I amb Leebo en som tres

I amb Leebo en  som tres

Michael Reaves i Maya Kaathryn Bohnhoff

En Dash Rendar i el seu copilot nautolà, Eaden Vrill, adquireixen al droide Leebo d'un rodià desesperat per vendre’l. En Dash aviat descobreix que el droide porta una microvara de dades que conté proves incriminatòries contra el Sol Negre i ara en Dash i l’Eaden es troben a la llista dels més buscats pel Sol Negre!

El rodià va donar un cop d'ull per “El Cau del Nexu” com si busqués algú a qui desitjava desesperadament no veure. Assegut davant seu en la tènuement il·luminada taula de la cantonada del sòrdid bar portuari, Dash Rendar es preguntava amb aire absent per què es molestava tan sols d’intentar veure, l'aire era una biliosa mortalla de fum de píndoles letals i altres inhalants, tots ells dissenyats per fer el present més interessant i el futur menys assolible. Els seus pulmons protestaven tot i respirant amb cura.

A part del fum, el lloc feia olor com de lubricant per a droides estancat i de fruita fermentada. Havia estat en llocs pitjors. En aquest moment, això no semblava res del que estar particularment orgullós.

El seu soci nautolà, Eaden Vrill, ho suportava de la manera en què ho suportava tot: amb silenciós estoïcisme. Els nautolans, com a espècie, tendien a no mostrar emocions. Si això s'afegia a les dècades que l’Eaden havia dedicat a entrenar-se en la disciplina de l'art marcial del Teräs Käsi, el resultat era un alienígena molt inescrutable. Portaven treballant junts més de quatre mesos, i la major part del temps en Dash encara trobava difícil desentranyar el que passava darrere dels grans ulls granats de l'amfibi.

- D’acogd, migeu -va dir finalment en Kood Gareeda, amb els seus òrgans vocals donant al bàsic un so sibilant i gomós que feia que comprendre'l fora espinós. Un cop més, en Dash es va sorprendre per l'ocupació que havia triat l'alienígena. Ser monologuista difícilment era la millor elecció per a algú a qui les seves consonants no podien distingir unes de les altres. Tampoc és que la major part del públic durés el temps suficient perquè això arribés a molestar-lo. Per dir-ho sense embuts, probablement Darth Vader ho faria millor. Però la preocupació sobre el futur financer d’en Gareeda hauria d'esperar davant la preocupació del seu propi. Pel que fa al Dash concernia, no li quedava res llevat del que tenia a sobre. Dubtava que l’Eaden volgués gastar-se els diners, però un mecànic polivalent seria útil a bord de l’Escolta.

- Torna a recordar per què està programat -va dir en Dash al rodià. Hauria jurat que el tipus estava suant, i els rodians ni tan sols tenien glàndules sudorípares.

En Gareeda va acariciar els trets del droide amb els seus dits escamosos.

- Navegació, pilotatge, i agmament, azi com lez habilitatz de guepagacionz habitualz a la zeguie LE.

- I ho estàs venent perquè...

Una altra mirada a la porta.

- Pegquè em van infogmag egóneament. Em van dig que elz zeuz pgotocolz de zegugetat havien eztat hackejatz. Em van mentig. -El rodià va llançar una mirada assassina al droide dorment -. Com a guagdaezquenez guezulta completament mopak. Pot dizpagag a zeguez a viuz, pegò zenze aggibag a donag-loz-hi guealment. De què zegveix això?

Un pesat cop procedent de la direcció de la porta va tornar a atreure l'atenció del rodià. En Dash va decidir que era hora d'acabar amb aquesta història.

Comediant o no, el comportament d’en Gareeda suggeria que estava esperant que alguna cosa gens divertida passés en qualsevol moment. Estava posant nerviós fins i tot a l’Eaden, a jutjar per com els pesats tentacles del seu cap tremolaven cada vegada que la nerviosa mirada d’en Gareeda examinava l'entrada.

A més, si el rodià realment estava sota algun tipus de pressió, això només podia funcionar en el seu propi profit.

- Mil cinc-cents -va oferir en Dash.

Va obtenir una feréstega mirada dels orbes negres i insectils d’en Gareeda. La carnosa probòscide del còmic va fer una ganyota d'enuig per un instant. Després...

- Eztà bé. Dóna'm elz cgéditz. He de zortig d’aquezta goca.

- Bé, si necessites que algú et porti fora del planeta, també podem oferir-te això.

Els bulbosos ulls del rodià van semblar sobresortir encara més.

- No, no. Jo, ah... puc tgobag un altge pazzatge...

- No necessites fer-ho. Ens tens a nosaltres. Mil... i un viatget.

En Gareeda va emetre un so humit que era l'equivalent aproximat del cruixit de dents humà, i després va allargar una mà escamosa.

- Bé. Fet. Quan uz... enz... magxem?

En Dash, reprimint un somriure, li va oferir un bitllet de mil crèdits.

- En una hora. Moll Vuitanta-quatre Dotze. A les instal·lacions del centre de la ciutat.

En Gareeda va assentir i es va aixecar per anar-se'n. L’Eaden el va detenir.

- Té instal·lat un pern de contenció. Què li passa?

La nauseabund olor agre i penetrant de la por va tornar a envair l'aire.

- Res. Noméz volia azegugag-me que no... deambulava peg aquí, això éz tot.

- Genial! -Va dir en Dash -. Activem-lo.

El rodià semblava estar a punt de plorar. En Dash mai havia vist tal cosa, de fet, ni tan sols estava segur que els rodians poguessin plorar.

- Miga, zi vull aggibar a la voztga nau en una hoga, he de gecollig lez mevez cozez.

Estava tan clarament desesperat que en Dash li va fer un gest perquè se n'anés, no era divertit torturar algú que les estava passant tan de tots colors.

En Gareeda va fugir com un mynock sortint de Mustafar. No va usar l'entrada principal, es va dirigir a la part posterior.

-Bé -va dir l’Eaden -, deixant-nos mil crèdits més lleugers i amb el que probablement sigui un munt de ferralla inservible.

- Per aquest preu, a qui li importa? Encara que no funcionés, només pel xassís podríem treure 1500.

Va prémer l'interruptor principal del droide, i va comprovar amb grat que els fotoreceptors es van encendre.

- La circuiteria òptica funciona -va dir l’Eaden. Es va dirigir al droide -. Estàs operatiu?

- Qui ho pregunta? -Va replicar asprament el droide, i després va examinar la càmera sorollosa i plena de fum -. Què passa amb aquesta realitat? On és el meu cap?

En Dash va posar els ulls en blanc. Fantàstic. El rodià havia proporcionat al droide un substrat de personalitat. Bastant fàcils d'instal·lar, i gairebé impossibles de treure, perquè com més interactuava amb la gent que l'envoltava, més arrelat quedava el substrat. A hores d'ara gairebé seria com si fos firmware.

Bé, no es pot fer res al respecte.

- El teu cap se n'ha anat.

Les òptiques del droide van parpellejar.

- M'ha... abandonat?

- Venut. Es va dur un miler dels meus crèdits guanyats amb esforç.

- Mil crèdits? Jo valc cinc vegades això!

La veu del droide mostrava tanta indignació que en Dash va somriure tot i la situació.

- Tens una opinió bastant bona de tu mateix.

- Creu-me, no li interessa conèixer la meva opinió sobre vostè.

Abans que en Dash pogués replicar, la porta principal del bar es va obrir amb un fort cop. Van entrar quatre éssers. Dos eren humans grans i d'aspecte brutal, seguits per un barabel. L'últim era un trandoshà. Semblaven exactament el que sense cap dubte eren: problemes. Un dels humans es va fixar en la taula d’en Dash i la va assenyalar. Els altres van mirar. Després, els quatre van avançar amb decisió... directes cap a ells.

L’Eaden es va posar dret. Va fer cruixir els seus artells.

En Dash es va tornar cap al droide.

- Com et dius?

- No és de la teva incumbència. Jo...

- Deixa-ho. Anul·lació de nomenclatura d'emergència. Nou nom: Leebo.

- Integrant dades. Nou nom: Leebo.

- Molt bé, Leebo, apartem-nos. No volem que ens caigui a sobre cap pinxo volador.

***

Com L’Eaden havia previst, en Kood Gareeda no va aparèixer; van enlairar sense ell. Tot just havien escapat del pou de gravetat del planeta i entrat a l'espai profund, quan van ser contactats.

- Atureu-vos! -va dir una veu rasposa pel comunicador, parlant en shyriiwook, com en Dash advertir amb sorpresa.

- Qui ho diu? -Va preguntar.

- Ho diu Kravengash, soci comercial d’en Hox Bilan.

En Dash parpellejà davant el comunicador. Cap dels noms significava res per a ell, però la frase «soci comercial» si. Significava «Problemes» amb P de Pistola blàster majúscula. Tan lluny en la Vora, l'ubic sindicat del crim Sol Negre era poc més que un nom, però el seu també seguia sent un nom que inspirava precaució. Fins i tot l'Imperi vigilava els seus passos prop de l'organització criminal interplanetària. En Dash s’hi havia creuat en el seu camí més d'una vegada i els odiava amb passió, una emoció que molts criminals comuns compartien de cor, encara que l'aversió d’en Dash anava bastant més enllà. No obstant això, no tenia temps per pensar en això ara.

Segons tenia entès, allà fora a l'espai profund hi havia el somni de la majoria dels petits traficants d'òrgans, contrabandistes d'espècia, i proveïdors d'altres mercaderies de procedència dubtosa: poder realitzar algun dia alguna cosa de tanta audàcia criminal com per ser reconeguts pels senyors del crim dels baixos fons galàctics... convertir-se en un «ésser fet i dret», per dir-ho d’alguna manera.

En Dash va serrar les dents. Havia pensat - esperava - que allunyant-se tant, finalment es lliuraria de tota aquesta molesta tropa de tallagoles, almenys de moment. Així potser podria almenys deixar que alguns records s'assentin abans de tornar al centre més «civilitzat».

Aparentment no seria així.

-Sembla que ara sabem per què en Kood Gareeda estava tan ansiós per tancar el seu tracte amb nosaltres - va dir l’Eaden suaument.

- Tu creus? – En Dash apagà el comunicador -. Hora de marxar. Preparat per a velocitat llum.

Però el wookiee estava impacient; va començar a disparar abans que hi poguessin saltar. Raigs de partícules carregades els hi van passar fregant, prou a prop per socarrimar la pintura.

En Dash inclinar la nau a babord, però no prou ràpid, un llamp va xocar contra els deflectors posteriors, agitant l’Escolta i sacsejant a la seva tripulació. Una pluja d'espurnes va sorgir de la consola.

L’Eaden mirà en Dash.

-L’hipermotor està...

- Apagat de nou, si, me n'he adonat.

Va accelerar els impulsors, va llançar la nau en una paràbola tancada i va començar a buscar cobertura. No hi havia res excepte la llisa negror de l'espai, amb unes poques estrelles parpellejant...

Molt poques, es va adonar.

En algun lloc proper hi havia una font de llum prou gran com per diluir la llum de les estrelles. En Dash va mirar l'indicador de massa i ràpidament va localitzar la font: un immens gegant gasós, de més de 200.000 quilòmetres de diàmetre. No es va parar a pensar-ho. Va fer virar la nau a babord i cap amunt.

- Necessito càlculs, Leebo! Traça una òrbita de catapulta al voltant del gegant de gas. Si podem aconseguir suficient velocitat, podem fer arrencar l’hipermotor.

- I què li fa pensar que puc fer això? -Va preguntar en Leebo -. I si per alguna casualitat pogués, la integritat del casc es veuria compromesa, i...

- Els trets d'aquella nau de guerra comprometran la integritat del nucli bastant més, cap de cargol! En Gareeda va dir que la navegació orbital formava part del teu paquet. Així que dóna'm aquestes xifres o començaré a deixar anar llast... Endevines què serà el primer a sortir per la resclosa?

- El seu punt és convincent -va dir en Leebo. Un instant després, el droide va recitar un complex càlcul.

- Implementa'l -va dir en Dash a l’Eaden amb veu tensa.

- No hi ha temps per comprovar la seqüència -va protestar l’Eaden -. Si s'ha confós encara que només sigui en un decimal...

- Fes-ho!

El creuer del wookiee planava darrere d'ells, tan a prop com si estigués enganxat en un raig tractor, quan en Dash va llançar l’Escolta cap als llunyans confins de l'atmosfera del planeta gegant.

Darrere d'ell, Leebo recitava coordenades, velocitats i vectors.

- Perigeu òptim d'aquí a dotze coma nou segons... incrementar impuls en zero coma vuitanta-u... al meu senyal, gir de noranta-set graus en vertical, trenta-set graus a estribord -va dir el droide -. Quatre... tres... dos... un... Ara!

L’Eaden va fer les correccions mentre en Dash activava els impulsors. L’Escolta va sortir disparat del pou de gravetat del gegant gasós com un làser reflectit en un mirall de duracer perdent-se en el buit... prou a prop del creuer com per veure el seu propi reflex distorsionat en el seu fuselatge.

- Molt bé! -Va exclamar en Dash. La nau vibrava amb la combinació de la velocitat, la gravetat, i l'empenta dels seus propis motors. Li carrisquejaren de dents, però el casc va aguantar.

- Tenim hipermotor -va dir l’Eaden, amb la mirada fixa en els instruments.

- Activa'l. Fotem el camp d'aquest sistema.

El creuer estava girant, però no hi havia manera que completés la maniobra a temps. L’Eaden va llançar l’Escolta a l'hiperespai. Les estrelles es van difuminar, i un moment després van desaparèixer de l'espai normal.

-El meu anterior amo no m'hauria cridat -es va queixar Leebo.

En Dash el va mirar amb fúria, començant a perdre la paciència.

- Només deia que... -va començar a afegir el droide.

L’Eaden es va aclarir la gola.

En Dash es va tornar cap a ell.

- Què?

- Sembla que hem perdut a Kravengash -va dir el nautolà, amb una veu exasperantment suau.

- Sí? -En Dash va activar tots dos escàners, tant de curt com de llarg abast. No es detectaven petjades d’hipermotor -. Encara creus que en Leebo ha estat una mala inversió? Si no hagués estat aquí, seríem plasma.

L’Eaden no va dir res.

- Què, massa tossut per admetre que estaves equivocat?

- En absolut. Simplement m'estava preguntant què volia de nosaltres aquest tal Hox Bilan.

En Dash va arronsar les espatlles.

- On vols arribar amb això?

- Abans a la cantina, resultava obvi que aquests quatre matons estaven buscant una cosa que creien que teníem.

En Dash es va tornar per mirar el droide. No li agradava cap a on els estava portant aquesta conversa.

-Potser tinguessin una raó perfectament legítima...

- I suposo que és una coincidència que en Kood Gareeda no estigui en aquesta nau, tot i que estava desesperat per escapar a Ròdia. I també que un cap criminal local tracti d'aturar-nos just després d'enlairar.

En Dash va parpellejar. Sí. No calia ser astrofísic per calcular la intersecció d'aquests camins.

- Posa el pilot automàtic. Tu, jo i Leebo anem a baixar a la sala de descans per tenir una petita xerrada...

***

- Em va vendre. Encara no puc creure-ho.

- Sí, sí, això ja ha quedat clar. Seguim. Per què aquest Hox Bilan podria estar buscant-te, amb tant interès com per enviar matons i un creuer?

- Ni idea. No he fet res que justifiqui aquesta acció... que jo recordi.

- I què hi ha d’en Gareeda? Va fer ell alguna cosa?

- A part d'irritar al públic per no tenir dolorosament cap gràcia? -El droide va agitar les seves espatlles en el que podria considerar-se l'equivalent al fet d’encongir-les -. Encara que probablement no era tan dolent com perquè un criminal de carrera posés preu al seu cap. Probablement no.

- Sento curiositat -va dir l’Eaden -. Per què li tens tant afecte?

En Leebo va dubtar.

- Em va programar perquè em caigués bé.

En Dash va riure.

-Això sí que és graciós.

-La seva cara és graciosa. - El to d’en Leebo era decididament malhumorat.

L’Eaden havia estat estudiant detingudament al droide.

-Aquest pern de contenció està consumint massa energia -va dir llavors.

En Dash el va mirar.

- I per què saps això?

- Un cop vaig treballar en la seguretat d'una fàbrica de droides a Coruscant. Això no és un disseny estàndard.

- Pren una clau i fem-li una ullada.

L’Eaden va retirar el pern. Quan li va donar la volta, una vareta curta i estreta va caure sobre la taula.

- Hmm. Això sembla ser una microvara de dades.

En Dash va recollir el petit dispositiu, que era tan llarg com l'ungla del seu polze i amb una vuitena part de la seva amplada. Va mirar al Leebo.

- Tens una ranura de lectura?

- Per descomptat. -En Leebo va agafar la vara de dades que li oferien i se la va introduir pressionant a la punta d'un dit. Hi va haver una breu pausa -. Està encriptat.

És clar que ho està.

- Pots desxifrar el codi? -Va preguntar en Dash.

- Amb temps.

En Dash va llançar un jurament en veu baixa. Apostaria l’Escolta i tot el seu contingut al fet que la vara de dades pertanyia a Bilan i que el criminal volia recuperar-la. Amb totes les seves ganes.

Això era dolent... però potser no dolent del tot. Potser poguessin arribar a un tracte. Si poguessin convèncer en Kravengash que ni sabien ni els hi importava el que hi havia a la vara de dades...

Ei, l’hem obtingut per error, no sabem què és, ni ens importa, amb gust us ho tornem, i si voleu, no ho sé, donar-nos alguna coseta per les molèsties, doncs també ens semblaria bé.

Que aquests bandits fossin més aviat d'estar per casa podria jugar realment a favor seu. La majoria d'ells eren a penes més sofisticats que pirates espacials. Segurament podria escapar de les seves hostilitats amb una mica de retòrica.

Podria ser pitjor...

***

Una hora més tard, en Leebo va entrar a la cabina.

-He desxifrat la vara de dades.

- I...? - Va dir en Dash.

-És una llista dels vigos del Sol Negre al Tercer Quadrant, juntament amb registres de dades de les seves transaccions en els últims sis mesos, pèrdues i beneficis, juntament amb noms de les persones que tenen en nòmina... incloent-hi policies, militars, jutges i polítics.

En Dash se li va quedar mirant, sense parla.

- Tot això...?

- Per començar.

D'acord, no podria ser pitjor.

- Fingim que no hem escoltat això. - Va mirar al Leebo -. I tu oblida que ho saps.

- Una mica difícil sense esborrar la memòria.

En Dash va sentir com si un Wampa li hagués donat un cop de puny al cap.

Estava literalment atordit, sense parla.

- Com... com ha...?

- No hi fa res -va dir l’Eaden.

En Dash el va mirar fixament.

- El més probable és que el rodià necessités diners i accedís a transportar-ho, o deixar que en Leebo les transportés, les dades. - Va mirar el droide -. Tens alguna idea del destí final de la vara?

- Ho sento. Al meu amo li agradava la frase «No tens per què saber-ho».

L’Eaden va plantejar el que era obvi:

- Aquest coneixement ens converteix en un perill tant per al Sol Negre com per a l'Imperi. Els imperials mourien planetes per obtenir aquestes dades. Amb ells podrien escombrar una gran part de l'organització criminal al Tercer Quadrant. El Sol Negre vol això, òbviament, i qualsevol que pot haver tingut constància del seu contingut serà vaporitzat.

En Dash va mirar al droide.

- Probablement hi hagi alguna mena de transponedor en la vara de dades. Així és com et van rastrejar.

- Oh, em sento tan estimat. No podem ejectar-la a l'espai i deixar que la trobin?

- Podrien saber si ha estat descodificada, i això no ens interessa -va dir l’Eaden -. L'única esperança que tenim de sobreviure és assegurar-nos, d'alguna manera, que ells (en Bilan, el Sol Negre, l'Imperi, qui vulgui que la trobi primer) pensin que mai vam saber de la seva existència, i molt menys del seu contingut.

- Ajudaria -va preguntar en Leebo - si poguéssim estar de sobte a l'altre costat de la galàxia?

- Per descomptat, no faria cap mal. Què tens en ment?

***

S'estaven acostant a un sistema estel·lar binari, on una antiga porta de salt hutt, encara que oficialment estava fora de servei, seguia operativa, mantinguda per un grup de contrabandistes que oferia passatge per a naus amb pressa... a un preu, és clar.

A mesura que van anar acostant-se, van advertir dues coses: Primer, que les comunicacions estaven en silenci, la tripulació de la porta no responia. Era que el comunicador no funcionava, o que la tripulació no estava atenent?

O alguna cosa pitjor?

- Estrany -va murmurar en Leebo. Les seves òptiques es van desenfocar per un instant, el que en Dash sabia que era l'equivalent droide d'un pensament profund.

En Dash es va distreure de sobte per un PING! del sensor de popa.

En Kravengash s'acostava ràpidament per darrere.

- Capità Rendar, tenim un problema -va dir en Leebo.

-Ja ho sé. La tripulació de la porta no està i el wookiee torna a trepitjar-nos els talons.

-Aquests són els menors dels nostres problemes. -El droide va assenyalar un holoesquema del sistema estel·lar -. L'estrella secundària d'aquest sistema és una nana blanca.

- I?

-Els meus sensors mostren que ha acumulat suficient matèria degenerada de la primària per apropar-la a la seva massa crítica.

En Dash es va quedar mirant la pantalla davantera, que mostrava una vista sorprenent del sistema binari. Una llista de dígits alfanumèrics va anar descendint per la pantalla.

- Com de prop? Mil·lennis? Segles? Anys?

- Prop d'onze...

En Dash va sentir una ràfega d'alleujament.

- Onze anys? Això no és tan...

-... Minuts.

En Dash es va quedar sense parla. Onze minuts perquè l'estrella es convertís en supernova, produint, per uns breus instants, més energia que la resta de bilions d'estrelles de la galàxia combinades? No podrien escapar d'això! No era d'estranyar que la tripulació de la porta no estigués a la vista. Aquesta operació estava a punt de tancar per molt, molt de temps...

- No vas dir res d'això! Tot el que vas dir és que hi havia una porta de salt prop d'un sistema binari!

- I tenia raó.

-Sí -va dir en Dash, furiós -. Felicitats. Podries haver esmentat l'estrella que en...- va mirar el seu crono -... nou minuts convertirà aquesta nau i a nosaltres amb ella en un núvol de quarks!

- Bé, com anava a saber-ho? Una estrella ha durant milers de milions d'anys; hi havia una probabilitat literalment astronòmica que...

- Prou. Hem de creuar la porta -va dir l’Eaden -. I no podem fer-ho amb Kravengash bloquejant-nos el pas. Ens crivellaran quan descelerem per a la transició.

La ment d’en Dash treballava a plena màquina.

- Potser no ho sàpiga. Si li ho expliquem, potser tots dos puguem sortir de...

- Oh, ho sap -va dir l’Eaden -. Sens dubte li han dit que li espera una mort lenta i dolorosa si fracassa a recuperar la vara de dades. Així que, per a ell, es tracta de triar entre una perllongada tortura, o una aniquilació tan ràpida que mai arribaria a sentir res.

-Això no ens ajuda -va dir en Dash -. En quatre minuts tots serem raigs gamma.

- Els distrauré -va dir en Leebo.

En Dash va parpellejar.

- Com?

- Agafaré una càpsula d'escapament i els fustigaré. Estan armades les càpsules?

- Sí, però...

- Vostès poden realitzar el trànsit a la porta mentre jo mantinc ocupat al wookiee. Després d'uns minuts, ja no els seguirà més.

- Ni tu tampoc -va assenyalar l’Eaden.

Els servos d’en Leebo van gemegar mentre s'encongia d'espatlles.

- En només unes hores, han estat més amables amb mi del que mai havien estat els meus anteriors amos. Els hi ho dec.

***

Quan el wookiee es preparava per al cop final, la càpsula d'escapament d’en Leebo va sortir disparada per dalt i va començar a disparar. Els blàsters de la càpsula no eren gran cosa, però n'hi havia prou perquè en Kravengash hagués d’ocupar-se'n.

En Dash va observar pel parabrisa.

- Fins sempre, Leebo -va murmurar.

Va mirar la vara de dades que tenia a la mà. Va pensar de quedar-se amb ella... durant uns tres segons. Després la va llançar a l'espai. Bona sort per trobar-la després que esclati l'estrella.

En Dash va dirigir l’Escolta cap a la porta i l’Eaden va activar el codi d'entrada. En Dash esperava que encara funcionés, altrament anaven a quedar atrapats en el costat equivocat de la porta, dins de l'esfera letal d'una supernova.

Amb un minut i deu segons de temps restant, va activar els impulsors...

... I va sentir la familiar estirada de la transferència d'energia mentre la porta els llançava a una altra banda de la galàxia.

- Llàstima això del droide -va dir l’Eaden quan van estar fora de perill a l'altre costat del salt -. Estava començant a... Que estrany.

- Què? -En Dash va seguir la mirada de l’Eaden cap al parabrisa.

La porta estava dilatant-se de nou.

No, el wookiee no.

Hi va haver una espurna de llum i la càpsula salvavides va sortir acomiadada de la porta.

No pot ser.

En Dash va activar el comunicador.

- Leebo?

La cara del droide va aparèixer a la pantalla hologràfica superposada al parabrisa davanter.

- Esperava algú més?

- Com...?

- No tinc ni idea. Estava entre la nau i la porta, lluitant noblement per les seves vides...

-Sí -va dir l’Eaden -. I per casualitat el creuer estava eclipsant el sistema estel·lar quan l'estrella es va convertir en nova?

- Potser...

- Ah -va dir l’Eaden -. L'energia de la supernova va interactuar amb la hipermatèria dels motors de les dues naus per crear un hiperdesplegament local en l'espai temps que et va protegir. Només va fer falta que la massa del creuer protegís la càpsula per una fracció de segon.

En Dash se li va quedar mirant com si li hagués crescut un segon cap.

L’Eaden va arronsar les espatlles.

- Hiperfísica elemental... per a un droide amb la programació adequada.

En Dash mirà a Leebo amb gest tort.

- Així que tenies pensada aquesta maniobra des del principi. I em vas fer creure que anaves a sacrificar-te per nosaltres.

- Em sento insultat -va dir en Leebo -. Vaig assumir aquesta perillosa missió amb lleialtat, altruisme, sense pensar en la meva pròpia seguretat...

- I una bonyiga de bantha -va dir en Dash amb un somriure -. Puja a bord. I benvingut a la tripulació, Home de Llauna...

FI