els estava vetada als pilots dels caces enemics, fossin el que fossin. Ell ho sabia, però ara es trobava enmig d'aquella bogeria. Els dubtes van començar a créixer en el seu interior mentre els asteroides, els míssils i les naus enemigues brunzien al seu voltant. Va veure la Jaina davant seu. Llavors, amb una brillant maniobra de gir, la noia va volar entre un parell d'asteroides, arran de la roca, va esquivar un tercer i va sortir disparant per darrere, amb el canó làser deixant anar tres ràpides descàrregues sobre un caça enemic.

L’Ànakin es va adonar que la seva germana s'havia ficat de ple en el combat. Tant de bo ell també pogués fer-ho...

Escolteu, va cridar telepàticament el jove Solo als seus germans. Uniu-vos a mi.

-Ànakin? -Va ser la típica pregunta d’en Jacen. La Jaina no va dir res i l’Ànakin va saber immediatament que havia entès la seva crida.

Els tres som un, va pensar el jove Jedi. Deixeu-vos portar. Presteu-me els vostres ulls.

Tot va passar en uns segons. Els tres joves Solo es van connectar, units per un llaç telepàtic. Ara, cadascun volava amb la perspectiva afegida de les altres dues naus, el que els proporcionava més ulls i més capacitat de percepció. Ara ja no es tractava de reaccionar, sinó de deixar-se portar per la Força i anticipar-se alhora a les maniobres dels enemics.

Es van moure amb absoluta precisió, substituint-se els uns als altres en la formació i apuntant amb els canons des d’angles lleugerament diferents. Angles que els seus enemics no podien preveure o davant els quals no podien reaccionar a temps.

Sortejaven amb facilitat els asteroides, disparant amb precisió absoluta i eliminant del cel un caça rere d'un altre abans que la lògica dictaminés que tenien un enemic a l'esquena. O conduïen als seus perseguidors prop del laberint d'asteroides, forçant-los a una inevitable col·lisió o abandonar la persecució.

La seva simbiosi anava creixent, i l’Ànakin, que actuava de nucli, va sentir que estaven funcionant junts i ajudats per la Força d'una manera que mai va creure possible. Eren l'esquadró perfecte, units en pensament i en objectiu i comunicant-se entre si tan ràpidament com el mecanisme intern del seu propi cervell.

Els caces enemics no podien seguir el ritme del trio. Qualsevol que s'acostava a ells saltava en mil trossos o topava contra algun asteroide.

L’Ànakin va guiar als seus germans en un gir i el trio de caces es va precipitar contra la massa enemiga. Les naus esquivaven els asteroides i els míssils, i encertaven cada tret.

L’Ànakin es va internar encara més profundament en la Força i les seves mans es van moure a velocitat vertiginosa. La ment li donava voltes. Els caces passaven sota un asteroide, després sobre un altre, al voltant d'un tercer i després d'un quart. Els nois disparaven en el moment precís per encertar i desplaçaven la seva nau a un costat per esquivar els míssils enemics.

I cada vegada anaven més ràpid. Tot resultava borrós. L’Ànakin tremolava per l'esforç i sentia la pressió dels seus germans, que també es concentraven cada vegada més. Era el combat perfecte, el perfecte treball en equip. Els tres seccionaven les línies enemigues i acabaven amb les naus enemigues, obligant a abandonar la bogeria del Capritx d’en Lando si podien.

L’Ànakin estava rebent massa informació. Sabia que, encara que a penes podia sentir-ho, tremolava violentament. Un míssil, un asteroide i després un míssil passaven per davant dels seus ulls, o potser eren els d’en Jacen. Es va adonar que allò era massa. Una bogeria.

Es va estremir i va cridar telepàticament als seus germans intentant desesperadament mantenir el nexe d'unió.

- Ànakin! -Va ser el crit de la Jaina al comunicador. El jove Jedi es va adonar que havia sobrepassat el límit i que el nexe s'havia trencat.

- No... puc... aguantar... -va respondre cruixint de dents i començant a tremolar de manera intensa. L’Ànakin intentava amb totes les seves forces mantenir la consciència.

- Anem-nos d'aquí! -Va cridar la Jaina, i un pensament va acompanyar aquelles paraules: les instruccions telepàtiques d’en Jacen per donar la volta i saltar a l'hiperespai.

L'angle de ruta indicat per Jacen seguia canviant quan l’Ànakin intentava resistir. En Jacen cuidava els moviments del caça TIE entre els asteroides que apareixien en el seu camí.

El caça de l’Ànakin va patir una esgarrapada. No va ser res greu i amb prou feines li va causar danys, però li va llançar en una successió de girs descontrolats.

-Anem-hi! -va ser l'ordre d’en Jacen, seguida pel gairebé màgic poder de persuasió de la Força.

L’Ànakin va manipular desesperadament els comandaments, intentant alçar el vol i concentrar-se. Mentrestant, les estrelles giraven al seu voltant i els asteroides i els enemics li passaven de llarg. No podia rectificar la trajectòria. En uns segons quedaria aixafat, i llavors...

Va desaparèixer i va sortir del Capritx d’en Lando en un obrir i tancar d'ulls.

El jove Jedi va escoltar la crida de la Jaina un moment després i va deixar de sentir-la quan la foscor el va engolir.

Gràcies a la seva experiència de vol i a una mica de sort, la Jaina i en Jacen van aconseguir, d'alguna manera, sortir del cinturó.

En Han i la Leia, que ja havia tornat del canó, ho van veure tot asseguts en absolut silenci a la cabina del Falcó. Tot just podien creure el que acabaven de presenciar. La bellesa, la precisió i la pèrdua del seu fill petit.

L'enfrontament va acabar de moment. Els enemics que quedaven fugien, dirigint-se cap els planetes exteriors i més enllà.

- On és? -Va cridar en Han a la Jaina i en Jacen.

- Va saltar a l'hiperespai -va intentar explicar en Jacen -. Girava descontroladament. Havia de sortir...

- Teníeu establerta la ruta? -Va interrompre en Han.

Hi va haver una llarga pausa. En Han i la Leia van comprendre el que havia passat. L’Ànakin havia escapat d'allà a l'atzar. Hi havia saltat a l’hiperespai sense saber on acabaria, o si es trobaria amb algun cos sòlid en el camí.

Podia estar en qualsevol part. Potser els seus àtoms estaven repartits pel sector.

- Vosaltres dos torneu a Dubrillion -va ordenar en Han-. Nosaltres buscarem a l’Ànakin.

- Anirem amb vosaltres -es va oferir la Jaina.

- Torneu a Dubrillion! -Va rugir en Han amb una fúria que semblava a punt de perdre el control. La Leia mai l'havia vist així, i els seus fills tampoc.

En Han va tancar el canal i va portar el Falcó per sota del Capritx d’en Lando, contemplant el vast espai buit davant seu. No sabia si el caça TIE havia sobreviscut al salt o si l’Ànakin estava bé.

No va haver d'expressar els seus temors a la Leia. No ho havia de fer. Ella ja els coneixia.

Següent