CAPÍTOL 8
Quan el
seu Ala-X va sortir d'un dels hangars lateral del creuer d'assalt bothan Ralroost, en Gavin Darklighter va tirar
dels comandaments cap enrere i va virar a estribord per contemplar la sortida
de la resta de l'esquadró. El creuer d'assalt bothan era una de les últimes
adquisicions de la Nova República. Tot i ser una mica més petit que un
destructor estel·lar classe Victòria i tenir angles més aerodinàmics i menys
acusats, el Ralroost posseïa un vint
per cent més de potència armamentística que un Victòria, i gairebé més de la
meitat pel que fa a escuts. La nau havia estat dissenyada per absorbir cops i
seguir responent amb força cap a l'enemic.
En Gavin
va recordar la discussió que havia mantingut amb la seva dona i la seva germana
quan els bothans van anunciar que construirien els creuers d'assalt. S'havia
declarat la pau amb el Romanent Imperial, així que l'opinió generalitzada sobre
les naus era que suposaven o un absurd malbaratament de recursos o alguna cosa
que apuntava a un futur atac bothan o, segons la Sera i la Rasca, una despesa
desmesurada de diners. Atès que la pau regnava a la galàxia, ambdues pensaven
que els diners necessaris per construir aquestes naus era millor destinar-lo a
curar les cicatrius d'una guerra que havia durat dècades.
Els
arguments eren convincents, però en Gavin es va reservar la seva opinió i,
mentre contemplava la nau, es va alegrar que els bothans l'haguessin construït.
Els hangars dels caces estaven situats entre naus annexes amb obertures
d'enlairament que permetien a les naus petites sortir cap amunt o cap avall,
segons les necessitats de la batalla. Les pistes d’enlairament dobles acceleraven
la recuperació de les naus després de la batalla, i en Gavin apreciava de debò
aquest detall.
Va prémer
un comunicador.
-Jo aniré
primer. Cinc, tu aniràs en segona posició; i Nou, tu en tercera.
Les seves
dues comandants, la major Inyri Forge i la major Alinn Varth, van donar l'ordre
per rebuda, i no va ser la primera vegada que al Gavin li va sobtar el fet de
sentir veus femenines associades amb les assignacions de vol. La major part de
la seva vida a l'esquadró, el Nou havia estat Corran Horn; el Cinc, Hobbie,
Janson o Tycho Celchu; i l'U gairebé
sempre era en Wedge, però ara sóc jo qui va al capdavant.
Les naus
es van separar i es van tornar a reunir de camí del centre d'aquell sistema
estel·lar, que, francament, no era molt important. Només tenia un cinturó
d'asteroides que separava dos petits planetes d'elevadíssima temperatura de
tres gegants gasosos. Cap d'aquests planetes albergava vida, encara que el
gasós més gran tenia algunes llunes que eren gairebé habitables... per a algú
que pogués respirar una barreja baixa en oxigen i alta en nitrogen. Si no fos per les excavacions mineres dels
asteroides, i perquè el tràfic de Bastió empra aquest lloc com a punt de
navegació cap al Sector Corporatiu, seria un altre punt buit en els mapes
estel·lars.
El
sistema ni tan sols tenia nom, el que li va semblar bastant més adequat, tenint
en compte que havia mancat d'importància des que va ser descobert. Però això havia
canviat en qüestió d'una setmana. Un vaixell de càrrega s'havia aturat per proveir-se,
i uns caces d'origen desconegut l'havien atacat. El vaixell de càrrega va
aconseguir escapar i va informar de l'incident. L'almirall Kre'fey havia portat
el Ralroost per investigar.
L'Esquadró Murri es va unir a l'expedició i va passar de jugar als pirates a
caçar-los.
En Gavin
va extreure un programa d'anàlisi i el va carregar en el navegador.
- Leo,
activa els sensors. Sabem que hi ha caces amagats, però he de localitzar la
seva base.
L'androide
va xiular ràpidament.
La veu de
l’Inyri es va obrir pas pels auriculars del seu casc.
- U,
rebem senyals intermitents en el cinturó d'asteroides, 247 punt 30. Ens estan
seguint.
- Rebut.
Són suficients per identificar-los?
- No
trobo coincidències... crec que són lletjos.
- No els hi
treguis l’ull de sobre -En Gavin va pensar un segon i va assentir -. Al meu
senyal, Murris en ruta 270 punt 27. Anem a per l'asteroide gran d'aquí, el
lent. La confirmació de l'ordre va arribar pel comunicador.
En Gavin
va encendre un interruptor que situava els alerons del caça en posició d'atac,
i va estudiar les lectures del sensor, però no va veure res. Bé, si no volen sortir sols caldrà treure'ls
d'aquí.
- Murris,
al meu senyal. Tres, dos, un, ara.
En Gavin
va elevar el seu Ala-X sobre els estabilitzadors de babord i va tirar els
comandaments cap enrere lentament, desviant-se de la formació i observant com
la resta del seu grup li seguia els passos.
Va activar
la comunicació compartida amb el Ralroost.
- Aquí
Murri U. Hem contactat i estem investigant.
- Rebut,
Murri U. Bona sort.
En Gavin
va sospirar pesadament i va exhalar lentament l'aire. Tot i que confiava en
l'opinió de l’Inyri sobre les naus que anaven a evacuar dels asteroides, no
podia treure’s del cap el mal record de la seva primera trobada amb els coralites
al simulador. Per moltes simulacions
contra els Coris que fem programat, trobar-nos cara a cara amb ells serà
francament perillós.
L'enemic
va sorgir de darrere l'asteroide més gran. Leo mostrava un contacte rere
l'altre al monitor secundari d’en Gavin. Totes les naus eren, de fet, lletjos,
i havien estat acoblats utilitzant peces de vells caces. Hi havia Ala-TIE
formats per una barreja de cabines de caces TIE amb barquetes de motor d'Ala-Y.
Interceptors-X fabricats amb el cos d'Ala-X i les ales d’Interceptors TIE, i
tricaces de triple ala, anomenats Urpes perquè la cabina esfèrica es trobava
tancada entre les vores frontals de les tres ales. Totes les naus eren tan
comuns en una flota pirata com l'hidrogen en la galàxia, i totes podien arribar
a ser molt letals.
En Gavin
va activar la quadrícula al monitor principal i va activar els làsers. Els va col·locar
en tret dual i va mirar la pantalla per apuntar. Les possibilitats d'encert
disminuïen ràpidament, però això li va preocupar menys que un altre detall que
li oferia l'escàner.
Els Urpes
no tenien escuts. No hi havia cap raó per la qual un pilot volgués entrar en
combat sense els escuts a tota potència. Era ben sabut que els tricaces
posseïen escuts, ja que era una de les raons per les que aquest disseny havia
tingut èxit. Sense escuts, els pirates no tenien cap possibilitat davant els Murris.
- Leo,
mostra la seva freqüència tàctica -En Gavin va portar el comandament a la dreta
i va llançar un tret que va passar flamejant per davant del morro de l’Urpes -.
Cinc, detectes tu els escuts d'aquests paios?
-
Negatiu, U. I els cascos també estan febles.
Què passa? En Gavin va apuntar
de nou a l’Urpes i va esperar que disparés primer. La nau va seguir avançant,
apropant-se molt a la franja òptima, i va disparar un raig làser verd a l'Ala-X
d’en Gavin. L'energia es va dissipar contra els escuts i envià un soroll de
fons a través dels altaveus de la unitat de comunicació. Li havia fet menys mal
del previsible, i això que havia disparat només amb un dels dos làsers.
I l'única raó per la qual un pilot
s'aproparia tant és perquè està disparant amb dades visuals... Té espatllats
els sensors.
L’Urpes
va passar de llarg, en Gavin va girar a estribord i va tirar dels comandaments
per començar a perseguir-lo. Va donar la volta, va virar i va accelerar a fons
per seguir el caça en la seva maniobra d'evasió. Va activar els quatre làsers
per al tret i va posar el dit cor sobre el botó secundari del gallet. Aquesta modificació era per als Coris, però
crec que podria ser útil aquí.
Va
apuntar i va prémer el gallet secundari. El làser va sortir ràpidament, deixant
un rastre d’apagades espurnes que va provocar marques en els ganxos de l’Urpes.
El foc va esquinçar la nau pirata, fonent el seu emblema amb el puny d'androide
blanc i negre.
L’Urpes va
virar a babord i va traçar un angle agut cap amunt. En Gavin va frenar, va
donar la volta i va ascendir darrere del caça pirata. Quan la nau va estar a la
vista, va deixar anar una altra ràfega làser sobre ella. L'andanada va donar a
la part frontal i va sorprendre al pilot. L’Urpes va caure cap a estribord, i
un dels motors fònics va deixar anar una llarga flamarada final. L'altre motor va
flamejar un moment, i tots dos es van apagar.
Quan
Gavin es va acostar per inspeccionar, un raig de turbolàser passar entre
l'altra nau i ell. Leo va cridar alarmat, i en Gavin va girar a babord, encaminant-se
cap a l’asteroide que era el seu objectiu.
La
persecució de l’Urpes li havia portat per sobre de l'horitzó de l'asteroide i
l'havia situat davant la nau que es trobava amagada darrere seu. La va
reconèixer amb prou feines com una fragata d'escorta Nebuló-B, però aquest era
només l'aspecte general. Estava completament abonyegada i tenia forats oberts
al casc. Els seus sensors detectaven un lleuger senyal dels escuts, però era
tan feble que en Gavin sabia que una ràfega del seu Ala-X travessaria el casc i
provocaria greus danys.
- Leo,
activa la seva freqüència tàctica al canal 4 del comunicador -el botó
assenyalat de la seva unitat de comunicació va començar a brillar. En Gavin el
va prémer i la llum va augmentar -. Aquí el coronel Gavin Darklighter de la
Nova República. Identifiquin-se i deposin les armes o seran destruïts.
-
Aquí...- la veu a l'altre costat va començar a parlar en to desafiant, però
aviat va flaquejar i es va afeblir -. Aquí Urias Xhaxin de l’Autarca.
- U, a
babord.
Sense
pensar-ho, en Gavin va girar la nau cap a l'esquerra, a temps de veure diversos
raigs làser verds travessant l'espai que ell acabava d'abandonar. Un Ala-TIE va
passar per allà, seguit de prop pel Murri Dos. Krad Nevil va fer saltar una de
les barquetes de l'Ala-Y del pirata, que va perdre el control i va explotar
contra la irregular superfície de l'asteroide.
-Gràcies,
Dos.
- Només
faig la meva feina, U, cobreix la teva esquena.
- Capità
Xhaxin, ordeni la retirada a les seves forces. No poden lluitar contra
nosaltres. Totes les seves naus estan danyades. Ningú desitja una carnisseria.
La fatiga
va ressonar amb pesadesa en la resposta de l'home.
- Té raó,
és clar. Sempre arriba un moment en què cal deixar de lluitar. Donaré l'ordre,
coronel.
En Gavin
va establir la freqüència tàctica de l'esquadró.
- Els lletjos
es retiren.
-Dispareu
només en defensa pròpia.
L'Ala-X d’en
Kral va aparèixer a babord d’en Gavin. El pilot Quarren contemplà la fragata i
després va mirar a Gavin.
- És com
si s'hagués esquinçat creuant un mar de corall, coronel. Què pot haver causat
això?
- No ho
sé, Dos, però crec que no m'agradarà la resposta quan la sapiguem.
En Gavin
va supervisar el retorn dels pirates al Ralroost
i es va reunir amb l'almirall Kre'fey a la sala de reunions. A part dels dos
guàrdies que custodiaven la porta, l'almirall bothan estava tot sol amb el
líder dels pirates.
- Ah,
coronel Darklighter, gràcies per venir. Ja coneix al capità Xhaxin.
-Sí -En Gavin
va anar cap a on estava assegut l'home i li va allargar la mà -. Gràcies per
finalitzar tan ràpid el combat.
El pirata
va alçar la mirada. Tenia els ulls foscos i plens de cansament i quelcom més.
Estava ullerós, i la seva llarga cabellera i la seva cuidada barba eren
blanques. Això i la seva pàl·lida pell contrastaven enormement amb el seu
uniforme negre, i, de no ser pels ulls injectats en sang, se li hagués pogut confondre
amb un holograma en blanc i negre.
- Hauria
agrair-li que em permetés salvar la vida de la meva gent.
En Traest
Kre'fey li va assenyalar a Gavin una cadira.
-Potser
no ho sàpigues, però l’Urias Xhaxin porta molt temps amb l’Autarca. Va viure
del pirateig de les naus imperials i va continuar assaltant-les durant la
guerra. Porta aquí, a la Vora Exterior, des que es va signar la pau,
interceptant els transports imperials ocasionals que es dirigeixen al Romanent
Imperial. Les captures són escasses i els objectius que ha escollit l'han
convertit en un problema d'importància menor per a la Nova República.
En Gavin
va assentir lentament.
- Recordo
haver vist alguna vegada un holodocumental sobre ell.
En Xhaxin
va riure amb sorna.
- Pura
ficció. Una holoperiodista va venir per informar sobre les meves activitats.
Tenia una idea massa romàntica del que fem. Es va emportar una decepció, així
que va crear una fantasia i algú la va publicar en format d'holograma.
En Traest
va alçar el cap.
-Però
crec que el que li va passar a la Vora Exterior fa poc no va ser una fantasia.
- Meva
no, per descomptat -l'home va creuar els braços -. Jo estableixo operacions per
atreure gent que vulgui viatjar en una caravana cap al Romanent. Les naus es
reuneixen a Garqi i parteixen, segons les meves previsions, cap a un punt de la
meva elecció. Jo volia capturar-los a tots. Vam arribar just abans que entrés
l'última nau, segons els nostres càlculs, i vam veure les coses aquestes
atacant les naus. Crec que eren caces..., però mai els havia vist abans. Hi
havia anomalies gravitatòries per tot arreu i disparaven plasma que penetrava
en les naus. Van anar a per nosaltres de sobte.
La mirada
de l'home es va perdre en l'infinit i la seva veu es va trencar.
- Vaig
fer el que vaig poder, però eren massa. Vam donar un salt a cegues a l’hiperespai,
i després un altre, i vam arribar aquí. Els meus reguladors d’hipervelocitat
van explotar i els danys estructurals... bé, no sé si l’Autarca, podrà tornar a
aconseguir la velocitat llum. Sé que no tinc els recursos necessaris per
salvar-lo.
En Xhaxin
mirà a Traest.
- Per
tant, almirall, m'ha atrapat. Crec que la recompensa que ofereix l'Imperi per
la meva captura ja no és el que era, però segur que algú pagarà pel meu cap. A
part d'això, no serveixo per a res. Si servís no hauria perdut la meva
autoritat.
- No,
capità Xhaxin, això no és així -En Traest mirà a Gavin -. Coronel, acompanyi si
us plau al capità Xhaxin a l'ala de convidats.
En Xhaxin
aixecà una cella.
- No
comprenc.
-Vostè es
va trobar i va lluitar amb un enemic que veurem sovint a partir d'ara... més
del que desitgem. El seu coneixement de les seves tàctiques i el seu
comportament val molt més que qualsevol recompensa -el bothan va somriure -.
Necessito saber el que vostè sap. Si no esbrinem com acabar amb aquesta
amenaça, veurà com, en menys del que pensa, l’Autarca acabarà sent la nau més
poderosa de la Nova República.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada