Solitari de Jade (I)

Solitari de Jade


Timothy Zahn   

I

- Disculpin, amics... Estic buscant a Talon Karrde.

La Mara Jade va alçar la vista del monitor del motor, i va poder veure de cua d'ull que, a l'altre costat del panell, Chin estava fent el mateix. La veu que venia de la direcció de la porta del pont del Salvatge Karrde era completament desconeguda per a ella.

Igual, com va poder comprovar, que la cara que acompanyava aquesta veu.

- El capità Karrde no és aquí en aquest moment - li va dir la Mara a l'estrany, mentre l'examinava amb cura. El simple fet que estiguessin en una badia d'atracada familiar, en un port familiar, no era cap raó per la qual els estranys poguessin vagar lliurement per la nau -. Com ha entrat aquí?

L'home va assenyalar vagament rere seu.

- Oh, Dankin era a l'escotilla, i em va deixar entrar. Karrde i jo som vells amics... ell i jo ens coneixem des de fa molt temps. Té idea de quan estarà accessible?

- Realment, no podria dir-li-ho- va dir la Mara, fent una ullada a Chin. Algú que conegués de fa temps a Karrde, per lògica hauria de ser també un vell conegut de Chin, donat el temps que l'ancià portava a l'organització. Però tampoc hi havia cap indici de reconeixement a la cara d’en Chin -. Si vol, pot deixar-li un missatge.

L'home va sospirar profundament.

- No, em temo que això no serviria.

Va fer un gest cap al finestral darrere d'ells i la imatge del bulliciós espaiport a l'altre costat.

Sobtadament, la Mara va sentir al clatell una subtil punxada d'advertència. La seva mà dreta es va deixar caure cap al blàster enfundat en el seu costat...

I es va congelar allà. La mà onejant de l'intrús s'havia obert abruptament per la meitat, revelant el blàster que havia estat ocult dins la closca protèsica.

- I jo tampoc tinc temps per esperar - va dir, amb la veu tan indiferent com sempre -. Al meu patró li agradaria tenir unes paraules amb tots vosaltres. Preferiria que arribessin il·lesos, però ho entendria si això no fos possible.

Laq Mara va xiuxiuejar suaument entre les dents. Sabia que si estigués sola podria vèncer fàcilment, amb el truc de l'arma o sense. Però no estava sola, i Chin ja no es podia moure tan ràpidament com abans. I, ja fos per l'accident o per disseny, l'arma de l'intrús apuntava directament a l'ancià. No, seria millor esbrinar què volia aquest patró misteriós i esperar una millor ocasió.

- Odiaria defraudar-lo - va dir, allunyant la mà de la seva pistolera -. Especialment després d'una invitació tan cortesa. Si us plau, ensenyi’ns el camí.

Però com hagués fet mal a algú de la tripulació del Salvatge Karrde entrant-hi, es va prometre obscurament, la seva cooperació arribaria a la seva fi ràpidament. Una fi dolorosament ràpida.

Afortunadament per a ell, no ho havia fet.

***

Següent