Dos per un
Paul Danner
I
- Vols que t'ajudi a
robar un Destructor Estel·lar? -Va dir l’Sconn, amb un to de veu excessivament
elevat.
Després de llançar
una furiosa mirada plena de retret al seu nebot, en Cavv examinà ràpidament la
multitud congregada al Càrregues Lleugeres. La major part del grup d'aspecte
descurat estava ocupat amb els seus propis negocis tèrbols i no prestava la menor
atenció a la parella. Un rodià particularment lleig de la taula contigua els va
mirar per un instant i després va continuar la seva pròpia conversa. No obstant
això, el company del rodià, un petit mixtwirk,
havia girat dissimuladament les seves antenes en direcció a ells.
En Cavv es va
inclinar cap a ell i va tancar la mà fermament agafant els apèndixs auditius
del mixtwirk.
- Si vols seguir
tenint aquestes coses enganxades al cos, et suggereixo que les apuntis a un
altre lloc, amic.
El petit alienígena
grallà furiós al Cavv, qui va respondre prement més fort.
El rodià es va
recolzar en el seu seient, aparentment apartant-se del conflicte. En realitat,
la mà de l'alienígena estava lliscant cap a la seva arma.
L’Sconn va mostrar
un somriure al rodià i lentament va negar amb el cap. Els bulbosos ulls de
l'alienígena van seguir la mà de l’Sconn mentre aquest es recollia la màniga.
El làser de canell ocult a sota apuntava directament al pit del rodià.
En Cavv va deixar
anar una rialleta.
-Crec que és hora
que marxeu d'aquí, nois.
El petit alienígena
trinà indignat.
- Perquè sóc l'amo
d'aquest lloc -va respondre en Cavv, deixant anar la seva presa -. I ja que
aquesta ha estat el vostre últim menjar aquí, la casa convida. Us suggereixo
que comenceu a moure els peus fora d'aquí abans que s'esgotin les meves
reserves d'altruisme.
El mixtwirk va
semblar considerar la conveniència de replicar alguna cosa, però després s'ho
va pensar millor i va fer un gest al rodià perquè se n'anessin.
En Cavv va tornar a
seure a la cadira.
- Bé, on estava?
- A un pas de la
Llar del Viatger Espacial Jubilat - va dir l’Sconn.
- Hilarant, nebot.
Sovint m'he preguntat si era l'únic de la nostra família amb sentit de l'humor.
Ara sé segur... que sí que ho sóc.
-Bé, hi ha una cosa
que mai he trobat ni mica de graciosa... la mort. - L’Sconn va fer un gest de
rebuig amb la mà -. I el que m’estàs proposant és un suïcidi.
- Vas dir que
m’ajudaries.
-Això és perquè quan
em vas demanar que t’ajudés a "adquirir" una nau per a la República,
vas oblidar esmentar que seria un Destructor Estel·lar Imperial.
En Cavv semblava
haver trobat alguna cosa molt interessant a terra a la qual mirar.
- O bé el fantasma
de l'Emperador acaba de materialitzar-se sota la nostra taula, o hi ha algun
altre detall interessant del qual no m'has parlat.
En Cavv va tornar la
mirada al seu nebot.
-Bé, tècnicament,
aquesta nau no és un Destructor Estel·lar.
- Gràcies a la Força
pels petits favors.
- És més aviat un
Super Destructor Estel·lar.
L’Sconn no va poder
dir ni paraula. La seva boca es va obrir lleugerament, però no va sortir cap
so.
-Ho vas prometre,
-va dir en Cavv amb el seu millor somriure.- I pel que he sentit, Sienn Sconn
sempre manté les seves promeses, oi? Com diu la vella dita devaroniana, “Fins i tot un boig pot descobrir que...”
L’Sconn ràpidament
va aixecar un dit en l'aire per interrompre.
-D'acord. Tu
guanyes. Farem que ens matin. Però no comencis amb aquests maleïts refranys.
***
L’Sconn es va
regirar incòmode en el seu seient. Un problema amb els governs recentment
establerts és que els seus líders encara pensen com els revolucionaris que una
vegada van ser. A l'Aliança, ningú malgastava recursos en comoditats materials,
de manera que ni tan sols un distingit general tenia cadires encoixinades a la
seva oficina. A Sienn Sconn li agradaven aquests detalls... gaudia de la bona
vida. Malauradament, per la manera en què estava parlant el general Airen
Cracken, la vida de l’Sconn estava a punt de canviar a malament. Molt malament.
-... s'estima que el
complement de tripulació restant del Super Destructor Estel·lar Guardià és de 250.000 efectius, dels
quals uns 40.000 són combatents entrenats - deia el general com si tan sols
estigués demanant pormork rostit al
restaurant espacial de la cantonada. Això posava extremadament nerviós a
l’Sconn.
En Cryle Cavv el va
mirar fixament i va poder endevinar per l'expressió del seu nebot que l’Sconn
estava vagant per l'hiperespai. Li va donar un subtil però contundent cop de
colze a les costelles.
El general va
continuar:
- Només podem tenir
una estimació de la força de l'armament i els escuts de la nau però estem
segurs que l’hipermotor està temporalment fora de servei.
En Cavv va assentir.
- Segons recordo, el
Guardià va patir bastants danys a
Tantive V abans de poder escapar.
- Creiem que aquest
va ser l'últim salt que va fer. - El general va baixar el to de la seva veu -.
El Guardià segueix encara allà fora,
en algun lloc, colpejat i ferit. Esperant-nos.
L’Sconn alçà el dit
índex.
- Quan vostè diu
“nosaltres”, a qui s'està referint exactament?
- Nebot!
En Cracken va
somriure.
- Una pregunta
vàlida, Cavv. Parlo metafòricament de la República, i més concretament de la
Unitat d'Adquisicions Especials de la Nova República.
L’Sconn es va animar
una mica. L’UAE. Això començava a sonar molt professional. Després el lladre es
va adonar d'alguna cosa.
- Mai he sentit
parlar d'aquesta unitat.
- Eh... – En Cracken
va fixar la seva mirada en la paret oposada -. És de recent creació.
L’Sconn va arrufar
el nas.
- Com de recent?
- Fa només uns
minuts.
- Ah, bé, com el meu
oncle sempre diu - L’Sconn va mirar significativament en Cavv -: A garral regalat no li miris les dents, és
probable que t’arrenqui el cap d'una mossegada.
En Cavv es va
aclarir sorollosament la gola.
- Exactament qui
dirigeix aquesta unitat? -Va preguntar
l’Sconn.
En Cracken va fer
una pausa, i després va assenyalar amb aire teatral. A Cavv.
-Un llegendari
especialista en adquisicions.
- I el seu equip?
- Una unitat
veterana composta -hi va haver una altra pausa abans que el general finalment
digués - per tu.
-Jo -va replicar
l’Sconn. Va afegir esperançat -: Algú més?
- No.
L’Sconn va inspirar
profundament pel nas i es va acomodar en el seu seient. Ho va intentar,
almenys. Era com seure en una roca roent.
En Cavv va ajuntar
les puntes dels seus dits.
-Després de tots
aquests anys, com heu trobat aquesta troballa?
- Sort, en realitat.
Alguns dels nostres droides sonda s'han trobat amb diverses llançadores de
classe Lambda que apareixien en sistemes controlats per l'Imperi sol·licitant
peces per reparar l’hipermotor d'una gran nau capital. Ha calgut furgar una
mica i ha costat molt de temps, però la investigació posterior va revelar que
les llançadores eren part de la dotació del Guardià.
- Els ulls d’en Cracken van brillar com si estigués revivint el moment -. La
nau es troba extremadament vulnerable a l'atac i la seva potencial captura.
Aconseguir un Super Destructor Estel·lar intacte seria un dels majors cops en
la història de la Nova República. Sé que no serà tasca fàcil.
- No m’ho diguis -va
murmurar l’Sconn.
- Per desgràcia, a
causa dels esforços de l’INR per descobrir qui es troba darrere dels
misteriosos atemptats terroristes amb bombes per tots els sectors del Nucli, no
tinc massa personal ni naus disponibles. I, per descomptat, primer cal
localitzar el Guardià.
-Això és més fàcil
fer-ho a dir-ho -va dir en Cavv fent un gest de desdeny amb la mà.
- Crec que aquest
l’has entès a l’inrevés, oncle.
Els ulls d’en Cavv
gairebé estaven brillant. L’Sconn va reconèixer aquesta mirada.
-Les meves fonts, i
són prou fiables, han descobert que tindrà lloc una trobada clandestina en
menys d'una setmana al planeta Vohai del sector Parmel. Està previst que una
llançadora classe Lambda es trobi amb el famós Unirail de Vohai a l'Estació Sensyno.
A l’Sconn no li
estava agradant gens tot això. La cara d’en Cracken estava ocupada per un
somriure pertorbadorament similar a la que estava mostrant el seu oncle.
- Burgo Teage un roí
tractant del mercat negre, es reunirà amb els ocupants de la llançadora per
tancar cert tracte en què uns components de l’hipermotor d'una nau capital
juguen un paper força important. - En Cavv va alçar les celles i es va recolzar
en el seu seient amb un gest totalment teatral.
En Cracken ja es
trobava prement el panell intercomunicador del seu escriptori.
- Gerind,
necessitaré dos bitllets per al pròxim viatge de l’Unirail de Vohai.
En Cavv va col·locar
el palmell de la mà a l'espatlla de l’Sconn, sacsejant jovialment el seu nebot.
- Bones notícies,
noi. Te’n vas de vacances. Amb el teu oncle favorit, ni més ni menys.
-Ets el meu únic
oncle - li va recordar l’Sconn.
-És curiós que
mencionis això. Saps? Els rodians tenen una curiosa dita sobre la família i el
favoritisme...
El general Cracken
va tractar valentament de mantenir la serietat a la cara mentre l’Sconn
aconseguia enfonsar-se encara més a la seva cadira.
***
- Benvinguts a bord
del transport exprés SV-45 de Translínees Corellianes amb destinació a Vohai
-va dir una veu amb un to culte i acuradament conreat -. Sóc Duran Har, el seu
capità. Seguin, relaxin-se, i gaudeixin del viatge. Si hi ha alguna cosa que
puguem fer per fer més agradable el seu viatge, usin el botó de trucada a la
seva dreta, i un dels nostres assistents estarà amb vosaltres immediatament. - El
capità va continuar llavors amb una descripció abreujada de Vohai i la resta de
planetes del sector Parmel.
L’Sconn va posar els
ulls en blanc amb enuig quan el robust StarSpeeder 3000 va saltar a
l'hiperespai.
- Un pensaria que la
gent d’en Cracken podria haver trobat quelcom menys turístic.
En Cavv va alçar la
vista de la seva tauleta de dades.
- No volem aixecar
cap sospita. I no ho oblidis, d'ara endavant anomena’m Burgo Teage.
- Deixa’n endevinar,
jo sóc el teu encantador ajudant.
- Correcte. Excepte
per això d'encantador. - En Cavv va tornar a mirar la seva tauleta de dades i
va dir -: Gronk.
- Perdó?
- Gronk. - En Cavv
va començar a riure -. Aquest és el teu nom. Gronk.
A l’Sconn no li feia
gens de gràcia.
***
L’Sconn va alçar la
mirada a l'estreta via de l’Unirail a través de la claraboia de transpariacer.
- Alguna cosa va
malament? -Va preguntar en Cavv.
- El fet que
estiguem a uns dos quilòmetres sobre la superfície penjant d'un cable
super-conductor que no sembla capaç de suportar el pes d'un wookiee, i molt
menys de 46 vagons.
- Tranquil. Fins a
la data el Vohai té un historial de seguretat perfecte.
- Sí, bé, fins ara
nosaltres no havíem muntat en ell.
Estaven asseguts en
el nivell superior del cotxe restaurant / casino, sostenint a les seves mans
copes aflautades de vi renà. La seva
taula, situada en una cantonada, oferia un magnífic panorama dels
turboascensors que baixaven a la part del vagó que servia de casino.
L’Sconn va comprovar
el seu cronòmetre.
- Tranquil, neb... -
en Cavv arrufà els llavis -. Vull dir, Gronk. Encara queda una mica de temps
fins que el nostre convidat faci la seva incursió de cada nit a les taules
d'apostes. I no es preveu que arribem a l'Estació Sensyno fins d'aquí a una
altra hora. - Va deixar que la seva mirada vagaregés fins a la finestra
propera. Els núvols s'havien aclarit una mica i el cel nocturn es desplegava al
seu voltant. Grups de brillants llums intermitents a l'horitzó marcaven la
ubicació d'algunes de les ciutats de Vohai -. Pren-te un moment per gaudir de
l'espectacular vista, assaboreix el teu vi, delecta't als senzills plaers de
l'instant. - En Cavv va alçar la seva copa en un brindis.
- Vaig pensar que
t'havies retirat per fer precisament això.
-Ho vaig fer. Però
aquesta era una missió que no podia rebutjar. Així que em vaig des-retirar. -
La veu d'en Cavv cobrà una qualitat distant -. Estem en un negoci molt estrany,
nebot. Robes una cartera, i et fiquen a la presó. Li robes l'esposa a un home,
i aconsegueixes que et deixin el nas sagnant. Però si robes alguna cosa prou
gran, et fas famós. Un Super Destructor Estel·lar! Això ens convertirà en els
lladres més grans que mai hagin viscut.
- O morirem en
l'intent -va dir l’Sconn secament, agitant les restes del seu vi a la copa i
prenent després un glop.
- Saps? No has fet
res més que mostrar-te pessimista des que vam començar aquest viatge.
- Potser perquè no
vull morir.
- Tots morim, nebot.
És l'ordre natural de les coses.
- No tinc cap desig
a ajudar a què passi. I en aquest moment semblo estar al carril d'avanç ràpid
cap al Gran Més Enllà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada