Ofensiva (XXX)

Anterior

CAPÍTOL 30

La imatge del seu marit li va venir al cap de cop i volta, i la Leia va saber la resposta a la seva pregunta. Amb un mig somriure, va treure la pistola làser i va disparar dues vegades al primer dels yuuzhan vong. Els raigs vermells li van donar a l'espatlla i al pit, i li van fer girar. Una mena de pus espès va brollar de l'encobridor ooglith i va esquitxar al segon guerrer. El tercer va saltar cap a la Mara agitant les urpes.

El segon va estirar la mà cap a la Leia en el moment en què la dona l'apuntava amb la pistola làser. Una cosa fina i punxeguda va girar per l'aire i li va donar a l'avantbraç. El dolor li va pujar fins a l'espatlla i va obligar a la Leia a deixar anar l'arma. La dona es va ajupir per recollir-la amb l'altra mà, però, alçant el cap, va veure al seu enemic saltant sobre ella.

De genolls, la Leia va aixecar el braç per reflex per rebutjar el yuuzhan vong, però el guerrer mai va arribar fins a ella. En Bolpuhr va ser com una taca de moviment i el va detenir en l'aire. Els dos van caure pesadament i van rodar per terra, però el yuuzhan vong va aconseguir deixar-se anar del noghri. En Bolpuhr va sortir acomiadat en la foscor i va rebotar contra el terra abans d’enredar-se entre els cadàvers i els esquinçalls vermells de la tenda.

El yuuzhan vong que havia estat detingut es va aixecar i es va acostar a la Leia trontollant. Va caure de genolls i l’encobridor ooglith va començar a desprendre’s lentament. Sobre l'estèrnum de l'alienígena sobresortia l'empunyadura d'una daga noghri, i quan el guerrer va caure de cara, la Leia va veure la punta ennegrida de l'arma apuntant per la seva esquena.

Més enllà de l'alienígena mort, la Mara s'enfrontava al seu enemic amb gest ferotge. La dona, que havia col·locat el sabre paral·lel al seu avantbraç dret, va allargar la mà esquerra, es va ajupir i va esperar, observant. El yuuzhan vong es va amagar també, amb les mans flexionades. Va encongir les espatlles i es va recolzar sobre l'altre peu.

La Mara va fer un pas endavant i es va ajupir. El guerrer es va abalançar cap a ella, però la dona ja havia retrocedit. Les urpes del yuuzhan vong van passar per on havia estat el cap de la Mara, que es va recolzar en el peu dret i va donar una estocada circular que va esquinçar el ventre del yuuzhan vong. L’encobridor ooglith es va fondre amb el toc de la fulla, i la carn va fumejar mentre el feix d'energia tallava al guerrer per la meitat.

La Mara es va allunyar d'ell, però el yuuzhan vong se les hi va arreglar per fer-li una rascada a la cuixa esquerra quan queia. Donant una volta completa, ella va brandar el sabre i el va decapitar. El cos es va estremir. En el cap, que va sortir comiat, les dents carrisquejaren uns segons abans de morir. La Mara va córrer cap a la Leia.

- Estàs molt malament?

La Leia va negar amb el cap i es va sobresaltar quan la cosa que tenia al braç va treure potetes i va intentar desenganxar-se d'ella. La Mara va retrocedir i va tocar l'insecte amb la punta del seu sabre làser per matar-lo. La Leia es va sacsejar la criatura amb la mà i va aconseguir arrencar-se-la de la carn.

- Quin fàstic.

La Mara li va esquinçar la màniga de la túnica i li va embolicar el braç.

- Serà millor que et mirin això.

-Després. Podria haver-hi més yuuzhan vong entre els refugiats. Hem de comprovar-ho...- La Leia va alçar la vista -. On és Bolpuhr?

- No ho sé -La Mara es va aixecar i va ajudar a la Leia a aixecar-se -. Estava per aquí darrere, a prop de la tenda, no?

-Sí -La Leia va córrer cap a les restes de la tenda, es va aturar i va caure de genolls -. Pels ossos negres de l'Emperador, no.

El noghri estava estirat panxa enlaire amb els ulls sense vida cap al firmament. Les urpes del yuuzhan vong se li havien clavat profundament al coll i al pit. Mort, el noghri que havia complert amb el seu deure de manera valenta i incansable semblava més petit, més infantil i aterridorament innocent.

La Leia es va estremir. Si els yuuzhan vong poden matar noghris només amb les mans... Va negar amb el cap i va tancar els ulls d’en Bolpuhr.

- Això és el pitjor al que ens hem enfrontat mai, oi, Mara?

La seva cunyada va moure el cap d'un costat a un altre.

- Si ho és, no ens queda gaire temps. Tu vés a pels refugiats i mira si pots distingir els yuuzhan vong. Potser només van entrar aquests tres. Comprovaré les tendes d'aquesta zona i acordonaré el perímetre. Et trucaré si hi ha problemes.

- No vull deixar-te aquí sola.

La Mara li va fer l'ullet amb valentia.

- No estic sola. Tinc la Força... Vés. Si et quedes, m’aigualiràs la festa.

En Luke Skywalker va clavar la mirada en la foscor. Les detonacions dels torpedes de protons i dels míssils d'impacte s'acostaven. Podia sentir les ones expansives travessant-lo. A la llum dels trets, veia els vehicles aproximant-se cada vegada més. Els rajos de plasma omplien el cel, el tenyien de taronja i provocaven explosions en l'aire més vegades de les que li hauria agradat veure. Les runes queien del cel amb fúria, s’escampaven i cremaven per terra, causant danys ocasionals i il·luminant les hordes que s'aproximaven.

En Luke es va assecar el palmell de la mà en el mantell, se'l va descordar i se'l va treure. Va utilitzar la mà dreta per agafar amb força el sabre làser i va comprovar una vegada i una altra que tenia prop el botó d'encesa. Va utilitzar la Força per calcular la distància fins al front i va poder pressentir la línia d'esclaus yuuzhan vong apropant-se al campament.

Un dels soldats apostats al seu costat li va mirar i va somriure.

- Si vostè està nerviós, llavors no passa res perquè jo ho estigui.

En Luke ho va pensar un moment i va assentir. En totes les batalles en què havia lluitat, fins i tot a Hoth, els combats havien estat entre màquines controlades per homes. Pilotar un Ala-X o dirigir un lliscant per la neu no requeria ni més ni menys valor que la lluita cos a cos, però era més impersonal. Els seus trets derrocaven caces o destrossaven transports imperials. I si els enemics sobrevivien, no passava res. Era part del joc, part de la noblesa que, en opinió de molts, tenia aquest tipus de combat.

Però l'enfrontament a terra no era noble. El propòsit de l'acció era matar tots els enemics possibles abans que el matessin a un. Era íntimament personal perquè els objectius eren altres éssers vius, i no màquines que els transportaven. L'èxit consistia que caiguessin, i sí, un enemic podia rendir-se, però això no era ni molt menys tan noble com capturar un pilot després de derrocar la seva nau.

Això es tracta de matar, simplement. En Luke podia percebre les afeblides tropes avançant a només cinc-cents metres de distància. Més enllà, els caces deixaven anar ràfegues sobre les tropes de terra. Feixos de trets verds i vermells travessaven la nit, vaporitzant als soldats. En Luke percebia dolor procedent dels que morien, però gens d'ansietat per part dels que sobrevivien. O no els importa encaminar-se a la seva pròpia mort o són incapaços de preocupar-se pel que els hi passi.

A la seva dreta, el coronel Bril'nilim va fer un senyal. Els vaixells de càrrega van començar a obrir-se. La nau de l’Èlegos es va elevar i va surar cap endavant, escopint projectils d'energia escarlata amb els canons làser i escalfant la foscor al seu pas. La nau va fer estralls entre les files dels yuuzhan vong, el nombre va disminuir, encara que no massa. A la llum de les llunyanes explosions o dels cadàvers ardents, en Luke va veure les tropes alienígenes més a prop que mai.

Quan els yuuzhan vong es trobaven a dos-cents metres de distància, els soldats van començar a disparar. Els seus trets es van iniciar de forma lenta i cautelosa, sense pànic. Els raigs vermells volaven per tot arreu i se submergien en les ombres. Alguns yuuzhan vong giraven abans de caure, altres es desplomaven directament, i altres panteixaven i s'asseien, tombant-se després com si s'anessin a dormir.

A uns cent metres, els alienígenes van a córrer, de manera que els soldats d'assalt van accelerar els seus trets. Van seguir encertant objectius, però els buits de les línies enemigues s'omplien ràpidament, mentre l'onada de yuuzhan vong s'acostava més que mai. Més petits i fornits que els yuuzhan vong als quals en Luke s'havia enfrontat, aquests soldats semblaven rèptils. Eren com trandoshans, però més compactes. Del front els hi sortien unes calcificacions més semblants a protuberàncies que a banyes. En Luke va sospitar que eren els dispositius que utilitzaven els yuuzhan vong per controlar-los.

Els vehicles grans van començar a expulsar plasma contra les improvisades muralles. Els trets retrunyien a terra, que s'estremia, esquitxant l'aire de fang i runa. Els trets curts queien sobre les primeres files dels yuuzhan vong, i els que donaven en el blanc topaven contra els escuts de les naus o contra les fortificacions. Aquests últims van derrocar les fortificacions, provocant baixes entre els soldats d'assalt i, el que era pitjor, obrint bretxes a la muralla que permetien a les tropes enemigues infiltrar-se al recinte.

En Luke va córrer cap al buit més proper i va encendre el sabre làser. La fulla verda va xiuxiuejar i petà mentre la brandava d'un costat a un altre, derrocant als soldats amb aparença de rèptil. Les tropes yuuzhan vong anaven armades amb petits amfibastons que es congelaven en forma de garfi, s'enganxaven en braços i cames i els seccionaven d'una estirada. El sabre làser no podia tallar els amfibastons, però les tropes eren massa lentes per impedir que en Luke els assestés estocades o els travessés el pit.

Atès que podia sentir a les tropes esclaves amb la Força, matar-los era increïblement senzill. Sabia on anaven a estar i el que volien fer. Un toc per aquí i un cop al cap, o un bloqueig i després una estocada al cor. No estava lluitant contra els soldats, sinó contra el temps. Si trigava tres o cinc segons amb cada un, no podria matar-los a tots. Li feien retrocedir metre a metre amb l'ímpetu del seu assalt, i ni amb el suport de la Força podia matar-los prou ràpid.

Com que no em passi alguna cosa pel cap, això s’acabarà, s'haurà acabat del tot.

La Leia va córrer al centre del campament i va agafar la carrabina làser d'un dels refugiats de guàrdia. Va trobar la Danni i la va portar a part. Després va indicar al Lando que s'aproximés.

- Necessito la teva ajuda -va dir Leia a la Danni.

-Estàs sagnant -va comentar en Lando.

-No és res, almenys de moment -va tornar a dirigir-se a la Danni -. Necessito que empris la Força. Pots percebre emocions, oi?

La Danni va assentir rígida.

- He estat intentant tancar-me a elles. Tothom està espantat -va mirar cap avall -. Com jo.

- Mira, crec que hi ha yuuzhan vong entre la gent utilitzant emmascaradors ooglith per fer-se passar per persones. Hem de trobar-los.

La Danni va parpellejar i es va tapar la boca amb la mà.

- Yuuzhan vong aquí? Amagats aquí?

La Leia va agafar a la noia per l'espatlla.

- Tranquil·litza't, Danni. Pots fer-ho. Has de fer-ho.

En Lando va treure la seva pistola làser i comprovar el carregador.

- Com els trobarem?

- Si la Danni pot percebre la por i l'odi, podrà localitzar els que no sentin res. Seguiu-los i barregeu-vos entre la gent -La Leia va contemplar als quatre refugiats reunits i va negar amb el cap -. No és una percepció exacta, però ubicarà als que no tinguin por i podrem apartar-los. Com que no podem percebre als yuuzhan vong amb la Força, ells són els que busquem.

- No sé -la jove va dubtar un instant, va empassar saliva i va assentir -. Ho faré el millor que pugui.

En Lando va assentir.

- Anem-hi.

La Leia va respirar fondo i va disparar una ràfega a l'aire. La gent es va ajupir per reflex i una onada de terror va inundar la multitud. La Leia la va contemplar i va posar gest ombrívol.

- Els yuuzhan vong estan entrant, i detenir-los ens costarà més del que pensem. Si hi ha alguna cosa que vulgueu dir-li a algú aquí, les vostres últimes paraules, més us val fer-ho ara i ràpid.

Una tempesta de terror va recórrer als refugiats, i els laments i plors van sonar com un tro silenciat. La Leia va fer un senyal a la Danni i al Lando, i els tres van començar a moure’s entre la gent, indagant i buscant als quals no trobessin res a témer en l'avís de la Leia.

En Jacen brandava la seva fulla verda de dreta a esquerra mentre l’Ànakin i ell atacaven el flanc dels yuuzhan vong que feia retrocedir al Luke. En Jacen no estava per finors o elegàncies, i es limitava a massacrar soldats. Sabia que el que feia no tenia res a veure amb ser un Jedi. Sí, podia percebre les seves últimes espurnes de vida, però les tropes vong eren per a ell més androides de carn i ossos que autèntics éssers vius. Estan vius com les plantes. Potser fossin individus en el passat, però ara només són titelles, titelles letals.

En Jacen brandà el sabre làser cap a la dreta i va retallar un soldat per l'esquena. El soldat va caure als peus de l'Ànakin, que va saltar cap enrere i va donar una estocada baixa entre les cames d'un yuuzhan vong. L'enemic es va desplomar i es va dur a dos per davant. L’Ànakin els va rematar amb cops ràpids al clatell, i va allargar la mà esquerra cap al Jacen.

Un soldat que estava al costat d'aquest va sortir disparat, com si li haguessin donat al pit amb una tona mètrica de transpariacer. El cop telequinètic va aclarir el camí cap on era en Luke. En Jacen va avançar mantenint el buit obert, i l’Ànakin es va unir a ell. Els tres Jedi van rebutjar junts als soldats, eliminant-los i empenyent-los cap a la bretxa a la muralla.

Quan la seva presència va detenir l'atac al peu del canó, la nau de l’Èlegos va girar i va deixar anar una ràfega infernal de làser sobre la columna d'infanteria yuuzhan vong. En Jacen es va tapar els ulls amb la mà mentre els petits rèptils s'esvaïen en una gran flamarada de llum, una fila darrere l'altra. Els yuuzhan vong que no havien patit l'impacte del làser de la nau van seguir avançant, però els Jedi els van rebutjar sense problemes.

L'acció de l’Èlegos va proporcionar una mica d'espai als Jedi. En Luke va activar el seu intercomunicador.

-Gràcies per salvar-nos, senador.

-El meu armament no és efectiu contra els vehicles grans, així que el vaig utilitzar on era més necessari -la veu del caamasià estava plena de serietat -. Sort que les tropes de terra no poden escudar-se amb forats negres.

L’Ànakin va riure.

- Doncs clar. Una bona empenta i un cauria en el buit del qui va darrere, i així successivament fins que caiguessin tots.

En Jacen va arrufar les celles davant el comentari del seu germà, i en Luke va fer petar els dits.

- Això és!

- El què?

- No tinc temps d'explicar-ho, Jacen -En Luke va mirar cap a la nau -. Senador, he de donar una volta.

L’Èlegos va baixar la nau a uns cinc metres del terra i va activar la rampa de descens. En Luke va saltar i va entrar ràpidament en la nau, que es va elevar i es va allunyar del recinte.

L’Ànakin va parpellejar.

- Però què he dit?

En Jacen va negar amb el cap i va prémer el sabre làser amb més força.

- No ho sé, però espero que funcioni -va assenyalar les muralles -. I fins que sapiguem si funciona o no, tenim coses a fer.

 Següent