Intencions d'ídol (I)

Intencions d'ídol
 

Patrícia A. Jackson 

I

En Drake Paulsen es va recolzar contra la barana de la balustrada que envoltava el nivell superior de la Taverna d’en Feyodor, i va somriure veient l'atrafegada multitud que hi havia a sota. Quan una refrescant brisa va bufar a la teulada, el jove socorroà es va retirar un floc de pèl solt del seu bell rostre i es va ajustar el cèrcol daurat a l'orella esquerra.

- Nikaede, això ha estat una gran idea! - Va exclamar amb veu juvenil. Tirant amb aire absent del fiador de la pistolera en què guardava el blàster, va donar uns copets a l'espatlla de la wookiee i va tornar a seure a la taula de la cantonada.

La wookiee es va acomodar acuradament a la cadira de menjador modificada i va deixar la seva ballesta a terra per tenir un fàcil accés. Víctima d'un apetit voraç, udolà amb gran plaer davant el festí d'aliments davant seu i va felicitar en Feyodor, el seu cuiner i amfitrió, pel seu treball. Des de la barra, el gras xef humà va fer una teatral reverència davant les emfàtiques lloances de la wookiee i va instruir als seus cambrers perquè prestessin especial atenció al reservat privat de la cantonada si no volien enfrontar-se a greus conseqüències.

- Hmmmm, tu ho has dit, sòcia -va dir en Drake amb una rialleta. Va tancar els ulls i va inspirar profundament, assaborint la deliciosa aroma fins que els seus ulls van començar a llagrimejar i els seus pulmons no van poder suportar la pressió.

Hi havia ocell Uln farcit, caramel·litzat amb una lleugera salsa de suc de baies de zsajhira i servit amb una generosa ració de musells de peix bufador issori fregits. Saltejats amb espècies i lleugerament picants, els saltasorres de petxina tova junobians estaven servits en una diminuta tetera negra de vi corellià, treta directament dels fogons i encara bullint, i coberts amb flocs d'autèntiques llavors corellianes per potenciar el fort sabor.

Col·locant-se el tovalló sobre les cuixes, en Drake va bellugar el cap davant l'exquisit banquet, que arrodonia amb una cistella plena de mielestix de Rishi, cadascun cobert de pols dolça i fregit perquè quedés lleugerament cruixent. El socorroà mossegà l'extrem d'un dels tendres bastonets i gemegà d'èxtasi quan el farciment es va fondre contra la seva llengua.

- Nik, has de provar un d'aquests mielestix. Fabulosos! Aquesta vegada en Feyodor s'ha superat.

En Drake es va quedar mirant les estrelles. Explotant contra l'atmosfera inferior del planeta, projectils de fòsfor compactat s'obrien en vibrants flamarades de color verd, vermell i taronja. Els decoratius focs d'artifici eren detonats en parelles i en quartets, i il·luminaven tot el dosser del cel amb una enlluernadora exhibició de colors i patrons de formes, cada un més majestuós que l'anterior. La ciutat capital d'Omman estava abarrotada per milers de curiosos, nadius i turistes, ansiosos per gaudir de l'espectacle. Quan una contínua successió de trets de foc blàster i armes de mà assenyalés la centenària celebració del Festival de la Lluna, ciutadans de totes les edats prendrien els carrers i carrerons on començaria l'autèntica celebració.

En Drake se sentia a casa a la Taverna d’en Feyodor, que estava decorada amb una teatral disposició de llums i joies que simulaven les constel·lacions i cúmuls estel·lars del cel nocturn d’Omman circumdant. Organitzada darrere de la barra, una intricada xarxa de llums i tubs fluorescents creava la il·lusió de cascades conforme les petites bombetes s'apagaven i tornaven a la vida lentament en un aparentment infinit mosaic de llum.

En Drake va somriure, usant les estovalles de la taula per netejar-se la comissura dels llavis. La major il·lusió era la pròpia xarxa i la clandestina innocència de la seva disposició. A part de ser una de les obres d'art més singulars en diversos anys llum a la rodona, hi havia en i per si mateixa una obra mestra de l'engany. Sota cadascuna de les llums intermitents hi havia un codi acuradament guardat per indicar una potencial oferta de treball o un contacte amb qualsevol, amb els contrabandistes, pirates o caça-recompenses, o fins i tot agents d'enllaç imperials corruptes, que freqüentaven l'establiment. Quan una bombeta estava encesa, significava que aquest individu estava actualment a la zona i buscant feina, o que un potencial client estava a la recerca de persones per allistar-les en algun assumpte de negocis.

Codificada per colors d'acord a ocupació, estat i necessitats, la xarxa era un infame mapa galàctic de treballs i ocupadors per al contrabandista que sabés entendre-ho. En Drake va esbufegar lleugerament pel nas, netejant-se la pols dolça dels llavis. A plena vista, sincronitzades amb el diagrama de la xarxa, hi havia trenta taules a la teulada del restaurant. A baix hi havia altres cent o més dins del bar, cadascuna equipada amb un llum o escultura de vidre central que era una enginyosa part de l’elaborat esquema.

Per a aquells massa nerviosos per presumir de la seva presència a la red, o per a aquells massa desconeguts per merèixer ser-hi, la peça central actuava com una balisa per a clients potencials. Blau significava un talent veterà, exclusiu i car. Vermell era un senyal d'advertència, indicant que els individus asseguts en aquella taula eren un perill i que en Feyodor, el propietari, no assumiria cap responsabilitat per les seves accions, desperfectes o fracassos.

Hi havia altres colors qualificatius per cobrir la immensa varietat de talents que podien trobar a la taverna i a la zona local. En Feyodor controlava cada peça central des del seu panell d'accés remot darrere la barra, canviant els colors segons creia oportú en cada situació. Groc significava que el grup en aquesta taula ja havia estat contractat, però que el tracte podia trencar-se adequadament perquè no s'havia acordat encara un contracte. Verd indicava una clara via oberta; sense feina, sense contractes, només esperança. Blanc era una marca de distinció, fins i tot entre els estels celestials: era el signe d'una llegenda.

En Drake va somriure, complagut d'advertir que en Feyodor els havia assegut en una taula relativament privada amb una balisa blanca. El seu reservat era el més apartat de tots els altres, i al mateix temps el més proper a la barra a l'aire lliure. Era allà on el seu pare havia realitzat alguns dels tractes més infames en la seva carrera com a contrabandista. En el passat, aquesta taula romania oberta per al Kaine Paulsen i un joveníssim Drake, molt després de l'hora de tancament, quan el carregament d'espècia havia estat lliurat, les autoritats del sector enganyades o subornades, i el pagament rebut per complet. I quatre anys després de la mort d’en Kaine, el propietari encara mantenia aquesta taula i una altra més, en deferència al contrabandista i altres homes com ell.

En Drake va prendre un glop del seu raava, pensatiu, amb el cor ple d'orgull. Jugant amb la peça central, estava content d'haver-li fet al corellià un subtil gest per indicar-li que ell i la seva primera oficial no estaven aquesta nit disponibles per a ser contractats. Després de sobreviure a l'últim transport d'espècia des de Kèssel, amb un trio de Destructors Estel·lars trepitjant-los els talons, el jove socorroà no estava d'humor per a un altre treball arriscat. I el pagament pel seu carregament els mantindria a la Nikaede i a ell menjant i vivint com la reialesa, almenys durant el mes següent, més o menys, si mesuraven acuradament els seus luxes.

- Saps? -Va dir en Drake de sobte -, ha estat bona idea atracar l’Infrangible fora de la ciutat, en aquella ferrovelleria abandonada. Potser realment puguem tenir una mica de tranquil·litat i descans en aquest viatge. Si ningú veu la nau, no poden preguntar per nosaltres, oi? -Va escoltar la profunda resposta de la wookiee i el suggeriment que la va seguir -. Sí, a mi també em ve de gust prendre un agradable bany calent. I estava pensant, Nik, que potser podríem...

- Ets en Drake Paulsen? -Sostenint a l'espatlla un farcell de tela exageradament gran, la dona es va acostar indecisa a la taula del contrabandista -. El capità Paulsen? -Va xiuxiuejar amb un somriure nerviós, oferint-li la mà al socorroà.

Distret pel seductor vaivé d'uns rínxols vermells com el foc, en Drake va mirar per sobre de la seva espatlla a l'estranya que els havia interromput. Acceptant amb certes reticències la seva ferma encaixada de mans, va mirar amb cautela a la seva primera oficial a l'altra banda de la taula.

- Miri, senyoreta -va dir, intentant ignorar-la -. No estem de servei, per així dir-ho. En aquest moment no acceptarem cap nou treball.

La Nikaede va reforçar les frases amb un ferm grunyit i després va tornar a la seva cuixa de bantha, mastegant ferotgement tant la carn magra com l'os. Mirà fixament l'estranya i va grunyir amb satisfacció quan la dona es va estremir sota la seva mirada intimidant.

-Ja ho sé. Això em va dir el cambrer -va respondre la dona.

Es va apartar un llarg floc de cabell de la cara, revelant les seves galtes enrojolades. En Drake va advertir una lleugera tremolor a les mans mentre agafava protectorament el seu farcell. Vestia amb un vestit de vol, a la moda, dels quals solien portar els membres femenins del negoci del contraban: una brusa escotada sota una ajustada caçadora negra, i lluents botes de canya alta. Cenyits a les seves cuixes, els pantalons pirates amb una insinuant minifaldilla als malucs no deixaven cap corba per a la imaginació d'un contrabandista de dinou anys.

- Miri, capità Paulsen -va insistir, inclinant-se sobre ell per ocultar la seva ronca veu dels vianants -, necessito una nau segura i sòlida, i algú que sàpiga com pilotar-la. Necessito un talent especial, i he pagat extra al bar per trobar-lo.

Va tornar la mirada a la barra, on en Feyodor els estava observant. Un home gran i corpulent, el corellià li va somriure, sostenint la fitxa de crèdit que ella havia deixat en el comptador i guardant-se-la en el seu davantal. Els va fer a ella i al Drake un gest amb el cap per indicar que tot estava aclarit i després va tornar-se tranquil·lament per a atendre la barra.

- Si us plau, capità Paulsen -Els seus vius ulls blaus vibraven amb el fulgor persistent dels focs artificials que solcaven el cel sobre els seus caps -. Represento un grup que estarà més que disposat a pagar-los més de 15.000 crèdits si accepten l'oferta. La meitat ara i l'altra meitat en acabar...

- No sortim de port per menys de 25.000 crèdits -va murmurar en Drake, esperant que el preu desorbitat fes que la jove marxés -. I hi ha un suplement de 5.000 crèdits per l'ús de la meva primera oficial. -El socorroà va dissimular un somriure de suficiència i la Nikaede va grunyir secament, felicitant-se per la seva eficient maniobra evasiva.

- Això són 30.000 crèdits? -Va preguntar ella.

En Drake es va mossegar els llavis i va assentir.

- Són 30.000 crèdits.

- Fet! -Rebuscant en l'interior del seu farcell, va extreure la pastilla de crèdit necessària i la va estavellar sobre la taula -. Quan podem marxar?

Sorprès, en Drake va obrir els ulls com plats mentre la fitxa de crèdit rodava per la taula fins el seu plat. Recollint-la, la va llegir amb l'escàner, descobrint amb sorpresa que contenia la totalitat del pagament. La va llançar per sobre de la taula a la Nikaede, que va agafar la petita unitat i va jugar amb la carcassa de segellat, convençuda que el component monetari era un frau. Després d'un moment, va arronsar les espatlles, incapaç de trobar res que recolzés les seves sospites.

-Bé, espera, eh... -Va començar en Drake, quequejant adonant-se que no sabia el nom de la dona.

- Padija Anjeri. - Ella li va prendre la mà i la va estrènyer de nou.

- Quina és la càrrega?

- Jo mateixa i dos passatgers. L'única estipulació és que hem de partir immediatament. Serà això un problema?

- Problema? -En Drake va mirar la Nikaede l'altre costat de la taula i després va prendre un mos de l'ocell Uln farcit. A mesura que la saborosa carn baixava per la seva gola, va començar a compartir el desdeny de la Nikaede cap a la dona humana i la seva abrupta intrusió en el que havia d'haver estat una vetllada agradable i un sopar agradable.

Però els diners eren simplement una temptació massa gran. Podia veure-ho reflectit també en els ulls de la seva primera oficial. Tan sols el seu instint de contrabandista bullia en sospites.

- T'ho preguntaré una vegada més -va xiuxiuejar amb to neutral, mirant fixament el seu plat -. I més val que no m’amaguis res d'aquest treball o ja pots tornar a la barra i buscar un altre chumani. -Es va enfrontar a l'expressió de sorpresa de la dona amb un aire inusualment amenaçant -. Digues, quina és la càrrega?

De sobte, la dona va semblar estar a punt de desmaiar-se, de manera que en Drake va moure la cadira que estava al seu costat i la hi va oferir. Ella es va asseure sense dir paraula.

- Tingues, pren un glop. Sembla que ho necessites. -Li va allargar el seu got i la va observar donar un llarg glop. El socorroà es va asseure en les ombres, amagant el plaer de la seva cara veient la seva reacció davant la forta beguda.

Netejant-se les llàgrimes dels ulls, la Padija va panteixar mentre l'amarg raava baixava per la seva gola.

- Suposo que cal estar acostumat a això. - Va fer una ganyota pel regust i li va tornar el got -. Gràcies.

Davant seu, la Nikaede murmurà alguna cosa entre un precipitat mos de carn de bantha i un altre. La jove va escoltar atentament a la suavitat melòdica de la veu de la wookiee, aparentment fascinada. Veig que no surt molt per aquí, va pensar en Drake quan ella el va mirar amb aire perplex.

- Què ha dit?

- Es pregunta si aquesta és la primera vegada -va dir ell.

- Primer cop? Primera vegada per a què?

- Per què no ens ho dius tu, Padija Anjeri? -En Drake va tornar a seure a la cadira i va somriure. No va fer cap esforç per moure’s o abandonar la taverna, i va indicar aquesta reluctància amb la seva postura relaxada. Per assegurar-se que ella captés la idea, va creuar les cames i es va recolzar contra el respatller del seu seient, com si planegés quedar-s'hi una bona estona.

Tremolosa, la Padija va respirar profundament.

- No estava intentant enganyar-lo sobre la càrrega -va començar -. Jo mateixa, dos passatgers, i...

- I? –La va interrompre en Drake.

- I això. -La Padija es va posar el farcell a la falda i va obrir la part superior lleugerament per a permetre que l'escassa llum que hi havia caigués sobre l'objecte cristal·lí de l'interior. Construït sobre un únic glòbul de cristalita polida i blanca, l'escultura del cap d'un Twi'lek va emergir de les foscors del sac de tela. Refulgia i brillava amb cada espurna de llum, donant la impressió que atreia i retenia la il·luminació en el profund del seu nucli. Modelats als costats de l'escultura, els tentacles cranials s'obrien i s'enrotllaven al voltant del coll del vidre, formant una base uniforme per mantenir-la dreta.

- Bonic pedrot -va xiuxiuejar en Drake, fingint desinterès -. Quant val?

La cara de la Padija es va enfosquir, mostrant l'ombra d'una ganyota en la seva atractiva boca i el seu nas.

- Pots posar-li preu a les tradicions i la lleialtat d'un poble? Crec que no. - Ràpidament va cobrir l'escultura i es va penjar el farcell a l'espatlla.

- Podria posar preu a moltes coses -va xiuxiuejar en Drake -. Inclosa aquesta roca teva. - Brandant el seu ganivet davant seu amb aire absent, va afegir - : On la vas aconseguir?

- M'havien dit que no faries massa preguntes. - Va creuar els braços sobre el pit, mirant fixament el socorroà -. Vols la feina o no?

En Drake es va apartar un floc solt del front.

- He dit que on la vas aconseguir. I si he de repetir-ho de nou, amb gust et tornaré els diners i pots anar-te’n amb vent fresc.

- Sóc una estudiant d'antropologia prenent-me un any sabàtic de la meva universitat a Issor. Vaig venir aquí perquè sospitava que aquest objecte podia haver estat robat d'un assentament de Ryloth sense permís del conservador del museu amb el propòsit de vendre'l en el mercat negre. Tinc tot el dret -va dir –d’assegurar el seu immediat retorn al museu. Tan sols -la tensió va desaparèixer del seu rostre -, tan sols em temo que els homes que van robar-lo en primer lloc volen recuperar-lo. - Mirà amb tristesa al Drake -. El volen desesperadament. Fins i tot matarien per això.

- Antropologia, eh? Això és alguna forma refinada de dir robar?

- No és robar! És l'estudi dels orígens de les espècies i cultura antigues.

En Drake va continuar mastegant el seu menjar, ansiós d'acabar tant d'ell com pogués abans que la insistent estrangera el separés del seu deliciós sopar.

- Que curiós, no sembles una antropòloga. - Va mirar fixament la pistola blàster cordada a la cuixa. Era un blàster de caça, una eina estranya perquè la portés una estudiant d'antropologia.

- En el transcurs dels meus estudis, capità Paulsen, sovint em trobo amb gent ignorant. - Va redreçar la lleugera corba de la seva esquena, mirant amb menyspreu al socorroà -. Hi ha aquells que tenen tanta por de la veritat, tan temorosos del desconegut, que farien qualsevol cosa per evitar que altres, com jo, el descobreixi. - Es va inclinar sobre la taula, posant la cara només a centímetres de distància de la d’en Drake -. Diguem simplement que el meu blàster em permet continuar els meus estudis en pau.

Malgrat la seva ingenuïtat, hi havia en les seves paraules una passió vehement que en Drake es va veure obligat a admirar. Després de portar-se’l lleugerament a la boca, va deixar caure el tovalló sobre la taula i es va posar dempeus.

-Bé, suposo que ha aconseguit una nau, senyoreta Anjeri.

- Digues-me Padija -va dir amb un somriure, tornant davant dels seus ulls a la seva anterior actitud pudorosa. Tornava a ser la innocent jove que havia arribat al bar buscant una manera de sortir del planeta.

-D'acord -va sospirar ell -. Padija. On són els teus amics?

- Se suposa que hem de reunir-nos amb ells a la cantonada dels carrers Bith i Kossh. - Va avançar ràpidament cap a les escales que baixaven al bar -. Seguiu-me.

En Drake va arronsar les espatlles, mirant el seu menjar. Va prendre un últim mos d'ocell Uln, paladejant el gust.

- Mantingues-lo calent, Feyo -va dir el corellià -. Tornaré a per això.

- Descuida, noi -va respondre en Feyodor, acomiadant-los amb la mà-. Estarà aquí esperant-te.

1 El títol original Idol Intentions fa un joc de paraules amb l'expressió idle Intentions, molt similar en la seva pronunciació anglesa, i que en el relat no s'utilitza fins al final. Per això al principi havia mantingut la traducció literal del títol, "Intencions d'ídol". Avançant en el text, veient que es tractava d'un joc de paraules que per desgràcia no puc traduir, he decidit elaborar provisionalment aquest títol alternatiu. Estic obert a suggeriments per millorar la traducció. ( N. del T. Javi-wan Kenobi en castellà )

Següent