III
En Bardrin li havia
dit que la mansió i les terres de Praysh estaven situades a prop del centre
d'una de les majors ciutats de Torpris. Ell va oblidar esmentar, però, que
aquesta secció en concret de la ciutat estava d'altra banda completament
composta de barris baixos.
O almenys així li
semblava a la Mara mentre maniobrava el seu lliscant terrestre pels tortuosos
carrers cap a les altes parets del complex, fent una ganyota de dolor davant
les escombraries i les ruïnes amuntegades en els carrerons entre els ruïnosos
edificis i intentant no colpejar cap dels esparracats captaires que vagaven al
llarg del carrer. Allà es trobaven individus d'una dotzena d'espècies
diferents, tots amb el mateix aspecte de desesperació, i es va trobar
preguntant quant d'això era conseqüència de la presència de Praysh a la ciutat.
Passant un últim
grup d'éssers, va aconseguir arribar a la porta lateral a la qual li havien dit
que fos. Flanquejant estaven un parell de guàrdies drach'nam, que semblaven
encara més gegantins que l'usual per a la seva espècie a causa de la seva
pesada armadura corporal. Cadascun d'ells sostenia un fuet neurònic, amb un
blàster enfundat i un llarg ganivet a punt a la reserva.
- Ei, hola - els va
cridar alegrement, mirant els fuets amb la classe de menyspreu que reservava
per a les armes innecessàriament bàrbares -. Tinc aquí un paquet per seva
Primera Grandesa Chay Praysh, un regal del Mrahash de Kvabja. Puc entrar?
Un dels guàrdies
gairebé va deixar anar una rialleta, ràpidament ofegada.
- Segur - va dir,
movent-se pesadament cap a ella -. Porta'l aquí i li farem una ullada.
La Mara va lliscar
fora del vehicle i va extreure el cilindre d'embalatge del compartiment de
l'emmagatzematge posterior. Era gran, d'un metre d'alt i mig de diàmetre però
bastant lleuger, consistint la major part del seu contingut en el material dels
coixins per al delicat globus flotador que havia demanat prestat al Bardrin.
- És algun tipus
d'objecte d'art car, crec - va dir, posant-lo amb cura a terra davant d'ell.
- Ah, això és, bé -
va convenir el guàrdia, mirant a la Mara de dalt a baix -. Un moment.
Va tornar a la porta
i va començar a parlar per un panell comunicador incrustat a la paret. Hi va
haver un lleuger moviment al costat de la Mara...
[Deixa-ho i vés], va
dir en veu baixa una veu alienígena darrere d'ella.
La Mara es va
tornar. Una femella togoriana estava dreta darrere del lliscant terrestre, amb
el seu pelatge embullat i brut; clarament només era un dels captaires que
vagaven pel carrer. Però els seus ulls grocs eren brillants i vius, i mostrava
lleugerament les dents als guàrdies.
- Disculpi? -
preguntar la Mara.
[He dit que ho
deixis i te’n vagis], va dir l'alienígena, vocalitzant les paraules de l'idioma
comercial Ghi amb alguna dificultat. [Aquí estàs en gran perill.]
- Oh, no sigui
ximple - va dir la Mara, agitant el cap amb casual despreocupació mentre se
sorprenia davant el coratge de la togoriana a arriscar-se així. Clarament, ella
sabia o sospitava el que els hi passava a les femelles humanes que vagaven prop
de la fortalesa d’en Praysh, però intentar allunyar d'aquesta manera una
potencial presa davant els nassos de l'esclavista ratllava en suïcidi -. Només
vaig a lliurar un regal a seva Primera Grandesa, això és tot.
La togoriana va
xiuxiuejar.
[Estúpida: tu ets el
regal], va grunyir. [Fuig, mentre encara puguis.]
- Bé, tot a punt -
va dir el guàrdia, apagant la unitat de comunicacions i caminant cap a la Mara.
Ella va retrocedir davant seu, assegurant-se de mantenir una expressió
agradablement neutra a la cara. Si ell tan sols arribés a sospitar que la
togoriana havia intentat advertir-la, podria haver-hi repercussions
desagradables -. Pot entrar amb el seu regal.
- Gràcies - va dir
Mara, inclinant-se per recollir el cilindre...
Una mà enguantada va
caure amb un cop sobre la part superior del paquet.
- Després que
nosaltres ho desempaquetem, naturalment.
La Mara va sentir
tibar els seus músculs.
- Què vol dir? - va
preguntar cautelosament, mentre s'alçava de nou.
El guàrdia ja tenia
el seu ganivet fora, un arma dentada d'aspecte horrible amb un mànec consistent
en una sèrie de gruixudes pues, esmolades com agulles, col·locades cap amunt i
cap avall alternativament des de la base de la fulla.
- Vull dir que el
desempaquetarem aquí fora - va dir, mentre enfonsava la fulla sota la tapa -.
Mai se sap el que algú podria intentar introduir dins d'un paquet, ja m'entén.
La Mara va fer una
ullada per sobre de la seva espatlla al segon guàrdia, amb la sensació que les
coses anaven sobtadament i terriblement malament ondulant a través d'ella.
Encaixat en el seu amagatall entre la capa interna i l'externa del cilindre,
hagués apostat qualsevol cosa que el seu sabre de llum podria travessar sense
problemes qualsevol escàner d'armes estàndard que els guàrdies d’en Praysh
haguessin usat amb el paquet. Però desempaquetar-lo fora de la fortalesa no era
una possibilitat amb la qual hagués comptat.
- I què passa si ho
trenca? - va preguntar ansiosament.
- No es preocupi,
estem acostumats a fer això - li va assegurar el guàrdia -. H'sishi, crec que
ja us vaig dir que se suposa que els escombriaires heu de quedar darrere de la
línia.
[Perdoneu], va dir
la togoriana, en to gairebé humiliat. [Vaig veure el metall brillant...]
- I esperaves ser la
primera a aconseguir alguna cosa, huh? - El guàrdia va acabar d'obrir la tapa i
va separar la primera placa d'escuma d'embalatge -. Aquí teniu, escombriaires -
va dir sorollosament, llançant la tapa i l'escuma carrer avall.
Abruptament, els
lladres agrupats van entrar en acció, llançant-se cap als trossos voladors com
si fossin valuoses joies en lloc del fems no desitjat. El guàrdia va continuar
excavant, llançant més plaques d'escuma a la confusió, fins que va arribar el
globus flotador del centre.
- Aquí està - va
dir, introduint les mans en l'embalatge i extraient acuradament el globus -.
Bé. D'acord - va afegir, donant el globus a la Mara -. Ara pot entrar.
La Mara va empassar
saliva, mirant al cilindre mentre el guàrdia continuava desfent l'embalatge
fins al fons i llançant els trossos. Va alçar la vista...
I es va trobar els
ulls grocs de H'sishi fixos en ella. La Mara va sentir com els seus llavis es
tensaven, i llavors, per la seva sorpresa, l'alienígena va mostrar lleugerament
les dents, com si s'imaginés què és el que estava buscant. Llavors va haver un
moviment al seu costat, i la Mara va mirar cap enrere a temps de veure com el
guàrdia alçava el mateix cilindre sobre el seu cap i el llançava cap a la
bullent multitud busca-raons.
Una dotzena de
captaires van abandonar la seva lluita per l'escuma rebutjada i es va llançar
cap al punt on aterraria. Però H'sishi va ser més ràpida. Amb un sol salt va
arribar sota el cilindre, agafant-lo en els seus braços i xiuxiuejant un
advertiment als dos o tres que van intentar prendre-li. Un altre xiuxiueig, i
la multitud es va retirar reticentment.
- Suposo que
realment volia el metall brillant - va dir el guàrdia amb un somriure de
menyspreu -. Bé, humana, anem.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada