Vector Prime (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

A la xarxa

A través dels ulls del Coordinador Bèl·lic, el prefecte Da'Gara va contemplar l'explosió d'un altre caça enmig d'una pluja de lluents trossets.

- Que la glòria sigui amb tu, guerrer -va murmurar solemnement. Era el comiat de rigor per als que morien en gloriós combat.

Però veure a un dels seus guerrers morint en la batalla que es desenvolupava a la cara més allunyada del sol helskà no li feia pena en absolut. Morir lluitant era un dels majors honors que un guerrer yuuzhan vong podia arribar.

I tampoc li inquietava que el petit destacament de caces que el Coordinador Bèl·lic havia enviat contra la força enemiga estigués aparentment perdent la batalla. Aquest grup havia de perdre-la i retirar-se. En fer-ho, aproparia a l'enemic encara més a l'autèntica força de la Pretòria Vong: les milers de naus que esperaven el seu moment, tant els caces individuals com les naus grans amb multitud de canons, la gran potència de l'arsenal de terra, tant míssils com projectors de gravetat, i la poderosa energia del yammosk, una energia que unia els yuuzhan vong i que indubtablement detindria, i fins i tot destruiria, a qualsevol nau enemiga que s'acostés massa al Coordinador Bèl·lic.

Els caces supervivents del grup de persecució van tornar a la base envoltant el sol de Helska i seguits de prop per la flota enemiga, que estava integrada per més d'una dotzena de grans naus, incloent-hi un transport d'impressionants dimensions i tandes i tandes de petites naus.

Un somriure astut es va dibuixar a la cara del Prefecte. La victòria d'aquell dia seria molt més gran, encara més gran que la mort de Belkadan o de Sernpidal.

Estan units? Va preguntar mentalment el Prefecte al Coordinador Bèl·lic.

La confiança de la criatura va eixamplar encara més el somriure en el rostre del Prefecte. Llavors va poder sentir el nexe d'unió enviat pel yammosk a tots els guerrers yuuzhan vong, als caces que tornaven i als milers que romanien a l'espera amagats a l'altre costat del planeta. Aquella era l'autèntica glòria del coordinador Bèl·lic, una eina perfecta de comunicació i coordinació. I en Da'Gara va notar la confiança dipositada pel yammosk en les defenses planetàries, compostes principalment per un camp d'energia creat pel propi poder de la criatura i pels nombrosos canons volcànics de les tres mónnaus, que, al seu torn, extreien l'energia del planeta mateix, els nombrosos dovin basal, estratègicament situats i amb els seus devastadors raigs tractors que podien enderrocar una lluna, per no parlar d'un caça, i els projectors de gravetat, que acabarien amb les comunicacions i els sistemes tecnològics.

Aquí arribaven, i el prefecte Da'Gara esperava ansiós.

En Han va mantenir el Falcó a la rereguarda mentre el gruix de la flota avançava. En Luke va fer el mateix amb el Sabre de Jade. Tots dos protegien la indefensa nau de càrrega de la Jaina. Tenint en compte que la batalla s'havia iniciat amb una desbandada de l'enemic cap a la cara oculta del sol, semblava que el comandant Rojo havia encertat en les seves previsions sobre el potencial de l'enemic.

Ara tenien un breu respir que en Han va utilitzar per esbrinar alguna cosa sobre el seu fill gran.

- On és el teu germà? -Va preguntar a la Jaina, el silenci de la noia li va dir tot el que necessitava saber.

- Luke, et necessito -va dir en Han.

- Ja ho he sentit -va ser la resposta -. Baixarem al planeta en tant el Renovador i la seva columna aclareixin... -la veu d’en Luke es va esvair. En Han va alçar la vista cap a la batalla i va comprendre per què.

Milers de coralites havien aparegut davant la flota i es desplaçaven veloços a banda i banda dels nombrosos caces. L'aparent desbandada es va convertir de sobte en una escena de caos absolut i de rugent batalla.

- Queda't aquí! -Va ordenar el Han a la Jaina. A continuació va accelerar el Falcó per unir-se al combat, amb el Sabre de Jade seguint-lo de prop -. Comença a disparar, noi -va dir a l’Ànakin.

- No em diguis noi -va ser la resposta d’en Lando des del canó inferior. La frase va acabar amb un crit de sorpresa quan una parella de coralites van passar fregant el Falcó.

En Han i la Leia els van ignorar i es van concentrar en la sobtada quantitat de naus que havia aparegut per atacar la flota. Més endavant i a una banda, dues fragates Ranger van obrir foc des de les seves dotzenes de bateries, enviant feixos làser en mil direccions i obligant als coralites de la zona a realitzar maniobres d'evasió brusques i desesperades, gairebé sempre amb poc èxit.

- Impressionant -va dir en Han.

-És el més nou i el millor -va començar a dir la Leia, però es va aturar i es va estremir quan va fer explosió un creuer proper al Falcó.

I llavors, un gran coralita va passar fregant la fragata Ranger que tenien més a prop. A través del sistema de comunicació, tots van escoltar al comandant confirmant la visualització de la nau enemiga. Després va ordenar apuntar totes les armes al front i va demanar a la resta de les naus que cobrissin l'atac.

La fragata va obrir foc, llançant la potent ràfega de làsers que va fregar el coralita...

... I va desaparèixer.

- Projectors de gravetat -va murmurar en Han sense alè -. Com el que hi havia a Sernpidal.

Llavors, la Leia va deixar anar un crit. En Han es va veure llançat contra el seu seient quan la seva dona va deixar caure el Falcó en picat per evitar dos coralites que s'aproximaven a ells.

- Tenen un projector de gravetat -va intentar explicar en Han -. Un de molt gran.

La Leia es va elevar i va donar la volta, situant de nou la nau davant la fragata. El coralita seguia absorbint els feixos de llum. Els doblegava amb un camp de gravetat tan intens que simplement semblaven desaparèixer, el coralita es va obrir pas fins a la fragata i es va posar entre ella i el seu company, que també va obrir foc a discreció.

I llavors, l'estranya nau enemiga va començar a girar. Ho feia cada vegada més ràpid i doblegant els raigs làser.

En Han i la Leia van sentir els crits dels pilots de la zona, que demanaven als comandants de les fragates que sortissin d'allà. I això van intentar, perquè van interrompre els atacs i van donar l'esquena al coralita. Però no van escapar i, sense adonar-se'n, van començar a orbitar al voltant de la nau enemiga.

Giraven cada vegada més ràpid i en una òrbita cada vegada més premuda.

Finalment, els tres van col·lisionar. En aquest precís moment el projector de gravetat del coralita es va esvair i la resta de les naus van sortir volant enmig d'una immensa resplendor d'energia.

En Han va mirar la Leia nerviós. Les fragates Ranger eren les segones millors naus que havien portat, i acabaven de perdre a un terç del grup.

En aquest moment van començar a rebre trucades d’en Kyp Durron i de la resta dels pilots dels caces, que s'estaven enfrontant en una acarnissada batalla contra un eixam de naus enemigues, el missatge no era de victòria, sinó de sorpresa.

- Són millors del que vam creure -va subratllar la Leia, contemplant i escoltant el distant espectacle de la batalla. Els Ala-X, que eren els millors caces, amb prou feines podien aguantar.

- Necessitem ajuda, Renovador! - Va pregar en Kyp.

Però el Renovador no donava a l'abast. Innombrables coralites esquivaven els seus devastadors canons i l’atacaven des de multitud d’angles.

- Anem a pel planeta -va ordenar el comandant Rojo per tots els canals. El gran destructor estel·lar es va precipitar cap al gèlid món i va començar a descarregar ràfegues làser amb les bateries frontals.

En Han i la Leia van tancar els ulls davant aquella imatge. En Jacen seguia allà baix.

El Sabre de Jade va creuar davant d'ells, disparant i amb diversos coralites enganxats a la cua.

- Et tinc -va dir en Han al Luke. Però quan va sortir en persecució del seu amic va haver d’aturar-se i donar la volta per no xocar de front contra els coralites que s'acostaven al Sabre de Jade, i que obrien foc sobre el Falcó.

Els quàdruples canons làser superiors van començar a retrunyir.

- Vénen molts! -Va cridar l’Ànakin des de la cabina de dalt.

-No et moguis -va intervenir en Lando -. Deixa que s'apropin. La frase va acabar amb una exclamació de sorpresa quan el Falcó es va veure sacsejat diverses vegades per un impacte en el flanc esquerre.

- D'on ha vingut això? -Va dir en Lando.

En Han i la Leia van realitzar totes les maniobres possibles amb el Falcó. Van baixar, girar, van caure en picat i fins i tot van donar voltes com si la nau fos un caça petit. I tot això, és clar, acompanyat pels habitants crits de C3PO.

Però els coralites eren bons, molt bons, i seguien els moviments de la nau coordinant els atacs a la perfecció.

Tot d'una, el canó superior va deixar de retrunyir i els raigs blaus que sortien disparats per sobre del pont del Falcó van cessar.

- Ànakin? -Va cridar en Han pensant el pitjor -. Ànakin!

El comandant Rojo es va adonar de seguida que tenia un seriós problema. La coordinació de l'atac dels coralites contra la seva condecorada nau era bastant brillant, i els esquadrons de caces enviats per protegir al Renovador ja tenien prou amb protegir-se.

I, el que era pitjor, encara que els projectors de gravetat que arribaven a la nau no semblaven prou forts com per deixar-la sense escuts, la sorprenent localització d'objectius per part dels caces enemics, que arribaven des de diferents angles però atacaven en els mateixos punts, estava debilitant de forma dràstica la potència defensiva del destructor estel·lar.

En Rojo va aclucar els ulls i, amb les bateries frontals del Renovador descarregant sobre la gelada superfície, va mirar fixament el planeta que creixia a la pantalla frontal.

En Rojo sabia que havien de trobar el seu punt feble.

Els informes de danys li arribaven per tot arreu, el Renovador patia nombrosos problemes i les baixes entre la tripulació anaven en augment. I llavors, un camp d'energia desconegut va atrapar al destructor estel·lar i les alarmes generals es van activar. Totes les trucades que no procedien del pont de comandament es van convertir en un estrèpit de soroll de fons.

El comandant Rojo sabia que no li quedava gaire temps.

L’Ànakin no estava ferit, però tampoc podia respondre. Es trobava assegut a la cabina contemplant els moviments coordinats i massa sincronitzats dels coralites. No podien estar improvisant aquest patró de vol, amb aquelles maniobres que es complementaven de manera tan increïble. No podien comunicar-se i reaccionar tan ràpid.

A l’Ànakin tot li resultava terriblement familiar.

- Estan units -va dir als seus pares -. Com la Jaina, en Jacen i jo al cinturó d'asteroides.

- Són bons pilots, això és tot -va replicar la Leia.

- Jo he vist coses millors -va afegir en Han.

L’Ànakin va negar amb el cap mentre escoltava els comentaris i els va ignorar. Va observar la dansa que els coralites executaven al voltant del Falcó i del Sabre de Jade i contemplà l'extensa coreografia que es duia a terme a tota la batalla. Estava convençut, i això li feia por.

Perquè no només els grups que estaven atacant el Falcó i el Sabre de Jade havien trobat un nivell de simbiosi per sobre del normal, sinó que tota la flota estava connectada! L’Ànakin es va quedar sense respiració. Va recordar com d’eficaços que havien resultat els seus germans i ell quan havien arribat en aquell estat. I només eren tres.

Però els coralites eren centenars, potser milers.

I actuaven com un de sol, podia sentir-ho, ho sabia, estaven units per alguna cosa semblant a la Força, però que no era la Força.

L’Ànakin va tornar a la realitat quan es va adonar que en Lando i el seu pare estaven cridant i va reprendre el control del canó.

La batalla va seguir esbocinant les forces de la Nova República. Resultava obvi que l'objectiu principal de l'enemic era el Renovador, el destructor estel·lar estava envoltat per un eixam de coralites que brunzia al seu voltant, foradava els seus escuts i atacava directament al nucli.

- Hem d'arribar a Rojo -va dir en Luke al Han -. Hem treure-li de sobre aquests caces per donar-li una mica de temps.

- Genial -va murmurar en Han sarcàstic -. Ara sóc el guardaespatlles d'un destructor estel·lar -va mirar la Leia amb una ganyota entremaliada -. No et sembla una mica irònic?

En Jacen gairebé va arribar a enfonsar el sabre làser en el pit d'un segon yuuzhan vong, però el guerrer era més ràpid del que havia pensat i es va arquejar enrere evitant el frec de l'arma. Els altres van envoltar el jove Jedi, i dos d'ells van treure uns estranys insectes, la resta va extreure de les seves bandoleres una mena de bastons.

En Jacen va descriure un arc rasant amb la fulla del seu sabre làser i va obligar els més propers a allunyar-se, el jove Jedi va veure el forat que hi havia obert a la fila d'adversaris i ho va aprofitar per saltar per sobre del forat del terra, obligant-los a seguir-lo. Dos d'ells van alliberar els seus insectes, que van resultar ser petits míssils vivents que es van dirigir cap a ell.

El seu sabre làser girà a dreta i esquerra, i les dues criatures van caure a terra.

Quatre guerrers van envoltar el forat i es van aproximar a ell, el cinquè va agafar un altre míssil vivent, però, en fer-ho, la Danni va saltar sobre ell i li va agafar la cara, el guerrer alienígena va grunyir i li va clavar el colze amb força al ventre, però la jove va serrar les dents, aguantar el dolor i va ficar els dits per sota del gnullith, el poderós guerrer va agafar el seu braç i li va impedir que arribés a treure-li la màscara.

La Danni va improvisar i va pressionar amb el dit al costat de nas del guerrer, en el punt d'obertura de l’emmascarador ooglith. Quan la criatura va començar a replegar-se, el yuuzhan vong va deixar anar la Danni, que va fer un pas enrere, va baixar l'espatlla i va empènyer al guerrer cap al forat.

El yuuzhan vong va caure de cap i, tot i que encara tenia posat el respirador, va empassar aigua, i, el que era pitjor, el seu vestit protector no va aguantar i l’encobridor ooglith va seguir replegant-se, l'aigua gelada va absorbir la calor del desprotegit guerrer, que va aconseguir nedar fins a la vora de l'aigua intentant tornar a la càmera.

Però ja era massa tard i els braços no li responien. Es va quedar desorientat, amb un dels apèndixs del gnullith mal col·locat i impedint-li la visió.

Va intentar agafar-se, però no va aconseguir pujar de nou, i les gèlides aigües se’l van empassar.

La Danni no ho va veure. Un altre yuuzhan vong li havia llançat un insecte i no aconseguia escapar d'ell. No podia parar-lo. La criatura li va colpejar al pit i la va deixar sense aire. La Danni va perdre la consciència i va caure a terra.

Els canons superiors i inferiors del Falcó bramaven sense parar. L’Ànakin era qui mantenia a ratlla la major part dels coralites que assetjaven al Falcó. El seu maneig de l'arma, girant d'un costat a un altre i seguint perfectament als objectius, era poc menys que espectacular.

En el Sabre de Jade, que anava al seu costat, en Luke i la Mara s'encarregaven de controlar l'armament des del pont de comandament. A més, la nau, que comptava amb disparadors més nous, més ràpids i més maniobrables, s'estava portant fins i tot millor que el Falcó. Però, tot i això, li costava molt avançar cap al Renovador.

El comandant Rojo llançava desesperades trucades d'auxili a través de la gairebé inintel·ligible barrera de soroll de fons. Un dels laterals del destructor estel·lar treia espurnes a causa dels impactes causats per una filera contínua de coralites.

Llavors, una ràfega de míssils va sorgir amb estrèpit d'uns cons d'aparença volcànica que van emergir a la superfície del planeta. En Rojo va cridar per última vegada.

La seva nau, cremant, va caure en picat cap al quart planeta amb una sèrie d'explosions en el seu interior que superaven fins i tot a les provocades per les ràfegues dels letals coralites.

Però els trets de les petites naus eren innecessaris, el Renovador havia mort.

En Jacen va bloquejar el cop d'un bastó i es va girar per aturar un altre impacte amb el seu sabre làser. A la meitat del gir va tirar la seva arma cap a enrere a la velocitat del llamp i va eliminar un altre insecte.

Després va parar el cop i va respondre amb una maniobra de gir i contraatac que va llançar acomiadat a l'alienígena.

Un altre guerrer va intentar detenir-lo i en Jacen no va poder acabar el moviment. Tot i això, es va veure obligat a donar la volta, girant-se a corre-cuita per respondre a dos atacs més, un alt i un altre baix, que li arribaven amb perfecta coordinació. En Jacen, guiat per l'instint, es va ajupir, i el següent insecte li va passar per sobre. O gairebé per sobre, perquè el jove Jedi va alçar el sabre làser i va tallar la criatura per la meitat segons passava.

Una sèrie d'intensos girs i cops van rebutjar tres atacs més, procedents de tres oponents diferents.

Va ser una defensa brillant, però en Jacen s'estava esforçant moltíssim i amb prou feines guanyava terreny. Eren guerrers excel·lents. Potser podria vèncer-los d'un en un i, amb una mica de sort, potser de dos en dos.

Però no a quatre. Ni en somnis.

Va seguir girant i tallant. Lluitava únicament per defensar-se. Fer una altra cosa, encara que fos ajudat per la Força, significaria la mort. En Jacen va seccionar un dels bastons i es va donar la volta esperant un atac semblant des de l'altre costat.

Però va veure dos alienígenes que es dirigien rabents cap a ell i li va costar un moment adonar-se’n del que realment passava. En aquell moment va veure unes mans humanes cobrint aquelles cares i tirant de les màscares.

En Miko Reglia no es va aturar i va aguantar el càstig per haver ficat els dits al punt d'obertura de l’encobridor ooglith. Quant els vestits vivents van començar a replegar-se, el Jedi malferit es va recolzar fermament en els seus talons i va empènyer amb totes les seves forces. Els seus sorpresos enemics van ser llançats cap al forat. I ell va caure amb ells.

En Miko va sentir com l'aigua gelada extreia el seu últim alè de vida. Va sentir el forcejament, els cops de puny i les puntades, però, en aquell últim acte de desafiament contra els yuuzhan vong, en Miko Reglia es va aferrar als seus adversaris de manera obstinada i va impedir que els dos guerrers grimpessin de tornada a la càmera. Estava resolt a no morir abans que ells.

A la cambra, un dels yuuzhan vong que quedaven va cometre l'error d’acostar-se al forat per intentar salvar algun dels seus companys.

En Jacen no va perdre un segon i va saltar en direcció a l’oscil·lant alienígena amb el sabre làser lluent. Llavors, quan l'altre guerrer va acudir en defensa del seu company, es va dirigir cap a ell i el va matar amb un ràpid cop al pit.

El seu sabre làser va realitzar un tall net amb facilitat i va sortir, ràpid i segur, per respondre al bastó amb el qual li atacava l'altre guerrer, que intentava recuperar la postura defensiva. Però en Jacen el va agafar pel canell, va agafar impuls i li va retorçar. Després va enfonsar el seu feix d'energia al pit del seu enemic.

- Miko! -L'única cosa que podia sentir era el crit de la Danni. En Jacen es va girar i va veure la jove arrossegant-se cap al forat -. Miko!

En Jacen mirà al voltant buscant solucions.

- Van portar un vestit i una màscara per a ell! Posa-te'ls! -Va dir a la Danni submergint-se a continuació pel forat.

La Danni ho va fer i, moments després, estava equipada i subjectava una de les torxes de liquen que els yuuzhan vong havien portat a la càmera. La jove gairebé se surt de l’encobridor ooglith quan en Jacen va reaparèixer de sobte davant seu, negant amb el cap per indicar-li que Miko Reglia havia mort.

En Jacen la va agafar de la mà i va bussejar amb ella sota l'escorça de gel, de tornada a la nau punxó. D'alguna manera, tots dos van aconseguir introduir-se en el petit vehicle.

Els canals oberts dels ponts de comandament del Falcó Mil·lenari i del Sabre de Jade només rebien missatges d'horror i pànic després de la destrucció del Renovador, el comunicat més destacat de tots era el d’en Kyp Durron, que demanava la retirada general.

- Salt a l’hiperespai! -Va ordenar en Kyp -. Tornem a Dubrillion!

- Feu-ho -va secundar en Luke en tots els canals -. De pressa!

La Jaina des del Bon Miner va fer sentir la seva veu.

-Oncle Luke, Jacen segueix allà baix!

En Luke va tancar els ulls, però no per conèixer la notícia, sinó perquè va veure una altra de les fragates Ranger esclatant en mil trossos.

- Nosaltres t’aproparem, Jaina -li va respondre -. Col·loca't entre el Falcó i el Sabre de Jade. Nosaltres t’acostarem.

La batalla es desintegrava davant seu. Els caces, creuers i fragates de la Nova República s'allunyaven del gelat planeta, cadascun perseguit de prop per un grup de coralites. En direcció oposada, una estreta formació de tres naus es dirigia cap al planeta amb les dues grans disparant els seus canons làser, el grup va seguir baixant sense perdre les posicions relatives i travessant l'atmosfera. Una atmosfera encara espessa per la boira que hi havia provocat el Renovador caient.

Tots van notar una energia punyent al seu voltant. Envoltava les naus i els seus propis cossos. Van sentir la pertorbació i l'energia, i els projectors de gravetat els van agafar. Fins i tot en Luke i la Mara, que formaven el millor equip de pilots i amb millor reputació de la galàxia, ho estaven passant malament per mantenir la trajectòria del Sabre de Jade. En Luke coneixia les coordenades que havia introduït en el sistema de navegació del trencaglaç, així que anava al capdavant. La Jaina va intentar parlar amb ell i va dir alguna cosa sobre que en Jacen havia alterat la ruta prop del planeta, però la seva veu es va esvair.

Tant era, va pensar en Luke, el Jedi va intentar localitzar al Jacen a través de la Força i, al principi, quan no va rebre resposta, es va espantar bastant. Però després es va adonar que aquell camp d'energia era tan potent que interferia fins i tot aquest nivell de comunicació personal. En Luke va tancar els ulls, es va concentrar més enllà de les barreres físiques i escoltà.

Els caces s'acostaven i s'abalançaven sobre ells, i els canons làser rugien. Van seguir avançant sense alterar el seu curs, però tots sabien que els hi resultaria impossible seguir així molt de temps, el planeta girava sota ells. Estaven molt a prop.

- Coordenades per hiperespai! -Va cridar en Luke diverses vegades.

-... a deixar-lo aquí! -Va ser la resposta incompleta d’en Han. En Luke va repetir les instruccions sense oferir alternativa.

- Saltarem quant Jacen surti -va explicar, però en Han va deixar anar de nou un ferm "No anem a deixar-lo aquí!".

Van sentir cridar a la Jaina.

- M'han donat! -Va explicar.

- Jaina! -Va cridar la Leia.

- No passa res -va respondre ella fermament.

Una explosió va esquinçar la capa de gel i una forma prima es va elevar en l'aire. Abans que en Han, en Luke, la Mara o la Leia poguessin articular paraula, el Bon Miner va lliscar entre les dues naus principals i va atrapar literalment al vol a la nau punxó. Abans que els quatre adults poguessin cridar d'alegria, el Bon Miner va desaparèixer, saltant a la hipervelocitat amb precisió absoluta.

En el pont del Sabre de Jade, la Mara relluïa d'orgull i admiració.

Els dos pilots del Falcó Mil·lenari es van quedar al·lucinats. Fins que en Han va aconseguir murmurar:

- La noia sap volar.

Una explosió va sacsejar el Falcó i la nau es va enfonsar lleugerament quan un raig tractor procedent de la superfície va estar a punt d'atrapar-lo, la qual cosa els hi va fer recordar que era hora de marxar.

Els coralites s'acostaven a les dues naus des de tots els angles imaginables. Els petits caces van disparar els seus míssils, les bateries de superfície van obrir foc i els projectors de gravetat dels dovin basal els van agafar fortament. Però tot allò ja no era nou per als quatre pilots, i menys per a Han Solo, de manera que les naus van sortir de l'abast dels yuuzhan vong i van saltar a l'hiperespai, el Falcó primer i el Sabre de Jade just després.

Havien escapat per poc i, aparentment, en Jacen també. Així i tot, cap d'ells s'atrevia a cantar victòria.

Següent