III
-Bé -va dir en Cavv
mentre es netejava la suor del front -, no hi ha dubte que podia haver-nos anat
millor.
-Això és una forma
de dir-ho.- L’Sconn va donar un cop d'ull a la carnisseria que s'havia format a
la sala i va moure el cap -. És genial! Sense els IMPES, no tenim ningú que ens
porti fins el Guardià.
En Cavv es va
aclarir la gola i va creuar els braços.
- Soc un pilot
bastant bo, saps?
- Tal com ens estan
sortint les coses, el més probable és que ens duguis directes a un forat negre.
- L’Sconn va posar el seu blàster de canell esgotat en mode de recàrrega i es
va recolzar pesadament sobre una de les caixes, que es trobava ara completament
coberta de marques de blàster -. Voto per abandonar aquesta missió estúpida,
tornar a casa i emborratxar-nos amb whisky corellià.
-Sempre ens queda la
“Estratègia d'Endor”, nebot.
- No, gràcies, sóc
al·lèrgic al pèl d’ewok.
-No anirem realment
a Endor (de vegades em pregunto en quin abocador làser vas obtenir teu
cervell), seguirem els passos d'alguns dels majors Herois de la Rebel·lió i...
- Morir de forma
horrible?
- No. Colar-nos en
el cau del vornskr disfressant de vornskr.
L’Sconn va creuar
els braços sobre el pit.
-Em nego a ser els
quarters posteriors de nou.
-Escolta, si fessis
cas a les meves indicacions en lloc de ser tan tossut, mai t'hauries caigut a
aquesta piscina de Lady Jalaka.
-No podia sentir res
amb aquella ridícula disfressa. Sinó haguessis estat tan amarat en brandi savareen per donar-me indicacions
coherents, mai hauria passat. I no importa com de bona que sigui la festa, no
és divertit passar tota la vetllada mirant-te el...
-Concentra't en la
tasca actual- li va interrompre en Cavv.- El fet és que tenim una feina
important a fer i que la farem. Sense importar el que costi.
- Parlant de costos,
encara no m'has dit quant ens pagaran per aquesta empresa absurda.
- Quant?
-Sí. Em refereixo a
“crèdits”. Com a “més val que sigui gaire”. Com a “més del que em pugui
imaginar”.
En Cavv va quedar
uns segons en silenci. Després va dir:
- Res.
- Per què serà que
no em sorprèn?
-Bé, hi ha el salari
habitual com a membre de l'UAE. Més el plus de perillositat.
- Què? No formo part
de cap grup d'operacions de la Nova República!
-Tècnicament...
-No va dir l’Sconn
secament.- Ja m'han donat abans el discurs de reclutament, així que estalvia't
la saliva.
-Llavors no rebràs
cap compensació en absolut -va dir en Cavv arronsant les espatlles-. Pensa-hi,
nebot. Si això ens surt bé podries ser un oficial de rang.
- No m'importa el
rang ni els diners. No vull una cosa i ja tinc més del que necessito de
l'altra. Sóc un lladre que ha excedit la seva vida útil. La galàxia li ha fet
una broma irònica a Sienn Sconn. He robat prou per ser feliç en aquesta vida,
però la meva vida encara no és feliç.
- És per això que
ara quan faig un robatori ho faig amb un propòsit. Adquirir coses per a una
causa. Una bona causa.
-Continua sent un
mitjà per un fi. He malgastat la vida buscant una cosa que ara me n'adono que
mai he volgut si més no. M'he convertit en el pudent ric desocupat a qui solia
robar.
- És això el que
realment penses? Què tot allò ha estat per a res?
- Per a res realment
valuós.
-És curiós que
pensis així. El valor és una mesura subjectiva. Pot ser que la Comissió de
Regulació Galàctica estableixi el tipus de canvi per als crèdits, però el que
realment és important per a nosaltres només ho podem decidir nosaltres. - En
Cavv va somriure lleugerament -. Per això pretenc acabar aquesta missió.
- Llavors moriràs.
- Potser mori. Però
almenys hauré mort intentant-ho.
- No hi ha res pel
que valgui la pena morir.
La mirada d'en Cavv
es va perdre en la distància.
- Potser no t'hauria
d'haver portat amb mi.
- Un home sol no pot
marcar la diferència.
- Potser no, però
sense aquest primer home que planti cara, mai hi hauria un segon, un tercer o
un quart. Tothom comença sol.
-Alguns de nosaltres
vam acabar sols.
- Només estem
atrapats en les presons de les nostres pròpies ments.
- I quin llegendari
filòsof va il·luminar aquest sense sentit?- Va preguntar l’Sconn amb sarcasme.
- Jo. - En Cavv va
sospirar.- Vés a casa, nebot. Creia que aquesta missió et vindria bé, però veig
que estava equivocat. Et desitjo la millor de les sorts en qualsevol camí que
decideixis seguir.
En Cavv va obtenir
el codi de control de la llançadora de l'imperial mort i va abandonar lentament
la suite.
- Que la Força
t'acompanyi, Sienn.
L’Sconn es va quedar
allà, dret entre els silenciosos morts.
***
En Cavv va fer una
pausa per veure com l’Unirail partia de l'Estació Sensyno i després va avançar
cap a la llançadora espacial classe Lambda. El vell lladre es va aturar a
l'ombra de la gran aleta dorsal. Va usar el codi de control per fer baixar la
rampa d'accés i va entrar a la nau. Els seus passos eren pesats i tenia les
espatlles caigudes.
Va saber que alguna
cosa anava malament tan aviat com va entrar a la cabina. Fins i tot abans que
la figura asseguda a la cadira del copilot, una taca de gris imperial, es
tornés cap a ell.
En Cavv va tractar
de treure el seu blàster de mà, encara que probablement ja fos massa tard. Se
suposava que només hi havia d'haver dos d'ells, va divagar la seva ment.
- Ningú hauria de
morir sol- va dir l’Sconn, mirant-lo des de la cadira de comandament. El seu
nebot vestia un uniforme imperial i, per variar, semblava mitjanament
respectable.- Ni tan sols un vell bantha tossut com tu.
En Cavv encara
somreia quan l’Sconn va donar la volta a la seva cadira i murmurà:
- En lloc de
quedar-te aquí com un gotal amb la mandíbula fluixa, per què no fas quelcom
útil i accedeixes a l'ordinador de navegació? Així quan saltem a la velocitat
llum potser realment acabem aquest viatge al costat de cert Súper Destructor
Estel·lar en lloc d’enmig d'algun sol. Encara que, pensant-ho bé, no estic molt
segur de quina de les dues coses seria pitjor.
***
El Guardià aguaitava gegantí a l'altre
costat del parabrisa principal de la llançadora. Fins i tot en la seva ruïnosa
condició actual, el Súper Destructor Estel·lar era una vista impressionant. De
fet, la superestructura marcada per la batalla semblava encara més amenaçadora
per la seva capacitat de sobreviure a semblants ferides.
La poderosa nau de
guerra imperial avançava en una maldestra òrbita al voltant d'un gran món verd
blavós.
- On estem? -Va
preguntar en Cavv.
- En el més remot de
la Vora Exterior. Què apropiat -va dir l’Sconn assenyalant la pantalla -.
Aquest d'aquí és el planeta Soullex.- Va comprovar les lectures de sensors-. I
hi ha tres guarnicions prefabricades a la superfície. Bé, això hauria de
limitar un xic la dotació de la nau... amb 10.000 a baix, només quedarien uns
100.000.
El comunicador va
brunzir, ressonant per la cabina.
- Crec que és per a tu
-va dir l’Sconn-. Saps, reconeixeran als seus camarades. I nosaltres no som
ells.
- Envia'ls un
missatge de text. Estem tenint un problema amb el nostre sistema de
comunicacions.
La resposta va
arribar ràpidament.
-Diuen que no hi ha
cap error -va informar l’Sconn.
En Cavv va disparar
un parell de vegades amb el seu blàster a la unitat de comunicacions de la
llançadora.
- Ara sí.
L’Sconn va llegir la
pantalla.
- Rebut. Volen que
ens mantinguem a l'espera i ells ens remolcaran a la llançadora l'interior.
- Estem dins, nebot.
- Per desgràcia, -va
respondre l’Sconn. La llançadora es va sacsejar lleugerament amb ells quan va
quedar atrapada en l'adherència del raig tractor del Guardià -. I ara què?
***
- La llançadora ha
arribat, almirall -va informar l'oficial de pont pel comunicador -. Però hi ha
hagut un petit problema.
En Gaen Drommel
aixecà la mirada de la seva novel·la i va obsequiar al comandant –en Drommel no
podia recordar el seu nom en aquell moment -amb una gèlida mirada.
L'almirall va deixar
calmadament al llibre antic sobre el seu escriptori, i el pesat volum
enquadernat en cuir va cruixir posant-se sobre el brillant plastiacer.
- Em falla la
memòria, comandant, o vaig donar ordres específiques que no em molestés?
La imatge de
l’embadalit comandant va parpellejar per un instant a la pantalla i després va
desaparèixer per complet. L'almirall va passar un dit enguantat pel panell de
control i va abandonar en silenci les seves estances.
***
La coberta de
comandament del Guardià estava en
silenci, tota una gesta tenint en compte la quantitat de gent que ocupava
l’ampli espai. En Drommel va creuar la coberta amb les seves calculades i
llargues gambades habituals fins trobar-se cara a cara amb l'oficial inferior.
- Ha desobeït la
meva ordre.
-Les meves
disculpes, almirall. Simplement vaig suposar que vostè voldria...
- Mai suposi,
comandant. Sap què passa amb aquells que suposen, oi?
-Sí, senyor -va
respondre ràpidament el comandant, però no semblava segur que aquesta fos la
resposta correcta.
Es va escoltar una
crepitant detonació. El comandant va caure al polit terra. Mort.
- Ho veu? Ha tornat
a suposar. I li acabava de dir que no ho fes. – En Drommel lliscà el blàster
fumejant de tornada a la seva funda i va escombrar amb la mirada a la resta de
la tripulació del pont congregada -. Tothom ha après la lliçó d’avui?
Ningú va parlar.
- Bé -va assentir en
Drommel, passant com si res per damunt del cadàver-. Ara, ocupem-nos d'aquesta
llançadora.
***
En Cavv va grunyir
mentre intentava introduir-se en l'armadura de soldat d'assalt.
L’Sconn va alçar una
cella. El lladre més jove ja s'havia vestit, excepte pel casc que es va quedar
fermament encaixat tan aviat el va lliscar al seu lloc. L’Sconn quasi s'havia
arrencat el seu propi cap tractant de treure’s aquest trasto, i no tenia massa
ganes de repetir el claustrofòbic incident.
- És normal que el
vestit corporal sobresurti així entre les plaques d'armadura?
- Nebot?
- Sí, oncle?
- Calla.
Després d'un
reguitzell de malediccions corellianes i una mica d'ajuda per part de l’Sconn,
en Cavv va aconseguir entrar a l'armadura.
En Cavv es va mirar
a si mateix i va moure el cap.
- Com aconsegueixen
utilitzar aquests paios la unitat sanitària?
- Potser no ho
facin. Això explicaria per què estan sempre de tan mal humor.
L’Sconn va agafar
una de les carrabines blàster.
En Cavv va comprovar
la càrrega del paquet d'energia de l'arma i va indicar al seu nebot que
continués. Els dos homes van agafar els seus cascos...
Just quan la pesada
porta blindada es va obrir de sobte i un brillant droide platejat es va quedar
mirant la sala de subministraments.
Hi va haver un
moment de silenci, i llavors el droide va cridar alarmat:
- Intrusos! Espies!
Impostors! Dissident...!
La resta va quedar
esmorteït quan l’Sconn tapà amb una mà el cridaner vocalitzador i va tirar de
l’atònit droide cap a l'interior.
***
En Drommel observava
mentre l'equip de tècnics estava inclinat sobre la llançadora. La seva
expressió romania neutral però després del que havia passat amb el comandant
ningú volia acostar-se massa a ell.
L'almirall va
concentrar la seva atenció en un dels tècnics inferiors que s'esforçava en un
compartiment ventral. L’eixut oficial estava tractant d'obrir a la força
l'escotilla d'accés. Després d'una sèrie de fortes empentes, l'obstinat
compartiment es va obrir, deixant caure dos cossos sobre el desafortunat
tècnic. Tots dos individus portaven únicament la seva roba interior gris. Un
joc de robes civils i un uniforme imperial rebutjat formaven un poti-poti al
seu voltant.
El personal mèdic,
que esperava diligentment fins a ser necessitats, s'hi va acostar ràpidament
per a fer un diagnòstic.
-Estan vius, però
seriosament atordits.
En Drommel va
assentir i llavors va dirigir la seva atenció al tècnic en cap. L'home va
assenyalar els tres contenidors que estaven sent carregats en un trineu
repulsor.
-Sembla que tota la
càrrega és aquí, senyor.
L'almirall el va
mirar fixament.
-Però ho tornaré a
comprovar per estar absolutament segur -va afegir precipitadament el tècnic en
cap.
En Drommel no va
poder reprimir un lleuger somriure. La por era extremadament efectiva per
mantenir l'ordre, era una lliçó que havia après d’en Tarkin. L'almirall es
considerava a si mateix alguna cosa més que un simple estudiant de la
naturalesa humana. Era cert que havia après de grans homes, però, encara més
important, en Drommel havia après dels errors que aquests havien comès. I
certament no repetiria aquests errors tan estúpids.
En Niovi, el coronel
de tropa, va començar a bordar ordres a l’esquadró de soldats de marina allà
reunits.
- Els intrusos han
de ser trobats. Alertin totes les estacions per començar una recerca a totes
les cobertes. Tenim molta nau de cobrir...
- Cancel·li aquesta
ordre. – En Drommel es va dirigir cap a l'home excessivament entusiasta -.
Només estem buscant els dos primers soldats d’assalt que van tenir contacte amb
aquesta llançadora. Ells seran els nostres impostors, així que trobi’ls i
detingui’ls.
- Soldats d'assalt,
senyor? -Va preguntar el coronel.
L'almirall va alçar
una única cella.
- A menys que algú
vegi a dues persones nues corrent per la nau. En aquest cas, detinguin-les
també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada