Ofensiva (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

En Luke Skywalker va veure a través de la porta oberta del dormitori a la seva dona ajaguda al llit. Estava còmodament estirada, amb els cabells vermells de matisos daurats estès al seu voltant com un halo. El seu pit s'alçava i descendia rítmicament i suaument; plàcidament, en realitat. Això li va recordar la poca pau que havien conegut durant la seva vida en comú.

Al costat d'ella hi havia diverses peces doblegades i destinades a omplir les bosses de viatge que jeien als peus del llit. La de la Mara estava gairebé plena. Ell encara tenia dos per fer. En Luke va somriure adonant-se de com de considerada que era la seva dona, i la va admirar per l'esforç extra que havia realitzat traient les bosses d'ell, tot i l’extenuant fatiga que acompanyava a la seva malaltia.

Va entrar a l'habitació en silenci, intentant no molestar-la, però ella va obrir els ulls.

- Luke. Que bé que siguis tu.

- A qui esperaves?

Ella li va dedicar un somriure una mica feble, però amb la força suficient per fer-lo estremir.

- A l’Ànakin. No vull arribar tard.

- No et preocupis per això. L’Ànakin és un noi molt comprensiu -En Luke va col·locar a un costat les peces doblegades i es va asseure als peus de la Mara -. Com estàs?

La comissura de la seva boca va esbossar un tènue somriure.

- Tu ets el Mestre Jedi, digues-m'ho tu.

En Luke va emprar la Força per entrar-hi i es va trobar amb les defenses que la seva dona havia aixecat. Era com si la Mara s'hagués embolicat en espines i s'hagués protegit amb una armadura fabricada amb el fuselatge de les naus. Més enllà hi havia quilòmetres d'embolcalls que la subjectaven amb força. Cada línia de defensa li impedia més el pas, però llavors va aparèixer una petita i mínima obertura que li va permetre endinsar-se més.

Finalment, més enllà de l'embolcall i després de creuar un oceà d'imatges, esperances i temors, va arribar al centre de la Mara. Quan la veia a través de la Força, sempre apareixia d'un blanc brillant, flamejant i ardent. Era la persona més vibrant i vital que havia conegut en la seva vida; cosa bastant notable tenint en compte que l'Emperador va intentar apagar la seva vitalitat quan ella va estar al seu servei.

La malaltia que patia havia minvat part de la seva fortalesa, però seguia resistint-se a ella. Podia sentir la Força fluint a través del cos de la seva esposa, reconstruint constantment el dany i mantenint a ratlla la malaltia. Les primeres trobades amb els yuuzhan vong l'havien distret i hi havien provocat un avanç de la malaltia, però ella havia fet un esforç suprem per recuperar-se.

Encara no està bé, però està recobrant forces. En Luke va somriure.

- Jo diria que ho estàs fent molt bé, amor meu.

La Mara es va reclinar al llit i li va acariciar a la galta.

- Ho estic fent millor, però no és suficient.

- Dóna-li temps, Mara -ell la va besar al canell -. La impaciència condueix a la desesperança.

- I la desesperança és pròpia del Costat Fosc -va assentir la Mara lleugerament -. Ho entenc, Mestre Skywalker.

En Luke va negar amb el cap.

- Ja saps a què em refereixo.

- Ja ho sé, Luke, i sé per què ho dius. La teva empatia i la teva precaució són dues de les teves millors qualitats –es va tombar, doblegant els genolls perquè el seu marit tingués més lloc.

En Luke va recolzar la barbeta al genoll d'ella.

- No et fa res que l’Ànakin t'acompanyi a Dantooine?

Ella va negar amb el cap.

- De veritat que puc anar sola, si se’l necessita en una altra part.

- Si no el necessites puc assignar-li una altra missió -el Mestre Jedi la va besar al genoll -. No vull que carreguis amb el meu problema.

- Luke! –La  Mara va alçar la veu i el seu to va sonar una mica afectat -. Quan ens vam casar, els teus problemes es van convertir en els meus.

- Sí, però l’Ànakin és part de la meva família, i tu, per la teva infància, no vas tenir l’oportunitat de...

La Mara li va clavar una mirada d'un verd flamejant.

- Vés amb compte amb el que dius, Vaig-créixer-com-fill-únic Skywalker.

En Luke va riure en silenci.

- Cert, ho capto.

- I capta això també. Quan vaig accedir a casar-me amb tu sabia en el que m'estava ficant. Vam acordar compartir les nostres vides, el que significa compartir tant els problemes com les coses bones -la Mara va tancar els ulls un instant -. L’Ànakin em cau bé i entenc pel que està passant -va obrir els ulls de nou -. Se sent culpable per la mort d’en Chewbacca. Hi va haver una època en què jo em vaig sentir culpable de la mort de l'Emperador. Tots dos hem perdut a algú que era un pilar fonamental en les nostres vides. Si li puc ajudar amb això, bé, almenys no haurà de passar per les coses que jo vaig passar per aconseguir superar-lo.

Mirà al Luke.

-És clar, m'imagino que no li emociona la idea de cuidar una vella malalta durant el seu retir de salut en un remot planeta.

- La veritat és que va acceptar la missió amb ganes. Li vaig dir que t'estava confiant a la seva cura i va agafar la responsabilitat amb actitud positiva. Ha fet una bona feina reunint tot el que necessitareu a Dantooine.

La mirada de la Mara va relluir.

- T'he agafat aquest punt de cautela, Luke. Què passa?

-És evident que he de millorar el meu control -va sospirar -. Ja saps com són els mapes estel·lars. Dantooine és a prop de la Vora Exterior, i podria trobar-se en la zona ocupada pels yuuzhan vong, si és que existeix aquesta zona. Enviar a l’Ànakin i a tu sols allà...

-És probablement el millor pas que pots donar per investigar l'abast de la invasió -va replicar la Mara, asseient-se i col·locant-se diversos coixins a l'esquena -. Com ja hem parlat, de moment els atacs que hem patit no tenien caràcter bèl·lic. No hi va haver reconeixement de forces enemigues, ni assentament de bases que poguessin servir de suport. No s'ha apreciat cap element propi d'una invasió. Passi el que passi, a partir d'aquest moment haurem de ser més curosos. Ara saben que estem alerta.

- No puc refutar la teva lògica, però no m'agrada la idea d'enviar-te a primera línia de foc.

-Però Dantooine no és un objectiu militar tan estratègic. Per això l'Aliança Rebel el va escollir com a base i després el va abandonar. I per això en Tarkin no el va destruir amb l'Estrella de la Mort.

En Luke, que es mostrava intranquil, va arronsar les espatlles.

-Estàs donant per fet que el seu concepte d'objectiu militar és el mateix que el nostre. Recorda el que van fer a Belkadan. Potser els seus criteris de selecció siguin diferents dels nostres.

-Una altra raó perquè hi hagi llocs de recerca per tot arreu, per endevinar les seves accions.

El Mestre Jedi va negar amb el cap.

- Digui el que digui anul·laràs les meves preocupacions fins al punt de demostrar-me que l’Ànakin i tu heu d'anar a Dantooine, oi?

-Això passa perquè et conec perfectament, amor meu -La Mara li indicar amb el dit que s'acostés.

En Luke es va reclinar sobre el llit, recolzat en els colzes.

- No em coneixes millor que jo, Mara.

- Ni tan bé com et coneixeré quan siguem vells -ella es va tirar cap endavant i li va besar al front -. I sóc conscient que la teva preocupació per mi, i per tots els Jedi que sortiran de missió, no és més que un mecanisme que utilitzes per no pensar en els perills als quals t’enfrontaràs. Després de tot, nosaltres anem a planetes en els quals podrien aparèixer els yuuzhan vong. Tu, en canvi, vas a un en què sabem que han estat. No tenim ni idea del que pot haver-hi a Belkadan.

- Només vull trobar alguna cosa que et curi. Vas dir que hi vas sentir una connexió entre la plaga d'aquest planeta i la teva malaltia. Si puc aconseguir alguna cosa que sigui més útil...

Ella li va posar un dit als llavis.

-Ho aconseguiràs, Luke. Després de tot el que hem passat, no permetré que em mati una simple malaltia. Si la cura procedeix de Belkadan, doncs bé; però si hem de buscar en una altra part, doncs bé també. La clau és tenir la certesa que la meva malaltia està connectada als yuuzhan vong. I, si és així, quan em restableixi, els yuuzhan vong ho pagaran.

En Luke va aixecar el cap i la va fer un petó als llavis.

- Quan tu i jo, això... estàvem en bàndols oposats, aquest mal geni em feia témer que finalment hagués de combatre amb tu. Ara gairebé em fan pena els yuuzhan vong.

- S'ho han buscat ells solets. Ningú els va convidar a venir -La Mara li va tornar el petó, llargament i apassionadament -. No et preocupis per mi, Luke. Tingues cura d’en Jacen i de tu. A l’Ànakin i a mi no va a passar-nos res.

Ell va assentir.

- Ja ho sé -la va tornar a besar -. Et trobaré molt a faltar, saps?

La Mara li va passar la mà pels cabells.

-Jo també et trobaré a faltar, espòs meu, però aquestes separacions esporàdiques són una cosa que també vaig acceptar quan em vaig casar amb tu. Ens separem ara per poder estar junts per sempre. No és el millor tracte del món, però tampoc el pitjor. I, de moment, espòs meu, és un tracte que a mi em satisfà plenament.

Següent