Viatge Incidental (i IV)

Anterior

Part Quatre                                                                                  Timothy Zahn

 Els lliscants aeris d’en Zekka Thyne estaven emmagatzemats a l'extrem inferior d'una secció oberta de la teulada de la fortalesa, a l'interior d'una estructura amb aspecte de búnquer, amb una única entrada des de la pròpia fortalesa i una única sortida de l'estil de les badies d'hangar. Dos guàrdies estaven de servei, però la seva atenció estava centrada a l'exterior, cap al distant foc blàster provinent dels boscos que envoltaven la fortalesa, i cap d'ells va advertir l'ombrívola mola d’en Rathe Palror movent-se en silenci darrere seu.

Un parell de moviments enganyosament delicats de la mà del tunroth, i tots dos guàrdies van perdre temporalment la capacitat de notar qualsevol cosa.

- M'has d'ensenyar aquest truc -va comentar en Trell, ajupint-se per mirar per la finestreta d'un lliscant aeri d'aspecte prometedor.

El vehicle semblava bastant ordinari, però en la feble llum es podia veure el panell de control de les armes afegides, encaixat dissimuladament sota el panell principal al costat del passatger. Perfecte.

- Ens emportarem aquest. Encara tens aquest estilet molecular?

- Aquí -va rumiar el tunroth, acabant la seva tasca de despullar als guàrdies de les seves armes per buscar el fi cilindre en el seu cinturó -. No seria millor que ens emportéssim un dels vehicles blindats? -va afegir, assenyalant amb les banyes de la seva barbeta cap a un dels tres Freerunners KAAC aparcats prop de l'àmplia obertura de sortida mentre tendia l'arma en direcció al Trell.

- Són una mica cridaners per conduir-los per la ciutat -va dir en Trell mentre prenia l'estilet. Estenent la fulla gairebé invisible, va començar a tallar amb cura al voltant del mecanisme de tancament del lliscant aeri -. Aquest té una mica de poder de tret ocult, això vol dir que probablement també tingui una mica de blindatge ocult.

Per quan en Palror es va unir a ell, ja havia obert la porta i estava assegut al seient del conductor.

- Sí, això servirà -va dir, extraient el panell d'armament per mirar més de prop-. Vosaltres, els caçadors, sou bons amb material no tradicional, com canons làser lleugers i llançagranades de commoció?

- Un shturlan pot treballar amb tot tipus d'armes -va dir en Palror, deixant caure els rifles blàster que acabava d’agenciar-se al seient del darrere i mirant per sobre l'espatlla d’en Trell.

- Bé, estàs contractat -va dir en Trell, començant a cordar-se les corretges de seguretat -. Jo conduiré.

En Trell no estava segur de què estava passant exactament en els boscos que envoltaven la fortalesa d’en Thyne. Però fos el que fos, definitivament semblava estar empitjorant. El bosc bullia amb els esmorteïts espetecs de múltiples trets de blàster, i apuntaven discrets centelleigs pels buits del dosser de fulles en almenys dos costats de la fortalesa.

- Estic segur que allà fora estan massa ocupats com per preocupar-se per nosaltres -va murmurar mentre conduïa l’aerolliscador per l'obertura cap a la plataforma d'aterratge just a l'exterior del búnquer -. En Corran  i en Hal tindran bastants problemes per travessar tot això.

- Però menys dels que podrien haver estat -va dir en Palror -. No recordes? En Thyne ha dispersat la major part dels seus homes fent encàrrecs.

 En Trell va fer una ganyota.

-Sí, ho recordo. Un grup per capturar el nostre carregament, l'altre per atrapar la Maranne i en Riij.

-Però seguint els consells d’en Jodo Kast -li va recordar en Palror -. Si en Kast és aquí realment per enfrontar-se a Thyne, llavors no permetrà que es faci cap mal als nostres companys.

- No m'ho empasso -va grunyir en Trell -. Fins i tot si en Corran  i en Hal estiguessin aquí ara mateix, això no significa que la resta de nosaltres li importem una bonyiga de slork. I això assumint que tinguin raó, fet del qual no tenim cap prova. Personalment, crec que tenim les mateixes probabilitats que en Thyne i en Kast hagin planejat junts tot l'assumpte per descobrir un parell d'agents secrets de SegCor i atreure'ls a un parany. En aquest cas, probablement ja estiguin morts.

- Si fos així, nosaltres també ho estaríem -va assenyalar en Palror -. Qui som nosaltres perquè en Kast ens permeti escapar?

- Sí, bé, encara no hem escapat exactament -li va recordar secament en Trell, fullejant l'espai obert en la vora de la plataforma d'aterratge amb l'estómac regirat per l'aprensió. Però deixar les coses per més tard no els ajudaria en res excepte per a incrementar les probabilitats que algú de l'interior de la fortalesa descobrís que ja no estaven i donés la veu d'alarma. I a més, gràcies al Kast, la Maranne i en Riij estaven avançant cap a un parany a la cantina Refugi del Mynock. Possiblement ja havien caigut en ella.

No estava massa preocupat pel Riij, el tipus era un agent rebel i no era la seva responsabilitat. Però la Maranne era la seva sòcia, i mai s’ho perdonaria si l'abandonés a les mans dels matons d’en Thyne.

-Estem perdent el temps -va murmurar en Palror al seu costat -. No deixaré en Riij en perill.

- El mateix dic -va dir en Trell, activant els repulsoelevadors i enviant potència al motor. No abandonaria la Maranne, i en Palror no abandonaria en Riij, i mentre la teulada de la fortalesa s'allunyava sota ells es va adonar amb l'habitual claredat de la retrospectiva que en Kast probablement havia establert els diferents grups tenint en ment precisament aquestes diferents lleialtats.

Encara que seguia sense saber amb quina finalitat. I no estava segur de voler saber-ho.

Encara estava rumiant la qüestió trenta segons després quan els dos bombarders TIE van aparèixer netament en formació al seu costat.

Havien estat asseguts al Refugi del Mynock durant prop de mitja hora i, en opinió d’en Riij Winward, havia estat un altre fracàs.

- No vindran -va dir en veu baixa a la dona de l'altre costat de la petita taula -. Amb qui sigui que hauríem de trobar-nos aquí, no vindran.

-Crec que tens raó -va respondre la Maranne Darmic amb un grunyit, gratant-se amb fruïció el clatell -. Apunta un altre gran zero al gran i meravellós Jodo Kast.

- El gran incompetent, vols dir -va dir en Riij, mirant amb disgust la flor jebwa vermella i groga al centre de la seva taula. La targeta de dades d’en Kast especificava que la flor era el seu senyal d'identificació, però fins ara cap dels altres parroquians de la cantina li havia prestat atenció més d'una vegada.

Tenint en compte la clientela, la majoria de les seves primeres mirades ja havien estat prou humiliants.

-Sí -va convenir la Maranne -. Et fa pensar seriosament en les seves probabilitats de treure en Trell i en Palror i els altres de l'amagatall d’en Zekka Thyne.

- A mi em fa pensar seriosament en si realment vol treure'ls d'allà -va replicar ombrívolament en Riij.

La Maranne va mirar fixament.

- Creus que tot l'assumpte ha estat un muntatge?

- Cada vegada dóna més aquesta impressió -va dir en Riij, fent una ullada a la cantina amb les celles arrufades -. Fixa't en la cadena d'esdeveniments. Primer envia en Trell al lloc equivocat del Carrer de la Nau del Tresor, el que aparentment posa al Thyne i a la seva gent al corrent que busquem a Borbor Crisk. Després torna a manar en Trell, en Palror i en Hal i deixa que els atrapin. Finalment, va ell personalment amb Corran  i ens envia a nosaltres a aquest encàrrec estúpid. Ningú que es dediqui al negoci d’en Kast pot ser tan incompetent i haver sobreviscut tant de temps.

- Creus que una altra persona s'està fent passar pel Kast? -Va suggerir la Maranne -. Vull dir, tot el que hem vist és la seva armadura.

- Possiblement -va dir en Riij -. Però ara recorda quan va començar realment tot aquest embolic: a bord d'un destructor estel·lar imperial.

- Veient-nos obligats a acceptar l'encàrrec d'un capità imperial. -La Maranne va maleir en veu baixa -. Tens raó. Fins on pot arribar l'estupidesa d'un grup de gent, de tota manera?

-Estem a punt de guanyar diversos premis, és cert -va convenir en Riij -. L'única pregunta és quin és exactament el joc que estan jugant els imperials.

-Jo voto per tractar de causar un problema entre en Thyne i en Crisk -va dir la Maranne -. Potser buscant una excusa per colpejar amb força a ambdós bàndols.

- Usant l'espècia i les gemmes com a esquer -va dir en Riij -. De tota manera, sigui el que sigui el que pretengui en Kast, hi ha una cosa que no sap.

La Maranne va somriure sorneguerament.

- Que el carregament ja no està a bord del Hopskip.

- Exactament -En Riij va deixar caure un parell de monedes sobre la taula i es va aixecar -. Apa, marxem d'aquí. La gent d’en Crisk no es deixarà veure.

- Llavors, quin és el nostre següent pas? -Va preguntar la Maranne, aixecant-se al seu costat.

-El pla B d’en Kast, suposo -va dir en Riij, tornant-se cap a la porta i obrint-se pas amb les espatlles a través d'un grup d'ociosos -. Portem les nostres caixes de mostra a la fortalesa d’en Thyne i veiem si podem aconseguir fer un tracte per comprar la llibertat d'en Trell i en Palror.

La Maranne en va tenir prou i es va posar al seu costat.

- Vas a seguir el pla d’en Kast? -Va preguntar amb incredulitat -. Què estàs, boig?

- No, només desesperat -va concedir ombrívolament en Riij -. A part de nosaltres dos irrompent en el lloc, no veig cap altra opció.

- Què hi ha dels teus...? -La Maranne va donar un ràpid cop d'ull al seu voltant i va baixar la veu -. Què hi ha dels teus amics?

En Riij va fer una ganyota. Els seus amics: L'Aliança Rebel. Una petició bastant raonable, suposava, especialment quan, per començar, l'única raó per la qual ell i en Palror es trobaven a bord del Hopskip era per vigilar el carregament de blàsters que en Trell i la Maranne havien acceptat passar de contraban als rebels de Derra IV. Per desgràcia...

- No poden ajudar-nos -va dir amb pesar -. Fins i tot si els líders acceptessin, costaria massa temps reunir una força suficient per superar en Thyne, a Seguretat de Corèllia i a la guarnició imperial local.

- Estàs segur que no és únicament que no volen que el príncep Xízor i el Sol Negre estiguin molestos amb ells? -Va preguntar la Maranne amb rancor.

- Has de saber triar les batalles amb cura, Maranne -va dir en Riij amb un sospir -. Personalment, jo crec que ja hem mossegat més del que podem empassar.

- Suposo que tens raó -va murmurar la Maranne -. D’acord. Donem una oportunitat al pla B.

Ja havien arribat a la porta, obrint-se pas per la meitat d'un grup de duros que entrava en aquell moment i sortint al vergonyós aire nocturn.

El baquetejat lliscant terrestre del Hopskip estava aparcat a la petita esplanada de l'esquerra...

- Perdó? -Va cridar una veu dubitativa.

En Riij es va girar, deixant caure la seva mà de forma automàtica a l'empunyadura del seu blàster. Un home de complexió forta va sortir de la cantina a prop seu i per darrere d'ells, subjectant la seva flor jebwa amb una mà carnosa.

- Sí?

- Us oblideu la flor -va dir l'home, llançant-la per l'aire cap a ells.

Automàticament, en Riij va tractar d'atrapar-la... I de sobte hi havia un petit blàster al pesat puny de l'home -. Calma i tranquil·litat -va dir l'home-. Selty?

- Estic en això -va dir una veu des d'algun punt darrere d’en Riij. Es van sentir unes ràpides petjades acostant-se, i en Riij va sentir que el seu blàster sortia de la seva funda. Un moment després, i la Maranne també estava desarmada -. Els tinc.

 - Ara només seguiu caminant -va dir el primer pistoler, assenyalant en la direcció en què en Riij i la Maranne estaven caminant -. Fem una ullada al vostre lliscant.

L'aparcament era fosc i desert. Però no estaria desert per molt temps. Mentre en Riij obria la marxa cap al lliscant va poder veure les fosques siluetes que s'acostaven des de totes direccions.

Qui vulgui que fos que volgués atrapar-los, no semblava interessat a deixar res a la casualitat.

- Voleu dir-nos quin és el vostre? -Va preguntar l'home robust.

- Voleu dir-nos de quin costat esteu? -Va replicar en Riij.

Els ulls de l'altre van espurnejar.

- No te la juguis, escòria -va advertir secament -. Ja teniu bastants problemes amb nosaltres ara mateix.

- Ha de ser amb Zekka Thyne -va dir la Maranne amb tot.

- Ha de ser -va convenir en Riij, amb el cor bategant una mica més fort. De manera que ara definitivament hauria de ser el pla B -. És aquest marró brut d'allà.

Dos dels matons que s'acostaven es van girar cap al lliscant, i la resta van formar un cercle de vigilància dispers però competent al voltant dels presoners i els seus dos escortes.

Un cercle de dos costats, va observar en Riij amb interès, amb tants membres mirant cap a fora com cap a dintre. Esperaven problemes, potser?

Els matons ja havien obert el compartiment de càrrega i van alçar les dues caixes trucades amb grunyits de satisfacció.

- Les tinc, Grobber - va dir un d'ells -. Un parell de caixes trucades, tal com va dir l'home.

-Tot preparat per enriquir-vos, eh? - Va dir l'home robust, llançant una mirada ombrívola al Riij -. Aposto a què en Kast no estava llançant cèrcols de fum, després de tot.

En Riij va mirar la Maranne, que li va tornar la mirada.

Tenien raó; definitivament en Kast estava jugant a algun boig joc a dues - o tres - bandes amb ells.

-En Kast us ha parlat d'això? -Va preguntar.

- Per descomptat que sí -li va assegurar en Grobber -. De manera que a què correspon aquest primer pagament?

En Riij va negar amb el cap.

- Ho sento, però no puc ajudar-te. Vam ser contractats per lliurar les caixes, això és tot.

-És clar -va rugir en Grobber -. Només lliurar les caixes. I si resulta que en Crisk les omple mentre us heu donat l'esquena... bo, eh, això no és de la vostra incumbència, no? Promk, què Frink estàs fent?

- A tu què et sembla? -Va replicar un dels homes del lliscant. Hi havia deixat una de les caixes sobre la capota i estava fent saltar el segell amb una navalla -. Un parell de tipus llestos, un parell de caixes buides, suposo que podria ser divertit enviar-les a Crisk amb els seus caps dins.

Tot d'una en Riij va notar que el coll de la seva camisa li estrenyia la gola.

- No crec que això fos una bona idea -va dir, tractant de mostrar fermesa en la veu -. No sabeu on són la resta de les caixes.

- No, eh? -En Grobber va fer una ganyota de menyspreu, traient un comunicador i activant amb el polze -. Skinkner? Ei, Skinkner, dóna senyals de vida.

- Molt graciós, Grobber, molt graciós -va respondre una veu distorsionada - Què vols?

- Esteu ja en el Dipòsit de Magatzems Dewback?

- Sí, per descomptat. Si estàs pensant a delatar-me davant Thyne per fer el gandul, no tens sort.

- Ni se m'havia passat pel cap -va dir en Grobber, llançant una altra mirada plena de menyspreu cap al Riij -. Encara creus que no sabem on són la resta de les caixes, bocamoll?

En Riij va sentir un nus a l'estómac. Aquí s'acabava el Pla B. Aquí, també, s'acabava qualsevol avantatge que poguessin haver tingut davant Thyne i la seva gent. Qualsevol oportunitat de rescatar en Palror i en Trell requeia directament a les seves mans i les de la Maranne. Assumint que fossin capaços de trobar una manera de sortir d'aquesta situació, el seu propi embolic privat. Amb cura, tractant de moure’s dissimuladament, en Riij mirà l'anell de matons del seu voltant, tractant de formular alguna espècie de pla raonable...

- La mare dels Sith...!

En Riij girà el cap. Dempeus al costat del lliscant, en Promk finalment havia aconseguit obrir la caixa trucada.

... I fins i tot sota la feble llum en Riij va poder veure l'expressió de sorpresa a la cara.

- Grobber... has de... Per tots els frinking...!

- És que estàs borratxo, o què? -Va preguntar en Grobber, caminant amb pas ferm cap a ell. Va donar dos passos, i de sobte la seva cara també va canviar -. Què dim...? - Va balbucejar, cobrint pràcticament d'un salt la distància que el separava d’en Promk.

En Riij va ensumar amb cura la brisa nocturna, captant la feble olor de l'espècia.

- Dèieu quelcom de caixes buides? -Va preguntar.

En Grobber el va ignorar.

- Obre l'altra -va ordenar, traient-se la seva pròpia navalla i provant delicadament l'espècia. Selty, vine aquí. Els altres, estigueu atents per si hi ha problemes.

En Selty es va unir al seu cap mentre en Promk col·locava la segona caixa i es posava mans a l'obra, i per un moment els dos matons van conversar en veu baixa al costat de la caixa d'espècia. El debat es va interrompre pel cruixit del duraplàstic trencant-se, i els dos es van unir amb en Promk al costat de la segona caixa.

Algú va xiular d'admiració.

- Grobber... Això són...?

- Gemmes de foc Durind -va dir en Grobber, alçant els ulls com turbolàsers bessons cap al rostre d’en Riij -. Anem a veure, amic, i que sigui clar i ràpid. A quina classe de Frink-joc esteu jugant?

- Ja t'ho vaig dir abans: no estem jugant a cap joc -va dir en Riij -. Ens han enviat a lliurar la mercaderia, i ja està. Si està tenint lloc un joc, l’està manejant algun altre.

- Kast -va grunyir un dels altres matons.

- O Kast i Crisk -va respondre en Grobber amb un altre grunyit, prenent de nou el seu comunicador -. Skinkner? Desperta, Skinkner.

- Què vols? -Va preguntar la veu de l'altre -. Frink, Grobber...

- Calla i escolta -va bordar en Grobber -. Has mirat ja en alguna d'aquestes caixes?

-És clar que no. En Thyne va dir que només les vigiléssim fins que els pistolers d’en Crisk apareguessin per omplir-les amb...

- Idiota... Ja estan plenes -va exclamar en Grobber -. El que significa que el contracte ja s'ha signat.

La veu del comunicador va deixar anar una maledicció.

- Kast.

-Això diria jo -va dir en Grobber -. Comença a aplegar els teus homes... Vaig a avisar Control. - Va tornar a teclejar al comunicador -. Control? En parla Grobber. Control?

- Grobber! -Va dir una nova veu mig cridant, mig panteixant -. Hem estat tractant de contactar amb tu des de fa mitja hora... On Frink estàs?

- Al Refugi del Mynock -va dir en Grobber -. Escolta...

- No, escolta tu -li va tallar l'altre-. Ens estan atacant, skrag... serà millor que tornis ara mateix.

- Espera un moment, espera un moment -va dir en Grobber -. Quin atac? Qui està atacant?

- Tu qui creus? Els frinking imperials, qui si no?

En Grobber mirà amb sorpresa en Selty.

- Els imperials?

- Va començar com algun tipus d'operació anti-rebels -va dir Control-. Almenys, això és el que ens van dir. Després algú els va disparar, i de sobte hi eren, obrint-se pas a sang i foc a través del mur est.

- Skrag! On és en Thyne?

- No ho sé... no podem trobar-lo.

- Deu haver escapat -va murmurar en Selty.

- O s'haurà amagat en algun búnquer privat -va dir en Grobber -. D'acord, Control, anem cap allà. Skinkner?

-Nosaltres també estem en marxa -va confirmar la veu de l’Skinkner -. Vols que fem alguna cosa amb aquestes altres caixes trucades?

- Al diable les caixes -va exclamar Control-. Us necessitem aquí.

- No, carrega-les i porta-les -va dir en Grobber.

- Grobber...

- Valen una fortuna -va grunyir en Grobber -. En Thyne ens tallarà el cap si les deixem enrere. Vinga, quin problema poden suposar uns pocs imperials?

A través del comunicador, es va escoltar feblement el so d'una explosió llunyana.

- Això respon a la teva pregunta? –Va rugir Control-. Torneu aquí, Frink.

I amb un sobtat xiuxiueig, es va perdre la comunicació.

- Estan interceptant el senyal -va grunyir en Grobber, retornant el cilindre al seu cinturó -. Selty, emporta't a Promk i Bullkey i porteu en aquests dos i el seu lliscant de volta a la fortalesa. Tots els altres torneu als vostres barredores. Anem-hi!

Els altres es van dispersar.

- No se us acudeixi intentar res -va advertir en Grobber suaument, mirant al Riij i la Maranne amb les celles arquejades -. Encara no hem acabat amb vosaltres dos.

Després de dir això va sortir corrent rere la resta de la seva banda, desapareixent quan van tornar a entrar en les ombres.

- Veniu aquí -va exclamar en Selty, empenyent-los. En algun lloc, en la distància, es va escoltar xiular a algun ocell o insecte, sonant estranyament fora de lloc en l'entorn urbà -. Bullkey?

- Estic en això -va dir una veu profunda des de darrere d’en Riij, recolzant la seva confiança amb un cop de blàster al clatell -. Apa, moveu-vos.

En Riij va començar a avançar, fent el mateix, la Maranne es va girar lleugerament cap a ell i li va colpejar amb el colze.

- Preparat -va murmurar, amb el volum just perquè només ella l’escoltés.

Al lliscant, en Promk, sota la direcció d’en Selty, havia recollit la caixa que contenia les gemmes de foc Durind i l'estava portant de tornada al compartiment de càrrega.

L'estranya au va tornar a xiular, i de sobte, inexplicablement, una de les vores inferiors de la caixa es va obrir completament, escampant les gemmes per terra.

- Promk! -va cridar en Selty, aterrit -. Idiota estúpid.

Va saltar cap endavant, agafant la caixa mentre en Promk tractava de posar-la cap per avall. Per un instant tots dos van forcejar amb ella, oblidant temporalment als presoners... I des de darrere d'en Riij va arribar un breu panteix i un cop esmorteït.

Al seu costat, va sentir que la Maranne es preparava per atacar.

- Encara no -va murmurar, donant-li un toc d'atenció mentre allargava els seus passos. Preocupats per les gemmes bolcades, en Selty i en Promk encara no s'havien adonat del que estava passant allà. Quatre passos... tres... Si tan sols seguissin lluitant amb la caixa per un parell de segons més... un...

- Ara -va murmurar, i, saltant cap endavant, va col·locar el palmell de la mà esquerra a la capota del lliscant i va saltar per sobre del vehicle per caure amb els dos peus amb força contra el pit d’en Promk.

El pinxo no va tenir temps de panteixar abans de caure a terra, i la caixa trucada va sortir disparada de les seves mans donant voltes cap a la foscor. En Selty, sorprès, va tenir temps de proferir una maledicció i va agafar el seu blàster enfundat abans de caure amb la Maranne sobre d'ell. Un cop de genoll salvatge, i va quedar inconscient.

- Esteu ferits? -va preguntar darrere d'ells en Palror amb la seva veu cavernosa.

- No, estem bé -li va assegurar en Riij, recuperant l'equilibri i girant-se. Darrere del tunroth, el tercer pinxo jeia amb el cos retorçat de forma antinatural -. Bona feina amb Bullkey -va afegir.

- Per no esmentar la caixa -va afegir la Maranne, recuperant els seus blàsters confiscats del cinturó d’en Selty i llançant-ne a Riij el seu -. Com vas aconseguir fer això?

-Això ha estat cosa meva -va dir en Trell, apuntant des de darrere d'un de les altres barredores aparcades i dirigint-se cap a ells -. Tan sols un estilet molecular exquisidament ben manejat.

- Codi de xiulets i un estilet molecular -va dir en Riij, agitant el cap, sorprès -. Vosaltres dos esteu plens de recursos, oi?

-L’estilet va ser un regal -va dir en Trell, ajupint-se al costat de la caixa trucada -. Maledicció... la fulla s'ha trencat.

- La fulla no importa -va dir la Maranne, ajupint-se al seu costat -. Recull les gemmes.

- Oblida les gemmes -li va dir en Riij, mirant en la direcció per la qual havien desaparegut en Grobber i els altres. El rescat havia estat considerablement silenciós, però si a Grobber se li acudia volar sobre aquest punt en el seu camí de tornada a la fortalesa d’en Thyne, els quatre acabarien fertilitzant un parterre de gespa -. Sortim d'aquí.

-Però...

- No, té raó -va dir en Trell prement visiblement les dents -. Si el que sigui que estigui passant en el cau d’en Thyne acaba prou ràpid, potser encara ens trobem als col·legues d’en Grobber acampant a la porta de la badia de càrrega del Hopskip. Recull només la caixa i el que sigui que quedi encara dins.

La Maranne xiuxiuejà alguna cosa que va sonar bastant grollera, però malgrat tot es va aixecar, amb la caixa ara mig buida a les mans.

- Bé -va dir amargament -. I l'espècia què?

- Deixa-la aquí -li va dir en Trell -. En Corran  va dir que no voldríem que ens atrapessin transportant espècia, i estic bastant disposat a estar d'acord amb ell.

- Podem trucar a SegCor de camí i dir-los on poden trobar-la -va afegir en Riij -. Ara Anem-nos-en.

Es van apinyar tots al lliscant.

- Parlant d’en Corran  i SegCor -va comentar en Trell mentre girava el vehicle i donava potència als motors -. Resulta que són una única cosa.

- En Corran  és de Seguretat de Corèllia? -va preguntar la Maranne, mirant-lo amb el nas arrufat -. Estàs de broma.

- En tot cas, això semblava quan ell i en Hal van parlar -va dir en Trell -. L'última vegada que els vam veure, sortien a atrapar en Thyne.

En Riij va fer una ganyota.

- A la meitat de la fortalesa d’en Thyne? No tenen la menor oportunitat.

- Aquesta va ser també la nostra estimació -va convenir en Palror -. Però tenint en compte el nombre dels soldats d’en Thyne aquí i els que s'estan enfrontant als imperials fora del seu bastió, sembla probable que les zones centrals de l'interior puguin estar gairebé desertes.

- “Gairebé” podria no ser suficient -va dir la Maranne -. I què passa amb Kast? Ell segueix allà, no?

- He desistit a tractar d'endevinar quin tipus de joc està jugant en Kast -va dir en Trell, traçant un gir tancat amb el lliscador per envoltar un camió lliscant herglic aparcat -. Tot el que sé és que és ell qui li va donar a Corran  l'estilet molecular que ens va treure d'allà.

- I no creiem que es tracti simplement d'un parany -va afegir en Palror -. Els bombarders TIE ens estaven molestant quan vàrem sortim de la fortalesa, en quan ens van identificar, ens van permetre passar.

-Això ha hagut de ser obra d’en Corran  i en Hal -va dir en Trell -. Se suposa que SegCor treballa bastant de prop amb els imperials aquests dies.

-Sí -va murmurar en Riij, tornant a pensar en la breu discussió que va tenir amb Corran  sobre la rebel·lió. I ara descobria que en Corran  era en realitat de SegCor. Podria haver endevinat les veritables lleialtats d’en Riij per aquesta conversa?

- Ens van permetre passar a tots dos -li va recordar suaument en Palror.

- Ho entenc -va dir en Riij -. També entenc que tal com s'està desenvolupant tota la resta, això no vol dir gran cosa. Si arribem al Hopskip sense trobar-nos amb una emboscada (de cap dels costats d'aquest boig joc de força) llavors potser cregui que haurem acabat amb això.

- Acabat amb què? -va preguntar la Maranne.

En Riij va estendre els braços.

- Amb el que raigs estiguem fent aquí.

Certament no hi havia cap emboscada estesa a l’exterior del Hopskip. Ni tampoc cap dels seus antics companys -Corran , Hal o Kast- els hi esperava allà. El que hi havia era una única targeta de dades.

- Sembla el mateix material que en Kast va usar per enganxar l'estilet molecular en les barres de la cel·la d’en Corran  -va comentar en Trell, provant a tocar els fragments de residu d'adhesiu que quedaven a la targeta de dades -. Hauríem llegir-la aquí, o dins?

- Dins -va dir fermament en Riij, prenent-li la targeta de dades de les mans i mirant al seu voltant -. I no fins que no estiguem fora d'aquí. Tu i la Maranne comenceu el programa d'enlairament. En Palror i jo farem un cop d'ull per assegurar-nos que ningú ens ha deixat cap sorpresa.

En Trell havia arrencat els espurnejants motors, i la Maranne tenia l'ordinador de navegació traçant el seu curs, quan en Riij i en Palror van tornar de la seva gira per la nau.

-Sembla net -va dir en Riij als altres mentre tots dos prenien seient -. O, almenys, no hi ha res obvi. Heu parlat ja amb la torre?

- Som els tercers en la llista per sortir -li va dir la Maranne -. Vols explicar-nos ara un conte abans d'anar a dormir?

-És clar -va dir en Riij.

Es va sentir un feble so de rascat provinent de darrera d’en Trell, en Riij retirant les últimes restes d'adhesiu de la targeta de dades, probablement, i després el breu espetec lliscant dins de la seva tauleta de dades.

-És d’en Kast -va dir en Riij -. “A la tripulació i els passatgers del Hopskip: Ben fet”.

- Ben fet! -va grunyir la Maranne -. Què raigs...?

- Shh -la va tallar en Trell -. Continua.

- “Heu completat adequadament la missió que us havia assignat” -va continuar en Riij -. “Podeu tornar ara a l’Amonestador i recuperar la vostra càrrega. Aquesta targeta de dades servirà davant el capità Níriz com a prova que heu complert la vostra part del tracte i farà que us tornin la càrrega”. Darrere hi ha signat amb el seu nom i el que sembla alguna mena de marca d'identitat.

- De manera que no tornarà, eh? -va dir en Trell, amb una estranya sensació a la boca de l'estómac -. No estic segur que això m'agradi.

- Hi ha d'haver-s’ho arreglat per què li lliurin el pagament en algun altre lloc -va dir la Maranne -. No semblava que ell i en Níriz es portessin molt bé.

- Potser el seu pagament està en la resta de les caixes trucades -va dir en Palror.

- No comptaria amb això -va dir en Riij -. Hi ha una postdata: “No torneu al Dipòsit de Magatzems Dewback a per la resta de caixes trucades. Estan buides”.

- Què? -va rugir en Trell, girant-se a mitges per mirar al Riij per sobre de la seva espatlla -. Vinga, home, això és una bogeria. M'estàs dient que resulta que les dues caixes que veu dur al Refugi del Mynock eren les úniques que tenien alguna cosa a dins? Quines són les probabilitats que passés això?

- No tan dolentes, realment -va dir la Maranne amb tot -. No quan consideres que eren les úniques dues que sabíem que podríem obrir i tornar a segellar. Ens estaven manejant durant tota l'estona, oi?

-Durant tota l'estona -va convenir en Riij -. “I no us preocupeu tampoc per les gemmes de foc Durin o l'especia. Totes dues són falses”.

En Trell mirà a l'altre costat de la cabina, per trobar-se que la Maranne el mirava a ell.

Semblava no haver res a dir.

Es va sentir un altre feble espetec darrere d'ell quan en Riij va extreure la targeta de la tauleta de dades.

-Bé, hem entrat i sortit amb vida -els va recordar, passant al Trell la targeta de dades per sobre de la seva espatlla -. Els meus instructors solien dir que cap missió de la qual sortissis pel teu propi peu era un complet fracàs. Potser ens trobem algun dia amb Corran  i Hal i esbrinem de què anava tot això.

En Trell donava voltes a la targeta de dades a la mà.

- Ho dubto -va dir -. Diria que tot apunta que cap dels dos sap tampoc que està passant. Va lliscar la targeta de dades en una ranura d'emmagatzematge del seu panell -. Vinga, Maranne. Sortim d'aquí.

- Sé que aquest tipus de coses li avergonyeix -va dir el capità Níriz mentre servia al seu hoste un got d'aigua mineral R'alla de reserva -, de manera que només ho diré una vegada. Quan vaig escoltar els informes d'accions militars a Corèllia, estava preocupat per la seva seguretat. M'alegro de descobrir que els meus temors eren infundats.

-Gràcies, capità -va dir el gran almirall Thrawn, acceptant el got que li oferien i prenent un glop. Encara vestia l'armadura d'en Jodo Kast, encara que sense el casc ni els guants -. S'equivoca, però, sobre que l'expressió de preocupació o suport sigui una vergonya. Al contrari, la lleialtat és una de les dues qualitats que valoro més en els meus subordinats i col·legues.

- I l'altra? -va preguntar en Níriz, servint-se un got d'aigua R'alla a si mateix.

- La competència -va dir en Thrawn -. El carregament del Hopskip ha estat pujat a bord de nou ja?

- Ho estan fent ara, senyor -va dir en Níriz. Amb la majoria de la gent, va divagar en Níriz, l'addició de l'armadura Mandaloriana crearia instantàniament una poderosa aura de fortalesa i misteri. Amb Thrawn, en canvi, gairebé semblava disminuir la sensació d'autoritat que ja era present en ell -. El pont té ordres d'avisar-me en quant marxin. -Va arquejar una cella -. El que em recorda una cosa: va prometre que m’explicaria de què anava tot això quan tornés.

- I això pretenc fer -li va assegurar en Thrawn -. Estic esperant que una altra persona s'uneixi a nosaltres aquí abans.

Darrere d’en Níriz, la porta es va obrir lliscant. En Níriz es va tornar, va obrir la boca per reprendre a qui fos que fos aquest oficial o tripulant que s'atrevia a entrar a l'oficina privada del capità sense permís... I un instant després s'havia posat dret de cop, amb les dures paraules esvaint-se en la seva gola com si haguessin estat asfixiades fins a morir. La figura cuirassada que creuava amb despreocupada arrogància la porta...

- Ah, Lord Vader -va dir en Thrawn, posant-se dret amb molta més tranquil·litat -. Benvingut a bord de l’Amonestador. Estem honrats per la seva presència.

- I nosaltres amb la seva, almirall Thrawn -va dir en Lord Darth Vader, amb un clar to de desafiament en la seva profunda veu -. Arriba gairebé sis hores tard.

- Ja ho sé, milord, i em disculpo per tenir-lo esperant -va dir en Thrawn, inclinant el cap amb deferència -. Com veurà, em vaig veure obligat a modificar de manera significativa el pla que li vaig explicar originalment.

- Però l'objectiu s'ha aconseguit? -va preguntar en Vader.

- Certament -va dir en Thrawn -. En Zekka Thyne i la branca corelliana del Sol Negre del príncep Xízor ha estat efectivament eliminada.

En Níriz va mirar en Thrawn amb sorpresa.

- Zekka Thyne? Però jo pensava...

- Pensava que l'Emperador tenia un acord amb Xízor? -va preguntar en Vader, tornant la seva macabra màscara cap a ell.

En Níriz empassà saliva. La reputació d’en Vader respecte als oficials de la flota que li disgustaven... però d'altra banda, en Thrawn sol·licitava absoluta honestedat als seus subordinats.

- Sí, milord -va dir -. Això pensava.

La tensa figura d’en Vader va semblar relaxar-se lleugerament.

- De moment, potser, és cert. Però aquests acords estan fets per ser alterats. - Es va girar cap al Thrawn -. De manera que tinc entès que hi va haver una acció imperial contra la fortalesa d’en Thyne.

- Només una petita escaramussa -li va assegurar en Thrawn -. I la batalla va ser instigada des del costat d’en Thyne com demostraran les gravacions de tots dos bàndols. Els enregistraments també mostraran que els imperials eren a la zona només a causa d'una informació que va rebre el seu comandant suggerint que una força rebel s'estava agrupant en aquesta part del bosc.

- Informació que vostè va subministrar, és clar -va dir en Vader, a manera de pregunta.

-És clar -va assentir en Thrawn -. I com que no hi pot haver enllaç possible entre el codi de verificació que vaig fer servir i qualsevol de les seves forces o contactes, el príncep Xízor serà incapaç de crear cap connexió entre vostè i l'informador misteriós.

-Però es van veure implicades tropes imperials -va insistir en Vader -. El seu primer pensament serà certament la meva participació.

En Thrawn va negar amb el cap.

- De fet, milord, la involucració marginal de l'Imperi tendeix a exculpar-lo a vostè davant seu. Ell esperaria un atac imperial a gran escala susceptible de ser rastrejat fins a vostè... o bé evitar escrupolosament les forces imperials del tot, potser deixant l'acció a discrets caça-recompenses o mercenaris. L'ambigüitat dels fets reals el deixarà confós i insegur. La qual cosa, segons crec, era un dels seus objectius clau.

- Ho era -va dir en Vader, sonant una mica insegur -. Però com vostè diu, en Xízor coneix les meves connexions amb els caça-recompenses. Fins i tot encara que en Jodo Kast no es troba entre ells, assassinar en Thyne disfressat d’en Kast portarà de nou la seva atenció cap a mi.

En Thrawn va somriure.

- Sí, però jo no he assassinat a Thyne. Vaig ser capaç de deixar el seu destí en mans d'un parell d'agents de SegCor d'incògnit.

En Vader va inclinar lleugerament el cap a un costat.

- No recordo que Seguretat de Corèllia fora mai esmentada en les nostres converses, almirall.

- Els dos agents es van unir pel seu compte al meu grup -va dir en Thrawn -. I resultava obvi des del primer moment que es trobaven a Ciutat Coronet amb el propòsit específic d'atrapar a Thyne. Suposava una oportunitat tan perfecta que vaig decidir modificar el pla original perquè ells fossin els que s'encarreguessin d'ell.

- Llavors en Thyne no està mort?

En Thrawn va arronsar les espatlles.

-Almenys, ha perdut tot el seu poder -va dir -. En realitat, tenir-lo sota custòdia de SegCor podria servir als seus propòsits millor que una mort ràpida. Deixaria el príncep Xízor preguntant-se si els corellians li estan extraient secrets perillosos. Una important distracció: i la distracció, segons crec, era un altre dels seus objectius clau.

Va sonar un senyal del comunicador. Acostant-se a la consola, en Níriz el va activar.

- Níriz -va dir.

- Control de la badia de l'hangar, senyor -va dir una veu -. Informant segons les seves ordres que el Hopskip acaba de marxar.

-Gràcies -va dir en Níriz -. Indiqueu al pont que observi quin és el seu vector quan saltin a velocitat llum.

- Sí, senyor.

En Níriz apagà el comunicador.

- Entenc que els contrabandistes i els seus amics rebels van realitzar la seva banda adequadament -va dir en Vader.

- Bastant adequadament -li va assegurar en Thrawn -. Em van proporcionar l'excusa necessària per mobilitzar els homes d’en Thyne i aclarir el camí als agents de SegCor.

Els ulls ocults rere de la màscara negra semblaven trepar el rostre d’en Thrawn.

- I l'altra part del seu pla?

En Thrawn mirà en Níriz arquejant una cella de reflexos blavosos.

- Capità?

- Sí, senyor -va dir en Níriz -. S'ha instal·lat un dispositiu de rastreig en cada un dels blàsters que portaven ocults de contraban.

- I les caixes s'han tornat a tancar tal com estaven?

-Al mil·límetre -va confirmar en Níriz -. No tindran forma de saber que les caixes han estat tan sols obertes, no diguem modificades.

El Senyor Fosc va assentir.

- Excel·lent -va dir.

El comunicador va sonar de nou.

- Capità, a la parla el pont. El Hopskip acaba de saltar a velocitat llum. S'ha confirmat que el seu vector és anar cap al sistema Shíbric.

-Gràcies. –En Níriz mirà al Thrawn i va alçar les celles.

El gran almirall va assentir.

- Que preparin un curs de tornada a les Regions Desconegudes -va instruir -. La nostra tasca aquí ha acabat.

- Sí, senyor. -En Níriz va donar l'ordre i va apagar el comunicador.

- Si no és -va afegir en Thrawn, mirant a Vader -, que vulgui que tracti amb el príncep Xízor directament per vostè.

- Certament és una idea temptadora -va dir en Vader, la seva veu enfosquida per l'amenaça vetllada -. Un alienígena contra un altre? Però no. En Xízor és meu.

- Com vulgui -va dir en Thrawn -. D'altra banda, dubto que Shíbric sigui el destí final d'aquests blàsters rebels. Pel seu vector, i per altres fragments i peces d'informació que he recopilat durant el viatge, la meva suposició és que el seu punt final de recollida serà en algun lloc del sistema Derra.

- Els dispositius de rastreig ens ho mostraran amb certesa -va dir en Vader -. Però es remoreja que en sistema Derra hi ha una forta presència rebel. M'asseguraré de tenir algunes forces esperant allà.

- Molt bé -va dir en Thrawn -. Un últim suggeriment, i després sospito que tots dos haurem de prendre camins separats. Tinc entès que el general al comandament de les forces de terra de l’Executor va presentar la seva sobtada dimissió fa un mes. He pogut observar la batalla a l'exterior de la fortalesa d’en Thyne durant una estona mentre esperava per assegurar-me que els contrabandistes escapaven, i al meu entendre l'oficial imperial al comandament està sent desaprofitat destinat a una guarnició.

- La seva opinió té un pes considerable -va dir en Vader -. Estic segur que és conscient d’això. El nom de l'oficial?

- Coronel Veers -va dir en Thrawn -. Pel nivell de les seves habilitats tàctiques, també diria que se li deu un ascens des de fa força temps. Potser les seves connexions polítiques en l'estructura de comandament deixin alguna cosa a desitjar.

- Les connexions polítiques no em concerneixen -va bramar en Vader, dirigint-se cap a la porta -. Veuré què puc fer amb aquest coronel Veers. Gràcies, almirall.

- Ha estat un plaer, Lord Vader -va dir en Thrawn amb una respectuosa inclinació de cap -. Un favor per un altre. Potser tinguem l'oportunitat de treballar junts de nou.

Un cop més, els ulls ocults van semblar sondejar la cara del gran almirall.

- Potser -va dir -. Adéu, almirall.

I amb un remolí de la seva llarga capa negra, se'n va anar.

- Un exercici interessant -va comentar en Thrawn, dirigint-se cap l'ampolla de R'alla i tornant a omplir el seu got i el d’en Níriz -. Encara que no sé. Pressento que aquesta rebel·lió és potser més poderosa i millor organitzada del que en Lord Vader creu. Espero que les nostres accions d'aquí li permetin proporcionar-los un cop dur. -Els seus brillants ulls vermells es van il·luminar mentre prenia un glop del seu got -. Però això no és de la nostra incumbència, almenys per ara. La nostra preocupació són les Regions Desconegudes, i ja és hora que tornem.

- Sí, senyor. -En Níriz dubtà -. Si em permet la gosadia, senyor... el seu últim comentari implicava que vostè ha rebut alguna cosa a canvi d'ajudar en Vader contra en Thyne i el Sol Negre. Puc preguntar quin era aquest favor?

- Un regal molt personal, capità -va dir en Thrawn -. I per això és que vaig sentir la necessitat d'orquestrar personalment la destrucció d’en Thyne. Lord Vader m'ha posat al comandament d'un grup de comandaments alienígenes que han provat ser altament valuosos per a ell al llarg dels anys. Encara que no em són de gran utilitat en les Regions Desconegudes, no tinc cap dubte que amb el temps tornaré adequadament a l'Imperi. I en aquest moment... bo, veurem què és el que poden fer.

- Mai he escoltat que en Vader emprés alienígenes -va dir en Níriz amb incredulitat -. Esteu segur que li està dient... bo...?

- La veritat? -En Thrawn va somriure -. Per descomptat que sí. Recordi bé el seu nom, capità: els noghri. Li garanteixo que sentirà parlar més d'ells. -Va buidar el seu got i el va deixar sobre la taula -. Però ara anem al pont. Les Regions Desconegudes ens criden, i tenim encara molta feina a fer.

FI