Ofensiva (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28

Feia temps que la nit havia caigut, fosca i densa, quan va sonar la primera alarma. Les tropes d'ajuda enviades a terra per l'almirall Kre'fey havien col·locat sensors que detectaven l'energia d'infrarojos que emanaven els yuuzhan vong. Quan va ressonar la primera sirena, dues Ala-TIE de l'Esquadró Fort van sortir cap a on s'havia detectat moviment per a un reconeixement ràpid de l'àrea.

En Gavin va contemplar als Ala-TIE enlairant-se i partint cap al sud. A simple vista, es van convertir en puntets de llum, però ell podia seguir-los en el seu monitor principal. Va escoltar les converses i va percebre la tensió a la veu d'un dels pilots quan va veure una llarga columna de yuuzhan vong avançant.

Al lluny, a uns sis quilòmetres, uns projectils de color vermell foc avançaven cap als caces. Les naus van aconseguir evitar-los fàcilment i van aconseguir informar del que havien vist.

- Múltiples contactes, control. Infanteria a peu, dos vehicles grans i dotze de més petits. Els grans generen anomalies gravitatòries i porten canons de plasma, els petits només canons. Contacte aeri imminent. Fotem el camp d’aquí.

En Gavin va prémer un botó de la unitat de comunicació.

- Murri U a tots els Murris. Que es noti. L'enemic és allà fora i anem a piconar-lo - va introduir la seqüència d'ignició i va esperar que els sistemes de potència i armament es posessin en verd -. Leo, dóna'm la freqüència tàctica de la base i fes-me un senyal quan hi hagi una emergència.

L'androide va xiular una resposta afirmativa.

En Gavin va activar els motors de propulsió i va accelerar. Quan va agafar velocitat, va prémer l'interruptor que situava els alerons en posició de combat i va girar el timó cent vuitanta graus.

- Grup U amb mi.

Pel canal de comunicació li van arribar multitud de sorollets indicant-li que els seus pilots havien rebut l'ordre. Leo li va mostrar al monitor molts contactes enemics enfront de la nau. Hauria de conformar-me amb aquestes possibilitats en contra i resar perquè els puguem vèncer.

Va activar els quatre làsers i va col·locar la quadrícula de tret per apuntar a un coralita que perseguia a un dels Forts que tornaven. En Gavin va prémer el gallet secundari i va deixar anar una ràfega de dards calòrics.

- Fort, vira a babord.

El lleig va virar cap a l’estribord d’en Gavin i el coralita girà per mantenir-se en la cua de l'Ala-TIE. En Gavin es va desviar a estribord i va col·locar el caça enemic a tir. Mentre en Nevil cosia a trets al coralita, en Gavin va prémer el gallet secundari i va deixar anar una ràfega de làser. El forat negre emprat per absorbir els trets del Quarren van interceptar els tirs d’en Gavin, però només va aconseguir desviar-los cap al dovin basal que generava el buit.

El làser el va colpejar i va travessar la rocosa coberta de la nau. Alguna cosa es va evaporar en un núvol de vapor i la popa del coralita va començar a baixar. Segons després, l'últim tret làser esclatava en l'altra part de la nau. El coralita es va quedar suspès en l'aire per un instant amb el morro apuntant cap amunt. La segona ràfega d’en Nevil el va puntejar amb forats vermells i brillants. Un devia donar a un dovin basal, matant-lo, ja que la nau va entrar en barrina i es va estavellar en algun lloc.

En Gavin va veure que el cel s'incendiava com a Coruscant el Dia de l'Alliberament. Els trets de plasma omplien l'aire. Els feixos làser verds i vermells, així com els blaus d'ions, es desviaven cap a terra. La llum intermitent il·luminava les dues grans siluetes que avançaven ombrívoles a la nit, però en Gavin no podia captar cap detall. Va estar a punt de demanar a Leo que iniciés el mode d'atac de terra per fer-se una idea del que enviaven els yuuzhan vong a la base, però s'aproximaven caces enemics que requerien la seva atenció.

I la tindran. Va situar a un en la quadrícula i va estrènyer a fons el gallet. Tota la meva atenció.

L'ansietat nerviosa dels pilots va despertar al Luke, i el rugit dels caces enlairant-se garantia que no tornaria a adormir-se. Abans de sortir de la tenda es va posar una túnica a l'espatlla i es va penjar el sabre làser del cinturó. Va contemplar als caces dirigint-se al sud i, per un moment, va desitjar estar en un d'ells. Un cop més, en una escaramussa amb l’R2.

Es va estremir, sabent que aquest tipus de records no eren el tipus de coses en què devia pensar un Jedi. El gust pel combat era un mal necessari, només tolerable quan un Jedi el contenia per enfocar-lo únicament en la defensa dels altres. La línia que diferencia l'acció ofensiva i la defensiva sempre és molt difícil d'apreciar, però en aquest cas, veient a la gent que sortia endormiscada de les seves tendes, fregant-se els ulls i murmurant, va saber en quin costat es trobava.

La Mara es va apropar a ell.

- Què vols que faci?

L'ansietat de la seva veu anava d'acord amb la recança de la seva expressió.

- Vols que sigui sincer?

La Mara va dubtar un moment i va assentir.

- Em refio de tu, Luke.

- Bé. Vull que trobis a la Leia. Segur que està per aquí organitzant als civils. Ara mateix necessito que vagis a ajudar-la, no volem que ningú pateixi. Sé que preferiries...

La Mara el va fer callar posant un dit sobre els seus llavis.

- T'he dit que em refio de tu. Sé que m’enviaràs on creguis necessari, i si em necessites en una altra part, m'ho diràs.

En Luke va abraçar la Mara amb força.

- T'estimo moltíssim, Mara. Per això i per tota la resta.

- Ja ho sé, Luke -La Mara va tirar el cap cap enrere i va recolzar el seu front a la d'ell -. Si cada un compleix el seu deure, acabarem amb els yuuzhan vong. Compto amb això.

- Compto amb això -En Luke la va besar i la va abraçar com si fos l'última vegada. Després la va deixar anar reticent -. Que la Força t'acompanyi.

- I a tu, amor meu - ella li va fer l'ullet i es va allunyar cap al centre del campament -. Quan em necessitis, estaré aquí.

Ell va assentir i va córrer cap al perímetre sud. No va trigar a trobar-se amb el coronel Bril'nilim un twi’lek encarregat de les tropes de la Nova República que escorcollava la distància amb uns macrobinoculars. En Luke va percebre la frustració que sentia el líder del comando i va procurar no molestar.

El twi’lek es va girar i li va donar els prismàtics.

-Potser tu vegis una cosa que jo no veig.

En Luke no va agafar els macrobinoculars.

- Els yuuzhan vong hi són, però això és obvi. És probable que hagin enviat una avançada d'esclaus perquè pateixin la major part de les baixes. On em necessites?

En Bril'nilim assenyalà al sud.

- A tu et posaria aquí, i als teus nebots al sud-oest. Avisa’m si veus alguna cosa estranya i enviaré algú a investigar.

- A les seves ordres, coronel -En Luke es va girar, va retrocedir un pas i es va trobar amb els seus nebots -. Ho heu sentit?

En Jacen va assentir.

-Sí. L’Ànakin i jo anem cap allà, tu et quedes aquí. Si veiem alguna cosa estranya, avisarem.

- Bé. Vosaltres aneu a investigar, entesos?

Els lekkus del coronel Bril'nilim van tremolar quan es va girar.

- Més us val entendre-ho. No volem herois. Les meves tropes obriran foc contra qualsevol cosa que no s'hagi identificat, i un Jedi amagat podria ser-ne una. Entesos?

- Sí, senyor - van dir els dos joves Jedi a l'uníson.

En Luke i el coronel van somriure.

- Molt bé, endavant. M'agrada tenir tres Jedi al front. Només espero que cap de nosaltres vegi molta acció.

- Aquí Fort Set. Em vindria bé que algú em cobrís l'atac.

La Jaina va prémer seva unitat de comunicació.

- Murri Onze amb tu, T-7.

-Gràcies, Escuradents.

La Jedi va girar cap amunt amb l'estabilitzador de babord i va realitzar un bucle que la va situar a estribord de l'Interceptor-X, mirant a la formació de terra. Les ales TIE de l'Interceptor-X van deixar anar una ràfega que va sobrepassar el seu llarg morro d'Ala-X i que va impactar al mig de les files yuuzhan vong. Encara que la Jaina no podia veure molt bé a la llum verda dels làsers va tenir la impressió que les tropes yuuzhan vong ni fugien ni perdien la formació. I també em semblen més petits, més baixets del que suposava per les descripcions d’en Jacen.

Un coralita va girar i es va dirigir cap a l’Interceptor-X. La Jaina va obrir foc sobre el yuuzhan vong, que va generar immediatament un buit que va absorbir gairebé tots els trets. La Jaina va seguir avançant i va deixar anar un quàdruple tret enmig d'una ràfega, la qual cosa va fer allunyar el yuuzhan vong. Quan va virar a babord, ella va fer el mateix i es va anivellar amb la popa del T-7. No m'agrada fer d'escut, però ho he de fer perquè dispari.

El morro de l'Interceptor-X va deixar anar una flamarada i va disparar un torpede de protons. La Jaina va aprofitar la inèrcia del llançament i va guanyar una mica d'altitud. El torpede va fer impacte sota ella a la primera muntanya en moviment, i va explotar formant una lluent bola platejada que va il·luminar la nit.

El sistema antienlluernament de l'Ala-X es va activar immediatament, eliminant gairebé tota la brillantor, però, tot i així, li va permetre veure el que passava en el punt d'atac. El torpede havia detonat a cent metres de l'objectiu i, encara que un buit havia engolit la major part de l'energia, la resta de la mateixa havia provocat el caos entre les tropes. L'energia va evaporar als soldats, eliminant companyies senceres en un obrir i tancar d' ulls. Altres van sortir acomiadats, com joguines destrossades per un nen cruel. L'ona expansiva va fer caure diversos vehicles, que la Jaina veia com estructures amb forma de cúpula muntades sobre extremitats, semblants a un raspall de milers de truges. Alguns van caure d'esquena, amb les potetes agitant-se en l'aire, mentre que altres es van aturar mentre es cremaven les seves extremitats.

Però el més impressionant era el vehicle gran cap al qual el T-7 havia dirigit el projectil. Igual que els petits, estava recobert per una closca òssia. Al llarg del llom i en els extrems tenia protuberàncies semblants a banyes de les que brollaven trets de plasma. La Jaina no podia veure si eren mòbils, però la majoria apuntaven en direccions des de les que podien enderrocar als caces.

Es va estremir perquè li va donar la impressió que era com un enorme llimac cuirassat amb espines.

La Jaina va donar un brusc gir a estribord i va tornar a posar-se a babord abans de deixar anar una ràfega a la cosa, a la qual va decidir anomenar Serra, l'abreviatura de serralada. Un buit va interceptar els seus trets i la Serra va llançar plasma en la seva direcció. La jove va aconseguir esquivar gairebé tots els projectils i va escoltar el brunzit dels seus escuts absorbint la resta. Els sensors van informar d'altres anomalies gravitatòries i va suposar que eren dovin basal intentant llevar-li els escuts, però la seva esfera de compensació havia estat ampliada per rebutjar aquest tipus d'assalt.

Es va elevar i va accelerar cap a la batalla que es desenvolupava fora de l'atmosfera, a la caravana de naus. Quan va invertir el vol del caça per elevar-se, va veure en terra altres detonacions de torpedes de protons. Li va semblar com si haguessin explotat abans d'hora, el que va provocar la mort de molts soldats i va desestabilitzar els vehicles petits. Es va alegrar de comprovar que la seva estratègia funcionava, però temia que no fos suficient.

- Espurnes, quina distància hi ha entre les explosions més properes i les més llunyanes?

L'androide li va mostrar la resposta al monitor secundari.

La Jaina es va estremir. Aquesta distància significava que la columna yuuzhan vong mesurava almenys cinc quilòmetres. És igual com de bé que disparem. Si no enderroquem a les Serres, no podrem impedir que els yuuzhan vong arribin al campament. I quan hi arribin...

La Leia es va sobresaltar en sentir una mà a l'espatlla. Es va donar la volta ràpidament i es va portar la mà a la pistola làser. Però va resultar ser la Mara, que es va recolzar en el casc del vaixell de càrrega on s'ocultaven a la seva ombra. La Leia la va mirar un instant i es va portar l'altra mà a la gola.

- Quin ensurt m'has donat.

- Ho sento. En Luke em va enviar a buscar per quedar-me amb tu.

- Esteu segurs? No hauries d'estar...?

- Descansant? -La Mara va negar amb el cap -. Mai he anat d’indefensa, així que aquí estic. I tu què hi fas aquí?

La Leia va assenyalar al perímetre nord-est del campament.

- La gent s'està reunint al centre del campament, però un parell de famílies d'aquí no han sortit encara. Volia venir a per ells... però, no sé, vaig tenir una sensació...

La Mara va alçar el cap i va mirar a la llunyania, més enllà del vaixell de càrrega.

- Alguna cosa dolenta?

- No, per res.

La Mara va assentir i va desenfundar el seu sabre làser.

- No has pogut percebre res amb la Força, oi?

- Què?

La Mara va assenyalar a una de les tendes. Era obvi que dins hi havia moviment, però la Leia va utilitzar la Força i no va percebre vida a l'interior.

-És impossible.

- No tant.

La Mara va sortir disparada i el seu sabre làser es va obrir en una guspirejant fulla blava. La dona va tallar les cordes que tibaven la lona de la tenda, i aquesta va caure sobre les tres figures durant un segon. Immediatament, les tres siluetes van esquinçar la tela vermella i van sortir a l'exterior.

Els tres guerrers yuuzhan vong es van quedar dempeus un instant. Eren alts, però, pel que portaven posat, no semblaven tan atlètics com els havien descrit. Anaven recoberts d'una espècie de carn pàl·lida, excepte per les banyes que la travessaven i per les caputxes, que no portaven posades. S'havien vestit i, als seus peus i descoberts per la lona esquinçada, la Leia va veure 3 cadàvers nus coberts de sang.

De seguida va saber el que havia passat. Uns yuuzhan vong s'havien colat al campament, havien matat diversos refugiats i utilitzaven els seus emmascaradors ooglith per semblar humans. Si hi ha més entre els autèntics refugiats, podrien estar matant gent innocent. El desig d'arrencar a córrer per donar la veu d'alarma lluitava al seu interior contra la imatge dels tres guerrers dirigint-se cap a la Mara i el seu sabre làser. He de protegir la gent, però no puc abandonar la Mara. Què puc fer?

Següent