Vector Prime (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

Retrocés

-No funcionarà -va dir la Mara, dreta al costat d’en Luke i davant del petit trencaglaç. La nau punxó semblava tremendament fràgil per a la missió que en Luke li havia assignat.

- Lando ha emprat abans aquesta tecnologia -va respondre.

- Ha penetrat en un planeta ple d'enemics? -Va ser la tallant resposta de la seva esposa. La Mara va alçar el puny i va començar a estendre els dits mentre enumerava els inconvenients -. La nau no porta armament incorporat, no tindràs escuts, només el protector davanter de calor i el protector d'impactes, i disposaràs d'una velocitat que no superaria un incursor, per no parlar d'un d'aquests coralites.

En Luke la va mirar fixament amb un ample somriure a la cara. Des que va tornar de Belkadan, la Mara havia estat a la seva habitació recuperant-se. Una cosa que els havia recordat que estava greument malalta, però ara hi era, preocupant-se per ell.

- Hauria de ser jo la que introduís el trencaglaç -va dir.

El somriure d’en Luke es va esvair. Sabia per què ho deia. Estava dient que la seva vida era menys valuosa perquè patia una malaltia aparentment terminal.

- Ni parlar -va respondre.

La Mara el va mirar fixament.

- Si pateixes una recaiguda estant a baix, posaràs en perill tota la missió -va dir en Luke categòric, orientant la discussió cap al benefici per a la missió i no a un nivell condescendent que mostrés la seva preocupació per la seva dona.

- I si tinc una recaiguda pilotant la nau de càrrega? -Va preguntar amb sobrat sarcasme.

-No la tindràs -va respondre en Luke amb tota confiança. Després va riure i va marxar.

La Mara va negar amb el cap i li va contemplar mentre se n'anava. Després es va girar per mirar l'aparentment fràgil nau punxó i es va limitar a sospirar.

- Ja gairebé han acabat -va dir la Jaina als seus germans mentre els tres observaven les reparacions de l'estranya naueta.

- De debò que l'oncle Luke es va a ficar allà amb aquesta cosa? - Preguntà l’Ànakin -. De veritat que va a posar-se el vestit vivent i la màscara que van trobar amb la pilot alienígena?

En Jacen i la Jaina van intercanviar mirades de preocupació.

- Ara s'està provant el vestit -va explicar la Jaina -. Per què no vas a mirar?

Sense comprendre que els altres estaven intentant que hi anés i ansiós per veure els artefactes alienígenes, l'eternament curiós Ànakin va sortir corrent.

- L'oncle Luke no hauria d'anar -va dir en Jacen a la Jaina quan es van quedar sols.

- A mi em preocupa més la tia la Mara -va respondre la Jaina -. Ahir va dormir la major part del dia i seguia cansada quan es va aixecar per sopar. Has vist les ulleres que té? La seva malaltia l’està consumint. Sobretot per la preocupació que li provoca aquesta situació.

Es van mirar una llarga estona amb la certesa que tots dos tenien idees similars, però cap va tenir valor suficient per dir el que pensava en aquell moment.

- No podem deixar que vagi la Mara -va dir la Jaina.

- Si l'oncle Luke se'n va, no podrem aturar-la -va replicar en Jacen.

- Creus que esperaran que arribi el Renovador i el seu escorta per marxar? -Va preguntar la Jaina.

-Crec que sortiran primer -va respondre en Jacen -. L'oncle Luke li va dir això al pare. No vol esperar. Pretén treure el trencaglaç del planeta a temps per trobar-se amb la flota que s'aproxima.

La Jaina va assentir. Havia sentit alguna cosa semblant a C3PO.

- Què és això? -Va preguntar en Jacen apropant-se a una grua que dipositava una nau en una bastida sobre el trencaglaç.

- La nau de càrrega -va explicar la Jaina, que havia interrogat àmpliament als tècnics d’en Lando sobre el tema -. No es pot acoblar el trencaglaç perquè no és prou manejable com per desacoblar-se de forma segura. El ficaran en el compartiment de míssils de la nau de càrrega, aquesta nau l’apuntarà en la direcció adequada i el dispararà.

- I el pilot haurà d'estar dins tot el temps? -Va preguntar en Jacen -. Durant tot el viatge?

-Tot el temps -va respondre la Jaina -. S'utilitza un tub d'oxigen i un cable de transferència d'energia des de la nau de càrrega per preservar tota l'energia possible en el petit trencaglaç, però qui piloti aquest transport haurà d'anar ficat aquí dins tot el camí fins al sistema Helska.

En Jacen la va mirar, va somriure i va assentir.

La Jaina reflexionà sobre aquesta mirada una bona estona i es va adonar que en Jacen estava pensant el mateix que ella.

-Jo pilotaré el trencaglaç -es va oferir.

- A mi em sembla que les teves habilitats anirien millor en la nau de càrrega. La Jaina va pensar i va estar d'acord. Si havien de sortir del sistema Helska de sobte, seria millor que ella pilotés la nau principal.

-On és l’R2? -Va preguntar en Jacen -. Haurem de deixar un missatge.

Mentre en Luke passejava per l'habitació, Han, la Leia i Lando discutien al voltant de la petita taula circular sobre si havien d'atacar immediatament amb la flota que havien reunit o esperar que arribessin reforços. Sobre la taula hi havia una pantalla que mostrava la imponent imatge del comandant Warshack Rojo, del destructor estel·lar Renovador, amb el cap afaitat, les celles arrufades i una arracada amb un brillant diamant.

- Hauríem de dirigir-nos immediatament a Helska -va insistir el comandant Rojo-. Les fragates Ranger s'ocuparan dels... com els han anomenat? Coralites, i el Renovador s'encarregarà del que hagin preparat aquests bàrbars. Serà una batuda neta, li ho garanteixo, i després podrem dedicar-nos a temes de major rellevància per a la Nova República. Si ho desitgen, poden unir-se a nosaltres.

En Han i la Leia van intercanviar mirades de preocupació, ja que no estaven segurs que el comandant Rojo comprengués que aquell era el tema de major rellevància per a la Nova República. La Leia no semblava sorpresa per l'error.

- Aquí a sis dies -va dir ella -, tindrem tres creuers de batalla, un creuer Interdictor, un altre destructor estel·lar i els destacaments corresponents.

- No necessitem esperar -va dir el comandant, un corellià obstinat -. Tinc suficient arsenal com per volar la base enemiga i, si cal, el planeta en el qual es troba.

La Leia va deixar anar un sospir de resignació. Sabia molt bé com de cabuts que podien arribar a ser els corellians. Es va tornar cap al seu germà, que passejava al costat de la finestra. En Luke ja li havia advertit que no aconseguiria convèncer el comandant perquè esperés a la resta de les naus i, atès que ella havia renunciat al seu lloc en el Consell, no tenia cap autoritat per ordenar-li que ho fes. Van haver d’enviar un missatge a Coruscant, però trigarien un temps en rebre resposta -els sis dies que havia calculat la Leia ja eren massa optimistes -, i, per a llavors, en Rojo esperava haver solucionat aquell tema. La Leia sabia que la confiança d’en Rojo no l'ajudaria en el seu pla de reunir una flota més gran, perquè el comandant es posaria en contacte, si és que no ho havia fet ja, amb els membres més escèptics del Consell i els hi asseguraria que podia gestionar l'assumpte sense necessitat d'emprar més recursos militars.

- Anirem -va dir en Rojo amb fermesa -. I si hem d'anar sols, que així sigui.

La Leia va sospirar.

En Luke es va girar per dir-li alguna cosa a l'obstinat comandant, però una lluentor a l'altre costat de la finestra va cridar la seva atenció. Es va acostar, va observar la fosca nit i va veure una nau enlairant-se cap al firmament. La va identificar immediatament. Era la nau de càrrega, el Bon Miner, i el seu company trencaglaç.

- Mara? -Va preguntar en veu baixa, considerant per un segon la possibilitat que la seva dona hagués decidit emprendre la missió pel seu compte.

Però allò no tenia sentit. La Mara no podia haver partit sola perquè feien falta dos pilots per emprendre la tasca, i no creia que s'hagués dut a la Jaina en un viatge tan perillós sense consultar-ho amb la Leia. Una sensació d'intranquil·litat, inspirada pel pressentiment sobre qui era el copilot més apropiat per a la Mara, va començar a apoderar-se d’en Luke, que no va trigar a endevinar qui pilotava el Bon Miner i qui anava en el trencaglaç.

Es va tornar cap a la resta. La seva expressió ho deia tot.

- Què et passa? -Va preguntar la Leia.

En Luke va córrer cap a la porta i va sortir al passadís.

- Bona nit, senyor -va dir C3PO quan Luke va xocar amb ell i el va empènyer contra la paret.

- Ara no -va dir en Luke. Es va treure de sobre l'androide, va esquivar l’R2-D2 i va desaparèixer pel passadís.

- Però, senyor, l’R2...

- Ara no! -Va cridar en Luke.

- Un missatge de l'amo Jacen -va cridar C3PO frenèticament. En Luke es va aturar en sec, va girar i va córrer cap a l’androide just quan la Leia s'inclinava sobre l’R2-D2 per activar el missatge hologràfic.

- Oncle Luke -va dir la diminuta imatge d’en Jacen al passadís -, perdona la nostra presumpció, però a la Jaina i a mi ens va semblar obvi que la vostra presència és necessària en la flota ofensiva principal. Sabíem que volies penetrar en el quart planeta per investigar i determinar les capacitats i els objectius de l'enemic. Jo..., nosaltres ho farem, oncle Luke.

En Han va deixar anar una mena de grunyit i la Leia el va secundar.

- Deixeu que la tia Mara descansi. Ho necessita -va prosseguir l’holograma d’en Jacen -. La Jaina i jo estarem bé i portarem a terme la missió perfectament. Ho prometem.

La imatge va desaparèixer.

- Els vaig a donar una... -va començar a dir en Han.

- En Jacen té raó -el va interrompre en Luke. En Han, la Leia i en Lando el miraven incrèduls -. Encara que m'hagués agradat que em consultessin abans -va prosseguir -. Tant de bo haguessin coordinat millor les seves intencions.

-Creus que la idea que en Jacen s'introdueixi al planeta és l'opció adequada - va acabar de dir la Leia.

- Tan bona com qualsevol altra -va respondre en Luke sense dubtar-ho. En Han va començar a marxar, però en Luke li va agafar del braç. Per l'expressió de la seva cara era evident que pretenia anar al Falcó Mil·lenari.

- Els teus fills són Cavallers Jedi -li va dir en Luke amb tota serietat -. Són guerrers i exploradors. No poden tancar els ulls davant el seu deure només perquè estiguem tranquils.

- Només són nens -va discutir en Han.

-El que érem nosaltres quan l'Imperi va revelar la construcció de l'Estrella de la Mort - li va recordar en Luke.

-Parla per tu -va grunyir en Han aclucant els ulls i clavant-los en el seu amic -. Acabo de recórrer la meitat de la galàxia per rescatar a un d'ells i ara tinc els altres dos escapant-se en direcció oposada -va grunyir serrant les dents.

En Luke mirà la Leia i va aconseguir arrencar-li un somriure.

- Acostuma't -va dir al Han -. I gaudeix mentre puguis. D'aquí a poc no podràs seguir-los el ritme.

En Han es va allunyar enfadat, deixant anar una sèrie de malediccions. Va ser llavors quan Luke va comprendre l'abast de la seva ira i la seva frustració. Acabava de perdre a Chewbacca i no estava disposat a perdre a ningú més.

-Està decidit -es va sentir la veu del comandant Rojo darrera d’ells -. Ja ha començat.

- El fet que hagin partit no implica que haguem d'enviar a tota la flota a buscar-los -va respondre la Leia -. Han, Luke i jo podem anar darrere d'ells al Falcó.

- I la veritat és que la seva partida afecta les seves intencions, comandant -va afegir en Luke -. Si els nostres enemics detecten la nau de càrrega, esperaran l'arribada de tota la flota.

- Serà una banda de contrabandistes -va dir el comandant Rojo traient-li importància -. O algun grup d'alliberament minoritari. Han descobert una nova tecnologia i creuen que amb ella poden desafiar la Nova República. Però no tenen res que pugui vèncer al Renovador. Hi aniré.

I, després d'una breu inclinació i trencant la comunicació de forma brusca, això va ser el que va fer.

En Han i en Luke es van mirar una bona estona.

-Per què els vas convertir en Jedi? -Va preguntar en Han. Aquell to de veu i aquella cantarella típica d’en Han Solo demostrava que l'argument d’en Luke havia calat profund.

- Véns amb nosaltres? -Va preguntar en Han al Lando.

-Crec que em quedaré aquí per ocupar-me de les defenses de terra -va dir en Lando nerviós quan va vèncer la seva sorpresa per la pregunta i va poder contestar.

- Ens encantaria que vinguessis -va dir en Han ignorant la resposta i girant-se cap a la Leia -. Vés a per l’Ànakin. Està amb els canons.

- Tu, la Leia, l’Ànakin i en Kyp -va argumentar en Lando -. Quatre és el límit en el Falcó.

- Tu, l’Ànakin, la Leia i jo -el va corregir en Han -. En Kyp va a liderar un esquadró de caces del Renovador. Ja està parlat amb Rojo.

-Els meus dies de lluita... -va començar a insistir en Lando.

-... Acaben de començar -el va interrompre en Han.

En Lando va alçar les mans derrotat i el grup es va posar en marxa. En Luke va anar a despertar a la Mara. Malgrat el cansament, li va semblar que era un moment que no podia perdre, la resta van anar a buscar a l’Ànakin i a preparar el Falcó Mil·lenari. Una estona després, el Falcó i el Sabre de Jade van sortir de Dubrillion acompanyats per totes les naus de guerra decents que en Lando havia pogut reunir. Ja fora del planeta es van reunir amb el contingent d’en Rojo i, després d'un últim intent per part de la Leia per convèncer a l’obstinat comandant que retardés la sortida, van partir a tota velocitat cap al sistema Helska.

La Jaina va arribar al sistema perfectament i, tal com havien fet en Luke i la Mara, es va aproximar al quart planeta utilitzant el sol per ocultar-se.

- L'oncle Luke va programar les coordenades en el sistema de navegació del Bon Miner -va dir la Jaina al Jacen, que jeia cap per avall a l'estret trencaglaç acoblat a la nau de càrrega -. Potser passes una mica... de calor. Estem a punt d'acostar-nos.

- Me'n vaig a cremar viu -va dir en Jacen per recordar-li a la seva germana de forma no molt subtil que s'havia ficat en el trencaglaç gairebé nu. Portava una faldilla ampla que li havia tret a la pilot morta del caça enderrocat i, el que era pitjor, ja que l'escotilla d'entrada era molt petita, la Jaina havia hagut d’agenollar-se al seu costat i l'havia empès dins d'una forma no molt delicada. I tot això sense deixar de pensar que l'únic que portava a sobre era una faldilla. Una faldilla! Passaria molt temps abans que la Jaina li deixés oblidar aquell moment d'indignitat.

- Puc donar la volta i deixar-te anar abans de sortir de l'escut que ens proporciona el sol helskà -li va suggerir la Jaina.

-Això és massa recorregut per aquesta cosa -va observar en Jacen.

-Però estaràs utilitzant la seva energia, no la teva.

- Ja, però estaré desarmat -va replicar en Jacen. El seu to era sarcàstic, fins i tot jocós, com si intentés relaxar una mica els nervis.

- Només has de deixar que s'acostin i deixar-los anar una descàrrega de calor -li va respondre la Jaina rient. Va recuperar la serietat immediatament i va continuar -. Preparat?

- No fallis -va ser la resposta.

La Jaina va donar la volta al voltant del sol amb la nau de càrrega. Encara que no li agradava fer-ho, volava ajudada únicament pels instruments, ja que es fiava de les coordenades que en Luke havia introduït a l'ordinador de vol. Va veure que el seu monitor se centrava en un punt de llum, el quart planeta, i va observar com anava creixent.

- Ho tinc Jacen -va informar al seu germà -. Està tot organitzat. Si encens els propulsors et veuran, així que no et moguis i fia't de la meva punteria.

- Deixa’m anar ja -va replicar en Jacen.

- I no et quedis més d'uns minuts -va afegir la Jaina -. Estaré indefensa.

- Si et troben, torna a Dubrillion -va dir en Jacen amb tota serietat.

Aquestes paraules, ridícules, d'altra banda, perquè ella mai abandonaria al seu germà, van ressonar en la seva ment una vegada i una altra mentre veia com s'alineaven perfectament les coordenades. La Jaina activà suaument els comandaments. La nau punxó, amb Jacen dins, estirat cap per avall, va sortir disparada.

Va ser un trajecte suau i tranquil per al Jacen, ja que no se sentia el brunzit de cap motor. Una bona part del trencaglaç era transparent, el que li donava la sensació d'estar volant lliurement per l'espai buit. Una sensació de serenitat que no esperava notar davant el perill que planava sobre ell. Però va haver d’ignorar-lo ràpidament. L'ordre que li havia donat la Jaina perquè no es quedés sota la superfície més d'uns minuts era més que simple xerrameca. Si la seva germana i ell volien una oportunitat d'escapar, era una necessitat.

Havia arribat el moment més temut per Jacen des que van sortir de Dubrillion. Va temptejar amb el peu nu el vestit alienígena, l'encobridor ooglith segons la traducció més acceptable de C3PO, i va contenir la respiració mentre l’obedient criatura començava a unir-s'hi des dels peus, tal com l’Ànakin li havia descrit que passaria després de presenciar com se l’havia posat en Luke.

En Jacen es va retorçar i va intentar en va caure en trànsit meditatiu per fugir dels punxants garfis dels agullons. Però el procés era massa íntim i va sentir cadascun d'ells profundament. Quan per fi va acabar l'horrible experiència, en Jacen va saber que el següent seria pitjor. Lentament, i amb la mà tremolosa, va agafar la màscara estelada, el gnullith, i se la va dur a la cara. Va intentar no vomitar quan el tub va baixar per la seva gola.

Quan tot va acabar, va veure que davant seu es trobava el quart planeta. Sabia que el seu oncle Luke havia introduït les coordenades perquè el trencaglaç penetrés exactament al costat del monticle que ell havia identificat com la base central, i sabia que es dirigia cap allà.

Però llavors va escoltar una trucada en la seva ment, un crit de dolor, una petició d'auxili que no podia ignorar.

Es va concentrar en aquell crit, va tancar els ulls i va deixar que la Força li guiés. Gairebé sense pensar en el que feia, va activar suaument els propulsors i va deixar anar una petita flamarada que va fer girar el morro de la nau cap a un costat i que, probablement, havia alertat als seus enemics de la seva presència.

Va seguir baixant i va veure els punts de llum, els coralites, emergint pel llunyà horitzó del planeta.

- Va, de pressa -va murmurar en Jacen ficant pressa a la nau, però sense atrevir-se a activar de nou els propulsors.

I va seguir descendint fins que la pantalla va estar plena del mantell blanc grisenc que cobria el gelat planeta. Va mirar a una banda, va veure l’horda de coralites acostant-se ràpidament i va mirar al capdavant en els darrers centenars de metres de descens.

Gairebé va oblidar encendre la càrrega, però va prémer un comandament i la bomba va saltar davant seu, es va introduir en el gel i va fer explosió amb un gran centelleig, l'impacte va estremir violentament el trencaglaç i al Jacen. No podia veure res a causa del gel i del vapor, i no podia saber si la càrrega havia arribat fins a l'aigua.

Però tampoc podia aturar-se i esperar, així que va seguir descendint, rebotant contra els trossos de gel, i va caure en picat. En Jacen es va agitar d'un costat a un altre fins gairebé quedar inconscient.

I després... tot va ser silenci. Serè, el trencaglaç es va submergir en la calma de les aigües gèlides sota la superfície, el forat es va congelar ràpidament darrere seu, i en Jacen va esperar que els pilots dels caces enemics li creguessin mort per la violenta col·lisió, o que pensessin que la seva nau no era una nau, sinó un míssil dirigit cap a la base planetària.

De totes maneres, al Jacen no li importava. Quan va recuperar el sentit només podia percebre la solitud i la brillantor de benvinguda.

I aquella crida... que no estava molt lluny.

- Oh, oh -va xiuxiuejar la Jaina. Els seus instruments havien captat les inesperades flamarades d’en Jacen i la subseqüent aparició dels caces enemics. La noia havia vist l'explosió a la superfície del quart planeta i havia desitjat que fos l'explosió planejada i adequada, i que en Jacen hagués penetrat a l'escorça de gel, però, per un moment, va oblidar les seves esperances. Tenia els seus propis problemes. Els caces es dirigien cap a ella, allunyant-se vertiginosament del planeta. Sabia que no podien veure-la ni detectar-la amb els instruments. No mentre tingués el sol Helskà a l'esquena.

Estaven seguint la ruta de descens d’en Jacen, un camí que els conduiria fins a ella, l'escut que li proporcionava el sol no duraria molt.

El Bon Miner no portava armes i, tot i les millores realitzades pel personal d’en Lando, no era massa ràpid.

Quan el sol helskà es va posar a la vista, la Jaina va girar i va apagar la pantalla frontal. Havia de fer-ho perfectament. Havia d’acostar-se al sol prou perquè els caces no la veiessin, i perquè no poguessin seguir-la en cas que ho fessin. El seu únic avantatge era que el Bon Miner era una nau sòlida i construïda per explorar qualsevol planeta que oferís minerals valuosos. Podia acostar-se al sol molt més que un caça normal.

La Jaina va centrar la seva atenció en les lectures de navegació i va anar acostant la nau cada vegada més. Va intentar ignorar els insistents advertiments dels instruments sobre l'increment de temperatura al nucli, així com la seva pròpia percepció de la calor, que anava en augment fins i tot dins la nau.

Els motors iònics van rugir lluitant contra el sobtat augment de gravetat. Fins i tot amb la pantalla frontal apagada, la Jaina podia veure la brillant resplendor filtrant-se per les juntures suposadament hermètiques de la nau.

Girant cap a un costat, es va col·locar en òrbita tancada i, com havien fet la Mara i en Luke, va emprar la gravetat per donar la volta al sol a tota velocitat. Es va esforçar al màxim, segon a segon, manipulant els instruments per compensar l'estirada i lluitant perquè el Bon Miner no es precipités cap al sol helskà.

Els motors iònics rugien, els instruments llançaven grinyols d'alarma i la Jaina, sentint la gravetat i les violentes sacsejades, també va grunyir. Va executar un brusc gir per donar la volta i va deixar anar un crit. Va haver d’agafar-se amb totes les seves forces quan la nau va lluitar frenèticament contra la tremenda estirada gravitatòria i, finalment, es va alliberar d'ella amb una sacsejada que va llançar acomiadada a la nau. La jove va tornar a mirar el monitor i va reactivar les pantalles per comprovar els danys.

- Oh, oh -va repetir. Tot i que el Bon Miner s'havia portat admirablement i havia sortit d'aquell tràngol gairebé indemne, els ràpids caces enemics no havien abandonat la persecució i havien envoltat el sol en una òrbita més alta i més ràpida.

Ella sabia que ara podien veure-la, i ja no li quedava cap as a la màniga.

Al Jacen va començar a agradar-li el senzill i brillant disseny del trencaglaç. Va elevar la nau fins a l'escorça gelada del planeta i la va assegurar amb uns petits garfis. Després va respirar fondo, desitjant que no fos l'última vegada i amb l'esperança que la informació de l'oncle Luke sobre el gnullith i sobre l'aïllament de l’encobridor ooglith que portava posat no fos incorrecta. Va introduir la seqüència de tres claus per a l'expulsió subaquàtica i va apartar la mà quan una làmina de bloqueig va lliscar sobre el panell d'instruments, la resta dels panells també es van ocultar, i en Jacen va quedar tancat en un compartiment submarí amb l'escotilla com a paret davantera. Després, després d'una sèrie de bloquejos que van protegir la càpsula de les aclaparadores pressions, l'aigua va començar a entrar i va anar omplint el compartiment.

Al principi, en Jacen va contenir la respiració quan l'aigua li va cobrir la cara, però després, sense apartar en cap moment el dit del botó de desactivació, es va atrevir a respirar.

Li va resultar una mica aquós i bombollejant, i una mica incòmode, però es trobava bé perquè estava aspirant oxigen a través de l'apèndix simbiòtic de la criatura estelada. No tenia fred, i es va aturar un instant per admirar el meravellós funcionament d'aquell vestit vivent.

El compartiment extern es va obrir i en Jacen va sortir a l'exterior bussejant. Va comprovar el seu equip, el sabre làser i el petit sensor que li conduiria de tornada a la nau, i va dedicar la seva atenció al món submarí que s'obria davant seu. Va veure llum a la llunyania, molt distant i profunda. Al principi va pensar que es tractava d'un fenomen natural, activitat volcànica potser, i es va preguntar si no estaria sobrevalorant l'encobridor ooglith. Potser l'aigua no estigués tan freda. Mentre avançava va anar passant les mans per l’escorça de gel per obtenir un millor angle de visió de la resplendor i es va adonar del que eren aquelles llums. Era una base organitzada!

Un munt de preocupacions van creuar la ment d’en Jacen en aquell moment. Es va adonar que amb la màscara i amb el vestit que era com una segona pell la seva aparença era similar a la dels pilots dels coralites. Fins i tot tenia la faldilla de la pilot. Tant de bo els pilots portessin el mateix uniforme, va pensar. Però com havia de comunicar-s'hi? Com s’obriria pas entre els guàrdies?

Va tornar a respirar a fons, recordant-se a si mateix que era un Jedi. I que els Jedi, per sobre de tot, havien d’improvisar en qualsevol situació. Hi havia una altra cosa que l'ajudava. Aquella crida misteriosa no havia cessat, sinó que semblava cada vegada més forta i propera.

Per a sorpresa i alleujament d’en Jacen, el senyal no semblava procedir de la llunyana i il·luminada base, sinó de dalt, més a prop de l'escorça gelada.

Es va moure ràpidament, recordant que el temps escassejava, i es va arrossegar per la part interior de la gran escorça de gel deixant que la crida li guiés. Tot d'una, es va aturar. Sota ell, no gaire lluny, una fila d'unes sis llums ascendia per l'aigua en la seva direcció.

La Jaina es va mossegar els llavis i va accelerar a fons el Bon Miner, però la velocitat dels caces enemics ridiculitzava els seus intents de fugida. Va pensar a donar la volta i deixar-se caure cap a la protectora proximitat del sol Helskà, però es va adonar que era massa tard per a aquesta opció. Alguns dels coralites ja li bloquejaven el pas.

- M'han agafat -va murmurar. I per primera vegada des que va començar a entrenar-se amb la Mara, la Jaina es va sentir completament indefensa, com si tot el seu entrenament per convertir-se en Jedi no li servís de res.

Va començar a llançar un missatge telepàtic, un comiat, però després va notar alguna cosa, va obrir els ulls... i va sentir el major alleujament de la seva vida.

El Renovador va sortir de l’hiperespai just davant els seus ulls. Van aparèixer altres naus, creuers i fragates, i abans que la Jaina pogués obrir un canal i advertir la flota, el gran destructor estel·lar va activar totes les seves defenses. Ala-X i altres caces van començar a sorgir de l'enorme nau, els grans canons làser davanters es van obrir i els feixos lluminosos van passar al costat de la Jaina.

- Hola, Bon Miner -va dir una veu coneguda. La Jaina mai va pensar que seria tan feliç de sentir la veu d’en Kyp Durron -. Necessites ajuda?

Un esquadró d'Ala-X va passar pel seu costat i la primera nau va balandrejar les ales per saludar-la.

-Necessitaràs més ajuda quan t'enxampi a casa -va ressonar una altra veu, la del seu pare, i el Falcó Mil·lenari va aparèixer davant seu seguit pel Sabre de Jade.

- Col·loca't darrere de nosaltres -va afegir en Luke -. Això és cosa nostra.

La Jaina va obeir encantada i va deixar que el Falcó, el Sabre de Jade i tota la flota passessin de llarg i s'interposessin entre ella i l'enemic. Un enemic amb un nombre, segons va comprovar fent girar al Bon Miner per inspeccionar l'estat de la batalla, que minvava per moments. Pel que semblava, els coralites havien estat agafats per sorpresa i, un darrere l'altre, van anar caient i explotant en lluents trossets. Alguns van aconseguir tornar, però llavors es va sentir una veu en tots els canals.

- Aquí Rojo -va dir -. Anem a per la base.

La Jaina va accelerar al màxim. Havia d'aguantar. Evidentment, no seria de molta ajuda en la batalla, però no podia oblidar que el seu germà seguia al planeta.

En Jacen no sabia si fugir o lluitar, però, quan un dels alienígenes li va indicar que s'unís a la fila, es va adonar que cap de les dues opcions era correcta.

Creuen que sóc un d'ells, es va dir en Jacen a si mateix. Una mica més confiat, va assentir i es va unir al grup.

Els sis el van mirar fixament i en Jacen va comprendre la dinàmica de tot allò. Era un d'ells, però hi havia alguna cosa en el seu uniforme o, pel comportament, que indicava que era de menor rang. Es va aturar un moment a estudiar el grup. Buscava l'ordre i les diferències que podien indicar-li com distingir-se els uns dels altres.

Els ulls, el que semblava ser el líder i s'havia acostat a ell només tenia un ull. A la conca buida portava una mena de pròtesi empeltada. La pell que li envoltava els ulls, l'única part de la seva autèntica pell visible sota l’emmascarador ooglith i el respirador d'estrella, estava completament tatuat. En Jacen va comprovar que els guerrers que el seguien tenien menys cicatrius i tatuatges en aquesta zona.

Va recordar a la pilot alienígena morta a Dubrillion i al guerrer que el seu oncle havia portat de Belkadan. Els dos cossos estaven mutilats i tatuats, i tenien cicatrius superposades. Si la seva deducció era correcta, aquells dos humanoides de la base d’en Lando haurien d'haver ocupat càrrecs importants entre aquell estrany poble.

Seguint aquesta intuïció, en Jacen es va dirigir amb deferència cap al final de la fila i es va col·locar l'últim. Va seguir al grup cap a l'escorça de gel i va entrar en una cavitat que conduïa a una càmera bastament voltada i amb oxigen. En Jacen va percebre de seguida que en aquella saleta es trobava el desconegut que havia emès el senyal d'ajuda que ell havia captat. Va seguir avançant a poc a poc, mantenint-se al final de la fila i traient el cap de l'aigua de tant en tant. Va haver d'esforçar-se per no perdre el control quan va veure en una cantonada un home arraulit, un Cavaller Jedi a qui, a més, coneixia. Els guerrers integrants del grup ja s'havien col·locat al costat d’en Miko Reglia, i havien començat a clavar-li cops de puny i a agafar-lo pels braços per alçar-lo.

En Jacen mirà cap a l'altre costat i va veure una dona. Una bella dona amb l'esperit de lluita evidentment intacte que romania dempeus, nerviosa, però que era incapaç de fer res perquè estava sent vigilada.

En Jacen comprovà sorprès que la crida telepàtica procedia de la dona i no d’en Miko Reglia.

El jove Jedi va sortir de l'aigua i va caminar per la càmera. Es va col·locar al costat del guerrer que havia entrat en darrer lloc, el de menys rang a part d'ell, segons els seus càlculs.

El guerrer el va mirar enfadat i va tornar a assenyalar el forat.

- Yuth ugh! - Va grunyir. En Jacen va comprendre que el guerrer volia que tornés a l'aigua.

L'últim havia de quedar-se vigilant, va endevinar, i ara ell era l'últim.

En Jacen es va tornar cap a l'aigua gelada.

- Vine, Miko -va sentir dir el líder del grup. El va sorprendre que aquells bàrbars desfigurats parlessin el seu idioma -. És hora de morir.

En Jacen es va aturar sense poder evitar-ho.

- Deixeu-lo en pau -va pregar la dona -. Només aneu a tornar a fingir-ho. No és real, Miko!

Un dels guerrers que la custodiaven li va donar un cop de puny a l’estómac i el seu discurs va acabar de forma brusca, amb un panteix.

- Yuth ugh! -Va cridar de nou el guerrer al Jacen, el noi va mirar i va veure que feia cara de sorpresa.

- Bos sos si? -Li va preguntar el guerrer, assenyalant al cinturó, on penjava el sabre làser.

En Jacen va mirar a la dreta i va veure com els dos caps aixecaven bruscament a Miko. Va tornar a mirar a l'esquerra i va veure dos dels guerrers acostant-se a ell per comprovar què era el que portava al cinturó.

En Jacen es va treure el sabre làser i el va activar. Va llançar una escombrada i li va tallar la cama a l'altura del genoll a un dels guerrers, que va caure a terra amb un crit d'agonia.

- Vinga, Miko! -Va animar en Jacen al seu company Jedi, però, abans de mirar, va saber que a Miko no li quedava molta capacitat de combat, si és que li quedava alguna. Només era la carcassa buida d'un home. Aquesta baralla era per al Jacen.

Següent