Vector Prime (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Esperant la tempesta

-Mantingues una òrbita alta -va dir en Luke a la Mara mentre s'introduïa al seu Ala-X, el petit caça que descansava en el compartiment posterior del Sabre de Jade -. Si hi ha algun problema, saltaré a l’hiperespai per escapar, i tu faràs el mateix.

- Estaré darrere teu -li va garantir la Mara. La seva veu encara sonava una mica feble per l'enfrontament a Belkadan.

- Estaràs just davant meu -va corregir en Luke.

Va poder apreciar el somriure burleta de la seva dona sentint aquella ordre per desena vegada en el que anava d'hora. Els dos havien entrat en el sistema Helska amb cautela, emprant el sol per amagar-se i com a punt de referència per al seu acostament al quart planeta. No sabien el que estava passant, ni si el guerrer que la Mara havia matat a Belkadan tenia alguna relació amb el que havia travessat la frontera galàctica i havia col·lisionat amb el quart planeta, ni si la plaga que havia destruït Belkadan havia sortit d'aquell lloc. Potser tot era una coincidència i l'observació havia ocorregut després de la destrucció de Belkadan, i potser en Yomin Carr havia patit la mateixa metamorfosi que havia atacat els arbres del planeta maleït.

Però en Luke no ho creia així. Percebia alguna cosa, alguna cosa profunda i perillosa, com un eco en el mateix teixit de la Força. Temia que una altra estranya i perillosa malaltia com la que havia envaït a la Mara hagués envaït la galàxia. I només hi havia una forma de saber-ho. A més, hi havia les pilotes de cuir que havien portat de Belkadan. Algú o alguna cosa havia intentat posar-se en contacte amb Yomin Carr emprant un llenguatge que ni en Luke ni la Mara havien sentit abans, i que, a més, l’R2-D2 no sabia traduir.

C3PO sí que sabria, va pensar en Luke, l'androide de protocol tenia programats tots els idiomes coneguts a la galàxia, fins i tot els arcaics o els que havien caigut en desús. Aquest pensament va fer que en Luke s’estremís, perquè, tenint en compte la informació que havien recollit a Belkadan, podien estar segurs que aquest idioma procedís de la seva galàxia?

En Luke confiava que C3PO el traduís encara que no fos així.

- Anem-nos, R2 -va ordenar l'androide astromecànic. L’R2-D2 va introduir en l'Ala-X els codis adequats que, al seu torn, van ser enviats al Sabre de Jade. Quant hi va haver espai suficient entre les dues naus, en Luke va accelerar i va deixar enrere la Mara, saludant-la al passar. Havien decidit que ell aniria a la quart planeta amb l’àgil Ala-X, mentre la Mara feia un reconeixement general i li cobria si calia.

Els alerons-S plegables de l'Ala-X estaven tancats i li donaven a la nau l’aparença d'un caça de doble ala. En Luke va comprovar ràpidament els sistemes i va cridar a la Mara per comunicar-li les coordenades de la seva ruta.

Llavors, tal com havien acordat, es va dirigir cap al sol del sistema Helska.

- Tens ben situat el planeta? -Va preguntar a l’R2-D2.

Els xiulets de resposta de l'androide semblaven tan enfadats com afirmatius. En Luke va aconseguir somriure malgrat la por.

- Quan t’abrasis, digues-m'ho -va dir. Després va accelerar a fons. La velocitat es va veure incrementada per l'impuls gravitatori del flamejant sol.

En Luke va sentir la pressió al pit i va pujar el compensador d'inèrcia al 99 per cent, el sol anava augmentant de mida a la pantalla, però ell sabia el que feia i tenia plena confiança en les capacitats de vol de l’R2-D2.

A mesura que s'apropaven, la temperatura del casc i les queixes de l’R2-D2 creixien de forma dramàtica. En Luke va decidir dirigir-se a la dreta per descriure una òrbita d'angle estret al voltant del sol. Després es va impulsar a una velocitat vertiginosa cap a les coordenades establertes per l’R2-D2. La trajectòria era una línia gairebé recta cap al quart planeta, que mantenia el sol a l'esquena l'Ala-X en tot moment. Si hi havia enemics en el quart planeta, era improbable que detectessin la seva arribada. Donada la tremenda velocitat que la gravetat del sol havia imprès al caça, l'acostament seria molt ràpid.

Al cap d'un moment, en Luke va veure el planeta, que va deixar de ser un puntet, va adquirir la mida d'un puny i després va omplir per complet el monitor. En Luke va plegar les ales i va tornar a obrir-les per col·locar-se en òrbita. La seva intenció era anar baixant per examinar visualment la gelada superfície del planeta.

Ja el sentia plenament, era un camp d'energia. Li posava els pèls de punta. Podia sentir-lo en els espetecs del seu sistema de comunicació i podia veure’l en les borroses línies que omplien els seus panells d'instruments.

L’R2-D2 va xiular alguna cosa, però el so li va arribar també trencat per la interferència energètica.

En Luke va apagar la major part dels instruments, va volar manualment guiat per l'instint i va anar baixant cada vegada més. Ja havia completat la primera òrbita, però la seva velocitat s'havia reduït, així que probablement veuria més coses en aquesta segona volta.

- Luke -la veu de la Mara va sonar entre el soroll de fons. La dona va seguir parlant, però només li van arribar unes poques paraules -. Hi ha... part de darrere... punts...

-Torna a reproduir-lo i analitza-ho -li va ordenar a l’R2-D2 -. Filtra tot el soroll de fons i intenta esbrinar el que està dient.

En Luke va fer baixar l'Ala-X una mica més, apropant-se a la superfície i emprant els ulls i la ment per esbrinar el que estava passant. Definitivament, alguna cosa anava malament, ho sabia i podia sentir-ho. Notava una sensació contínua de perill.

I llavors va rebre l'impacte, una empenta sobtada que va xocar contra el morro del seu Ala-X i va arrossegar la nau com si de sobte hagués entrat en un corrent d'aigua.

L’R2-D2 va començar a cridar a la seva esquena, la resta dels instruments d’en Luke, sobretot els controls de navegació, es van apagar directament. I la tempestuosa i gelada superfície es va elevar per donar-li la benvinguda.

Una filera de vehicles, vaixells de càrrega i tot tipus de transports que poguessin trobar-se en la Vora Exterior va anar sortint de Sernpidal formant una fila d’horroritzats i desmanegats refugiats. Eren homes i dones que acabaven de veure les seves llars destruïdes, homes i dones que acabaven de perdre a les seves famílies i amics en una tragèdia tan inexplicable i devastadora que no podien ni tan sols proposar-se explicar.

Darrere seu, Sernpidal, una esfera giratòria morta i amb l'atmosfera esquinçada, descrivia una òrbita alterada per la potència de l'impacte. El gran núvol encara es podia veure en un lateral del planeta.

Sernpidal era mort, però seguiria girant durant eons, sense vida i indiferent al dolor i a la destrucció.

En Han Solo va contemplar l’oscil·lant planeta durant molta estona i els seus ulls van comprovar una veritat que el seu cor es negava a admetre.

- Som cent onze naus a la caravana -va dir l’Ànakin apropant-se nerviós fins al seu pare i sense saber realment què fer o què dir, si abraçar-lo o fugir d'ell.

En Han es va girar per mirar al seu fill petit amb la cara inexpressiva, com si no li hagués escoltat.

- Cent on... -va començar a repetir l’Ànakin.

-El vas abandonar -va dir en Han a poc a poc i en veu baixa. L'acusació colpejà a l’Ànakin com el pitjor dels cops de puny.

L’Ànakin va dubtar entre diverses respostes. Volia cridar al seu pare per haver-li dit tal cosa. Hi havia salvat el Falcó Mil·lenari i a la multitud que estava a bord.

- Havíem de sortir d'allà -va acabar dient -. La lluna estava a punt de...

-El vas abandonar -va tornar a dir en Han amb més duresa.

L’Ànakin va empassar saliva davant aquella mirada i es va recordar a si mateix que no havia tingut alternativa. El seu pare havia de saber-ho. Estaven massa lluny d’en Chewie i la lluna s'acostava cada vegada més ràpid. No haurien pogut agafar el wookiee i ficar-ho en la nau. L’Ànakin volia dir-li tot això, volia tornar a la cabina i treure els registres de l'incident perquè estava segur que li donarien suport en el seu raonament.

Però no va poder fer-ho. No va poder donar-li cap resposta i es va quedar mirant impotent la realitat de l'expressió més desesperançada i buida que havia vist a la cara del seu pare. El seu pare, que sempre havia estat el seu heroi, el gran Han Solo. El seu pare, que sempre havia estat la seva força i la seva resposta.

I ara...

Ara el gran Han Solo semblava trencat i afligit. Era una closca buida.

-El vas abandonar -va repetir en Han. I encara que el seu to era de nou tranquil, el fet de reiterar l'acusació una tercera vegada, i ja sense el factor sorpresa, li va doldre encara més a l’Ànakin -. Et vas donar la volta i vas escapar mentre en Chewie es quedava allà i moria.

- No podia... -va començar a respondre l’Ànakin, però es va mossegar els llavis intentant reprimir les llàgrimes.

- Chewie, que hauria fet qualsevol cosa per salvar-te -va dir en Han amb un grunyit i clavant-li el dit al pit a l’Ànakin -. El vas abandonar! L’Ànakin es va girar i va sortir corrent.

En Han mirà al seu voltant i només llavors va ser conscient del fet que una dotzena de parells d'ulls havien estat tot aquest temps pendents del que passava entre ell i el seu fill. Es va limitar a oferir una ganyota a manera d'explicació i va tornar ràpidament al pont del Falcó per ocupar el seu lloc.

Però es va sentir extremadament sol quan va tornar la vista i va veure el seient buit al seu costat.

- R2, què és això? -Va cridar en Luke mentre l'Ala-X queia en espiral cap a la superfície del planeta. Però l'androide no tenia resposta. En Luke va tornar a activar els sensors, però no registraven cap raig tractor ni cap font d'energia.

En Luke va calcular el temps que li quedava i va trobar un nivell de calma i claredat mentre ho feia. Podia escoltar la veu nerviosa de la Mara en el comunicador, però li arribava distorsionada. En Luke va apagar el dispositiu i va localitzar una irregularitat en la llisa superfície del planeta. Desafortunadament, no tenia temps per investigar-ho a fons.

Va dirigir l'Ala-X cap amunt i va accelerar a fons. Amb l'impuls, més que intentar escapar del raig tractor, pretenia determinar la seva intensitat, però, per a la seva sorpresa, la nau va avançar a poc a poc.

- Activa els escuts al màxim -va ordenar en Luke a l’R2-D2 quan va comprendre que no podria alliberar-se utilitzant només l'energia.

Els escuts es van activar, però es van apagar gairebé a l'instant. Llavors, com si el raig s'hagués centrat únicament en els escuts i no en l'Ala-X, la nau d’en Luke va sortir disparada cap amunt. Però no va escapar del feix tractor, que va tornar a atrapar-la, l'esforç energètic per activar els escuts li havia costat car als motors. Tant, que en Luke va deduir ràpidament que només podia intentar-ho una vegada més.

Però ara tenia un pla.

Mentre l’R2-D2 emetia xiulets de protesta, en Luke va fer baixar el morro de l'Ala-X i va accelerar, el planeta estava a punt d’engolir-lo.

- Prepara els escuts -va ordenar en Luke a l'androide.

L’R2-D2 va xiular i va tornar a queixar-se.

- Fes-ho -va dir en Luke.

El Jedi va buscar l'origen del feix, però no va veure res. No obtenia cap lectura en els seus instruments, però sabia on es trobava perquè era evident que el raig tractor li estava atraient en línia recta. Tot d'una i amb l'esperança que el brusc canvi li fes guanyar temps, va fer marxa enrere a tota velocitat i va buidar els tres dipòsits de torpedes de protons. Nou míssils van sortir disparats cap al planeta i van colpejar la gelada superfície un darrere l'altre, l'Ala-X els seguia de prop.

- Escuts! -Va cridar en Luke, sortint de la trajectòria a tota velocitat.

L'impacte provocat pels torpedes va fer tremolar l'Ala-X, el raig tractor havia tornat a desactivar els seus escuts, però en Luke va pensar que el feix s'estava concentrant. I tenia raó, ja que la nau va sortir del radi d'acció del llamp i va escapar a només vint metres de la gelada superfície.

- Comprova els danys -va ordenar en Luke. Després va girar la nau i va deixar enrere l'àrea de devastació per si de cas l'origen del diabòlic raig seguia actiu. Després es va dirigir cap a la irregularitat que havia vist a la superfície.

D'alguna manera sabia que no era una muntanya normal, però quan es va concentrar es va donar de cara contra un mur, un espai buit en la Força.

En Luke va prémer el comunicador amb l'esperança que la Mara, des de la seva avantatjada posició, pogués donar-li més informació, però llavors va veure que la vora del planeta que s'albirava més enllà d'aquesta formació cobrava vida amb punts en moviment que només podien ser naus.

En Luke va girar l'Ala-X per apropar-se a l'elevació i va encendre els propulsors per impulsar la sortida. Va donar diverses voltes amb la gravetat aixafant-li la cara. Girava 180 graus i després pujava a tota velocitat. Llavors va comprendre l'inconvenient de la maniobra d'evasió que havia utilitzat amb el raig tractor, el motor dret va fer un espurneig i es va apagar. I quan va intentar plegar les ales per intentar planejar, es va adonar que estaven bloquejades.

Aquells puntets eren cada vegada més grans i estaven més a prop, i en Luke s'havia quedat sense torpedes.

Vaig a tornar, es va dir en Han a si mateix. Chewie haurà trobat una manera de sortir del planeta.

Però la lògica li deia una altra cosa. En Han havia vist el wookiee dret, ferm i amb la lluna descendint cap a ell, i no hi havia dubte que Sernpidal havia mort un moment després.

Però la lògica no encaixava en el caos emocional que patia en Han. D’alguna manera, Chewie havia escapat, es va dir una vegada i una altra, i així ho creia.

Va trucar a la nau més propera a ells en l'extensa caravana, un vaixell de càrrega, i els va transmetre les coordenades de Dubrillion. Després va donar la volta al Falcó, disposat a tornar a Sernpidal per buscar a Chewie.

Enmig de la maniobra, una crida de socors procedent d'una de les naus de la caravana va arribar a través de tots els canals:

-... Necessitem ajuda!, Ara! -Cridava el pilot -. Vénen a per nosaltres! Insectes gegants!

En Han va grunyir i va deixar anar un enfilall de malediccions, però no va poder ignorar la trucada. Va introduir les coordenades de procedència de la transmissió i va dirigir el Falcó cap a aquella nau, un transport al final de la filera de vehicles.

- Insectes -va murmurar sarcàstic, però, en dir-ho i veient el que li mostraven els seus ulls, l'escepticisme es va esborrar de la seva cara.

Eren insectes enormes. Criatures gegantines semblants a llagostes que travessaven el casc d'aliatge de titani de la nau com si fos fang.

- Una fissura! Tenim una fissura! -Va ser el desesperat crit de la nau.

En Han va accelerar el Falcó, va activar els escuts al màxim i fins i tot va disparar amb el canó làser davanter, fent saltar en mil trossos a un dels insectes voladors. Però ja no podia fer res per la nau. Va veure dos dels insectes introduint-se en els motors fònics i va intentar enviar un avís d'evacuació.

Però l'única resposta va ser el so dels crits de la batalla a l'interior de la nau.

I llavors... La nau va explotar i va desaparèixer enmig d'una flamarada d'espurnes.

En Han va envoltar la zona amb el Falcó per veure si hi havia quedat algun enemic. Va trucar a la caravana i va establir una línia oberta de comunicació, una connexió ramificada perquè totes les naus romanguessin sempre en contacte amb almenys altres dues. Després els hi va ordenar que tanquessin files i que es moguessin el més ràpid que pogués anar la nau més lenta.

Llavors va haver de prendre una decisió. El seu cor volia anar a Seranpidal, cap a Chewbacca, però, com podia abandonar a tota aquesta gent, ara indefensa, amb aquell estrany enemic rondant per la zona?

Els instruments d'en Han van indicar la presència d'una altra nau en un punt allunyat i que volava a velocitat reduïda, però estava massa lluny per identificar-la. En Han va suposar que si ell aconseguia veure-la, llavors la nau podria veure la caravana, així que va obrir un canal i va enviar una trucada.

No hi va haver resposta.

En Han va tornar a emetre la crida i va fer que el seu comunicador busqués en totes les freqüències.

- Kyp... danys... ajuda -va ser la resposta.

En Han va respondre i, pel to de veu, va saber que es tractava d'en Kyp Durron, el mateix missatge es va repetir una vegada i una altra. En Han es va adonar que era una gravació enviada automàticament i va témer que Kyp Durron ja estigués mort.

En Han va trucar a la nau que anava al capdavant de la caravana.

- Capteu aquesta nau en els vostres instruments?

-Afirmatiu -va ser la resposta -. I estem rebent una trucada d'auxili que probablement sigui automàtica.

- Sí, jo també la rebo -va dir en Han -. Manteniu els canals oberts i no us desvieu de la ruta. Que les naus més ràpides facin guàrdia en els flancs per si apareixen els insectes.

- Va ser això el que va acabar amb el Juliupper? -Va preguntar el seu interlocutor, referint-se a la nau que acabava d'explotar.

- Els insectes -va dir en Han de nou -. Vaig a per aquesta altra nau, crec que és un amic meu. No tanqueu el canal, tornaré aviat.

Va apagar el comunicador extern i, després d'un breu silenci, va encendre el sistema de comunicació intern. Se’l va quedar mirant una llarga estona i després va sospirar.

- Ànakin -va dir -. Em vindria bé un copilot.

Un moment després, el seu fill va entrar cautelós a la sala de control i va lliscar silenciós al seient, al seu costat.

-Hem rebut una trucada d'auxili -va explicar en Han amb la veu freda i calmada, sense donar cap indici de si li havia perdonat o si estava parlant amb ell per pur pragmatisme -. Crec que es tracta d'en Kyp. S'ha ficat en embolics. Potser amb els insectes.

L’Ànakin el va mirar amb expressió interrogant.

- Si haguessis estat aquí, els haguessis vist -va respondre en Han, recordant al seu fill amb les seves paraules i el seu to que la seva rebequeria infantil havia deixat al Falcó sense copilot durant una hora.

L’Ànakin va voler respondre i tornar a dir-li al seu pare que havia sortit de Sernpidal per salvar el Falcó, que s'havien quedat sense temps i que no haguessin pogut fer res per salvar Chewbacca. Però fins i tot a l’Ànakin aquelles paraules li semblaven buides quan pensava en la realitat.

Quan pensava que en Chewie ja no estava amb ells, que havia mort i, a més, per salvar- se a ell.

El pes d'aquesta terrible veritat va fer que el noi ajupís el cap.

En Luke no va trigar molt de temps a adonar-se que aquells estranys caces que s'aproximaven eren enemics. Es dirigien cap a ell a tota velocitat i disparant petits projectils que fonien.

En Luke no tenia escuts.

El Jedi voltejà la nau i es va llançar formant un bucle, però, conscient que qualsevol moviment previsible li faria saltar pels aires, va interrompre la maniobra a la meitat.

I la veritat és que, després d'abandonar el bucle, un eixam de projectils li va passar fregant i va travessar la seva trajectòria anterior.

En Luke es va elevar amb l’R2-D2 grinyolant a la seva esquena i va disparar amb els quatre canons làser. No va encertar a donar-li a cap nau enemiga, però la ràfega va abatre una línia de projectils dirigits cap a ell. Així i tot, dos d'ells van escapar a l'atac i en Luke va haver de girar un parell de vegades d'un costat a un altre. Ni tan sols estava segur que la nau pogués aguantar aquests impactes, i els crits de l’R2-D2 li van indicar que potser tampoc ho fes l'androide.

Decantant la nau un cop més i va volar cap a l'esquerra. Va aconseguir escapar de dues naus enemigues i va disparar al passar, eliminant així a la primera i donant-li un bon cop a la segona, que va sortir acomiadada girant sense control.

En Luke va percebre perill a un costat i per darrere de l'Ala-X, i va escapar girant-se cap a la dreta i accelerant la nau a fons per l'única ruta que quedava oberta.

El motor iònic que li quedava va llançar un grinyol de protesta i no va poder oferir l'acceleració necessària.

En Luke anava ràpid, però els seus enemics s’hi estaven apropant i s'acostaven per tot arreu.

-És en Kyp -va dir en Han quan va veure el conegut Ala-XJ destrossat -. Oh, no -va afegir.

Els instruments van començar a grinyolar i, va mirar a un costat, va descobrir el perquè. Un eixam d'insectes s'aproximava a l'Ala-XJ i al Falcó a tota velocitat.

-Era un parany -va insistir en Han-. Han utilitzat en Kyp per portar-nos aquí.

- Creus que són intel·ligents? -Va preguntar l’Ànakin escèptic.

- Crec que els ha funcionat -va ser la resposta d'en Han -. Prepara't per volar de veritat.

L’Ànakin va posar fil a l'agulla amb els seus instruments.

-Vés al canó de dalt -va ordenar en Han referint-se a la bateria de quatre canons làser situada sobre el Falcó Mil·lenari. La vella nau tenia dues d'elles, una a la part de dalt i una altra sota. A més d'una frontal que podia controlar des de la cabina.

Quan es va aixecar, l’Ànakin va escoltar al seu pare murmurar en veu baixa:

- No et moris, Kyp.

L’Ànakin va sortir corrent i va entrar en l'estada central de la nau. Va haver d’apartar diverses persones per seure i pensar a preguntar a la gent si algú sabia manejar aquest tipus de canó perquè se situés en la posició de sota. Però no ho va fer. Si el seu pare volia que algú ocupés aquest lloc, li ho demanaria ell.

L’Ànakin va pujar per l'escala, es va apinyar al seient i es va posar el cinturó de seguretat de la cadira giratòria tocant el comandament i el tancament amb les dues mans. A l’Ànakin li encantava aquell lloc. La cadira giratòria i les potents armes eren com una prova de les seves habilitats i la seva capacitat de reacció i, el que era millor, donada la velocitat dels objectius, era una prova d'intuïció, de la seva unió amb la Força. Ara tenia l'oportunitat d'utilitzar les armes en una situació real i no podia evitar cert entusiasme malgrat l'innegable perill.

Però aquest sentiment no va durar molt. El que va passar a Sernpidal estava massa present en la seva ment.

-No deixis que se’ns acostin aquestes coses -li va advertir en Han amb serietat, el to del seu pare va tornar a l’Ànakin a la realitat i va fer que el noi passés les mans suades pels estriats comandaments. A continuació va contemplar la situació que es desenvolupava davant seu i al malmès Ala-XJ. Com en Han, esperava que en Kyp seguís viu.

- I no facis saltar a Kyp en mil trossos! -Va afegir en Han de sobte. L’Ànakin, com si l'advertència fes referència directa al seu error més recent, va arrufar les celles. Va sentir al seu pare balbucejant alguna cosa i va parar l'orella.

- Maledicció, Chewie -deia en Han a poc a poc -. Com vaig a remolcar això sense la teva ajuda?

L’Ànakin va deixar d'escoltar i es va sentir com un intrús en un lloc on no era benvingut. Després va intentar tornar a concentrar-se en la situació actual, però el prec d’en Han dirigit al seu amic mort va ferir al noi profundament. L’Ànakin va inspirar profund i la seva expressió afligida es va tornar ràpidament en un gest de determinació. Va fer girar la petita cabina rotatòria, va veure a un grup de criatures insectoides apropant-se a ells i es va aturar. Llavors, sense deixar d'apuntar i mantenint la calma, va esperar.

- Intentaràs disparar quan passin de llarg? -Li va cridar el seu pare.

L’Ànakin va ignorar el sarcasme i, tranquil, va seguir esperant. Les criatures estaven ja gairebé sobre el Falcó. L’Ànakin podia veure els seus ulls bulbosos i l'absoluta ferocitat que reflectien.

El noi va obrir foc amb els quatre canons làser, que van retrocedir amb l'impuls dels trets. Una onada de devastació formada per fragments d'insecte i centelleigs lluminosos inundà la pantalla. Sense deixar de prémer els gallets, el jove Jedi va fer girar ràpidament els canons i, disparant sense parar, va escombrar les restes d'insecte que quedaven.

Però s'acostaven més, molts més, i cada vegada més ràpid. L’Ànakin va girar i va deixar escapar una ràfega. Després es va tornar cap a l'altre costat i va deixar anar una altra. I, un cop més, un dels insectes va escapar dels projectils, el va seguir i s’hi va acostar, però l’Ànakin el va fer saltar en mil trossos.

No n'hi havia prou.

- Estan sobre el casc! -Va cridar en Han.

L’Ànakin va baixar per l'escala fins al pont principal i, apartant la multitud, va baixar fins al magatzem i va preparar el cable d'arrossegament. Va sentir al seu pare cridant-li repetidament i va escoltar quelcom sobre que els escuts no podien aturar l'atac, però va mantenir la calma i, quan el Falcó va sobrevolar l'Ala-XJ que surava a la deriva, va disparar el garfi i el va enganxar en una de les ales.

Després va escoltar el crit del seu pare dient-li que els insectes estaven a punt de penetrar en el Falcó i va córrer. No obstant això, l’Ànakin no va anar directament al pont, sinó que es va dirigir a la càmera principal de transferència d'energia. Havia estat treballant-hi després del seva desastrós aterratge a Coruscant, treballant amb... Chewbacca, i la coneixia molt bé. Va desactivar l'interruptor i apagà gairebé tots els sistemes del Falcó excepte els essencials. Va escoltar els crits de terror dels nombrosos passatgers, però no va fer cas i no els va deixar entrar en la seva ment. Segons el seu pare, els insectes eren al casc, així que va tirar del cable principal i va tornar a activar l'energia. Després va pujar a l'escotilla superior amb el cable brillant en la mà. L’Ànakin el va introduir suaument per l'obertura fins que el cable va girar sobre si mateix. I llavors va contenir la respiració.

El cable principal va fer contacte amb el casc i va enviar una descàrrega elèctrica que va encendre el Falcó com si fos una espelma d'aniversari.

- Què estàs fent? -Va cridar en Han des de baix -. No tenim energia!

- Estic rentant el casc -va respondre l’Ànakin, i va tornar a baix -. Vés a veure si ja està net.

En Han se li va quedar mirant fixament, però, quan va tornar al pont, va descobrir que totes les lectures indicaven que els insectes havien estat escombrats del casc. Molts suraven al voltant. No estaven socarrimats ni masegats, però almenys estaven atordits.

Els llums van parpellejar i la potència va tornar a estar en ple funcionament.

- Ben fet, fill -va xiuxiuejar en Han sense alè.

Un moment després, els canons làser van rugir sobre el pont i van eliminar als monstres flotants del firmament.

En Han no va poder evitar somriure i va comprovar que el cable d'arrossegament tenia fermament agafat l'Ala-XJ d’en Kyp. Després va tornar a la caravana de naus buscant un vaixell de càrrega en el qual poguessin introduir l'Ala-XJ per comprovar si el Jedi era viu o mort.

En Luke volava guiat únicament per l'instint, combinant les seves intuïcions amb les seves reaccions. Mentre volava, esquivava i queia en picat, portant a terme una exhibició enlluernadora que obligava a l'horda de caces enemics a esforçar-se per mantenir el ritme. Durant el procés, va arribar fins i tot a fer que dos d'ells topessin. L’R2-D2 udolava sense parar. En Luke era massa ràpid per l'androide astromecànic, i els seus canvis de trajectòria eren tan bruscos que els instruments de navegació no podien calcular-los ni corregir-los.

Amb dos enemics a la cua, en Luke va descriure un arc, va donar un gir elegant i va evitar els projectils pels pèls, ja que un d'ells va esgarrapar la cara inferior de l'ala dreta.

- Si us plau, concedeix-me això -li va demanar a la seva nau, i va accelerar al màxim de la seva potència.

Els caces enemics el seguien de prop.

En Luke va fer marxa enrere i el malaguanyat motor iònic va llançar un rugit de protesta, el Jedi va intuir una col·lisió i, en l'últim segon, es va fer a un costat. Tots dos enemics li van passar fregant.

Els quatre canons làser de l'Ala-X van començar a disparar indiscriminadament, fent saltar a trossos els dos caces rocosos per tot el sector.

Però no hi havia temps per aturar-se a celebrar-ho perquè s'acostaven molts més des de l'exterior. En Luke va grunyir i va fer girar la nau cap a ambdós costats, amb els canons disparant sense parar i reaccionant a la velocitat del llamp.

Però ell sabia que no seria suficient. Aquesta vegada no, no contra tants oponents.

Una explosió a la seva esquerra va cridar la seva atenció. Després va escoltar una altra i, llavors, el Sabre de Jade va aparèixer trencant les línies enemigues.

- T’agafaré al vol! -Va cridar la Mara.

En Luke va girar en aquesta direcció i el Sabre de Jade se li va avançar. Llavors va poder veure el compartiment de cua obert de bat a bat. En Luke va introduir l'Ala -X tot el que va poder. Els propulsors van grinyolar quan va entrar en l'estada i, en aquell moment, l'impuls va cessar, el Jedi va desconnectar tots els sistemes del caça i l'Ala -X va caure a terra amb un soroll sord.

- Ja estic dins! Ja estic dins! -Va cridar mentre mirava cap enrere per veure com es tancava la comporta de popa.

En Luke va rebre alguns impactes i va sentir el balanceig del Sabre de Jade, però sabia que la nau estava preparada per rebre'ls. Va sortir del caça i va córrer pels passadissos. Els moviments d'evasió de la nau li van sacsejar d'un costat a un altre. Quan va arribar al pont, la Mara ho tenia tot sota control. La dona va volar al voltant del cinquè planeta del sistema i es va impulsar amb la seva força gravitatòria, llançant així la nau a l'espai profund i deixant enrere als caces enemics.

-Alguna cosa terrible està passant aquí -va dir la Mara.

- Una cosa que té a veure amb Belkadan i amb aquest guerrer -va afegir en Luke -. Estic segur d'això.

-Hi havia milers de naus perseguint-te -va explicar la Mara.

En Luke va reflexionar un instant sobre la situació.

- Tornem amb Lando -va dir per fi. Però la Mara, amb la mateixa idea, ja havia programat aquesta ruta. Si hi havia tants d'aquests estranys caces en aquest planeta, quants més hi hauria rondant pel sector? Quants haurien estat a Belkadan? I quants estarien ara a Sernpidal?

I a Dubrillion?

Unes hores després, en Kyp Durron va creuar la passarel·la i el tub que connectava el vaixell de càrrega que havia recollit al seu Ala-JX amb l'escotilla superior del Falcó Mil·lenari i va entrar a la cabina de la nau.

- L4 ha mort -va dir en veu baixa. Se'l veia molt afectat per la pèrdua.

L’Ànakin entenia el seu dolor, ja que ell hagués sentit el mateix si hagués perdut a l’R2-D2 o C3PO, gairebé tant com el que sentia ara per la mort d’en Chewie. En Han, però, va arronsar les espatlles i fins i tot va arribar a somriure, com si la pèrdua d'un androide no fos comparable amb el que ell sentia en aquell moment.

- Què eren aquestes coses? -Li va preguntar en Han una estona després. En Kyp va arronsar les espatlles.

- Seguíem a una nau des de Belkadan fins al quart planeta del sistema Helska -va explicar ell -. I allà ens...- es va aturar i va empassar saliva un parell de vegades. En Han i l’Ànakin li van mirar interrogants.

- Als tretze? -Va preguntar en Han, que ara ho entenia tot. El seu rostre es va suavitzar amb una expressió d'autèntica compassió.

En Kyp va assentir tristament.

- Van ser els insectes? -Va preguntar en Han.

-Això va venir després -va explicar en Kyp. A continuació va descriure els caces amb forma de roca i els hi va explicar com els seus companys havien estat desproveïts dels seus escuts un darrere l'altre -. Els insectes em van perseguir a mi i a un dels meus pilots quan vam saltar a la velocitat llum.

- Poden saltar a l'hiperespai? -Va preguntar l’Ànakin sense poder-s’ho creure. En Kyp va arronsar les espatlles. La resposta era evident.

En Han anava a contestar, però es va aturar. Una cosa a la pantalla va cridar la seva atenció.

- Què passa? -Van preguntar l’Ànakin i en Kyp a l'uníson.

Tots dos es van acostar per mirar el monitor, on començaven a aparèixer un munt de senyals, el nombre augmentava més i més. Eren senyals grans i més potents que les que provocaven les criatures insectoides.

- Com dius que eren aquests caces? -Va dir en Han.

En Han va cridar immediatament a tota la caravana perquè trenquessin files i mantinguessin la ruta a tota velocitat cap al planeta d’en Lando. Moltes de les naus podien saltar a l'hiperespai, però moltes, massa danyades, no podien fer-ho. Haurien de ser arrossegades amb raigs tractors, el que retardaria considerablement la marxa de la caravana de refugiats. En Han va ordenar a algunes de les naus petites i més ràpides que s'avancessin i comuniquessin al Lando que preparés les defenses. Després, el Falcó va volar entre les naus que quedaven, organitzant el remolc i intentant calmar els atabalats refugiats. Els pilots de tots els remolcadors es van posar d'acord en una velocitat acceptable, van introduir la ruta i van saltar a l'hiperespai.

L’Ànakin va estar pendent dels instruments en tot moment, calculant la ruta i la velocitat dels caces enemics, si és que eren això, i determinant el temps que trigarien a atrapar-los.

Tots van respirar fondo una estona després, quan el jove Jedi els va anunciar que arribarien al planeta d’en Lando abans que els seus enemics. Però no gaire.

Següent