Ofensiva (XXIX)

Anterior

CAPÍTOL 29

En Corran va mirar la Jens mentre s’ajupia entre les roques i escorcollava el campament yuuzhan vong. L’estudiant estava asseguda contra una gran roca amb les cames encongides i una consola sobre la falda. Va prémer un parell d'interruptors i una sonda esfèrica va començar a brunzir i a elevar-se del terra. De l'aparell va sorgir una antena, i de la base va emergir una sèrie de petits sensors.

En Corran li va fer un gest, i ella va enviar la sonda cap a l'esquerra per entrar al campament pel nord. La bola negra va surar plàcidament cap a l'assentament, va envoltar algunes de les petxines petites i es va dirigir cap a les mitjanes. Quan estava enfront de la qual albergava als dos guerrers yuuzhan vong, la Jens va utilitzar un estroboscopi per observar la zona i va comprovar que l’esfera es movia cap al nord.

Els dos guerrers van sortir precipitadament de les petxines i van assenyalar la sonda. Un va entrar de nou i va sortir amb armes, una armadura i l'equivalent yuuzhan vong del calçat per a la sorra. Mentre es vestia i contemplava la sonda, l'altre va entrar per agafar el seu equip. Quan va sortir, els dos van arrencar a córrer darrere de la sonda, que havia desaparegut darrere de les dunes al nord del llac.

En Corran mirà la Jens.

- Mantingues-los ocupats. Quan entrem a la closca gran, digues-li a la Trista que enlairi. Estarà aquí en cinc minuts, aspergirà la zona de bombes d'essència de matança i et recollirà. Després ens traurà a nosaltres. Si no hem sortit en aquest moment, doneu-nos per morts i foteu el camp d'aquí. No vull preguntes, d'acord?

La Jens va assentir.

- Bona sort.

-Gràcies, te la desitjo a tu també.

Va mirar a Ganner.

- Preparat?

El jove va assentir i va saltar sobre una roca. En Corran va envoltar la pedra rere de la que s'havia amagat i va córrer com li permetia el calçat especial.

En Ganner va arribar el primer, es va ajupir per treure’s el calçat, el va llançar a un costat i va córrer cap a la petxina gran. Va agafar el sabre làser, però no el va activar.

En Corran es va treure el calçat, però el va recollir amb la mà esquerra.

Després va córrer darrere d'en Ganner i va arribar a la petxina gran immediatament després que ell. En Corran va tirar les sabates a l'entrada i es va treure el sabre làser. No el va activar tampoc, però acariciava el botó d'encesa amb el polze dret.

En Ganner s'havia detingut a la gran gola que constituïa l'entrada a la petxina. Les parets, el terra i tota la superfície eren suaus i variaven d'un color ivori fosc al rosa clar. En algunes zones de la paret hi havia punts de color gris fosc, però en Corran no sabia el que eren. Les parets també semblaven una mica fosforescents, però va pensar que era la llum del sol filtrant-se a través de la closca.

En Ganner va avançar i va baixar un parell de graons cap a l’estança principal. D'ella partien uns túnels que en Corran va suposar que conduïen a altres sales. El fet li va fer preguntar-se pel tipus de criatura que havia generat la closca. La superfície era molt polida però no estava relliscosa. L'únic que s’escoltava eren les seves pròpies respiracions i el frec de la sorra acumulada a la sola de les seves botes.

Quan van donar la volta a un racó de l'escala, la sala gran es va obrir davant dels seus ulls. En Ganner es va quedar bocabadat i va fer un pas enrere. En Corran va aclucar els ulls i va creuar per davant del seu ajudant cap al centre de la sala. Va contemplar als dos estudiants i va desitjar de cor que estiguessin morts.

Havien estat penjats d'unes estructures pels turmells, les cuixes i els canells. Tenien els peus per sobre del cap i les extremitats completament immobilitzades. Tots dos estaven nus. Unes petites larves blanquinoses de la mida d'una baralla de sàbacc s'afanyaven a les seves esquenes, clavant-los les arpes i introduint apèndixs com agulles en la carn. Els dos nois tenien la pell coberta de filets de sang que regalimava a terra.

Sota ells, hi havia una criatura que s'assemblava més a una llengua que a un llimac, i que s'acostava lentament, netejant la sang.

En Corran va utilitzar la Força per comprovar com estaven els estudiants. Patien moltíssim dolor, però la seva presència a la Força era potent i pura. Havien patit cops i tortures, però seguien vius.

En Ganner va fer un pas endavant i va agitar una mà cap al Vil. Les criatures blanques van sortir volant i es van colpejar contra la paret. Després van caure formant una pila lluent i bavosa. En Ganner va encendre el sabre làser i va tirar cap enrere per tallar un dels enganxalls i alliberar parcialment al Vil.

En Corran va percebre una punxada de dolor en Vil i va alçar la mà.

- No, Ganner, espera.

- No hi ha temps per esperar, Corran.

-Al Vil li ha donat la punxada quan li has tret els insectes. Fes-ho també amb la Denna. A veure si passa el mateix.

En Ganner va assentir, i els insectes punxadors de l'altre estudiant van sortir disparats. La Denna va sentir una punxada de dolor i en Corran va captar tensió en els lligams del braç.

- Ho sabia. Aquesta estructura els manté estables i els hi provoca un nivell de dolor constant.

- Per què?

- No ho sé –En Corran li va mirar incrèdul -. És lògica vong. No sé què els hi passa pel cap o per què fan el que fan. Hem de trobar la forma de treure'ls d'aquí.

L'intercomunicador d’en Corran va sonar.

- Horn, endavant.

- Aquí Jens. Els yuuzhan vong estan de tornada. Han deixat de perseguir la sonda.

Això no és bo. Fes alguna cosa per atreure la seva atenció. Necessitem temps.

- No us queda molt. La Trista està a punt d'arribar.

- Monstre Sith! -En Corran es va enfurismar -. Ni temps de jugar, ni temps de pensar.

En Ganner va alçar el sabre làser de nou.

- Anem a tallar això.

- I si no funciona? Imagina't que les corretges es tensen i els amputen els braços. No és un bon pla.

- I què fem?

En Corran es va passar els dits pels cabells, es va acostar a la Denna i li va clavar els dits al braç. Va percebre a través de la Força una onada de dolor que traspassava a la jove, però també va observar que els lligams cedien lleument.

- Això és. Els manté en un nivell de dolor constant. Si l'estructura percep massa dolor, afluixa la pressió. Hem de causar dolor, molt dolor, perquè l'estructura els deixi anar.

El jove Jedi va assentir.

- Com? Els colpegem? Els hi trenquem algun os? Els hi donem tocs amb els sabres?

- Podria funcionar, però evidentment els mataria -En Corran va esbossar un somriure macabre -. Hauré de fer-los creure que estan sentint dolor.

En Ganner va alçar la mirada i va assentir respectuós.

- Ah, si. Endavant.

- No és tan fàcil – En Corran començà a arremangar-se la màniga esquerra -. Em costarà una mica.

- De què parles?

- Alguna vegada t'has trencat alguna cosa?

En Ganner va assentir.

- Una cama.

- I et recordes de quin fa mal, oi?

-Sí.

-Però no recordes quant. La ment funciona així. Oblides els dolors realment aguts per poder seguir endavant. Les dones obliden el dolor del part, si no, seríem tots fills únics – En Corran va sospirar -. Puc projectar dolor en les seves ments, però he de sentir-lo per fer-ho bé.

- Com? -Va preguntar en Ganner amb cautela.

En Corran es va posar entre les dues estructures, mirant a Vil i d'esquena la Denna.

- Tu posa't davant la Denna. Quan les màquines la deixin anar completament, has de fer un tall als lligams. Tu a ella, i jo a Vil.

- D’acord.

- I ara la part difícil -En Corran va estendre l'avantbraç esquerre cap a Ganner amb la mà oberta i el palmell cap amunt -. Una altra de les habilitats que tinc a la Força és poc freqüent. En determinades circumstàncies puc absorbir quantitats d'energia sense patir danys. Per apreciar el dolor que necessito, vull que donis un cop del teu sabre làser en el meu avantbraç. No massa, m'agrada com està. El millor serà que tu el subjectis i que jo apropi el braç.

En Ganner es va quedar bocabadat.

- No parles seriosament.

- Vols salvar-los o no?

-Però...

- Però res. Preparat?

En Ganner va assentir i va alçar el sabre làser.

En Corran va notar el brunzit prop de la seva carn quan va elevar el braç. La calor de la fulla li va vaporitzar pèls, omplint l'estada de l'olor de la proteïna cauteritzada. En Corran sabia que aquesta aroma no era res comparat amb el que vindria després. Va empassar saliva, va estirar la mà i va pujar el braç un altre centímetre.

Una agonia encegadora li va recórrer el braç fins al cervell. Per reflex, va recórrer a una tècnica Jedi per rebutjar el dolor, però es va aturar. Es va concentrar i va absorbir l'energia de la fulla. Mirà amb els ulls entretancats i va veure la carn envermellida que començava a cremar-se. Sortia fum, i el dolor es va consolidar. Després, quan va veure que començava a ser greu, va recórrer a la Força, va extreure el dolor i el va projectar en els estudiants.

Un segon, dos i tres. En Corran va deixar que l'agonia fluís a través d'ell cap al Vil i la Denna. Tots dos es van estremir, ell tremolava. Els dos estudiants van cridar quan la seva carn va cruixir. Ell tenia la mandíbula tan premuda que va notar el gust de la sang.

Els lligams es van deixar anar i van deixar caure als estudiants el mig metre que els separava del sòl. Les corretges es van tensar de nou, lluents i negres, com el cuir humit. En Corran va encendre el sabre làser i va descriure un cercle amb la fulla, tallant totes les corretges. Després va caure de genolls, sobre el cos prostrat d’en Vil.

Panteixant, en Corran va intentar recórrer a una tècnica Jedi per suprimir el dolor, però no va aconseguir concentrar-se prou. El món va començar a posar-se borrós i fosc al seu voltant. Va aconseguir desactivar el sabre làser, i es va debatre entre el desmai i la imperiosa necessitat d'aixecar-se i marxar.

Va alçar el tors. Hauria seguit aixecant-se, però en Ganner el va agafar del coll de la túnica.

- Corran, estàs...?

- Funcional? Sí -la preocupació d’en Ganner va ferir una mica la seva vanitat. No és bo que em vegi tan feble. Va intentar aixecar-se, i en Ganner li va anar a agafar del braç esquerre per ajudar-lo, però en Corran va xiular per impedir-li-ho.

- No em toquis el braç.

- Tan malament el tens?

-Està, diguem, cruixent -En Corran agraïa el fet que la màniga s'hagués baixat, tapant-li la cremada, però els dits ennegrits li deien més del que volia saber. Va trontollar posant-se dret i es va abraçar el braç masegat -. Com són?

- Han perdut el coneixement. Haurem d’arrossegar-los...

Un xiuxiueig agut i l’esclafit d'un fuet va interrompre a Ganner. En Corran es va redreçar lentament i va mirar cap al corredor de sortida. Els dos guerrers yuuzhan vong hi eren, alts i amenaçadors, amb les armadures granats i les articulacions verdoses que accentuaven la seva naturalesa extraterrestre. El guerrer principal va bordar una ordre als dos Jedi i la va acompanyar amb un altre espetec del seu amfibastó.

En Corran va forçar un somriure.

-Sembla que no els hi agrada la idea que els traguem arrossegant, Ganner. Sembla que necessitarem un altre pla per sortir d'aquí.

Següent