V
- Ho sento, no es
permet entrar a ningú -va dir el soldat de marina alçant una mà per detenir el
droide platejat que avançava cap a ell.
- Tinc ordres de
l'almirall Drommel en persona.
- I jo també. El control
auxiliar de l’hipermotor és zona restringida, fins i tot per a l'equip tècnic.
-Estem a punt
d'efectuar una prova en el sistema de l’hipermotor -va dir el droide -. La meva
tasca és monitorar els resultats de l'experiment i confirmar les lectures rebudes
al pont.
- Llavors per què no
han enviat un astromecànic?
- No em correspon
qüestionar les ordres de l'almirall. – En TX va alçar un comunicador en
direcció al soldat -. Contactaré amb ell per tal que pugui preguntar-li-ho
vostè mateix.
El guàrdia va
col·locar nerviosament la mà sobre el dispositiu. Estava present a la coberta
de comandament quan va ser castigada l'última persona que va gosar molestar en
Drommel.
-Això no serà
necessari. Estic segur... uh... que l'almirall no voldrà que li molestin.
Es va fer a un
costat per deixar entrar en TX.
El soldat sabia que
era impossible, però juraria que havia escoltat murmurar alguna cosa al droide
de protocol mentre passava, i havia sonat molt semblant a “Pastor de nerfs”.
***
En Drommel estava
més irritat cada microsegon que passava. El presoner més jove no deixava anar
peça, i era impossible fer callar el més gran.
En Cavv comprovà el
seu cronòmetre, reprimint un badall.
- Francament,
aquesta petita xerrada em deixa esgotat, així que ja no crec que pugui ser-li
de molta ajuda. Potser puguem continuar amb això més tard. Per descomptat, cal
fer això amb un bon dinar i una dutxa sònica. A més això li donarà una mica més
de temps perquè s'estudiï el manual d'Interrogatoris Bàsics de l'Alt Inquisidor
Tremayne.
La veu d’en Drommel
semblava molt distant.
- Emportin-se’ls. A
una cel·la. Ja.
Mentre els soldats
d'assalt s’emportaven els presoners lluny d'ell, en Cavv va obsequiar a
l'almirall amb el més càlid dels seus somriures.
- He gaudit
d'aquesta petita xerrada, almirall. Espero que la repetim aviat. Encara que
potser vostè vulgui preparar per endavant algunes preguntes profundes. Puc
proporcionar una llista de lectura de material interessant si vol. I, escolti,
no tingui por de mirar les seves notes si... - La veu d’en Cavv va continuar la
seva llauna fins i tot mentre se l’emportaven pel passadís.
En Drommel tenia la
mandíbula desencaixada, i els seus ulls estaven fixos en el sostre.
- Almirall -va dir
la veu del coronel Niovi des de la porta. No hi va haver resposta, però ell es
va aventurar valentament a avançar de totes maneres -. Estem preparats per a un
salt de prova a l’hiperespai, senyor. Tots els sistemes sota el seu
comandament.
- Molt bé, coronel.
M'uniré a vostè en la coberta de comandament en uns instants.
En Niovi va assentir
i es va retirar ràpidament de la sala mentre dins ressonava el recognoscible so
d'uns mobles sent greument maltractats.
***
La processó que
conduïa a l’Sconn i en Cavv a les cel·les de detenció va guanyar de sobte un
altre membre.
-Per aquí -va
ordenar l'atractiva comandant que guardava una sorprenent semblança amb la
Shandria -. El bloc 220 és on tanquem l'escòria rebel.
***
- Tots els sistemes
nominals, senyor -va informar en Niovi -. Prova de velocitat llum a les seves ordres.
En Drommel va
assentir amb un somriure. Ni tan sols les bufonades d'aquests estúpids intrusos
podrien espatllar aquest moment.
- Al meu senyal.
Tota la coberta de
comandament va quedar en silenci mentre en Drommel començava el compte enrere.
-Tres. Dos. Un. Va
alçar la mà enguantada i la va tancar en un puny mentre cridava victoriós -.
Ara!
Hi va haver una
empenta d'acceleració palpable i la tripulació va mantenir l'alè a l'uníson. La
monstruosa nau es va estremir mentre les finestretes mostraven un feix de
línies estel·lars, i després un remolí blau.
I llavors el procés
es va invertir quan la nau va sortir de nou de l'hiperespai. Les estrelles
havien canviat, i el planeta Soullex ja no era visible, el que va provocar
improvisats crits de la tripulació. En Drommel estava radiant, delectant-se en
el seu triomf.
Llavors la gran nau
va tremolar de sobte sota els seus peus, fent que diversos oficials es
desplomessin sobre la coberta.
- Informi! -
L'almirall es va agafar a una consola propera per mantenir l'equilibri.
- Estem sent
atacats, senyor! Les coordenades per al nostre salt de prova han estat
alterades. Algú deu haver sortejat l'ordinador de navegació. - Les mans del
coronel Niovi volaven per la consola, mostrant més informació tàctica -. Els
sensors detecten un Creuer Estel·lar de la Nova República, dues corbetes i una
fragata d'escorta. Estan carregant les bateries iòniques!
- Intensifiquin tots
els escuts -va rugir en Drommel -. Llancin totes les ales de caces!
Una altra andanada
de canons iònics va sacsejar el Guardià
i una estranya veu filtrada crepità pel comunicador de la nau.
- Atenció, Súper
Destructor Estel·lar. Els parla el Capità Volahn del creuer Equitat de la Nova República. Desactivin
les seves armes i rendeixin-se immediatament.
Totes les ulls es
van centrar en Drommel.
- Fins i tot en el
nostre estat actual som massa rival per a aquesta lamentable flota va dir amb
una ganyota -. I gosen demanar-nos que ens rendim? Gravarem la nostra resposta
a foc sobre els seus cascos!
-Aquesta és sempre
la seva resposta a tot, no, Drommel?
L'almirall va girar
cap al so de la veu de l’enutjós vell. Els intrusos van entrar en tromba a la
coberta de comandament.
- Vosaltres!
En Cavv i l’Sconn
anaven al capdavant. La Shandria estava just darrere, dirigint la resta de
presoners de la República perquè s'obrissin en ventall buscant cobertura.
Els oficials
imperials i els soldats de marina van treure les seves armes i també van
prendre cobertura darrere de les seves estacions de treball. Es trobaven en situació
de taules.
En Drommel va
romandre al descobert, dret a la part alta de la seva passarel·la de
comandament amb els punys atapeïts de ràbia.
- Estúpids. Mai
sortireu d'aquí amb vida.
-Aquí és on
s'equivoca, almirall -va dir en Cavv, sortint de la seva cobertura i unint-se a
Drommel a l'espai obert -. Tothom pot sortir sa i estalvi d'aquesta situació si
vostè fa el més intel·ligent i es rendeix. -En Cavv va donar un cop d'ull a la
tripulació imperial -. No vaig a molestar-me a oferir elaborats discursos sobre
la llibertat, l'honor o el valor. Ni tan sols vaig a mentir i prometre'ls una
amnistia total, però una resolució pacífica ajudaria les seves possibilitats.
- Ja n'hi ha prou
-va rugir en Drommel -. Mateu-los a tots!
La tensió a la
coberta de comandament era electritzant. Tots dos bàndols es van apuntar.
L’Sconn va començar
a parlar.
- Un savi em va dir
una vegada: “Un bon guerrer sap quan
hauria de començar una batalla, però un gran guerrer sap quan ha d'acabar.”
El silenci va tornar
a caure sobre la coberta de comandament. Un a un, els imperials van baixar les
seves armes.
En Drommel va
llançar un crit ofegat de ràbia i frustració. De sobte, va aparèixer un blàster
a la mà enguantada i apuntà amb ell en Cavv. El lladre es va estremir i va
tancar els ulls, segur que ell i l'almirall estaven a punt de quedar atrapats
en el foc creuat quan tots dos costats comencessin a disparar. Va escoltar el
primer tret, però en lloc de sentir plasma supercalentat cremant el seu pit, va
sentir un cos caient sobre la coberta.
En Cavv va obrir els
ulls i va passar la seva sorpresa mirada del cos caigut de l'almirall Drommel,
a l'arma que sostenia a les mans el coronel Niovi.
- Com a comandant en
funcions del Guardià, rendeixo
oficialment la nau i tot el seu contingut a la benvolent sobirania de la Nova
República.
***
- Bé, no sé com ho
vam fer, però ho vam aconseguir -va dir l’Sconn, alçant la seva beguda.
Tres copes de bon choholl cassandrà van xocar en un sonor
brindis.
En Cavv va prendre
un llarg glop i va sospirar satisfet.
- Ara que estic
retirat, suposo que prendràs el comandament de l’UAE.
- Ni ho somiïs,
oncle. La meva renúncia ja és a la taula del general Cracken.
- Sabia que
t’uniries a nosaltres tard o d'hora, encara que només fos per a una sola
missió. -La Shandria va somriure -. Em va agradar especialment el teu proverbi.
Molt eloqüent.
- Hauria de ser-ho.
Jo vaig ser qui li va ensenyar -va dir en Cavv. Va advertir el mode en què
l’Sconn i la Shandria es miraven mútuament i es va posar dempeus amb un lleuger
somriure -. Les postres ja haurien d'estar llestes. Crec que aniré a
comprovar-ho. - En Cavv va desaparèixer a la cuina.
La Shandria va fer
una altra mirada avaluadora a l'apartament.
- El teu gust ha
millorat, Sconn.
- Amb crèdits
suficients, pots aconseguir qualsevol cosa. Bé, gairebé qualsevol. - L’Sconn es
va quedar mirant la seva copa -. Aquí sempre ha faltat quelcom. Durant massa
temps.
Els seus ulls
finalment es van trobar.
- És una simple
lamentació, o una pregunta vetllada?
- Les dues coses. - L’Sconn
respirà profundament -. T'estimo.
- Ho sap.
L’Sconn i la
Shandria es van girar alhora per mirar en Cavv, que treia el cap des de la
cuina. Es va dur la mà als llavis, que s'havien retorçat en un somriure
avergonyit.
- Ho sento.
La Shandria va somriure,
posant la seva mà sobre la de l’Sconn, i digué:
- T'he trobat a
faltar.
En Cavv va somriure
radiant.
-Hi ha una vella
dita sobre l'amor veritable.
- Què? -Van
preguntar l’Sconn i la Shandria a l'uníson.
En Cavv va obrir la
boca per respondre, i després la va tancar.
- Sabeu? No me'n
recordo. Mai ningú m'ha deixat acabar de dir-la.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada