Ofensiva (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

En Corran es va aixecar i es va treure la pols de les muscleres de la seva capa verda de Jedi.

-El meu nom és Corran Horn. Aquest és el meu assistent, Ganner Rhysode.

-Hem vingut a...

La dona el va interrompre. Els dos joves els van apuntar amb les carrabines làser.

- Sé per què heu vingut i no deixaré que us sortiu amb la vostra.

En Ganner va riure.

- Creus que els teus amics podrien aturar-nos?

Per il·lustrar el seu comentari, va moure un dit cap amunt i, de sobte, els dos joves es van trobar amb les pistoles làser apuntant cap al cel. Van intentar tornar a baixar-les, i es van agafar a elles quan Ganner els va elevar del sòl i els va deixar amb els peus penjant.

En Corran el va mirar amb duresa.

- Baixa'ls, ara i a poc a poc -es va tornar cap a la dona, percebent que la seva expressió havia passat de dura a terrible -. Em disculpo per l'entusiasme del meu acompanyant, però he de dir-li que no sé com pot vostè saber per què som aquí.

La dona va riure.

-Potser porti aquí tres mesos amb els meus alumnes, però no estic totalment desinformada. Sento coses -va aclucar els ulls, protegits per les ulleres -. Et dius Horn, no? Formaves part de l’Esquadró Murri?

En Corran va assentir.

-Sóc Cavaller Jedi des que es va signar la pau amb l'Imperi.

- No vas estar a Mrlsst, no?

-Va ser anterior a la meva època, però vaig servir amb molts dels que van estar allà: Wedge Antilles, Hobbie Klivian, Wes Janson, Tycho Celchu... Tots estan ja retirats -En Corran va percebre diferents sensacions en la dona sentint els noms que recitava. Era evident que havia reconegut diversos, però hi havia molta gent a la Nova República que coneixia alguns noms dels membres de l'Esquadró Murri -. Vostè hi era, a la universitat?

- Sí, estava fent el doctorat -la dona va esbossar un somriure -. No vaig conèixer els Murris, però tenia amigues que si. Una d'elles va passar a formar part de l'esquadró.

- Koyi Komad? La conec -En Corran parlava en veu baixa. Ganner bullia d'empipament i frustració, però la dona estava controlant la seva ràbia -. Es va casar fa uns catorze o quinze anys. Amb un Quarren de l'esquadró, de fet.

-Ja ho sé, vaig estar en el casament.

En Corran va somriure.

- De debò? Jo vaig ser testimoni. En aquella època no tenia barba.

- Recordo que hi havia molts homes d'uniforme -ella li va allargar la mà-. Sóc Anki Pace. Dirigeixo aquesta investigació arqueològica a Bimmiel per la Universitat d’Agamar.

En Corran va notar rigidesa en l'encaixada de mans, i tensió en la veu de la dona.

- Per què creu que som aquí, doctora Pace?

- Han estat saquejats diversos jaciments arqueològics de rellevància. No va donar prou temps a estudiar els objectes com per estar segurs, però es creu que estan relacionats amb els Jedi abans de ser exterminats. El seu valor és incalculable, per descomptat, atès que l'Imperi ha intentat destruir tot el material possible. I, el que és més important, poden revelar molta informació sobre com eren els antics Jedi.

- I creu que els Cavallers Jedi s'han endut aquests objectes?

Un dels joves va riure amb ironia.

- Tinc un amic en una excavació. Segons sembla van deixar a una estudiant de guàrdia durant la nit per vigilar. Quan van tornar, tot havia desaparegut i ella no recordava res.

En Corran va alçar la mirada.

- El lladre li va induir amnèsia perquè la noia no recordés qui s'havia emportat els objectes?

- No -va replicar l'home -. Ella no recordava res. Tot el que havia après aquell any i l'anterior va desaparèixer. Va ser com si hagués perdut dos anys de la seva vida. Els Jedi poden fer això. Poden esborrar la memòria o fer que recordis coses que no has vist.

En Corran es va estremir. No tenia el talent de la telequinèsia, però era un expert a l'hora de projectar pensaments o imatges en les ments d'altres persones. Havia arribat a utilitzar aquesta habilitat per esborrar, a curt termini -els últims deu segons de la seva vida -, els records de la gent, amb la intenció d’encegar-los perquè no poguessin trobar sortides o entrades. I sé que en Kyp va utilitzar aquesta habilitat per a esborrar la memòria de la Qwi Xux, l’arquitecte de l'Estrella de la Mort i del Triturador de Sols. Això la va destrossar i la va deixar devastada. Van passar anys abans que pogués recuperar-se i seguir amb la seva vida després d'aquella tragèdia.

Va mirar a Ganner.

- Tu saps alguna cosa d'això?

En Ganner va reaccionar com si en Corran li hagués escopit a la cara.

- Res. No sé res de robatoris, i jo no cauria tan baix.

- Sí, però saps que han aparegut diversos artefactes a Yavin IV, que estan sent estudiats per la seva rellevància i en relació amb l'antiga Orde -En Corran es va girar de nou cap a la doctora Pace -. Sé que alguns d'aquests objectes pertanyen a col·leccionistes. La meva dona ha exercit d'intermediària en els tractes de molts d'ells, i si la procedència fos sospitosa, jo m'hauria assabentat.

En Pace va esbufegar.

- Què vols dir. És just el que em faria creure un Jedi perquè no sospités que va a robar les nostres troballes.

-Això és ridícul -En Ganner va creuar els braços davant el pit -. Com t'atreveixes a acusar-nos de lladres?

L'altre home va deixar anar una rialleta.

-Els meus pares procedeixen de Càrida. Se m'ocorren un parell de qualificatius per als Cavallers Jedi.

En Corran va alçar les mans.

- Prou. Això no ens porta enlloc. Per la meva banda, tinc molt fred i m'agradaria ficar-me en la vostra caverna, però no ens aneu a deixar entrar fins que pugui convèncer-vos que no hem vingut per treure-us res. Crec que sé com garantir-vos-ho, si em responeu a una cosa.

La doctora Pace va decantar el cap.

- Quina?

- Heu informat a algú dels descobriments?

Ella va arrufar les celles un moment i va negar amb el cap.

- No. Elaborem els informes, però no vam poder llançar el satèl·lit. No hi ha manera que sabéssiu el que hem trobat.

El primer jove va negar amb el cap.

- No, doctora Pace. Els Jedi tenen visions. Poden endevinar el futur. Així van saber el que havíem trobat.

En Corran va mirar Ganner.

- Vols respondre tu?

- Si no hi ha més remei -el Jedi es va treure la pols de les espatlles -. Aquesta habilitat és poc freqüent i amb prou feines la controlem. I, per lògica, si poguéssim endevinar el futur, no creus que hauríem vingut abans que vosaltres per trobar el que heu trobat i emportar-nos-ho?

El jove va arrufar les celles.

- Doncs no ho sé.

En Corran li va picar l'ullet al noi.

- No pensis massa en això o començaràs a creure que t’hem implantat el record d'aquesta conversa. I hi pensaràs tant que acabaràs per treure't de polleguera.

La doctora Pace va donar un copet al noi a l'espatlla.

- Vil, torna amb la Denna a la vostra posició. Crec que tots els slashrats estan concentrats a la matança, però potser vinguin a per nosaltres, i haureu de rebutjar-los.

- Sí, doctora Pace.

En Pace va mirar a Corran.

- I llavors per què esteu aquí?

- Ens han arribat informes de saquejos en la Vora Exterior. La universitat no sabia res de vosaltres i ens va demanar que vinguéssim a veure si estàveu bé. Temien que us hagin atacat, així que vam decidir apropar-nos.

La doctora Pace va arrufar les celles.

- Qui són els atacants? Humans?

En Ganner va arronsar les espatlles.

- Creiem que no.

- Interessant -ella es va dirigir cap a la caverna i va indicar a Corran i Ganner que la seguissin -. Veniu amb mi.

Van anar darrere d'ella i van travessar unes lones penjades per segellar l'entrada de la cova. Més enllà de les primeres lones, en Corran va veure altres més, penjades a l'interior de la cova i a cinc metres de l'entrada. L'espai entre les dues lones estava ple de cubs plens d'una substància fosca i escumosa que a Corran li recordava anticongelant de motor. Desprenia una pudor fastigosa. La densa olor es colava fàcilment pels filtres de pols dels respiradors i se'ls hi enganxava a la gola.

En Pace va obrir la segona barrera de lona i la va tancar darrere seu. Es va treure el respirador i va aspirar profundament. En Corran va fer el mateix. Tot i que encara podia olorar el líquid, l'aire era molt més net.

Va assenyalar les lones.

- Què hi ha en aquests cubs?

En Pace va mirar al grup d'estudiants que era al fons de la caverna.

- Trista, vine aquí, si us plau.

Una dona esvelta de pèl negre, que a Corran li va semblar que tenia la meitat de la seva edat, es va acostar a ells. Tenia el nas arromangat i una mica de sutge a la cara, però, en lloc d’enlletgir-la, la feia més atractiva.

- Sí, doctora Pace?

- Aquests... Jedi estan interessats en la teva teoria sobre l'ecologia de Bimmiel -En Pace li va indicar que s'acostés -. Trista Orlanis, una de les meves alumnes graduades.

- Encantada -la jove va somriure, més a Ganner que a Corran, i aquest últim es va molestar una mica -. Esteu al corrent dels descobriments de l'Imperi?

En Ganner va assentir.

- Jo he llegit l'informe i l'hi he resumit a Corran.

El somriure de Trista es va ampliar.

- Bé, llavors sabreu que Bimmiel descriu una òrbita el·líptica, i que l'equip imperial va realitzar la seva investigació quan el planeta es trobava més a prop del sol. En aquest període, naturalment, Bimmiel s'escalfa i els pols es comencen a fondre. La humitat resultant dispara el creixement de la vegetació. La calor també treu als shwpis de la seva hibernació. Són herbívors, així que s'alimenten, es multipliquen i mengen més. No digereixen la major part de les llavors, així que les defequen i les converteixen en adob.

"Hi ha altres animals que no toleren la calor, així que emigren cap a les regions polars mentre la població shwpis creix sense mesura. Després, quan el planeta torna a allunyar-se del sol, es refreda, el que fa que aquestes criatures es dispersin cap a les regions equatorials. En aquest moment, els shwpis han arrasat el planeta, el que provoca que les tempestes recullin i redistribueixin la terra mitjançant l'erosió del vent. La humitat torna a concentrar-se en els pols quan el planeta es refreda, i per això ara està tan sec. Els depredadors, sobretot els slashrats, són experts en moure’s per les dunes que es formen. s'alimenten dels shwpis que no han trobat un cau en el qual hibernar.

En Ganner va assentir lentament.

-L'equip imperial no va notificar l'existència dels slashrats perquè no es trobaven a la zona que van investigar.

- Així és. Sospitaven de l'existència de les criatures, però no disposaven de temps per confirmar la teoria -La Trista va assenyalar les lones -. El que hi ha aquí és essència d’slashrats. Aquesta és l'olor que desprenen quan porten diversos dies morts. Els slashrats es mouen per la sorra, seguint el rastre que els shwpis deixen en passar per sobre o per sota de les dunes. L'olor de mort els impedeix avançar. Moltes criatures consideren que l'olor de podrit dels de la seva espècie és un senyal de perill. Aquí estem fora de perill perquè no poden entrar per la roca que envolta aquestes cavernes.

En Corran es va pujar les ulleres fins al front i es va treure el respirador.

- M'alegra saber que estan bé, doctora Pace, però no ens ha portat aquí per donar-nos una lliçó d'ecologia bimmieliana. El va sorprendre saber que els assaltants no eren humans.

-Potser no siguis tan ximple, Jedi -la doctora Pace va indicar a Corran que entrés a la caverna. En Ganner els va seguir, però la doctora va alçar una mà per aturar-lo -. No, espera aquí. D'ell em fio. De tu, no ho sé.

En Ganner somriure burleta, però no va dir res.

En Corran li va fer l'ullet i es va endinsar a la caverna. El passadís va disminuir d'altura, el que va obligar a Corran a ajupir-se mentre descendia cap a l'interior del planeta. Després es va començar a estrènyer, i finalment es va ampliar molt, donant accés a una estada gran i circular, il·luminada i ocupada per mitja dotzena d'estudiants que treballaven amb brotxes i petites espàtules per retirar la sorra. Hi havia dos en una taula, passant un digitalitzador per uns artefactes i revisant les dades que apareixien en els seus datapads.

La doctora Pace es va parar al costat d’en Corran.

- No prestem molta atenció a aquestes cavernes fins que la tempesta ens va atrapar en elles. Vam treure la sorra del passadís i vam descobrir aquesta cambra. La sorra va entrar aquí gràcies a les pluges, així que les capes es va anar apilant sòlidament i a un ritme constant amb el pas dels anys.

No tenim una cronologia fiable, però quan vam començar a investigar vam descobrir una cosa que pot portar aquí uns quaranta o cinquanta anys. El va portar fins a un ordinador.

- Jens, visualitza l'escàner AR/312.

Mentre la noia demanava aquestes dades, la doctora Pace es va tornar cap al Corran.

- Hem recuperat un cos, les restes momificades d'una criatura. Pel que sabem, es va amagar aquí i va ser aniquilada pels slashrats. Les marques de mossegades en els llargs ossos i la carn esquinçada coincideixen amb...

En Corran va deixar d'escoltar quan la imatge hologràfica d'una calavera va aparèixer en la làmina de l’holoprojector. Tenia una petita cresta òssia i era més gran que un crani humà. Els trets estaven més marcats, i l'ordinador accentuava les línies de les fractures i les deformitats de la cara. Tenia els pòmuls trencats i desfigurats, així que la cara estava aplatat cap a l'esquerra, i el nas destrossat.

- Pels ossos negres de l'Emperador!

La doctora Pace va assentir.

-No és molt maco. Ossut, amb garfis i urpes en mans, colzes, espatlles, dits dels peus, talons i genolls. Va matar almenys a dos slashrats. També posseïa objectes que hem recuperat: l'armadura i algunes armes. És una troballa de gran importància. No he vist mai res semblant.

-Aquest és el problema, doctora. Jo sí -En Corran es va estremir, recordant la imatge dels cadàvers yuuzhan vong que havia vist en l'informe d’en Luke Skywalker -. Crec que aquest és un dels seus saquejadors d'objectes, i si ja havien estat abans aquí, no veig per què no haurien de tornar.

 Següent