Ofensiva (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

En Corran Horn va trobar a Valin en un petit clar de la selva de Yavin IV. El noi estava assegut a terra amb les cames creuades i les mans als genolls. Mirava fixament al capdavant, concentrant-se en una pedra situada a un metre d'ell. Tenia el front amarat de suor que amenaçava amb arribar-li als ulls color castany.

Un orgull desmesurat barrejat amb ira va inundar el cor d’en Corran contemplant el seu fill. La línia Horn/Halcyon de Cavallers Jedi estava caracteritzada per la manca absoluta d'habilitats telequinèsiques. En Corran recordava la seva total frustració intentant moure objectes amb la Força. Era incapaç de moure les baves dels morros d'un hutt, i molt menys de moure una pedra, excepte sota circumstàncies, quan intentava emprar la Força per contenir energia que podia ferir algú.

Que en Valin intentés amb totes les seves forces moure una roca va impressionar a Corran. El seu fill ja havia superat les expectatives del seu pare i, encara que només tenia onze anys, ja li arribava a l'espatlla, i estava clar que seria tan alt com el seu avi. El seu pèl fosc i els seus ulls castanys eren una barreja del físic dels seus pares, però els seus trets eren més de la Mírax, amb algun matís de la mare d’en Corran. Encara sort que no ha sortit a Booster Térrik en això.

Com tots els pares, a Corran se li va inflar el pit observant el seu fill intentant una tasca per a la qual sabia que no estava capacitat. Volia intervenir i estalviar-li la decepció, però es va contenir. Aprendre aquesta lliçó podia fer mal al seu fill, però aprendre a assumir les decepcions era molt millor que moure totes les roques de la galàxia.

Per a sorpresa d’en Corran, la petita pedra oval va començar a moure’s, va tremolar a la base i va caure sobre un costat.

En Corran va donar un crit d'alegria.

- Valin, això és genial! L'has mogut.

- Pare? - El noi va girar el cap, amb la llarga cabellera fosca rajant suor. Un floc se li va quedar enganxat sota l'ull dret -. No t'havia vist.

- No, estaves concentrat. Ha estat genial -En Corran es va endinsar en el clar i va ajudar al seu fill a aixecar-se -. Vull dir, el que acabes de fer, jo mai hauria pogut...

- Pare, no és el que creus.

- Sé el que he vist.

En Valin va somriure i es va treure els cabells de la cara amb el dit.

- Recordes allò dels punts de vista?

- Sí?

- Doncs és un punt de vista -En Valin es va asseure a terra i va indicar al seu pare que fes el mateix -. Mira una altra vegada.

En Corran va contemplar la roca. El sòl estava ple de petits insectes morats que s'amuntegaven en el fang i al voltant de la pedra.

- No ho entenc. Has posat la pedra en un accés a la seva colònia?

- No. He estudiat als garnants. Es comuniquen per la vibració i l'olor. He utilitzat la Força per arribar fins a ells i fer-los pensar que havien de seguir un rastre ascendent. Els vaig fer creure que la pedra era menjar. El primer que va arribar la va marcar com si ho fos -En Valin va arronsar les espatlles i va treure una mica de menjar d'una butxaca -. Tinc una recompensa per a ells, així que tampoc els estic obligant a fer res.

En Corran va arrufar les celles un moment. Manipular el comportament d'éssers intel·ligents, sobretot si és en contra de la seva voluntat i en pro del benefici egoista dels Jedi, era sens dubte propi del Costat Fosc. Obligar éssers no pensants a fer alguna cosa natural no s'assemblava en res en això, sobretot si la tasca era inofensiva i a més se'ls recompensaven les seves accions amb alguna cosa que podia suplir l'energia que havien emprat.

- Probablement estàs jugant més a prop del Costat Fosc del que voldries, però estic molt impressionat -En Corran va acariciar el cap del seu fill -. Comunicar-se amb altres espècies no és gens fàcil.

-No és comunicació autèntica, pare -En Valin va posar els ulls en blanc -. No són més que bitxos. Els faig creure que una pedra és menjar.

-És més del que jo podia fer a la teva edat.

-Però no estaves entrenat.

-Això és cert -En Corran es va aixecar -. Però segueixo estant molt orgullós de tu.

- M'agradaria que ho estiguessis encara més -en Valin es va aixecar i va sospirar pesadament -. Primer he estat intentant moure la roca amb la meva ment durant una estona. Després vaig intentar fer-ho de l'altra manera. Crec que mai seré un Jedi poderós.

En Corran va descansar les mans a les espatlles del seu fill i va recolzar el seu front al del noi.

- Hi ha alguns Jedi que pensen que la fortalesa es defineix per la llunyania que pots portar un objecte, o per la facilitat amb la qual pots trencar les coses; però la veritable fortalesa d'un Jedi raja de l'interior, del seu cor i de la seva ment. Alguns Jedi mouen roques només per demostrar que poden fer-ho, però el Jedi més fort és aquell que no creu necessari moure pedres si amb això no soluciona un problema immediat.

El seu fill va sospirar de nou i va somriure.

 - Què em vols dir, pare?

- T'està dient que ser feble és alguna cosa a la que acabaràs acostumant-te, noi, i que potser és un defecte que acabis superant.

En Corran va alçar el cap i es va tornar cap a la veu.

- Ganner!

L'altre Jedi va assentir solemnement. L'home li treia un cap a Corran. Les seves amples esquenes descansaven sobre una cintura i uns malucs estrets, i tenia el cos ple de músculs. Portava els cabells negres atzabeja pentinat cap enrere per fer ressaltar el seu front. El bigoti i la perilla es combinaven amb els seus bells trets i els penetrants ulls blaus per donar-li un toc llibertí que el convertia en objecte d'admiració. Les vestimentes Jedi de color blau fosc i negre li feien destacar entre la vegetació i li donaven l'aspecte d'un oficial del Govern.

En Corran sentia la Força amuntegant-se en el seu fill. Li va estrènyer l'espatlla.

- No ho facis.

En Ganner va estendre els braços i va deixar que un somriure sortís als seus llavis.

- Si us plau, Valin, mostreu-me el que pots fer. Projecta la visió que vulguis. Prometo espantar-me.

El noi va alçar la barbeta mentre la Força li abandonava.

- La visió més esfereïdora que se m'acut ara mateix és veure't a tu aquí.

En Ganner va aplaudir lentament.

- Té geni el noi, això és bo -va mirar a Corran -. La nostra nau està preparada per partir.

- M'estava acomiadant del meu fill.

- Tenim una mica de temps. No gaire, però sí una mica.

En Corran es va tornar cap al Valin.

- Torna al Gran Temple. La teva mare i la teva germana hi són. Digues-los que aniré de seguida a acomiadar-me’n.

El noi va arquejar una cella.

- Estàs segur?

En Ganner va deixar anar una riallada.

- No li faré res.

En Valin va girar el cap i va mirar fixament a Ganner.

-Tampoc podries fer-li molt.

- Vés, Valin. La teva mare s’impacientarà, i cap dels dos volem que passi això -En Corran va regirar el pèl al seu fill -. La teva mare estarà preocupada, així que procura tranquil·litzar-la, d'acord?

El noi va assentir i va sortir a corre-cuita cap al Temple.

En Corran el va veure partir i després va mirar a Ganner.

-Bé, ara digues-me l'autèntica raó per la que volies veure’m aquí, lluny de la resta.

- Perspicaç, sí senyor -En Ganner va aclucar els gèlids ulls -. Oficialment estàs al comandament de la nostra expedició...

-Això és un error. Estic al comandament i punt -En Corran va creuar els braços -. Tu ets el meu auxiliar.

- Sobre els papers si, així és; però en realitat...

- Què?

- Doncs que tu, amb sabre làser bifàsic, ets un Jedi de la vella escola; que jo sóc molt més poderós que tu; i que sé que no vols saber res de la filosofia d’en Kyp Durron, una filosofia que, al meu entendre, hauria d'adoptar perquè l'Orde Jedi compleixi la seva destinació en la galàxia -En Ganner va fer un gest lleu i la roca es va elevar en l'aire com transportada per un turboascensor invisible -. Jo faré tot el que estigui a la meva mà per dur a bon terme aquesta missió, però no toleraré la més mínima interferència per part teva.

La roca va caure sobre Corran, que la va esquivar per la dreta. La pedra va girar bruscament a l'esquerra i va rodar donant tombs sota els matolls. En Ganner va somriure.

- Entens el que dic?

-És clar -En Corran va deixar descansar els braços als costats -. Estàs dient que aquesta filosofia és més important que la tasca que ens han encomanat.

- En absolut.

-És clar que sí, però jo no espero que tu ho entenguis -En Corran va negar amb el cap -. Kyp, tu i tots els que pensen com vosaltres us esteu esforçant molt perquè quedi clar el paper dels Jedi a la galàxia. Ho feu portant uniformes impecables i adoptant postures inamovibles. És probable que encerteu en la majoria dels casos. No puc estar en desacord. El que no m'agrada és com determineu aquestes postures i com us esforceu. Aneu per aquí dient: "escolta, som Jedi, ens mereixem respecte", però jo crec que això cal guanyar-s’ho.

L'expressió d’en Ganner es va enfosquir.

- Ens ho hem guanyat. Els Jedi van implantar l'orde després del caos de l'Imperi.

- No, un Jedi va fer això, l'únic Jedi que hi havia en aquell moment capaç d'alçar-se i lluitar contra l'Imperi. En Luke Skywalker es va guanyar el respecte de la galàxia, nosaltres no. La nostra lluita es defineix cada dia allà fora. La gent acaba per sospitar d'aquells que s'adjudiquen la capacitat de distingir entre el bé i el mal -En Corran va somriure -. Ho vaig aprendre quan treballava a CorSec, i ho he comprovat com a Jedi.

L'altre home es va petar a riure.

- Tu ets el menys capacitat per criticar perquè dónes una imatge que facilita el nostre treball.

- I això per què?

-Pel que vas fer a Courkrus. Vas terroritzar a la gent. Els vas fer veure coses horribles que no eren reals - un somriure triomfal es va dibuixar en els trets d’en Ganner -. Potser llavors utilitzessis el nom de Keira Halcyon, però vas utilitzar els mateixos mètodes que nosaltres. I saps com d’efectius que poden arribar a ser.

- No, no, no -En Corran va negar amb el cap -. No utilitzaràs el que vaig fer a Courkrus per justificar les teves accions. Courkrus era un planeta al marge de la llei que estava controlat pels pirates. Vaig utilitzar la seva por contra ells per trencar la seva confederació. Vaig fer que aquells que temien que arribés algú per posar ordre creguessin que la justícia havia arribat. Quan vosaltres aneu a resoldre un problema us manteniu apartats, distants i jutjant-ho tot. Ningú pot estar segur de quin costat esteu, sempre hi ha el temor que acabeu jutjant-los.

- Així els impedim que es rendeixin al Costat Fosc.

- Sí, ja he sentit abans aquest argument, dels paios de CorSec i de tots els serveis de seguretat de tots els planetes en els quals he estat. La por, independentment del bé que faci, és un pont cap al camí del Costat Fosc -En Corran va alçar les mans -. Però res d'això importa. Si no vols que interfereixi en les teves accions en aquesta missió, per mi d’acord; però no m'obliguis a fer-ho. Hem d'anar, trobar uns universitaris i portar-los a casa. És molt senzill.

En Ganner Rhysode va esbufegar sentint la descripció de la missió, i en Corran va sentir un indici de respecte davant el rebuig que en Ganner manifestava cap a això. Potser siguis una mica més llest que el que jo m'atreviria a apostar.

- Espero de debò que sigui tan senzill, però aquestes coses mai ho són -En Ganner va assenyalar el Gran Temple -. Encara que alguns es consolen amb la idea que la pertorbació de l’hiperespai al voltant de la galàxia mantindrà fora els yuuzhan vong, exceptuant als pocs que van aconseguir entrar, a mi em sembla que l'analogia que és una tempesta, una tempesta que potser estigui refermant-se, és més encertada. I en aquest cas, és bastant probable que trobem yuuzhan vong en aquest planeta i en molts altres. I estaré preparat.

En Ganner es va dur la mà al sabre làser.

- Faré el que sigui per ensenyar a aquests invasors per què no haurien d'haver vingut mai.

- No oblides alguna cosa?

- Què? -En Ganner va somriure burleta mentre aixafava un garnant que se li havia posat al coll -. Els yuuzhan vong són invasors. Hem de forçar la seva retirada.

-La nostra missió és salvar els estudiants -En Corran va somriure veient a Ganner donant-se copets per aixafar més insectes -. És un petit detall, però ja veus com de molest que pot resultar ignorar les coses petites.

En Ganner va grunyir de nou i es va treure més garnants de la roba.

- Tu estàs provocant això.

-Jo no he estat. Potser t'hagis posat damunt del túnel principal d'una colònia -En Corran va controlar el seu somriure. He de tenir una xerrada amb Valin sobre això. Admirava el sentit de la família que tenia el seu fill, però la Força no era una joguina amb la qual gastar bromes. Crec que això ja ho sap. Només vull recordar-li-ho i assegurar-me que no torni a cometre aquest error mai més.

Ganner es va gratar violentament mentre es donava palmetades.

- Els tinc per tot arreu.

Un calfred va recórrer a Corran quan li va venir al cap la imatge dels yuuzhan vong assetjant a Ganner com feien ara els insectes.

- Torna al Temple i vés a una estació de subministrament. T’hauran impregnat amb una substància que atrau insectes. Ens anirem quant t'hagis lliurat d'ells.

- Pot ser que això et sembli graciós, Horn, però el que he dit anava de debò. No et creuis en el meu camí -l'home es va treure la túnica i va començar a córrer cap al Gran Temple.

En Corran el va observar partir fins que no va poder distingir els bitxets vermells en la seva esquena.

- No tinc intenció de posar-me en el teu camí, Ganner, llevat que m'obliguis a fer-ho -va murmurar a la silueta en retirada -. I, si ho fas, crec que haurem de comprovar d'una vegada per totes qui és el Jedi més poderós.

Següent